tema 7: el llenguatge visual
TRANSCRIPT
Tema 7: El llenguatge visual
Característiques de la imatgeEstructura de la imatgeRecursos expressius de la imatgeFuncions de la imatge Codificació visualLectura d’imatges
7.1. Característiques de la imatge
Haga clic en el icono para agregar una imagen
Imatge publicitari on es pot apreciar algunes de les característiques de la imatge.
Introducció
La imatge fa referència a quelcom. La relació entre imatge i realitat està tan mecanitzada que sovint ens sentim davant d’una realitat, més que no pas davant de la seva imatge. Una confusió que, segons com, pot ser perillosa, ja que pot provocar una distorsió de la realitat Existeixen una sèrie de característiques que posseeixen totes les imatges: Iconicitat – Abstracció, Senzillesa – Complexitat, Denotació – Connotació, Monosèmia – Polisèmia, Estereotip (redundància) – Originalitat. En aquestes dos imatges es nota com està retocada la de la esquerre, cosa
que fa que pugui alterar la realitat.
Iconicitat – Abstracció
El grau d’iconicitat pur seria si mostrés la imatge un fragment de la realitat tal com pugui aparèixer davant la nostra visió normal
El grau d’abstracció serà més alt com més llunyana sigui aquesta de qualsevol referent de la realitat.
Aquestes imatges estan ordenades de més icòniques (esquerre) cap a més abstractes (dreta)
Senzillesa – Complexitat
Des del punt de vista visual, la inclusió de més de 4 elements fa que la imatge sigui complexa, a més pot tindre molt o poc significat semàntic.
En canvi, la senzilla tindrà pocs elements, però, compte, pot tindre un gran significat semàntic o no exactament en el cas de la complexa.
En aquesta imatge veiem pocs elements a baix (senzilla) i més elements a sobre (complexa)
Denotació - Connotació
Denotació Connotació
Buscaràs els sentiments subjectius de la imatge
Comporta l’associació de la imatge amb sentiments
Busca el aprofundiment de la imatge
No té un sentit subjectiu
Busca tots els elements observables i no els sentiments
Segons la denotació, veiem uns grup de persones situen el cap a terra.
Segons la connotació podem veure a unes persones meditant fielment cap a un ésser suprem per ells. Ens pot suggerir la lleialtat que mostren cap a Alà
Monosèmia – Polisèmia
En canvi en les imatges monosèmies només disposarà de una opció en la seva interpretació.
Les imatges polisèmies són les que fan possible diferents interpretacions. Les interpretacions son degudes a les connotacions, relacions entre els elements, interpretacions, els contextos de les figures, els significats i la interacció entre les formes.
En aquestes dues imatges podem observar que la de dalt, es veu amb un sol significat, interpretació, context.... I la de a baix té molts punts de vista i característiques de la imatge, juga amb el context, interpretació de la lectura, etc.
Estereotip (redundància) – Originalitat
Estereotip
Repetició de tècniques ja utilitzades, es a dir, realitzar una imatge amb les mateixes formes de sempre.
Originalitat
Imatges amb innovació
La imatge es capaç de transmetre un missatge complex instaurant nous paràmetres
En aquestes imatges, podem veure que una fotografia pot anar més cap a la originalitat (imatge amb nous paràmetres innovadors) o cap a una forma repetitiva (estereotip)
7.2. Estructura de la imatge
La imatge gràfica es pot definir com una informació elaborada per un emissor amb un material (elements gràfics) , que s’ordena segons una estructura i un punt de vista, fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius, per a dirigir-se a un receptor.
Imatge representativa de la estructura que pot tenir una imatge.
ComposicióLa composició d’una imatge consisteix en l’organització dels seus elements en un espai determinat.
Tipus de composició: Suggereix:
Composició horitzontal Predominen les línies horitzontals
Equilibri, calma, quietud...
Composició verticalDestaquen les línies verticals
Acció, força, tensió...
Composició diagonal Predominen les línies diagonals
Desequilibri, originalitat...
Composició cíclicaPredominen les línies corbes
Complicació, dinamisme, moviment...
Aquí hi predominen les línies diagonals (composició diagonal)
Els plans El pla és l’espai que presenta una imatge
en relació amb els seus components. S’utilitza
en funció de les necessitats
expressives. Cada pla té una significació Plans llargs
• Gran Pla general
• Pla General
Plans mitjos
• Pla mig • Pla
americà
Plans curts
• Primer pla
• Pla de detall
Pla utilitzat en el món de la cinematografia
Plans llargs
Gran pla general • Funció descriptiva
Pla general • Introdueix relats , salts en el temps • Canvi d’escenari
Pla de conjunt• Funció descriptiva • Acostament a l’acció
Imatge de fons representativa dels plans cinematogràfics, la imatge de fons seria un pla de conjunt
Plans mitjos
Pla mig• Pla més utilitzat.• Funció narrativa i importància
expressiva
Pla americà • Mostra converses en els
personatges
La imatge de fons mostra diferents plans cinematogràfics d’una peli de por antiga
Plans curts
Primer pla • Lectura fàcil i ràpida.• Valor expressiu, narratiu.
Pla de detall • Gran poder d’atracció
En la imatge de fons veiem un pla de detall, es representativa com ja hem dit prèviament dels plans fotogràfics
7.3. Recursos expressius de la imatge
Es poden adoptar els recursos
expressius de la llengua en la
composició de la imatge
Es poden adoptar els recursos
expressius de la llengua en la
composició de la imatge
La comparació
En aquesta imatge podem observar com s’exposa els dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferències entre les seves qualitats.
La personificació
Observem que s’atribueixen qualitats de personalitat a animals o objectes , consisteix en donar qualitats humanes, trets propis de les persones.
La metàfora
Aquí veurem que la metàfora consisteix en substituir allò que es mostra per una altra cosa amb la que guarda alguna relació.
La hipèrbole
La hipèrbole consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió
La sinècdoque
La sinècdoque tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que falta. També es pot donar el cas de que passes a la inversa.
7.4. Funcions de la imatge
Funcions bàsiques
Expressiva o
emotiva
Informativa o
referencial
Poètica o estètica
Suggestiva o
connotativa
Funció referencial o informativa
La funció referencial o informativa te una especial rellevància en la fotografia periodística i el documentalisme. En aquí veurem que te un llenguatge orientat al context i que tracta només de successos reals i comprovables. També podem dir que aquests tipus de fotografies faciliten la descripció del món des d’un punt de vista imparcial i objectiu.
Funció emotiva o expressiva
En aquí veurem que en aquestes imatges que van orientades a l’autor de la imatge. En els quals es una expressió directa i permet afegir subjectivitat de qui mira, estat emocional, punt de vista personal, ubicació en l’espai com a ésser vital, amb voluntat. Per aconseguir-ho necessitarem l’ús del gran angular
Funció poètica o estètica
En aquesta funció experimentarem que va orientada al missatge. Sempre atrau l’atenció sobre la seva forma. És una funció constant en el llenguatge publicitari.Tendeixen a cridar l’atenció de l’espectador, implicant-hi la funció connotativa o suggestiva.
Funció suggestiva o connotativa
Aquesta funció va dirigida a convèncer a l’espectador i la que domina en les imatges publicitàries . La funció suggestiva de la imatge és la més interessada; pretén obtenir quelcom de nosaltres, no pas donar-nos-ho. Tracta de guanyar adeptes o vendre’ns quelcom.
7.5. Codificació visual
En la nostra cultura identifiquem la imatge amb la
realitat. Les imatges incorporen diversos codis
comunicatius: uns de generals i altres d'específics.
Les imatges comuniquen per la via emotiva. Per això, sovint, es transmeten
emocions, sentiments, valors, etc. Que el receptor assumeix de manera
inconscient. Utilitzat pels publicistes i altres
comunicadors de la societat de masses.
Les característiques de la imatge (iconicitat, senzillesa,
monosèmia, connotació, originalitat) poden utilitzar-ne
per a referir intencionadament el sentit
d'un missatge.
Codi espacial
Una realitat pot quedar plasmada des d’infinits enquadraments, per la qual cosa transmet
una imatge objectiva o distorsionada de la
realitat
Com més petit sigui l’espai més
probabilitats hi haurà de transmetre una idea diferent a la
realitat.
Fotografies ordenades d’esquerre (relacions objectivitat) cap a la dreta (engany)
Relacions d’objectivit
at
Distorsió o
realitatEngany
Codi gestual
Al analitzar una imatge em de
tindre en compte la sensació,
gestualitat i actitud que ens produeix.
La gestualitat és utilitzada al màxim en l’elaboració
d’historietes i caricatures. Fins els objectes posseeixen la
gestualitat, oferint sensació de rigidesa, abandonament,
quietud... La publicitat articula els missatges reforçant els
aspectes gestuals.
Aquí veiem com hi predomina els gestos que tenen una significació clara i directa en la comunicació humana
Codi escenogràfic Els protagonistes de les
imatges estan envoltats d’una sèrie d’elements afegits que
ambienten i adjectiven la seva presència. Tot plegat ens
aporta dades sobre la seva personalitat, gustos ,
circumstàncies temporals, espacials i relació social.
L’escenografia és un instrument per a la creació de matisos significatius. Es poden presentar les coses molt més boniques del que es poden
veure en la realitat.
En aquesta imatge podem observar la creació de matisos significatius ( la il·luminació que podem distingir i els ulls plorosos)
Codi lumínic
Les possibilitats de variar llum d’una imatge són
enormes i repercuteixen en el significat i la bellesa
de la imatge.
En la imatge es pot observar les ombres que donen un significat en la imatge i dona també una bellesa de la imatge
Llum frontal
La llum frontal aixafa les figures contra el fons i els dóna un aspecte irreal
(Codi lumínic )
Llum posterior (Codi lumínic )
Podem observar que en aquesta il·luminació com es pot apreciar la tridimensionalitat
Llum lateral i zenital
Ens podem fixar que en aquests tipus de llum s’accentuen els volums i el relleu
(Codi lumínic )
Llum de baix a dalt
Aquesta llum pot produir deformacions inquietants. Aquestes imatges solen donar angoixa.
(Codi lumínic )
Codi simbòlic Quan la representació visual d’una persona o una cosa és entesa com la representació de quelcom més ampli que la cosa o persona contretes, estem davant d’un procés comunicatiu de caràcter simbòlic
causa
efecte
Símbols
En aquesta fotografia podem apreciar com s’aplica la llei de la simbologia (causa-efecte). Es veu que el cartró te forma de una persona (suposadament i dorm un rodamóns).
Codis gràfics
La codificació gràfica està vinculada als instruments tècnics (pintura, pintura mural, gran angular, pel·lícules, disseny electrònic digital...)
Imatge representativa dels diferents programes d’edició a l’ordinador.
Gran angular
Distorsiona la realitat de tal manera que sembla més gran.
Fotografia feta amb un objectiu d’ull de peix
(Codis gràfics)
Teleobjectius
Pel contrari els teleobjectius apropen el objecte i provoquen sensació d’aixafament
En la fotografia es mostra un teleobjectiu.
Enfocament/desenfocament
Aquesta imatge podem observar que la part enfocada de la imatge tendeix sempre a destacar
Codi de relació La disposició dels elements parcials dins de l’espai determinat pels límits del quadre, estableix relacions espacials entre ells i pot convertir-se en factor de jerarquització i d’ordre. Poden ser reals o poden ser potenciades per la composició de la imatge
En aquesta imatge podem apreciar la relació entre imatge- text (colibrí-nèctar).
7.6. Lectura d’imatges
Quan es descriu una imatge resulta difícil enumerar municiosament cadascun dels detalls gràfics rellevant d’aquesta. Vol dir que una part d’aquesta informació no arriba a la nostra percepció conscient, són percepcions que passen inadvertides
Criteri tipogràfic Criteri gestàltic
Els missatges subliminals en són d’exemple alhora de transmetre una percepció inadvertida.
Lectura tipogràficaÉs la que segueix un mètode similar a l'utilitza't en la lectura d’un text: des de l’angle superior esquerre fins l’inferior dret. Aquest criteri resulta poc lògic
Podem veure que els còmics utilitzen una lectura tipogràfica.
Lectura gelstàtica Implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció. La impressió global obtinguda a primer cop d’ull destaca el tema principal i a continuació es localitzen els centres d’interès menors.
Es veu el tema principal(un home passejant, i els centres d’interès menors (esta al costat d’un riu, esta barrejada amb la pintura, etc.)
Factors d'anàlisi
Elements• Dades observables
Estructures • Relació entre els elements gràfics i els altres elements ( composició,
enquadrament, elements verbals...)
Significats• Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix.
Imatge representativa del anàlisi d’una imatge.
Interacció verboicònica
Text + imatge:Que sigui un text sigui el que aporti el sentit al missatge
Que, pel contrari, la imatge expressi una idea bàsica
O que existeixi una complementarietat entre text i la imatge.
En aquesta imatge podem veure la relació entre text-imatge
Textos i imatges que es complementen
Relació de recolzament
El text serveix de recolzament de la imatge
Relació de parasitisme o oposició
El text aporta un significat diferent al que expressa la pròpia imatge, anul·lant, contradient o tornant ambigua la realitat del propi registre fotogràfic.
Relació de simbiosis
Significats denotatius i connotatius (enriquiment mutu)