Memòria Museu Nacional 2010 (català)

Download Memòria  Museu Nacional 2010 (català)

Post on 25-Mar-2016

281 views

Category:

Documents

29 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

<ul><li><p>MEMRIA 2010 </p><p>PATRONAT 19 de setembre de 2011</p></li><li><p>Museu Nacional dArt de Catalunya Memria 2010 </p><p> 3 </p><p>MUSEU NACIONAL DART DE CATALUNYA MEMRIA 2010 </p><p>NDEX </p><p>PRESENTACI DEL PRESIDENT DEL PATRONAT DEL MNAC ..................................... 5 </p><p>1. EL MUSEU ....................................................................................................................... 8 1.1 Naturalesa, objecte i finalitats del MNAC ........................................................... 9 1.2 rgans de govern del MNAC (a 31 de desembre de 2010) ............................... 9 </p><p> 1.2.1 rgans de govern collegiats: el Patronat i la Comissi Delegada ..... 9 1.2.2 rgans de govern unipersonals ........................................................ 10 </p><p>2. SUBDIRECCI DE COLLECCIONS ..............................................................................11 2.1 rea dArt Romnic .......................................................................................... 12 2.2 rea dArt Gtic ................................................................................................ 19 2.3 rea de Renaixement i Barroc ..........................................................................20 2.4 rea dArt Modern ............................................................................................ 25 2.5 Gabinet de Dibuixos i Gravats ...........................................................................30 2.6 Gabinet Numismtic de Catalunya ................................................................... 36 2.7 rea de Registre d'obres d'Art ...........................................................................39 2.8 rea de Restauraci i Conservaci Preventiva ............................................... 47 2.9 rea dActivitats i Relacions Externes ............................................................ 57 2.10 rea de Biblioteca i Arxiu ...................................................................................68 2.11 rea Editorial ......................................................................................................75 </p><p>3. ADMINISTRACI .............................................................................................................82 3.1 rea de Recursos Econmics ...........................................................................83 3.2 rea Jurdica i de Recursos Humans ............................................................... 88 3.3 rea de Manteniment ........................................................................................93 3.4 rea de Mrqueting .......................................................................................... 99 3.5 Departament de Seguretat ............................................................................. 126 3.6 Oficina de Patrocini ..........................................................................................129 3.7 Oficina de Premsa ...........................................................................................136 3.8 Mitjans Informtics ............................................................................................. 139 </p><p>4. ANNEXOS .......................................................................................................................141 4.1 Noves adquisicions / Ingressos dobres ...........................................................142 4.1.1 Adquisicions ......................................................................................142 4.1.2 Donacions .........................................................................................159 4.1.3 Dipsits al MNAC...............................................................................179 4.2 Noves sales .....................................................................................................213 4.2.1 Torres-Garca ...................................................................................213 4.2.2 Pictorialisme .................................................................................... 216 </p></li><li><p>Museu Nacional dArt de Catalunya Memria 2010 </p><p> 4 </p><p>4.3 Exposicions temporals realitzades al MNAC el 2010...................................... 225 4.4 Prstecs dobres dart del MNAC ................................................................... 227 4.5 Calendari dactivitats ..................................................................................... 240 4.6 Informaci sobre la plantilla, personal eventual i estudiants en prctiques al MNAC a 31 de desembre de 2010 ................................................................. 252 4.7 Convenis de collaboraci subscrits amb altres institucions durant el 2010.....261 4.8 Memria econmica de lexercici 2010 ...........................................................265 </p></li><li><p>Museu Nacional dArt de Catalunya Memria 2010 </p><p> 5 </p><p>PRESENTACI </p><p>Lany 2010 va ser pel Museu Nacional dArt de Catalunya, com per a la resta de la societat, un any dajustament pressupostari que va obligar a contenir la despesa a travs de la limitaci i el replantejament dalguns projectes. Lactivitat desenvolupada que es recull en detall en aquesta memria ha estat, tanmateix, molt rellevant qualitativament i quantitativa tant en lmbit de les seves colleccions, com de les exposicions temporals, dels nous ingressos dobres, de les activitats i campanyes de comunicaci desenvolupades, del manteniment de ledifici, dels projectes de restauraci i conservaci preventiva dobres endegats aix com, en definitiva, de tota lactivitat desplegada. Com ja he dit en altres ocasions, en temps de dificultats econmiques el millor capital del Museu juntament amb les seves colleccions s, sens dubte, lequip de professionals que el forma i que fa possible que a la instituci es mantingui un alt nivell dactivitat malgrat la complexitat del moment que travessem. </p><p>Precisament, va ser en aquesta difcil conjuntura que el MNAC va poder tirar endavant un projecte dels ms ambiciosos i rellevants, que va comportar un ampli treball interdisciplinari per part de diversos equips del Museu. Em refereixo a la remodelaci de les sales de la Collecci dArt Gtic, del Renaixement, i de les colleccions Camb i Thyssen. Una remodelaci prevista feia temps i que era necessria no noms pel que fa a la renovaci del discurs museogrfic que shavia de portar a terme, sin tamb per totes les millores introdudes quant a la conservaci preventiva de les obres, la illuminaci (amb un innovador sistema domtic que permet una millor contemplaci de les obres, al mateix temps que en garanteix la seva millor conservaci i un gran estalvi energtic) i, en definitiva, a una nova presentaci. La gran envergadura daquest projecte comport, prviament, un llarg perode destudi i planificaci, aix com el tancament de les sales al pblic durant uns mesos per tal de permetre la correcta execuci de tots els treballs. Entre aquests, cal destacar per exemple els moviments de peces (alguns de gran complexitat), implantaci de nous sistemes dancoratge (que permeten ara, per exemple, veure la part posterior dels retaules), lhabilitaci de nous espais per al manteniment de les installacions, lorganitzaci dun nou discurs i recorregut, aix com noves explicacions en sala i a les audioguies, i campanyes de comunicaci entre daltres, per tal que, aquesta magnfica collecci pugui lluir en el seu mxim esplendor i ocupar el lloc que li correspon entre les colleccions dart medieval ms importants dEuropa. </p><p>En aquest sentit, cal destacar tamb que a mitjan novembre el Museu va iniciar laltre gran procs de reforma previst, el de la collecci de Romnic que va concloure a lestiu de 2011. En aquesta primera fase, que finalitz al mes de desembre, es varen tancar les sales al pblic per tal de poder enretirar i emmagatzemar totes les obres mobles i protegir adequadament els conjunts de pintura mural. </p><p>En lmbit de la collecci permanent, es varen dur a terme tamb altres accions i presentacions, entre les quals destaquen la nova sala dedicada a lartista urugaiocatal Joaquim Torres-Garca o la dobra grfica, que a partir dara acollir alternativament presentacions de lobra sobre paper del fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats i del Departament de Fotografia (la primera daquestes presentacions va tenir com a tema principal la fotografia pictorialista). Tamb destaquen la finalitzaci del procs de digitalitzaci dels ms de tres mil dibuixos de Mari Fortuny que es conserven al MNAC, diversos estudis integrals dobres dart en els quals intervenen en estreta collaboraci conservadors i restauradors (un cas de gran rellevncia s la recerca feta sobre una de les obres mestres del Romnic, la Majestat Batll) i, en definitiva, el progrs continu en lestudi i documentaci del vast fons del Museu que va recollint-se en el programa informtic dinventari i registre. s interessant esmentar que part daquest treball de recerca troba desprs sortida a la xarxa a travs de les colleccions online, un projecte encetat al 2009 i que des de llavors no ha parat dincrementar el volum dinformaci i dimatges que posa a </p></li><li><p>Museu Nacional dArt de Catalunya Memria 2010 </p><p> 6 </p><p>labast de tothom. De fet, aquesta recerca i divulgaci sobre la histria de lart catal s una de les tasques primordials del Museu que tamb es fa palesa en les nombroses participacions del personal del MNAC en congressos, jornades i cursos arreu aix com, evidentment, en lmbit de les publicacions. s tracta, realment, duna activitat important que contribueix a posicionar el MNAC com a una referncia cientfica de primer nivell per a lestudi i la divulgaci de la histria de lart catal. </p><p>Lany 2010 ha estat, sens dubte, un any molt rellevant pel que fa al captol de nous ingressos dobres al Museu. Shan adquirit en total ms de 100 obres per la via de la compra directa del MNAC o a travs dalguna de les administracions que formen el consorci (en concret 7 pintures, 67 fotografies, 5 dibuixos, 1 cartell i 23 monedes). Parallelament, han ingressat prop de 150 obres en concepte de donaci i quasi 200 obres ms en dipsit. Entre totes aquestes, cal destacar per la seva gran qualitat i el seu inters pel que fa a completar el discurs musestic, obres com ara El cotxe de Ramn Casas, Carmen Bastin de Mari Fortuny, un extraordinari moble vitrina modernista de Gaspar Homar o l ingrs duna part important de la collecci fotogrfica dOriol Maspons. </p><p>En el captol de les exposicions temporals, al primer semestre es varen clausurar lexposici organitzada per commemorar el 75 aniversari del Museu, Convidats dhonor, amb una xifra total de prop de 160.000 visitants; aix com La princesa svia: les pintures de santa Caterina de la Seu dUrgell, amb 63.000 visitants; i Els bers, cultura i moneda, amb prop de 20.000 visitants. La programaci dexposicions del 2010, com ja sha dit, es va haver de reduir i ajustar dacord amb les limitacions pressupostries, per va mantenir un llist alt pel que fa a l inters i la qualitat de les produccions presentades: Praga, Pars, Barcelona. Modernitat fotogrfica de 1918 a 1948 sobre la fotografia davantguarda en aquestes tres ciutats; La moneda falsa, de lantiguitat a leuro, sobre el fenomen de la falsificaci de monedes i bitllets al llarg de la histria i, finalment, Joies dartista, del modernisme a lavantguarda. Aquesta darrera, una exposici amb un discurs original i molt interessant, va relacionar el mn de la joia i el de lart del la primera meitat del segle XX amb la presentaci dun conjunt notable dobres dart de primera fila en un muntatge de gran bellesa. Val a dir que lAssociaci Catalana de Crtics dArt premi aquest projecte amb el premi a la millor exposici de lany en lmbit de la recerca histrica. </p><p>Pel que fa al pblic, al llarg de lany el Museu ha rebut prop de 830.000 visitants en total, una xifra que es mant en la mitjana danys anteriors malgrat la crisi tot i haver tingut les sales de Gtic i les de Romnic uns mesos tancades al pblic. Tanmateix, cal destacar que una part molt important daquestes visites (gaireb la meitat) correspon a pblic estranger i que, per tant, un dels objectius que ens plantegem a curt i mitj termini s seguir-nos esforant per tal datraure al pblic local i nacional amb una programaci i uns recursos atractius. </p><p>Precisament amb aquesta voluntat, el 2010 es varen endegar diverses lnies de treball i actuaci que varen tenir una bona acollida per part dels mitjans i del pblic, fet que ens indica que avancem en la direcci correcta. En sn un clar exemple els cicles de xerrades Mirades, a crrec dexperts del Museu o convidats externs a obres de les exposicions temporals i de la collecci permanent, i Dilegs a la Cpula, sessions de debat en qu ponents de renom i especialistes en diversos mbits dialoguen al voltant de temes concrets en un dels espais ms emblemtics del Museu. Tamb cal esmentar les activitats que tenen per objecte acostar a la ciutadania aquelles parts menys conegudes del MNAC, com la posada en servei duna nova visita comentada a Les reserves del MNAC, la collecci no exposada dun gran museu; aix com ledici del curs dels Juliols de la Universitat de Barcelona El Museu que no es veu: visions professionals del MNAC, en qu hi participaren un total de 24 tcnics del Museu dmbits i responsabilitats diverses per explicar les seves funcions i metodologies de treball. Al llarg daquest any, el Museu tamb va renovar completament i ampliar de forma important les explicacions audioguiades a les seves colleccions i endeg un projecte molt singular que reb per ttol dEl MNAC pren el carrer, una campanya de comunicaci fora espectacular que ocup diversos carrers i espais de la ciutat de Barcelona amb reproduccions de gran qualitat duna trentena de les obres mestres del Museu durant els mesos doctubre, novembre i desembre. </p></li><li><p>Museu Nacional dArt de Catalunya Memria 2010 </p><p> 7 </p><p>A banda daquestes actuacions, el Museu ha tirat endavant projectes que al marge de la seva visibilitat, sn sens dubte crucials per a garantir el seu bon funcionament i que requereixen esforos humans, organitzatius i dinversi importants. Entre aquests, cal destacar la finalitzaci de les tasques de consolidaci i recuperaci de les cornises de ledifici del Palau Nacional; la compra i installaci de bateries de condensadors que permeten una optimitzaci del consum de lenergia reactiva i, per tant, un gran estalvi en la factura delectricitat; les actuacions de consultoria realitzades per implantar i garantir el correcte s de les dades de carcter personal que el MNAC t, dacord amb el qu estableix la Llei Orgnica de Protecci de Dades; aix com altres inversions en equipaments i installacions. Per ltim, cal esmentar tamb, linici de les gestions de consultoria que tenen per objectiu lobtenci, per part del MNAC en una fase pionera en relaci amb altres institucions de carcter semblant, de la certificaci europea EMAS (Eco Management and Audit Scheme), per tal dacreditar i garantir el comproms del Museu de respecte al mediambient i la sostenibilitat en el desenvolupament de la seva activitat. </p><p>Com a Presid...</p></li></ul>