"Neus Català. Memòria i lluita"

Download

Post on 14-Feb-2017

220 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>9 7 8 8 4 9 3 5 3 4 2 0 2</p><p>ISBN:978-84-935342-0-2</p></li><li><p>Redacci: Eva BalartMaquetaci: DeBarris, scclCorrecci: Mar Oliv</p><p>Fotografia portada Pilar Aymerich</p><p>www.fpereardiaca.org</p><p>Edita:</p><p>c/ La Perla, 31 baixos08012 Barcelonadebarris@debarris.comwww.debarris.com</p><p>Dipsit Legal: B-52.820-2006ISBN:978-84-935342-0-2</p><p>amb el suport de:</p><p>Imprimeix:Zukoy</p><p>9 7 8 8 4 9 3 5 3 4 2 0 2</p></li><li><p>Neus Catal</p><p> Memria i lluita</p><p>Elisenda Belenguer MercadElisenda Belenguer MercadElisenda Belenguer MercadElisenda Belenguer MercadElisenda Belenguer Mercad</p></li><li><p>PresentaciPresentaci</p></li><li><p>6</p></li><li><p>7</p><p>Celestino SnchezPresident Fundaci Pere Ardiaca</p><p>Si alg veu, mentre passeja, la Neus Catal, podria tenir la impressidestar davant duna dona molt gran que passa els seus dies entrexacres, enganxada a lestufa i una mica absent de la realitat quotidi-ana. No es pot anar ms errat.</p><p>Ja fa molts anys que ens coneixem, que militem en la mateixa creenade llibertat i digualtat i s, sense cap mena de dubte, que som da-vant duna dona amb tremp dacer. Molts ja la coneixeu i daltresdescobrireu, en aquestes planes, la lluita de la Neus, i suposo queestareu dacord amb mi.</p><p>La Neus que mentendreix s la mateixa que em clava la mirada i diu,sense cap possibilitat de rplica, que sha de treballar ms i que enshem de posar les piles. I el millor de tot s que s la primera a posar-shi, la que est sempre preparada i la que exigeix cada vegada unamica ms. La fundadora i scia honorfica nmero u de la FundaciPere Ardiaca, amic al qual lunien moltes lluites.</p><p>Fa un temps una amiga em comentava, en veure-la del bra delElisenda Belenguer, que es notava que la Neus estava gran i que licalia una assistent. Aquesta companya no sabia que la Neus anavade braet amb la seva amiga i bigrafa, lElisenda, i que la feina lhatingut precisament aquesta per poder seguir-la en totes les sevesactivitats: reunions, xerrades, discursos, homenatges... per totCatalunya i fins i tot Frana. Ja fa temps que lElisenda va deixar deser nicament la historiadora per passar a ser la seva amiga iconfident. I aquest seva t molt de possessiu i dacaparador. Aixs, tamb, lamistat.</p><p>&gt;</p></li><li><p>8</p><p>Aquesta proximitat ha perms traspassar al paper la passi dunavida consumida minut a minut i tencomana les alegries, moltes, i lespenes, algunes, que van esquitxant lexperincia duna dona com-bativa.</p><p>Bona feina, Eli.</p><p>Vull agrair especialment lesfor impagable de totes i cadascuna deles persones que, desinteressadament, han aconseguit que aquestllibre sigui un projecte collectiu, com sempre ha estat la vida de laNeus.</p><p>A tu, Neus, no res que no spigues ja, afecte i camaraderia. Seguimaprenent de tu. Tan sols aix.</p><p>Celestino Snchez</p></li><li><p>9</p><p>Merc CivitResponsable de la Secretariade la Dona de CCOO</p><p>Fer la presentaci daquest llibre es per a mi un gran orgull, i almateix temps una gran responsabilitat, ja que no s gens fcil ex-pressar el gran respecte que tinc per la Neus, una dona que duranttota la seva vida ha estat lluitant per la defensa de les llibertats i pelsdrets dels ms oprimits, fins i tot en les poques fosques de la Dicta-dura.</p><p>Des de petita, la Neus ha estat defensora de les dones. Si enalguna ocasi el seu pare cridava la seva mare, ella protestava. En elcamp de concentraci, la solidaritat i les xarxes que va establir ambles altres dones deportades van ser fonamentals per poder subsistir.Posteriorment, va militar a la Unin de Mujeres Antifascistas Espaolasi a la Uni de Dones de Catalunya. La seva prctica poltica i perso-nal ha estat dedicada als altres i ha complert amb escreix la promesaque es va fer a ella mateixa i a les seves companyes del Camp deConcentraci: donar a conixer i denunciar el que van fer el feixistesamb les dones i nens deportats.</p><p>Ella s una molt bona representaci duna comunista, ha posatper davant la solidaritat, ha treballat amb la cultura unitria i m-plia, volent arribar al mxim de sectors. El treball en els moviments demasses ha estat on sha trobat millor i sempre per defensar les clas-ses treballadores i populars.</p><p>Parlar amb la Neus s tot un plaer, perqu s una font de coneixe-ments. Jo ho he fet en poques ocasions, per sempre nhe sortit ambcoses noves apreses. Des del paper que va jugar a la colnia a Pre-</p><p>&gt;</p></li><li><p>10</p><p>mi, el cam a lexili, el treball a la resistncia francesa, la situaci alcamp de Ravensbrk, la lluita posterior en la resistnciaantifranquista... Al mateix temps, mha impregnat tota la seva forta-lesa ja que, encara que sigui gran en edat, s jove en pensament, iaquesta fortalesa que transmet s un important estmul que fa conti-nuar amb ms fora la nostra lluita poltica.</p><p>Aquest llibre es tamb un reconeixement a la Neus i a totes lesdones que van lluitar contra el feixisme perqu, com ella diu, sha dedonar a conixer la seva histria.</p><p>Merc Civit</p></li><li><p>IntroducciIntroducci</p></li><li><p>Introducci</p><p>12</p></li><li><p>Introducci</p><p>13</p><p>Fer un llibre a la Neus Catals,sense dubte, fer un homenat-ge a totes les dones que han llui-tat tota la vida per defensar la lli-bertat i la justcia. Les raons perles quals ens vem decidir a fer untreball biogrfic sobre la Neus vanser molt diverses. Dentrada, unade les prioritats de la FundaciPere Ardiaca s recollir, analitzar idivulgar la histria dels pobles ims concretament la histria de lespersones i la vida quotidiana, iespecialment la histria de les do-nes. Partem de la base de que nopodem despreciar mai la oportu-nitat de poder recollir la experin-cia dun testimoni oral que enspermetr contrastar la memriaoral amb la histria ja escrita o queest per a escriure. I ms, si es trac-ta del testimoni de persones quehan estat sovint discriminades i lahistria de les quals ha estat si-lenciada durant molt de temps,com s la histria dels venuts, lade les classes populars i treballa-dores i en especial, la protagonit-zada per les dones.La importn-</p><p>cia de la Neus Catal s la de serun testimoni viu i participatiu deles darreres etapes de la histriadel nostre pas, de les quals ensqueda, encara, un gran treballper a fer: II Repblica, Guerra Ci-vil, Dictadura Franquista, i Transi-ci democrtica. Alhora ella tam-b constitueix un testimoni viu iper tant, indispensable, de la his-tria universal, especialment de la2 Guerra mundial i del paperque hi van jugar els homes i do-nes espanyols.</p><p>La Neus va nixer als Guiamets,un poblet de la comarca tarrago-nina del Priorat, lany 1915.</p><p>Era filla de camperols, i ellamateixa va treballar de campero-la i de dependenta al sindicat ocooperativa agrcola del seu po-ble fins a lesclat de la guerra ci-vil. Aleshores, juntament amb al-tres joves de la comarca, va or-ganitzar les Joventuts SocialistesUnificades de Catalunya per aajudar en tot el que fos al front ia fer fora per a defensar la Re-pblica. Desprs dels Fets de maig</p><p>de 1937, decideix establir-se aBarcelona, on contina els seusestudis denfermera i simplica enla lluita a la reraguarda, en elcomit dagitaci i propagandadel PSUC. Comena a treballar alassistncia social com aenfermera i s destinada al mu-nicipi de Premi de Dalt com aCap Sanitari duna de les Colni-es de Negrn, una colnia infantilde 180 nens refugiats, amb elsquals acabar travessant la fron-tera cap a lexili. En aquest exilifrancs, s on ella creu que la llui-ta per la llibertat noms acaba decomenar i decideix implicar-se ala Resistncia francesa, en totesles feines que suposa lorganit-zaci dun maquis i que la por-ten a ser, malauradament, detin-guda l11 de novembre del 1943pels nazis i ms tard, deportadaal camp dextermini per a dones inens de Ravensbrck. Desprs dedos mesos, en passar la selecci,s traslladada al KommandodHolleischen (Txecoslovquia),depenent del camp de concentra-</p></li><li><p>Introducci</p><p>14</p><p>ci de Flossenbrg per a treba-llar en un taller de producci dematerial bl.lic fins a ser allibera-da el 1945 per les tropes aliades.</p><p>Casada primer, durant la Resis-tncia amb un lluitador i resistentfrancs, va adquirir la nacionali-tat francesa, amb la que va po-der tornar a entrar a Espanya,</p><p>ben aviat, mentres estava encaraFranco al poder, col.laborant enla lluita clandestina interior con-tra el franquisme.</p><p>Un bon exemple daix va serel fet de ser co-fundadora, juntamb altres deportats, al 1962 delentitat clandestina AmicalMauthausen, en defensa de lamemria dels deportats catalansi espanyols a tots els camps.</p><p>Ha estat, desde la seva joventut,militant dun dels principals partits</p></li><li><p>Introducci</p><p>15</p><p>poltics catalans, el PSUC i actual-ment, encara milita al P.C.C. (Partitdels i les Comunistes de Catalunya)i s scia dhonor de la FundaciPere Ardiaca. Aquest s un motiusuficient per a entendre que el seutestimoni tamb s de vital impor-tncia per a la recuperaci de lahistria daquest partit, des delsseus inicis fins a lactualitat.</p><p>Tamb cal dir que s un testi-moni actiu del moviment feminis-ta del nostre pas i que ha dedi-cat els darrers 40 anys de la sevavida a la recerca i al recull de lamemria histrica de les donesespanyoles que van participar ala Resistncia francesa i que vanpatir la deportaci als camps dex-termini nazis, i que ha plasmaten el seu llibre De la Resistencia yla Deportacin. Neus Catal y 50testimonios de mujeres espaolas,del qual a travs del seu testimo-ni escrit, tamb nhem volgut treu-re fruit i aprofundir-ne.</p><p>De tota manera, la nostra inten-ci era tamb tractar amb ella totsaquells aspectes de la invisibilitat</p></li><li><p>Introducci</p><p>16</p></li><li><p>Introducci</p><p>17</p><p>de la vida quotidiana que maisacostumen a explicar: - el seuespai dorigen, la seva infantesa,lentorn familiar, els seus estudis...,la difcil conciliaci entre la vidafamiliar, poltica i laboral...que ensajudaran a entendre el perqu dela seva intensa activitat poltica iimplicaci en tot all que, com ellasempre diu, circumstancialment, liha tocat viure.</p><p>Actualment, amb 91 anysdedat, per encara amb una in-tensa vitalitat, contina la sevatasca de recuperaci de la mem-ria histrica, en homenatge a to-tes les dones, les oblidades i estcontinuant el seu treball del Me-morial de mujeres espaolas en lasegunda guerra mundial, que suna relaci de les dones espanyo-les resistents, combatents i depor-tades durant la segona guerramundial. Hem volgut, a travs delnostre contacte, tamb ajudar-lai col.laborar amb ella en totaaquesta tasca tan feixuga.</p><p>El passat mes de juny, junta-ment amb altres persones sensi-</p><p>bilitzades amb el tema, va presen-tar la nova associaci Amical deRavensbrck, de la qual ns laPresidenta, que t com a objectiula defensa i conservaci de lamemria daquell camp de lamort. Tamb li hem procurat do-nar tot el suport.</p><p>La metodologia de la histria</p><p>oral i les entrevistes personals enshan servit per a testimoniar la his-tria passada, per tamb per auna cosa que creem que s devital importncia: - tenint encompte que la Neus s un testi-moni viu, volem saber com ellaexplica i interpreta el que ha vis-cut, com ella entn i qu pensa</p></li><li><p>Introducci</p><p>18</p><p>del moment histric i poltic actu-al, i com creu que sha dafron-tar el futur i com ho han de ferles noves generacions.</p><p>La nostra feina va comenar enuna visita-homenatge a Premi deDalt on la Neus fou convidada perles autoritats del poble que feia</p><p>temps que desitjaven que la Neuspogus retornar i aix, agrair-li ofi-cialment la gran tasca realitzadadurant la guerra civil a la colniade nens refugiats. Per aix, desdaquestes lnies volem agrair, enprimer lloc, totes les gestions i elcarinyo que hi varen posar, lEu-</p><p>llia Ribera Llonch, aleshores se-cretria de lalcaldia, i laleshoresalcalde Sebasti Pujol i Puig, ambels que des daleshores en, shaestablert una col.laboraci foraestreta i contnua.</p><p>Des daquella primera impresi,comenaren les anades i vingu-des a Rub per a conixer de micaen mica lapassionant i alhoracomplexa vida de la Neus.</p><p>Alhora , lhem anat seguint enla majoria dactes i xerrades queha fet pel territori catal, tascaque hem compartit amb algunsmembres de lAmical, dels qualsens agradaria destacar a laVirgnia Gonzlez, amiga i venade la Neus i a la Teresa del Hoyo,secretria de lAmical i represen-tant espanyola juntament amb laNeus del C.I.R. (Comit Internaci-onal de Ravensbrck). Tambvem voler conixer una mica msla seva realitat i per aquesta ravem fer un viatge a Sarcelles, laseva residncia a Frana, amb elfotgraf Jordi Gratacs i la docu-mentalista Roser Mercad. De la</p></li><li><p>Introducci</p><p>19</p><p>el Quim, el Manolo, el Llus i el Joan,i el seu president, el Celestino, i lesseves injeccions denergia positiva.Aix com tamb, vull agrair la feinade la Mar Oliv pel que fa a lestasques de correcci.</p><p>mateixa manera vem compartiramb ella uns dies de les vacan-ces destiu als Guiamets per apoder entendre millor els seusorgens i les seves arrels.</p><p>La feina ms feixuga ha con-sistit en transcriure totes les en-trevistes realitzades i ordenar lex-tensa informaci, la qual ha es-tat difcil de sintetitzar degut a lacomplexitat de les histries que laNeus pot testimoniar. Per aques-ta ra, la incorporaci de la peri-odista Eva Balart ha estat essen-cial per a la completa redacci delllibre, la qual cosa ha perms ferun bon treball en equip.</p><p>Personalment voldria agrair, enprimer lloc, a la Neus, la genero-sitat i la transparncia que mhamostrat en tot moment, i per des-comptat els bons moments deque hem gaudit.</p><p>En segon lloc, el to divulgatiu, laclaretat i el criteri de la feina de lEvaBalart, que com a historiadora henecessitat. I com no, la confianadipositada per part dels responsa-bles de la Fundaci Pere Ardiaca:</p><p>Tampoc puc oblidar lajuda i con-sells de la historiadora Isabel Se-gura, qui em va introduir en aquestmn de la recuperaci de la me-mria histrica de les dones. Aixcom les pautes i orientacions, del</p></li><li><p>Introducci</p><p>20</p><p>meu amic i historiador, Jos ManuelRa. Tamb han estat fantstiquesper incomplertes, per manca detemps, les converses amb la filla dela Neus, la Margarita, els amics deMra, llex i lAntnia, lhistoria-dor Josep Benet, en Jordi Riera (Tri-angle blau) , qui com molts dal-tres, tenen molt a dir i aportar so-bre la vida i personalitat de la Neus.</p><p>Per suposat, sense lArnau, elmeu company, els meus pares, fa-mlia i amics, res de tot aix nohagus estat possible.</p><p>Per ltim, no puc deixar de citaruna frase que la prpia Neus mharepetit constantment:</p><p>Grcies Neus, ha estat la mevamillor lli dhistria!!</p><p>Elisenda Belenguer</p><p>Barcelona, 26 de novembre del 2006</p></li><li><p>Els GuiametsEls Guiamets</p></li><li><p>Captol I</p><p>22</p></li><li><p>Introducci</p><p>23</p><p>LESPAI DORIGENLentorn i la famlia</p><p>Jo tinc un film en blanc i negre, peral final hi surten les roses!.</p><p>Aix s, des del punt de vistapsicolgic, el que sent la NeusCatal i Pallej en aturar-se unmoment i reflexionar sobre la sevavida. Una vida plena de recordsen blanc i negre, tristos i doloro-sos, per amb un final on hi veu,mentalment, una victria en co-lor. I el fet que als 91 anys gau-deixi de la vida amb alegria, t aveure amb el seu esperit decatalano-aragonesa, com diu ellamateixa. La Neus sempre ha tin-gut fortalesa i un carcter bentossut. s ms, afirma pertnyera la banda den Sancho Panza,lescuder del Quixot, el que t elbon sentit del pags, el pragm-tic, lhumil i bona gent.</p><p>Tots aquests trets del carcterde la Neus estan lligats a la sevaterra, Els Guiamets, un poblet dela comarca del Priorat. Hi va ni-xer el 7 doctubre de 1915, tot i</p><p>que al registre civil consta el 15de juny. El fet s que als inicis dela guerra civil es van crem...</p></li></ul>