Genètica molecular ii transcripció

Download Genètica molecular ii transcripció

Post on 23-Jul-2015

1.464 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>GENTICA MOLECULAR II<br /><br />TRANSCRIPCI I TRADUCCI</p> <p>INTRODUCCI</p> <p>Coneguda l'estructura del DNA i coneixent la seva replicaci, calia saber com aquesta informaci que cont el DNA es materialitza en les caracterstiquers de l'organisme.</p> <p>Al 1866 Mendel ja havia proposat la llei de l'herncia sense massa xit, anys desprs, al 1900, cientfics com De Vires breprenen aquestes propostes i creen un clima ideal per al treball del DNA.</p> <p>Per primer ens cal definir conceptes:</p> <p>Gen: fragment de DNA que cont la informaci per a un carcter</p> <p>Locus: Lloc que ocupa aquest gen en el cromosoma</p> <p>Diploide: organisme que t dos cromosomes de cada tipus, un del pare i un de la mare (2gens per a un carcter). vs Haploide</p> <p>Gen dominant: en els organismes diploides o triploides, s el gen que imposa la seva informaci sobre la d'un altre gen, el recessiu</p> <p>Allel: En organismes diploides o triploides, cadascn de les diferents formes d'un gen que poden ocupar el mateix locus</p> <p>Fem histria</p> <p>Garrod, 1901, metge angls que estudiava l'alcaptonria (artritis, ennegriment cartilegs i orina), malaltia gentica recessiva (en homozigossis) causada per un trastorn en el metabolisme dels aa tirosina i fenilalanina, acomulant-se un producte txic (c. homogentsic) al llarg d'aquesta ruta metablica per un defecte en un enzim d'aquesta ruta.</p> <p>Garrod observa que s una malaltia hereditria, grcies als arbres genealgics, i noms apareix quan l'individu malalt ha rebut un </p> <p>l'allel recessiu del pare i de la mare.L'aparici de l'c. Homogentstic, que els individus sans no tenen, li permet deduir que cada gen s responsable d'una substncia, d'un caracter, s el que anomenem Teoria un gen un enzim.</p> <p>Al 1948 Beadle i Tatum van estuidiar per qu apareixien aquestes substncies en l'roganisme. Escolliren el fong Neurospora crassa i amb ratjos U.V. li causaren mutacions del DNA, de manera que els fongs mutats necessitaven de l'aa Arginina per a poder sobreviure, es a dir, les mutacions els havien fet perdre la capacitat de sintetitzar Arg. Aix els permet descobrir la ruta metablica de l'Arg. Grcies a diferents anlisi conclogueren que als fongs mutats els mancava un determinat enzim, al no ser-hi, la via de la sntesi de l'Arg quedava bloquejada, confirmant i postulant aix la T un gen un enzim: Quan s'altera la seqncia de nucletids d'un gen, falta un enzim.</p> <p>SUBSTRATORNITINACITRULLINAARGININA</p> <p>ENZIM 1ENZIM 2ENZIM 3</p> <p>GEN 1GEN 3GEN 2</p> <p>A partir de la T 1gen-1enzim i de l'estructura del Dna, Crick proposa la hiptesi de la collinearitat, establint una correspondncia entre la seqncia de nucletids d'un gen i la seqncia d'aa de l'enzim per al que el gen codifica, diferenciant 2 processos: un en el DNA (la transcripci) i un en els ribosomes (traducci)</p> <p>Exercicis</p> <p>Pgina 195 ex. 16</p> <p>LA TRANSCRIPCI</p> <p>s el pas d'una seqncia de DNA a una seqncia de RNA grcies a l'enzim RNA pol i a una srie de cofactors. Es diferents en procariotes i en eucariotes.</p> <p>Transcripci en procariotes</p> <p>Iniciaci</p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>3'</p> <p>5'</p> <p>Unitat de transcripci: regi del DNA que ser transcrit a RNA</p> <p>Regi DNA promotor: no es transcriu, seqencia de nucletids concens reconeguda per la RNApol, i que determina quina de les dues cadenes de DNA ser transcrita, i pot ser comuna a diversos gens</p> <p>5'</p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>3'</p> <p>La RNA pol s'uneix a la regi promotora i al primer nucletid de DNA que ser transcrit, desenrotlla aprox. 1 volta de la 2 hlix i inicia la polimeritzaci d'un dels dos filaments, el filament patr.</p> <p>Elongaci</p> <p>5'</p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>3'</p> <p>La RNA pol llegeix direcci 3' 5' la cadena DNA patr i per tant sintetitza direcci 5' 3' </p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>Finalitzaci</p> <p>En l'ADN patr, existeix una seqncia de nucletids anomenada seqncia de terminaci que quan la RNA pol la troba, la reconeix i atura la polimeritzaci, s'allibera del DNA, i aquest torna a formar la doble hlix.</p> <p>Maduraci</p> <p>En procariotes l'ARNm no madura, l'ARNt i l'ARNr si pateix una srie de talls i nous empalmaments per eliminar determinades parts de la molcula</p> <p>Transcripci en eucariotes (RNAm)</p> <p>Iniciaci Trobem 3 tipus de RNA pol segons el tipus d'ARN a polimeritzar. A ms a ms, els gens d'eucariotes estan fragmentats (introns i exons), tot i que alguns gens especfics com els de les histones no presenten introns.</p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>3'</p> <p>5'</p> <p>Unitat de transcripci: regi del DNA que ser transcrit a RNA</p> <p>Regi DNA promotor: presenta dues seqncies consens, la CAAT i la TATA a diferents distncies del punt d'inici. Per per a que s'hi fixi la RNA pol II, primer cal que a les seqpencies TATA i CAAT s'hi uneixin unes protenes anomenades factors de transcripci que a l'unir-se formen el complex d'inici de la transcripci</p> <p>5'</p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>3'</p> <p>Elongaci</p> <p>5'</p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>3'</p> <p>La RNA pol llegeix direcci 3' 5' la cadena DNA patr i per tant sintetitza direcci 5' 3' Al cap de 30 nucletids transcrits, s'afegeix una caputxa en l'extrem 5', formada per guanina metilada. Un mateix gen pot ser transcrit diverses vegades per diferents RNA pol</p> <p>5'</p> <p>3'</p> <p>Finalitzaci</p> <p>En l'ADN patr, existeix una seqncia de nucletids anomenada seqncia de terminaci, que en el cas dels eucariotes s la seqncia TTATTT, que quan la RNA pol la troba, la reconeix i atura la polimeritzaci. Llavors l'enzim poli-A-polimerasa afegeix a l'extrem 3' del transcrit una cua de 200 nucletids d'adenina, la cua poli-A, al transcrit primari tamb anomenat RNA heterogeni del nucli (RNAhn)</p> <p>Abans de sortir del nucli t lloc la maduraci, uns enzims formats per una part proteica i RNAn s'uneixen per donar lloc a una estructura anomenada espliceosoma que s'encarrega d'eliminar els introns de la seqncia d'RNAhn grcies a que aquest enzim presenta seqncies complementaries als dos extrems dels introns. Tot seguit intervenen les RNAlligases que empalmen els exons</p> <p>Maduraci</p> <p>Video transcripci</p> <p>En el cas de l'ARNt la maduraci implica l'addici del triplet CCA a l'extrem 3'</p> <p>(pgina 93 del llibre) En la maduraci del RNAr es forma a partir del RNAn 45S que s'uneix a protenes provinents del citoplasma, aquesta gran particula d'RNA + protenes que es trenca en tres segments de RNA, 18S, 28S i 5,8S. El segment 18S donar lloc a la subunitat ribosmica 40S que sortir al citoplasma. Mentre que els segments 28S, 5,8S i un cuart segment 5S associat a protenes que s'ha sintetitzat fora del nuclol (al nucleoplasma) a partir d'un segment de DNA, formaran la subunitat ribosmica 60S que tamb travessar l'embolcall nucleolar i arribar al citoplasma. Quan aquestes dues subunitats, 40S i 60S s'uneixin formaran els ribosomes eucariotes 80S</p> <p>Exercicis</p> <p>Exercicis. 17, 18, 19 i 20 de la pgina 198 per dimecres</p>