la composició - educació visual i plàstica - eso 3r
TRANSCRIPT
UNITAT 3: COMPOSICIÓ – COMPOSITION
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 3 ESO
Escola Betúlia - 2014 -2015
Chapter 1
LA GESTALT
LA GESTALT
Max Wertheimer (1880-1943) i els seus ajudants Wolfgang Köhler (1887-1967) i Kurt Koffka (1886-1941) són els fundadors de la teoria de la Gestalt o teoria de la forma
El nostre cervell tendeix a percebre els objectes en configuracions o totalitats organitzades i fàcilment recognoscibles
La llei de la pregnància: davant d'un conjunt desorganitzat d'estímuls visuals, tendim sempre a organitzar-lo, cerquem la regularitat, la claredat, la simetria, etc.
El més senzill, en aquest cas, és percebre la forma recognoscible d'un animal que no pas un conjunt desordenat de taques.
Llei de la pregnància
llei de la proximitat: els propers o semblants es capten com part d’una ateixa figura, veiem grups de parelles que no pas línies
llei de la semblança: Tendim a percebre agrupades les formes semblants, aqui veiem columnes abans que files
llei del contrast: tendim a percebre abans una forma que es distingeix de la resta per la seva singularitat
llei del tancament: Tendim a tancar mentalment les formes que percebem obertes i incompletes
llei de la continuïtat: agrupem els que tenen una continuïtat de forma
llei de la simetria: agrupem els elements separats per un eix de simetria, aqui el blau és veu com el fons
LLEI DE FONS I FIGURA
Edgar Rubin (1886-1951)
Es pot considerar que la percepció més simple és reconèixer com a figura una creu i com a fons la resta de color negre.
En canvi, aquí és impossible decidir què és el fons i què és la figura. Una creu negra sobre fons blanc o una creu blanca sobre fons negre?
Copa de Rubin
Exemples a Publicitat - Fons
Exemples a Publicitat - Fons
Exemples a Publicitat - Proximitat
Exemples a Publicitat - Semblança
Exemples a Publicitat - Contrast
Exemples a Publicitat - Contrast
Exemples a Publicitat - Contrast
Exemples a Publicitat - Tancament
Exemples a Publicitat - Tancament
Exemples a Publicitat - Tancament
Exemples a Publicitat - Simetria
Exemples a Publicitat - Experiència
Hem de tenir uns coneixements per entendre el missatge.
Activitat interactiva
http://contenidos.educarex.es/mci/2002/24/actividades/4_1.html
Activitat
Exercici 1 (no)
Chapter 2
ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ
Chapter 2.1
La línia, el traç, el contorn
Punt, línia pla i contorn – Dot, line, plane, contourn
Pla: Superfície delimitada per una línia tancada (contorn)
El punt: element gràfic mínim
La línia gràfica té una dimensió La línia gràfica és un traç
El contorn
El contorn és la línia que separa qualsevol forma de l’espai que l’envolta
Puntillisme - Stippling
Irene Bombillar Velloso Gregory Colbert
Puntillisme - Stippling
Miguel Endara
Ombrejar - Shading
Hatching Cross Hatching
Stippling
Cross Hatching Cross Hatching
Stippling Interrupted lines Contour HatchingScribbling lines
Scribbling lines
Hatching – Scumble
Ombrejat - Hatching
JR Dunster
ANNA BREGMAN
Scribbling lines
Vince Low
Dibuixos amb bolígraf
Juan Francisco Casas
Dibuixos amb bolígraf
Alumnes del professor MANUEL PADILLA ÁLVAREZ
Activitat
Dibuixar amb la tècnica del puntillisme Dibuixar amb la tècnica del hatching Dibuixar amb la tècnica de l’ombrejat Dibuixar amb la tècnica del bolígraf
https://www.youtube.com/watch?v=l4IChdwifB8
https://www.youtube.com/watch?v=JE_lQVixR9Q
https://www.youtube.com/watch?v=X6497XcnavY
https://www.youtube.com/watch?v=MFegln8PCpk
Puntillisme
Hatching
Bolígraf
https://www.youtube.com/watch?v=GW6bSZzOWFE
Chapter 2.2
La forma
Formes geomètriques i orgàniques
Forma geomètrica Forma orgànica
més expressives i amb més pes visual
Formes geomètriques
Les formes geomètriques tendeixen a transmetre sensació de racionalitat i ordre
Composició, de Vasilij Kandinskij
Kandinskij;Composició amb vermell, negre, blau i groc (1925), de Piet Mondrian
Agulla (1990), de Tom Carr
Formes orgàniques
Les formes orgàniques tendeixen a transmetre sensació d’espontaneïtat, llibertat, desordre, dinamisme, etc. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual.
Nit estrellada (1889), de Vincent van Gogh Autoretrat (1971), de Francis Bacon
Quatre ales (1974), d'Alexander Calder
Chapter 2.3
La proporció
Proporció
És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes
la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s'ajusta a la nostra experiència visual
la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s'ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu
Proporció al llarg de la història
Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern
Model ideal de bellesa basat en la proporció transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin
per les proporcions naturals
El cànon
És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica
El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.
També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home
Policlet
Dorífor (conegut com cànon) (segle V aC), de Policlet
Policlet, conegut com l’escultor d’atletes
Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà
Temple d'Atenea Niké (segle V aC), de Cal·lícrates
La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or
Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l'expressió màxima de l'harmonia
La secció àuria va ser la base de l'art i l'arquitectura gregues
El Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria
Al segle XX es recupera l'interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana.
L'arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà
Fibonacci: El número d’or
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci
= 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi
Utilització Proporció d’àuria
Utilització Proporció d’àuria
El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre.
La cara està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa
Chapter 2.4
El color
Les categories del color
El color real o color dels objectes
El color utilitari
El color simbòlic i expressiu
Color simbòlic i expressiu
La simbologia del color: cada cultura té uns codis de colors, el blanc simbolitza puresa a Occident, en canvi es relaciona amb el dol a Orient
L'expressivitat del color: relacionat amb els condicionants fisiològics, gammes contrastades transmeten sensacions de més complexitat i exitació que les harmòniques, que transmeten relaxació
És signe de puresa, netedat, absència, veritat. Es pot utilitzar per indicar un producte és nou o a estrenar S’associa amb obscuritat, por o buit. Indica respecte i temor, a la moda indica elegància
Sol, vida, calor i l’or. Produeix set i ansietat. A l’edat mitjana es relacionava amb l’or, metall preciós que indicava acostament a Déu, saviesa
Relacionat amb el cor, amor, sang, violència, perill. Per comunicar passió i energia
Associat amb l’aigua, frescor, cel, tristor, espiritualitat, immortalitat. En publicitat s’utilitza per indicar un producte és sa o netEvoca vegetació, naturalesa, esperança, ecologia. Per això s’utilitza als contenidors de vidre o papereres
Tons saturats són vius i alegres
Tons pocs saturats són bruts o vells
Molt clars són suaus, dolços, acaricien, transmeten tranquil·litat
Colors foscos són tristos, agressius, donen sensació de temor i por
saturació Lluminositat o valor
Color simbòlic i expressiu
Colors blanc i vermell. La noia és el blanc, la puresa i la netedat, que contrasta amb un entorn vermell, la passió i la sensualitat
El blau i l'aigua tenen un valor simbòlic de purificació i netedat. El blau també es percep com un color fred que transmet sensacions de profunditat, relaxació i tranquil·litat
La llum – Espectre visible
Isaac Newton (1642-1727)
Color llum – Color light
Llums primàries
Llums secundaris
Llums complementàries
Primary lights
Secondary lights
Complementary lights
RGB = Red Green Blue
Mescla aditiva: la mescla produeix un color més clar
RGB - Photoshop
Colors pigment – Pigment colours
Colors primaris
Colors secundaris
Colors terciaris
Primay colours
Secundary colours
Terciary colours
100% barreja de 2 colors primaris
100% 1 color primari
50% 1 color primari
CMY = Cyan, Magenta, Yellow
Mescla subtractiva: la mescla produeix un color més fosc
Colour wheel – paleta de colors
To, saturació i valor – Hue, saturation and ligtness
El to és el nom de cada color (to vermell, to verd, vermell groguenc, verd violaci, etc)
La saturació és la puresa d'un color, quantitat de colors i grisos que el constitueix.
El valor és la lluminositat d'un color, quantitat de pigment banc o negre que té un color a la seva barreja.
Cossos de color
Esfera de Runge Johann H. Lambert Wilhem Ostwald Alfred Hickethier
Per representar el color amb to, valor i saturació necessitem volums tridimensionals, un eix és el to, un altre la saturació i el tercer la lluminositat o valor
Photoshop – Hue, Saturation and Lightness
Directament a la capa (layer) a través de Menu:Image > Adjustments > Hue/Saturation
O a través d’una nova capa: Create new fill or adjustment layer > Hue/ Saturation
Temperatura de color
Warm colours
Cool colours
Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds
Gammes cromàtiques
Gamma harmònica
Gamma contrastada
Tons propers al cercle cromàtic
Es preceben:EquilibradesRelaxants
Tons allunyats en el cercle cromàtic
Es perceben:EstridentsActives
Percepció del color – Colour perception
When a colour is juxtaposed with other colours, we perceive it as a different colour. For example, most people will say the small square on the left is orange, whereas the one on the right is brown
Actually, the squares are exactly the same color!
Which square is darker: A or B?
In fact they are the same colour:#787878
Percepció del color – Colour perception
Asimilació cromàtica: el vermell amb fons blanc sembla més clar
Contrast cromàtic simultàni: el vermell resalta més amb el seu complementari (verd)
La percepció del to, saturació o valor pot canviar repecte els colors que tingui més propers
Ilusió Verd-Blau: Només hi ha 3 colors
Chapter 2.5
Tècniques de pintura
El color com instrument de solucions plàstiques
Un color tendeix a augmentar el seu to si afegim més quantitat d’aquest color
Un color perd saturació si el mesclem amb més de dos tons o afegim blanc o negre.
La barreja de dos colors complementaris suposa utilitzar els tres colors primaris, i obtenim un color poc saturat i bru
Per aclarir, s’afegeix groc en comptes de blanc per obtenir una més gran lluminositat.
Per enfosquir i donar volum es pot utilitzar el complementari en comptes del negre per què altera fàcilment les propietats del color
Si treballem amb colors complementaris
L’ull produeix el complementari del color que s’observa, per tant es bo intentar posar una línea divisoria entre colors complementaris com feia Henri Mattise (línies arabesques)
Evitar posar dos colors complementaris junts ja que produeix a la retina un to grisenc
Si treballem amb complementaris, manipular la seva barreja per rebaixar la vibració: blau vermellós al costat d’un vermell ataronjat, etc.
Procediment de mesclar colors
Pastament: consisteix en mesclar pintura amb un pinzell o espàtula
Justaposició: Qual es col·loca un to al costat d’un altre la barreja es realitza a la retina, per aquesta raó les barrejes justaposades vibren i creen moviment
Superposició amb veladura humida: són capes de pintura molt diluïda, que transparenta i deixa veure el que hi ha a sota. (Per l’oli cal utilitzar un disolvent per fer la pintura més fluida)
Superposició per transparències: es treballa de tons clars a foscos
Superposició amb veladura seca (o refregat): són capes de pintura fetes pràcticament amb un pinzell sec, de manera que si el suport és rugós, la pintura queda a les zones sortints, veient-se en les deprimides el color que hi ha a sota
Mixtes: combinar diferent tipus de barreja
Veladures
Menina de Velazquez, per afegir color a les teles
Rembrant
Superposició per transparències
Emil Nolde, Crepuscle, 1930-1935
Morat-groc-verd
Chapter 2.6
Colors a l’avantguarda
Color a les avantguardes
Les avantguardes: segona mitad del S. XIXExperimentació amb nous materials i suportsCrear un nou llenguatge
ImpressionismePostimpressionismeFauvismeExpressionismeFuturismeLa BahausExpressionisme abstractePop-artArt-cinèticNeoexpressionisme
Avantguarda: terme que fa referència a artistes innovadors que lluiten contra el que està establert, amb la intenció renovadora d’avanç, exploració i investigació.
Impressionisme
En contra les normes acadèmiques i es van centrar en l’estudi del color i el que veu l’ull en un moment determinat i representar la llum i el color.
Paul Cézanne, Edgar Degas, Edouard Manet, Claude Monet, Pierre Rendir, Pierre Auguste Renoir, Sisley, Pissarro, ….A Espanya: Regoyos, Sorolla, Rusiñol i Casas
Impressionisme - Claude Monet
Claude Monet
Estació de Saint Lazare, 1877Sol naixent, 1872Passeig amb parasol, 1872
Impressionistes – Edgar Degas
Clase de dan
La bebedora de ajenjo
Bailarina en la escena
Planchadores Carreras
Impressionisme
Paul Cézanne
A Modern Olympia, 1873-74Els banyistes, 1879-82
Impressionisme - Edouart Manet
Olympia, 1863Monet pintant a la seva barca, 1874
Le Déjeuner sur l'Herbe, 1863
Impressionisme – Pierre Auguste Renoir
El palco
El columpi Es banyistes
El Moulin de la Galette
Le dèjeuner des canotiers
Impressionisme – Joaquín Sorolla
Impressionisme – Darío de Regoyos
Impressionistme – Santiago Rosiñol
Impressionisme – Ramon Casas
Postimpressionisme
Paul Cézanne va evolucionar cap a la preocupació de l’estructura mitjançant el colorPaul Gaugin va explorar l’ús simbòlic del color i de la líneaVincent Van Gogh, apassionat amb una forta intensitat emocional, va donar origen al expressionismeGeorges Seurat puntillisme amb diversos colors per realitzar barreges a la retina
Es va caracteritzar per un us expressiu del color i una major llibertat formal
Postimpressionisme – Paul Cézanne
Pins i roques 1895-1898 Jugadors de cartes, 1890
Cézanne es va interesar per resaltar les qualitats materials de la pintura, representant sers vius i paissatges, volums i relacions entre superfícies. Anticipant-se al cubisme.
Postimpressionisme – Paul Gaugin
Visió después del sermó,1888
Calvario bretón, 1889
Gaugin va estar interessat en l’art popular, es va centrar en la representació a base de superfícies planes i decoratives.
Senyores de Tahití, 1891
Postimpressionisme – Vincent Van Gogh
Nit estrellada, 1889
Carretera en Auvers després de la pluja, 1890
S’aproxima a la naturalesa amb pincellades coloristes i vigoroses, evocant emocions internes de l’artista.
Autorretrat amb barret de palla, 1853-1890
Postimpressionisme – Georges Seurat
Un diumenge d’estiu a la Grande Jatte, 1884-1886
Bathers in Asnières, 1887
Va inventar la tècnica del puntillisme
La Tour Eiffel, 1889
Postimpressionisme – Henri de Toulouse-Lautrec
En el Moulin Rouge, 1892-1895Bal au Moulin Rouge.1890
Interessat en els llocs tancats amb llum artificial en comptes de paissatges. Ômtava gestps de cantants, comediants i ridiculitzava la hipocresia dels poderosos.
L' Inspection médicale, 1894
Fauvisme
Henri Matisse Marucie de Vlaminck
Fauvisme significa feres, es característitza per la seva violència cromàtica. Utilitzaven pinzellada molt expressiva i van distorsionar la realitat amb tons purs i saturats
André Derain
Fauvisme - Henri Matisse
Fauvisme – André Derain
Charing Cross Bridge, 1906 Big Ben, 1905
Fauvisme – Maurice Vlaminck
Expressionisme
Eduard Munch
Der Blaue Reiter, grup format per:Vassily KandinskyFrank Marc
Influits per impressionistes i postimpressionistes, van portar el color i la forma fina les últimes conseqüències de l’evocació i la simbologia. Es representen imatges deformades i exagerades per obtenir una més gran expressió emocional.
James Ensor
Der Blaue Retier can intentar expressar sentiments espitiruals mitjançant el color i la llum
Expressionisme
Eduard Munch James Ensor
Expressionisme
Vasily Kandinsky
Franz Marc
Futurisme
Umberto Boccioni Luigi Russolo
Aquests artistes van investigar la manera de transmetre la sensació de velocitat combinant la línea, la pinzellada i el dinamisme del color
Carlo Carrà
Futurisme - Umberto Boccioni
Umberto Boccioni
Luigi Russolo
Carlo Carrà
Dinamisme d’un ciclista
Dinamisme d’un automòvil
El projecte IV
La Bahaus
Johannes Itten Oskar Schlemmer
Va ser una escola innovadora d’art i disseny, van exposar diferentes teories del color per utilitzar-les com a base de la seva expressió creadora.Tots van treballar el color a les seves obres com a mitjà d’investigació dels seus atributs i característiques expressives.
Paul Klee Vassily Kandinsky Josef Albers
Expressionisme abstracte
William Kooning Mark Rothko
Primer moviment pictòric important a Estats Units, el color era un suport d’alliberació emocional, d’exitació i energia.
Clyfford Still Barnett Newman
Expressionisme abstracte - Mark Rothko
https://www.youtube.com/watch?v=Xgn5QoxozcE
Pop-art
Andy Warhol Tom Wesselman
Les obres reflectaven la vida quotidiana de la gran ciutat. Els colors, objectes i materials s’utilitzaven per provocar estats d’ànims. Reivindiquen un llenguatge visual que sigui senzill iper una gran majoria. Colors bàsics saturats i en general plans.
Roy Lichtenstein
Pop-art - Andy Warhol
Pop-art - Andy Warhol
Silver Car Crash (Double Disaster)
Pop-art - Roy Lichtenstein
Art-cinètic o Op-art
Victor Vasarely Eusebio Sempere
El Manifest groc, obra que tracta dels principis de l’art cinètic, els artistes es preocupen pel dinamisme i el moviment dins l’obra. Parteixen de les idees futuristes i creen obres abstractes de clar cinetisme.
Jesús Rafael Soto Bridget Riley
Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley
Art-cinètic o Op-art - Bridget Riley
Neoexpressionisme
Georg Baselitz Keith Haring
Es caracteritza per la seva agressivitat brutal, pels temes descarnats i per la forma que són tractats.
Michel Basquiat
Georg Baselitz utilitza la pintura com a pretex per desenvolupar un llenguatge agressiu, tràgic i anguinós. Pinzellades ràpides i segures, tons poc saturat.
Michel Basquiat i Keith Haring combinen l’agressivitat amb l’humor i la ironia. Colors bàsics i molt saturats, formant taques planes o línies amb contorn molt definits.
Neoexpressionisme - Keith Haring
Neoexpressionisme - Georg Baselitz
Chapter 2.7
La textura
La textura
És qualitat tàctil dels objectes: suau, rugosa, aspra, tova, dura, etc.
La textura pot ser també percebuda visualment
1-Textures fetes fregant un llapis en un paper sobre diferents superfícies.
2-Textures fetes amb un programa informàtic de dibuix.
3-Textures fetes a partir de fotografies mitjançant un programa de retoc fotogràfic.
Textura
Imatges: tomàquet, pared rugosa
Per una imatge impresa és el suggeriment gràfic
Antoni Tàpies
Per pintura, escultura o arquitectura és el material utilitzat
Chapter 3
La composició
Pes visual
La mesuraLes formes més grans atreuen abans la mirada que les formes més petites
La massa de núvols és l’element visual que atreu més la mirada per la seva grandària, però també ho fa per la seva lluminositat i la seva forma irregular
El far de Harwich (1820), de John Constable
El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un missatge visual. Depen de la mesura, la textura, el color i la formaVisaul Weight: describes how much something in an image “pulls” your eye to look at it.
Pes visual
La textura
Les textures més contrastades i rugoses tendeixen a atreure més la mirada que les textures suaus i poc contrastades
Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé
Pes visual
El color
Avec des étoiles (1982), d'Antoni Clavé
Els colors lluminosos tenen més pes visual que els colors foscos.En aquesta obra, les formes de color taronja són les que atreuen més la mirada
Pes visual
La forma Les formes complexes, irregulars i les que transmeten sensació d’inestabilitat tenen més pes visual.
Composició en blanc i negre (1918), de Theo van Doesburg
Composició amb cinc bigues que s’encreuen (1920), de Kasimir Malevič
La composició de Malevič atreu més la mirada que la de Van Doesburg. Això és perquè es tracta d’una composició més dinàmica i inestable basada en línies diagonals, al contrari que la de Van Doesburg, que fa una composició més regular i estable basada en línies horitzontals i verticals
Composicións en el pla
Tamara de Lempicka
Original Girada
La composició en el pla
Les notícies més importants se situen sempre a la part superior del rectangle, que té més pes visual. Pel que fa a la part inferior, situa les notícies a la dreta, que té més pes visual i els artícles d’opinió a l’esquerra.
La composició en el pla
La notícies del PNV està en negreta per donar-li més pes visual per compensar l’anunci de la dreta
La composició en el pla
Juga amb la mesura de la notícia de les loteries per compensar la notícia de la seva dreta i donar-li més pes visual.
La regla dels terços
Cupido queixant-se a Venus (segle XVI), de Lucas Cranach
Les dues línies, horitzontals i verticals, que en resulten serveixen tant per a ordenar com per a situar al seu voltant els elements principals de la composició
La regla dels terços
Els quatre punts d'intersecció són considerats punts forts on se situa l'interès de la imatge
Els afusellaments del 3 de maig (1808-1814), de Francisco Goya
La regla dels terços
La regla dels terços s’aplica habitualment a les fotografies de paisatges de manera que el cel ocupi 2/3 o 1/3 de l’altura de la imatge.
La regla dels terços
En aquesta pintura de Renoir, les figures apareixen en un ordre més complex, però si apliquem la regla dels terços veiem com les línies verticals ordenen la complexitat en fragments més comprensibles fins a emmarcar les dues figures centrals de la composició.L’horitzontal superior s’ajusta a l’espai dels caps de les figures del fons. La vertical esquerra passa just pel mig de la parella que balla, de negre a l’esquerra, de blanc a la dreta, per a reforçar la divisió dels espais. L’altra vertical coincideix amb una vertical de la cadira.
Activitats
Activitat: Exercicis 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Tipus de composicions
Simètriques: basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical.Descentrades: els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical.Basades en l'horitzontal: transmeten sensació de calma i tranquil·litat.Basades en la vertical: transmeten sensació visual de tensió i energia.Basades en la diagonal: transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació.Basades en la corba: transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa.Basades en un polígon: la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle.
Exemple - Henri Cartier-Bresson
Simètriques
Les composicions simètriques estan basades en els eixos bàsics d’equilibri horitzontal i vertical. Transmeten sensació d’equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc
El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (segle XII)
Desentrades
En les composicions descentrades els elements gràfics no s’ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. Aquest tipus de composició crea una sensació de dinamisme, inestabilitat i espontaneïtat.
L'or de l'atzur (1967), de Joan Miró
Horitzontal
Les composicions basades en l’horitzontal transmeten sensació de calma i tranquil·litat
Retrat de madame Récamier (1800), de Jacques-Louis David
Venus i Mart (1485), de Sandro Botticelli
Vertical
Les composicions basades en la vertical transmeten sensació de tensió i energia. La composició vertical és més habitual en elements únics que en grups d’elements
Pinkie (1734), de Thomas Lawrence Il Contino (1861), de Marià Fortuny
Diagonal
Les composicions basades en la diagonal transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. En aquest grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les línies de fuga de la perspectiva
L'Anunciació de Cestello (1489-1490), de Sandro Botticelli
d'El cuirassat Potemkin (1925), de Serguei M. Eisenstein
Corba
Les composicions basades en la corba, segons com sigui aquesta (oberta o tancada, simple o complexa, com l’espiral), transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa
La dansa (1910), d'Henry MatisseDinamisme d'un futbolista (1913), d'Umberto Boccioni
Polígon
En les composicions basades en un polígon, la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle, ja que habitualment en un dels seus vèrtexs es concentra l’atenció sobre un element important de la composició.
La llibertat guiant el poble (1830), d'Eugène Delacroix
Al·legoria de Venus (1540-1545), d'Agnolo Bronzino
Exercici
Ofelia, John Everett Millais, 1851
La Inmaculada Concepció, Giambattista Tiepolo, S- XVIII
El circ , Gorges Seurat ,1981
Exemple - Caravaggio
Triangles – Compositional maps
Josef Koudelka, Gypsies, 1967
Alex Webb, Matanzas, 2008
Andrea Mantegna, Parnas, 1496
Triangles:AttractiveBalancedStableMore energetic
Compositional maps:Renaissance, artist used the “Golden Section”, a rather notions of ideal proportion as a geometrical framework for perfectly balanced compositions.
Estàtica i dinàmica
Equilibri estàtic:
horitzontal i vertical
Equilibri dinàmic:
línies diagonals, obliqües i corbes
Transmet sensacions de fredor, equilibri. És un tipus de composició poc emotiva
Transmetin sensació de moviment. Una composició dinàmica és més càlida i emotiva que una composició estàtica
El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni
El ritmeSegons la llei de la pregnància de la Gestalt, tendim sempre a organitzar els estímuls visuals cercant la regularitat, la claredat, la simetria, etc.
Tendim a percebre agrupats els elements que determinen ritmes visuals
Segons la llei de la continuïtat, podem percebre les formes d’una composició que s`ordena visualment creant línies corbes o marcant direccions
El ritme visual d'una composició el determinen la repetició i l'ordenació més o menys regular d'elements visuals idèntics: línies, volums i colors.
Devallament 1694, de Caravaggio
Ritme pausat
El ritme
Un baixant l’escala (1912), de Marcel Duchamp
Ritme dinàmic
El ritme
La gallina cega (1789), de Francisco Goya
Ritme sincopat
Activitat
Exercicis 28, 29
Chapter 4
Composicions en l’espai
Composicions a l’escultura
Ritmes compositius basats en la recta
Ritmes compositius basats en la corba
predominar la sensació d'ordre, equilibri, harmonia, etc. També a vegades un punt de fredor i distanciament, ja que expressen un món ideal i perfecte, lluny de les imperfeccions humanes
basades en la corba transmeten sensacions de calidesa, tendresa i emotivitat que portades a l'extrem poden ser dramàtiques, teatrals i exagerades.
Composicions a l’escultura - Alexander Calder
L’escultor i pintor nord-americà Alexander Calder és considerat l’inventor de les escultures mòbils
Composicions a l’arquitectura
Els diferents elements arquitectònics (arcs, voltes, pilars, columnes, murs, etc.) determinen i generen l'espai buit, l'espai habitable i transitable, l'espai d'ús
Es poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics:Composicions basades en el llenguatge clàssic. Composicions basades en el llenguatge no clàssic.
Activitats
Exercicis 6, 7, 8, 9, 10
Chapter 5
La composició modular
Mòduls i la xarxa
Un mòdul és una forma que organitza un espai a partir de la seva repetició. El mòdul és, doncs, l'element bàsic d'una estructura més complexa
Una xarxa és una estructura creada per la repetició d'un mòdul. El quadrat, el triangle equilàter i l'hexàgon regular són mòduls que omplen, sense deixar espais buits, una superfície plana.El cub és un mòdul que omple completament, sense deixar espais buits, l'espai tridimensional.
Límit quadrat (1964), de M. C. Escher
Mòduls i la xarxa a la natura
Mòduls i la xarxa a l’arquitecturaA l’urbanisme En el disseny industrial
En el disseny industrial, la modularitat va lligada a la simplificació dels processos de fabricació i d'ús de molts productes. És molt habitual que els objectes que utilitzem i que tenen una implicació espacial important (cadires, taules, lleixes, armaris...) estiguin dissenyats de cara a facilitar la modularitat i a permetre infinites combinacions segons les necessitats de l'usuari
Activitats
Activitat: Exercici 22