apunts ecumenisme

8/19/2019 Apunts Ecumenisme

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-ecumenisme 1/46

ECUMENISME

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere Antoni Amer Canelles

Teologia !onamental, C"sar Murillo #ademac$er



EC%ME&SME

ÍNDEX DE CONTINGUTS

CAPÍTOL 1..................................................................................................................................................1

1(1( El terme ecumenisme(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((11(1(1( Ca) a una de*inici+ de l'ecumenisme(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((11(1(2( i-ersitat d'ecumenismes(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((2

1(1(2(1( Des de l'experiència cristiana(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((21(1(2(2( Des de la sociologia religiosa(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((2

1(1(2( i-ersitat d'ecumenismes(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.1(1(2(1( Ecumenisme Institucional (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.1(1(2(2( Ecumenisme Espiritual (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((/1(1(2(.( Ecumenisme Local ((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((/1(1(2(/( Ecumenisme Secular (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((/

1(2( e uina unitat es tractat((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((5

1(2(1( %nitat cristiana i identitat con*essional(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((51(2(2( Models dunitat(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((5

1(2(2(1( Conviccions prèvies sobre la unitat ((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((51(2(2(2( Algunes propostes concretes(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((6

1(.( El dileg((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((101(.(1( Com actitud i com a m3tode(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((10

1(.(1(1( Com actitud a si mateix(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((101(.(1(2( Com a actitud cap a l'altre((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((111(.(1(.( Com actitud recíproca(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((11

1(.(2( Condicions del -ertader dileg(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((111(.(2(1( Un comú llenguatge entorn una taula rodona((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((111(.(2(2( La convicci !ue el mn espiritual dels dem"s pot enri!uir#nos((((((((((((((((((((((((((((((((((111(.(2(.( Comuni en la diversitat (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((111(.(2(/( Exclusi del proselitisme i del $als irenisme%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%&

1(.(.( Els )rotagonistes del dileg ecum3nic((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((121(.(.(1( Criteri sub(ectiu((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((121(.(.(2( Criteris ob(ectius(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((121(.(.(.( Les Esgl"sies !ue participen(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((1.1(.(.(/( Les comunitats !ue no poden participar (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((1/

CAPÍTOL 2................................................................................................................................................15

2(1( Panorama actual de les di-isions((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((15

2(1(1( Esgl"sies antigues orientals((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((152(1(2( Esgl"sies ortodo4es(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((15

2(1(2(1( )atriarcats i Esgl"sies autocè$ales(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((162(1(2(2( Característi!ues((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((16

2(1(.( Esgl"sia -eterocatòlica((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((12(1(.(1( Descripci(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((12(1(.(2( Característi!ues((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((1

3



EC%ME&SME

.(1(.(.( )reg+ria e$ica/((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((2

.(2( :es institucions ecum3niues(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((2.(2(1( Els or<gens((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((2

.(2(1(1( L'associacionisme cristi+((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((2

.(2(1(2% El moviment missioner ((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((27.(2(1(.% Aportacions con$essionals(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((27.(2(2( les grans institucions ecum3niues(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.0

.(2(2(1% Consell Ecumènic de les Esgl"sies(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.0

.(2(2(2% Consell )onti$ici per a la unitat dels cristians 0C))U1(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.0

.(2(2(.% Directori Ecumènic(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.1

.(.( :'ecumenisme a la 9ase((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.1.(.(1( :a comissi+ o delegaci+ diocesana d'ecumenisme(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.1

.(.(1(1(elegaci+ diocesana d'ecumenisme(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.1

.(.(1(2 Delegaci 2acional d'Ecumenisme(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.1.(.(2( el centre ecum3nic((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.2

CAPÍTOL 4................................................................................................................................................33

1( %nitat en la -eritat(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((..

2 Pro9lemes doctrinals entre les Esgl"sies(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((../(2(1( El conce)te d'Esgl"sia((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((..

/(2(1(1% Import+ncia del problema eclesiol.gic des del punt de vista ecumènic(((((((((((((((((((((((../(2(1(2( L'eclesialitat de les altres comunitats des de la perspectiva cat.lica(((((((((((((((((((((((((((.//(2(1(.% Cap a una concepci comú d'Esgl"sia((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((./

/(2(2( Els ministeris cristians((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.//(2(.( el ministeri de la unitat(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.5/(2(/( E: )a)er de maria en la $istòria de la sal-aci+((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.5

/(2(5( la intercomuni+(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.6/(.( ileg teològic i documents intercon*essionals(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.6

/(.(1( caracter<stiues del dileg intereclesial((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.6/(.(1(1( )rovisionalitat (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.6/(.(1(2% ,ipologia((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.6/(.(1(.% Autoritat (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.6/(.(2( Els interlocutors del dialeg itnereclesial(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.

/(.(2(1( El di+leg amb les Esgl"sies ortodoxes de rite bi3antí (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((./(.(2(2% Amb els coptes(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((./(.(2(.( Amb la Comuni Anglicana((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((./(.(2(/( Amb la *ederaci Luterana 4undial ((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.

/(.(2(5( Amb l'Alian/a 5e$ormada 4undial (((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((./(.(2(6% Amb el metodisme(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.7/(.(2(% Amb els pentecostals(((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.7/(.(2(7% Amb altres tradicions((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.7/(.(2(8% Amb el CEI ((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((.7

5



EC%ME&SME

6



EC%ME&SME

CAPÍTOL 1QUÈ ÉS L'ECUMENISME

1(1( E: TE#ME EC%ME&SME

1(1(1( CAP A %&A E!&C= E :'EC%ME&SME

Etimològicament, )ro-e del mot oi6oumene, ue tradu>m )er ?m+n $a9itat en el ue coe4istei4en di

-ersos )o9les, am9 di-ersitat de lleng@es i cultures, tot i ue en el seu sentit originari, *a re*er3ncia al

m+n $a9itat )els $elBlens, )o9le ci-ilitat ue o*eria una cultura o9erta a tots( M"s enda-ant, #oma

a)ortar una )ers)ecti-a )ol<tica, la oi6umene estar *ormada )er tots els )o9les ue acce)ten -iure

9ai4 la in*lu3ncia del ?m+n ci-ilitat Dim)eri rom(

Auest mot tam9" a)arei4 en el &T i )arei4 ue s'$a d'entendre com un proc"s en continu desenvo#

lupament ue s'inicia com la ?terra $a9itada, ue es -a *ent ?lloc $a9ita9le, la casa en la ue ca) tota

la *am<lia $umana( :a )araula s'introduei4 en le llenguatge eclesial o*icial uan el Concili de Constanti

no9le denomina al Concili de &icea ?concili ecum3nic( A )artir d'auest moment, el terme ?ecum3

nic, designar totes auelles doctrines i usos eclesials ue s+n acce)tats com a norma autoritati-a i i

am9 -alidesa uni-ersal a tota l'Esgl"sia Catòlica(

Am9 la caiguda de l'im)eri rom, el mot dei4a de tenir connotacions )ol<tiues i )assa a tenir un

sentit e4clusi-ament eclesialF la oi6umene "s l'Esgl"sia uni-ersal( Gasili el Hran, Hregori &acianc3 i

Iuan Crisòstom seran nom9rats ?doctors ecum3nics( A )artir d'au<, s'em)ra )er a designar els concilis

ue )arlen en nom de tota l'Esgl"sia(

urant el s( JJ a)arei4 un nou signi*icat ue am9 el tem)s tendr la de*inici+ t3cnica moderna, tot

i ue el seu "s encara no tendr una acce)taci+ uni-ersal( A l'altura de la Primera Huerra Mundial, la

)araula aduirei4 una no-a acce)ci+F la relaci+ amistosa entre Esgl"sies am9 la *inalitat de )romoure la )au internacional, de tractar la uni+ de di-erses Esgl"sies o *ins i tot de generar l'es)erit d'a)ro)ament

entre cristians de di-erses con*essions(

A )artir de la con*er3ncia d';4*ord D18., el terme ?ecum3nic designa Ka am9 tota claretat les rela

1



EC%ME&SME

cions amistoses entre les di*erents Esgl"sies am9 el desig de realitar la Una Sancta i d'estr3ner la co

muni+ de tots els creients de Iesucrist( es)r"s de la *undaci+ del Consell Ecum3nic de les Esgl"sies, el

terme ?ecum3nic e4)ressa algun intent de reconciliaci+ de les Esgl"sies cristianes com e4)ressi+ -isi

9le de la ?uni-ersalitat del cristianisme i com a signe ?)er a ue el m+n cregui(

1(1(2( LE#STAT 'EC%ME&SMES

1(1(2(1( Des de l'experiència cristiana

Tres elements caracteriten l'ecumenisme(

◾ ;riginalitat( :'ecumenisme "s una e4)eri3ncia sense )recedents, ue ens )resenta una no

-etat ue es 9asa en u3 les Esgl"sies con*rontades mantenen -i-a la la con-icci+ de ue no

s'$an esgotat les )ossi9ilitats de la intelBlecci+1 del misteri ue su)osa la realitat eclesial de

les altres comunitats cristianes(

◾ Actitud i -oluntat de dileg( Tot i ue es di*<cil com)rendre les altres Esgl"sies, l'actitud dia

logant, )recisament )er la se-a consci3ncia de les limitacions, )ermet un mo-iment continu

de nous )unts de -ista(

Mo-iment es)iritual( Els cristians s+n conscients de ue les di-isions s+n $umanament insu)era9les

i ue la unitat $aur de ser o9ra de "u, el ue )ro)icia una actitud orant( El CL arri9ar a a*irmar

ue la ?)regria "s l'nima de l'ecumenisme en l'oraci+ tro9am la unitat(

1(1(2(2( Des de la sociologia religiosa

:a )ers)ecti-a de IeanPaul Nilliaime i la de #oger Me$l ens con-iden a classi*icar en dos

grans moments l'e4)eri3ncia ecum3nica del s JJ(

1( :a com)rensi+ de l'ecumenisme com a mo-iment social( Es tracta-a de tre9allar )el can-ide la )rò)ia instituci+, am9 la intenci+ de la uni*icaci+ de les Esgl"sies cristianes, )erò am9

la intenci+ de lluitar )el control del can-i social( (

:'ecumenisme com a *enomen social t" un )rimer desen-olu)ament en un conte4t en el ue

1 Acci+ i e*ecte d'entendre

2



EC%ME&SME

es -aloren *ins a l'e4trem els intercan-is ideològics i culturals en un conte4t on els mitKans

de masses es con-ertei4en en -ertaderes mediacions )er al mo-iment ecum3nic en un con

te4t on l'increment del ni-ell cultural de la )o9laci+ i el @estionament dels esuemes d'au

toritat conduei4 a la una religiositat e4)erimentada, emocional a la relati-itaci+ de les di*er3ncies con*essionals(

En auest conte4t, les Esgl"sies ceruen recu)erar el seu )rotagonisme social i es -euen

a9ocades a tro9arse am9 les altres Esgl"sies en un relaci+ ue estimula les corrents autocr<

tiues dins de cadascuna de les comunitats eclesials )er a tro9arse millor unes a altres( Pe

rò els sociòlegs $an detectat ue auest ti)us d'ecumenisme arri9a al seu *inal(

2( :a institucionalitaci+ de l'ecumenisme, conse@3ncia del relleu dels )rimers agents ecum3nics( Auesta "s una eta)a en la ue cada Esgl"sia , des)r"s d'un )er<ode d'o9ertura a les al

tres degut a l'actual )roli*eraci+ de tantes sectes i &ous mo-iments religiosos cerca les se

guretats en una no-a )resa de consci3ncia del seu )ro)i )assat, )recisament )er a Kusti*icar

les se-es di*er3ncies(

Nilliaime a*irma ue l'ecumenisme s'$a desengan4at de la se-a crrega utò)ica i social, centrantse

ens els l<mits estrictament eclesials, en els dilegs teològics i doctrinals(

1(1(2( LE#STAT 'EC%ME&SMES

1(1(2(1( Ecumenisme Institucional

Sense cert grau d'organitaci+ no es )ot dur a terme l'acci+ ecum3nica( :'ecumenisme institucional,

ue des de la )ers)ecti-a sociològica -e a su9stituir a l'ecumenisme com a mo-iment social, )renent

una do9le dimensi+F

◾ :'ecumenisme o*icial, *ormada )er les autoritats Kerruiues i ue marca, de manera legal,

les relacions entre les di-erses Esgl"sies( Per tant, el carcter dels $omes ue regei4en les

Esgl"sies de*inei4 en )art el *utur de l'ecumenisme(

ins auest ecumenisme o*icial $i $aur<em d'incloure els Secretariats &acionals d'Ecume

3



EC%ME&SME

nisme, de la matei4a manera ue ualse-ol organisme directa o indirectament -inculat als

9is9es o am9 el Consell Ponti*ici )er a la Promoci+ de la %nitat( :es Esgl"sies re*ormades

anglicanes tenen tam9" organismes eui-alents(

◾ :'ecumenisme doctrinal( &om9roses @estions doctrinals,Ka )resents en les arrels de les se

)aracions eclesials, )ro)icien ara encontres i dilegs entre les di*erents Esgl"sies(

1(1(2(2( Ecumenisme Espiritual

Sense mens)rear la tasca doctrinal, els cristians s+n conscients de ue el cam< real ca) a la unitat

)assa )er la con-erg3ncia en l'es)iritualitat cristiana com)artida )er tots(

Si les Esgl"sies tenen les se-es *ronteres 9en de*inides )er ortodò4ies i reglaments Kur<dics, la )regria comO a)arei4 com el )assa)ort -lid )er a sentirse units(

1(1(2(.( Ecumenisme Local

Signi*ica l'entrada en l'es)ai ecum3nic dels laics, de les )arròuies, a la ?9ase, als grans es)ais del

)o9le de "u(

1(1(2(/( Ecumenisme Secular

es)r"s de l'era dels pioners, ue arranca am9 l'Aliana E-ang3lica i arri9a *ins a la *ormaci+ del

QMCA i de la !ederaci+ Mundial d'Estudiants Cristians, era )rotagonitada maKoritriament )er laics

des)r"s de l'etapa eclesi+stica, en la ue les Esgl"sies )renen la iniciati-a ecum3nica i es creen les

grans institucions ecum3niues i es )ri-ilegia el dileg doctrinal arri9a l'etapa de l'ecumenisme secu#

lar , com a resultat del ?carrer+ sense sortida en el ue $a desem9ocat l'ecumenisme eclesistic degut a

les indecisions i )rud3ncies de les Keraruies(

:'ecumenisme secular -alora m"s l'acci+ unitria de reconciliaci+ en el m+n ue la tasca re)etiti-a isense clar *utur d'una uni+ e4clusi-ament intereclesistica( En les se-es e4)ressions m"s no9les, tre9a

lla am9 la )ers)ecti-a de la Kust<cia, de la )au, de l'ecologia i so9retot en comuni+ am9 les demandes

dels cristians de )a>sos m"s )o9res e4)ressades en les di*erents ?teologies de l'alli9eraci+ i en colBlec

tius com l'Associaci+ Ecum3nica de Teòlegs del Tercer M+n(

4



EC%ME&SME

1(2( E R%&A %&TAT ES T#ACTAT

1(2(1( % &TAT C#STA&A E&TTAT C;&!ESS;&A:(

El moviment ecumènic porta amb ell mateix un problema de base degut a les dues dimensions quees troben en l’essència mateixa de l’ecumenisme:

El primer component el constitueix la convicció de que la maniestació visible de la unitat

cristiana !s dimensió essencial de la comunitat de "es#s$

El segon component !s la voluntat expressa de salvaguardar el patrimoni rebut% !s la idelitat

a la tradició de la pr&pia conessió' en deinitiva% el desig de mantenir i conservar la pr&pia iden(

titat$

)’ecumenisme% per tant% signiica conrontació de dues idelitats$ *idelitat a la voluntat de +rist per

que l’esgl!sia segui una% ront a les actuals divisions eclesials' i idelitat a la pr&pia conessió en la que

s’,a salvaguardat i rebut el -ser cristi./$

1(2(2( M;E:S %&TAT

1(2(2(1( Conviccions prèvies sobre la unitat

a &o es tracta de crear la unitat(

Ca) )roKecte ecum3nic seri+s te la )retensi+ de crear la unitat ue Crist -ol )er la se-a esgl"sia( :a

unitat t" una )rimera consideraci+ des de la )ers)ecti-a de la se-a *onamentaci+ en Crist, el Senor( El

Senor no "s senor de moltes Esgl"sies "s senor de lEsgl"sia %na( Ell no $a )erdut el seu senoriu

so9re lEsgl"sia( El )ro9lema ecum3nic sorgei4 uan la unitat cristiana "s considerada des de la )ers

)ecti-a de la $istoricitat de lesgl"sia(

9 :a unitat in-isi9le ue Ka )osseei4en els cristians

:a unitat )ro*unda de "u "s el ti)us de tota unitatF una unitat oculta, 9sica, ue no es rom) ni )er

la di-ersitat ni )er la -oluntat torada de les se-es criatures( En Crist, ualse-ol desordre $a tornat a re

tro9ar el dinamisme intern ue des de la creaci+ sem)re $a e4istit( Per ai4ò, en la unitat di-ina tro9en la

se-a arrel l'Esgl"sia, la $umanitat i el cosmos( Auesta unitat "s inclusi-a, l'Esgl"sia reconei4 *ins i tot

ue els ue es tro9en $ora d'ella tenen assegurat el designi de sal-aci+(

5



EC%ME&SME

c :a unitat -isi9le

:a doctrina o*icial catòlica a*irma ue la unitat de lesgl"sia, *onamentada en auests llaos interns

es mani*esta -isi9lement duna tri)le *orma(

1( En la )ro*essi+ de *e unnime( Proclamant un sol Senor, una sola esgl"sia, un sol 9a)tisme,una sola *e, un sol Es)erit

2( En una unitat litOrgica i sacramental(

.( En una unitat de -ida comunitria(

Auesta doctrina catòlica de la unitat de lEsgl"sia mostra ue -a tenir des de linici consci3ncia de

reunirse en tor de lensenana de la )araula de sal-aci+, en *idelitat als signes ue -inculen *raternal

ment, i en comuni+ am9 auells, a tra-"s de la successi+ a)ostòlica, ue *oren els a)òstols(

:a unitat -isi9le no est totalment destru>da( E4istei4en signes -isi9le dunitat, D:HF

1( :acce)taci+ de la G<9lia com a )araula ins)irada )er "u(

2( El 9a)tisme com a signe de la unitat(

.( :a )regria comO, la con*essi+ del s<m9ol dels a)òstols i de &iceaConstantino9le ai4< com

lestructura e)isco)al(

/( Certs organismes comF El Consell Ecum3nic de les Esgl"sies, El Secretariat #om )er a la%nitat de les Esgl"sies, :es Comunions Cristianes Mundials(

1(2(2(2( Algunes propostes concretes

a El model d'algunes esgl"sies $istòriues del )rotestantisme

El luteranisme i el cal-inisme a m"s de langlicanisme $an arri9at a *ormar grans *am<lies con*essio

nals ue a-ui es senten $ereteres de la m"s )ura tradici+ dels re*ormadors del segle JL(

Auestes *am<lies con*essionals $an )osat tal 3m*asi al cos de doctrines *ormulades )er :uter, Me

lanc$ton, Cal-ino, etc(, i contingudes en les *amoses Con*essions de *e, ue ualse-ol )roKecte de unitat

$aur de )reser-ar la )rò)ia identitat con*essional(

:a maKoria de les esgl"sies $istòriues del )rotestantisme $an tro9at en el conce)te de di-ersitat re

6



EC%ME&SME

conciliada la *ormula ideal )er e4)ressar el seu com)rom<s ecum3nic( Es 9asa )rinci)alment en lenri

uiment mutu(

9 El model de l'Esgl"sia CatòlicaEl Pare Congar recorda-a les claus catòliues de la unitatF Comuni+ en la *e a)ostòlica, comuni+ en

el culte i en la *racci+ del )a, i comuni+ en la -ida comO go-ernada )er el ser-ei e)isco)al(

%na *ormulaci+ ue -a ser atracti-a -a ser el conce)te de retorn -igent *ins al s( L( s una )osici+

r<gida resultat de la inter)osici+ de dos elementsF

• El tridentinisme, ent3s com el sistema ue englo9a totF teologia, 3tica, com)ortament cristi,

)rctica religiosa, litOrgia, centralisme rom, inter-enci+ de les congregacions romanes en la-ida de lesgl"sia(

• :a -alidesa dun )rinci)i teològic -ertader )erò tradu>t )er una teologia o*icial )oc curiosa

am9 els detalls(

:a teologia del s( L $a a*ectat )ro*undament a la @esti+( Sa9andon el tridentinisme( A m"s el

)rinci)i de le4ist3ncia de lesgl"sia de Crist i de la se-a )erman3ncia a tra-"s dels segles mantenen la

se-a -alidesa( :eclesiologia del Latic no *a sin+ con*irmar auesta doctrina( Rue lesgl"sia de Crist

su9sistesui en lesgl"sia catòlica no e4clou ue les altres comunitats )uguin mantenir -ertaders llaos

Dtot i ue im)er*ectes am9 lesgl"sia de Crist(

Per tal de con3i4er el model dunitat de lesgl"sia catòlica lautor $o e4)osa de la seg@ent maneraF

• El )rinci)i dunitat de lesgl"sia "s lEs)erit Sant, ue e*ectua la uni+ dels *idels i lenriuei4

am9 di-ersos dons(

• :esgl"sia no sols "s una, "s tam9" Onica( El dileg ecum3nic "s un )roc"s en el ue el *utur

-eur una sola esgl"sia(

• :a situaci+ actual del cristianisme no im)edei4 a lesgl"sia catòlica recon3i4er le4ist3ncia de

molts elements ue es tro9en *ora del recinte -isi9le de lesgl"sia catòlicaU(

• :a garantia de la unitat residei4 en la )ro*unda con-icci+ de ue Iesucrist -a con*iar al col

0



EC%ME&SME

legi dels dote lo*ici densenar, regir i santi*icar( entre ells -a destacar a Pere, so9re el ue

-a determinar edi*icar la se-a esgl"sia( Auesta garantia dunitat ue satri9uei4 al ser-ei de

PereU "s aliena9le de la matei4a estructura sacramental de lesgl"siaU(

c El model del CE

El CE no "s una Esgl"sia ni una su)erEsgl"sia, i )er tant, no t" ca) autoritat Kur<dica so9re les Es

gl"sies mem9res ue el constituei4en )el ue no )ot im)osar ca) model o )roKecte d'unitat( :a se-a

)ertinena sols est condicionada )er l'admissi+ d'una 9ase doctrinal ue con*essa la *e cristològica i

trinitria( Cal remarcar tres estudis del model d'unitat so9re els uals $a re*le4ionat el CEF

&1 Declaraci sobre la unitat ( Pro)osa un ti)us d'unitat ue es mani*esta -isi9lement en cada

lloc, on tots els critians )artici)en de la matei4a Eucaristia( Auest te4t "s susce)ti9le de mOtli)les lectures(

1 Cin!uena Assemblea 7eneral del CEI ( Pro)osa la matei4a idea de la unitat -isi9le, )erò ree

la9orada en una categoria anomenada ?comunitat conciliar de les Esgl"sies locals( En

auest te4t, es reconei4 la catolicitat de cada Esgl"sia local segons l'ensenana neotestamen

tria s'a*irma ue el )ro9lema ecum3nic no sols es )lanteKa en la cO)ula de l'Esgl"sia, sin+

tam9" en la 9ase i *inalment, a)elBla a una -ertadera ?comuni+ solidria entre totes les Es

gl"sies ue admeten la germanor ecum3nica(

. ileg uni-ersal de cultures( Es )erseguei4 la unitat ecum3nica *ent re*er3ncia a ?tot el m+n

$a9itat( Cal -incular la recerca de la unitat de l'Esgl"sia am9 la recerca de la unitat de la $u

manitat(

d El model de la ?Esgl"sia de la Vndia del Sud

s l'anomenat model d'unitat org+nica total% Auest model con-ida a les Esgl"sies ue entren en el )roc"s d'uni*icaci+ a dei4ar d'e4istir com organismes autònoms i inde)endents )er tal de crear un cos

eclesial nou( Auestes s+n els ?reuisits necessaris )er a *ormar una ?Esgl"sia unidaF

• :a unitat cercada no )ot consistir en una a9sorci+ )er )art d'una Esgl"sia ue romandria 9



EC%ME&SME

sicament intacta(

• &ecessitat d'un ministeri ordenat i acce)taci+ del 9is9at(

• #e9uig de la uni*ormitat ritual i del congregacionisme(

• #econei4ement de ue la uni+ en el )la doctrinal no s'$a d'assolir ni )er la im)osici+ dels

credos i con*essions antics ni )er l'ela9oraci+ de no-es a*irmacions de *e(

• Entrar a *ormar )art d'una ?Esgl"sia unida im)lica -oler desa)ar3i4er com entitats se)ara

des(

e El model )ro)ost )er Cullman

Cullman )ro)osa la ?unitat en la di-ersitat( :'autor es )osiciona en contra del model d'ecumenismeue )ro)osa la ?*usi+ de les di-erses Esgl"sies, car cadascuna )erd )art del seu carisma i )er ai4ò de

*ensa un model d'ecumenisme en el ue cada Esgl"sia seguei4 conser-ant auells dons ue li con*igu

ren la se-a )rò)ia identitat( Auesta ?unitat en la di-ersitat es mantendria grcies a una su)erestructu

ra ue en lloc d'anulBlar re*oraria les estructures )rò)ies de cada Esgl"sia tot i ue el ue realment cal

dria ue can-is s+n les ri-alitats actuals en di-ersitats ?com)lementadores(

* El model )ro)ost )er !ries i #a$ner

Tots dos )u9licaren La uni de les Esgl"sies8 una possibilitat real ( Per a tots dos, la )ossi9ilitat d'una

unitat de les Esgl"sies es real de)3n d'unes condicions ue *ormulen en -uit tesisF

1 :es -eritats *onamentals del cristianisme, contingudes en les Escri)tures, en el s<m9ol dels

a)òstols i en el de &iceaConstantino)la s+n o9ligatòries )er a totes les Esgl"sies(

2 S'$a d'im)lantar un )rinci)i de *e realistaF ca) Esgl"sia )articular )ot decidir i re9utKar com a

contrria a la *e una a*irmaci+ ue una altra Esgl"sia )articular )ro*essa com a dogma o9ligato

ri( El ue s'$a dit "s a)lica9le a les declaracions doctrinals aut3ntiues, )erò no de*inides, de

l'Esgl"sia romana(

. :es Esgl"sies )articulars )oden conser-ar gran )art de les se-es estructures )rò)ies(

/ Totes les Esgl"sies reconei4en el sentit del dret del ser-ei a Pere del rom )ont<*e4 com a ga



EC%ME&SME

rantia concreta de la unitat de l'Esgl"sia( El Pa)a, )er la se-a 9anda, s'o9liga a recon3i4er i res

)ectar l'autonomia de les esgl"sies )articulars(

5 :'elecci+ de 9is9es en Esgl"sies )articulars no im)orta ue s'atingui a l'esuema $a9itual de

l'Esgl"sia romana(

6 :es Esgl"sies )articulars -iuen en mutu i *raternal intercan-i )er al seu enriuiment(

Totes les Esgl"sies )articulars s'o9liguen a con*erir el sagrament de l'ordre, de les manera ue

l'Esgl"sia romana )ugui admetre sense di*icultat la se-a -alidesa(

7 Entre les Esgl"sies )articulars $i $a comuni+ dam9+ i altar(

g El model )ro)ost )er uuoc

uoc, )artint del carcter ?)ro-isional Dno s+n el regne de les Esgl"sies, e-ita *ormular una alter

nati-a als models anteriorment esmentats i remarcant ue la ideologia de la unitat )artei4 d'un ?centre,

)ro)osa la unitat en comuni+, sintetita9le en els seg@ents )untsF

1( :'a9andonament de la con*rontaci+ i de la )ol3mica a *a-or de la negociaci+ i el dileg(

2( El reconei4ement, )er )art de cadascuna de les Esgl"sies, de ue no es )ot -iure auesta co

muni+ ?sense trans*ormaci+ institucional i sense can-i de la se-a )ol<tica(

.( :'acce)taci+ de ue les altres Esgl"sies no s+n la negaci+ de la )rò)ia(

uoc )ro)osa un model d'eclesiologia ue a*irma la multi)licitat com a soluci+ del )ro9lema de

l'ecumenisme(

1(.( E: W:EH

1(.(1( C;M ACTT% C;M A MXT;E

1$3$1$1$ Com actitud a si mateix

El di.leg requereix conèixer(se a un mateix% requereix sentir(se un mateix% ara b!% aquesta seguretat

en si mateix en cap moment ,a de ser un obstacle que impedeixi que res propi pugui ser qestionat$

1



EC%ME&SME

1(.(1(2( Com a actitud cap a l'altre

:a )ossi9ilitat del dileg sols es *a real uan reconei4em a l'altre com a l'altre i l'estimam tal i com

"s, tot i les se-es di*er3ncies di*er3ncies ue )ermeten el dileg, sem)re i uan es situ>n al matei4 ni

-ell en les dues )ersones, sem)re i uan es res)ecti la dignitat dels 2 mem9res( El dileg no consistei4

en intentar -3ncer, triom*ar ni con-ertir a l'altre l'altre, en el dileg, no "s un enemic, sin+ un interlocu

tor no $em de con*ondre el dileg am9 la )ol3mica

1(.(1(.( Com actitud recíproca

Per tal de mantenir e dileg, cal ue els dos interlocutors mantenguin les actituds descrites i ue els dos

estiguin o9erts a do9le mo-iment ue genera l'intercan-i de dos interlocutors(

1(.(2( C;&C;&S E: LE#TAE# W:EH

1(.(2(1( Un comú llenguatge entorn una taula rodona

Cal ue els interlocutors es tro9in en un )la d'igualtat, ue es sim9olita en la taula rodona, en la ue

les Esgl"sies com)artei4en raons i e4)eri3ncies i recerues de la ?unitat -olguda )er Crist( Ara 9", cal

tenir en com)te el )ro9lema del llenguatge, car cada tradici+ $a generat un -oca9ulari en el ue mots

com revelaci8 gr+cia8 sagrament%(( tenen acce)cions di*erents(

1(.(2(2( La convicci !ue el mn espiritual dels dem"s pot enri!uir#nos

&o )odem *onamentar un dileg )retenent )osseir tota la -eritat, cal tenir en com)te ue l'altre )ot

com)lementarnos i enriuir la nostra )rò)ia tradici+ eclesial l'actitud o9erta, necessria )er al dileg,

signi*ica mutu enriuiment( &o )odem o9lidar ue $i $a altres mons es)irituals ue s+n )ortadors de la

sal-aci+, )el ue cal mantenir una actitud d'escolta(

1(.(2(.( Comuni en la diversitat

Els estudiosos so9re la teologia del &T a*irmen ue la di-ersitat eclesiològica "s una dada tan e-i

dent en els escrits 9<9lics ue tot intent d'$omogene>taci+, su)rimint di-ersitats, es situa al marge de la

re-elaci+ cristiana( :a di-ersitat "s condici+ necessria )er a u3 sorgei4i el dileg dileg ue no re

nuncia a allò ue es considera -ertader en cada tradici+ eclesial, )erò s< im)lica -oluntat de -oler arri

11



EC%ME&SME

Criteri de comuni( Cal -oluntat )ositi-a de comuni+, sense )reKutKar les Esgl"sies $istòriues(

Criteri missioner ( Es re*erei4 a la intenci+ de les Esgl"sies de donar testimoni Kuntes

1(.(.(.( Les Esgl"sies !ue participen

Ca9en, en el dileg ecum3nic, totes auelles Esgl"sies ue no $agin a9andonat la 9ase comO, mante

nint una actitud de tolerncia ca) auelles ue mantenen discre)ncies i de*ormacions am9 les altres,

sem)re i uan es tenguin en com)te els l<mits de la tolerncia(

a1 Esgl"sies de tradici ortodoxa( S+n auelles ue )retenen mantenir en )er*ecta *idelitat la ?*e

ortodo4a dels set )rimers concilis ecum3nics de l'Esgl"sia antiga( s im)ortant la contri9uci+

ortodo4a a l'ecumenisme )er la riuesa teològica i es)iritual a)ortada a les Esgl"sies ue $anentrat en dileg am9 ella( es del 1861, uasi totes les Esgl"sies ortodo4es )ertanen al CE

b1 Esgl"sies de comuni anglicana( :'Esgl"sia d'Anglaterra "s el lla -isi9le de la uni+ de totes les

Esgl"sies ue, $a-ent re9utKat el )a)at )erò mantenint l'estructura e)isco)al de l'Esgl"sia, man

tenen entre si nota9le comuni+ d'un lli9re i d'una s3rie de con*er3ncies ue es cele9ren cada deu

ans( En la comuni+ anglicana coe4istei4en la Yig$C$urc$ Danglocatòlica, la :oZ C$urc$

De-ang3lica, la GroadC$urc$ Dlli9eral(

c1 Esgl"sies del protestantisme 9ist.ric( Constitu>des )er dues grans tradicionsF luterana i re*orma

da ue, tot i ue e*ecuaren uan ru)tura am9 l'Esgl"sia de #oma, mantengueren els escrits 9<

9lics com a norma de *e i acce)taren els credos de l'Esgl"sia antiga( :es di-erses tradicions re

*ormades estan reunides en ?!am<lies con*essionals, anomenades ?!ederaci+ :uterana Mundi

al i ?Aliana mundial de les Esgl"sies #e*ormades(

d1 Esgl"sia cat.lica romana( :a consci3ncia del deure sagrat de mantenir am9 tota *idelitat ?el di

)òsit de la *e es tro9a en l'arrel de les )rimeres negati-es de #oma a l'entrada del mo-imentecum3nic &o *ou *ins al CL, uan, am9 Ioan JJ, l'Esgl"sia Catòlica entr en el mo-iment

ecum3nic am9 el Secretariat #om )er a la %nitat de les Esgl"sies i una ?carta magna( Tot i ai

4<, no "s mem9re del CE

13



EC%ME&SME

CAPÍTOL 2LES DIVISIONS CRISTIANES

2(1( PA&;#AMA ACT%A: E :ES LS;&S

)a divisió dels cristians !s innegable% per& tot i aix% el que provoca lesc.ndol no són les divisions

en si% sinó la alta de comunió entre les diverses esgl!sies$ 7ot i aix% cal tenir en compte que els cristi(

ans de les altres Esgl!sies tamb! troben a "esucrist i tamb! es salven$

"a 8ant 9au ens adverteix en les seves cartes en contra dels alsos germans; de les divisions dins

les comunitats cristianes primitives$

El cristianisme comptava el 10 amb 1$502 milions de idels% per& tot i que eren cristians% no tots

eren cat&lics$ El cristianisme,a anat sorint diverses escissions per diverses causes al llarg de la seva

,ist&ria:

S. IV-V-VI | Esglésies Anig!es O"ien#ls Degut a !:estions doctrinals centrals sobre la $e

S. $VI | %e&'"(es P"'es#n i Angli)#n# i Esglési# C#*li)# Degut a l'autoritat espiritual

Trinitat o9le naturalesa de Crist

Maternitat di-ina Proced3ncia de l'Es)erit Sant

#elacions Escri)turaTradici+ octrina de la Sal-aci+( !e;9res MitKans de la grcia( Paraula – Sagrament Sacerdoci ministerial( Sacerdoci dels *idels Constituci+ a)ostòlica de l'Esgl"siaComunitat dels *idels

S. $I-$V | Esglésies O"ien#ls i O))i+en#ls ,O&i)i#l Degut a l'autoritat eclesi+stica

#elacions Esgl"siam)eri Primat #om

?!ilioue

2(1(1( ESH:SES A&TH%ES ;#E&TA:S

Tam9" conegudes am9 el nom de ?no calcedonianes( Es remonten al tem)s de les contro-3rsies

doctrinals ue mantengueren els s( L i L les di*erents comunitats cristianes d';rient( Posseei4en la ma

tei4a *e en Crist ue les dem"s Esgl"sies $istòriues, sols ue re9utKaren la *ormulaci+ em)rada en el

concili de Calcedònia de les dues naturalitats de Crist, )el ue se les tat4 de mono*istes DEsgl"sies moni*isistesF Armenia, Siria ortodo4a, Co)ta ortodo4a, Antiouia

2(1(2( ESH:SES ;#T;;JES

:a maKoria dels seus *idels -iuen a ;rient, els Galcans i la %ni+ So-i3tica

15



EC%ME&SME

2(1(.( ESH:SA LETE#;CAT[:CA

2(1(.(1( Descripci

!ormada )er una comuni+ d'Esgl"sies de tradici+ e)isco)al d'uns 500(000 *idels ue *ormen la %ni+

de %trec$t( A)arei4 uan )art dels cristians ue re9utKaren el dogma de la in*alBli9ilitat )a)al del CL

s'unei4en a la Ka e4istent Esgl"sia ?-ellacatòlica( T" uns 1. 9is9es, /50 sacerdots i unes 600 comuni

tats locals ue es situen dins la successi+ a)ostòlica( Est dins el marc de la gran ?tradici+ catòlica(

2(1(.(2( Característi!ues

– Leneraci+ a la tradici+ antiga de l'Esgl"sia, ue guarda la SSEE de )osteriors tradicions $uma

nes(

– #e9uig dels dogmes de la mmaculada Conce)ci+ i de l'Assum)ci+( Parlen de veneraci en lloc

de culte als sants

– S'acce)ta el ministeri de l'e)isco)at, )res9iterat i diaconat( El celi9at *ou a9olit a )rinci)is del s(

JJ(

– #econei4ement dels sagraments, . dels uals s+n indele9les( &o es )ractica la con*essi+(

2(1(/( ESH:SES A&H:CA&ES

2(1(/(1( Descripci

ConKunt d'Esgl"sies unides )er la se-a -inculaci+ a la seu de Canter9ur, )er la se-a ad$esi+ al Lli#

bre d'oraci comú i )er la se-a )artici)aci+ en els con*er3ncies de :am9et$( Com)ten am9 unes /00 di

òcesis i uns 65 milions de *idels( &o e4istei4 una Con$essi de $e anglicana ni una estructura autoritria

central(

:'Esgl"sia d'Anglaterra es tro9a en l'origen de la comuni+ d'auestes Esgl"siesF Enric L decid< se

)ararse del Pa)a degut a la @esti+ del seu di-orci am9 Catalina d'Arag+ DActe de su)remacia del15//( ecret *irmat )er Enric L )el ual es se)ara-a de l'Esgl"sia catòlica( Con-iuen dins ella di

-erses i -ariades tend3ncies( #eunei4 elements de di-erses con*essions( !ormalment catòlics )erò ama

guen un cal-inisme accentuat(

10



EC%ME&SME

2(1(/(2( Característi!ues

– Es considera la SSEE com a Onica regla de *e( &o s'admet la canonicitat dels lli9res deutero

canònics de l'AT

– Considera9le lli9ertat e4eg3tica

– Sols Iesucrist $a aconseguit el )erd+ de la $umanitat

– S'admet el tri)le ministeri( Ho-ern 9ai4 ?s<nodes locals i ?s<nodes nacionals(

– El Ruadrilter de :am9ert$ descriu uatre notes de l'Esgl"siaF la G<9lia, el credo, els sagraments

i el ministeri e)isco)al

– Sols s'admeten 2 sagramentsF 9a)tisme i eucaristia, tot i ue els altres 5 signes s'em)ren )erò

sense carcter sacramental– :'eucaristia sols )ot ser cele9rada )er un )res9<ter ordenat i sem)re am9 la llengua -erncula(

– :a con*irmaci+ "s un reuisit )er accedir a l'eucaristia

– Lida religiosaF 9enedictins, *ranciscans, agustins i altres

– Total se)araci+ de l'Estat, e4ce)te en l'Esgl"sia d'Anglaterra

2(1(5( ESH:SES :%TE#A&ES

2(1(5(1( Descripci

:uter *ou l'im)ulsor de les re*ormes del s( JL( :luit )er la re*ora d'una Onica Esgl"sia de Crist, no

)er la creaci+ d'Esgl"sies luteranes( El luteranisme, en el seu origen, com)t am9 el su)ort de di-ersos

)r<nce)s alemans, ue im)ulsaren la se-a e4)ansi+(

2(1(5(2% Característi!ues

– Primacia de la re-elaci+ 9<9lica so9re ualse-ol altre ti)us d'autoritat degut al *et ue la G<9lia

"s Paraula de "u ue ressona en els *idels grcies s l'Es)erit Sant– A-ui en dia s'admet ue la SSEE "s el resultat d'una tradici+ oral i escrita,Ka no es re9utKa a9so

lutament la tradici+

– os )rinci)isF autoritat so9irana de la SSEE i Kusti*icaci+ )er la *e el dem"s, "s secundari

1



EC%ME&SME

– :'$ome Kusti*icat )er la *e en Crist roman )ecador tot i ue a-ui en dia s'estan su)erant els -ells

)ro9lemes com grcianaturalesa, lleie-angeli(((

– El culte luter es ret a "u sol Dno sants, )eregrinacions, rel<uies(((

– :uter -a creure estar en la tradici+ de l'Esgl"sia antiga acce)tant els dogmes trinitaris i eclesio

lògics no re*le4ion en una re*orma eclesiològica(

– Hran im)ortncia de la )redicaci+(

– :'Esgl"sia com ?l'assem9lea de creients en la ue l'E-angeli "s *idelment )redicat i els sagra

ments s'administren correctament( Es nega el carcter sacramental de l'ordre tots els *idels s+n

?sacerdots

–

En algunes Esgl"sies luteranes e4istei4 la *igura del 9is9e com a ?su)erintendent– &o-a conce)ci+ de la teologia sacramental com a ?)romesa di-ina( El sagrament "s signe de

-oluntat di-ina )er des)ertar la *e en el cristi( Sols en alguns cercles s'admet la )enit3ncia(

– :a Cone*ssi+ d'Augs9urg reconei4 la )res3ncia real de Crist en l'eucaristia( Tot i ai4<, es consi

dera ue l'Eucaristia no t" un carcter sacri*icial

2(1(6( ESH:SES #E!;#MAES

2(1(6(1 Descripci

Comunitats iniciades )er Cal-<( Tro9am tota la se-a doctrina a Institutio 5eligionis C9ristianae( El

cal-oinisme o*erei4 un carcter m"s uni-ersal ue el luteranisme el ue $a )ro)iciat la se-a e4)ansi+(

2(1(6(2( Característi!ues

– SSEE com a autoritat so9irana en uant a mat3ria de *e i costums( Es *a Paraula de d"u )er al

creient grcies a l'Es)erit Sant

– nter)retaci+ clssica de la doctrina trinitria( Yom no )ot accedir al conei4ement i ser de "u(

Sols el )ot con3i4er )er l'analogia de la *e a )artir de Iesucrist( #e9uig de la teologia natural

– :'$ome nei4 i roman en estat de )ecat( Sols la *e Kusti*ica al creient

– :'Esgl"sia no t" acti-itat santi*icadora, car no s'admet la )res3ncia de Iesucrist en els sagra

ments( Parla de l'Esgl"sia com a succ"s m"s ue com a instituci+

1



EC%ME&SME

– Es re9utgen els ministeris, car no tenen carcter sacramental tot i ue $i $a / ser-eis( Pastor,

doctor, anci i diaca( &o s'admet l'autoritat in*alBli9le(

– Culte 9asat en al )redicaci+ de l'Escri)tura i en la cele9raci+ dels 2 Onics sagraments D9a)tisme

i santa cena( &i *lors, ni imatges ni res )er tal de no distreure al creient e4ce)te mOsica

– Es)iritualitat e4clusi-ament 9<9lica ue com)ta am9 una escola d'3tica anomenada puritarisme

2(1(( ESH:SES GAPTSTES

2(1((1( Descripci

ConKunt de comunitats ue sorgei4en a )artir de l'acti-itat de Io$n Smt$ i de T$omas YelZs tot i

ue les se-es arrels les tro9am en l'ana9a)tisme( Els 9a)tistes so*rei4en nom9roses di-isions a causa de

la @esti+ doctrinal de la redem)ci+( Yi $a m"s de 50 milions de 9a)tistes units maKoritriament en

l'Aliana Ga)tista Mundial

2(1((2( Característi!ues

– G<9lia com a Onica regla de *e i de -ida( Per tant, no acce)taci+ d'un sol s<m9ol de *e determi

nat(

– &aturalesa )ecadora de l'$ome i )er tant, necessitat de la se-a con-ersi+

– Iusti*icaci+ )er la *e, negaci+ del m3rit, de-ocions no 9<9liues, als sants(((

– Total autonomia a l'Esgl"sia local, el go-ern de la ual residei4 en els )astors i ancians nom

9rats )er mem9res de la comunitat(

– Es nega la sacralitat dels ministeris( Se n'admeten 2F 9a)tisme i santa cena

– Total se)araci+ de l'Esgl"sia i Estat

2(1(7( ESH:SES C;&H#EHAC;&A:STES

2(1(7(1( Descripci

Tenen el seu origen en els mo-iments nocon*ormistes i se)aratistes de )rinci)i de s( JL ue

s'o)osaren a l'Esgl"sia d'Anglaterra( Englo9a auelles Esgl"sies ue donen tota la im)ortncia a l'as

sem9lea dels creients i em*atiten la )lena autonomia del nucli )arrouial( Hran tre9all missioner( !un

2



EC%ME&SME

den les uni-ersitats de Yar-ard i de Qale


–

octrina molt )ro)era al cal-inisme( Creuen les dotrines tradicionals trinitries i cristològiues– A*irmen el sacerdoci dels *idels i la lli9ertat )er a la inter)retaci+ indi-idual de la G<9lia, a9s3n

cia de *ortes estructures eclesistiues((( Dantisistema, s'o)osen a tota estructura

2(1(8( ESH:SES MET;STES

2(1(8(1( Descripci

ConKunt de comunitats sorgides des)r"s de la mort de Io$n Nesle, ui orden di-ersos ministres en

contra de la )rctica anglicana, motiu d'escissi+( euen el seu nom a metòdiues )rctiues )iadoses imetòdics com)ortaments(

Els metodistes $an so*ert di-erses di-isions, tot i ue com)ten am9 la ?Norld Met$odist Con*eren

ce( &o com)ten am9 una Con*essi+ de *e ni am9 una teologia )rò)ia( Actualment s+n unes 65 Esgl"si

es am9 )ro) de 50 milions de *idels


– Autoritat su)rema en @estions de *e "s la G<9lia– e)ra-aci+ total de la naturalesa $umana( El )erd+ de Iesucrist s'$a d'e4)erimentar sensi9le

ment

– El desen-olu)ament de la -ida cristiana est marcat )er la con-ersi+ i la Kusti*icaci+ i *inalment

)er la santi*icaci+

2(1(10( ESH:SES ALE&TSTES

2(1(10(1% Descripci

:a se-a coo)eraci+ al mo-iment ecum3nic "s redu>da( &ei4 de la m de Mi$ler( estauen )er con

siderar imminent la -enguda de Iesucrist( Estan 9astat di-idits( :'associaci+ m"s in*luent s+n els Ad

-entistes del S3)tim ia

21



EC%ME&SME

2(1(10(2% Característi!ues

– E-ang3licament conser-adors( \nica regla de *e la SSEE( octrinalment )rotestants

– :a Onica es)erana del m+n "s la segona -enguda de Iesucrist( El *inal dels Kustos i dels im)ius

"s di*erent

– es)r"s del retorn de Crist, els *idels -iuran am9 Crist 1000 ans i des)r"s re)o9laran al Terra

– Estricta o9ser-ncia dels 10 manaments

– El cos com a tem)le de l'Es)erit Sant i )art integrant de l'o9ra sal-adora de IesOs( 'au< -e la

se-a insistent re*orma sanitria

2(1(11( C;M%&TATS PE&TEC;STA:S

&ei4en el s( JJ, deri-en dels metodistes( Caracter<stiuesF Per<ode de con-ersi+, os sagraments,

n*ali9ilitat literal de la G<9lia

2(1(12( C;M%&TAT E:S R%WR%E#S

Carcter adogmtic( Caracter<stiuesF #es)ecte estricte al silenci, !e en "u i en els ensenaments

de Crist, redu>ts a l'amor entre tots els $omes, Paci*isme, Admeten la llum interior o 4is)a de l'Es)erit

en l'$ome, Sim)licitat en tot

2(2( A##E:S E :ES LS;&S

2(2(1( :A #%PT%#A E&T#E # ;MA C;&STA&T&;G:E

&o es )ot )retendre e4)licar de manera Onica la ru)tura entre orient i occident,c ar )ossi9lement

auesta e4)licaci+ no e4istei4( Per tant, e4)licarem di-ersos *actorsF

2(2(1(1( *actors polítics

Cal remarcar auests *actors clauF

;i3anci8 capital de l'imperi- Constant< decid< traslladar la se-a seu a Constantino9le( Auesta

ciutat ado)t lac categoria de )atriarcat( e -egades s'inter)ret el *et de l'ele-aci+ de Constan

tino9le com un intent de mens)rear la )rimacia de #oma so9re tota la cristianitat(

22



EC%ME&SME

Mentre ue #oma )odia seguir sent el ue era sense el cristianisme, Constantino9le de-ia la

se-a glòria al *et ue un em)erador cristi decid<s *er d'ella el centre d'un im)eri cristi( Poc a

)oc i so9retot en tem)s di*<cils, les dues autoritats s'anaren allunant la una de l'altra )er e-itar

con*lictes(

)enetraci dels pobles b+rbars i la invasi musulmana- am9 la in-asi+ d'occident )els )o9les

9r9ars, #oma dei4a de ser ri-al )er Constantino9le( Am9 la in-asi+ musulmana, )oc a )oc

Constantino9le es -a sumint dins el m+n de l'islam

2(2(1(2( *actors culturals i geogr+$ics

Malauradament, la di-ersitat cultural ue com)lementa-a ;rient i ;ccident, m"s ue unirlos, els

aca9 se)arant( :entament, el m+n grec ue unia els dos costats s'an decantat m"s ca) a ;ccident, de

manera ue ells -eien ;rient com el cau de totes les $eretgies( Mentrestant, ;rient es 9ana-a de grec(

A m"s, el *et ue l'em)erador -isu"s a Gianci i el )a)a a #oma, an creant tensions( :'islam ue

)oc a )oc tenia ;rient a*ect negati-ament a la relaci+(

2(2(1(.( *actors eclesi+stics i doctrinals

;rient, Ka des del )rinci)i, )os 3m*asi en el )a)er de l'em)erador dins la Keraruia eclesistica i tot i

ue creia en la unitat de l'Esgl"sia, )renia decisions autònomament sense consultar les dem"s Esgl"sies(

:es coses es com)licaren uan ;rient )romulg un canon ue )osa-a sota la se-a Kurisdicci+ di-erses

diòcesis de Trcia, Wsia i el Pont(

Cal tenir en com)te tam9" di-erses @estions doctrinals, com )er e4em)le la @esti+ del !ilioue,

ue s'accentua uan els creuats )rengueren Constantino9le i comena a considerarse $eretgia

2(2(2( :A #%PT%#A E& :'ESH:SA ';CCE&T

El s( JL signi*ica el segle de la #e*orma i de la Contrare*orma( :a re*ora es degu" a una s3rie de

*actorsF teològics i e4trateològicsF

23



EC%ME&SME

2(2(1(1( ,esis tradicional- els abusos de l'Esgl"sia

urant molt tem)s es sostengu" auesta tesiF la #e*orma $a-ia estat causada )els a9usos de l'Esgl"

siaF la immoralitat del clero, el des)otisme dels )a)es((( Curiosament, la lectura ue calia re*ormar l'Es

gl"sia )er e-itar auests a9usos no sols era )rò)ia de la corrent re*ormista, sin+ ue tam9" la )romo-ia

la corrent catòlica(

2(2(1(2( Lectura política i nacionalista

:uter sa9" connectar am9 els alemans i guanarse el seu su)ort( e la matei4a manera succe< am9

Anglaterra, la lectura nacionalista )ermet" aconseguir aliats 9ai4 el nacionalisme(

2(2(1(.( Lectura economista

Yi $a una tesi ue )odria ser 9en )rò)ia de Mar4 ue a*irma ue la )ro)osta de la #e*orma es degu"

a un can-i del )la econòmic so9re el ue es mo-ia Alemana en com)araci+ am9 a resta d'Euro)a( Si li

sumam el *actor la ? in*raestructura econòmica determina la su)erestructura ideològica((( alesores )o

dr<em o9tenir la idea de la #e*orma( a'ueta manera, la #e*orma re)resentaria el )rogr"s econòmic i

social d'Alemana

2(2(1(/( Lectura religiosa i teol.gica

Yi $a ui a*irma ue les escissions eclesiològiues $an estat )ro-ocades sols )er els tensions )ecat

grcia D:uter i creadorcriatura DCal-<( Cal tenir en com)te, a l'$ora d'analitar els *actors de les di-er

ses escissions la )ers)ecti-a al$ora teològica i es)iritual(

2(2(.( MA&TE&ME&T E :ES LS;&S

2(2(.(1( La polèmica

!a re*er3ncia a les lluites dial3ctiues ue seguiren a les ru)tures( s la lluita entre teòlegs i Kerar

ues ue intenten desacreditar i -3ncer a l'ad-ersari dins d'un conte4t ?religi+s( Caracter<stiuesF

• :'Onic o9Kectiu "s -3ncer la 9atalla, costi el ue costi *ins i tot re)etint arguments Ka em)rats(

• Es )rescindei4 de les )ers)ecti-es generals, de la -isi+ de conKunt i sols es tenen en comt)e -isi

ons )arcials )er tal de guanar la 9atalla costi el ue costi(

24



EC%ME&SME

CAPÍTOL 3EL DO DE L'ESPERIT I LES INSTITUCIONS ECUMÈNIQUES

.(1( E: ; E :'ESPE#T

.(1(1( :A T;:E#W&CA ALA&T E:S A:T#ES

Gona )ar de la $istòria cristiana s'$a donat des de la intolerncia so9retot durant l'Edat MitKana, *ins

a la #e*orma( A )artir del s( JL anir can-iant( !ou Se9astian Castellions ui a*irm ue el ue im)or

ta del cristi "s m"s la se-a -ida moral ue la e4actitud de la doctrina( !ou )recedit )er Iorge Cassen

der, ui de*ens ue la -ertadera Esgl"sia est *ormada )er tots am9 una actitud tolerant( Yugo Hroci,

cal-inista, de*ens la tolerncia com a )orta de l'Es)erit Sant(

:a tolerncia "s una actitud eclesial no sectria ue nei4 de la con-icci+ de ue les Esgl"sies no som

amos, sin+ ser-idors de la -eritat ue ens so9re)assa(

.(1(2( :A MSS= AMG E:S A:T#ES

El CL D Ad 7entes a*irma ue l'Esgl"sia "s missi+ )er naturalesa( El )are :e Huillou a*irma ue l

missi+ "s l'origen del desig ecum3nic(

.(1(.( :A P#EHW#A AMG E:S A:T#ES

:a )regria ens )ermet desco9rir i *er -isi9le el do de la unitat, sense o9lidar ue "s una realitat di-i

na ue ens )lanteKa )ro9lemes )erò ue a la -egada "s un misteri ue reuerei4 in-estigaci+ i o9ertura(

:a )regria "s el ne4e d'uni+ entre cristians de di*erents Esgl"sies( %n dels )recursors de la )regria in

tercon*essional *ou Paul Coutrier, ue sense ser teòleg cre es)ais i una )regria )er a tots els cristians

i )er a totes les Esgl"sies( Cal citar a Cindeldor* i al mo-iment d';4*ord Dassociat a &eZman, ue es

d+na a la uni-ersitat i )ro)icia el contacta entre anglicans i catòlics( Cal recordar com a )ro)ulsors dela )regria ecum3nica a :le+ J, ue instuar uelcom )arescut al ue actualment "s la setmana )er a

la unitat(

20



EC%ME&SME

.(1(.(1( )reg+ria universal

Com)artida )er tots els creients en Crist i )er les se-es comunitats( :'oraci+ ecum3nica ens )ermet

o9lidar, encara ue sigui )er un moment, el Kudici so9re les altres con*essions i )ermet de*ugir de tot

)roselitisme o )re)ot3ncia(

.(1(.(2( )reg+ria contemplativa

Els cristians *an se-a la )regria de Iesucrist, en la ue IesOs e4)ressa els seus desitKos de com)lir la

-oluntat del Pare( %na )regria ai4< sols es )ot *er am9 l'Es)erit(

.(1(.(.( )reg+ria e$ica/

:a contem)laci+ no signi*ica des)reocu)arse de la $istòria, sin+ ue ens im)ulsa a re*er les cosessegons el )la de "u(:a )regria im)ulsa l'acci+( &o $i $a ca) contradicci+ en ue els cristians de di*e

rents Esgl"sies )reguin Kunts(

.(2( :ES &STT%C;&S EC%MX&R%ES

.(2(1( E:S ;#VHE&S

:'ecumenisme t" les se-es arrels en )ersones decididament ecum3niues, en -ocacions ecum3ni

ues, en )ersones ue a*irma-en ue la unitat de les Esgl"sies cristianes ser un *et de la $istòria(

El 1710 es -a dur a terme una reuni+ am9 un considera9le nom9re de cristians ue es considera la

cuna del mo-iment ecum3nic(

.(2(1(1( L'associacionisme cristi+

i-ersos *actors com els )rinci)is de la #e-oluci+ !rancesa, la lBlustraci+ alemana, la re-oluci+

industrial((( )ro)iciaren ue les Esgl"sies $aguessin de re)lanteKar una no-a )res3ncia cristiana en la

societat, en el tre9all, en la uni-ersitat, en la ciutat( Ai4< sorgiren una s3rie de mo-iments i institucions

de decisi-a in*lu3ncia )er al mo-iment ecum3nicF

• <4CA DAssociaci+ Cristiana de Io-es i <=CA D] de dones Ko-es( !oren *undats a Anglaterra

so9re el 1750 i s'e4)andiren r)idament )er Am3rica dels Estats %nits( :a se-a )reocu)aci+

2



EC%ME&SME

)rinci)al era di*ondre el #egne de "u entre la Ko-entut(

• =SC* D!ederaci+ mundial d'Estudiants Cristians( Mo-iment *onamentalment de laics ue )re

tenia estendre el cristianisme )er colBlegis i uni-ersitats( m)ortant el seu )a)er en el m+n ecu

m3nic im)ortant re)resentaci+ noromana en la con*er3ncia d'Edim9urg D1810 i )er suscitar en

el m+n ortodo4 l'inter3s )er la reconciliaci+ am9 ;ccident(

• Alian/a 4undial per l'Amistat Internacional a trav"s de les Esgl"sies( Pretenia di*ondre la )au

internacional a )artir dels m9its de l'Esgl"sia( Es -a dissoldre el 18/7(

• Consell Internacional 4issioner% ntegrat en el CE el 1861

• Cal tenir en com)te tam9" les !ederacions o Aliances mundials d'Esgl"sies de la matei4a con

*essi+ d'entre les uals destauenF Aliana de les Esgl"sies #e*ormades, !ederaci+ :uteranaMundial, Con*er3ncia de :am9et$(((

.(2(1(2% El moviment missioner

:a )ro9lemtica missionera, ue es re*lectia en di-erses con*er3ncies missioneres es redu>a a si els

es*oros missioners introdu>en la reconciliaci+ en Crist o m"s a-iat suscita-en l'en*rontament^ Calia la

coo)eraci+ i )roclamar unnimement el Senor(

:a Con*er3ncia Mundial d'Edim9urg signi*ica l'acce)taci+ d'auesta )remissa Dtot i ue no $i $agu"

re)resentants de les Esgl"sies ortodo4a i catòlica( :es a)ortacions de les Esgl"sies Ko-es *oren destaca

9les( Es tractaren temtiues com l'o*eriment de l'E-angeli a un m+n no cristi l'Esgl"sia en el cam)

de la missi+, l'educaci+ en relaci+ am9 la cristianitaci+ de la -ida nacional, la coo)eraci+ i el )rogr"s

de la unitat(((

Cal destacar coma *ruit d'auesta con*er3ncia del Consell Missioner nternacional(

.(2(1(.% Aportacions con$essionals

a1 L'aportaci anglicana( Cal destacar la im)ortncia del Mo-iment d';4*ord, ue )ro)ici els

contactes angliccatòlics( El 1820, els 9is9es de la comuni+ anglicana )u9licaren una carta di

rigida a tots els dei4e9les en la ue s'a)elBla-a a una ?unitat -isi9le de l'Esgl"sia a )artir de /

elements( !ou una im)ortant a)ortaci+ ecum3nica(

2



EC%ME&SME

1( :a SSEE coma document escrit de la #e-elaci+ de "u a l'$ome i regle i criteri Oltim de *e(

2( El credo de &icea com e4)osici+ su*icient de la *e cristiana i el credo dels a)òstols com a

)ro*essi+ 9a)tismal de la *e

.( Els sagraments d'instituci+ di-ina D9a)tisme i comuni+ com e4)ressions -lides )er a totsen un matei4 cos en Crist(

/( El ministeri reconegut )er cadascuna de les Esgl"sies ue )osseei4 la cridada de l'Es)erit

Sant( !a reer3ncia al 9is9at i a la successi+ a)ostòlica, *et indiscuti9le )er ells(

b1 L'aportaci ortodoxa( %na de les se-es m"s grans colBla9oracions "s una enc<clica del 1820, di

rigida a totes les Esgl"sies )er tal de construir una ?lliga de les Esgl"sies( Auestes s+n les se

-es )ro)osicionsF

1( %nitat del calendari litOrgic2( ntercan-i de cartes *raternalsdurant les )rinci)als solemnitats de l'an

.( &o-es relacions entre els re)resentants de les Esgl"sies d'un matei4 lloc

/( #elacions entre les di-erses escoles i *acultats de teologia( Acc"s a auestes a Ko-es d'altres

con*essions cristianes(

5( Congressos )ancristians

6( E4amen im)arcial de contro-3rsies dogmtiues

( #es)ecte dels usos i ritus consagrats en cadascuna de les Esgl"sies( _(((̀

c1 L'aportaci cat.lica% :'Esgl"sia catòlica s'$a mantengut al marge del dileg ecum3nic a*irmant

ue era l'Esgl"sia *undada )er Crist( Tot i ai4<, cal enumerar una s3rie de *ets d'im)ortant re)er

cussi+ ecum3nica sorgits des)r"s del CLF

1( :es Co-nersions de Malines, en les ue s'estudiaren els grans )ro9lemes entre catòlics i an

glicans(

2( Creaci+ de l'a9adia 9enedictina de C$e-egtone, dedicada a l'estudi del monauisme i de l'es

)iritualiat oriental(

.( Creaci+ del Centre stina i del centre Sant reneu, ue )romouen encontres ecum3nics no

o*icials(

/( Contri9uci+ del )are Couturier a l'ecumenisme es)iritual a tra-"s de la )regria intercon*es

sional

3



EC%ME&SME

5( #eno-aci+ litOrgica en alguns monasteris ue )ermeten con3i4er millor les riueses 9<9li

ues conser-ades en la #e*orma o en l'anglicanisme(

6( !undaci+ de l'Associaci+ %nitas o de la Con*er3ncia catòlica )er a l'ecumenisme

d1 Dos moviments especí$ics

1( >ida i acci( niciati-a d'un $ome de l'Esgl"sia, no de l'Esgl"sia, ue *omenta l'ecumenisme

a )artir de les lluites i els testimonis(

2( *e i Constituci( A)ro*undei4 en l'ecumenisme a )artir de la doctrina de l'e-angeli(

.(2(2( :ES H#A&S &STT%C;&S EC%MX&R%ES

:'Onic ue cal recordar "s el CE i el Consell Ponti*ici )er a la %nitat dels cristians

.(2(2(1% Consell Ecumènic de les Esgl"sies

Com)ost )er ... Esgl"sies de totes les tradicions Dtot i ue l'Esgl"sia Catòlica sols "s un mem9re

o9ser-ador, "s el mo-iment )er la unitat ecum3nica m"s com)let ue $i $a( &ai4" a )artir d'una reuni+

uni-ersal de totes les Esgl"sies cristianes, )romoguda )el germ Care( &o "s una Esgl"sia uni-ersal ni

una su)erEsgl"sia no )ot )rendre decisions en nom de les Esgl"sies ni t" autoritat so9re elles(

:a )ertinena al CE de)3n de l'acce)taci+ de la 9ase doctrinal, ue no "s una )ro*essi+ de *e( Yi

)ertanen Esgl"sies de comuni+ anglicanes, la maKoria d'Esgl"sies ;rtodo4es i moltes de Tradici+ :u

terana mentre ue gran )art de les Esgl"sies de Tradici+ :liure i grans sectors )entecostals )re*erei4en

mantenirse al marge, car -euen en el CE un )erill )er la se-a autonomia( :'Esgl"sia Catòlica )artici)a

com o9ser-adora(

Es caracterita )er una estructura com)licada, dirigida )er l'Assem9lea Heneral i )residida )er 7 )re

sidents i 1 secretari( Com)ta am9 di-ersos comit"s(

.(2(2(2% Consell )onti$ici per a la unitat dels cristians 0C))U1

!omentada )er Iuan Pau , a9ans de la constituci+ a)ostòlica )astor ;onus s'anomena-a Secretariat

#om )er a la unitat dels cristians( S'encarrega de mantenir in*ormat al Pa)a d'assum)tes de la se-a

com)et3ncia, *omentar la relaci+ am9 els germans d'altres comunitats, o*erir inter)retaci+ i a)licaci+

31



EC%ME&SME

dels )rinci)is catòlics d'ecumenisme, *omentar i coordinar gru)s de teòlegs )er )romoure la unitat( s

destaca9le el seu tre9all, ue es traduei4, )er e4em)le, en la Unitatis 5edintegratio, decret *ruit del tre

9all de les )rimeres sessions de tre9all del CL i ue recull di-ersos )rinci)is catòlics d'ecumenisme(

.(2(2(.% Directori Ecumènic

En )rinci)i $a-ia de ser l'instrument )astoral i Kur<dic ue dugu"s a terme la tasca ecum3nica de l'Es

gl"sia( En la se-a )rimera eta)a, 186, esta-a di-idit en dues )artsF una ue tracta-a @estions urgents i

)astorals sorgides am9 la relaci+ de l'Esgl"sia Catòlica am9 altres Esgl"sies i una altra ue tracta-a

l'ecumenisme en la *ormaci+ su)erior(

El directori actual "s del 188. i el seu document m"s im)ortant "s l'enc<clica Ut Unum sint (

.(.( :'EC%ME&SME A :A GASE

.(.(1( :A C;MSS= ; E:EHAC= ;CESA&A 'EC%ME&SME

El irectori ecum3nic e4igei4 la creaci+ de 2 ti)us de comissionsF

.(.(1(1(elegaci+ diocesana d'ecumenisme

!ormada )er )ersones dels di-ersos estaments ue con*ormen l'Esgl"sia( :es se-es *uncions consis

tei4en en *omentar l'ecumenisme es)iritual i les relacions de mOtua amistat, esta9lir algun dileg en

la manera ue sigui )ossi9le, )romoure unt estimoni comO i mantenir el contacte am9 el Secretariat

de #elacions nternacionals(

.(.(1(2 Delegaci 2acional d'Ecumenisme

!ormada )er 9is9es de di*erents diòcesis encarregats d'assessorar als 9is9es de cada diòcesis so9re

com crear les se-es res)ecti-es comissions diocesanes a m"s del dileg am9 altres Esgl"sies dins el

territori nacional

:es )rinci)als di*icultats ue es tro9en )er com)lir com)lir les ordres del irectori s+nF ine4ist3ncia

Den algunes diòcesis de la delegaci+ diocesana d'ecumenisme la limitada -ocaci+ ecum3nica d'alguns

delegats ecum3nics i l'e4cessi-a tecnicitat d'algunes delegacions(

32



EC%ME&SME

.(.(2( E: CE&T#E EC%MX&C

s el lloc en el ue els cristians es)ecialment di-idits alimenten la nostlgia de la germanor , es

com)rometen a mani*estar la unitat ue tenen en Crist i i )rocuren ser testimonis cre>9les de la *e cristi

ana( Es distingei4en )er una im)ortant )regria unitria, nota9le )astoral ecum3nica i *ort carcter doc

trinal( Poden ser con*essionals o intercon*essionals( El ue els distingei4 "s ue $an estat cerats )er una

)ersona o gru) o )er un determinat *et(

:a maKoria dels centres ecum3nics es)anols s+n con*essionals i marcats )er una orientaci+ )astoral

i es)iritual( Molts editen di-erses )u9licacions i es tro9en dis)ersos )er tot el )la nacional(

33



EC%ME&SME

CAPÍTOL 4CAP A LA VERITAT PLENA

1( %&TAT E& :A LE#TAT

Ia $em constatat ue el terme clau de l'ecumenisme "s la unitat , )erò no una unitat ualse-ol, sin+

una unitat en la veritat , ue "s el )ro9lema Oltim i de*initiu de l'ecumenisme( Com si no *os de )er si

di*<cil el delimitar la -eritat, a cada con*essi+ s'$an mantingut teologia i *e en una estreta i <ntima rela

ci+( El )ro9lema ue ai4ò ocasiona "s ue a co)s ens instalBlam en *ormulacions teològiues desgasta

des o am9ig@es, tot i ue el rere*ons de *e seguei4 sent el matei4 di*icultant, ai4<, l'ecumenisme( Si

magni*icam unes e4)ressions de la -eritat en detriment d'unes altres, o9lidam la conte4tualitat de la te

ologia(

2 P#;G:EMES ;CT#&A:S E&T#E :ES ESH:SES

/(2(1( E: C;&CEPTE 'ESH:SA

/(2(1(1% Import+ncia del problema eclesiol.gic des del punt de vista ecumènic

)a trama de lecumenisme% car es tracta dun assumpte de idelitat i obediència a "es#s% !s qestió de

tota lEsgl!sia$

C#'li)is(e P"'es#ns

?All on la Paraula es )redica )urament i elssagraments s'administren d'acord a l'e-angeli

?ConKunt d'$omes i dones ue s'ad$erei4en a lacridada ue "u els dirigei4 )er Constituirse en )o9le )er la o9edi3ncia a la se-a )araula i )er l'acci+ sal-<*ica ue Kusti*ica als creients

#emarca l'as)ecte sal-<*ic a tra-"s dels sagraments, donats )er Crist i animats )er l'Es)erit

#emarca la sal-aci+ en la comunitat lcoal grcies a la -irtut de l'Es)erit Sant

i*icultats )er designar am9 el terme ?Esgl"

sia a les comunitats cristianes situades al margede la comuni+ am9 #oma

A*irma ue no "s con-enient la reintegraci+ de

totes les Esgl"sies en una sola ue )retengui ser l'Esgl"sia de Crist, car totes s+n e4)ressions -ertaderes de l'Esgl"sia una

34



EC%ME&SME

/(2(1(2( L'eclesialitat de les altres comunitats des de la perspectiva cat.lica

El criteri d'eclesialitat de l'esgl"sia Catòlica no "s l'acce)taci+ del )rimat rom, car tam9" denomina

Esgl"sies a les comunitats ortodo4es( :'Esgl"sia reconei4 ue en algunes comunitats es tro9en una s3rie

?d'elements d'Esgl"sia D*en en Crist, *e Trinitria, 9a)tisme, Escri)tura, -ida d'oraci+ *e, es)erana i

caritat *ruits, dons i grcies de l'Es)erit Sant i altres elements -isi9les com la santa cena ue les )er

met ser anomenades ?Esgl"sies o comunitats eclesials(

/(2(1(.% Cap a una concepci comú d'Esgl"sia

os *actors $an contri9u>t de manera decissi-a a l'a)ro4imaci+ de les conce)cions eclesiològiuesF

1( El desmarcament de la identi*icaci+ e4clusi-a am9 l'Esgl"sia de Crist( Els autors de la :H, tot i

ue mantenint la con-icci+ de ue l'Esgl"sia de Crist i dels a)òstols es d+na en l'Esgl"sia catòli

ca, no es limiten a les *ronteres del catolicisme

2( :a categoria teològica de les ?Esgl"sies germanes( :'a*irmaci+ de la ?germanor de les Esgl"

sies im)lica ue el *onament de la *raternitat cristiana nei4 no sols en la comuni+ nascuda de la

-oluntat sal-<*ica de "u sin+ tam9" de les realitats i -alors com)artits Ka d'alguna manera

/(2(2( E:S M&STE#S C#STA&S

:a @esti+ dels ministeris"s la m"s seriosa o9erta actualment, car im)lica )ro9lemes d'ordre teòric,

mentre ue )er altra )art reuerei4 del reconei4ement mutu dels ministeris ue $an de donar )assos de

cissius i concrets( M"s ue grans discre)ncies, el )ro9lema central "s la distinta conce)ci+ ue tenen

les di-erses Esgl"sies del ministeri i la garantia de -alidesa d'uns ministres ue no $aurien estat )re)a

rats )er a la im)osici+ de mans i d'uns 9is9es ue es tro9en *ora de successi+ a)ostòlica( Auestes s+n

les @estions ue sorgei4en d'auest temaF

El ministeri de tots els batiats% Tots els 9atiats tenen un sacerdoci comO ue es deri-a del matei4

ministeri de Iesucrist i de l'en-iament ue *a tota l'Esgl"sia( Algunes comunitats consideren ue

l'ordre no "s m"s ue una e4tensi+ d'auest sacerdoci comO( El )ro9lema rau en ue no totes les

Esgl"sies $an acce)tat auesta conce)ci+(

35



EC%ME&SME

Identitat ontol.gica del ministeri amb ordenaci% Mentre ue a co)s s'$a )ro*essat la idea ue el

ministeri era la contra)osici+ alternati-a a l'element carismtic de les comunitats )rimiti-es )oc

a )oc -a im)erant la idea ue el ministeri "s )art essencial de l'Esgl"sia )eru3 ella matei4a "s

ontològicament ministerial i )er tant, el ministeri "s -ertadera con*iguraci+ am9 Crist sacerdot(

Sacramentalitat de l'ordre% &o totes les comunitats conce9en l'ordre com a sagrament(

5elaci ministeri ordenat#comunitat (

/(2(.( E: M&STE# E :A %&TAT

En el nucli de les se)aracions entre ;ccident i ;rient es tro9a )resent, d'una o altra manera, el de9at

so9re el )a)at( El CL, ue descriu al )o9le de "u am9 una ministerialitat ue im)lica a tots els 9ati

ats i l'Esgl"sia com a sagrament, de*inei4 el )a)a com a ca) de l'Esgl"sia, com a successor a)ostòlic de

Pere( Alguns )ensadors a*irmen ue considerant al )a)a no com a )ont<*e4 m4im sin+ com a )rimer

d'entre els seus )odria ser un )as ecum3nic destaca9le(

/(2(/( E: PAPE# E MA#A E& :A YST[#A E :A SA:LAC=

s tradicional el re9uig )rotestant al culte mari )ro)i del catolicisme i a co)s el mens)reu del seu

)a)er en la $istòria de la sal-aci+(

Mentre ue des)r"s de la declaraci+ dogmtica de l'Assum)ci+ de Maria es don un )er<ode ?d'eu*o

ria mariana seguit )er un altre ?d'em)o9riment mari, el CL inclou el tema mari dins la constitu

ci+ dogmtica so9re l'Esgl"sia, de manera ue ueda relaciona am9 l'Esgl"sia i am9 Crist i no al marge

d'ells( Cal tenir en com)te ue Maria no signi*ica ca) atem)tat contra l'o9ra de Crist, sin+ ue "s garan

tia de la $umanitat de IesOs i ant<dot contra el docetisme( Tot i ai4<, no )odem mens)rear el )a)er de

Maria en la $istòria de la sal-aci+, car sin+ negam a "u $a-er *et coses tan mera-elloses a tra-"s

d'ella(

Sigui com sigui, no )odem donar el )ro9lema )er resolt, encara ueda molt )er *er( Actualment, m"s

ue com a mediaci+ Onica de Iesucrist, de cada -egada m"s es -a estenent la idea de maria com a mo

del de *idelitat )er als creients(

36



EC%ME&SME

/(.(2( E:S &TE#:;C%T;#S E: W:EH T&E#EC:ESA:

/(.(2(1( El di+leg amb les Esgl"sies ortodoxes de rite bi3antí

es de 186/, uan s'ai4ec la e4comuni+ entre les dues esgl"sies, $a anat )rogressant el dileg ins a

)roduir . documentsF El ministeri de l'Esgl"sia i de l'Eucaristia a la llum del mistri de la Santíssima

,rinitat8 *e sagrament i unitat de l'Esgl"sia8 El sagrament de l'ordre en l'estructura sacramental de

l'Esgl"sia

/(.(2(2% Amb els coptes

El dileg s'inicia el 18. i la comissi+ catòlicoco)ta $a cele9rat di-erses tro9ades( S'$a arri9at a

l'acord d'una *e comO en la )ersona di-ina de Crist( El dileg $a recordat l'e4ist3ncia de 2 ni-ells d'a*ir

macionsF un d'essencial Dla )ro*essi+ de *e i un altre ue res)on a les *+rmules i conte4tos culturals di

-ersos(

/(.(2(.( Amb la Comuni Anglicana

es)r"s de l'encontre de 1866, es -a crear una comissi+ mi4ta ue -a *ruitar la 5elaci de 4alta(

!ins al 872, an en u3 es crea el A#CC , es )roduei4en di-ersos documents( Am9 l'autoritaci+ )er

a l'ordenaci+ *emenina, s'$a donat un nou o9stacle )er al dileg, ue s'$a com)licat considera9lement(

/(.(2(/( Amb la *ederaci Luterana 4undial

S'$a donat un dileg en el )la regional, en el ue cal destacar %SA i un altre en el )la internacional,

ue a$ donat coma *ruit di-ersos documents ue esclarei4en @estions tan delicades com la )res3ncia

de Crist a l'eucaristia o la relaci+ entre tradici+ i e-angeli( Actualment el dileg a-ana )ositi-ament,

tractant )ro9lemes com la Kusti*icaci+, l'eclesiologia conte4tual i la sacramentalitat( %na de les coses

ue mes ens se)ara "s l'as)ecte de les curacions(

/(.(2(5( Amb l'Alian/a 5e$ormada 4undial

S'$an arri9at a 5acords so9re temes com la )res3ncia de Crist en el m+n o l'autoritat doctrinal en

l'Esgl"sia( #omanen @estions o9ertes com les di*er3ncies de grau dins del ministeri o les condicions

necessries )er arri9ar a un reconei4ement mutu dels ministeris(

3



EC%ME&SME

/(.(2(6% Amb el metodisme

El dileg iniciat el 1866 $a )rodu>t di-ersos documents, com la 5elaci de Denver8 5elaci de Du#

blín i 5elaci d'?onolulú( Encara ueden )endents temes ue a*ecten a les 2 esgl"sies de temtica com

el ministeri i l'eucaristia(

/(.(2(% Amb els pentecostals

S'inicia el 1868 i m"s ue una unitat de ti)us doctrinal, )reten *omentar una uni+ m"s es)iritual i de

)regria comuna( arrerament, els temes *onamentals ue es tracten s+n el de la rece)ci+ o no de l'Es

)erit )er )art dels no cristians o els )ro9lemes de la mariologia(

/(.(2(7% Amb altres tradicions

Actualment es mant" un dileg considera9le am9 els ei4e9les de Crist, tractant temes com l'ecume

nisme es)iritual, el 9a)tisme((( o am9 l'Aliana Ga)tista Mundial

/(.(2(8% Amb el CEI

Comena el 1865 i cal destacar di-erses discre)ncies( #es)ecte del 9a)tisme, cal remarcar la inca

)acitat d'algunes Esgl"sies )er recon3i4er el 9a)tisme d'altres o la su9stituci+ de l'aigua )er un ritual di

*erent((( #es)ecte de l'eucaristia "s digne de menci+ la conce)ci+ de l'eucaristia com a sacri*ici o la )re

s3ncia real de Crist( #es)ecte del ministeri, cal destacar l'e-oluci+ $istòrica del tri)le ministeri o l'orde

naci+ *emenina(

3



EC%ME&SME

CAPÍTOL 5CONCLUSIÓ

Tot i ue $i $a cristians ue es demanen si -al la )ena l'ecumenisme nosaltres creim ue l'ecumenisme t" sortida si les comunitats cristianes s+n ca)aces de )osarse a l'escolta de l'Es)erit, de continuar el

dileg Dno sols el doctrinal i de mantenir el desig de ?re*orma del ue )arla el CL(

5(1( A:H%&S #EPTES

Alguns dels re)tes ue es )lanteKa actualment l'ecumenisme s+nF

• :es sectes i els nous mo-iments religiosos, ue degut a la se-a dimensi+ )roselitista el dileg

)ot ser com)licat

• El dileg

5(2( A:H%&S ;GSTAC:ES

%n dels grans o9stacles a destacar "s la inco$er3ncia eclesisticaF algunes de les Esgl"sies o )arrò

uies ue )artici)en del CE, a l'$ora de la -eritat, no s'es*orcen ni un )3l )er tre9allar )er l'ecumenis

me ni )er con3i4er les dem"s con*essions(

%n dels altres *actors "s la di*icultat de la relaci+ entre Keraruia i teòlegs(, )ro9lema ue )er e4em

)le s'$a -ist re*lectit en l'autoritarisme tradicional de l'Esgl"sia Catòlica( :es destitucions de ctedra, les

)ro$i9icions, les sos)ites((( no a*a-orei4en )recisament l'ecumenisme

apunts ecumenisme

Documents