Gabriel Mendoza

1er BAT «A»

2014/2015

7-EL LLENGUATGE VISUAL

DENOTACIÓ-CONNOTACIÓ

DENOTACIÓ:És el significat objectiu d’un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d’una llengua li atorguen per convenció i que es recull en obres normatives.

CONNOTACIÓ:Comporta l’associació de la imatge amb determinats sentiments. S’han elaborat escales tancades per a la valoració de les connotacions seguint la tècnica del diferencia semàntic d’Osgood

Les imatges monosemiques posseeixen un unic

significat o una unica interpretació. Les imatges

monosemiques estan pensades per ser llegides de manera fàcil i ràpida

Les imatges polisèmiques són les que fan possible

diferents interpretacions. En la recepció dels

missatges el public està influït per un context

personali social que matisa el significat original

MONOSÈMIA-POLISÈMIA

ESTEREOTIP- ORIGINALITAT

L’originalitat té un toc diferent en allò que representen o en la forma gràfic de representar-ho. Es considera una imatge original quan és capaç de transmetre un missatge més o menys complex

La massificació de la comunicació per imatges produiex la repetició d’esquemes, la propagació de l’estereotip, la insistència en estímuls coneguts i redundats de manera que ja no ens criden l’atenció

Es pot definir com una informació eleborada per un emissor amb un material que s’ordena segons una estructura i un

punt de vista, fent ús d’un codi i d’uns recursus expressius, per a dirigir-se a un receptor.

LA IMATGE GRÀFICA

Consisteix en l’organització dels seus elements en un espai determinat. La relació entre els elements i l’espai on es

col·loquen haurà de ser equilibrada

POSSIBILITATS DE COMPOSICIÓ

LA COMPOSICIÓ

TIPUS DE COMPOSICIÓ SUGGEREIX

COMPOSICIÓ HORITZONTALPredominen les linies horitzontals

Equilibri, calma, quietud…

COMPOSICIÓ VERTICALDestaquen les linies verticals

Accio, força, tensió…

COMPOSICIÓ DIAGONALPredominen les linies diagonals

Desequilibri, originalitat…

COMPOSICIÓ CÍCLICAPredominen les linies corbes

Complicació, dinamisme, moviment…

El pla és l’espai que presenta o reprodueix una imatge en relació amb els seus components.

TIPUS DE PLANS

PLANS LLARGS

PLANS MITJOS

PLANS CURTS

ELS PLANS

Mostren més espai que objectes

PLANS LLARGS

Gran pla general:Mostra un espai

enorme. No destaca cap element.funció

desciptiva.imatges de presentació

Pla general:Predomina l’espai

sobre elements. No destaca cap element

tot i que es reconeixen.

Pla de conjunt:apareix un element que destaca en un

espai extens. Funció descriptiva.

Acostament a l’acció

Mostren un equilibri entre espai i objectes

PLANS MITJOS

PLA MIG:El subjecte predomina

sobre l’ambient en que es troba.

PLA AMERICÀ:Mostra la figura humana

del cap als genolls

Mostren més objectes que espais

PLANS CURTS

PRIMER PLA:presenta una part essencial del tema que es vol destacar

PLA DETALL:No és suficient per coneixer la totalitat, no posseix referència espacial

Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferencies entre les seves

qualitats

LA COMPARACIÓ

Consisteix en donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les persones. Els publicistes utilitzen aquest

recurs per a humanitzar el producte

PERSONIFICACIÓ

METÀFORA

Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna relació

Consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió

HIPÈRBOLE

Es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera que el receptor pugui imaginar el que falta

SINÈCDOQUE

Podem distingir quatre funcions fonamentals de la comunicació pere imatges: la informativa, l’expressiva, la

poètica i la suggestiva

FUNCIONS DE LA IMATGE

Funció del llenguatge orientada al context. Al ser el context tot allò extra comunicatiu, la funcio informativa tracta

només successos reals i comprovables

FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL

És la funció orientada a l’autor de la imatge, expressió directe del subjecte enunciador davant d’allò sobre el que

està informant. Permet afegir la subjectivitat de qui mira, el seu estat emocional, el seu punt de vista personal, la seva

ubicació irreeplaçable en l’espai com a ésser vital

FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVSA

Està centrada en la fotografia mateixa. És la funció orientada al missatge. Apareix sempre que la expressió

atrau l’atenció sobre la seva forma.posseeix molta informació, es una funció constant en el llenguatge

publicitari. Aquesta funció es bassa en el missatge i es relaciona amb la imatge

FUNCIÓ POETICA O ESTETICA

Aquesta funció va dirigida a convencer l’espectador i la que domina en les imatges publicitaries.si els missatges

publicitaris s’ajustessin al seu proposit teoric d’informar els consumidors per a orientar la seva llibertat d’elleció, cada

anunci tractaria de presentar, de la forma més clara possible

FUNCIÓ SUGGESTIVA O CONNATIVA

Les imatges incorporen codis comunicatius generals, que existeixen en la nostra interacció directa amb l’entorn, i codis especifics. Els codis són d’origen cultural, la qual cosa implicaque la seva acció provoca diferents efectes

segons l’epoca o el lloc

CODIFICACIÓ VISUAL

Quan es fa una fotografia o es pinta un quadre, es plasma una parcl·la del que es pot veure. Caldrà escollr l’amplitud

del camp de treball i el punt de vista des del qual es contempla. És el que anomenem enquadramenti dona una

idea de la nostra posició física

CODI ESPACIAL

Al analitzar una imatge és important aturar-nos en la sensació que ens produiex l’actitud i la gestualitat de les

figures que hi apareixen. Els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació huma

CODI GESTUAL

Els protsgonistes principals de les imatges estan envoltats d’una sèrie d’elements afegits que ambienten i adjectiven la

seva presencia. A l’hora de construir missatges, l’escenografia és un istrument per a la creació de matisos

significatius.

CODI ESCENOGRÀFIC

LLUM DEFINICIÓ

FRONTAL Aixafa les figures contra el fons i els dóna un aspecte irreal

POSTERIOR Permet separar les figures del fons i afegeix tridimensionalitat

LATERAL I ZENITAL Accentuenels volums i relleu, però si la llum no és equilibrada

accentua els contrastos deformats

DE BAIX A DALT Pot produir deformacions inquietants

CODI LUMINIC

FOTOS CODI LUMINIC-

Llum de baix a adalt

Llum frontal

Llum posterior

Llum lateral i zenital

Quan la representació visual d’una persona o una cosa és entesa com la representació de quelcom més ampli que la

cosa o persona concretes, estem davant d’un proces comunicatiu de carácter simbolic

CODI SIMBOLIC

La codificació gràfica està vinculada als instruments tecnics amb els quals s’elabora el missatge visual. Aquests

instruments determinen particularitats formals que matisen el sentit total de les imatges, identifiquen el missatge amb determinats estils o comportaments socials i influeixen en

l’exactitud de la representació i en la nostramanera de percebra-la

CODIS GRÀFICS

La disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge estableix relacions entre ells i pot

convertir-se en factor de jerarquització i d’ordre. Les relacions poden ser reals entre els objectes representats

CODI DE RELACIÓ

La lectura tipografica és la que segueix un metode similar a l’utilitzat en la lectura d’un text.

La lectura gelstatica implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció. La impressió global obtinguda a primer cop d’ull destaca el tema principal i despres es localitzen

els centres d’interes

LECTURA D’IMATGES

La imatge pot ser força complexa, de manera que caldrà fer-ne la lectura per parts: identificació de cada element que apareix en la imatge, com estan estructurats, i quins

significats transmeten

ELEMENTS: dades observades

ESTRUCTURES: relació entre els elements grafics

SIGNIFICATS: coses que suggereix la imatge

FACTORS D’ANALISI