Egipte david i zaira

Download Egipte david i zaira

Post on 10-Jul-2015

383 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>LA RELIGI A L'ANTIC EGIPTE</p></li><li><p>El egipcis tenien una religi politeista (politeista: del grec antic (polys, "molts") i (thes, "deus") como diu la paraula, creien en molts deus</p></li><li><p>Ra: s el du ms important dels egipcis i es presenta en tres formes: la descarbat que simbolitza els Sol naixent, la de disc solar o Sol de migdia i per ltim la dun vell recolzat en un bast en representaci del Sol quan es pon.</p><p>AMM: du antic personificaci de l'ocult i del poder crador associat a l'abismo primitiu. Era el protector dels navegants i se li representa amb la pell de color blau. Era conegut com pare de tots els vents, nima del vent. OSIRIS: du dels morts, que juntament amb la seva germana i esposa Isis, va ser considerat pels antics egipcis un du molt important. Es representa com un home embolicat en un sudari (llenol que embolicava a la mmia) </p></li><li><p>Isis: s la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'egipte antic. s una divinitat de la vida, mort i renaixement, aix com una de l'Enneada. Ms tard, adquiria la deessa Sopdet.ANUBIS: era el du de la mort. Se'l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal i era l'encarregat de pesar les nimes (amb Horus) i conduir-les al regne d'Osiris.Thoth: s el du lunar d'Hermpolis, representat com un ibis o un babu. s l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge. Encarnaci de la intelligncia i de la paraula, coneix les frmules mgiques a les quals no s'hi poden resistir els dus. Era el patr dels escribes. </p></li><li><p>Horus: Era el fill d'Osiris, el du de l'aire i la terra, i de la deesa Isis, Osiris va ser assasinat per el seu germ Seth per a llevar-li el trono. Per a mantindre el seu pder, Seth va tratar d'evitar que Osiris tinguera fills, pero Isis li va amagar el seu embars a Seth i va salvar el seu fill.Hathor: El seu nom significa el temple de Horus o la morada de Horus, per a identificar-la com la seua mare i, a voltes, la seua dona. Era una divinitat csmica, deesa nutricia, del amor, de l'alegria, la danca i les arts musicals. </p></li><li><p>Elpilono: Es l'entrada al temple i una pared monumental formada per un alt i ample mur en forma de tronc de pirmide amb una porta central. Representava els acantilats als costas de la vall del Nil.</p><p>Pati: Era la zona pblica. A ella podia accedir qualsevol persona del poble per a dipositar les ofrenes. </p></li><li><p>Dependncies del duPasada la sala hipstila trobem una serie de cambres i la sala de la barca sagrada, dependncia en la que es situaba la bara que empleaven a les profesons, quant la imatge del du eixia del temple amb ella. Al final del temple es situa el santuari, una xicoteta estncia amb la imatge del du.</p><p>Sala hipstila: Desprs del pati s'obria la sala hipstila. Era un recite de columnes altes i grosses que formaben un bosc de pedra sostenint una cuberta arquitrabada. La funci de la sala era la de sal de recepci del Du. L'accs a la sala Ehipstila estava restringit als alts funcionaris, escribes i gent noble.</p></li><li><p>Els antic egipcicis creien en la vida darrere la mort. Pensaven que lnima del difunt viatjava al Ms enll. Quan una persona moria al lantic Egipte, el seu cos es conservava per mig del procs de momificaci. Pero noms el egipcicis ms rics, el fara i la seua familia, podien encarregar la momificaci, ja que era un procs molt costos i llarg: el procs eren 70 dies.Taula d'embalsamar per al tractament dels cosos, primer pas al procs de momificaci.</p><p>Eines empleades a l'extracci dels organs del difunt a l'antig Egipte per a procedir a la momificaci.</p></li><li><p>DUAMUTEFEn este vaso con tapa en formade chacal era guardado elestmago.AMSETEl hgado se introduca en unajarra con tapa en forma decabeza humana.HAPIEste vaso egipcio con cabezade papin contena en suinterior los pulmones.KEBSENUFUn vaso con la cabeza de halcnguardaba los intestinos que seextraan a los cadveres.GOTS CANOPTES</p></li><li><p>A continuaci el cos era cubert amb natr, una sal que el secava. Aquest tractament durava entre 35 i 40 dies, de forma que el cos estava totalment deshidratat, ja no s descomposava. Somplia utilitzant limo o serradura procedent del Nil..Una vegada realitzats tots estos passos anteriors, el cos s'embolicava en benes impregnades a vegades en resinaEl cap de la mmia es cobria amb una mscara pintada, i en el cas de mmies reals, la mscara funerria podia ser d'or, com la trobada en la mmia de Tutankhamon.</p></li><li><p>Finalment, la mmia s'introdua en un o ms sarcfags de fusta o de pedra que s'emmaneguen uns amb altres i s'entregava a la famlia per a comenar amb els ritus funeraris</p></li><li><p>Qui era el fara?El fara era el rei d'Egipte, i van existir moltssims al llarg de tota la seua civilitzaci.Qu significa la paraula fara?El fara residia en un esplndid palau o per-aa, s a dir, 'casa grande'. I d'esta manera se li cridava fara.Ttols e insignies realsQuan un fara era coronat rebia cinc noms que componien el seu ttol formal. S'escrivia dins d'un cartutx amb forma ovalada. El que nosaltres usem s el quint, encara que els egipcis empraven el quart. Per exemple, a Tutankhamn li cridaven Nebkheprure</p></li><li><p>El poder del fara.El fara tenia gran poder i fortuna, per tamb moltes responsabilitats. Era cap del govern, cap de l'exrcit i cap religisDu-rei</p><p>Va ser considerat com un du vivent. Com a governant se li igualava al du real Horus. A vegades se li considerava com a Ra, du del sol. I desprs de la seua mort s'identificava amb Osiris, du dels morts.</p></li><li><p>Pirmide escalonada de DyeserLa pirmide s una tomba, concretament la tomba del FaraLa pirmide de Keops t aproximadament dos milions sis-cents mil blocs de pedra que, generalment, pesa cada un 2 tones.</p></li><li><p>Les pirmides no estan buides en el seu interior, sn construccions compactes de pedra en qu hi ha una srie de passadissos i una sala que s la cambra del rei, on s'installava el sarcfag per al fara.</p></li><li><p>Canal ascendent: s un canal que porta a la cambra funerria, generalment s davall i estret.Gran Galeria: va a directament a la cambra del rei. s ms ampla i sobretot alta.</p></li><li><p>Cambra del Rei: s on se soterrava el fara amb tots els seus tresors, armes i menjar perqu poguera arribar a l'inframn.Kefren cambra i sarcfag</p></li><li><p>************************</p></li></ul>