a Universitat Autònoma deBarcelona va inaugurar, el dia28 de juny de 2002, la novaBiblioteca de Comunicació iHemeroteca General, resul-

tat de la reunificació de la Biblioteca deCiències de la Comunicació, la BibliotecaGeneral i de l’Hemeroteca General. El nouedifici, situat a la plaça Cívica del campusde la UAB, ocupa una superfície de 5.700 me-tres quadrats distribuïts en cinc plantes.

Abans de fer un recorregut per les no-ves instal·lacions, Joan Gómez Escofet, di-rector del Servei de Biblioteques de la UAB,va fer una descripció de la nova biblioteca,tant pel que fa a l’edifici com al fons con-tingut, i va destacar la tecnologia digitalemprada a tota la instal·lació. Marcial Mur-ciano, degà de la Facultat de Ciències de laComunicació, va recordar que aquest pa-trimoni extraordinari «ha estat una einafonamental dels trenta anys d’investigaciód’alta qualitat». A la inauguració també vanser-hi presents Antoni Giró, director gene-ral d’Universitats de la Generalitat de Ca-talunya, i Lluís Ferrer, rector de la UAB, quees va declarar afortunat pel fet que la se-va primera inauguració com a rector siguiuna biblioteca, «símbol del coneixement,de l’esperit universitari i de la recerca»,que permet apropar-se a la utòpica biblio-teca universal de Jorge Luis Borges.

La visita posterior va començar per laplanta baixa, on hi ha l’entrada principal, elservei d’informació i de préstec, els ordi-nadors de consulta del catàleg, una salad’exposicions, la consigna i un autoservei defotocòpies. A la primera planta, s’hi ubica laDirecció del Servei de Biblioteques, junta-

sales de les plantes, i de 15 llocs de consultaindividualitzats en cabines.

A la planta quarta, l’Hemeroteca, on hiha el fons de més actualitat de la premsa

juliol-agost 2002 / núm. 154

Biblioteca universalment amb els serveis tècnics centrals (Uni-tat Tècnica i de Projectes), el Cedoc (Cen-tre Documental de Comunicació Política) il’Incom (Institut de la Comunicació). A la se-

diària i revistes d’informació general es-panyoles, la sala de microformes i el serveide fotocòpies de l’edifici. En aquesta mateixaplanta hi ha l’altre accés a l’edifici, que el co-munica directament amb la Facultat deCiències de la Comunicació.

La unificació en un mateix espai del fonsdocumental i dels serveis que s’oferien desde diferents biblioteques i centres de recer-ca, com el Cedoc, l’Incom i el Centre d’Estu-dis Olímpics i de l’Esport, fa d’aquesta novabiblioteca un centre de coneixement de pri-mer ordre, amb més de vuitanta mil mono-grafies i sis mil publicacions periòdiques.

Les autoritats acadèmiques i polítiques, en la visita a les instal·lacions.

Jord

i Par

eto

gona planta, la Mediateca i el Servei d’In-formació Electrònica, dotada amb infraes-tructura de tecnologia digital. Disposa de vintpunts de consulta multimèdia i més de qua-ranta punts de consulta audiovisual, setzedels quals tindran connexió a una matriu au-diovisual. Les revistes científiques de co-municació, la premsa estrangera i la prem-sa regional espanyola també estan ubicadesen una part d’aquesta planta. A la terceraplanta hi ha la Biblioteca, on es troben elsllibres de lliure accés i una sala d’autoser-vei de fotocòpies. Actualment disposa de 360llocs de lectura distribuïts per les diferents

L

Espais agroforestals del campus

Conservar i restaurar els valors naturals i historicoculturals del campus, facilitar el seuús públic i promoure la integració dels espais agroforestals en la realitat comarcal sónels principals objectius del Pla de gestió dels espais agroforestals del campus de la UAB,que es va presentar el dia 3 de juliol a l’Obra Social de Caixa Catalunya, a l’edifici de laPedrera. El professor del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Eco-logia de la UAB i director del CREAF, Ferran Rodà, va ser l’encarregat de la presenta-ció del Pla, redactat durant el 2001 pel Centre d’Estudis Ambientals (CEA) de la UAB,amb el suport i el finançament de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya iamb la participació del CREAF, el Servei de Granges i de Camps Experimentals de la Fa-cultat de Veterinària i l’Oficina de Seguretat i d’Higiene Ambiental de la UAB (OSHA).El rector de la UAB, Lluís Ferrer, va cloure l’acte recordant la importància de la gestióambiental del campus, un dels trets diferencials de la nostra universitat.

Seguiment de la vaga

La vaga general del 20 de juny passatva tenir un significatiu seguiment a lesuniversitats. A l’Autònoma, el segui-ment de la vaga va ser majoritari.

Pel que fa al personal d’adminis-tració i serveis (PAS), un 78 % de tre-balladors van seguir la vaga.

El personal docent, per la seva ban-da, també va seguir la vaga de mane-ra majoritària, i aquell dia no es va fer cap dels exàmens que estaven previstos.

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

Juliol-agost 2002. Núm. 154

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaUnitat de ComunicacióGabinet de PremsaEdifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2 Informació

Consell de Governl divendres 27 de junyva tenir lloc la sessióordinària del Consell deGovern de la Universi-tat Autònoma de Bar-

celona, on es van aprovar el regla-ment del Consell de Govern i lanormativa de composició i elecciódels membres de les comissions delConsell de Govern.

També es va acordar l’aprovacióde la proposta de modificació de l’ar-ticle 59 del reglament de professo-rat, sobre la reducció de docència perocupació de càrrecs, com també l’a-provació de la normativa d’accés aun segon cicle des de titulacions prè-vies, i l’aprovació de l’oferta de placesi criteris d’adjudicació per als acces-

sos a segon cicle des de titulacions deprimer i de segon cicle i titulacions denomés segon cicle per al curs 2002-2003.

D’altra banda, el Consell va acor-dar autoritzar l’adscripció de la Vila Uni-versitària a la UAB com a residènciauniversitària.

El Consell de Govern es va donarper assabentat de l’acord del Governde la Generalitat de Catalunya, de 26de juny de 2002, pel qual s’aprova elcomplement retributiu autonòmic delpersonal docent i investigador de lesuniversitats públiques de Catalunya.

Més informació: hhttttpp::////mmaaggnnoo..uuaabb..eess//oo--ccoooorrddiinnaacciioo--iinnssttiittuucciioonnaall//rreellss--iinnss--ttiittuucciioonnaallss..hhttmmll

Complements retributius per al professorat

El Govern de la Generalitat va aprovar, el 26 de juny passat, a propostadel DURSI, el complement retributiu autonòmic del personal docent i in-vestigador (funcionaris i contractats) de les universitats públiques catalanes.

El personal docent i investigador amb categoria de funcionari rebrà,en concepte de docència, un import equivalent al 20 % dels trams de docèn-cia consolidats el 31 de desembre de 2001, i en concepte de recerca, unimport equivalent al 50 % dels trams de recerca consolidats el 31 de de-sembre de 2001.

Per al personal docent i investigador contractat, el complement au-tonòmic serà l’import que resulti d’aplicar un 1,4 % sobre les retribucionsíntegres, d’acord amb la seva categoria i dedicació actuals, vigents el 31de desembre de 2001.

Aquests complements tindran efectes des de l’1 de gener de 2002.

Constituït el nou Claustre

General 3

L’activitat turística

a Catalunya creixerà

un 3,6 % durant l’ant 2002 4

Tots els cartells

de la democràcia 5

Problemes mediambientals

generats per l’activitat

econòmica 6

Millora del procés

de disseny de proteïnes 7

Progressa la diagnosi

de la meningitis bacteriana 8

Primer congrés català

sobre el càncer de mama 9

El Congrés dels Diputats

homenatja el doctor Robert 10

Aprendre idiomes al SIM 11

Dossier de premsa digital 11

Homenatge a Carles Solà 12

E

Nomenamentsnna Cros Alavedra vaser nomenada deganade la Facultat de Cièn-cies de l’Educació el 16de juny passat. D’altra

banda, Joan L. Piñol Rull és directordel Departament de Dret Públic i deCiències Historicojurídiques des del 18de juny passat. Albert Badia Sanchova ser nomenat director del Depar-tament de Farmacologia, de Te-rapèutica i de Toxicologia l’1 de juny pas-sat. José Aguilera Ávila va prendrepossessió del càrrec de director del De-partament de Bioquímica i de Biolo-gia Molecular el 16 de maig passat.

Isabel Fradera Garriga va ser no-menada directora del Departament

d’Economia i d’Història Econòmica el8 de maig passat. Eugeni Giral Quin-tana és director del Departament dePeriodisme i de Ciències de la Comu-nicació des del 30 de maig. Alan Da-vidson Reeves és director del Depar-tament de Filologia Anglesa i deGermanística des del 7 de juny passat.Francesc d’Assís Cortés Mir va ser no-menat director del Departament d’Artel 15 de juny passat. Josep López San-tín és director del Departament d’En-ginyeria Química des de l’1 de maigpassat. Margarita Martí Nicolovius vaser nomenada directora del Departa-ment de Psicobiologia i de Metodo-logia de les Ciències de la Salut des del5 de juny passat.

A

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 2

3Campus

Constituït el nou Claustre Generall Claustre General dela Universitat Autòno-ma de Barcelona es vaconstituir en una sessióextraordinària que va

tenir lloc el 6 de juny passat, a la sa-la d’actes del Rectorat. Un cop cons-tituït el Claustre, sorgit de les elec-cions que van tenir lloc el 23 de maigpassat, es van triar els sis membres queacompanyaran el rector en la mesa del

Rodrigo i Antoni Iglesias), sis estu-diants (Francisco Pelayo, Alberto Mi-llán, David Barrabés, Luis Enrique Ur-tubey, Joan Vaquer i Arnau Carné) idos membres del personal d’admi-nistració i serveis (Francesc Surrallési Juan José Bravo).

Posteriorment, es va acordar in-troduir uns canvis formals en el règimde funcionament del Claustre per tald’adaptar-se a la nova legislació, i esva aprovar la creació de la comissió queelaborarà i presentarà al Claustre unaproposta de procediment per a l’ela-boració dels nous estatuts de la UAB,que es discutirà a finals d’octubre de2002. Un cop aprovada la proposta,el Claustre triarà la comissió que hade redactar l’avantprojecte dels nousestatuts de la UAB. La comissió estàformada per sis professors (RafaelGrasa, secretari general; Mercè Bar-celó, delegada del rector per a la re-forma institucional; Francesca Puig-pelat, Antoni F. Tulla, Marina Tomàs iRafael Merino), quatre estudiants (Ire-ne Barrero, Meritxell Buil, ElisabetFernández i Pol Llonch) i dos membresdel PAS (Francisco Javier Casas i JuanJosé Bravo).

En el torn obert de paraules, esva llegir una declaració sobre la va-ga general del 20 de juny passat, enla qual es considerava aquesta con-vocatòria «totalment legal i legíti-ma». Finalment, el rector Lluís Ferrerva agrair el clima positiu del Claus-tre i la voluntat de col·laborar en elfuncionament de la Universitat mos-trada pels candidats presentats ales diferents votacions, «hagin o nohagin estat elegits».

Pràcticum de Psicologia i Logopèdia

El 14 i 15 de maig van tenir lloc, a la Facultat de Psicologia,les III Jornades de Pràcticum de Psicologia i Logopèdia.Aquestes jornades estan destinades als alumnes de psicologiai logopèdia que el proper curs acadèmic cursaran l’assigna-tura de Pràcticum, que té la finalitat d’apropar els estudiantsa l’exercici de la professió de psicòleg o logopeda.

L’objectiu de les Jornades és proveir els alumnes d’in-formació exhaustiva sobre les diferents ofertes que tenen al’abast. Són ponents de les Jornades els professionals delscentres externs a la Facultat amb els quals la Universitat téestablert un conveni de col·laboració per dur a terme aques-ta formació aplicada. També són ponents en aquestes Jor-nades els alumnes que ja han fet el pràcticum en el darrercurs acadèmic i els professors de la UAB que estan al càrrecd’un pràcticum de recerca.

Els primers proporcionaran informació sobre el funcio-nament dels seus centres i sobre les habilitats professionalsque l’alumne podrà adquirir en les seves institucions. Lapresència del tutor extern permet millorar els llaços de co-municació entre la Universitat i els centres col·laboradors, acla-rir dubtes i planificar estratègies per millorar el contingut il’execució del pràcticum. Els alumnes exposen les seves ex-periències en fer l’assignatura donant una visió més prope-ra als estudiants de l’any següent en relació amb expectati-ves i tasques per realitzar. Els professors universitaris exposenels diferents projectes de recerca i el funcionament dels grupsde recerca intrauniversitaris als quals l’alumne pot acudir.

E

Primera experiència universitària de votació electrònica

l dia 7 de març de 2002,amb motiu de les elec-cions a rector de la Uni-versitat Autònoma deBarcelona, es va convi-

dar professors de la Facultat de Cièn-cies Polítiques i de Sociologia a par-ticipar en la primera elecció per mitjàinformàtic realitzada en una univer-sitat de l’Estat. Aquesta prova pilotde votació electrònica remota va serdissenyada per l’empresa Scytl, ex-perta en seguretat aplicada a sistemesde votació electrònica i que formapart del trampolí tecnològic de la UAB.Per fer-ne la valoració, la UAB va or-ganitzar el col·loqui «L’experiència devotació electrònica a la UAB: una no-va forma de participació a la univer-sitat?». L’acte va tenir lloc el 10 dejuny passat, a l’aula magna de la UAB-Casa Convalescència, a Barcelona.

A l’acte, presentat i moderat perLluís Ferrer, rector de la UAB, es va va-lorar l’experiència i es va debatre so-

bre les implicacions i possibilitats d’u-sar el vot electrònic en futures con-sultes per fomentar i facilitar la par-ticipació als membres de la comunitatuniversitària. En el col·loqui, van par-ticipar-hi Rafael Grasa, vicerector deRelacions Institucionals i secretari ge-neral de la UAB, Agustí Bosch, mem-bre de l’equip d’Estudis Electorals dela UAB, Robert González, estudiantde tercer cicle i membre l’Institut deGovern i Polítiques Públiques (IGOP),Joan Borrell i Andreu Riera, repre-sentants de l’empresa Scytl, i JordiSánchez, director de la Fundació Jau-me Bofill.

Gairebé tots els participants vanvalorar molt positivament l’experièn-cia del vot electrònic, i el rector vafer una especial referència al fet quela universitat és un dels llocs ideals perintroduir aquestes innovacions, que po-den incrementar i estimular la parti-cipació en els debats i les decisions uni-versitàries.

E

Un moment de la votació.Claustre (els professors Gemma Cà-noves i Manuel Gerpe; els membres delpersonal d’administració i serveis Lo-la Aguilar i August García; i els estu-diants Enric Borràs i David Ros) i elsvint representats del Claustre al Con-sell de Govern, seguint la divisió de sec-tors: set professors funcionaris doc-tors (Josep Oliver, Enric Cassany, LluísTort, M. Dolors García, Joan Piniella,Montserrat Casas i Francesc Espinet),cinc professors funcionaris no doc-tors i contractats (Jordi Bartolomé, Mai-te Carrassón, Seán Golden, Anselm

“voluntat decol·laborar”

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 3

4 Campus

l dia 10 de juny, es va ini-ciar la preinscripció pera la matrícula de les as-signatures de lliure elec-ció del Projecte Inter-

campus per al curs 2002-2003.Intercampus és un projecte d’un

conjunt d’universitats catalanes –Uni-versitat Autònoma de Barcelona, Uni-versitat de Barcelona, Universitat deLleida, Universitat de Girona, Univer-sitat Oberta de Catalunya, UniversitatPolitècnica de Catalunya, UniversitatPompeu Fabra i Universitat Rovira i Vir-gili–, que té el suport del Departa-ment d’Universitats, Recerca i Socie-tat de la Informació –Secretaria per ala Societat de la Informació i DireccióGeneral d’Universitats–, i té com aobjectiu l’intercanvi d’assignaturesde lliure elecció que s’imparteixenmitjançant Internet. El projecte per-

met que els estudiants d’altres uni-versitats s’incorporin a l’ensenyamentvirtual d’una universitat concreta.

Intercampus ofereix setze assig-natures cada semestre, dues de cadauniversitat participant. L’oferta delprimer semestre del curs 2002-2003és la següent: Claus per Entendre laXina del Segle XXI; Com Mirar unaObra d’Art; Conflictes Armats Actuals;Conèixer l’Islam, Conèixer els Musul-mans. L’Islam: Religió, Cultura, So-cietat i Política; Docència de les Ma-temàtiques amb Laboratoris Virtuals;Els Inicis del Comportament Humà;Empreses Virtuals: Estratègia i Dis-seny; English for Academic Purposes:Learning English through the Web;Interacció d’Humans amb Ordinadors;La Creativitat: Canvi i Innovació; La-boratori Virtual de Tecnologia; Món Glo-bal i Economia; Orientació Professio-

nal a la Recerca de Feina; Primers Au-xilis; Temes Actuals de Màrqueting; iTerritori Virtual a la Societat de la In-formació

Els estudiants interessats enaquesta oferta poden fer la preins-cripció mitjançant el web d’Inter-campus.

Intercampus, que va iniciar lesseves activitats el curs 1999-2000,ha anat consolidant la seva oferta do-cent i més de 1.800 estudiants de lesvuit universitats participants ja s’hihan matriculat, d’un total de 4.091que van demanar la preinscripció. LaUAB ha participat activament enaquesta iniciativa amb 396 alumnes,la xifra més alta de les universitatscatalanes. La Universitat Autònoma deBarcelona, a través de l’Oficina del’Autònoma Interactiva Docent, és lacoordinadora del projecte.

Intercampus: oferta d'assignaturesde lliure elecció per Internet

E

Escola Universitària deTurisme i Direcció Hote-lera (EUTDH), adscrita a laUniversitat Autònoma de

Barcelona, ha publicat l’Índex UABd’activitat turística, estudi de pre-dicció per a la temporada 2002 aCatalunya, que realitza l’equip dirigit

L’

L’activitat turística a Catalunya creixerà un 3,6 % durant l’any 2002

inferior als registres dels anys 2001,2000 i 1999, amb augments de l’ín-dex d’activitat turística del 6,4 %,el 4,5 % i l’11,0 %, respectivament, s’ha de considerar especialment ele-vada, atès el conjunt de factors re-cessius que estan impregnant l’escenaeconòmica internacional.

Les baixes expectatives de crei-xement econòmic a Europa, amb unincrement del PIB del conjunt de l’à-rea de l’euro que no superarà l’1,5 %,i l’economia espanyola, amb una pers-pectiva tampoc especialment positi-va, constitueixen el rerefons d’aquestmenor avenç. Tanmateix, l’estudi con-clou que l’efecte de l’11 de setembreserà positiu per al sector turístic aCatalunya, i que l’any Gaudí reforçaràaquesta tendència. En definitiva, lesprevisions de l’EUTDH suggereixenque l’impacte de la desacceleracióeconòmica mundial, que s’està produinten aquests primers mesos de l’any2002, hauria de traslladar-se a una mo-deració força important de l’activitatturística en el curs d’aquest exercici,fins a assolir l’augment del 3,6 % es-mentat.

Territorialment, l’augment del3,6 % implica un increment més im-

portant de la marca turística de Bar-celona, d’un 5,3 %, empesa parcial-ment pels efectes positius de l’anyGaudí. D’aquesta manera, Barcelonacontinuaria la tònica dels darrers exer-cicis, en què s’ha constituït com un ve-

per Josep Oliver, professor del De-partament d’Economia Aplicada dela UAB.

Els resultats d’aquest estudi, queenguany arriba ja a la tercera edició,suggereixen que l’activitat turísticaa Catalunya hauria d’augmentar un3,6 %. Aquesta xifra, si bé és força

ritable motor de l’activitat turística aCatalunya. Les altres dues marquesmés importants en termes d’aporta-ció al PIB turístic, la Costa Brava i laCosta Daurada, mostraran augmentsmés modestos, de l’1 % i l’1,8 %, res-pectivament, mentre que la Costa delGarraf i la del Maresme haurien decréixer de forma diferent: la primera,un 2,4 %, per sota de la mitjana delPrincipat, i la segona, un 6,3 %, cla-rament per sobre.

Finalment, les marques dels Pi-rineus i de les Terres de Lleida hauriende créixer força per sobre de la mit-jana del país (a ritmes del 12,9 % i del17,6 %), esperonades, especialment,per les caigudes del 2001, mentre quela Catalunya Central presentaria unacerta davallada del 2,1 %.

“ tercera edició de l’estudi”

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 4

Autònoma celebra elsvint-i-cinc anys de lesprimeres eleccionsdemocràtiques ambuna exposició de ma-terials gràfics, a la Bi-

blioteca de Comunicació i Hemerote-ca General, ubicada a la plaça Cívica.

El dia 18 de juny, a la nova bi-blioteca es va inaugurar l’exposició ti-tulada «15-J. 25 anys. Primeres elec-cions democràtiques», amb part delfons documental del Centre de Do-cumentació Política (Cedoc), gestio-nat per la Biblioteca de Comunica-ció i Hemeroteca General.

La mostra es podrà veure fins afinals de juliol. L’exposició disposad’una mostra de vuitanta cartells ori-

a Biblioteca d’Humani-tats de la UniversitatAutònoma de Barcelonaha organitzat una expo-sició virtual sobre Anto-

ni Gaudí. D’aquesta manera, la Bi-blioteca s’afegeix als diferents actesd’homenatge que rep l’arquitecte du-rant aquest any. A l’exposició, s’hi tro-ba un article d’Imma Fontanals, autoradel llibre Vuit ulls per a Gaudí, sobrela figura i l’obra de l’arquitecte deReus com un referent imprescindiblede l’arquitectura contemporània. Tam-bé destaca una selecció de bases dedades on hi ha la possibilitat de tro-

5Campus

Exposició virtual sobre Antoni Gaudíbar informació sobre aquest autor,com també diferents referències al

ginals del 15-J, imatges electorals delsespais que TVE va emetre la nit del 13de juny (que projectaran ininterrom-pudament nou pantalles de televisió),una mostra de llibres editats amb mo-tiu d’aquestes primeres eleccions, 54fotografies dels principals líders polí-tics del moment, una petita hemero-teca de les notícies de la campanyaelectoral, un muntatge fotogràfic delsmurals que diferents partits polítics vanpintar a les parets dels barris obrersde Barcelona, com també la repro-ducció de les pintades.

L’exposició ha estat coordinadapel professor Armand Balsebre, ambla col·laboració del Consell Social de laUAB, el Periódico de Catalunya i elcentre territorial de TVE a Sant Cugat.

Tots els cartells de la democràcia

Ángel Rodríguez, Marcial Murciano i Armand Balsebre.

L

L’

La consellera d’Ensenyament, Carme Laura Gil, va par-lar de la Llei de Qualitat en la ponència inaugural del Fò-rum d’Educació, que, sota el títol La Llei de Qualitat: Re-forma o Contrareforma en el Sistema Educatiu?, vaorganitzar l’Institut de Ciències de l’Educació de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. Les jornades, obertesa tots els membres de la comunitat educativa, repre-sentants dels sectors productius, responsables políticsi sindicals, estudiosos, etc., van tenir lloc els dies 7 i 8 dejuny de 2002, a la UAB-Casa Convalescència.

Carme Laura Gil va reiterar que el projecte de llei dequalitat del Ministeri d’Educació envaeix competènciesde la Generalitat, i que, si s’aprova tal com està, el governrecorrerà el text al Constitucional.

L’estiu de 2001, l’ICE de la Universitat Autònoma deBarcelona va endegar el Fòrum d’Educació amb l’ob-jectiu d’oferir un marc obert i neutral per al debat entre

els diversos sectors implicats en l’àmbit de l’educació (ex-perts, professionals de l’ensenyament, famílies, admi-nistració, etc.). En la darrera trobada, que va tenir lloc elmes de febrer de 2002, es van tractar els reptes de la for-mació professional avui.

Per a la pròxima edició, l’anunci del Ministeri d’E-ducació, Cultura i Esport del seu projecte d’aprovar unanova llei d’educació, l’anomenada Llei de Qualitat, vaobligar a centrar la temàtica del Fòrum a debatre les di-ficultats que ha comportat la implantació d’un sistemacomprensiu i les seves possibles solucions, procurantdefinir i analitzar el problemes sense prejudicis i mirantcap al futur amb fórmules adients a la realitat social.

Les ponències es van completar amb una taula ro-dona sobre l’avantprojecte de Llei de Qualitat, amb la par-ticipació de representants del professorat, dels sindi-cats, dels polítics i dels pares d’alumnes.

d’altres. L’exposició virtual es com-plementa amb un apartat de recursosa Internet. Aquesta opció destaca, amés de referències a l’autor i al mo-dernisme, enllaços amb els webs dela Sagrada Família o la Casa Batlló.Aquesta iniciativa sobre Antoni Gau-dí forma part d’un conjunt d’exposi-cions bibliogràfiques que la Bibliote-ca d’Humanitats realitza periòdicamentdes de l’any 1999. En total, s’han fettrenta-cinc exposicions sobre perso-nes i fets històrics o sobre temes d’in-terès col·lectiu: Xile, Miquel Martí iPol, intel·lectuals republicans a l’exilii Friedrich Nietzsche, entre d’altres.

La Llei de Qualitat: Reforma o Contrareforma en el Sistema Educatiu?

catàleg de les biblioteques de la UABsobre la seva obra, estudis, exposi-cions i arquitectura modernista, entre

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 5

ls greus problemes me-diambientals que gene-ra l’activitat econòmicaa escala planetària vancentrar el IX Simposi

d’Història Econòmica, que va tenirlloc els dies 6 i 7 de juny, a la Facul-tat de Ciències Econòmiques i Em-presarials de la Universitat Autònomade Barcelona, sota el títol CondicionsMediambientals, DesenvolupamentHumà i Creixement Econòmic.

El Simposi, organitzat per la Uni-tat d’Història i d’Institucions Econò-miques del Departament d’Economiai d’Història Econòmica, va tenir coma objectiu que demògrafs, historia-dors i economistes reflexionin sobreles causes que han provocat aquestasituació i sobre la capacitat explicati-va dels instruments analítics i con-ceptuals que han anat proposant finsara per intentar millorar-la. El Simposiva estudiar aspectes de l’activitateconòmica actual de reconeguda im-portància i transcendència, i va in-

l divendres dia 14 dejuny, va tenir lloc, a lasala de juntes de la Fa-cultat de Dret de laUAB, la primera jorna-

da del I Cicle de Seminaris Universi-taris d’Actualitat Laboral. A l’acte,organitzat per la professora MaríaJosé Feijoo, professora titular deDret del Treball i de la Seguretat So-cial de la UAB, van participar-hi di-versos professors de dret laboral vin-

6 Campus

Problemes mediambientals generatsper l’activitat econòmica

Seminari d’Actualitat Laboral

tentar afavorir la contraposició depropostes i idees que permetin defi-nir les limitacions a les quals s’en-fronta el desenvolupament econòmici social.

La conferència inaugural del sim-posi va tenir lloc el dia 6 juny, i va sera càrrec de Michael R. Redclift, pro-fessor del King’s College de Londres.Redclift, expresident de l’Associació Eu-ropea d’Estudis Ambientals, va pro-nunciar la conferència «The environ-ment and human purposes: readinghistory backwards». Al llarg de la pri-mera sessió, es van tractar els pro-cessos de creixement econòmic enrelació amb la seva sostenibilitat, iels mètodes analítics i instrumentalsdisponibles en l’actualitat per estu-diar-los. La segona sessió es va cen-trar en els drets de la propietat i elsconflictes ecosocials en la perspecti-va històrica.

En la jornada del dia 7 de juny esvan analitzar les relacions existents en-tre les activitats econòmiques i els

recursos necessaris per sostenir-les,com també els diferents problemes as-sociats amb els residus que generenaquelles activitats. Finalment, es vantractar les diverses variables que de-fineixen i condicionen els nivells de vi-da de la població.

El Simposi d’Història Econòmica,organitzat des del 1987 per la Unitatd’Història i d’Institucions Econòmi-ques del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB, vol fo-mentar la difusió, en la historiografiaeconòmica espanyola, de noves líniesd’investigació i de nous enfocamentsteòrics de creixent implantació a es-cala internacional i, al mateix temps,proporcionar un marc de discussióadequat per assolir una major relacióentre historiadors econòmics espa-nyols i d’altres països. Així, en les edi-cions successives, s’han recollit mésde mil comunicacions sobre una tren-tena de temes diversos, amb la par-ticipació de destacats economistes ihistoriadors.

guts de tot el país, entre els quals caldestacar Manuel Ramón Alarcón Ca-racuel, catedràtic de Dret del Tre-ball i de la Seguretat Social i degà dela Facultat de Dret de la Universitatde Sevilla. El professor Jaime Cabe-za Pereiro, catedràtic de Dret delTreball i de la Seguretat Social de laUniversitat de Vigo, també hi va par-ticipar amb una ponència sobre lesmodificacions de la reforma laboraldel 2001.

La jornada la va iniciar el doctorManuel Ramón Alarcón, amb unaponència titulada «La contractaciólaboral: la reforma del contracte atemps parcial i del treball de fix dis-continu, el contracte de foment de lacontractació indefinida, el nou con-tracte d’inserció i les garanties dela contractació de caràcter temporal».Va començar la seva intervenció ex-posant les finalitats de la reformalaboral del 2001, que presenta dos ob-jectius: la creació de llocs de treballi la millora de la qualitat del treball.Malgrat que les xifres estadístiquesindiquen que hi ha hagut una re-ducció real de l’índex d’atur, Alarcón

va mostrar les seves reserves en-torn de la política de creació de llocsde treball del govern actual. En un al-tre ordre de coses, va apuntar al-guns dels problemes que tindrà l’Es-tat espanyol en matèria de treball,com la regulació dels contractes atemps parcial, o com afectarà la im-migració a la qualitat del treball.

El doctor Jaime Cabeza Pereirova completar la xerrada del profes-sor Alarcón amb una ponència sobre«Altres, modificacions de la refor-ma del 2001: contractes i subcon-tractes (art. 42 LET), successió d’em-presa (art. 44 LET), foment del’ocupació i dones, el naixement defills prematurs o amb una hospita-lització immediata».

A continuació, hi va haver unbreu canvi d’impressions entre elsparticipants a les jornades i els po-nents assistents.

L’acte, que va tenir lloc el di-vendres al matí, va concloure amb unabreu intervenció de Rafael Hinojo-sa i Lucena, president del Consell deTreball Econòmic i Social de Cata-lunya.

E

E

Manuel Ramón Alarcón i Francesca Puigpelat.

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 6

es proteïnes són llar-gues cadenes molecu-lars que poden adoptarinfinitat de formes, de lamateixa manera que un

fil es pot rebregar formant infinitat defigures. Desenvolupen funcions vitalsen les cèl·lules i són les molèculesque transmeten i fan realitat les ordresescrites en el codi genètic. Els pri-mers intents de dissenyar noves pro-teïnes suposaven una lenta aproxi-mació iterativa, és a dir, cada noudisseny era sotmès a un procés deprova i error on la proteïna era mo-dificada i provada de nou fins a acon-seguir un resultat satisfactori. Ac-tualment, el procés de disseny estàbasat en mètodes combinatoris onse simulen els canvis que experi-mentaria una proteïna al llarg de l’e-volució natural, i se seleccionen les se-qüències proteiques amb les millorscaracterístiques. Les darreres tendèn-cies per al disseny de proteïnes, però,estan basades en simulacions per or-dinador que permeten saltar-se elslímits que imposa l’evolució i produirproteïnes «no naturals», és a dir, ambcanvis no relacionats amb cap pro-teïna natural.

Ara, un equip internacional derecerca dirigit pel Dr. Luis Serrano, del’European Molecular Biology Labo-

7Ciència

Millora del procés de disseny de proteïnes

ratory de Heidelberg (Alemanya), ien el qual ha participat Salvador Ven-tura, professor del Departament deBioquímica i de Biologia Molecularde la UAB, ha afegit un pas més alsprotocols més moderns de dissenyde proteïnes assistit per ordinador. Estracta de l’estudi detallat de l’es-tructura tridimensional i del plegamentdel nucli de la proteïna redissenyada,un nou enfocament que permet op-timitzar la seva estabilitat i les sevesfuncions i que encara no s’havia pro-vat mai. La recerca, publicada en l’e-dició de juny de Nature StructuralBiology, representa un avenç consi-derable en l’optimització de proteïnesi incrementarà l’efectivitat de nous fàr-macs.

Els investigadors han provat, mit-jançant computació, milers de nuclispossibles per a una proteïna, i hantestat experimentalment els tretzemillors per tal d’analitzar amb detalll’estructura tridimensional i el plega-ment dels dissenys. Aquesta innova-dora anàlisi estructural els ha mostratque una petita reducció del seu volumfacilitaria el seu ràpid plegament ipermetria optimitzar molt les qualitatsd’aquestes noves proteïnes. Així, l’anà-lisi de l’estructura tridimensional i delplegament del nucli proteic passa a seruna etapa fonamental en el disseny de

L

la proteïna, que pot millorar signifi-cativament les seves propietats.

Per als investigadors, molts delsèxits en el disseny de noves proteï-nes aconseguits recentment sense te-nir en compte aquesta aproximacióes podrien afinar encara més, amb laqual cosa es podria abordar el dissenyde dianes proteiques més ambiciosesque les provades fins ara i de nousfàrmacs més efectius que els actuals.

Tim Bliss visita l’Institut de Neurociències de la UAB

Bre

u

El neurocientífic Tim Bliss, un dels màxims especialis-tes mundials en l’estudi de l’aprenentatge i la memòria,va visitar, el 17 de juny, l’Institut de Neurociències de laUniversitat Autònoma de Barcelona per oferir un seminarials investigadors i estudiants d’aquesta disciplina. Eldoctor Bliss és director, des de 1996, de la Secció de Neu-rociències del NIMR, l’institut de recerca més prestigiósen investigació biomèdica de Londres. El seu interès cien-tífic se centra en l’estudi de les bases neurals de l’a-prenentatge i la memòria, sobre els quals ha fet inves-tigacions a nivell molecular, cel·lular i de comportament.

Tim Bliss ha publicat més de 150 articles d’investi-gació en prestigioses revistes de neurociències, ésmembre del comitè editorial de moltes d’elles i co-mentarista científic per a les revistes del grup Nature.Va rebre el premi Bristol Myers Squibb Award for Neuro-science l’any 1991, el Feldberg Prize l’any 1994, és mem-bre fundador de l’Academy of Medical Sciences de Lon-dres i membre de la Royal Society des de 1994. A més,ha estat proposat diverses vegades per al premi Nobelen els darrers deu anys.

Nucli de proteïna dissenyat pels investigadors.

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 7

a meningitis agudaconsisteix en una in-flamació de les me-ninges, membranesque envolten el cer-

vell, que pot ser provocada per di-versos virus i bactèries. Les bactèriesmés comuns que provoquen menin-gitis són el meningococ (Neisseriameningitidis) i el neumococ (Strep-tococcus pneumoniae), tot i que n’-hi ha d’altres amb freqüència inferior.En tots els casos, la identificació del’agent que causa la malaltia és cru-cial per establir el tractament, de-terminar l’evolució del malalt i im-plementar mesures de prevenció.Malgrat això, els mètodes de diagnòs-tic que existeixen actualment no sónprou sensibles.

8 Ciència

Progressa la diagnosi de la meningitis bacteriana

Un estudi multicèntric dut a ter-me per investigadors de la Unitat Do-cent de Sant Pau, de la Facultat de Me-dicina de la UAB, juntament ambinvestigadors de l’Hospital Sant Joande Déu, del Parc Taulí de Sabadell i del

met la identificació dels agents que pro-voquen la malaltia en 48–72 hores.

L’estudi, publicat a l’EuropeanJournal of Clinical Microbiological & In-fectious Diseases, ha implicat la re-collida, durant un any, de 104 mostresde líquid cefaloraquidi de 97 pacientsamb una edat mitjana de 4,7 anys.Tots els pacients de l’estudi presen-taven la sospita que l’agent infecciósfos una bactèria, i en tots els casosles proves microbiològiques conven-cionals havien estat negatives. L’anà-lisi de les mostres mitjançant la tècnicaPCR va incrementar en un 18 % ladiagnosi etiològica de pacients ambsospita de meningitis bacteriana i, enparticular, en un 25 % la d’aquells ambsospita específica de sepsis o menin-gitis meningocòccica.

“la identificació de l’agent quecausa la malaltiaés crucial”

L

l Centre d’Estudis Am-bientals (CEA) de la Uni-versitat Autònoma deBarcelona i l’editorialRubes han creat el nou

espai web Ecotropía (www.ecotro-pia.com), un portal divulgatiu espe-cialitzat en temes científics de mediambient.

Ecotropía s’ha creat amb la vo-luntat de cobrir un ampli espectre denecessitats d’informació, adreçat aprofessionals i acadèmics del mediambient, tot i que també a l’usuarigenèric, i es dirigeix especialment a pe-riodistes, comunicadors i divulgadors

Nou portal divulgatiu sobre ciències ambientals

E

Deu anys de Ciències Ambientals a la UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació GasNatural van organitzar, el dia 22 de maig, a la Casa Con-valescència, el seminari De Rio a Johannesburg: unRepàs a l’Estat Ambiental del Món, coincidint amb els ac-tes de celebració del desè aniversari dels estudis deCiències Ambientals, una iniciativa de la UAB que vaser pionera a tot l’Estat i que avui l’acullen més de tren-ta universitats espanyoles.

En l’obertura del seminari, el rector de la UAB, LluísFerrer, va descriure l’evolució dels estudis de Ciències Am-bientals al llarg d’aquests deu anys recordant els motiusque van portar la UAB a apostar per una titulació prò-

pia: la sensibilitat i l’interès de la comunitat científica dela Universitat, i el caràcter pluridisciplinari i transversaldel campus de la UAB. Al llarg de la jornada, moderadapel catedràtic de la UAB Josep Enric Llebot, organitza-dor i promotor dels Estudis de Ciències Ambientals dela UAB, i per Luis Gorospe, director de Tecnologia i Me-di Ambient del Grup Gas Natural, els ponents van fer unrepàs als avenços en matèria ambiental que s’han rea-litzat durant l’última dècada en el món, des de la Cime-ra de la Terra, celebrada el 1992 a Rio de Janeiro, i ambla vista posada en la Cimera de Johannesburg, quetindrà lloc el mes de setembre vinent.

científics, professionals, empreses iinstitucions dels sectors del medi am-bient, investigadors i experts amb in-teressos en els camps de l’ecologia, lasostenibilitat i el medi ambient.

El portal pretén constituir-secom a recurs amb vocació de refe-rent majoritari en l’àmbit ambiental,

Departament de Sanitat i Seguretat So-cial de la Generalitat de Catalunya,ha analitzat la sensibilitat i l’especifi-citat d’un nou mètode de diagnòsticbasat en la tècnica de PCR, que per-

de tal manera que ompli el buit ac-tual en canals de referència i difusióconsolidats en aquesta temàtica. Eldirigeix el professor del Departa-ment de Física de la UAB Josep En-ric Llebot, i l’edita un equip espe-cialitzat en edició científica del’editorial Rubes.

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 8

Formació tecnològica

9Ciència

és de 250 espe-cialistes es van reu-nir, els dies 19, 20 i21 de juny, ala Casa Con-

valescència de la UAB, en elprimer congrés que té lloc aCatalunya sobre sinologia i pa-tologia mamària, organitzat perla Unitat de Patologia Mamàriade l’Hospital Sagrat Cor de Bar-celona i pel Grup Multidiscipli-nari per a l’Estudi del Càncer deMama de la Facultat de Medicinade la Universitat Autònoma deBarcelona.

Al llarg de les sessions delcongrés, els especialistes vanexposar les darreres estratègiesi avenços en el diagnòstic i enles teràpies de la patologia mamària,com també en el tractament del càn-cer de mama en edats extremes, ivan analitzar la qualitat de les tèc-niques utilitzades en detecció i trac-tament en aquestes patologies. Hivan intervenir destacats investiga-

dors, com Jean-Louis Lamarque, es-pecialista en diagnòstic per imatge,de la Universitat de Montpeller 1, o Ro-

mamàries, com la relació metge-pacient i els trastorns socials i psi-cològics que pateixen les dones afec-

tades, en una taula rodonaoberta al públic moderada pelDr. Eduard Basilio, de l’Hospi-tal Sagrat Cor. Van participar-hi, entre d’altres, la periodis-ta i regidora de l’Ajuntamentde Barcelona Magda Oranichi la fundadora del grup Àgatade dones mastectomitzades,Consol Pàez.

El congrés, presidit peldoctor Antonio Segade, del’Hospital Sagrat Cor, ha estatreconegut d’interès sanitariper l’Institut d’Estudis de laSalut (IES) de la Generalitatde Catalunya, està acreditat

pel Consell Coordinador de la For-mació Mèdica Continuada, i ha tin-gut la col·laboració de la Direcció Ge-neral de Recerca de la Generalitatde Catalunya a través de la XarxaTemàtica Estudi del Càncer de Mama.

M

Consulta meteorològica per telèfonnvestigadors del Grup deFonètica del Departament deFilologia Espanyola de la UAB,juntament amb investigadorsde la UPC i el Servei Meteo-

rològic de Catalunya han creat l’a-plicació aTTemps, Accés Telefònic alTemps, un innovador sistema d’ac-cés a través del telèfon a les dades deles estacions meteorològiques queel Departament de Medi Ambient térepartides per tot el territori. El nou

I

Primer congrés català sobre el càncer de mama

quatre boies oceanogràfiques delServei Meteorològic de Catalunya.

El projecte ha estat coordinat i fi-nançat pels departaments d’Univer-sitats, Recerca i Societat de la Infor-mació i de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya en el marcdels projectes Llengua, que tenencom a objectius la difusió de les tec-nologies basades en la llengua i, enespecial, facilitar la seva disponibili-tat en llengua catalana.

berto Saccozzi, especialista en trac-tament de patologies mamàries, del’Istituto Nazionale per lo Studio e laCura dei Tumori de Milà, entre moltsd’altres.

El congrés va tractar també lavessant social de les patologies

Eduard Escrich, a la presentació del Congrès.

sistema d’accés telefònic permet quel’usuari demani informació meteo-rològica mitjançant la parla trucanta un telèfon 906. En pronunciar elnom d’un municipi o d’un indret de Ca-talunya, aTTemps el reconeix i ofereixinformació a petició de l’usuari so-bre les dades actuals sobre tempe-ratura, precipitació, velocitat i direc-ció del vent o alçada de les onades,enregistrades per les més de vui-tanta estacions automàtiques i les

Francesc Gòdia, vicerector de Projectes Estratègics, i Alfonso Royo, directorgeneral de BMC Software España, van firmar, el 27 de maig passat, un convenide col·laboració amb l’objectiu d’impulsar el coneixement, la formació i l’adopciód’eines informàtiques que ajudin l’usuari a gestionar i obtenir el màxim ren-diment de les seves infraestructures tecnològiques.

Des de la signatura del conveni, la UAB és una instal·lació de referènciade BMC Software, que podrà ser visitada per tècnics i clients potencials permostrar les seves eines. BMC Software cedeix les solucions necessàries perinstal·lar una aula de formació dels seus productes. Als cursos que impartiràBMC Software a les instal·lacions de l’Autònoma, s’hi podrà incorporar personaldocent de la Universitat, com també estudiants, sense cap mena de cost ad-dicional, sempre que existeixi disponibilitat de places de cada curs.

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 9

10 Fundació UAB

Fu

nd

ac

ió

U

AB

F

un

da

ci

ó

UA

B

Fu

nd

ac

ió

U

AB Necessitats socials i sanitàries

dels qui pateixen malalties raresLa Conferència Europea de Cons-cienciació sobre les Malalties Raresva tenir lloc els dies 14 i 15 de juny,a l’edifici UAB-Casa Convalescència,ubicat al recinte de l’Hospital de SantPau de Barcelona.

Aquestes jornades, emmarcadesdins dels actes de commemoraciódel centenari del Dr. Robert, van serorganitzades per Eurordis (FederacióEuropea d’Organitzacions de Pa-cients amb Malalties Rares), FEDER(Federació Espanyola d’Organitza-cions de Pacients amb Malalties Ra-

res) i la Fundació Dr. Robert, de laFundació Universitat Autònoma deBarcelona (UAB).

Més de dos-cents participantsde tot Europa, entre els quals hi vanser presents associacions de ma-lalts, autoritats sanitàries, la indús-tria farmacèutica i científics, vananalitzar les necessitats socials i sa-nitàries dels qui pateixen malalties ra-res i dels seus familiars. La Con-ferència Europea de Conscienciaciósobre les Malalties Rares tenia coma objectiu conscienciar la societat i

la comunitat científica de la pro-blemàtica dels malalts que pateixenalguna de les més de cinc mil malaltiesqualificades com a rares.

La repercussió d’aquest tipusde malalties és molt greu, ja que enmolts casos no existeixen medica-ments ni tractaments efectius. ACatalunya, s’estima que n’hi ha mésde tres-cents mil casos; a Espanya,uns tres milions, i a Europa, més detrenta milions. Un 80 % de malaltiesrares són d’origen genètic i afectennens.

La Comissió de Sanitat i Consum delCongrés dels Diputats, juntament ambla Fundació Universitat Autònoma deBarcelona i la Fundació Doctor Ro-bert, van celebrar un acte d’home-natge al Doctor Robert com a antic di-putat d’aquesta cambra.

En aquest acte, que va tenir llocal Congrés dels Diputats de Madrid el26 de juny, van intervenir-hi Lluís Fer-rer i Caubet, rector de la UniversitatAutònoma de Barcelona; Joan B. Cu-lla, professor d’Història Contemporàniade la UAB; Antoni Bayés de Luna, ca-tedràtic de Cardiologia de la UAB; Fe-liciano Blázquez, president de la Co-missió de Sanitat i Consum del Congrésdel Diputats, i Margarita Mariscal deGante, vicepresidenta primera delCongrés dels Diputats. A l’homenat-ge al Doctor Robert, van ser-hi pre-sents nombrosos diputats de l’arcparlamentari.

El Grup Serhs assumeix la gestió de l’hotel del campus

La Fundació Universitat Autònoma de Barcelona ha encomanat la gestióde l’hotel del campus al Grup Serhs, presidit per Ramon Bagó, que actualmentja es fa càrrec de la cafeteria-restaurant i del servei de càtering de la Ca-sa Convalescència. Amb la nova gestió, efectiva des de finals del mes dejuny, l’hotel s’anomena Serhs Hotel Campus; el bar, Larissa; el restaurantde carta, Arc’s; la cafeteria, Orió, i el restaurant de menú, Sírius, que con-serva el seu nom. L’hotel manté els preus especials de les habitacions, lessales, els paquets de reunió i altres descomptes de què gaudeix la comunitatuniversitària. El Grup Serhs és el primer grup turístic de Catalunya i el grupcatalà més important del sector de la restauració, amb cinquanta-setempreses associades i dues de vinculades, i ha rebut molts reconeixements.

Joan B. Culla, Feliciano Blázquez, Margarita Mariscal de Gante, Lluís Ferrer i Antoni Bayés de Luna.

Seguretat aquàtica

Del 17 al 29 de juny, ha tingut llocel primer curs de Capacitacióen Seguretat Aquàtica, orga-nitzat per l’Escola de Prevenciói Seguretat Integral, amb la col·la-boració del Servei d’Activitat Fí-sica. La demanda d’aquesta for-mació ha estat realitzada perl’Associació Catalana de Municipisi Comarques (ACM).

M.

Pov

edan

o

El Congrés dels Diputats homenatja el doctor Robert

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 10

11Serveis i Publicacions

Publicacions

LLaa rreevvoolluucciióónn eessppaaññoollaa vviissttaappoorr uunnaa rreeppuubblliiccaannaa. Clara Cam-poamor. 212 p.; 14,5 x 21,5 cm;17.50 €

El 1937 va aparèixer editat enfrancès aquest testimoni can-dent sobre la guerra civil es-panyola. Ara ha estat rescatatde l’oblit en aquesta primera edi-ció crítica en castellà realitzadaper Neus Sanblancat. El llibre re-cull les reflexions polítiques alvoltant dels primers dies de l’es-clat de la rebel·lió militar, junta-ment amb el testimoni de la par-tida de l’autora cap a l’exili, primera Suïssa i després a l’Argentina.

LLaa ppaarraauullaa rreevveessssaa.. EEssttuuddii ssoo--bbrree llaa ttrraadduucccciióó ddeellss jjooccss ddeemmoottss.. Ramon Lladó. 240 p.; 16 x 23 cm. 17 €.

L’obra posa al descobert elsprocediment retòrics, estètics iestilístics que hi ha darrere delsjocs de paraules. L’autor els haanat a buscar allí on es trans-formen en un repte miraculós:l’art de la traducció. Per fer-ho,no s’ha limitat a obrir de bat a batel guarda-roba de la retòrica, si-nó que ha volgut esbrinar comels autors i els traductors han po-sat en escena les grans qües-tions de tots els temps.

Aprendre idiomes al SIMquest mes de juliol, icom cada any, el Ser-vei d’Idiomes Moderns(SIM) ofereix cursos d’i-diomes d’un mes de du-

rada. Són cursos intensius de vuitan-ta hores cada un d’anglès, alemany,francès, italià i espanyol i català pera estrangers; també hi ha cursos dequaranta hores d’expressió orald’anglès, francès, alemany i espanyolper a estrangers; i cursos de quaran-ta hores d’anglès administratiu. Amés, per a aquests cursos d’estiu, hiha cinquanta beques a disposició dequi ho sol·liciti. El Servei d’IdiomesModerns (SIM) de la Universitat Autò-noma de Barcelona té els seus orí-gens al desembre de 1977, fa gairebévint-i-cinc anys, quan, per tal d’oferira la comunitat universitària la possi-bilitat d’aprendre idiomes, l’EUTI (Es-cola Universitària de Traducció i d’In-terpretació) va decidir organitzaraquest servei. Des d’aleshores, l’Autò-noma ha canviat molt, ha crescut, i elServei d’Idiomes ha patit canvis in-terns que l’han convertit en un serveiindependent que li ha permès d’ofe-rir cada cop un millor servei a la co-

Amunitat universitària i fer-se extensiblefora de la Universitat. Alemany, anglès,francès, italià, japonès, i català i es-panyol per a estrangers són els idio-mes que actualment ofereix el SIM,amb l’avantatge que tots els cursos ques’hi realitzen donen dret a ser reco-neguts com a crèdits de lliure eleccióde la UAB (fins a un màxim de 9 crè-dits per curs).

A banda de l’oferta d’idiomes, elSIM disposa d’altres serveis, com elSimtrad, un servei de traducció i re-visió de textos, que està a disposicióde qualsevol persona o empresa, vin-culada o no a la Universitat; l’aulad’autoaprenentatge, que permet se-guir cursos d’idiomes mitjançant elsmillors productes d’aprenentatge as-sistit per ordinador, amb l’assistèn-cia de professors tutors; i el Lingua-web, el servei de disseny de pàginesweb que, a més, ofereix l’opció de tra-duir la pàgina a diferents llengües.

El SIM està situat a l’edifici deMedicina del Campus de la UAB, peròtambé disposa d’altres centres: un aBarcelona, a l’edifici de la Casa Con-valescència de l’Hospital de Sant Pau,i un altre a Sabadell, a l’Eix Macià, 35.

Dossier de premsa per a tota la comunitat

La Unitat de Comunicació ha posat en marxa un nou servei de dossier depremsa digital que millora qualitativament i quantitativament l’existent finsara, i que és a l’abast de tota la comunitat universitària.

Aquesta iniciativa, que recull les informacions sobre la UAB i sobre l’ac-tualitat en general aparegudes a la premsa i a les revistes de tot l’Estat,pot ser un servei útil per conèixer les principals notícies del dia i la infor-mació de la nostra institució que arriba a la societat. El dossier es presentaen un format de calendari i dóna la possibilitat d’obtenir, des de finals demaig de 2002, tota la informació sobre la nostra universitat aparegudaa la premsa. Els documents, que es poden imprimir, estan en format pdfi reprodueixen la notícia tal com s’ha publicat al mitjà. El dossier de prem-sa digital és accessible des de la pàgina principal del web de la UAB(www.uab.es). L’adreça és: wwwwww..uuaabb..eess//aaccttuuaalliittaatt//ddpprreemmssaa//

Pròximament, s’oferirà un servei diari de titulars de notícies, que elsusuaris, professors i personal d’administració i serveis rebran a la seva bús-tia de correu electrònic.

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 11

12 Campus

Joorrddii JJuulliiàà, professor del Departament

de Filologia Espanyola, ha rebut el

IV Premi Dámaso Alonso d’Investigació

Filològica, concedit per la Universitat de

Santiago de Compostel·la, per l’assaig

titulat La perspectiva contemporánea.

Així mateix, també ha estat guardonat

amb l’Englantina d’Or de poesia en els re-

cents Jocs Florals de Barcelona, pel lli-

bre Els déus de fang.

a passió pel coneixement, la de-dicació a la docència, el compro-mís amb la societat i la lluita perla sobirania dels Països Catalansvan impregnar com a pluja fina

l’ambient en què es va desenvolupar l’homenatgea Carles Solà.

A l’antiga capella de la casa de Conva-lescència, avui dia aula magna de l’edifici re-habilitat de l’Hospital de la Santa Creu i de SantPau, va tenir lloc, el dia 26 de juny, un homenatgeal rector Carles Solà, que va ser al capdavant dela UAB des del mes de març de 1994 fins al ma-teix mes de 2002. A l’acte, van ser-hi presentsel conseller Andreu Mas-Colell, el rector de la UB,Joan Tugores, els exrectors Josep Laporte iRamon Pascual, el president del Consell Social,Pere Miró, el síndic de greuges, Jordi Porta, i l’an-tic president del Consell Social Anton Cañelles,a més de nombrosos professors i amics de Car-les Solà.

L’acte el va organitzar l’Associació d’Amicsde la UAB, que presideix Xavier Muñoz, i el vapresentar Dolors Sala, antiga alumna, que va re-cordar que va participar en l’elecció de CarlesSolà el 1994.

El president de l’Associació, Xavier Muñoz,va recordar l’impuls que Carles Solà ha donata l’esmentada associació com a element de ne-xe entre la universitat i la societat.

Enric Solà, registrador de la propietat, ad-vocat, metge i, sobretot, amic, va fer una glos-sa de la personalitat del professor Solà des deles seves inquietuds juvenils en la postguerra va-lenciana, fins al seu compromís actual. Es va ferressò de la seva febre per conèixer i de la sevavitalitat política quan, juntament amb la seva ac-tual dona, Rosa Rodrigo, va viure la lluita anti-franquista i el compromís social, va conèixerel capellà Antoni Llidó, que amb un grup de jo-

Homenatge a Carles Solà

Lves va alimentar el sentit de la justícia, i que l’any1973 va acabar «desaparegut» sota la dicta-dura de Pinochet. Va destacar la intensa acti-

pregnat l’obra del rector, i va recordar la in-sistència amb què Solà ha parlat sempre de laUAB com la millor universitat.

Un antic alumne, August Serra, també va de-dicar-li unes paraules d’agraïment, i l’alumnaLaura Gonzalvo va llegir uns versos de David Jouque parlaven de les columnes de la UAB i delsseus símbols. El gemec de la Muixeranga ens vaarribar des de València fent la competència ala més moderna de les videoconferències.

Xavier Muñoz li va lliurar un guardó cedit perAndreu Alfaro, i Andreu Mas-Colell va utilitzarles columnes de la UAB com a símbols de ladocència, la recerca, el campus i el compromíssocial. També va dir que farien falta més columnesper seguir incrementant aspectes de les rea-litzacions del rector Solà. Finalment, el va en-coratjar perquè mantingui el seu compromísen les seves tasques a Europa.

El rector Lluís Ferrer li va adreçar una car-ta en què va evocar, des de la nova perspecti-va de rector, que podia entendre més i millor lesresponsabilitats del càrrec: l’última presa dedecisions, la servitud de l’agenda, la paciènciai la complicitat, tot el que ara ell mateix ha d’as-sumir per liderar un nou impuls per a la UAB.Finalment, va glossar tres trets de la persona-litat del rector Solà que també li agradaria po-der seguir: la sensibilitat pels febles, la defen-sa aferrissada de la Universitat i de la sevaautonomia, i la passió pel projecte col·lectiu.

El rector Solà va agrair l’homenatge i vatenir un record pel Col·lectiu per una Universi-tat Autònoma, Científica i Catalana (CUACC). Tam-bé va dir que l’homenatge era esbiaixat, ja que–potser enyorant algun claustre– hi trobava a fal-tar alguna crítica. Es va mostrar agraït a tots elsque havien format part del seu equip i la festaes va cloure amb la participació de l’Aula deDansa i de l’Aula de Música.

vitat desplegada per Solà en la creació de l’Ins-titut Joan Lluís Vives, que aglutina totes lesuniversitats de parla catalana, i va demanar quedesprés de la seva múltiple activitat pugui retornara València per reafirmar el seu compromís.

La professora Montserrat Ponsà, que va servicerectora d’Investigació en el primer mandatdel rector Solà, va remarcar l’austeritat i l’estildirecte, com també el sentit col·lectiu que ha im-

Carles Solà, en un moment de l’acte.

Jaavviieerr AAnnttóónn PPeellaayyoo ii MMoonnttsseerrrraatt

JJiimméénneezz SSuurreeddaa, professors del De-

partament d’Història Moderna i Con-

temporània, van rebre, el 14 de maig pas-

sat, la beca d’investigació en ciències

socials i humanes del patronat Francesc

Eiximenis, de la Diputació de Girona, pel

seu projecte de recerca sobre les tombes

del pla de la catedral de Girona. Aques-

ta beca es considera la més important en

història de les terres gironines.

Viiccttòòrriiaa CCaammppss, professora del

Departament de Filosofia, va ser

nomenada pel Parlament de Cata-

lunya, el 27 de juny passat, mem-

bre del Consell de l’Audiovisual de Ca-

talunya (CAC), en substitució del

periodista Jordi Mercader. Victòria

Camps va ser senadora del PSC-

PSOE entre el 1993 i el 1996, i vice-

rectora de Relacions Internacionals

de la Universitat Autònoma de Bar-

celona entre el 1990 i el 1994.

Ant

onio

Zam

ora

Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:52 Página 12

juliol-agost 2002

Membres del Consell de Govern

Consell de Govern

CCoommppoossiicciióó sseeggoonnss ll’’aaccoorrdd ddee llaa JJuunnttaa ddee GGoovveerrnn ddee 2266 dd’’aabbrriill ddee 22000022

MMeemmbbrreess nnaattss

Rector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Lluís Ferrer Caubet

Secretari general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Rafael Grasa Hernández

Gerent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Jordi Montserrat Garrocho

MMeemmbbrreess ddee llaa ccoommuunniittaatt uunniivveerrssiittààrriiaa ddeessiiggnnaattss ppeell rreeccttoorr ((1155))

88 vviicceerreeccttoorrss//eess

Vicerectora d’Afers Acadèmics . . . . . . . . . . . . . .M. Dolors Riba Lloret

Vicerector de Campus i d’Estudiants . . . . . . . . .Manel Sabés Xamaní

Vicerector de Doctorat

i de Formació Continuada . . . . . . . . . . . . . . . . . .Joan Gómez Pallarès

Vicerector d’Economia . . . . . . . . . . . . . . . . .Santiago Guerrero Boned

Vicerector d’Investigació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Josep Santaló Pedro

Vicerector de Professorat

i de Personal d’Administració i Serveis . . . . . .Jordi Marquet Cortés

Vicerector de Projectes Estratègics . . .Francesc Gòdia Casablancas

Vicerectora de Relacions Exteriors

i de Cooperació Interuniversitària . . . . . . . . .Muriel Casals Couturier

11 eessttuuddiiaanntt (consens dels estudiants claustrals)

Estudiant de l’Escola de Doctorat

i de Formació Continuada . . . . . . . . . . . . . . .M. del Mar Griera Llonch

11 PPAASS (consens dels agents socials)

Titular: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Àgueda Flores Flores

Suplent: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Lluís Perarnau Reyes

55 ddeeggaannss//eess (consens entre degans i directors de centre)

Degà de la Facultat de Ciències Polítiques

i de Sociologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Fausto Miguélez Lobo

Director de l’Escola Universitària

d’Estudis Empresarials de Sabadell . . . . . . . .Manuel Álvarez Gómez

Degà de la Facultat de Traducció

i d’Interpretació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Joan Fontcuberta Gel

Degà de la Facultat de Veterinària . . . . . . . . . . . . . .Josep Gasa Gasó

Director de l’Escola Universitària

d’Informàtica de Sabadell . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Remo Suppi Boldrito

RReepprreesseennttaannttss eessccoolllliittss oo ddeessiiggnnaattss dd’’eennttrree eellss ddeeggaannss,, ddiirreeccttoorrssddee cceennttrree,, ddee ddeeppaarrttaammeenntt ii dd’’iinnssttiittuutt uunniivveerrssiittaarrii ((1155))

99 ddeeggaannss//eess (consens entre degans i directors de centre)

Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres . . . . . . . .Pere Ysàs Solanes

Degà de la Facultat de Ciències . . . . . . . . . .Antoni Méndez Vilaseca

Degana de la Facultat de Dret . . . . . . . . . .Francesca Puigpelat Martí

Degà de la Facultat de Ciències

Econòmiques i Empresarials . . . . . . . . . . . . .Joan Clavera Monjonell

Degana de la Facultat

de Ciències de l’Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Anna Cros Alavedra

Degà de la Facultat de Ciències

de la Comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Marcial Murciano Martínez

Degà de la Facultat de Psicologia . . . . . . . . .Jordi Fernández Castro

Director de l’Escola Tècnica

Superior d’Enginyeria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Joan Sorribes Gomis

Degà de la Facultat de Medicina . . . . . . . . . . . . . . . . .Àlvar Net Castel

66 ddiirreeccttoorrss//eess ddee ddeeppaarrttaammeenntt ii//oo ddiirreeccttoorrss//eess dd’’iinnssttiittuutt

(Els representants dels grups 1, 2, 3 i 4, per consens entre els

directors de cada grup. Els representants amb caràcter general,

per consens de tots els departaments.)

GGrruupp 11

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jordina Belmonte Soler

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Josep Ros Badosa

GGrruupp 22

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Reyes Pla Soler

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Xavier Cabañes Sáenz

especial Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:51 Página 1

2 Consell de Govern

GGrruupp 33

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Àngel Rodríguez Bravo

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Maria Prat Grau

GGrruupp 44

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Conrad Izquierdo Rodríguez

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Anna Estany Profitós

RReepprreesseennttaannttss ggeenneerraallss::

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Emilio Luque Fadón

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Josep López Santín

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Alan Reeves

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Joan Lluís Piñol Rull

MMeemmbbrreess eelleeggiittss ppeell CCllaauussttrree GGeenneerraall (sessió del dia 6 de juny de 2002) (20)

Professorat-Sector A (7)

TTiittuullaarrss:: Josep Oliver Alonso

Enric Cassany Cels

Lluís Tort Bardolet

M. Dolors García Ramon

Joan Piniella Febrer

Montserrat Casas Vilalta

Francesc Espinet Burunat

SSuupplleennttss:: Judith Astelarra Bonomí

Emilio Luque Fadón*

Oriol Cabré Fabré

Josep Ros Badosa

Frederic Utzet Civit

Àngel Rodríguez Bravo*

Jordina Belmonte Soler*

Mercedes Unzeta López

Reyes Pla Soler*

PPrrooffeessssoorraatt--SSeeccttoorr BB ((55))

TTiittuullaarrss:: Jordi Bartolomé Filella

Maite Carrassón López de Letona

Seán Golden

Anselm Rodrigo Domínguez

Antoni Iglesias Fonseca

SSuupplleennttss:: Juan Antonio Baeza Labat

Montserrat Llonch Casanovas

Ester Boix Borràs

PPeerrssoonnaall dd’’aaddmmiinniissttrraacciióó ii sseerrvveeiiss ((22))

TTiittuullaarrss:: Francesc Surrallés Escobar

Juan José Bravo San José

SSuupplleennttss:: Juan Manuel Gómiz Rodríguez

Jordi Prieto Feliu

Águeda Flores Flores*

EEssttuuddiiaannttss ((66))

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Francisco Pelayo Osuna

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Eulàlia Dòria Cerezo

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Alberto Millán Martín

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Anna Rovira Mateu

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .David Barrabés Vera

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Noemí Requena Ruiz

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Luis Enrique Urtubey de Cesaris

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Christian Navarro Ayala

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Joan Vaquer Frau

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Amaia Epelde Azkue

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Arnau Carné Sala

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Nícola Duran Gurnsey

MMeemmbbrreess eessccoolllliittss ppeell CCoonnsseellll SSoocciiaall (sessió del dia 21 de juny de 2002) (3)

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pere Miró Plans (president del Consell)

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . . .Josep Lluís Bonet Ferrer (vicepresident)

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Alfredo Vara del Campo

Titular . . . . . . . . . . . . . . . . .Josep M. Ventura Ferrero (vicepresident)

Suplent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Domènec Martínez García

AAmmbb vveeuu ii sseennssee vvoott

M. Dolors Pey Vilanova (secretària general adjunta i cap del Gabinet Jurídic)

*Han estat escollits com a membres titulars per altres grups, per laqual cosa han deixat de ser membres suplents

especial Autònoma 154 corregit 12/7/01 11:51 Página 2