PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA - PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA 1. Introducci La Medicina Interna ofereix una atenci global al pacient adult bsicament en l’ambient

Download PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA -   PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA 1. Introducci La Medicina Interna ofereix una atenci global al pacient adult bsicament en l’ambient

Post on 06-Feb-2018

246 views

Category:

Documents

24 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE </p><p>MEDICINA INTERNA</p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>2</p><p> ndex</p><p>1. Introducci 3</p><p>2. Camp d'acci 3</p><p>3. Programa de rotacions dels residents de Medicina Interna 5</p><p>4. Primer perode R1 6</p><p>5. Segon perode R2-R3 8</p><p>6. Tercer perode R2-R3-R4 12</p><p>7. Quart perode R5 13</p><p>8. Gurdies 14</p><p>9. Grau de competncies i responsabilitats dels residents 16</p><p>10. Objectius especfics de les rotacions 17</p><p>11. Avaluacions 62</p><p>12. Annexos 65 </p></li><li><p> 3</p><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p> 1. Introducci</p><p>La Medicina Interna ofereix una atenci global al pacient adult bsicament en lambient hospitalari. Cap malaltia o problema clnic de ladult sn aliens a lInternista.</p><p>LInternista no pot abastar amb profunditat tots els coneixements i tcniques dels que disposa la Medicina. Aix mateix s molt difcil que pugui dur a terme a la vegada i amb profunditat tasques assistencials, investigadores i docents. Per aix, ha de saber treballar en equip i adquirir els coneixements i les habilitats per a tenir una visi global, complerta i integradora dels problemes del pacient i de les necessitats sanitries de la societat. </p><p>Per tant ha de ser format en les diferents rees i especialitats de la clnica. Aix mateix ha dadquirir uns coneixements bsics en investigaci i estimular les seves capacitats docents per tal que les pugui desenvolupar posteriorment segons la seva natural pre-disposici. A ms, ha de seguir mantenint-se com a referent i conixer a fons diverses malalties i sndromes clniques especfiques i orfes que afecten al conjunt de lorganisme o a diferents aparells al mateix o en successius temps de la seva evoluci. Finalment, ha de ser capa doferir nous serveis o respostes innovadores a noves necessitats de la societat de la que forma part.</p><p>La Medicina Interna aborda la prevenci, diagnstic, tractament i seguiment de les malalties de ladult incloent la rehabilitaci i aspectes palliatius. Linternista s el referent mdic, guia i defensor del pacient en la seva trajectria hospitalria. Ha daportar la seva polivalncia a les rees dUrgncies, hospitalitzaci daguts i crnics essent un eix vertebrador en lHospital. Tamb ha de poder exercir funcions de consultoria en atenci primria i oferir solucions innovadores com formes alternatives dhospitalitzaci (hospitals de 24 hores, unitats de diagnstic rpid, rees de curta estada i, en menor mesura en associaci amb la primria, hospi-</p><p>talitzaci a domicili). Per tant, ha de tenir una gran capacitat dadaptaci.</p><p> 2. Camp d'acci</p><p>1. ASSISTENCIAL</p><p>1.1. Pacient sense diagnstic precs.</p><p>1.2. Pacient pluripatolgic.</p><p>1.3. Processos ms prevalents en lentorn hospitalari.</p><p>1.4. Persones dedat avanada en situaci de malaltia aguda o aguditzada.</p><p>1.5. Pacient que pateix una emergncia o precisa atenci urgent.</p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>4</p><p>1.6. Atenci mdica als pacients quirrgics.</p><p>1.7. Pacients amb malalties rares, sense especialitat ben definida.</p><p>2. DOCENT</p><p>2.1. Adquirir habilitats de transmetre els coneixements apresos</p><p>2.2. Adquirir capacitat de transmetre valors clnics, tics i datenci global</p><p>3. INVESTIGACI</p><p>3.1. Conixer la metodologia observacional i experimental</p><p>3.2. Capacitat de dissenyar, desenvolupar i analitzar un estudi</p><p>3.3. Avaluaci crtica de la literatura cientfica</p><p>4. ACTITUDS i VALORS</p><p>4.1. Facilitar missatges preventius als pacients</p><p>4.2. Respectar la persona malalta</p><p>4.3. Empatia</p><p>4.4. Treball en equip</p><p>4.5. Adaptaci a lentorn</p><p>4.6. Reconixer les prpies limitacions</p><p>4.7. Autoaprenentatge</p></li><li><p> 5</p><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p> 3. Programa de rotacions dels residents de Medicina interna</p><p>La formaci del Resident es basa en un programa de rotacions per diferents Serveis i Unitats de les especialitats que tracten de la patologia mdica i pel propi Servei de Medicina Interna.</p><p>Seguint les recomanacions del Programa Oficial de lEspecialitat (Orden SCO/227/2007 publicada al BOE n 33 del 7/FEB/2007 i de la Sociedad Espaola de Medicina Interna (SEMI).</p><p>ANY DE RESIDNCIA ROTACI DURADA DURADA GLOBAL</p><p>R1Medicina Interna 9 12Urgncies 3</p><p>R2- R3</p><p>Cardiologia 2</p><p>27</p><p>Pneumologia 2Neurologia 2Nefrologia 2</p><p>Endocrinologia 2Digestiu 2</p><p>Oncologia 2Hematologia 2</p><p>Radiologia 2UCI 2</p><p>Malalties sistmiques 2Recerca 1</p><p>Atenci Primria 2Suport quirrgic 2</p><p>R3-R4</p><p>Malalties infeccioses 3</p><p>9Hospital comarcal 3</p><p>Anestsia 1Medicina Interna Planta 2</p><p>R5Medicina Interna Planta i Consultes extrenes 6</p><p>12Rotacions optatives 6</p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>6</p><p> 4. Primer perode (12 mesos) any de residncia: R1 Incorporaci al servei de medicina interna: Adquisici de bases</p><p>OBJECTIUS a assolir</p><p>Coneixements</p><p> Realitzar la Histria Clnica. Entrevistes clniques de qualitat.</p><p> Interpretar les dades obtingudes.</p><p> Indicar exploracions complementries bsiques: Analtica, Radiologia, ECG.</p><p> Interpretaci dels resultats de les exploracions complementries bsiques.</p><p> Orientaci diagnstica.</p><p> Orientaci teraputica.</p><p>Habilitats tcniques</p><p> Indicaci de puncions.</p><p> Iniciaci en la realitzaci de toracocentesi, paracentesi, punci lumbar, articulars.</p><p> Fons dull.</p><p> Tacte rectal.</p><p> Peak-flow i Pulsioximetria.</p><p>Habilitats comunicatives</p><p> Donar informaci clara i concisa al pacient.</p><p> Informar als familiars.</p><p> Presentaci de casos clnics en sessions del Servei.</p><p> Sollicitud de consentiment informat.</p></li><li><p> 7</p><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>Desenvolupament personal i professional</p><p> Elaboraci de currculum.</p><p> Maneig bibliogrfic.</p><p> Ofimtica.</p><p> Angls.</p><p>Rotacions del perode</p><p> Medicina Interna. 9 mesos.</p><p> Urgncies. 3 mesos.</p><p>Metodologia de tutoritzaci</p><p> Reuni amb el tutor abans de cada rotaci amb revisi dels objectius del perode.</p><p> Coneixements i habilitats tcniques: Reuni al final de la rotaci.</p><p>o Revisi de 6 histries clniques i cursos clnics de cada rotaci mitjanant el full davaluaci.</p><p>o Revisi de cursos clnics amb tcniques registrades: mnim un per rotaci.</p><p>o Assistncia ocasional del tutor al procs assistencial.</p><p>o Autocrtica del resident amb detecci de punts forts i altres a millorar.</p><p>o Planificar mesures de millora.</p><p>o Seguiment dels punts pactats que cal millorar.</p><p> Habilitats comunicatives</p><p>o Presentar 1-2 sessions per rotaci.</p><p>o Assistncia ocasional del Tutor en actes de informaci al pacient i familiars.</p><p>o Comentari del tutor.</p><p>o Autocrtica del resident.</p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>8</p><p>o Detecci punts a millorar. Portafolis</p><p> Registre de tota lactivitat tutoritzada.</p><p> Registre dactivitats complementries en que ha participat el resident.</p><p>o Sessions generals hospitalries.</p><p>o Reunions, congressos externs.</p><p>o Cursos externs mdics.</p><p>o Cursos externs extra-mdics: idiomes, ofimtica</p><p>Objectius secundaris: </p><p>- Distingir entre histologia normal i patolgica dels rgans. </p><p>- Realitzar fotografies macroscpiques i microscpiques. </p><p>- Iniciar-se en la tcnica dinclusi de bipsies i estudi histopatolgic.</p><p> 5. Segon perode (21 mesos). Any de residncia: R2-R3. Rotaci per les especialitats</p><p> OBJECTIUS a assolir</p><p>Coneixements</p><p> Diagnstic de les malalties del pacient.</p><p> Indicar i interpretar exploracions complementries ms complexes.</p><p> Elaborar un judici clnic racional de les situacions.</p><p> Prioritzar les opcions teraputiques.</p></li><li><p> 9</p><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>Maneig bsic de les malalties ms prevalents.</p><p> CARDIOVASCULARS:</p><p> Hipertensi arterial.</p><p> Cardiopatia isqumica.</p><p> Insuficincia cardaca.</p><p> Malaltia tromboemblica venosa.</p><p> Artmies.</p><p> Valvulopaties.</p><p> Malalties del pericardi.</p><p> RESPIRATRIES:</p><p> Malaltia Pulmonar Obstructiva Crnica.</p><p> Asma.</p><p> Malalties pleurals.</p><p> Nduls i masses pulmonars i mediast.</p><p> Malalties intersticials.</p><p> Patologia del son.</p><p> NEUROLGIQUES:</p><p> Malaltia cerebrovascular.</p><p> Epilpsia.</p><p> Demncia.</p><p> Neuropaties.</p><p> Parkinson.</p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>10</p><p> NEFROUROLGIQUES:</p><p> Insuficincia renal.</p><p> Glomerulonefritis.</p><p> Uropatia obstructiva i litisica.</p><p> Trastorns hidroelectroltics.</p><p> ENDOCRINOLGIQUES:</p><p> Diabetis mellitus.</p><p> Tiropaties.</p><p> Trastorns suprarenals i Gonadals.</p><p> GASTROENTEROLGIQUES:</p><p> Malaltia ulcerosa gastroduodenal.</p><p> Malaltia inflamatria intestinal.</p><p> Diarrees i malabsorci.</p><p> Malalties biliars i pancretiques.</p><p> HEMATOLGIQUES:</p><p> Anmies.</p><p> Trastorns de la coagulaci i pautes anticoagulants.</p><p> Sndrome Mielo i limfoproliferatius.</p><p> Aplsies.</p><p> Mielodisplsies.</p><p> DERMATOLGIQUES:</p><p> Principals sndromes.</p></li><li><p> 11</p><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>ONCOLGIQUES:</p><p> Diagnstic.</p><p> Indicaci teraputica general.</p><p> Maneig palliatiu.</p><p> INTENSIUS/URGNCIES GREUS:</p><p> Maneig del pacient greu.</p><p> Estat de Xoc.</p><p> Fallida multiorgnica.</p><p>Habilitats comunicatives</p><p> Situacions de final de la vida.</p><p> Presentacions a reunions cientfiques internes i externes.</p><p>Habilitats tcniques</p><p> Interpretaci ecografies.</p><p> Interpretaci decocardiogrames.</p><p> Interpretaci TC torcica, abdominal i cranial.</p><p> Interpretaci RM.</p><p> Indicaci i interpretaci de proves funcionals respiratries.</p><p> Indicaci i interpretaci de proves funcionals cardaques.</p><p> Indicaci endoscpies respiratries i digestives.</p><p> Practicar PAAF dadenopaties i tumoracions superficials.</p><p> Practicar bipsia cutnia amb Punch.</p><p> Indicaci punci moll de los.</p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>12</p><p>Desenvolupament personal i professional</p><p> Maneig de bases de dades.</p><p> Recerca de levidncia.</p><p> Presentaci de comunicacions i publicacions.</p><p> Participar en alguna activitat formativa complementria.</p><p> 6. Tercer perode (15 mesos). Any de residncia: R3-R4-R5. Formaci en Medicina Interna</p><p>OBJECTIUS a assolir</p><p>Coneixements </p><p>Maneig avanat dels processos ms propis de Medicina Interna.</p><p> Malalties infeccioses.</p><p> Envelliment.</p><p> Malalties autoimmunes i sistmiques.</p><p> Medicina en rees de pacients crtics.</p><p> Maneig de pacients en rees alternatives a lhospitalitzaci.</p><p> Domini protocols dactuaci de les patologies ms prevalents en lrea mdica:</p><p>o Factors de risc cardiovascular: Diabetis, HTA, dislipmia.</p><p>o Insuficincia cardaca.</p><p>o MPOC.</p><p>o Cardiopatia isqumica.</p><p>o Infecci pel VIH.</p><p>o Pneumnia.</p></li><li><p> 13</p><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>o Infecci urinria.</p><p>o Meningitis.</p><p>o Malaltia tromboemblica venosa.</p><p>o Infecci osteoarticular i parts toves.</p><p> Habilitats comunicatives:</p><p>o Establir comunicaci amb familiars en situacions difcils: males notcies, sollicitud necrpsies, pacients violents i de-sorientats.</p><p>o Bona comunicaci amb collegues dins i fora de lhospital.</p><p>o Presentacions de qualitat a congressos i jornades nacionals.</p><p> Habilitats tcniques:</p><p> o Intubaci orotraqueal.</p><p> o Reanimaci cardiopulmonar avanada.</p><p> o Inserci vies venoses perifriques i centrals.</p><p> o Desenvolupament personal i professional.</p><p> o Promoure, iniciar i participar en recerca.</p><p> o Metodologia de la recerca.</p><p> Docncia a residents danys inferiors.</p><p> 7. Quart perode (12 mesos). Any de residncia: R5. Desenvolupament personal dins de la Medicina interna</p><p> OBJECTIUS a assolir</p><p> Coneixements</p><p> Aplicaci de tots els coneixements adquirits.</p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>14</p><p> Reforar rees deficitries.</p><p> Habilitats comunicatives</p><p> ptim contacte amb pacients i familiars.</p><p> Presentacions delevada qualitat: congressos internacionals.</p><p> Habilitats tcniques</p><p> Aplicar totes les adquirides.</p><p> Reforar les deficitries.</p><p> Desenvolupament personal i professional</p><p> Planificaci de la trajectria professional: futura dedicaci a rees concretes de la medicina interna.</p><p> Participaci activa en projectes de investigaci.</p><p> Participaci activa en grups de treball de lespecialitat.</p><p> 8. Gurdies</p><p>El resident de Medicina Interna far entre 4 i 6 gurdies al mes. El Resident est alliberat de les tasques prpies de la seva rotaci el dia segent de la Gurdia.</p><p>Les rees dactuaci seran les segents:</p><p> 1. RESIDENTS DE PRIMER ANY: GURDIES DEL SERVEI DURGNCIES</p><p>(Portes).</p><p>a. Estaran tutoritzats pels tutors de residents daquell servei i pel seu propi tutor.</p><p>b. Durant aquest perode donaran lassistncia a tots aquells pacients propis de lrea dUrgncies general, bsicament </p></li><li><p> 15</p><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>aquells de nivell II a IV.</p><p> Eventualment assistiran a pacients de nivell V (banals) i participaran en els de nivell I (crtics).</p><p>c. En tot moment estaran supervisats pels facultatius de plantilla del Servei dUrgncies (que haur de validar els seus infor-mes clnics) i/o residents amb experincia (4rt o 5 any).</p><p>d. Aquestes gurdies es duran a terme amb horari de les 15 h. a les 9 h. del dia segent.</p><p>2. RESIDENTS DE SEGON i TERCER ANY</p><p>a. Estaran tutoritzats pel seu propi tutor.</p><p>b. Durant aquest perode donaran assistncia als pacients que acudeixin a Urgncies amb patologia mdica de nivells II a IV i participaran en els de nivell I (crtics).</p><p>c. Durant lhorari nocturn assistiran a pacients de planta dhospitalitzaci tal i com sacordi i amb la supervisi del metge adjunt de gurdia.</p><p>d. En tot moment estaran supervisats pel metge adjunt de Medicina Interna que estigui de gurdia o, en la seva absncia, pels facultatius de plantilla del Servei dUrgncies que hauran de validar els seus informes clnics.</p><p>e. Aquestes gurdies es duran a terme amb horari de les 15 h. a les 9 h. del dia segent.</p><p>3. RESIDENTS DE QUART i CINQU ANY</p><p>a. Estaran tutoritzats pel seu propi tutor.</p><p>b. Durant aquest perode donaran assistncia als pacients que acudeixin a Urgncies amb patologia mdica de nivells I (cr-tics) a IV.</p><p>c. Durant lhorari nocturn assistiran a pacients de planta dhospitalitzaci.</p><p>d. En tot moment estaran supervisats pel metge adjunt de Medicina Interna que estigui de gurdia o, en la seva absncia, pels facultatius de plantilla del Servei dUrgncies.</p><p>e. Aquestes gurdies es duran a terme amb horari de les 15 h. a les 9h. del dia segent.</p><p>4. GURDIES ESPECIALS</p><p>a. Durant els perodes de rotaci per determinats serveis mdics, el resident podr fer gurdies daquella especialitat. Aquest </p></li><li><p>PROGRAMA FORMATIU DE MEDICINA INTERNA</p><p>16</p><p>pot ser el cas de Cardiologia i Cures Intensives.</p><p>b. Prvia autoritzaci per la Comissi de Docncia, el resident podr fer gurdies en altres unitats alienes com poden ser el Sistema dEmergncies Mdiques (SEM) i hospitals comarcals a on estiguin fent la seva rotaci.</p><p>c. En tots aquests casos sempre estaran supervisats pels facultatius de plantilla daquests serveis que hauran de fer-ne una avaluaci al final del perode en que shagin fet aquestes gurdies.</p><p> 9. Grau de competncies i responsabilitats dels residents</p><p>Nivells de competncia: </p><p>Nivell 1: Les habilitats adquirides permeten al resident dur a terme les actuacions de forma INDEPENDENT, sense necessitat de tutoritzaci directa. El resident executa i desprs informa.</p><p>Nivell 2: El resident t un extens coneixement per no la suficient experincia per fe un tractament complert de forma indepen-dent pel que aquestes activitats ha de fer-les SOTA SUPERVISI del tutor o altre personal sanitari competent.</p><p>Nivell 3: El resident ha vist o assistit a les actuacions de les que noms en t coneixement teric pel que aquestes activitats sn dutes a terme per altre personal competent i OBSERVADES pel resident.</p><p>CONEIXEMENTS I HABILITATS CLNIQUES R1 R2 R3 R4R1 R2-R3 R3-R4-R5 R5</p><p>Coneixements terics de lepidemiologia, pat...</p></li></ul>