Modificació puntual de les Normes urbanístiques del PGM ... ?· Pàg. 263 • Modificació puntual de les Normes urbanístiques del PGM per a la previsió d’aparcaments per a vehicles de dues rodes en els edificis (articles 298,

Download Modificació puntual de les Normes urbanístiques del PGM ... ?· Pàg. 263 • Modificació puntual de les Normes urbanístiques del PGM per a la previsió d’aparcaments per a vehicles de dues rodes en els edificis (articles 298,

Post on 03-Feb-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

TRANSCRIPT

Pg. 263 ModificacipuntualdelesNormesurbanstiquesdelPGMperalaprevisidaparcaments per a vehicles de dues rodes en els edificis (articles 298,299i300iDisposiciAddicionaltercera.altermemunicipaldeBarcelona.Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona de 5 de maig de 2003 (DOGC nm. 3957 de 29/08/03), amb el benents que no es disminueixi la superfcie total destinada a aparcament en relaci amb lactual estndard fixada, i que la remissi de lapartat K de larticle 298 es refereix a lordenaci en el seu cas vigent, i tot incor-porant dofici lerrada material detectada a lapartat 4 de larticle 298. Redacci proposada (textafegitomodificat) Article 298. Previsi daparcament als edificis.1. Els edificis de nova planta hauran de projectar-se perqu comptin amb aparcaments a linterior de ledifici o en terrenys edificables del mateix solar, dacord amb els estn-dards mnims que es determinen en aquest mateix article. Les dimensions mnimes de les places de garatge o aparcament compliran les condi-cions segents:a. Places per a autombils: En filera: a cada plaa sha de poder inscriure un rectangle de 5 m. de llarg per 2 m. damplada, com a mnim. En bateria (amb qualsevol inclinaci): a cada plaa sha de poder inscriure un rectangle de 4,50 m. de llarg per 2,20 m. damplada, com a mnim. Les dimensions i entorn de les places reservades per a persones amb mobilitat reduda, en el nombre exigit per la normativa sectorial vigent, seran les que en aquesta es determinin. Fins a un mxim del 25 per 100 del total de les places per a autombils podran tenir dimensions inferiors a les indicades als incisos primer i segon, per mai infe-riors a 4,50 m. per 2 m. per a les places en filera o a 4 m. per 2 m. per a les places en bateria.b. Places per a vehicles de dues rodes: A cada plaa sha de poder inscriure un rectangle de 2 m. per 1 m.2. Les places mnimes daparcament sestableixen atenent els diferents usos i zones. Quan el planejament estableixi zonificaci especfica i no contingui previsions ex-presses en matria daparcaments, saplicaran les reserves corresponents a les zones anlogues. Les places mnimes que hauran de preveures a la ciutat de Barcelona sn les segents:Pg. 264A. Edificis dhabitatges. (sensemodificaci)B. Edificis pblics o privats per a oficines, despatxos, bancs i de similars; o edificis amb oficines, despatxos, bancs o de similars. Una plaa daparcament per a autombil per cada 110 m2, i una plaa dapar-cament per a vehicle de dues rodes per cada 350 m2 de superfcie til destinada a oficines o despatxos, en zones 12 i 12b; i una plaa daparcament per a autombil per cada 65 m2, i una plaa daparcament per a vehicle de dues rodes per cada 200 m2, a la resta de zones.C. Edificis amb locals comercials al detall i grans magatzems de venda. Quan la superfcie comercial, sumades totes les plantes de ledifici amb destinaci comercial, passi de 400 m2, hauran de comptar amb una plaa daparcament per a autombil per cada 90 m2 i una plaa daparcament per a vehicle de dues rodes per cada 300 m2 de superfcie construda, en zones 12 i 12b; i una plaa per a autombil per cada 65 m2 i una plaa per a vehicle de dues rodes per cada 200 m2, a la resta de zones.D. Indstries, magatzems i, en general, locals destinats a s industrial. (sensemodificaci)E. Teatres, cinematgrafs, circs, sales de festes, sales despectacles, palaus o sales de congressos i convencions, auditoris, installacions esportives i anlegs. Una plaa daparcament per a autombil per cada divuit (18) localitats o usuaris i una plaa per a vehicle de dues rodes per cada cinquanta (50) localitats o usuaris. En el que excedeixi de cinc-cents, una plaa per a autombil per cada deu (10) localitats o usuaris i una plaa per a vehicle de dues rodes per cada trenta-cinc (35).F. Hotels, residncies i de similars. (sensemodificaci)G. Clniques, sanatoris, hospitals. (sensemodificaci)H. Biblioteques, galeries dart, museus i anlegs. (sensemodificaci)I. Centres destudis superiors. Una plaa per a autombil per cada 110 m2, i una plaa daparcament per a vehicle de dues rodes per cada 350 m2 de superfcie til, en zones 12 i 12b; i una plaa daparcament per a autombil per cada 65 m2, i una plaa per a vehicle de dues rodes per cada 200 m2, a la resta de zones.Pg. 265J. Tallers de reparaci de vehicles. La superfcie destinada a aparcament ser com a mnim dues vegades locupada pels tallers, en els de quatre o ms rodes; en els de vehicles de dues rodes i si-milars, la superfcie destinada a aparcament ser com a mnim igual a la superfcie til del taller. Aix no obstant sadmetr descomptar la superfcie equivalent al nombre de places acreditades de propietat i de lloguer o estada nocturna, en un radi de tres-cents metres des del taller, aix com la superfcie de taller que pugui destinar-se a tal finalitat.K. rees de crrega i descrrega en edificis amb les destinacions dels epgrafs C i D. Les rees de crrega i descrrega dels edificis destinats als usos dels epgrafs C i D sestaran a lestablert a lOrdenana municipal de previsi despais per a crrega i descrrega dels edificis, aprovada el 19 de febrer de 1999, i a la que, en el seu cas, la desenvolupi o substitueixi.L. Dotaci dhabitatge per a joves en zona 10hj. Una plaa daparcament per a autombil i dues places per a vehicle de dues rodes per cada quatre habitatges.3. Sempre que es compleixin els estndards mnims requerits i es justifiqui mitjanant un estudi de dimpacte sobre laparcament a lentorn de la nova activitat podran mo-dificar-se en ms o menys les places per a vehicles de dues rodes en detriment o increment de les places per a autombils.4. Amb independncia dels estndards daparcament definits a lapartat 2 daquest article, els edificis de nova planta destinats als usos dels epgrafs B, C, E, I, i L, hauran de comptar amb una superfcie per a laparcament de bicicletes de 10 m2 com a mnim. Article 299. Regles sobre la previsi daparcaments en edificis.5. Quan de laplicaci de mduls de larticle anterior, lexigncia de places daparcament per a autombil sigui de sis o inferior i pugui atendres al previsible nombre de vehicles en aparcaments pblics o privats propers, sense entorpir les rees de circulaci i es-tacionament, podr exonerar-se de lobligaci de reserva daparcaments.Article 300. Condicions dels aparcaments i supsits especials.2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places per a autombils podran tenir un nic accs per a vehicles i vianants, de 3 m. damplada, independentment de lamplada del carrer des de la que t accs. Els aparcaments amb capacitat per a ms de quaranta places per a autombils hauran de comptar amb accs per a vianants des de lexterior, separat de laccs de vehicles o adequadament protegit i amb una amplada mnima de 0,90 m.Pg. 2666. a. Als aparcaments de ms de cent places per a autombils, lAjuntament podr exigir que sincrementi el nombre daccessos sobre els mnims previstos a les or-denances per tal de millorar les seves condicions de seguretat i reduir la incidncia en el trnsit rodat dels vials immediats. b. (sensemodificaci) Disposici Addicional3. Lapartat 1 de larticle 298 substitueix i deixa sense efecte a la ciutat de Barcelona larticle 104 de les Ordenances metropolitanes dedificaci. ModificacidelesNormesUrbanstiquesdelPGMperalordenacideledi-ficaci allada, de Barcelona. Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona de 20 doctubre de 2004 (DOGC nm. 4277 de 10/12/04) Annex ArticulatArticle 249. Ocupaci mxima de parcella (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)1. Locupaci mxima de parcella que podr ser edificada s lestablerta a les normes apli-cables a la zona. Locupaci es mesurar per la projecci ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de ledificaci, sigui sota o sobre rasant, inclosos els cossos sortints. Els percentatges docupaci mxima establerts per a les diferents zones saplicaran sobre la parcella o porci daquesta qualificada com a zona edificable.2. Locupaci del subsl amb soterranis resultants de rebaixos, anivellacions, terraple-naments o excavacions, sha dajustar a les determinacions segents:a. A les subzones unifamiliars locupaci dels soterranis no podr depassar la mxima permesa de la parcella, i aquests no podran envair les faixes de separaci a les llindes de la parcella, llevat que es tracti de la part que serveix per donar accs des de lexterior de la parcella. Amb aquesta finalitat podr incrementar-se locu-paci mxima fins a un 5 per 100 de la superfcie de la parcella.b. A les zones plurifamiliars locupaci dels soterranis, per a tots els conceptes, ser lestablerta a la regulaci de cada zona ms un 10 per 100 de la superfcie de la parcella. Aquest increment podr situar-se lliurement a la parcella, incls a les faixes de separaci a les llindes, sempre que es justifiqui aquesta soluci en un projecte de condicionament de la seva coberta com a part integrant del sl lliure dedificaci.3. La superfcie de la rampa daccs als usos admesos als soterranis, computar a efectes docupaci quan la cota del seu paviment se situ 2,50 m. per sota de la cota daplicaci de lalada reguladora, encara que estigui descoberta.

Recommended

View more >