EL LLENGUATGE VISUAL

- CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

- ESTRUCTURA DE LA IMATGE- RECURSOS EXPRESSIUS DE

LA IMATGE- FUNCIONS DE LA IMATGE

- CODIFICACIÓ VISUAL- LECTURA D’IMATGES

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

ICONICITAT – ABSTRACCIÓSENZILLESA – COMPLEXITATDENOTACIÓ – CONNOTACIÓMONOSÈSMIA – POLISÈMIAESTERIOTIP - ORIGINALITAT

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE ICONICITAT – ABSTRACCIÓ

Iconicitat: Semblança de la imatge amb la realitat exterior.

Abstracció: La imatge no manté semblança amb la realitat

El grau d’iconicitat o abstracció dependrà del valor d’identitat d’allò representat respecte la realitat.

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE SENZILLESA – COMPLEXITAT

La senzillesa o complexitatd’una imatge depèn de laquantitat i tipus de relacióentre elements. La inclusióde més de 4 elements faconsiderar de complexa unaimatge.

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE DENOTACIÓ – CONNOTACIÓ

La connotació comporta l’associació de la imatge amb determinats sentiments.

La denotació és el significat objectiu d’un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d’una llengua li atorguen.

MONOSÈSMIA – POLISÈMIA

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

Les imatges polisèmiquessón aquelles que tenendiferents interpretacions.

La polisèmia neix de lesconnotacions que provoquenles relacions entre elsdiferents elements de laimatge.

La polisèmia icònica ésprogramada pels creadorsd’imatges per entrar enconnexió amb elssentiments, creences itendències del públic.

Polisèmia

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE ESTERIOTIP - ORIGINALITAT

En l'estereotip es produeix una repetició de l’esquema que forma la imatge en totes les reproduccions.

Les imatges originals són aquelles que tenen un toc diferent en allò que representen o en la forma gràfica de representar-ho.

Estructura de la Imatge

Composició i plans.

Composició

La composició consisteix en l’organització dels elements en un espai determinat

Composició HoritzontalComposició Vertical

Composició DiagonalComposició Cíclica

Estructura de la Imatge

Composició Horitzontal

Predominen les línies horitzontals suggereixen: equilibri, calma, quietud.

Estructura de la Imatge

Composició Vertical

Destaquen les línies verticals suggereix: acció, força, tensió

Estructura de la Imatge

Composició Diagonal

Predominen les línies diagonals suggereixen: desequilibri, originalitat

Estructura de la Imatge

Composició Cíclica

Predominen les línies corbes suggereixen: complicació, dinamisme, moviment.

Plans

Plans Llargs

Plans Mitjos

Plans Curts

El pla és l’espai que reprodueix una imatge en relació amb els seus components

Plans Llargs

Mostren mes espais que objectes

Gran Pla General

Pla General

Pla de Conjunt

Plans Llargs

Gran pla general

Espai enorme, no destaca cap element

Plans Llargs

Pla General

Predomini de l’espai sobre els elements, no destaca cap element però es reconeixen

Plans Llargs

Pla de Conjunt

Apareix un element que destaca en un espai extens

Plans Mitjos

Equilibri entre espai i objectes

Pla Mig

Pla Americà

Plans Mitjos

Pla Mig

El subjecte predomina sobre l’ambient en què es troba

Plans Mitjos

Pla Americà

Mostra la figura humana de cap a genolls

Plans Curts

Més objectes que espais

Primer Pla

Pla de Detall

Plans Curts

Primer Pla

Presenta una part essencial del tema que es vol destacar. Lectura fàcil i ràpida.

Plans Curts

Pla de detall

No és suficient per a reconèixer la totalitat, no posseeix referència espacial.

Recursos expressius de la imatge

La comparació

La personificació

La metàfora

La hipèrbole

La sinècdoque

La comparació

La comparació consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i deferències.

La personificació

Consisteix en donar als objectes qulitats humanes.

La metàfora

Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna relació.

La hipèrbole

Consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.

La sinècdoque

Mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.

Funcions de la imatge

Quatre funcions: Informativa, expressiva, poètica i suggestiva.

Funció informativa o referencial

Funció orientada al context, tracta només successos reals i comprovables

Funció emotiva o expressiva

És la funció orientada a l’autor de la imatge, expressió directa del subjecte.

Permet afegir la subjectivitat de qui mira.

Funció poètica o estètica

Està centrada en la fotografia mateixa. Funció orientada al missatge.

Funció suggestiva o connotativa

Aquesta funció va dirigida a convèncer l’espectador, domina en les imatges publicitàries.

Funció suggestiva o connotativa

Imatges subliminals són aquelles que, tot i no ser captades per l’individu, arriben fins al seu cervell i s'hi registren de

forma inconscient.

Imatge subliminal

Codificació visual

Codi espacialCodi gestual

Codi escenogràficCodi lumínicCodi simbòlic

Codi gràficCodi de Relació

Codi espacial

Quan es fa una fotografia caldrà escollir l’amplitud del camp de treball i el punt de vista des del qual es contempla, és el que anomenem enquadrament.

Codi gestual

Els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana. Poden expressar diverses actituds, intencions i estats d’ànim.

Codi escenogràfic

L’escenografia és un instrument per la creació de matisos significatius, pot col·laborar en la presentació deformada de la realitat.

Codi lumínic

Les possibilitats de variar la quantitat i el tipus de llum d’una imatge són enormes i repercuteixen en el significat i la bellesa de la imatge.

Codi lumínic

Llum frontal

Aspecte irreal

Codi lumínic

Llum posterior

Separa les figures del fons i afegeix tridimensionalitat

Codi lumínic

Llum lateral i zenital

Accentua els relleus i volums

Codi lumínic

Llum de baix a dalt

Deformacions inquietants

Codi lumínic

Els colors

Càlids Freds

Sentiments d’eufòria, optimisme i fortalesa

Sentiments relaxants, pessimistes i dèbils

Codi simbòlic

Per a que una imatge simbolitzi alguna cosa tan sols és necessari que admetem aquest significat.

Codi gràfic

La codificació gràfica està vinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.

Codi de relació

La disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge estableix relacions espacials entre ells i pot convertir-se en factor

de jerarquització i ordre.