MÀSTER EN GENÈTICA, FÍSICA I QUÍMICA FORENSE (URV)

LLISTAT D’ASSIGNATURES

(enllaços amb hipertext)

INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES FORENSES

GENÈTICA FORENSE

FÍSICA FORENSE

QUÍMICA FORENSE

TÈCNIQUES CROMATOGRÀFIQUES EN ANÀLISI FORENSE

ANÀLISI DE DADES QUÍMIQUES D’INTERÈS FORENSE

ANÀLISI DE CASOS FORENSES

INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES FORENSES

Ciències forenses: concepte, contingut i antecedents històrics. Relacions amb altres ciències.

Ciències Forenses i Criminologia. La criminologia com a ciència empírica i interdisciplinar.

Present i futur de les ciències forenses. Situació actual nacional, europea i internacional de les

ciències forenses. La decisió europea 2009/905/JAI i la estratègia 2020. Sistema judicial.

Cadena de custodia.

Els òrgans de coordinació nacional, europeu i internacional en l’àmbit de les ciències forenses.

La Red de Laboratorios Forenses Españoles (RLFOE) y la European Network of Forensic Science

Institutes (ENFSI).

L’assegurament de la competència tècnica. Els sistemes de qualitat basats en les normes UNE-

EN ISO/IEC 17025 aplicable als laboratoris d’assaig i la UNE-EN ISO/IEC 17020, de competència

tècnica de les entitats d’inspecció i control.

Organització de laboratoris forenses. Laboratori d’identificació (àrea de ressenyes, àrea de

lofoscòpia, anàlisi de veu). Laboratori de Biologia, Física i Química. Informe pericial.

Paradigma de las ciències forenses. Transferència, identificació, individualització, associació i

reconstrucció.

GENÈTICA FORENSE

Estructura i organització del genoma nuclear humà. ADN repetit en tàndem, repeticions curtes

en tàndem. Variabilitat. Evolució. Perspectiva història en l’anàlisi forense d’ADN. Fragments

polimòrfics de restricció. Treballs d’Alec John Jeffreys y Peter Gill.

Recollida de mostres biològiques. Identificació, caracterització i emmagatzematge de material

biològic. Proves orientatives i de certesa. Identificació de semen, avaluació de l’antigen

específic de pròstata (PSA). Prova presumptiva per a sang humana HEXAGON OBTI.

Base de l’anàlisi d’ADN. Recuperació d’ADN d’una evidència (d’una gota de sang, d’una burilla,

d’una peça de roba, d’un got, etc.). Extracció. Quantificació. Amplificació. Interpretació.

Separació. PCR. Electroforesi capil·lar. Expressió de resultats (LR, likelihood ratio). Lisi

diferencial.

Marcadors genètics d’ADN nuclear de cromosomes autosomals. Artefactes biològics de

marcadors de STR. Cromosoma Y. ADN mitocondrial. Haplogrups. Seqüenciació automàtica.

Heteroplasmia.

Proves de paternitat i parentesc. Anàlisi estadístic derivats de les proves d’ ADN i de les proves

de paternitat i parentesc. Bases de dades d’ADN forense.

FÍSICA FORENSE

Tècniques instrumentals de la mecànica, la termologia, el moviment ondulatori, la

microscòpia, l’electromagnetisme i la física nuclear aplicades a les tècniques forenses.

Mecànica. Xocs. Balística. Elasticitat. Aplicacions a la ciència forense.

Balística. Anàlisi de trajectòries de projectils.

Transferència de calor. Cremades, anàlisi d’incendis.

Microscòpia òptica i electrònica. Mètodes d’il·luminació. Contrast de fase. Llum polaritzada.

Confocal. Microscopi electrònic. Microscopi de força atòmica. Tractament d’imatges de

microscòpia.

Electricitat i magnetisme. Efectes de l’electricitat sobre el cos humà. Electrocució.

Física nuclear. Isòtops radioactius. Enverinament.

Òptica. Acústica forense. Intensitat sonora. Distorsió de la veu. Millora de la qualitat d’arxius

sonors.

Fotografia digital. Eines bàsiques de processament d’imatges. Anàlisis fisonòmics i retrats

robot.

Informàtica forense. Anàlisi d’evidències digitals contingudes en dispositius informàtics. Anàlisi

de dispositius electrònics (terminals de telefonia, GPS, caixes negres, …). Extracció

automatitzada d’evidències digitals.

Aplicació de la física forense a l’estudi de causa d’accidents de trànsit. Xocs. Simulació per

ordinador i mesures cinemàtiques al laboratori.

QUÍMICA FORENSE

Fonaments de les principals tècniques espectroscòpiques utilitzades a la Química Forense.

Espectroscòpia UV-visible. Espectroscòpies FTIR i Raman. Tècniques d’ espectroscòpia atòmica:

AAS, ICP-AES.

Fonaments d’altres tècniques de caracterització de materials. Difracció de Raigs X (DRX),

Fluorescència de Raigs X (FRX), Termogravimetria (TGA).

Caracterització i anàlisi químic de materials que es poden trobar a l’escena d’un crim

mitjançant les tècniques anteriorment descrites. Vidres i terres. Pigments, pintures, colorants i

tintes. Fibres, paper i polímers. Ossos i dents.

Anàlisi de residus de tret. Determinació de la distància de tret.

Detecció de fluids biològics (sang, saliva, i semen) mitjançant reacció química.

Aplicació de tècniques físico-químiques per a l’anàlisi de dades dactiloscòpiques. Investigació

de lofogrames en superfícies poroses i no poroses.

Regeneració dactilar mitjançant l’aplicació de productes químics.

Inspeccions oculars i incendis estructurals: estudi d’incendis i explosions. Accelerants de

combustió.

Identificació qualitativa de drogues d’abús (cànnabis, cocaïna, heroïna...). Identificació de

substàncies tòxiques, o de compostos il·legals en productes de venda al públic.

TÈCNIQUES CROMATOGRÀFIQUES EN ANÀLISI FORENSE

Com i per a què s’utilitzen les tècniques cromatogràfiques en l’anàlisi forense? Conèixer el

fonament de les tècniques cromatogràfiques (aprendre a interpretar cromatogrames,

modificar diferents variables i analitzar els resultats), i de l’electroforesi capil·lar, així com

també l’acoblament de les mateixes a l’espectrometria de masses.

Dissenyar les diferents etapes del procediment analític, des de la presa de mostra fins al

resultat final, depenent del tipus de mostra biològica a analitzar i dels compostos a

determinar.

Portar a terme les diferents etapes del procés analític, tenint present la gran diversitat de

mostres utilitzades en l’anàlisi forense així com també la gran diversitat de compostos

d’interès des del punt de vista forense.

La cromatografia de líquids. La cromatografia de gasos. Introducció. Instrumentació. Principis

bàsics. Modes de separació. Desenvolupament de mètodes. Aplicacions de la cromatografia en

l’anàlisi forense. Anàlisi de drogues. Anàlisi toxicològic forense. Anàlisi de residus d’incendis i

explosions. Anàlisi de pintures. Anàlisi de fragàncies.

ANÀLISI DE DADES QUÍMIQUES D’INTERÈS FORENSE

Funcionament dels tractaments estadístics de dades experimentals per a obtenir evidències

d’interès forense.

Interpretació de la informació de dades univariants i multivariants. Utilització de programes

estadístics de tractament de dades.

Selecció de les tècniques d’anàlisi de dades necessàries en funció de la informació desitjada.

Avaluació crítica de la informació.

L’anàlisi de dades en la investigació científica forense. Programes estadístics d’utilitat. Gestió

de programes, dades, variables i fitxers.

Estadística univariant en l’àmbit forense. Anàlisi gràfic de dades. Anàlisi descriptiu de dades.

Anàlisi inferencial. Anàlisi de la variança.

Anàlisi de dades multivariants en l’àmbit forense. Mètodes de representació. Mètodes de

classificació.

Presentació dels programes, estructura, organització i funcionament. Anàlisi gràfic de dades.

Anàlisi inferencial: contrast d’hipòtesis. Anàlisi de la variança. Anàlisi de components

principals. Anàlisi d’agrupacions. Anàlisi discriminant.

ANÀLISI DE CASOS FORENSES

Analitzar i discutir casos reals a fi d’aprofundir en conceptes desenvolupats als continguts del

present Màster. Contribució dels diferents camps científics a la consolidació de les ciències

forenses. Models explicatius en les ciències forenses.

Fonts d’informació de casos reals d’interès forense.

Selecció de casos reals d’interès forense a partir de notícies aparegudes en mitjans de

comunicació tradicionals. Hemeroteca. Recursos multimèdia (e.g., You Tube, TED talks, etc.).

Literatura científica (revistes citades al Journal of Citation Reports).

Anàlisi i discussió de casos reals que han marcat una referència en l’evolució de les ciències

forenses (cas de Colin Pitchfork (1986),identificació de la Familia Real Russa (Zar Nicolàs II),

investigacions dels atemptats de Madrid (11M), identificació de persones a partir de les restes

de foses comunes de la Guerra de Bòsnia).

Discussió d’avantatges i inconvenients de les diferents tècniques d’anàlisis forenses, a partir

d’anàlisi de casos reals.

Anàlisi i discussió dels recursos tecnològics que presenta el National Institute of Justice (NIJ).

Anàlisi i discussió de les perspectives de futur de les ciències forenses.