llenguatge visual llenguatge verbal - xtec. el llenguatge visual أ©s universal, com ja queda...

Download LLENGUATGE VISUAL LLENGUATGE VERBAL - xtec. El llenguatge visual أ©s universal, com ja queda assenyalat,

Post on 31-Aug-2019

0 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • LLENGUATGE VERBALPROGRAMA DE DIBUIX INTEGRADORPER A ALUMNES NOUVINGUTS

    G U I A D I D C T I C AC U R S 2 0 0 4 / 2 0 0 5

    C R I S T I N A D E B A L A N Z

    LLENGUATGE VISUAL

  • LLENGUATGE VISUAL I LLENGUATGE VERBALPrograma de dibuix integrador per a alumnes nouvinguts

    Index

    1. INTRODUCCI ............................................................................................ 52. ORIENTACIONS DIDCTIQUES ........................................................... 7

    A. Informacions prvies sobre immigraci ........................................... 7

    B. Introducci al llenguatge visual i plstic .......................................... 8

    C. Materials didctics .......................................................................... 9

    D. Criteris davaluaci ........................................................................ 12

    3. OBJECTIUS ............................................................................................... 154. CONTINGUTS ............................................................................................ 17

    A. Conceptes ..................................................................................... 17

    B. Procediments ................................................................................. 17

    C. Actituds .......................................................................................... 19

    5. RECURSOS ................................................................................................ 216. DIRECTRIUS PER A LS DEL MANUAL DE LALUMNE .......... 23

    Unitat 1. La lnia ................................................................................. 23

    Unitat 2. Les formes planes ............................................................... 27

    Unitat 3. Comparaci de formes ........................................................ 32

    Unitat 4. Formes modulars ................................................................. 36

    Unitat 5. El volum i lespai .................................................................. 40

    Unitat 6. Punt de vista ........................................................................ 45

    Unitat 7. Imatges simbliques ............................................................ 49

    7. CONCLUSIONS ........................................................................................ 538. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 55

  • Introducci 5

    1. INTRODUCCI

    Aquest projecte neix de la necessitat real datendre, a laula de dibuix, els alumnes nouvinguts de pasos de llenges no romniques i, molt sovint, amb grafies diferents a la nostra. Es tracta dalumnes molt diversos entre si perqu mentre uns acaben darribar, daltres ja duen uns mesos entre nosaltres i mentre alguns han estat correctament escolaritzats, daltres prcticament no han trepitjat una escola.

    Tampoc no sol haver-hi un mnim duniformitat entre aquests alumnes, tant pel que fa a les edats com a les seves actituds. La majoria est ben predisposada a aprendre, per no falten els que intenten escapolir-sen.

    Si a tot aix shi afegeix la diversitat de mentalitats daquest alumnat i la dificultat per superar el trencament amb el seu pas dorigen i el seu passat, s comprensible que resulti fora difcil impartir, amb unes certes garanties daprofitament, lensenyament a tots plegats, compartint aula i professor.

    En preparar aquest programa, la meva intenci ha estat, en tot moment, ser el mxim de realista quant a les possibilitats de treball a laula, tant per la limitaci derivada de la varietat de nivells entre els estudiants, com per la dificultat destablir hbits comuns de treball. No obstant aix, he fet una concessi a la ficci no limitant el programa al nombre real dhores de Dibuix a la secundria perqu, en aquest cas, amb poques unitats ja hauria estat preparat el material.

    Mhe perms, tamb, interpretar de manera molt personal - i potser discutible- la programaci oficial dEducaci Visual i Plstica, triant els temes que considero interessants i dutilitat per aquest collectiu dalumnes i intentant fer-los atractius. Crec que s la nica forma dengrescar autnticament els alumnes i dimplicar-los en el seu aprenentatge.

    Inicialment, vaig pretendre dissenyar un programa de dibuix que permets afavorir lassimilaci de la llengua vehicular, que s el coneixement primordial. Desprs de consultar algunes fons dinformaci, comentar-ho amb companys de professi i rumiar-ho bastant, he modificat lleugerament la primera intenci. El llenguatge de les imatges s, en si mateix, una potent eina de comunicaci, amb una sintaxi prpia, encara que imprecisa i interpretable. All que alg, davant dun fet real, pugui expressar en imatges ser, sens dubte, diferent del que pugui comunicar amb paraules, per no ser millor ni pitjor. Ambds llenguatges aportaran algun tret diferencial i els qui siguin capaos de fer-ho amb tots dos, podran optar en cada moment, per aquell que els sembli ms adient.

    Des de laula de Dibuix es pot ensenyar aquest llenguatge universal als estudiants, perqu puguin fer-ne s. Es pot introduir lalumne en la sintaxi i dotar-lo aix dun llenguatge que li permeti expressar amb imatges el que percep, sent o pensa. Aquest llenguatge s el contrapunt de laprenentatge intellectual de la majoria de matries, que simparteixen als centres educatius. Si lhemisferi esquerre del cervell regeix lescriptura, la lectura i laritmtica, lhemisferi dret socupa de percebre formes i espais i, s evident, que la combinaci de les dues formes de pensament ha de resultar molt positiva, quan es tracta de relacionar conceptes i resoldre problemes.

    El llenguatge visual s universal, com ja queda assenyalat, perqu tothom pot entendrel de manera intutiva i, per tant, facilita laprenentatge de moltes rees de coneixement que en depenen. s competncia del llenguatge visual i plstic el domini dels traats, per fer de lescriptura signes comprensibles; lorientaci espacial, que ens permet interpretar i realitzar un pla; el desenvolupament de lobservaci, com a font dinformaci de lentorn; la

  • 6 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal

    interpretaci correcta dimatges publicitries...

    Mhavia plantejat en un principi crear un material destinat exclusivament a laula dacollida. Un material que agilitzs la incorporaci lalumne estranger nouvingut al centre, s a dir, que afavors la comunicaci amb el seu entorn i facilits ladquisici de coneixements i la seva integraci dins laula. De fet, volia fugir del que no fos estrictament necessari per a aquest collectiu dalumnes, per ms tard, en pensar en la temporitzaci vaig adonar-me qu amb una hora setmanal de plstica a laula dacollida, s impossible dur a terme cap tipus de programa. Desprs daquestes cavillacions, el material sha convertit en un programa de dibuix pensat per als alumnes nouvinguts, per obert a tots els de lESO i aix til a un nombre ms gran dalumnes.

  • Orientacions didctiques 7

    2. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

    A. Informacions prvies sobre immigraciUna bona part del collectiu de professors ha tingut contacte, en els darrers anys, amb alumnes procedents de la immigraci i, per tant, coneix fora b la problemtica especfica derivada daquesta realitat. No obstant adjuntar algunes informacions bsiques, que crec que poden ser dutilitat.

    En primer lloc, cal recordar que Espanya ha estat des del 1950 un pas dimmigraci i que, a comenaments del segle XXI, sn ms els emigrants espanyols que els immigrants forans. La majoria daquests prov del tercer mn i, en haver-se desplaat per motius econmics, t intenci de romandre al nostre pas.

    Cal recordar tamb que, comparat amb el daltres pasos de la CE, el percentatge dimmigrants arribats a Catalunya s baix, tot i ser un dels ms elevats dEspanya. Per el cert s que aquest flux no es pot aturar i, per tant, cal accelerar una adequada planificaci per integrar aquest collectiu i acceptar aquesta societat diversa, que ja s una realitat.

    s un fet inqestionable que la integraci dels adolescents immigrants es fa, essencialment, des del centre escolar i, particularment, des de cada rea de coneixement, per la qual cosa la tasca que ens pertoca als educadors s realment important.

    Les principals dificultats que ens podem trobar amb lalumnat immigrant sn:

    Lescassa o nulla escolaritzaci anteriorment rebuda, la qual cosa sol dependre dels costums del pas dorigen.

    El desconeixement de la llengua dacollida i, de vegades tamb, de lalfabet llat o de la prpia llengua escrita.

    Larribada tardana al nostre sistema educatiu, aix com la ubicaci dalguns alumnes en un nivell que, pel seu baix grau de formaci, no els correspondria.

    La impacincia dels pares per veure incorporats els fills al mn laboral i el poc inters que alguns demostren per la seva formaci. (Sha dentendre que a molts pasos del tercer mn aquests adolescents estarien en edat de treballar, mentre que aqu sn obligats a romandre a lescola).

    La situaci econmica precria i la inestabilitat deguda a separacions familiars i a dependre davis, oncles i amics, per absncia dels pares.

    Els problemes de tipus religis (costums, calendari, aliments), derivats del xoc amb els nostres costums i tradicions.

    El desconeixement del context social i les dificultats dadaptaci a una nova societat, desprs del trencament amb el seu passat.

    Aquestes dificultats mai podran motivar que lalumnat nouvingut deixi de comunicar-se amb els que lenvolten, ja que des del primer moment necessitar fugir de lallament. s evident que la llengua vehicular sempre ser el principal mitj de comunicaci de qu disposin. Ara b, per assegurar lxit en els estudis, no nhi ha prou amb un coneixement funcional d