elecció i composició

Download Elecció i composició

Post on 04-Jul-2015

147 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1.

2.

  • En a quest apartat he buscat el recolzament de les lnees bsiques. Amb les lnies he vulgut port la visi de l'espectador cap a un punt en concret o per moure la vista d'un objecte a un altre. He utilitzat el format vertical i el format horizontal. He treballat el flux per donar-li algunes fotografies una sensaci de moviment. Amb les lineas diagonalshemostr atms dinamisme.
  • Ens podem fixarque en la fotografia de les escales: que tenim un seguit de lnies diagonals que ens delimiten i ens porten la mirada fins a dalt de lescala. Tamb podem veure que el tronc de larbre simula una linea vertical la qual ens dna una sensaci de profunditat. Finalmnent podem apraciar en una fotografia com les lnies horitzontals ens porten cap el elements. En aquest cas, en dos homes.

3. 4. 5. 6. 7. 8.

  • Els elements repetitsens donen un sentit de relaci de les diferents parts duna imatge. La uni delements molts cops ens pot aportar una sensaci duni. En les segents fotografieses pot veure com he buscat diferents maneres de mostrar aquesta tcnica. Podem veure que he utilitzat diferents tipus de formats, i en alguna fotografia he utilitzat el recurs de lenfocament sel.lectiu. Tamb he utilitzat el concepte despai obert. Encara que el cel el considerem un espai obert, aquesta gran distncia que hi ha entre lobjectiu i els ocells ens provoca una sensaci dabstraci (Caracterstica de els espais tancats).

9. 10. 11. 12. 13.

  • En aquest apartat ens podem fixar que utilitzant aquesta tcnica aconseguim un cert dinamisme a la fotografia. Els grups de tres ens dnan una sensaci de moviment. Un una de les imatges he fotografiat a dos membres del grup en un punt de vista posterior i al tercer en un frontal, aix he aconseguit una sensaci de moviment. Tamb en algunes de les fotografies he aplicat la regla dels tres teros per donar-li una major importncia als protagonistes de la imatge .

14. 15. 16. 17. 18. 19.

  • En aquest apartat he buscatmostrar els dos tipus de colors que hi ha: els colors clids i els colors clars. En la primera imatge predomina el blau , el qual, ens transmet una serenor. Ens dna una sensaci de tranquillitat i confiana. Tamb est lligat a que he fotografiat un element tranquil, com s un llac. En la segona fotografia he buscat tot el contrari. He intentat expressar ms acci. Una imatge ms temperental, per aix me recolzat amb una posta de sol on el color vermell.regna en tota la fotografia .

20. 21. 22. 23.

  • Aquest part ha sigut la que mha costat ms. He obtat per fotografiar imatges on aparegui principalment la regla de teros, ja que, s molt utilitzada en la qotidianitat. Amb ella fixo clarament els punts inters de la fotografia. s a dir, on vull que vagin les mirades del les persones. Tamb he arribat ha utilitzar la ra urea. On he establit una asimetria.

24. 25. 26. 27. 28. 29.

  • Les lnies corbes en la fotografia ens transmeten un moviment. Ens donen una sensaci de que tot t un cert flux i dinamisme.En aquest cas he fotografiat una corba en la qualhe omplert lenquadrament per poder assegurar-nos que es converteix en el centre datenci de la fotografia. A ms aix he eliminat possibles elemtens que ens preguessin latenci.

30. 31. 32. 33. 34. 35.

  • En els retrats normalment busquem centrar latenci de la fotografia al element retratat. Per aconseguir aquest objectiu utilitzem lenfocament sel.lectiu. Ens les tres fotografies segents he utilitzat aquest recurs per donar-li el major protagonisme a la persona retratada. s important en que al fons de la fotografia, la qual estar desenfocada no hi hagin masses elements que ens puguin distreure del centre dinters. Per fer aquestes fotografies he buscat un velocitat dobturaci rpida i una obertura de diafragma gran per aix aconseguir un desenfocament .

36. 37. 38. 39.

  • En aquest apartat he obtat per un enquadrament artificial. El enquadrament ma servit per emmarcar el centre dinters de la fotografia, la natura.He jugat amb lenmarcar un element natural a travs dun element artificial.

40. 41.

  • Amb el que busquem a les simetries es mostrar la difncia entre elements amb simetries aperents I simetries reals.Els elements simetrics solen tenir el eix central en el mig de la fotografia.Les aparents serien aquells que dun cop dull ens semblan perfectes per realment no ho sn. s el cas del cotxe reflectat. En canvi les simetries reals sn aquellas que sn exactament igualts.

42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. 52. 53. 54. 55. 56. 57. 58. 59. 60. 61. 62. 63.