L'antic egipte 2

Download L'antic egipte 2

Post on 24-Jul-2015

338 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Tema 2. lAntic EgipteQu en saps? Tema 2. LAntic Egipte</p></li><li><p>Estudiarem larquitectura i la pintura a lAntic Egipte.</p></li><li><p>Material en funci del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i tamb fusta. Abundncia.Perdurabilitat Immortalitat.Sistema constructiu arquitravat (absncia corves).</p><p> Organitzaci arquitectnica que pren com a element bsic la columna:Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetaci de lentorn. Diversos tipus.</p><p>La bellesa es basa en la ra matemtica de les proporcions.Monumentalitat i colossalisme.ARQUITECTURA EGPCIA. Caracterstiques generals </p></li><li><p>Funci funerria (art reial) o religiosa.</p><p> 1. Tombes: A) Mastaba: era una pirmida truncada construda en pedra. A linterior hi havia una capella funerria B) Pirmides: Ms endavant, el desig de magnificar les tombes va fer que se superposessin les mastabes, fet que va donar lloc a la pirmida esglonada. </p><p>2. Temples:Grans construccions dedicades als dus.A LImperi nou apareix un nou model de temple: lespeu= un temple excavat a les parets rocoses i amb la faana esculpida. El ms conegut s dAbu-Simbel. ARQUITECTURA EGPCIA. Tipologies</p></li><li><p>1.a) La mastaba Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, desprs, per particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant lImperi AnticESQUEMA DE LA MASTABA.Pou entrada a la cambra funerria.Cambra funerriaSerdab petita capella que contenia objectes del difunt.La seva forma era de pirmide truncada i era de pedra. Al seu interior hi havia una capella funerria que, una vegada dipositat el difunt, es tapiava amb una gran llosa. </p></li><li><p>ARQUITECTURA FUNERRIASERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTTUA).</p></li><li><p>ESTRUCTURA DUNA</p><p>SUPERESTRUCTURA:Serdab: Capella funerria falsa porta.Estela.Decoraci exterior.Mur perimetral.Barca solar.SUBESTRUCTURA:Un pou de descens a la cambra funerria.Cambra funerria (sarcfag difunt).</p><p>ARQUITECTURA FUNERRIARECONTRUCCI PART EXTERNA MASTABA I MASTABES FORMANT CARRERS.</p></li><li><p>MASTABES.ARQUITECTURA FUNERRIA</p></li><li><p>ESTRUCTURA, ALAT i TALL TRANSVERSAL DUNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA).ARQUITECTURA FUNERRIA</p></li><li><p>INTERIOR DUNA MASTABA.</p></li><li><p>Mur I Exteriors De Mastaba.</p></li><li><p>Mastaba El-faraun</p></li><li><p>Mastaba El-faraun</p></li><li><p>Entrada Mastaba De Mereruka</p></li><li><p>https://www.youtube.com/watch?v=yxT8G_xzK-8La vida cotidiana a Egipte</p></li><li><p>Divendres 24 doctubrePirmides: Esglaonada, rombodal i Clssica. </p><p>Fitxa Abu Simbel </p></li><li><p>Fitxes artstiques:3. Abu SimbelFitxa tcnica o catalogaci Tipus dobra: Mireu el gui darquitecturaArtista: LocalitzaciMaterial: Anlisi formal (aprox. 200 paraules) Seguint els punts del nostre gui i investigant per compte vostre.Descriu lexteriorDescriu linterior. Interpretaci (aprox. 150 paraules) Quin era la seva funci? Per qu calia aquesta funci? </p></li><li><p>PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES</p></li><li><p>PIRMIDES</p></li><li><p>Les Pirmides sn els smbols ms coneguts de l'antic Egipte.L'art a Egipte t una funci religiosa, est molt relacionat amb la religi i la mort, per la seva creena en la vida d'ultratomba. Els dus sn reencarnats en les esttues i habitaven els temples, dels quals sencarreguen els sacerdots.PIRMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC)</p></li><li><p>Evoluci: De La Mastaba A La Pirmide</p></li><li><p>PIRMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBODAL DE SNEFRU I REGULAR DE KEOPS.</p><p>CRONOLOGIA: Sorgeixen a lImperi Antic (III i IV Dinastia, 2668-2500). Substitudes a lImperi Nou per hipogeus (1554-1080).</p><p>TIPUS: Esglaonades (DJOSER, 2650 aC). Rombodals (Acoblada) com la de SNEFRU. Regulars o clssiques (GIZEH, IV D, 2551-2494).</p></li><li><p>PIRMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBODAL DE SNEFRU I REGULAR DE KEOPS.</p><p>CARACTERSTIQUES: Planta quadrangular. Construdes amb grans carreus de calia. Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis i elements arquitectnics. PARTS (darrere). Pirmide (tomba). Temple funerari (a lest de la pirmide), amb la mateixa funci que la capella de la mastaba. Avinguda cerimonial, per a la process funerria. Temple per al culte al difunt fara.</p><p>SIGNIFICAT: Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol.</p></li><li><p> Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descrrega dels materials. 5. Calada dels morts, cami cap al Temple funerri. 3. Temple funerari, construt sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Pirmide.RECONSTRUCCI DEL CONJUNT ARQUITECTNIC I CERIMONIAL</p></li><li><p> Pirmide esglaonada.</p><p>Es construeixen superposant vries mastabes, unes sobre les altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III Dinastia).</p><p>En el complex funerari de Djoser, en la necrpolis de Saqqara, el fara Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta pirmide esglaonada, que s una evoluci de la mastaba. </p><p>Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastasbes per a construir la pirmide. ESQUEMA PIRMIDE ESGLAONADA.RECONSTRUCCI COMPLEX DE SAQQARA. </p></li><li><p>PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650 aC).</p></li><li><p>IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m altura). </p></li><li><p>IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDNCIES.</p></li><li><p>Imhotep. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 Ac, 63m Base X 60m Alt). Complex Funerari Saqqara SAQQARA.</p></li><li><p>Pirmide Esglaonada Djoser</p></li><li><p>PIRMIDE ROMBODAL SNEFRU .Perfil trencat per evitar-ne lesfondrament.</p></li><li><p>Pirmide romboidal Snefru </p></li><li><p>ENTRADA PIRMIDE ROMBODAL DE SNEFR, DASHUR</p></li><li><p>COBERTA PIRMIDE ROMBODAL DE SNEFR, DASHUR. VISTA DE LINTERIOR.</p></li><li><p>La pirmide rombodal o acoblada. Viatge a Egipte i Nbia, Frederic Louis Norden (segle XVIII). </p></li><li><p>ARQUITECTURA FUNERRIA</p></li><li><p>Pirmide clssica o regularLa necrpolis de Gizeh, amb les pirmides de Kheops, Kefren i Micer, ns un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu). </p></li><li><p> Pirmide clssica A partir de la IV dinastia, en el mateix Imperi Antic, lestructura primignia esglaonada samplia amb una rampa, que comunica el temple alt amb el temple baix.LA PIRMIDE I ELS SEUS TEMPLES.</p></li><li><p>Pirmide clssica Les pirmides tenen planta laberntica per a evitar els saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcfag del fara, acompanyat de la seva esttua de substituci per albergar lnima (ka), en cas de no disposar del cos en la resurrecci, i d'altra cambra amb passadissos sense sortida, aquesta per evitar els robatoris. </p><p>PIRMIDE KEOPS</p></li><li><p> Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descrrega dels materials. 5. Calada dels morts, cami cap al Temple funerri. 3. Temple funerari, construt sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Pirmide.RECONSTRUCCI DEL CONJUNT ARQUITECTNIC I CERIMONIAL</p></li><li><p>PIRMIDES DE GIZEH(Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA.</p><p>Keops: gran, 230m base x 146 alt.</p><p>Kefren:mitjana, 215m base x 143 alt.</p><p>Mykerinos:petita, 108m base x 66m alt.PIRMIDE clssica</p></li><li><p>COMPLEX PIRMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC).</p></li><li><p>ESQUEMA DUNA PIRMIDE.</p></li><li><p>ESQUEMA DUNA PIRMIDE.</p></li><li><p> INTRODUCCI</p><p> Pirmide clssica </p><p>La ms gran de les pirmides s la de Kheops, que arribava a una altura de 146 metres. </p><p>Enorme construcci (mol) que cont 2.300.000 bloques de pedra calcria, cadascuna de ms de dues tones i mitja, transportades per grans balses, a travs del riu Nil, i elevades fins a la pirmide mitjanant una calada, que desprs es demolia. </p><p>Segons Herdot, en la seva construcci treballaren ms de 120.000 esclaus, durant ms 20 anys. </p><p>Pirmide de Keops </p></li><li><p>Tall Transversal I Passads Interior Gran Pirmide Keops</p></li><li><p> Pirmide clssica Normalment devora de les pirmides hi havia els temples, per exemple, a la vorera del Nil, com el de lEsfinx (temple funerari de Gizeh). Pirmide De Kefren, Junt A Lesfinx i El Temple De La Vall De Kefren </p></li><li><p>PIRMIDE DE KEOPS, DE KEFREN, JUNT A LESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN </p></li><li><p>ARQUITECTURA FUNERRIA</p></li><li><p>ARQUITECTURA FUNERRIA</p></li><li><p>HIPOGEU</p></li><li><p>Hipogeus A les darreries de lImperi Antic apareixen els hipogeus, sn construccions excavades a la roca que tenien planta laberntica, de dimensions redudes que, en un principi, noms eren per a personalitats secundries, per, desprs els enterraments dels nobles i dels faraons tamb es feien en els hipogeu. Es va produir un canvi radical en els conjunts funeraris: la separaci del lloc de la sepultura, ara ms amagat i ms difcil de saquejar, i del temple funerari. Aquestes tombes tenien escs inters arquitectnic, per sn interessants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglfiques. </p><p>El pas de la pirmide regular a lhipogeu</p></li><li><p>CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC).CARACTERSTIQUES: Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant duna muntanya. Mateixa disposici, en indrets disimulats, per a protegir els tresors i cercant evitar el saqueig.</p><p>PARTS: Accessos. Cambres funerries. </p><p>LOCALITZACI: El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la creaci de la triple necrpoli:Vall del Reis.Vall de les Reines.Vall dels nobles. </p><p>EXEMPLE: Tomba de Tutankamon.HIPOGEU DE TUTANKAMON PIRMIDE DE KEOPSSEMIESPEOS DE HATSHEPSUTHipogeu</p></li><li><p>Dilluns 27 dOctubre. Activitats Dossier 3. Els Enterraments egipcis. Una arquitectura efmeraContesta en el teu quadern. Part dactivitats.Com es veu reflexat el cult als morts a lart egipci? Raona la teva reposta.Qui i per quina ra tenia dret a una sepultura grandiosa? Per qu shavia denterrar el cos? Explica breument el procediment seguit quan una persona moria. Com va evolucionar la construcci de les pirmides? Explica com eren les primeres i com van ser a partir de la dinastia IV. Quina caracterstica et crida ms latenci de la pirmide de Kheops? (Respota oberta i subjectiva, s la teva opini)Amb laparici del sepulcre tipus hipogeu, per qu es va optar per la disposici de tombes amagades i agrupades? </p><p>********MASTABA DEL-FARAUN***ENTRADA A LA MASTABA DE MERERUKA*******PIRMIDE ESGLAONADA DE DJOSER*****ENTRADA PIRMIDE ROMBODAL DE DASHUR*COBERTA PIRMIDE ROMBODAL DE DASHUR*******PIRMIDE DE KEOPS**PIRMIDE DE KEFREN*CAMBRA DE KEFRN**</p></li></ul>