egipte. introducciÓ

Download EGIPTE. INTRODUCCIÓ

Post on 21-Jun-2015

5.928 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. EGIPTE un art per a leternitat INTRODUCCI Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) M Assumpci Granero Cueves

2. ART EGIPCIART EGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUES 3. LULL DHORUSLULL DHORUS Anar a ndex 4. Mitologia: El sol ere lull dret i la lluna era lull esquerre del du del cel, tenint el dret ms poder. A mena damulet era confeccionat amb pedres semi precioses blavoses o verdoses. Iconografia: Simbolitza al du Horus, fill dOsiris i de la deessa solar Isis. Mitologia: Horus havia perdut lull en una batalla contra Set, per venjar la mort del seu pare. Set el va destruir en bocins. Toth, du de la saviesa i de la mgia, va descobrir lull esquerre (la lluna) fet miquetes, i va unir totes les peces, formant una lluna plena. Toth li retorna lull a Horus. A canvi, Horus li lliur lull del seu pare mort, Osiris, i el va ressuscitar. Amulet de fayenza en forma d Ull dHorus". Tercer Perode Intermedi. British Museum. Amulet de fayenza en forma d Ull dHorus". Mastaba dAjethotep. Saqqara. Museu del Louvre. LULL DHORUSLULL DHORUS L Ull dHorus Udyat pectoral. 5. ULL DHORUS. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES. LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIA. CARACTERSTIQUES DE LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS. FONTS HISTRIQUES. ENTRADA EN LA HISTRIA: La pedra Roseta. EGIPTE. CONTEXT HISTRIC. Localitzaci del marc geogrfic. El Nil. Activitats econmiques. Ciutats i monuments. Evoluci histrica: Unificaci Narmer // Menes. Sinopsi histrica. Conclusi: Causes sorgiment civilitzaci. EGIPTE. Societat. El Fara: Smbols del poder. Grups socials. La Corona. Cronologia: Etapes. Eix cronolgic: Evoluci histrica. Localitzaci monuments. Evoluci artstica. poca tinita. Imperi Antic. Imperi Mitj. Imperi Nou. Pante egipci: Religi i creences. Ra. Amm. Osiris. Isis. Horus. Hathor. Anubis. Thot. Maat. Seth. Mut. Jonsu. Ptah. Nefertem. Neftis. Aton. Diferents panteons. Les creences dultratomba. La Mort. El judici dOsiris i el Llibre dels Morts. BIBLIOGRAFIA. COMENA ... ART. NDEX: ART EGIPCINDEX: ART EGIPCI 6. ART EGIPCI: ULL DHORUS. CARACTERSTIQUES GENERALS ART. Introducci. Avenos civilitzaci egpcia. ARQUITECTURA. Caracterstiques generals. Tipus monuments artstics. ARQUITECTURA FUNERRIA I RELIGIOSA. Tipus de tombes: una arquitectura per a leternitat. MASTABA. Fitxa. PIRMIDES. Evoluci pirmides. Fitxa i tipus: o Esglaonada: Fara Djoser. Meidum. o Rombodal o acoblada: Snefr. Pirmide roja (transici). o Regular o clssica. Conjunt de Gizeh: Keops; Kefren i esfinx de Gizeh; i Micer. HIPOGEUS. Evoluci enterraments. Fitxa. Esquema hipogeu. Vall dels Reis. Tutankamon; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu). TEMPLES: Fitxa i tipus de temple. Localitzaci. o A laire lliure. Santuaris solars: Nyuserra. o A laire lliure. Temple de pilons. Parts. o Karnak. Plnol. Tebes. Dromos. Obelisc. Pilons. Sala Hpetra. Colossos. Sala Hipstila. o Luxor. Dromos. Pilons. Obelisc. Esttues. Columnata. Sala hipstila (rom) i mesquita. Rameseum. o Columnes: Hathrica; lotiforme; palmiforme o papiriforme oberta; campaniforme o papiriforme oberta; papiriforme; protodrica. SPEOS i SEMIESPEOS. Fitxa. Mentuhotep i Hatshepsut; Ramses II i Nerfertari. Altres temples: Dendera; Hathor en Dendera; Horus en Edf (sala hpetra; pilons); Ptolemaic. Filae; i Debod. BIBLIOGRAFIA. Comena ARTS PLSTIQUES. NDEX: ARQUITECTURA EGPCIA (POWER POINT II)NDEX: ARQUITECTURA EGPCIA (POWER POINT II) 7. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES Anar a ndex 8. PIRMIDE DE KEFREN I ESFINX RECONSTRUCCI DUN ZIGURAT LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIA Lespai geogrfic on varen sorgir aquestes primeres civilitzacions es troba en Prxim Orient. Ens endinsam en les primeres grans civilitzacions de la histria, un mn de saviesa, coneixements matemtics, astronmics Per, sens dubte, tamb un mn de misteri: els ziggurats, les grans pirmides, les mmies, el culte al ms Anar a ndex 9. CARACTERSTIQUES 1res GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIACARACTERSTIQUES 1res GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTRIA Egipte i Mesopotmia foren anomenades les civilitzacions dels rius, per la importncia que aquests tingueren en el seu desenvolupament. Les civilitzacions mesopotmiques es desenvoluparen devora a dos grans rius, Tigris i Eufrates, i en torn a una srie de ciutats: Ur, Babilnia, Nnive La civilitzaci egpcia emerg devora el riu Nil, en ciutats com Tebas, Menfis Anar a ndex 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTRIQUES Anar a ndex 11. FONTS HISTRIQUESFONTS HISTRIQUES Anar a ndex EGIPTEEGIPTE 12. ENTRADA EN LA HISTRIAENTRADA EN LA HISTRIA JEROGLFICAJEROGLFICA La invenci de lescriptura va transformar el mn i va suposar linici de la histria. CUNEFORMECUNEFORME Anar a ndex Aquest fet marca el principi de la histria, i ens permet llegir els documents escrits i conixer millor el passat. Ja no sols disposam de restes materials, sin de textos que informen de la llengua, els costums, les lleis i les conquestes daquests pobles. Aproximadament devers el 3500 aC es produeix en alguns llocs de la Terra un fet que marcar, definitivament, levoluci de les civilitzacions: laparici de lescriptura. Per, la histria no comena al mateix temps en tots els llocs, mentre uns pobles ja escrivien, altres encara romanien en la prehistria. 13. Pedra Rosetta: llosa de granit de la regi de Rosetta, trobada pels exrcits de Napole en la seva campanya dEgipte de 1798, a la localitat de Rashid. Dataci s. II aC. Ara al British Museum, Londres, des 1802 (temps George III). La traducci dels textos de la Pedra Rosetta va provocar linters per Egipte. A aquesta pedra hi ha el mateix escrit en jeroglfic, en grec i en demtic (un tipus descriptura en cursiva de lantic Egipte, emprada en actes privats i, tamb, variant de la llengua grega). Va ser el professor de grec Jean-Franois Champollion (s. XIX) qui va aconseguir, mitjanant la comparaci, desxifrar per primera vegada el llenguatge jeroglfic (usat fins s. IV a C, i desprs es va perdre). PEDRA ROSETAPEDRA ROSETA Anar a ndex 14. PEDRA ROSETAPEDRA ROSETA JEROGLFIC GREC DEMTIC 15. PEDRA ROSETAPEDRA ROSETA JEAN-FRANOIS CHAMPOLLION (1790-1832) 16. CONTEXT HISTRICCONTEXT HISTRIC Anar a ndex EGIPTEEGIPTE 17. EGIPTE, EL PAS DEL NIL: LOCALITZACI DEL MARC GEOGRFICEGIPTE, EL PAS DEL NIL: LOCALITZACI DEL MARC GEOGRFIC LAntic Egipte va ser la primera gran civilitzaci histrica del Mediterrani, localitzada al nord-est dfrica, es va desenvolupar al voltant del curs mitj i baix del riu Nil, en el territori que ocupa actualment lestat dEgipte. Zona frtil devora el riu Nil. Anar a ndex 18. EGIPTE, EL PAS DEL NILEGIPTE, EL PAS DEL NIL Egipte s un pas principalment, desrtic, travessat pel riu Nil, factor clau que va fer possible el naixement de la civilitzaci egpcia. La vida dels egipcis girava entorn al seu riu Nil, grcies a les seves crescudes (primavera) i posterior retrocs (octubre), que deixava, a les ribes, una gran quantitat de terres frtils (llim negre finssim), sobretot a la zona nord o Baix Egipte. Aquestes terres eren molt aptes pel conreu. El Nil servia, tamb, de via de comunicaci i transport de viatgers i mercaderies. Anar a ndex 19. EGIPTE, EL PAS DEL NIL: ACTIVITATS ECONMIQUESEGIPTE, EL PAS DEL NIL: ACTIVITATS ECONMIQUES Quan les activitats agrcoles no eren possibles perqu el riu ho inundava tot, els habitants es podien dedicar a altres activitats, com per exemple la construcci de dics, canals i monuments. Pirmides de Gizeh. Geografia Nil Delta, vall, deserts marginals Importncia Via de comunicaci Vius i morts Crescudes Anar a ndex 20. Devora el Nil emergiren i es desenvoluparen les principals ciutats: Menfis, Tell- el-Amarna, Tebas... I els principals temples, palaus i monuments funeraris (mastabes, hipogeus, speos). Per exemples: Pirmides de Guizeh, Vall dels Reis, Karnak EGIPTE, EL PAS DEL NIL: LOCALITZACI CIUTATS I MONUMENTSEGIPTE, EL PAS DEL NIL: LOCALITZACI CIUTATS I MONUMENTS Zona frtil devora el riu Nil. Anar a ndex 21. EVOLUCI HISTRICA: NARMER UNIFICA EGIPTEEVOLUCI HISTRICA: NARMER UNIFICA EGIPTE La civilitzaci va comenar al voltant del 3150 aC, amb la unificaci de lAlt i Baix Egipte sota el primer fara Narmer (tamb anomenat Menes) i es va desenvolupar durant els segents tres millennis. Anar a nd 22. EGIPTE, EL PAS DEL NIL: SINOPSI HISTRICAEGIPTE, EL PAS DEL NIL: SINOPSI HISTRICA La seva histria es divideix en una srie de perodes estables, coneguts com "imperis", separats per perodes de relativa inestabilitat coneguts com "perodes intermedis". Desprs de la fi del darrer imperi, o Imperi nou, la civilitzaci de l'antic Egipte va entrar en un perode d'un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successi de poders estrangers (assiris, perses, grecs, romans). El domini dels faraons oficialment es va acabar l'any 31 aC, quan el naixent Imperi Rom va conquerir Egipte i va incorporar el territori egipci com una provncia romana ms. Zona frtil devora el riu Nil. Anar a ndex 23. CONCLUSI: CAUSES SORGIMENT 1res CIVILITZACIONSCONCLUSI: CAUSES SORGIMENT 1res CIVILITZACIONS Anar a ndex 24. SOCIETATSOCIETAT EGIPTEEGIPTE Anar a ndex 25. La societat egpcia sorganitzava de forma piramidal. El fara, en el vrtex, concentrava el poder poltic i era el rei suprem, considerat un du amb el privilegi de la vida eterna. El fara monopolitzava les obres pbliques, el comer i lexrcit. SOCIETATSOCIETAT Anar a ndex 26. Smbols del seu poder eren: La corona de lAlt i la del Baix Egipte, la cobra (representa la deessa spid), el ceptre (autoritat), el fuet (comandament), i el anj o creu de la vida (eternitat). ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAATRIBUTS DEL PODER DEL FARA Anar a ndex 27. ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAATRIBUTS DEL PODER DEL FARA 28. Pe