Egipte Imperi Nou, APUNTS

Download Egipte Imperi Nou, APUNTS

Post on 09-Jan-2016

220 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

apunts: Art de les Civilitzacions Antigues

TRANSCRIPT

ARQUITECTURA DE LIMPERI NOUMedis econmics que no hi havia a les poques anteriors: Simpulsen edificis ex novo Es restauren edificis anteriors Intervenci arquitectnica al sud i a altres indrets; tanmateix, no consta arquitectura als territoris annexionats de la zona de MesopotmiaTestimonis arquitectnics: Arquitectura funerria: Funerria reial Funerria civil Urbanisme egipci Arquitectura civil (nivell diferent que els anteriors) Arquitectura religiosa: Temples religiosos de carcter mistric Temples religiosos de carcter no mistricDINASTIA XVIIITEMPLE DE JONSUSituat a linterior del temple dAmon-Re a Karnak -> situat a la banda oriental de Tebes, tres grans recintes dedicats a: Amon-Re Mut MontuAquest temple no t recinte propi ja que est dins del recinte del seu pare -> importncia de la situaci del Nil en relaci del temple. El temple era convertit en un espai sagrat des del moment de la consagraci de ledifici; s durant aquest procs de consagraci que la imatge dor esdev la materialitzaci de la divinitat. Importncia daquest temple: Edifici unitari: malgrat construir-se en poca antiga es va edificar molt rpidament -> no hi ha variacions en lornamentaci. Es va construir tal com es va concebre originriament, fet que permet comprendre la concepci dels egipcis entorn larquitectura dels temples mistrics -> shavien de construir com la casa del du.Caracterstiques habituals: Avinguda de les esfinx que precedeix lentrada al recinte: avinguda flanquejada per esfinx que condueix al temple (funci protectora). Dintre del recinte hi ha diverses construccions fetes amb tova -> arquitectura domstica de carcter utilitari: Magatzems (els temples gestionen els excedents agrcoles) Tallers (creaci dobjectes artstics) Habitacions dels sacerdots Llac sagrat -> suposava treure aigua del riu Nil. Doble motiu: Facilitar la presncia daigua (menjar, higiene...) Lloc desbarjo per a les divinitats A linterior del recinte hi ha un altre cam de les esfinx; aquest marca el cam daccs fins a la faana del temple. Davant de la porta dentrada hi ha un obelisc: raig petrificat del du Re. Pil fet mitjanant la reuni de dos trapezis de carcter monumental: s la porta monumental per excellncia egpcia; fruit de la voluntat de marcar el trnsit de lespai prof a lespai sagrat Hi ha imatges del fara, figures colossals adossades al pil per posar de manifest qui s el promotor A partir de la dinastia XVIII: gran marc de programes iconogrfics que exalten la figura del rei (funci propagandstica) -> exaltaci de la seva funci com a cabdill militar (en aix basava el seu prestigi) Esdevenen grans suports per a les narracions piques; els temes militars sn massiusElements que es troben desprs del pil, tipologia caracterstica: Pati obert a laire lliure amb un porxo al voltant. Alguns temples mistrics tenen dos patis contigus (sempre desprs del pil). Sala hipstila, tamb anomenada sala verda -> visualment evoca el paisatge niltic. Vinculaci del temple mistric amb el cosmos (vocaci csmica): Pilons: muntanyes; quan el sol es ponia ho feia entre els dos pilons. Columnes: papirs gegants a imatge del paisatge niltic -> el passads representava el riu Nil. Zona central connectada amb leix de sortida del temple -> construcci destinada al Sancta Sanctorum: sant dels sants, espai ms sagrat del temple: Hi ha la imatge dor dedicada al du en la qual els egipcis creien que shavia materialitzat (no era monumental); ning la podia veure. Hi ha la barca sagrada del du (transporta el du fora del temple durant les processons) -> damunt de la barca hi ha una capella (imatge dor del du). s una habitaci tancada i que roman a les fosques. Al voltant daquesta habitaci central de la divinitat hi ha una srie destances on es custodien els objectes sagrats (vestits, estris per servir les menges...). En temples ms tardans: Tamb hi havia una sala del tresor: acumulaci dels objectes que el temple havia reunit fruit de les donacions dels reis (objectes amb materials sumptuosos) -> durant lImperi Nou es configura una nova relaci entre el du i el rei: quan aquest feia noves expedicions militars demanava protecci a la divinitat; si en sortia victoris ofrenava el du per manifestar-li el seu agrament (li oferia un bot de guerra). Tamb hi havia altres persones que ofrenaven la divinitat en forma dexvots. Hi havia escales adossades al mur perimetral que permeten accedir a la teulada de ledifici; all hi havia un templet aixoplugat per una coberta, per obert als quatre vents de tal manera que hi entrs el sol -> tenia la funci dacollir temporalment la imatge de la divinitat per tal que aquesta es revitalitzs grcies als raigs solars. En quant a la correspondncia de les zones: Pati obert a laire lliure: sala destar, acullia el poble. Zona que envolta el Sancta Sanctorum: zona dintendncia. Al Sancta Sanctorum noms hi tenia accs un petit grup de sacerdots que governen el temple: Veuen la divinitat Interpreten la paraula de du manifestada a travs dels oraclesEs tracta dun edifici concebut mitjanant la idea de la intimitat manifestada arquitectnicament a travs de la llum (aquesta condueix a la intimitat): Del pati obert (zona illuminada) a la sala hipstila (llum matisada) i fins al Sancta Sanctorum (espai fosc). Tamb varia lextensi del pati obert amb la de la sala hipstila i la del Sancta Sanctorum -> lespai es va reduint, el sostre va disminuint lalada i el nivell del terra es va elevant.La mateixa arquitectura suggereix la idea dintimitat (llum i espai).CIUTAT DE TEBES: s un nomo: comprn la ciutat i el territori circumdant -> monumentalment s ms important el nomo que la prpia ciutat, la qual va estar ocupada durant poques posteriors (no sha pogut excavar). Enclaus rellevants: A la banda oriental: Espai urb Al sud: edifici dedicat a Amon-Re a Luxor Al nord: recintes templaris de Karnak: Amon-Re i mut -> es vinculen grcies a la festa dOpet (festa molt important); units per una avinguda de les esfinx i tamb mitjanant una via fluvial de connexi.

A la banda occidental (destinada a la vida eterna): Ciutat de Deir-el-Medinet: acull els treballadors encarregats de les construccions arquitectniques de la banda occidental (ciutat dartesans).Altres elements destacats: Palau reial dedicat a Amenofis III Temple de Hatshepsut Temple de Ramss II Temple de Ramss III Enclau on es duien a terme els enterraments dels nobles i els alts funcionaris: Gurna, amb hipogeus -> reuneixen el lloc denterrament i e lloc de culte (no passa en el cas dels reis).Dins lmbit reial, conv destacar la separaci entre: Lloc de culte funerari: en un indret visible des de Tebes La cambra funerria: en un indret protegit dels saquejos (Vall dels Reis i Vall de les Reines). Tamb era visible des de Tebes, es podin vigilar els accessos per evitar els saquejos -> en forma dhipogeus: Passadissos Cambra funerria: cadver del difunt i eixovarEls temples funeraris reials adopten la modalitat de larquitectura del temples mistrics. El du Amon es desplaava del temple de Karnak als altres temples -> servien dacollida i per tant havien de ser plaents al du. EL TEMPLE DAMON-RE A KARNAKDos eixos (est-oest i nord-sud) -> el temple sadapta a la sortida processional del rei: Festa dOpep Festa de la VallEs tracta dun edifici molt gran que de la dinastia XVIII a la XX va estar sotms a reformes permanents, fet que responia a unes necessitats determinades -> es va aconseguir harmonitzar les reformes amb la intimitat del rei (aspectes aparentment conflictius).Motiu de les reformes: nova valoritzaci dAmon durant lImperi Nou -> fruit de la voluntat del rei per mostrar el seu agrament envers la divinitat, aquest cercava mitjans per materialitzar aquest sentiment: Ofrenes Reformant-li el temple (monumentalitzaci de ledifici)Elements a destacar: Els faraons troben un mdul arquitectnic que es podia incorporar a ledifici sense que afects al Sancta Sanctorum -> el temple creix mitjanant la incorporaci dun mdul que compren: Pati Pil que precedeix el pati Pilons precedits dobeliscs Pilons amb detalls de carcter militar (exaltaci militar del promotor) -> element nou: cara frontal. Durant lImperi Nou sestableix contacte amb la cultura mesopotmica, fet que comporta el descobriment daltres maneres descenificar visualment; ocasionalment sincorporen novetats a lart egipci daquest perode. Convenia tenir en compte les sortides processionals del du (sortides en direccions diverses) -> creaci de dos eixos de sortida, els quals es monumentalitzaven amb els pilons: En aquests es troben implicats molts faraons, els quals compartien aquest agrament envers el du Tamb hi havia un inters particular de cada fara: voluntat propagandstica de la gesta del fara que impuls lobra Lexistncia de 9 pilons: anomalia que permet explicar la dinmica del funcionament del temple. En algun punt dels patis hi ha petites construccions: templets de parada processional. Darrere del Sancta Sanctorum hi havia una construcci impulsada per Tutmosis III (dinastia XVIII) destinada al seu Hebsed. Sala hipstila o Sala verda: Solemnitat El du la travessa durant les seves sortides processionals -> navega a travs del paisatge niltic acompanyat de cants (complements litrgics) Novetat: illuminaci mitjanant un desnivell entre el sostre i el nivell inferior; a diferncia de la resta, que estaven illuminades amb claraboies Hi ha una srie de columnes colossals amb una decoraci a la part baixa -> remet a lherba baixa que creix a la base del papir; vinculada amb la idea del paisatge niltic (tronc de papir i capitells en forma de flors de papir)EL TEMPLE DAMON-RE A LUXOR (SUD DE TEBES)Conv esmentar el canvi de model poltic que sesdev entre el segon perode intermedi i lImperi Nou: sassumeix una poltica imperialista. Problema derivat del fet que el rei va iniciar aquest tipus de poltica: filles hereves. Aquestes no sacomoden al model poltic militar, de tal manera que els egipcis les casen amb un senyor, el qual passar a ser rei de ple dret.Aix shavia de justificar -> creaci dun mite: quan el rei prenyava la reina aquest no era el rei sin el du Amon (Hierogmia, vinculaci dun du amb un mortal). Aquesta era la manera de corregir la desigualtat: Reina com a seguidora de la dinastia Du, infantavaAquest problema es va repetir durant les primeres generacions de la dinastia XVIII fins que una hereva legtima va reivindicar el seu poder: Hatshepsut, la qual semparent amb el du Amon; s aquest du el que lescull perqu regni sobre limperi egipci. Durant aquest perode no es va eixamplar el territori sin que es van mantenir les fronteres -> no xits militars.Davant la inexistncia dxits militars, la reina exaltava un altre fet: expedici al pas de Punt, les quals van implicar la incorporaci dels egipcis al mar i lobtenci de larbre de lincens (molt apreciat com a perfum).Temple de Luxor: commemoraci simblic de lencontre entre el du i el mortal que havia culminat amb el naixement de Hatshepsut.Caracterstiques del temple mistric: Avinguda de les esfinx Eix que connecta el temple amb el riu Sector unitari Afegits a la construcci dAmenofis III de la dinastia XVIII: Tutankamo (dinastia XVIII) Ramss II (dinastia XIX) Zona del Sancta SanctorumTEBES OCCIDENTALHi ha: Temples funeraris reials Temples funeraris civilsDeir el-Bahari: poblaci prop del temple de Hatshepsut -> indret de Gurna: shi troben enterraments dalts funcionaris. Es tracta duna petita elevaci amb excavacions (tombes rupestres dels alts funcionaris de lImperi Nou).Caracterstiques principals: Format dhipogeu amb dos nivells: Nivell superior: Lloc de culte funerari Lloc on es celebra la despedida del difunt (festa social) i la festa de retrobament entre els vius i els morts (festa de la Vall) -> espai accessible Rampa que condueix a la sala del sarcfag on hi ha leixovar funerari Sales a la sala superior en forma de T invertidaLA TOMBA DE RAMOSE (visir durant el regnat dAmenofis III Amenofis IV Ahenaton)Hi ha els millors relleus conservats de la histria dEgipte, els quals expliquen: El trasllat de leixovar funerari de Tebes a la tomba Qui formava part de la celebraciConv remarcar el parallelisme que existeix entre els relleus de les tombes reials i els relleus de les tombes civils -> ambds representen escenes biogrfiques del rei. A les tombes de la Vall dels Reis hi ha temes relacionats amb el viatge desprs de la mort; un tema representat a: Els textos de les pirmides Els textos dels sarcfags El llibre dels MortsEn cas que el ritual no es fagi correctament pot perillar la vida del difunt al ms enll -> els relleus serveixen de guia per al viatge al ms enll. Un altre parallel entre els temples funeraris reials i els hipogeus civils s la funci daquests textos: A les tombes reials es representaven mitjanant relleus Als hipogeus civils: papir amb el text escritTamb s important esmentar que van aparixer temes nous als enterraments civils: descripci minuciosa del funeral; ben representat en la tomba de Ramose, organitzat en dos registres: Es narra el transport del sarcfag del difunt fins a lhipogeu (arrastrada amb esqus) Tamb apareixen representats els servidors que porten leixovar funerari Tamb hi ha les dones que illustren les ploraneres: plany ritual, amb una gesticulaci precisa -> aquesta s la primera vegada que es documenta visualment a lart occidental i Egipte.