Memòria 2014 _ en català

Download Memòria 2014 _ en català

Post on 22-Jul-2016

217 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

<ul><li><p>MEMRIA 2014LA CRISI APROFUNDEIX EL DETERIORAMENT </p><p>SOCIAL DELS COLLECTIUS MS VULNERABLES</p></li><li><p>SUMARI</p><p>MISSI I VISI </p><p>03</p><p>CARTA DE LA DIRECCI</p><p>04</p><p>EQUIP HUM</p><p>06</p><p>CAN BANS </p><p>08</p><p>ITACA 12</p><p>SOPS 16</p><p>ESTAT DE COMPTES20</p><p>AGRAMENTS I COLLABORADORS26</p><p>EL MS DESTACAT </p><p>DEL 201405</p><p>CONVENT10</p><p>SERVEI DE SUPORT A LA VIDA AUTNOMA14</p><p>MANSOLPROJECTES 18</p><p>NOTCIESDESTACADES22</p></li><li><p>MISSI I VISI</p><p>EQUIP HUM</p><p>La missi de la Fundaci s promoure espais dacollida per a persones en situaci dexclusi social amb la finalitat dacompanyar-les i donar-los oportunitats de canvi, tant pel que fa a la millora de la seva qualitat de vida com a la seva promoci com a persones.</p><p>El nostre mtode de treball es basa en lacompanyament socioeducatiu i en la promoci integral a partir duna visi centrada en la persona; de foment dun suport afectiu que fa possible relacions de confiana, afecte i comunicaci que acaben afavorint lautoestima i el creixement personal; de promoci i qualitat dels serveis oferts per aconseguir la millor qualitat de vida possible, i, finalment, tenint sempre en compte les xarxes de lentorn social, sanitari i administratiu. </p><p>Valors Acceptaci de la persona sense jutjar-la. Llibertat individual. Entesa del treball com a servei. Treball en equip.</p><p>68professionals van treballar amb lentitat</p><p>MISSI I VISI </p><p>3</p><p>2</p><p>28persones contractades amb certificat de disminuci al CET Mansol Projectes</p><p>90voluntaris </p></li><li><p>CARTA DE LA DIRECCI</p><p>Badalona, 12 dabril de 2015</p><p>Aquesta memria dactivitats incideix novament en els efectes de la crisi sobre els collectius ms vulnerables. Del reps del 2014 afloren cinc aspectes que creiem especialment rellevants, tant de les persones ateses als diversos centres dacollida i ser-veis, com del moment social que observem des de lentitat.</p><p>- Professionals i voluntaris constatem un agreujament palpable de les situacions de vulnerabilitat de les persones que ja patien exclusi o marginaci. El procs de deteriora-ment social que ha comportat la crisi ha fet degradar, encara ms, les condicions de les persones que ja estaven a baix de tot de lescala social. </p><p>- Aquesta primera afirmaci, lluny de ser un posiciona-ment ideolgic o teric, es concreta en realitats mesurables de les persones que atenem: ms dun 35% dusuaris no t cap tipus dingrs econmic i un 46% noms perceben els 365,90 euros mensuals de les pagues no contributives. Noms aix ja ens mostra un dels rostres de la misria. I, encara ms, augmenta la incidncia de persones amb problemes de salut mental, repunta el nombre dusuaris que tornen a tenir problemes daddiccions a drogues i sincrementa la presncia de malalties que esdevenen crniques, com el VIH/sida, lhepatitis C i altres malalties associades. Finalment, vora el 85% dingressats no tenen ning, estan completament sols. La soledat s laltre gran drama que seguim constatant des de la Fundaci.</p><p>- Sovint, quan les persones han estat capaces de fer tot un procs de recuperaci, de millora de la seva qualitat de vida i de sortida de lexclusi, es troben que hi ha un abisme per poder accedir a una vida autnoma i plena (uns en diuen inser-ci social, daltres, poder exercir la ciutadania): aquest abisme el representen la feina i lhabitatge. Malauradament aquests reptes ja sn compartits amb bona part de lentorn social.</p><p>- Si cada vegada s ms clar que els factors de desigualtat social i que porten a lexclusi sn mltiples i superposats, caldr cercar intervencions globals, programes complementa-ris, collaboracions on cada instituci aporti des de la seva expertesa eines i projectes que permetin donar passos cap a la frgil cohesi social. I no renunciar a la incidncia poltica.</p><p>- Del punt anterior es desprn que el treball coordinat de les diverses Xarxes Assistencials (salut, serveis socials, salut mental, atenci a sense sostre, drogodependncies,... ) s ineludible. En aquest sentit, ens atrevim a afirmar que, malgrat els professionals vocacionals que majoritriament trobem en totes aquestes xarxes, les retallades pressupos-tries han contribut tamb a dificultar aquesta coordinaci i la possibilitat doferir un continuum assistencial. </p><p>Finalment hem de comentar que aquesta memria reflecteix el gra de sorra que tot lequip hum dAcollida i Esperana aportem dins daquesta responsabilitat conjunta de fer ms veritablement humana la nostra societat. Grcies a tots els que un any ms ens heu ajudat a que aix sigui una realitat. </p><p> Josep Costa i Planagum, ofm </p><p>President</p><p>Mijail Acosta MartnezDirector general </p></li><li><p>54</p><p>EL MS DESTACAT DEL 2014</p><p>468persones ateses </p><p>a tota la Fundaci</p><p>68persones van tenir </p><p>relaci laboral amb lentitat</p><p>35persones </p><p>acompanyades pel SSVA</p><p>7lnies de negocique possibiliten</p><p>la reinserci</p><p>26%daugment de </p><p>facturaci del CET Mansol Projectes</p><p>28 treballadors </p><p>al CET</p><p>286persones ateses </p><p>a SOPS</p></li><li><p>EQUIP HUM</p><p>All que s tangible de les organitzacions sn les persones que les conformen. El segent diagrama intenta mirar la instituci com una xarxa de relaci entre persones, la suma de relacions interpersonals que desprs articulen els serveis que ofereix la Fundaci. </p><p>El primer gran grup de persones que constitueixen lentitat (i el grup ms nombrs) s el dels usuaris dels centres dacollida i serveis. Gaireb cinc-centes persones van estar vinculades en aquest sentit a Acollida i Esperana.</p><p>Un altre grup important sn els voluntaris. Grcies a les noranta persones que collaboren amb la Fundaci podem ofe-rir a la majoria de serveis un ambient de proximitat i afecte. Destaca en aquest mbit el pis dItaca on els voluntaris tenen un paper molt rellevant garantint aquesta presncia i ambient familiar. Per tamb a la resta de centres dacollida hi ha hagut, durant el 2014, un increment de persones voluntries.</p><p>Tamb s significatiu el nombre de persones treballadores al Centre Especial de Treball que poden ser beneficiries daquest servei dinserci sociolaboral grcies al reconeixe-ment del seu grau de discapacitat. Durant el 2014 van treba-llar amb contracte a Mansol Projectes vint-i-vuit persones amb certificat de discapacitat. </p><p>I finalment, lentitat funciona tamb grcies a un equip hum de professionals. s probablement el major actiu de la Fundaci Acollida i Esperana. Lany passat fins a seixanta-vuit persones van tenir relaci laboral com a professionals a lentitat. Si es traspassa la xifra a personal equivalent (s a dir: 1 treballador a jornada completa tot lany) lentitat va disposar de 47,13 professionals contractats.</p><p>Si sanalitza globalment aquest equip de professionals sobserva que hi ha:</p><p> Personal datenci directa: 30,65 professionals (65%) Bsicament educadors socials, infermeres, auxiliars, terapeutes ocupacionals,... Desenvolupen latenci </p><p>socieducativa i sociosanitria. Personal datenci indirecta: 11,21 professionals (24%) </p><p>Sn els treballadors responsables de la cuina, neteja i manteniment dels centres dacollida.</p><p> Personal dadministraci i direcci: 5,27 professionals (11%) Recolzament transversal en ladministraci, comunicaci, gerncia i direcci dels serveis i lentitat.</p><p>Del total de noranta-sis treballadors que han estat vinculats a la Fundaci durant el 2014 (personal del CET i professionals de lentitat), 48 eren dones i 48 homes. </p><p>El darrer grup de persones que constitueixen aquesta gran famlia de la Fundaci s el patronat. Constitut durant el 2014 per set membres, sn les persones responsables del govern i control de lentitat i vetllen de forma altruista pel compliment de la seva finalitat.</p></li><li><p>76</p><p>28 </p><p>468 71%</p><p>10,4%</p><p>4,9%</p><p>13,7%</p><p>Usuaris globals</p><p>Beneficiaris CET</p><p>Professionals</p><p>Collaboradors i voluntaris 90</p><p>68 </p></li><li><p>CAN BANS</p><p>Durant el 2014, el Centre dAcollida Can Bans va atendre cinquanta-dues persones, fet que suposa un total de 9.034 estades i una ocupaci del 99,00% de les places en conveni. </p><p>Sha observat un augment significa-tiu de la demanda al centre a travs de les entrevistes de possible ingrs. En aquest sentit, destaca la presncia de perfils molt deteriorats i en exclusi severa. Dotze persones entrevistades vivien al carrer i disset usuaris van entrar sense cap tipus dingrs econ-mic. Es detecta igualment ms incidn-cia de problemes de salut mental i consums.</p><p>Aquest nou perfil dusuari, associat a llargues trajectries al carrer o de reclusi, ha generat algunes situacions </p><p>complicades. Lequip ha hagut de tenir molta cura amb la convivncia a la casa. Hi han ajudat tamb els set nous voluntaris que shan incorporat al projecte aquests darrers dotze mesos.</p><p>Des del mes de mar, Can Bans va incorporar la figura de la dona com a resident, sense conflictes a destacar </p><p>LEQUIP HA HAGUT DE TENIR MOL-TA CURA AMB LA CONVIVNCIA A LA CASA. HI HAN AJUDAT TAMB ELS SET NOUS VOLUNTARIS QUE SHAN INCORPORAT AL PROJECTE AQUESTS DARRERS DOTZE MESOS</p><p>ms enll dels que porta la vida diria en el recurs. Durant el 2014 han ingressat nou dones.</p><p>Al llarg de lany shan fet sis altes programades per processos dautonomia.</p><p>Pel que fa a lequip professional, ha estat un any amb una certa rotaci deducadors (fet poc habitual a lentitat).</p><p>Referent a les activitats socioeduca-tives, han augmentat les que es desen-volupen dins mateix del centre, en concret tallers en horari matinal i de tarda dedicats a jardineria, memria, vdeo frum o relacionats amb lordre i la neteja de la casa. Lincrement de les activitats realitzades a Can Bans sexplica per la reducci de loferta externa i perqu hi ha residents amb </p></li><li><p>98</p><p>Can Bans (Badalona) s una llar dacollida i convivncia adreada a persones que pateixen exclusi social i VIH/sida. Shi ofereix un servei datenci socioeducativa i creixement personal, aix com un mbit de vida comunitria. </p><p>Aqu vaig trobar una alternativa vlida, seguretat i una base amb qu puc comenar </p><p>a reconstruir de nou la meva vida.</p><p> Joan Antoni</p><p>Llegu desengaado y asustado porque no confiaba en la gente y ahora estoy arropado, </p><p>equilibrado y vuelvo a confiar he desarrollado mis aptitudes.</p><p> Jos Gmiz</p><p>9.034estades (atenci </p><p>completa persona/dia)</p><p>99%docupaci </p><p>de les places en conveni</p><p>52persones </p><p>ateses</p><p>6altes </p><p>programades per processos dautonomia</p><p>9dones </p><p>ingressades</p><p>27places</p><p>7nous voluntaris</p><p>menys autonomia. Tanmateix, els usuaris han pogut participar de la Setmana Cultural al juny i de diferents sortides culturals i relacionals al llarg de lany. </p><p>Reptes 2015: Atendre el mxim de sollicituds </p><p>possibles, i seguir prioritzant els perfils dexclusi severa i/o malaltia mental greu. </p><p> Consolidar el perfil datenci a dones.</p><p> Continuar incorporant voluntaris i fer un acte de reconeixement cap a la seva tasca dins lentitat. </p><p> Seguir fent tallers i activitats internes. </p><p> Consolidar lequip de professionals. </p></li><li><p>Al Convent dels Franciscans de la Bisbal dEmpord shan ats quaranta-tres persones aquest 2014. Les installacions han tingut un total de 8.364 estades que han comportat una ocupaci del 91,66%. </p><p>El perfil de persones ateses ha estat divers, per aquest any -com tamb ha passat en daltres serveis de la Fundaci- sha caracteritzat per un augment de casos amb fort deteriorament de salut, tant a nivell fsic, psiquitric com cognitiu. </p><p>Cal destacar que moltes de les persones acollides estan patint diferents tipus de demncia i deteriorament cognitiu, cosa que dificulta els processos dautonomia dirigits a la independncia fora del centre. Aquest fet ha obligat lequip a realitzar lnies dactuaci educatives especfiques dirigides a millorar la seva qualitat de vida i facilitar eines per ser el mxim dautnoms possible en les activitats de la vida diria.</p><p>Lacollida daquests perfils tamb comporta un nombre elevat daltes voluntries del centre fent augmentar aix el risc dexclusi i vulnerabilitat daquestes persones. </p><p>Pel que fa a les histries dxit, destaquen les cinc altes programades: cinc usuaris que han pogut independit-zar-se fora del centre en habitatges de la comarca de Girona i dues delles han fet aquest procs amb lacompanyament del Servei de Suport a la Vida Autnoma </p><p>CONVENT</p><p>de la Fundaci. Dos usuaris shan pogut independitzar perqu han trobat feina, un en una empresa normalitzada i laltre en un Centre Especial de Treball.</p><p>Un dels objectius assolits va ser la celebraci del 10 aniversari del funcionament del Convent, un acte festiu realitzat a lesglsia del Convent amb la participaci de professionals i usuaris de tota la Fundaci, vens del poble i representants institucionals.</p><p>Pel que fa al treball educatiu amb les persones acollides amb poc nivell dautonomia sha pogut reprendre el taller de rehabilitaci cognitiva conti-nuant aix les lnies datenci ms individualitzada mitjanant tallers dirigits.</p><p>Reptes 2015: Iniciar lacollida de dones al Convent </p><p>prevista per al 2014 per que sha endarrerit per qestions organitza-tives.</p><p> Continuar el treball deducaci en la salut mitjanant jornades informati-ves sobre sexualitat, prevenci de malalties i drogoaddiccions, amb la supervisi de la medicaci que cada usuari es prepara, donant eines per a la correcta gesti de les visites mdiques i promocionant hbits saludables. </p><p> Enfortir els vincles amb la comuni-tat i buscar nous canals i vies de comunicaci amb entitats del poble per tal de facilitar eines de relaci i </p></li><li><p>11</p><p>10</p><p> 8.364estades (atenci </p><p>completa persona/dia)</p><p>91,66%docupaci de les places en </p><p>conveni</p><p>El Convent dels Franciscans (la Bisbal dEmpord) s un centre dacollida per a persones que pateixen exclusi social i que estan afectades per la malaltia VIH/sida. Es treballa lacompanyament socioeducatiu i lautonomia individual amb lobjectiu de la reinserci social de la persona. </p><p>43persones ateses</p><p>23persones ateses </p><p>noves</p><p>13,42mesos estada </p><p>mitjana</p><p>25places</p><p>26sollicituds </p><p>rebudes </p><p>socialitzaci als residents. Continuar la recerca de voluntaris </p><p>per tal de millorar latenci de les persones acollides.</p><p> En relaci als processos dindependncia dels usuaris del Convent continuar el treball de coordinaci amb el SSVA per tal de donar ms garanties dxit a les altes programades.</p><p>La possibilitat de refer la meva salut i destar en un lloc familiar on tenir un cercle afectiu en contraposici a les amistats txiques que tenia abans. Tenir una estabilitat a nivell de salut, prolongar la meva abstinncia i poder </p><p>pensar en el meu futur.</p><p>Dani</p><p>Va ser diferent del que pensava: vaig trobar una casa ben organitzada, el menjar era bo i els companys simptics. Ara em toca a mi </p><p>moure fitxa.</p><p>Ferran</p></li><li><p>ITACA</p><p>A Itaca es van atendre un total de vint-i-quatre persones. Aquesta dada ha suposat un total de 2.585 estades i una ocupaci del 88,33%. Tamb shan ofert 418 pats a persones no residents al pis, bsicament exresidents amb lligams afectius positius.</p><p>Al llarg de lany shan continuat prioritzant les situacions de ms urgncia social per davant de qualsevol altre criteri.</p><p>Malgrat la duresa de la crisi, cinc persones han deixat Itaca per continuar el seu procs de capacitaci personal i laboral amb el suport del Servei de Vida </p><p>Autnoma de la Fundaci. Hi ha hagut tamb dues altes programades que viuen amb un major grau dautonomia de manera independent de la Fundaci. </p><p>Aquest any ha resultat molt difcil tornar a omplir el pis durant la tempora-da destiu, tot i haver realitzat diverses entrevistes. Es continua constatant la diversitat de perfils que ens arriba i que no sempre tenen les capacitats neces-sries per adaptar-se a la con...</p></li></ul>