1.IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME1. LA IL·LUSTRACIÓ. El s.XVIII: el segle les Llums

1.1.La Il·lustracióLa Il·lustració va ser un moviment intel·lectual dominant a Europa des de finals del s.XVII a finals del s. XVIII. Defensava les idees següents:- Mitjançant la raó, es poden descobrir lleis naturals universals aplicables a tots els governs i societats.- Guiada per la raó, la humanitat progressarà.- Tots els homes neixen lliures i iguals en drets- La llibertat, la igualtat i la tolerància han de ser els fonaments de la societat.- L’experiència sensible ens proporciona un coneixement en el qual podem confiar. - Les arts han de tenir una finalitat didàctica.

1.1. La Il.lustració. Activitats :1.- Explica el significat de l’expressió “moviment Intel.lectual” 2.- Exposa breument algun esdeveniment important dels segles: I, II, III, IV, V,……XVIII3.- Raona la importància que donen els il.lustrats a la raó, contraposa-la a les creències de la superstició o de la religió. Posa exemples4.- Explica el significat de “lleis naturals universals”5.- Per què podem confiar en el coneixement proporcionat per l’experiència sensible?

1.2.L’oposició a l’Antic Règim“Antic Règim” és el nom amb què els revolucionaris francesos feien referència a l’organització social, econòmica i política a Europa durant els segles anteriors a la Revolució Francesa de 1789 (segles XVI-XVIII). Les característiques d’aquesta organització eren:- Una societat estamental d’origen feudal (aspecte social)- Una economia bàsicament agrària (aspecte econòmic)- Un sistema polític absolutista (aspecte polític)

1.2. L’oposició a l’Antic Règim 1.- Significat de l’expressió “Antic Règim”2.- Explica amb les teues paraules les 3 característiques fonamentals de l’Antic Règim anterior a la R.F.

1.3.El Segle de les Llums“Segle de les Llums” és el nom amb el qual també es coneix el s. XVIII, el segle de la Il·lustració. Aquest segle es va caracteritzar per:La circulació de pensadors i idees• La publicació de més llibres i premsa i l’augment del nombre de lectors• La creació d’una opinió pública (concepte formulat pels mateixos il·lustrats)• L’establiment de nous espais de sociabilitat (societats, cafès, salons)•

1.3. El Segle de les Llums1.- Significat de l’expressió “Segle de les Llums”: dona totes les principals característiques, intenta contestar amb les teues paraules, no copies “textualment” la resposta.

1.4.El despotisme il·lustratNou sistema de govern, variant de l’absolutisme monàrquic, caracteritzat per l’adopció d’idees il·lustrades.

1.4. El Despotismo Il.lustrat1.- En quins aspectes es diferencia l’absolutisme monàrquic i el despotisme il.lustrat? Raona la resposta.

2. EL LIBERALISMEDoctrina que defensa la llibertat política i econòmica.

11

Va constituir la base ideològica de les revolucions polítiques de finals del s.XVIII, és a dir, la independència dels EUA i la Revolució Francesa.2.1. El liberalisme políticSeparació de poders: els poders legislatiu, executiu i judicial han d’estar separats.• Sobirania nacional: el poder polític d’un estat correspon a la nació.• Principi d’igualtat de les persones: jurídicament i políticament tots els ciutadans són iguals.2.2. El liberalisme econòmicEl teòric més important del liberalisme econòmic va ser Adam Smith, que va exposar aquesta doctrina en la seva influent obra La riquesa de les nacions. El liberalisme econòmic considera que l’economia s’equilibra per sí mateixa, sense necessitat que l’estat hi intervingui. Segons aquesta doctrina, la llibertat de comerç i la recerca del benefici propi s’autoregulen i condueixen els ciutadans a la prosperitat econòmica.El treball, i no pas la terra, és l’origen de la riquesa. El fruit d’aquest treball, les mercaderies, assoleixen el seu valor (preu de mercat) segons la “llei natural” de l’oferta i la demanda.

2. El Liberalisme polític i econòmic1.-Quin és l’aspecte ideològic al qual fa referència el liberalisme? 2.- El Liberalisme polític, en quines revolucions polítiques va influir fonamentalment?3.- Explica els aspectes polítics del liberalisme més significatius: separació de poders, sobirania dels governs i condició jurídica i política dels ciutadans.

PARAULES- EXPRESSIONS CLAU:

IL.LUSTRACIÓ BURGESOS LA RAÓ:PENSAMENT RACIONALLLEIS NATURALS UNIVERSALS LLIBERTAT, IGUALTAT, TOLERÀNCIA (-ESGLÈSIA)ART DIDÀCTIC ANTIC RÈGIM SOCIETAT ESTAMENTALABSOLUTISME TERCER ESTAT INDUSTRIA I COMERÇAGRICULTURA PREDOMINANT DESPOTISME IL.LUSTRAT LIBERALISMEMONTESQUIEU ADAM SMITH SEGLE DE LES LLUMSREV. FRANCESA INDEP. EUA ENCYCLOPEDIE

2. REVOLUCIONS POLÍTIQUES1. La independència dels EUALa Revolució Americana va ser la primera revolució burgesa que va trencar amb la societat de l’Antic Règim. La independència dels EUA va tenir una gran influència i va ser el precedent de posteriors moviments polítics i revolucionaris, com la Revolució Francesa o els processos d’independència d’altres colònies americanes.1.1. Tretze colònies britàniquesLes possessions territorials britàniques en terres americanes constaven de tretze colònies. Característiques: Inexistència de límits institucionals o legals en relació a la mobilitat social. (NO SOCIETAT ESTAMENTAL) Economia basada en explotacions agrícoles molt productives i en una gran activitat comercial.(NO SOLS AGRICULTURA)Carència de representació al Parlament britànic.• (SÍ SISTEMA ABSOLUTISTA)1.2. El camí cap a la independència, la guerra.A partir de la segona meitat del segle XVIII, es van produir una sèrie d’esdeveniments que van precipitar la revolució per imposar el govern britànic unes lleis que perjudicaven els colons i en febrer de 1775, el Parlament britànic va declarar la colònia de Massachussets en estat de rebel·lió i va començar la guerra. L'any 1783 la Gran Bretanya va reconèixer la independència de les seves colònies a Amèrica del Nord. 1.3. El nou estat nord-americàFonamentat en els principis del liberalisme i en les idees de la Il·lustració.La Constitució americana (1787) va ser la primera a recollir els principis de separació de poders i sobirania nacional.

22

3.1. La Independència dels EUA1.- Explica per què la Independència dels EUA va trencar amb la societat de l’Antic Règim (soc.estamental, >agrícola, absolutisme)2.- Quins esdeveniments precipitaren el moviment revolucionari de les 13 colònies?3.- El 4 de juliol en EEUU actualment es conmemora una data molt significativa per a d’ells, quin és el seu significat?4.- Per què la Constitució americana de 1787 té tanta importància per als països democràtics? Quins principis més importants replega?

2. La Revolució Francesa2.1. França abans de la RevolucióGreu crisi, tant econòmica com política.Causes econòmiques• - Crisi que afectava el preu dels productes bàsics.- Important dèficit de la hisenda francesaCauses polítiques• - Falta de qualitats polítiques de Lluís XVI.- Enfortiment dels grups privilegiats per part de la monarquia.Causes socials• - Immobilitat social.Causes ideològiques• - Difusió de les idees de la Il·lustració i el liberalisme.2.2. Els Estats GeneralsLa negativa dels grups privilegiats a assumir nous impostos a l’Assemblea de Notables va portar el rei a convocar els Estats Generals. Els Estats Generals es van reunir a la primavera del 1789. El rei i els estaments privilegiats es van negar a aprovar la proposta de vot per persona del tercer estat. Els membres del tercer estat es van constituir en Assemblea Nacional.2.3. D’Assemblea Nacional a Assemblea ConstituentL’Assemblea Nacional va passar a ser una Assemblea Constituent.El 14 de juliol de 1789, els ciutadans de París van prendre la Bastilla.La revolta parisenca es va estendre ràpidament per altres ciutats i pobles de França. La revolució institucional que havia començat amb l’Assemblea Nacional va esdevenir una revolució popular.2.4. L’Assemblea ConstituentRedacció de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost del 1789). Redacció i proclamació de la Constitució (setembre del 1791), que contemplava la sobirania nacional i la divisió de poders i, per tant, convertia la monarquia absolutista en una monarquia constitucional.2.5. L’Assemblea LegislativaIntent de fugida del rei (2 de juny de 1971): el rei va ser capturat a Varennes.Amenaça de guerra de potències estrangeres (Prússia i Àustria).Increment del protagonisme de grups radicals.2.6. Els grups polítics i socials de la Revolució FrancesaGirondins: Grup polític moderat format per membres de l’alta burgesia. Defensaven la propietat privada i el liberalisme econòmic.Jacobins: Grup polític format per membres de la petita burgesia, que gaudia del suport dels grups més populars. Eren republicans, defensaven una democràcia més directa.

33

Montagnards: El grup polític més radical de la Revolució Francesa. Estava format per jacobins i membres d’altres grups encara més radicals, com els herberistes. Sans-culottes: Nom que rebien els grups populars i més baixos de la societat. Estaven formats per artesans i treballadors, i defensaven les postures més radicals, com un govern republicà i una democràcia més igualitària. 2.7. La Convenció NacionalLa Convenció Nacional va ser l’assemblea constituent que, a partir del setembre de 1792, va governar França.Va suprimir la monarquia i va instaurar la república. La Convenció Girondina (1792-1793)• Convenció dominada pels moderats girondins.Execució del rei (21 de gener de 1793). Guerra amb potències estrangeres.Insurreccions contrarevolucionàries (Veendé).Juny del 1793, els sans-culottes van protagonitzar una aixecament que va fer caure la Convenció Girondina i el poder va anar a parar a mans dels jacobins. La Convenció Jacobina (1793-1794)• Període més radical de la Revolució Francesa, també conegut com el “Terror”. Feren una nova constitució i van perseguir i executar totes aquelles persones que es consideraven contrarevolucionàries. La Convenció Jacobina va ser un període marcadament autoritari, controlat pel líder jacobí Robespierre.La Convenció Termidoriana (1794-1795)• El control del govern va a tornar a passar a mans de l’alta burgesia moderada. 2.8. El Directori (1795-1799)Període moderat que tornava a un model liberal, també elaboraren una nova Constitució.El 1799, amb el suport de l’alta burgesia, Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat i es va proclamar cònsol, tot posant fi al Directori i a la Revolució Francesa2.La Revolució Francesa1.- Explica quins factors polítics, econòmics, socials i ideològics van influir en el desencadenant de la R.F.2.- Per què el rei Lluis XVI va convocar els Estats Generals i quina resposta va donar el 3r Estat posteriorment?3.- Per què els ciutadans i camperols varen prendre la presó de La Bastilla?4.- Per què va fracassar l’Assemblea Legislativa?5.- Explica quins són els 4 grups socials revolucionaris més destacats en el procés .6.- Quines varen ser les 3 convencions o governs que es van produir?7.- Explica el final del procés revolucionari francés.PARAULES-EXPRESSIONS CLAU:13 COLÒNIES MOBILITAT SOCIAL INDUSTRIA.COMERÇ TEA ACT PHILADELPHIA.4JULIOL1776 INDEPENDÈNCIA ESTATS GENERALS

ASSEMBLEA: GENERAL-CONSTITUIENT-LEGISLATIVA LLUIS XVI 1ªREP.FRANC.GIRONDINS-JACOBINS-MONTAGNARDS-SANS-CULOTTES CONVENCIONS:JACOBINA-GIRONDINA-

TERMIDORIANA ROBESPIERREDIRECTORI NAPOLEÓ

3. ESPANYA AL SEGLE XVIII1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓL’1 de novembre de 1700 moria l’últim rei de la dinastia dels Àustries, Carles II, sense deixar descendència. El seu testament designava Felip, comte d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, com a hereu del tron espanyol. Àustria, Anglaterra i els Països Baixos pensaven que aquell nomenament donaria encara més poder a França i van donar suport a un altre candidat per al tron espanyol: l’arxiduc Carles, de la dinastia dels Àustries.Va començar aleshores la guerra coneguda amb el nom de guerra de Successió.1.2. Desenvolupament de la guerraLa guerra de Successió va tenir dos escenaris: Europa i Espanya. A Europa es va crear la Gran Aliança (Anglaterra, l’Imperi austríac i les Províncies Unides dels Països Baixos) i va declarar la guerra a França i Espanya.El 1711 va morir l’emperador de l’Imperi romanogermànic, i l’arxiduc Carles va accedir al tron. La Gran Aliança es va trencar i es va optar per arribar a un acord de pau, signant el tractat d’Utrecht, on les potències implicades acceptaven Felip V com a rei d’Espanya.1.2.2. La guerra a EspanyaA Espanya, Castella va donar suport a Felip d’Anjou, però els territoris que formaven la Corona d’Aragó van donar suport a l’arxiduc Carles. Això va provocar un conflicte civil.

44

Finalment, les tropes de Felip V van derrotar l’exèrcit valencià el 1707 i el d’Aragó el 1711. Aquesta derrota va provocar que es deroguessin els furs tant de València com d’Aragó.L’11 de setembre de 1714, Barcelona es va rendir i tot el territori espanyol va passar a estar dominat per Felip V.2. FELIP V. REFORMES BORBÒNIQUESFelip V, va reestructurar l’administració i van centralitzar l’Estat. Va derogar els furs i institucions a la Corona d'Aragó i as successors al tron Ferran VI i posteriorment Carles III. 3. La Il·lustració a EspanyaLa monarquia espanyola, igual que la resta de monarquies absolutes d’Europa a la segona meitat del segle XVIII, es regia pel despotisme il·lustrat.4.Espanya al s. XVIII1.- Explica la raó per la qual es va iniciar la Guerra de Successió i quins paÏsos estaven implicats2.- Raona les conseqüències del Tractat d’Utrecht per a la Corona d’AragóPARAULES-EXPRESSIONS CLAU:Guerra de Successió Gran Aliança Felip V

La Il.lustració valencianaA València es va participar activament en moltes iniciatives del nou pensament il.lustrat europeu, tant a les nostres terres com a la Cort de Madrid, hi han molts exemples d’il.lustrats valencians al s. XVIII alguns exemples com l’Observatori Astronòmic, La Imprempta Real, L’Arxiu de les Índies o la direcció del Jardí Botànic de Madrid del valencià Antoni Josep Cavanilles van ser creats pels intel.lectuals valencians.

Destacarem uns quants entre tots els il.lustrats valencians: 1.-Jorge Juan, va nàixer a Novelda, Alacant i va ser anomenat pels seus contemporanis com al “Savi Espanyol”. Destacà pels seus coneixements humanistes, les seues expedicions científiques i per ser un gran matemàtic (Imatges de Jorge Juan, Andrés Piquer, Mayans, Cavanilles)

2.- Andrés Piquer, destacat filòsof i metge. Treballà com a catedràdic d’anatomia i va ser metge de Ferran VI a Madrid.

3.- José de Zaragoza: va nàixer a Alcalà de Xivert, Castelló i va destacar per ser un gran astrònom en la seua època. 4.- Crisóstomo Martínez. Va elaborar un atles anatòmic i destacà pels seus estudis notables

sobre els ossos5.- Juan Bautista Corachan: matemàtic, astrònom, físic i teòleg.6.- Gregori Mayans: historiador i lingüísta va fundar l’Acadèmia Valenciana7. Antoni Josep Cavanilles: gran botànic i naturalista va dirigir el Jardí Botànic de Madrid

8) Perez Bayer: Filòleg, numismàtic i jurista9) Tomás Vicente Tosca: matemàtic cartògraf i teòleg. En l’any 1703 va elaborar el plànol detallat de la

ciutat de València, dibuixat en perspectiva caballera.

55

4. ROMANTICISME I NACIONALISME

1. ROMANTICISMESorgiment del romanticisme:El romanticisme sorgí a Alemanya a finals del s. XVIII i principis del segle XIX, defensava les idees que rebutjaven la manera de pensar de la Il·lustració (basada en la raó) i la fredor i severitat del neoclassicisme. L’home romàntic trencà amb les tradicions i les normes per buscar la llibertat i mostrar els sentiments a les seves obres. 2. NACIONALISMEA partir de la revolució francesa va començar a aparèixer el concepte de nació: ja no només governava el rei, sinó que també ho feia la nació, formada pels ciutadans que tenien dret a votar. El nacionalisme és un moviment social i polític que exalta el sentiment de pertinença a un poble (la nació), que comparteix una llengua, una cultura i una història. El poble ja no s’identificava amb un monarca o un territori geogràfic, sinó que s’identificava amb una llengua, una cultura i una història en comú. Napoleó també va defensar el nacionalisme i, durant la seva expansió, portà la idea de nació a molts pobles d’Europa.Algunes nacions van començar a demanar el seu reconeixement i, en alguns casos, fins i tot la seva independència respecte l’Estat al qual pertanyien. Però els Estats van reprimir aquests actes i van intentar evitar perdre aquestes nacions. Aquesta reivindicació per la nació s’acabà convertint en un fenomen multitudinari. Es van establir llengües nacionals, es van desenvolupar himnes, banderes i tradicions que van esdevenir símbols d’aquests països. L’exaltació del nacionalisme comportà un canvi en les fronteres. Durant el segle XIX ens trobem amb tres tipus de moviments nacionalistes:Algunes nacions volien obtenir la independència respecte de l’Estat. Van triomfar vàries revolucions, com fou el cas de Grècia, que aconseguí la independència respecte dels turcs l’any 1829; o Holanda, que l’aconseguí l’any 1830. Altres van fracassar, com l’Imperi austríac o el rus, que no van aconseguir la independència fins molt més tard.Altres nacions estaven dividides en diferents estats i van intentar lluitar per aconseguir la unificació. Aquest va ser el cas d’Itàlia i Alemanya que, durant el Congrés de Viena, van ser fragmentades i, durant els anys 20, 30 i 48, van organitzar moviments per unificar els territoris. Aquests aixecaments van fracassar, però cap als anys 70, Itàlia va unificar els seus territoris i es consolidà com un nou país igual va passar a Alemanya. Algunes nacions, com Gran Bretanya o França, no podien demanar la independència ni la unificació, perquè ja la tenien. L’exaltació del patriotisme i dels principis nacionalistes els van portar a l’expansió cap a territoris més llunyans, tot formant imperis colonials.5.Romanticisme i Nacionalisme

1.- Has de definir el moviment cultural i polític del Romanticisme, dona també característiques.2.- Has de definir el concepte de Nacionalisme i posa exemples actuals relacionats amb ell.3.- Comenta els tres tipus de moviments nacionalistes: independència, unificació i expansió i posa un exemple de cada.PARAULES- EXPRESSIONS CLAU:ROMANTICISME NACIONALISME NAPOLEÓ INDEPENDÈNCIAUNIFICACIÓ TERRITORIAL EXPANSIÓ COLONIAL

5.LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL66

1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL1.1. Revolució agrícolaDurant el segle XVII, la principal activitat econòmica a la Gran Bretanya era l’agricultura. Al llarg del segle es van experimentar diversos avenços tècnics que van fer augmentar el nivell de producció:

Introducció de nova maquinària, que comportà un augment de la producció. Eliminació del guaret utilitzant adobs: el fet de no haver de mantenir una part de la

terra en guaret va fer que la producció arribés a augmentar més d’un terç.Utilitzaven adobs que donaven més riquesa a la terra.

Introducció de noves plantes provinents d’Amèrica, que podien ser cultivades en terres que fins ara no s’usaven per al cultiu.

Alimentació del bestiar en estables, fet que va augmentar la producció de carn i de llet.

1.1.1. EnclosuresFins aquest moment, els camps anglesos eren camps oberts amb zones lliures. El parlament anglès, a partir del 1760, va establir la llei de les enclosures, per la qual es van repartir i tancar les terres, tant les privades com les comunals. Els grans propietaris van augmentar les seves parcel·les, a les quals van aplicar els nous sistemes de cultiu i avenços tècnics. Això va disminuir la mà d’obra i va fer augentar notablement els beneficis. Els grans terratinents van veure créixer el seu capital i van invertir-lo en la indústria o en millores per a la producció.Els pagesos es van trobar amb parcel·les massa xicotetes com per sobreviure o fins i tot, en el cas dels que no eren propietaris, van ser expulsats.Gràcies als avenços tècnics, els grans propietaris ja no necessitaven tanta mà d’obra, de manera que molts pagesos que s’havien quedat sense terres es van veure obligats a emigrar a les ciutats, on van esdevenir mà d’obra barata a les indústries.1.2. Desenvolupament del comerçA partir de l’any 1730, es van començar a millorar les carreteres i les vies d’accés a les ciutats. Gran Bretanya, que comptava amb un gran nombre de canals, va començar a desenvolupar el comerç fluvial i naval. Va augmentar el comerç amb les colònies, sobretot amb l’Índia, d’on s’importaven matèries primeres tèxtils com el cotó, i amb Amèrica, d’on s’importaven matèries primeres exòtiques com el cafè, el sucre o les espècies. Aquestes matèries es manufacturaven a la Gran Bretanya per després ser exportades a d’altres països. La Gran Bretantya es convertí en el centre financer d’Europa i va passar a controlar les rutes comercials marítimes més importants. 1.3. Creixement demogràficA partir de l’any 1740, la Gran Bretanya va viure un creixement demogràfic continuat. La població va créixer notablement gràcies a una sèrie de bones collites que van tenir lloc entre els anys 1730 i 1755 i que van millorar la qualitat de vida de molts camperols. A mesura que creixia la població, també augmentava la demanda, així que es va augmentar la producció per poder fer front al creixement del consum.1.4. Una altra visió de l’economiaDes del segle XVIII els britànics van començar a veure l’economia des del punt de vista del liberalisme econòmic. També hi havia una nova visió segons la qual s’invertia tot cercant el benefici a llarg termini.Van aparèixer grups d’especialistes que analitzaven l’economia i acadèmies que tenien com a objectiu apropar la ciència i la tecnologia a la indústria.

2. LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL2.1. La màquina de vapor

77

L’any 1769 James Watt va inventar la màquina de vapor, que tenia molta més força i potència que les fonts d’energia conegudes fins aleshores.La màquina de vapor va impulsar l’economia i va inaugurar el procés d’industrialització, sobretot en les indústries tèxtil i siderúrgica. Amb la utilització de la màquina de vapor, van sorgir les fàbriques, on el treball ja no era artesanal, sinó que es feia amb l’ajuda de grans màquines. Els obrers de les fàbriques eren capaços d’elaborar moltes més peces que un artesà: la productivitat augmentava i, per tant, els costos s’abaratien. Això va permetre abaixar els preus dels productes, que arribaven a una part més gran de la població. 2.2. La indústria tèxtil Un dels sectors pioners de la Revolució industrial britànica fou el de la indústria cotonera. La producció tèxtil es duia a terme a les cases i hi participava tota la família. Vers l’any 1764, James Hargreaves va inventar la spinning-jenny, una màquina de filar que, amb una sola roda, permetia el moviment de diversos fusos i va permetre un augment de la producció i una disminució de la mà d’obra.L’any 1769 va aparèixer la water frame, que es movia per energia hidràulica. Tots aquests invents, juntament amb d’altres que van anar apareixent, van provocar un augment de la producció tèxtil i la realització d’un fil més fi, que ja podia competir amb el de l’Índia. Es va substituir l’energia hidràulica per la força del vapor, que tenia molta més potència.La producció tèxtil va deixar de tenir un caràcter domèstic i va passar a dur-se a terme en grans fàbriques, de manera que els artesans van esdevenir obrers.

2.3. La indústria siderúrgicaA mitjans de segle, per moure els vagons de les mines es va començar a utilitzar la màquina de vapor. L’any 1775, es començà a utilitzar la màquina de vapor per injectar aire calent als alts forns i accelerar la combustió del carbó mineral.Tot això va portar a un augment de la productivitat, però el ferro seguia sent de baixa qualitat.L’any 1783, Henry Cort va inventar una màquina que, amb l’energia del carbó mineral, forjava i laminava el ferro, amb la qual cosa produïa lingots de bona qualitat.A partir d’aquest moment, la producció de ferro es va multiplicar i la demanda també va augmentar.2.4. La revolució del transport2.4.1. El transport marítimL’any 1807, es va començar a utilitzar la màquina de vapor per propulsar els vaixells, fent-los més veloços. Entre els anys 1830 i 1880, es van afegir hèlixs a la propulsió d’aquests mitjans de transport, que van passar a ser molt més ràpids. L’any 1869, es va inaugurar el canal de Suez, la qual cosa va fer que el comerç marítim entre Europa i Àsia esdevingués molt més ràpid, perquè ja no s’havia de rodejar Àfrica. 2.4.2. El ferrocarrilA partir de 1825, però, es va començar a fer servir la màquina de vapor per propulsar els vagons a les mines. Durant els anys següents es van anar construint petites línies ferroviàries per al transport de materials i mercaderies. L’any 1830, es va inaugurar la primera línia ferroviària de passatgers entre les localitats britàniques de Liverpool i Manchester. El ferrocarril va donar un fort impuls a l’economia, ja que resultava un transport rà• pid, segur i barat, tant per a mercaderies com per a persones. Es van construir molts kilòmetres de xarxa ferroviària, la qual cosa va posar en con• tacte els principals centres urbans i industrials britànics.La construcció de xarxes ferroviàries va portar molts avantatges: Creixement econòmic d’un gran nombre de sectors: el siderúrgic, el miner, el del vidre, el de la fusta, etc.

88

Va fer disminuir l’atur.Va afavorir el desenvolupament de l’enginyeria mecànica.2.5. Naixement de la classe obreraEl sorgiment de les grans fàbriques va donar lloc a una nova classe assalariada, la classe obrera.Aquests camperols, acostumats a treballar per a la seva subsistència, van passar a fer-ho a canvi d’un salari.Els obrers s’havien d’adaptar al ritme de les màquines i a fer jornades de més de 12 hores. Els ingressos eren molt irregulars. A les fàbriques, cada persona es dedicava només a una part d’aquest procés, es desvinculava de l’obra i, per tant, de la feina i es convertia en una peça més de l’engranatge industrial.

3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL3.1. Descobriments científics i tecnològicsL’any 1860, es va inventar el motor d’explosió, gràcies el qual, el 1885, es van poder fabricar els primers automòbils.L’any 1903, els germans Wright van aconseguir volar per primer cop en avió. També es van descobrir noves fonts d’energia, com l’ electricitat i el petroli. Es van obtenir nous materials, com l’alumini, el cautxú sintètic, etc. Entre els anys 1833 i 1837, Samuel Morse inventà el telègraf elèctric i el codi morse.L’any 1855, Henry Bessemer va trobar un procés de refinament del ferro amb el qual s’aconseguia acer a baix cost i a grans quantitats.L’any 1876, Alexander Graham Bell inventà el telèfon.L’any 1879, Thomas Alva Edison va crear una bombeta amb un filament de bambú que podia romandre encesa unes quantes hores. El 1899, els germans Lumière van inventar el primer cinematògraf. Era el naixement del cinema.L’any 1899, Guglielmo Marconi va crear un telègraf sense fils, que donarà lloc a la ràdio.3.2. La gran empresaEs van formar moltes societats anònimes (SA), el capital de les quals es dividia en accions que es podien comprar. Les persones que adquirien aquestes accions es convertien en socis de l’empresa i ostentaven més o menys poder en funció de la quantitat d’accions percebudes.També van sorgir diverses maneres de concentració empresarial i del capital:El • càrtel, pel qual diverses empreses del mateix sector es posaven d’acord per controlar la producció, la venta i la distribució i fixar els preus dels productes. El • trust, pel qual diverses empreses s’unien per controlar un sector determinat de l’economia, ja fos una etapa de la producció (concentració horitzontal) o totes (concentració vertical). El • holding, pel qual una empresa passa a controlar la gestió d’altres empreses perquè en posseeix totes les accions o almenys una part important. 3.3. Canvis en la produccióA principis del segle XX, l’enginyer, mecànic i economista nord-americà F. W. Taylor va teoritzar una nova organització del treball a les fàbriques. La feina a les indústries es va dividir en tasques bàsiques que es cronometraven i els obrers van passar a cobrar un sou proporcional a la producció. Tot això feia que el ritme de treball s’accelerés.Cap al 1910, l’empresari nord-americà Henry Ford va aplicar les teories de Taylor a la cadena de muntatge. Aquest sistema permetia als obrers estalviar-se els desplaçaments i guanyar temps, i donava lloc a la producció en sèrie. Les tasques dels treballadors eren cada vegada més curtes, repetitives i mecàniques, de manera que ja no es necessitava un personal tan qualificat.L’augment de la producció i l’abaratiment de la mà d’obra va permetre que les mercaderies produïdes en cadena arribessin a una part més gran de la població.4. CONSEQÜÈNCIES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ4.1. Creixement demogràficTots els canvis produïts per la Revolució Industrial van fer augmentar notablement la població dels països industrialitzats: Va millorar la medicina i els productes químics.

99

Van millorar les condicions higièniques. Va augmentar la quantitat d’aigua potable i els aliments de què disposava la població.Totes aquestes millores van contribuir a la reducció de la mortalitat i, per tant, a un creixement de la població. 4.2. Efectes migratoris4.2.1. Migració a les ciutatsVa haver-hi una emigració del camp a la ciutat, on moltes persones hi anaven en busca de feina. Les ciutats van anar creixent de manera desordenada i sense planificació. A partir de la segona meitat del segle XIX, en algunes ciutats es van començar a construir barris amb un pla urbanístic, anomenats eixamples, on vivia la burgesia.

4.2.2. Migració a altres continentsL’expansió del ferrocarril, la creació de línies ferroviàries transcontinentals i l’ús de la màquina de vapor als vaixells va facilitar la mobilitat de la població. A Europa, un gran nombre de persones (sobretot britànics, italians i alemanys) van emigrar a Amèrica, principalment als Estats Units i Canadà, en busca de feina i fortuna al «nou món». 4.3. La societat de classesLa societat de l’Antic Règim es dividia en estaments que venien determinats des del naixement.Després de les revolucions i la industrialització, en teoria tots els ciutadans eren iguals davant la llei i els impostos es pagaven en proporció a les riqueses.Seguia havent-hi una gran desigualtat pel que feia a les propietats i riqueses. La societat havia passat a dividir-se en classes.4.3.1. La classe altaL ’aristocràcia va deixar de cobrar rendes dels camperols i va començar a pagar impostos. Acostumats a viure de rendes no van saber invertir en les noves empreses. Molts es van veure obligats a vendre terres o casar-se amb membres de l’alta burgesia per poder mantenir el seu nivell de vida. Tanmateix, l’aristocràcia va mantenir el seu prestigi en la política, l’administració, la diplomàcia i la justícia. La burgesia, en canvi, sí que va invertir els seus diners en la creació de noves empreses, sistemes de producció, accions, etc. Van passar a ser la classe més influent, tot passant a formar part de la noblesa mitjançant enllaços matrimonials o la compra de títols nobiliaris.

4.3.2. La classe mitjanaEls comerciants, enginyers, petits terratinents, funcionaris, professors, advocats, etc. no gaudien d’un nivell econòmic tan alt com l’alta burgesia, però comptaven amb uns bons ingressos i no feien feines manuals. Formaven part d’una nova classe social: la classe mitjana o petita burgesia.La vida d’aquest nou grup social es basava en l’ esforç, el treball i l’estalvi. Aquest nou grup social intentava imitar la vida de l’alta burgesia. 4.3.3. Les classes popularsLa classe baixa estava formada per tots aquells que no tenien propietats ni un nivell • educatiu gaire alt: els camperols i els obrers.Tot i haver desaparegut els drets i les obligacions feudals, els camperols van continuar vivint en molt males condicions i en moltes ocasions es van veure obligats a emigrar a les ciutats en busca de feina a les fàbriques.La classe obrera o proletariat vivia a les ciutats en unes condicions pèssimes i antihigièniques. Treballaven a les fàbriques durant jornades interminables a canvi de sous molt baixos. Tota la família havia de treballar perquè es necessitava el sou de tots els membres. Les pèssimes condicions de vida dels obrers van fer que aquests comencessin a renir-se i a queixar-se de la seva situació laboral. L’any 1811 s’inicià el luddisme, un moviment obrer que culpava les màquines de les condicions del proletariat. Més tard s’iniciaren les queixes contra els empresaris. Els obrers van realitzar nombroses revoltes i vagues per demanar una millora de les condicions laborals.

101

Aquest moviment reivindicatiu rep el nom de moviment obrer.

5.La Revolució Industrial1.- A Gran Bretanya al llarg del s. XVII van produir-se uns avenços tècnics que van produir una autèntica revolució agrícola. Explica'ls amb les teues paraules. 2.- Explica les característiques de la 1a Rev. Industrial i posteriorment fes l'esquema de la resposta3.- Explica les característiques de la 2a Rev. Industrial i posteriorment fes l'esquema de la resposta

PARAULES – EXPRESSIONS CLAU:ENCLOUSURES MÀQUINA DE VAPOR INDUSTRIA TÈXTIL IND. SIDERÚRGICATRANSPORT MARÍTIM TRANSPORT FERROVIARI CLASSE OBRERADESCOBRIMENTS CIENTÍFICS I TECONÒGICS CANVIS EN LA PRODUCCIÓ EFECTES MIGRATORIS

6. EL MOVIMENT OBRER1. Les idees1.1. El socialisme utòpicCorrent de pensament que es desenvolupà a la primera meitat del segle XIX, especialment a la Gran Bretanya i a França. La seva finalitat era aconseguir una societat més harmoniosa, sense conflictes socials, en què les classes treballadores gaudissin d’unes millors condicions.La principal crítica que van rebre fou que les seves solucions eren poc realistes, i que no anaven a l’arrel del problema: el mal funcionament del capitalisme. Alguns exemples eren Henri de Saint-Simon que considerava a tots els individus, inclosos els clergues i aristòcrates, havien de treballar i ser productius, o Charles Fourier que considerava que el treball industrial i el comerç envileixen l’home i, proposà una mena de societat utòpica dedicada a les tasques agrícoles en ambients rurals. Altre exemple era Robert Owen on en una de les seues fàbriques va millorar considerablement les condicions laborals dels treballadors (va obrir escoles de qualitat a la mateixa fàbrica).1.2. El socialisme científicL’any 1848 Karl Marx i Fiedrich Engels van publicar El manifest comunista. Amb el temps esdevindria un dels escrits polítics més influents de la història.Per parlar d’aquesta ideologia es poden fer servir indistintament els noms de socialisme científic, comunisme o marxisme. 1.2.1. Socialisme científic enfront de socialisme utòpicAquest corrent de pensament s’anomenà socialisme científic en contraposició al socialisme utòpic de principis del segle XIX. Marx i Engels fan unes crítiques molt dures dels pensadors utòpics que els havien precedit però en van destacar també alguns encerts.Van criticar sobretot el fet que els socialistes utòpics no propugnessin la lluita de classes i, en canvi, busquessin una harmonia entre tots els grups socials. La defensa de la propietat per part dels pensadors utòpics també anava en contra del que es proposava des del marxisme. El socialisme utòpic, en la seva majoria, buscava reformar la societat. El marxisme, però, volia un canvi radical en el sistema econòmic i social.Tant Marx com Engels van rebre influències dels utòpics. Els dos tipus de socialismes responien a una mateixa realitat: l’existència d’una situació de desigualtat en la societat industrial que no tenia cap justificació.1.2.2. Principals conceptes del comunisme (Soc. Utòpic o Marxisme)Lluita de classes (burgesia i proletariat): les societats estan formades per diferents classes socials amb interessos oposats, aquesta lluita de les classes socials és el motor que fa que les societats evolucionen.

111

Abolició de la propietat privada (dels mitjans de producció): aquest concepte es refereix als mitjans de producció (eines, fàbriques, matèries primeres, etc.) no als béns de consum personal. Aquests mitjans de producció passarien a ser controlats per l’estat.Revolució proletària i assoliment del poder: l’objectiu del comunisme és arribar al poder i dur a terme una revolució que aboleixi les classes socials i, per tant, les desigualtats entre les persones.Nació i internacionalisme: segons el marxisme, els obrers no tenen pàtria, però com que cada estat té una organització política pròpia, els obrers d’un país han de lluitar per assolir el poder a nivell estatal. Crítica del capitalisme: segons el marxisme, el capitalisme es basa en l’explotació dels obrers per part de la burgesia. Com que els burgesos tenen els mitjans de la producció (fàbriques), s’apropien del valor generat pel treball dels obrers.Alienació: el marxisme defineix l’alienació com l’allunyament de l’home respecte a la seva natura. Aplicat al capitalisme, considera que els obrers s’alienen degut a la mecanització i la divisió del treball. També es produeix alienació pel fet que els treballadors no controlen el resultat de la seva feina.Consciència de classe : és quan els membres d’una classe social són conscients de pertànyer a un grup amb uns interessos econòmics comuns. Segons el marxisme, el proletariat no pot assolir el poder sense consciència de classe.Religió: consideren la religió com una eina de control dels treballadors per part de les elits.Dictadura del proletariat: fase de transició entre el capitalisme i el comunisme. En aquest sistema s’instaura un govern revolucionari controlat pel proletariat. Al final del procés s’arribaria al comunisme, en què s’aboliria l’estat i les classes socials.Plusvàlua: és el valor produït per la feina del treballador i que se l’apropia l’empresari, cosa que dóna lloc a una acumulació de capital. El salari dels obrers només contempla el cost de la força de treball, de manera que els beneficis empresarials serien resultat del valor generat per la feina dels assalariats.1.3. L’anarquismeL’ anarquisme és un corrent de pensament que apareix al segle XIX, caracteritzat pel refús a qualsevol mena d’autoritat. En conseqüència, també propugna l’abolició de l’estat, ja que considera que aquesta institució sempre defensa els interessos de molt pocs individus.A més de l’antiautoritarisme, l’anarquisme es basa en els principis d’igualtat, llibertat individual i justícia social. Alguns representants van ser: Proudhon afirmant que «la propietat és un robatori», o Bakunin qui basa el seu pensament en el rebuig a qualsevol mena d’autoritat.2. Els fets2.1. Les primeres organitzacions obreresA principis del segle XIX, sorgiren les primeres associacions de treballadors. Les societats de socors mutus tenien la finalitat d’ajudar econòmicament els treballadors quan aquests es posaven malalts o bé tenien un accident. Les caixes de resistència oferien ajuda econòmica als treballadors que feien vaga amb l’objectiu de millorar les condicions laborals.En el primer quart del segle XIX, a la Gran Bretanya, neixen els trade unions, els primers sindicats moderns. La finalitat d’aquests sindicats era aconseguir unes millors condicions, especialment la reducció de la jornada laboral i l’augment dels salaris.

2.2. El cartisme (cap al sufragi universal masculí)Un dels problemes dels treballadors europeus al segle XIX era que no podien votar, ja que existia el sufragi censatari, mitjançant el qual només tenien dret a vot els membres més rics de la societat.Entre 1836 i 1848 va sorgir a la Gran Bretanya el cartisme. Es tractava d’un moviment popular que demanava el sufragi universal masculí per aconseguir una millora de les condicions de vida dels treballadors. 2.3. La Primera Internacional

121

L’any 1864 es va fundar a Londres l’Associació Internacional de Treballadors, més coneguda amb el nom de Primera Internacional. La seva finalitat era agrupar tots els sindicats i partits polítics d’esquerres a nivell internacional.2.4. La Comuna de ParísLa Comuna de París de 1871 fou la primera vegada en la història que la classe obrera va assolir el poder.Aprofitant la debilitat del govern provisional i el descontentament popular, a París es va constituir una comuna com a òrgan de govern de la ciutat, que estava formada majoritàriament per treballadors i activistes polítics. El govern provisional envià l’exèrcit, que va dur a terme una dura repressió, amb 17.000 morts i 47.000 processats, la majoria d’ells treballadors.2.5. Els símbols: la bandera roja i el Primer de MaigSegons es desenvolupava i creixia, el moviment obrer va anar creant una cultura pròpia i reivindicativa, amb uns símbols que, amb el temps, esdevindrien universalment coneguts.La bandera roja es va utilitzar per primer cop com a símbol socialista a França durant la revolució de l’any 1848.El Primer de Maig és el dia internacional dels treballadors. Aquest dia es commemora la matança de Haymarket de l’any 1886, a Chicago, per la qual quatre treballadors foren condemnats a mort. La Internacional és l’himne del moviment obrer i del socialisme. La lletra va ser escrita l’any 1871 per un membre de la Comuna de París. Cap a finals del segle XIX, l’himne ja s’havia popularitzat.2.6. La socialdemocràciaEn el darrer quart del segle XIX van aparèixer a tot Europa un seguit de partits socialdemòcrates. L’any 1875 es fundà el partit socialdemòcrata alemany, i al llarg dels anys següents, van anar sorgint partits similars a la resta de països europeus. Aquests partits, a diferència de la resta de corrents marxistes, van triar la via parlamentària, per intentar millorar el sistema capitalista des de dins. La seva activitat política se centrà en aconseguir el sufragi universal i la igualtat política.2.7. La Segona InternacionalL’any 1889, quan es complien cent anys de la Revolució Francesa, es va fer un congrés socialista a París, on es va acordar fundar la Segona Internacional.En van ser exclosos els anarquistes i alguns dels sectors socialdemòcrates més reformistes.Una altra diferència respecte a la I Internacional és que la segona l’integraven partits polítics organitzats, que prenien part a les eleccions i es relacionaven amb els sindicats dels seus respectius països. Quan esclatà la Primera Guerra Mundial, la majoria de partits socialistes donaren suport al conflicte bèl·lic i es posaren al costat dels seus respectius governs, fet que suposà la dissolució de la Segona Internacional.

6. El moviment obrer1.- Has de definir amb les teues paraules el socialisme utòpic i anomenar algun dels seus representants2.- Has de definir amb les teues paraules el socialisme científic i anomenar els seus representants3.- Explica les semblances i les diferències entre les dues tendències socialistes.4.- Comenta breument les característiques següents: Lluita de classes (burgesia i proletariat), abolició de la propietat privada (dels mitjans de producció), revolució proletària i assoliment del poder, nació i internacionalisme, crítica del capitalisme, alienació, consciència de religió, dictadura del proletariat. 5.- Has de definir el concepte d’anarquisme6.- Fes un resum de l’origen i evolució de les primeres organitzacions obreres, on apareguen els següents termes: caixes de resistència, trade unions, cartisme, 1ª Internacional, Comuna de Paris, partits socialdemòcrates, 2ª Internacional.

PARAULES – EXPRESSIONS CLAU:Socialisme Utòpic Socialisme Científic Marx Engels Lluita de ClassesInternacionalisme Explotació de la classe obrera Alienació Plusvàlua

131

Anarquisme Dictadura del proletariat

141