EL LLENGUATGE VISUAL

Realitzat per: Jorge Guisado Fradera

Característiques de la imatge

La iconicitat es

refereix a la semblança de la imatge amb la realitat exterior.

Com més semblants sigui l’efecte més icònica serà la representació.

Iconicitat

Suposa que la imatge no manté semblança amb una realitat concreta, pot ser un producte de la fantasia o relacions arbitràries.

Abstracció

El grau d’iconicitat o abstracció dependrà del

valor d’identitat d’allò representat respecte a la realitat. Una imatge serà purament icònica quan mostri un fragment de la realitat tal com pugui aparèixer davant la nostra visió normal. Iconicitat vindria a ser sinònim de realitat. Pel contrari, una imatge serà més abstracta com més allunyada sigui aquesta de qualsevol referent de la realitat.

Iconicitat-Abstracció

La senzillesa o complexitat d’una imatge depèn de

l’estructura de l’objecte, la quantitat

d’elements que conté. Des del punt de vista

de la percepció visual, la inclusió de més de 4

elements que difereixen en color.

Senzillesa o Complexitat

Comporta l’associació

de la imatge amb determinants sentiments. S’han elaborat escales tancades per a la valoració valoració de les connotacions seguint la tècnica del diferencial semàntic d’Osgood.

La connotació

És el significat objectiu

d’un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d’una llengua li atorguen per convenció i que es recull en obres normatives com els diccionaris; no està tan subjecte al canvi com la connotació o sentit subjectiu.

La denotació

Les imatges

polisèmiques són les que fan possibles diferents interpretacions.

La polisèmia de les imatges neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents elements de la imatge.

Polisèmia

La massificació de la

comunicació per imatges produeix la repetició d’esquemes, la propagació de l’estereotip.

Algunes imatges que ens sorprenen perquè són originals, tenen un toc diferent en allò que representen o en la forma gràfica de representar-ho.

Estereotip-Originalitat

La

imatge gràfica es pot definir com una informació elaborada per un emissor amb un material.

Estructura de la imatge

Consisteix en l’organització dels seus

elements en un espai determinat.- Composició horitzontal: equilibri, calma, quietud...- Composició vertical: acció, força, tensió...- Composició diagonal: desequilibri,

originalitat...- Composició cíclica: Complicació,

dinamisme, moviment.

Composició

Composició Horitzontal

Composició Vertical

Composició Diagonal

Composició Cíclica

El pla es l’espai que

presenta una imatge en relació amb els seus components. El pla que s’utilitza en cada imatge està en funció de les necessitats expressives de l’emissor o de les particularitats del tema.

Els Plans

Mostren més espai que objectes:

Gran Pla General

Pla General

Pla De Conjunt

Plans Llargs

Mostren un equilibri entre espai i objectes.

Pla Mig

Pla Americà

Plans Mitjos

Mostren més objectes que espais:

Primer Pla

Pla de Detall

Plans Curts

Es poden adoptar els

recursos expressius de la llengua en la composició de la imatge. Fet que provocarà un impacte més gran i cridarà més l’atenció en els receptors.

Recursos Expressius de la Imatge

Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferències entre les seves qualitats.

Comparació

Donar als objectes qualitats humanes, trets

propis de les persones.

Personificació

Substituir allò que es vol mostrar per una altra

cosa amb la que guarda alguna relació.

Metàfora

Consisteix

en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.

Hipèrbole

Es tracta de

mostra un objecte presentant-ne només una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.

Sinècdoque

La funció informativa (mostra una realitat: es

capta un tros de vida per a poder evocar-lo o mostar-lo), l’expressiva, la poètica i la suggestiva. Aquestes són les funcions bàsiques, però no pas les úniques.

Funcions de la imatge

És la funció del

llenguatge orientada al context. Al ser el context tot allò extra comunicatiu, la funció informativa o referencial tracta només successos reals i comprovables, ja que no són opinions ni coses subjectives.

Funció Informativa/Referenci

al

És la funció

orientada a l’autor de la imatge, expressió directa del subjecte anunciador davant d’allò sobre el que està informant.

Funció Emotiva o Expressiva

És la funció orientada

al missatge. Apareix sempre que la expressió atrau l’atenció sobre la seva forma.

Aquesta funció es basa en el missatge i es relaciona amb la imatge en general.

Funció Poètica o Estètica

Aquesta funció va dirigida a convèncer

l’espectador i la que domina en les imatges publicitàries.

No és la història del producte sinó una història en què el producte apareix en relació als protagonistes.

Les imatges subliminals són aquelles que, tot i no sent aparentment captades per l’individu, arriben fins al seu cervell i s’hi registren de forma inconscient, impossibilitat un filtratge crític.

Funció Suggestiva o Connotativa

Les imatges sempre són signes de quelcom aliè

que incorporen diversos codis comunicatius: uns de generals, altres específics, com el codi gràfic o el de la relació compositiva. Per llegir de forma comprensiva les imatges es necessari conèixer aquests codis.

Les característiques de la imatge (iconicitat, senzillesa, monosèmia, connotació, originalitat) poden utilitzar-se per a reforçar intencionadament el sentit d’un missatge icònic en el moment de crear-lo.

Codificació Visual

És el que anomenem

enquadrament i dóna una idea de la nostra posició física. La posició de l’observador és fonamental en la creació de sentit d’algunes imatges que provoquen la complicitat entre l’observador i el personatge.

Codi Espacial

Al analitzar una

imatge és important aturar-nos en la sensació que ens produeix l’actitud i la gestualitat de les figures que apareixen. Els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana.

Codi Gestual

L’escenografia és un

instrument per a la creació de matisos significatius. També pot col·laborar en la presentació deformada de la realitat.

Codi escenogràfic

Llum frontal: Aixafa les figures contra el fons i

els dona un aspecte irreal. Llum posterior: Permet separar les figures del

fons i afegeix tridimensional. Llum lateral i zenital: Accentuen els volums i

el relleu, però si la llum no és equilibrada accentua els contrastos deformats.

Llum de baix a dalt: Pot produir deformacions inquietants. Els efectes d’inquietud o de terror sempre van acompanyats d’una il.luminació especial per a subratllar l’angoixa.

Codi Lumínic

Llum Frontal

Llum Posterior

Llum lateral i zenital

Llum de baix a dalt

Tota comunicació

simbòlica implica un procés d’abstracció, ja que treballarem amb conceptes, amb realitats immaterials. Es poden establir relacions entre els símbols. Els símbols són instruments per al disseny d’un missatge concret.

Codi simbòlic

La codificació gràfica està vinculada als

instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.

Els objectius amb un gran angle de visió augmenten la sensació de profunditat.

Els teleobjectius apropen l’objecte i provoquen sensació d’aixafament.

L’Enfocament/Desenfocament, que sovint s’utilitza com a element expressiu. La part enfocada de la imatge tendeix sempre a destacar.

Codis gràfics

Les relacions poden

ser reals entre els objectes representats o poden ser potenciades per la composició de la imatge, amb ajuda de la codificació espacial i lumínico-cromàtica.

Codi de relació

Lectura tipográfica: és la que segueix un

mètode similar a l’utilitzat en la lectura d’un text.

La lectura gelstàtica, per la seva banda, implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció.

Segons Abraham Moles, seguint la teoria de la informació, quan la quantitat d’informació d’una imatge no és massa gran, la imatge es percep com una totalitat.

Lectura d’Imatges

ELEMENTS Dades observades: gràfiques i

verbals. ESTRUCTURES Relació entre els elements

gràfics, entre aquests i els elements verbals, tipus de composició, enquadrament, tipus de pla, recursos, funcions: narrativa, descriptiva.

SIGNIFICATS Coses que suggereixen la imatge, sentiments i emocions que produeix, experiències que ens fa recordar.

Factors d'Anàlisis

La imatge serveixi com a simple il·lustració. La imatge expressi una idea bàsica. Que existeixi

Interacció Verboicònica