Elements del llenguatge visual i plàstic

ELEMENTS CONCEPTUALS: PUNT, LINIA , PLA I VOLUM.

Els elements conceptuals no existeixen, semblen estar presents, són una ilusió percebuda pel nostre ull o una imatge del nostre cervell. En el moment que un punt, línia pla o volum són allà ja deixen de ser conceptuals....i són els elements VISIBLES.

ELEMENTS VISUALS: FORMA, COLOR, TEXTURA, ESCALA, DIMENSIÓ I MOVIMENT.

Quan dibuixam un objecte a un paper , empram una línia visible per a representar-lo. En funció del material que utilitzem aquesta línia (a més de llargaria) tendrà amplada, generarà una forma, i gaudirà de qualitats com la textura I el color. Aquests són els elements VISUALS.

EL PUNTEl punt és l'element més simple i a la vegada més complexe de la imatge. És l'element més utilitzat en el pla del disseny. Morfològica i compositivament, el punt no és la representació geomètrica d'aquest concepte sino que té una dimensió relativa i variable en poder adoptar infinites formes (1), des del grà fotogràfic (2) a la taca d'un pinzell, definint-se com un signe, una marca o una taca, aillada i de reduït tamany

1 2

Si, per exemple, observam d'aprop i amb ajuda d'una lupa una pantalla de TV podrem observar que la imatge es composa de punts (vermells, verds i blaus) que donen forma a la imatge . .

El mateix passa amb una fotografia agafada, per exemple, de la prensa; si augmentam la imatge gradualment anirem veient els elements que la composen (petits punts de tinta).

En augmentar la imatge digitalitzada, descobrim els píxels o unitats mínimes d'informació, que són punts quadrats.

Pero el punt no ha d'estar representat físicament per a mostrar-se com element de la imatge o actuar plàsticamente a la composició, ja que pot ser intangible, imperceptible i immaterial. En aquest sentit, es poden distingir tres tipus de punts implícits:

1. Centres geomètrics: a l'espai plàstic el centre es el focus o centre principal d'atracció visual.

2. Punts de fuga: són pols d'atracció visual i generen una visió en perspectiva.

3. Punts, focus o centres d'atenció: són posicions de la imatge que, per la disposició dels elements icònics, provoquen i atreuen l'atenció de l'observador.

EXEMPLES:

Funcions del Punt: el punt compleix a la imatge una sèrie de funcions plàstiques, destaquen les següents:

●Crear pautes o patrons de forma mitjançant l'agrupació i repetició d'unitats de punts. La connexió de punts permet dirigir la mirada.●Actuar como focus de la composició (punt focal) o centre visual.●Produïr dinamisme al suggerir un efecte de moviment.●Mostrar textures i aportar sensació d'espai.

Altres característiques:El punt poseeix una gran força d'atracció visual quan es troba sól i crea tensió en presència d'un altre, marcant un sentit direccional.

El punt pot intensificar el seu valor mitjançant el color, la mida i la seva posició a sobre el pla.

Quan està situat al centre visual, per damunt del centre geomètric, produeix la sensació d'equilibri compensat. Si el punt està en el centre geomètric semblarà trobar-se més baix i es trencarà la sensació d'equilibri.

Per agrupament, el punt pot definir formes , contorns o colors . Pot crear ritmes a la composició, relacionar elements propers i suggerir moviment .

La línia es pot definir com una successió ininterrompuda de punts. Quan més a prop es trobin més concreció proporcionen a la línia .

La línia és l'element plàstic més polivalent i, per tant, el que pot satisfer un major nombre de funcions a la representació.

Té dues finalitats essencials: assenyalar, en el cas de la comunicació visual aplicada (senyalètica viaria, grafies, disseny d'objectes, patrons, plans..) , i significar, com en l'art.

LA LÍNIA

Principals funcions plàstiques de la línia:

-Crear sentits (vectors) direccionals, traçats bàsics per a organitzar la composició.

- Aportar profunditat a la composició, sobre tot en representacions planes i perspectives

- Separar plans i organitzar l'espai.

- Donar volum als objectes bidimensionals.

- Representar tant la forma com l'estructura d'un objecte.

Igual que el punt, la línia no requereix la presència material a la imatge per existir. Han estat classificades com: implícites, aillades, conjunts de línies, objectual i figural.

●Implícites: són les constituides per la geometria, intersecció de plans, eixos i diagonals de la composició.

●Aillades: són les representades pels traçats geomètrics més simples de rectes i corbes.

●conjunts de línies: estan representats especialment pels traçats perspectius, línies de fuga, creuaments de rectes o línies convergents

La línia objectual: és la que representa el que se percibim com objecte unidimensional, conforma pictogrames i siluetes.

La línea figural: és la que representa i descriu la forma d'un objecte. Pot ser de contorn i retall.

La línia serveix per visualitzar el que no existeix i concretar lo essencial de la informació visual. La seva presència genera dinamisme, defineix direccions i crea tensió, afectant a la resta d'elements de la imatge. La línia proporciona l'estructura de la composició.

Entre les linies principals d'una composició s'han de remarcar aquelles directament relacionades amb els eixos horitzontal i vertical del format, i les que es poden establir com a divisions de bases compositives com la secció àurea o la regla dels terços.

D'especial importància són les linies diagonals, que actúen com ponts i víncles de la composició marcant sentits direccionals. Entre aquestes es distingueixen les denominades línia de força, i línia d'interés, que se sitúen en sentits oposats.

La línia suggereix:

●Estabilitat●Quietud●Profunditat●Perspectiva●Acció●Moviment

Marca la direcció de lectura dins la composició, determinant que l'espectador faci un recorregut visual predefinit.

En el grafisme, la línia té la mateixa importància que la lletra en el text, essent indispensable per a la materialització i representació de les idees, així com per executar qualsevol notació.

Els elements perceptibles i analitzables de la línia són: longitud, gruix, direcció respecte a la pàgina, forma (recta o corba), color i quantitat. Altres aspectes: distinció entre la línia continua i la linia de punts i la natura de les vores (irregulars o llises)

El volumEl recorregut d'un pla en moviment (en una direcció diferent a la seva) es converteix en un volum. El volum té una posició a l'espai I està limitat per plans. A una representació bidimensional és ilusori (es recrea a partir del TO).

Té amplada I llarg però no volum.La línia descriu un contorn quan es tanca. hi ha una delimitació de dues zones: una acotada (FIGURA) I una altra infinita (FONS). De l'univers de contorns possibles n'hi ha tres de bàsics; el quadrat, el cercle i el triangle equilàter.Tots els contorns bàsics són fonamentals, figures planes i senzilles que es poden descriure fàcilment. A partir d'aquests contorns bàsics derivam mitjançant combinacions i variacions inacabables totes les formes físiques de la natura i la imaginació.

PLA (CONTORN)

Tots els contorns bàsics expressen direccions visuals significatives: el quadrat, la horitzontal i la vertical; el triangle, la diagonal; el crecle, la corba

ELEMENTS VISUALS: FORMA, COLOR, TEXTURA, ESCALA, DIMENSIÓ I MOVIMENT.La forma de les coses és allò que permet reconèixer-les i diferenciar les unes de les altres. Per tant, és un element bàsic de la percepció visual i també del disseny.Podem dir que els objectes ens entren pels ulls. Es defineix la forma de les coses com la seva aparença, la seva configuració, els seus límits diferenciadors: és el conjunt de factors i elements físics propis que fan un objecte diferent d’un altre.

Propietats Visuals de la FORMA

Perfil : fruit de la configuració de les superfícies i arestes de les formes

Dimensió: les dimensions reals d'una forma són Amplada, Alçada i Profunditat

Textura: característica superficial d'una forma que afecta a les qualitats tàctils i a la reflexió del llum

Color: el matís, la intensitat i el valor de to de la superfície d'una forma.

Tipus de Formes: classificacions diverses

A- Segons la seva dimensió:*bidimensionals: representades sobre un suport pla, i amb tan sols dues dimensions (alçada i amplada).*Tridimensionals: són les que tenen volum, es a dir, que ocupen un lloc a l'espai i tenen tres dimensions (alçada, amplada i profunditat o gruix).

B- Segons l'origen: *naturals: són les que conformen el nostre entorn natural i que es divideixen en orgàniques (un ocell) i inorgàniques (una pedra).*artificials: són totes aquelles creades pels éssers humans, com un armari.

C- Segons la seva estructura: *Formes simples: formades per un o pocs elements. Com exemple d'una forma natural simple, podríem citar una ameba, i artificial, una arandela.*Formes complexes: són les que estan compostes de moltes formes simples. Una forma complexa natural seria el propi ésser humà, i una artificial seria una bicicleta.

Tipus de Formes: classificacions diverses

A més les formes poden ser...

SIMÈTRIQUESPOSITIVES/NEGATIVESAMBIGÜESFIGURATIVESABSTRACTESOBERTES/TANCADESSIMBÒLIQUES

TRANSFORMACIONS DE CONTORNS ELEMENTALS

COLORQuan xerram de color ens referirem no tan sols als colors de l'espectre solar, sino també a les variacions tonals que se'n deriven i al s neutres (Blanc, Negre i grisos)

Els colors, o tons, s’han dividit tradicionalment e n colors primaris, secundaris i terciaris. Els colors primaris són el vermell, el g roc i el blau, i s’anomenen colors primaris perquè no cal barrejar colors per aconsegu ir-los.

Simulador Colors Aditius i Sustractius:http://www.educaplus.org/luz/colprima.html

Colors complementaris: Cada color secundari és comp lementari del primari que no intervé a la seva elaboració. Els colors complement aris són els que s'oposen en el cercle cromàtic, la seva unió constitueix parelles complementàries.

CARACTERÍSTIQUES del COLOR: TO, SATURACIÓ I VALOR

Ja siguin de natura lumínica o pigmentària, les característiques essencials dels colors són:

To o matísÉs l'estímul que ens permet distingir un color d'un altre. Així, vermell, verd o blau.

Segons el to els colors es poden dividir en CÀLIDS i FREDSEls colors càlids són els colors que recorden l’estiu, el sol o el foc. Van dels violetes als grocs. Els colors freds poden recordar la primavera, el gel o l’aigua. Aquests colors van del groc verd fins al violeta.

Colors FREDS Colors CÀLIDS

Els colors càlids, donen sensació d'activitat, d'alegria, de dinamisme, de confiança, amistat. Els colors freds donen sensació de tranquilitat, serietat i distància.

Saturació (Intensitat)Es la sensació més o menys intensa d'un color, el seu nivell de puresa. La màxima saturació d'un color és aquella que es correspón amb la propia longitud d'ona de l'espectre electromagnètic i absolutamente de blanco y negro. - ELs colors purs de l'espectre están completament saturats. D'un color pur es diu que és un "color molt viu". - La intensitat d'un color està determinada pel seu caràcter de brillant o apagat. - La perdua de saturació d'un color pot produir-se afegint blanc o mesclant-lo amb el seu complementari, el que donaria un color neutre. - Per dessaturar un color sense que es modifiqui el seu valor, s'ha de mesclar amb un gris del seu mateix valor.

Valor (lluminositat)El terme valor es sinònim de lluminositat i igualment fa alusió al grau de claretat o foscor d'un color. El taronja pur d'abaix assenyalat amb una X, en mesclar-se proporcionalment amb blanc, dóna com resultat valors més alts o clars del mateix color, que a la vegada perd saturació. A mida que afegim negre, perd brillantó, s'intensifica en foscor i obté valors més baixos.

x

Quant més saturat és un color, major és la impresió de que l'objecte es mou. El quadrat vermell és més dinàmic que el rosa . Els colors menys saturats transmeten sensacions més tranquiles i suaus que els colors saturats que a la vegada transmeten més tensió. El vermell i groc purs dels exemples, són colors de més tensió que les seves parelles.Quant més brillant (lluminós) és el color, major és la impresió de proximitat. El quadrat groc clar sembla més proper que el pur.

Existeixen dues formes bàsiques de composar amb el color: per armonia i per contrast.

ARMONIACombinacions armòniques són aquelles a les quals s'utilitzen modulacions d'un mateix color, però també la combinació de diferents colors que a la seva mescla mantenen part dels mateixos pigments dels restants.

A totes les armonies cromàtiques, es poden observar tres colors: dominant, tònic i de mediació. Dominant: és el color més neutre i de major extensió (la seva funció és destacar els altres colors que conformen la composició). Tònic: normalment a la gama del complementari del dominant, és el color més potent en intensitat i valor. El de mediació: és el color que actua d'enllaç i transició dels anteriors. En el cercle cromàtico, sol tenir una situació propera a la del color tònic.

Contrast: es produeix quan a una composició els colors no tenen res en comú. Existeixen diferents tipus de contrast:

Contrast de to . Combinació de diversos tons cromàtics.Contrast de clar-obscur: hi ha un o diversos colors més aproximats al blanc i un o diversos colors més propers al negre. Els extrems están representats per blancs i negres.Contrast de saturació . Es produeix per la modulació d'un o diversos tons purs saturats oposat a blancs, negres, grisos, o d'altres colors complementaris.

Contrast simultani. Es produeix per la influència que cada to té sobre la resta al combinar-se amb ells a una composició.Contrast entre complementaris. Per aconseguir més armonia convé que un dels tons sigui un color pur, i l'altre estigui modulat amb blanc o negre. El to pur ha d'ocupar una superficie molt limitada, ja que l'extensió d'un color a una composició hauria de ser inversament proporcional a la seva intensitat)Contrast entre tons càlids i freds.

Contrast simultani

SATURACIÓ LLUMINOSITAT

TO

Valor expressiu del color

Una de las característiques del color més utilitzades per grafistes i fotògrafs, és la del seu valor com element puramente expressiu. A l'àmbit gràfic s'aprecïen tres aplicacions diferents del color: DENOTATIU, CONNOTATIU I ESQUEMÀTIC.

*Denotatiu: quan el color està essent utilitzat com atribut realista, descriptiu, de la representació. Pot ésser de tres tipus:

Icònic (tal qual és) Saturat (cromatisme exaltat)

Fantasiós(virats,colorejats selectius,

solaritzacions, etc)

*Connotatiu: fa referència a significats no descriptius ni realistes de lo representat, sino a valors psicològics, simbòlics o estètics, en els quals intervenen múltiples factors d'amplies subjectivitats.

El color psicològic : fa referència a les diferents impressions que emanen de l'ambient creat pel color, que poden ser de calma, de recolliment, de plenitud, d'alegria, opressió, violència... (La psicologia dels colors fou estudiada per Goethe, qui va examinar l'efecte del color sobre els individus)

El color simbòlic : s'atribueix a un color un significat, pel qual es volen expressar qualitats particulars, atributs o característiques de caire religiós, místic, polític, cultural, poètic, etc. La majoria són arbitraries o convencionals i responen en general a factors d'associació, literaris, atàvics, tradicionals, evocatius o simplement procedents de l'inconscient.

*Esquemàtic: és el color considerat exclusivament como matèria cromàtica i extret de qualsevol context icònic. S'utilitza per acolorir els objectes de disseny i els missatges gràfics. El color esquemàtic és combinable en tons i matissos, però sempre s'usa com color pla. Pot ser color emblemàtic i color senyalètic.

Emblemàtic

Senyalètic

TEXTURA:així anomenam a la qualitat d'una superfície, és la pell de les coses.

Segons la configuració la textura pot ésser Tàctil o Visual

Tàctil :la seva principal característica és que es perceben principalment mitjançant el tacte, tot i que també la vista juga un paper important, ja que la disposició del llum crearà a les seves superficies major relleu. Aquest tipus de textures se empra sobre tot en escultura, arquitectura, disseny tèxtil i industrial.La textura visual o gràfica té una estructura bidimensional, és una representació plana, sense relleu, que imita l'aspecte real de les coses.

Segons l'origen:

Natural: depén del material del que estigui fet l'objecte Artificial: és una textura natural modificada segons una tècnica determinada

Segons la seva uniformitat: Orgànica: quan els seus elements són semblants i están disposats segons la pròpia configuració de la matèria. Geomètrica: quan els seus elements són iguals, traçats amb materials de precisió, de manera regular i amb una organització geomètrica.

LA TEXTURA A L'ART. Les textures són, amb el color i la forma, un dels elements bàsics de la composició plàstica ja sigui bidimensional (pintura, dibuix, gravat) o tridimensional (escultura, arquitectura). L'aplicació de les textures a les obres d'art (abstractes o realistes) és fonamental per a transmetre sentiments i sensacions. En el cas del dibuix les textures serán bidimensionals (visuals) però a la pintura poden tenir relleu (pigment més pastós) o per la adició d'altres materials (teles, plàstic, sorra, fusta, etc..), essent completament tridimensionals a l'escultura i arquitectura