composició i enquadrament de l'imatge

Download Composició  i enquadrament de l'imatge

Post on 03-Jul-2015

769 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Fotografia DigitalEscola Municipal dArts i OficisCurs 2014-2015Professora: Ingrid MoragasE-mail: ingridbrosman@gmail.com

2. Sessi 2COMPOSICI IENQUADRAMENT DE LAIMATGE 3. Identifica el centre d'intersDe qu s la foto?Hauria de ser obvi per a qualsevol que miri una fotografia.No ha de ser necessriament l'objecte que estigui en al centre de la foto niser l'objecte que ocupa la major part de la imatge.Decidir abans de disparar el motiu sobre el qual volem prendre la fotografia.Tot el que cal fer a partir d'aqu s enfocar l'element sobre el qual volemcentrar l'inters. 4. Omple l'enquadrament (Fill the frame)"Si la teva foto no s prou bona s perqu no estaves prou a propRobert CapaPer aconseguir una fotografia atractiva cal omplir l'enquadrament amb elmotiu principal de l'escenaAix el convertirem en el centre d'atenci i la fotografia guanya fora.s un error massa com voler fotografiar massa coses en una nica foto.El que aconseguim s que no quedi massa clar qu s el que volem ensenyar.Davant el dubte de si alguna cosa ha de sortir o no a la foto, que no surti. 5. Recolza't en les lniesAmb les lnies dirigim la mirada de l'espectador d'una part de la foto a unaaltra.Les lnies horitzontals, verticals i diagonals sn elements compositius queaporten significat a les imatges.Un tipus especial de lnies sn les lnies convergents. Sn les lnies parallelesque, per l'efecte de la distncia, acaben convergint en un mateix punt.Composci neta: Lnies senzilles i que no s'entrecreuin entre si. 6. Lnies horitzontals La disposici horitzontal dels nostres propis ulls fan agradables a la nostravista les imatges amb un format horitzontal Els ulls exploren de costat a costat ms fcilment. Les considerem com una "base" en la qual poder sostenir objectes, un llocestable. S'ajusten millor a un format d'enquadrament horitzontal. Transmeten una sensaci agradable, tranquilla, de calma i descans. 7. Lnies verticalsAporten una major sensaci de velocitat que una dominada per horitzontals.En funci del motiu que les produeixi poden interpretar-se com barreres otransmetre sensacions de fora.Un conjunt d'elements horitzontals tamb poden actuar com a lnia vertical. 8. Lnies verticals i horitzontalsL'aparici de lnies verticals i horitzontals equilibren perfectament limatge,aportant estabilitat mxima a la composici.La combinaci amb horitzontals que serveixin de base a les verticals conformenimatges plcides i estables. 9. Lnies diagonalsAporten una major dosi d'inestabilitat i per tant de moviment i dinamisme a unafotografia.L'ull hum percep les diagonals com una posici antinatural, temporal itransitria. De tal manera que el nostre cervell imagina que aquestes diagonalsevolucionaran cap verticals o horitzontals.Torre inclinada de Pisa -> nostre cervell interpreta que est caient i, per tant,en moviment.Sovint sn horitzontals o verticals transformades per la perspectiva pel ques'associen tamb amb la profunditat o la distncia. 10. Lnies convergentsDiverses lnies que condueixen al mateix punt.Eina infallible per conduir l'atenci de l'espectador.Creen perspectiva, pel que s'associen amb la profunditat o la distncia. 11. Lnies divergentsEls punts de dos rectes van augmentant la seva distncia.Transmeten separaci, independncia i en el pla sentimental poden estarimplcites o fsiques. 12. Lnies corbes en SEst relacionat amb la sensualitat.Transmeten moviement, prespectiva i ajuden a conduir la mirada.Un objecte que aparentment no t forma de S, si pot tenir-la des de certaperspectiva.Sn elements visuals molt potents que donen inters a la fotografia.Una carretera, un cam, el curs d'un riu 13. Quines linies hi trobem? 14. Treballa el fluxs la manera en qu la mirada de l'espectador es desplaa d'una part de lafotografia a una altra. Ls de lnies: Horitzontals, verticals, diagonals, convergents o divergents.La mirada ha de recrrer els elements d'una part a una altra de la imatge.El flux crea la illusi de moviment. Diagonals, convergents, divergents i en S: ms "dinmiques Horitzontals i verticals: ms "esttiquesUn equilibri acurat d'elements esttics i dinmics donar un sentit global demoviment a les teves fotografies. 15. Juga amb la direcciTamb crea la illusi de moviment.Si hi ha alguna cosa en la fotografia que sembli estar en moviment, t unadirecci en qu es mou.La direcci en fotografia es pot crear de moltes maneres: Una persona, davant dun pas de zebra, a punt de creuar un carrer pottransmetre moviment encara que la veiem esttica i no es moguin elsbraos ni els peus, perqu podem imaginar-la un segon desprs creuant elcarrer. Un cotxe que apareix tallat al costat esquerre d'una fotografia en qunoms es veu la seva part davantera, podem imaginar un segon desprs alcostat dret de la foto. 16. Els elements repetits (Ritme)s el resultat de la repetici de lnies, formes, volums, colors i tons.La vista se sent atreta perqu aporta harmonia i vitalitat.En algunes ocasions pot aportar factors psicolgics, com el sentit de la uni i lacompanyia.Una bandada d'ocells poden estar movent-se en grup per l'aire, definint formesinteressants al cel i afegint informaci sobre la direcci de la fotografia.Ritme interromputUn ritme regular pot resultar monton, si s'interromp el punt de ruptura esconverteix en el centre d'atenci. 17. Els colorsEl color t una importncia determinant en la composici.Hi ha dos tipus de colors: els clids i els freds. Colors clids: Els vermells, roses, taronges i grocs. Colors freds: Els blaus, turqueses, verds i violetes.Blanc = fred, per la referncia al buit, i per la seva semblana a la neu, algel i per l'efecte d'amplitud que provoca.Hi ha molts elements psicolgics lligats als colors. Colors clids: alegria, activitat, moviment, calor, activitat, diversi i acci.Portats a l'extrem, l'agressivitat, competitivitat, expansi i iniciativa. Colors freds: serenitat, recolliment, la passivitat, el sentimentalisme, lasensaci de fred, llunyania, cautela i produeixen efecte d'amplitud. 18. L'inters dels grups de tresHi ha una percepci especial dels nmeros imparells en fotografia, i enespecial dels grups de tres elements. Un nic element = solitud o allament Dos elements = massa ben equilibrada i esttica Quatre elements = massa per distribuirSol funcionar l'agrupaci de tres elements com a centre d'inters. 19. L'espai negatiuEls grans espais buits dins d'una fotografia, normalment a un costat.L'allunyament de l'element central de la imatge, omplint la resta de la foto d'unespai buit.Transmet una informaci addicional de soledat, allament o calma la imatge. 20. El front i el fonsTant en el fons com en el front tenen aplicaci en altres elements compositiuscom els colors o les lnies.Vigileu amb: Fons que no contrasten amb l'objecte fotografiat (color). Fonts de llum que enlluernen o que contrastin massa amb el subjecte. Fons amb massa detall, distraur l'atenci del motiu principal (front).Profunditat de camp: La millor eina de qu disposem per marcar la difernciaentre els dos. Gran profunditat de camp: Es veu tot enfocat Poca profunditat de camp: El front est enfocat I el fons desenfocat.Grcies a l'obertura del diafragma aconseguirem ms o menys nitidesa en elfons. 21. Lemmarcat naturalQualsevol element que "tanqui" el centre d'inters ens permetr emmarcar lafoto, dirigint l'atenci cap a l'element desitjat.Alguns d'aquests elements sn molt clars, tapant part de la foto: portes, finestreso ponts.Altres d'una manera menys clara, simplement orientant la nostra vista: senyalsde trnsit o les branques dels arbres. 22. Collocar els horitzonsCollocar l'horitz d'una manera o una altra en funci de l'objectiu que esvulgui aconseguir.Si busquem simetria entre el cel i el terra podem situar l'horitz al centre.Si no s aix, intentarem fer coincidir l'horitz amb un dels teros verticals: Si li donem ms importncia a terra ho fem coincidir amb el ter superior. Si volem donar importncia al cel ajustem l'horitz al ter inferior. 23. Horitz caigutEn una escena on hi han lnies horitzontals s'han de tenir en compte iaconseguir que siguin paralleles.Sha de tenir en compte en el moment de fer les fotografies.Es pot corregir amb aplicacions de retoc com Photoshop o Paint Shop Pro. 24. ComplexitatFuncionen millor les fotos en les que hi ha motius principals i on la resta nosobresurt ni desvia l'atenci.Ajuda a fer una imatge ms neta el fet que els objectes no es superposin entresi i que no molestin.Fotografies senzilles millors que les complexes. Menys s ms. 25. AladaUna fotografia pot variar molt depenent de l'altura a la que es dispari.s preferible jugar i provar diferents enquadraments a diferents alades:ajupint-nos, tractant de pujar a llocs ms alts...Controlar l'alada ens permet collocar els objectes de forma harmnica iequilibrada. 26. Proporci dels objectesEn algunes fotografies (especialment paisatges) s difcil mostrar la mida realdels objectes.Incloure a la foto un element del qual coneixem la mida real pot ajudar-nos atransmetre la mida real de l'escena. 27. ContextualitzarEls elements de la composici poden ajudar a contextualitzar una fotografia isituar-la dins un entorn.Ens ajuda a comunicar exactament el que volem transmetre. 28. Transmetre sentimentsLa composici s una eina molt potent a l'hora de transmetre sentiments.La inclusi o no de certs elements pot ajudar-nos a narrar una histria ocanviar el missatge transms en una fotografia. 29. La regla dels terosDividir l'espai en parts iguals peraconseguir un efecte estticagradable.A lpoca de l'antiga Grcia (500 aC)ja es parla de les proporcions quedonen ms harmonia a unaescultura, una obra pictrica o, fins itot, un edifici.Aquesta teoria s'anomena "La reglaurea", tamb coneguda com "divinaproporci" o nombre auri.En la fotografia si apropem elsobjectes ms importants a la secciuria obtindrem una imatge mscridanera i equilibrada. 30. AplicaciDividim hipotticament l'espai d'una foto en teros (vertical i horitzontalment) ifarem que les lnies i els elements ms importants d'una fotografia s'ajustin aaquests teros.Aix, els horit