LA VEREMALA VEREMA

EL RAÏM EL RAÏM I I

EL VIEL VI

LA VEREMALA VEREMA

EL RAÏM EL RAÏM I I

EL VIEL VI

LA VINYALA VINYA

• La vinya és el camp on

es cultiva el raïm. Es

poden plantar en

diferents llocs i això fa

que el raïm sigui

diferent, amb el que el

vi tindrà un gust

diferent.

• La vinya no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita.

• Al desembre i al gener s’ha de podar. Això vol dir que s’han de tallar els sarments de l’any anterior per tal de que neixin de nous i amb més força

• Al febrer , al març i a l’ abril, s’ha de llaurar la terra per poder-la abonar

amb els fems orgànics .

• Al maig , al juny i al juliol , s’espiola (podar lleugerament per eliminar l’excés de branques i així produir més fruits ) i s’ensulfata ( ruixar amb productes químics que els previndran de ser atacats per fongs o plagues d’insectes).

• A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i de l’octubre es fa la verema.

• VEREMAR és recollir els raïms d’una

vinya.

Varia segons la zona i la classe del raïm, però es fa quan el fruit ja és madur.

EL CEPEL CEP

• El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no el deixem créixer amb les podes anuals.

• Té un tronc de

color marró fosc,

vell, dur i

recargolat que

s’anomena

rabassa

• Acostumen a

mesurar de 80 cm

a 150 cm.

• L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua de la terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de profunditat i s’allarga més horitzontalment. Té de 2 a 6 mm de gruix i està plena de pèls radicals que són els que xuclen les sals i l’aigua quesón els elements que li donaran energia i l’ajudaran a créixer.

• Passat l’hivern, de les gemes comencen a créixer els sarments, que són les branques noves , tendres, verdes i elàstiques

del cep.

• En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, i grossos per poder captar bé la llum del sol; tenen cinc nervis centrals que donen un aspecte de mà a la fulla.

• També a la

primavera

comencen a néixer

ramells de flors,

que varien de

color segons la

varietat, d’on

creixeran els

grans de raïm en

arribar l’estiu.

• Cabana de vinya. Construcció de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de pedra. Era el lloc on el pagès hi guardava les eines i s’hi amagava en cas de mal temps, ja que les vinyes solien ser plantades lluny dels pobles i cases del pagès.

• Dins s’hi podia fer un petit foc per escalfar-se o cuinar i fins hi tot s’hi podia fer una becaineta.

• S’han trobat cabanes de dos o tres segles d’antiguitat.

EL RAÏMEL RAÏM

• El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons, d’uns 7cm de perímetre i de gust diferent segons la varietat.

Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: Bàsicament hi ha tres tipus de raïm:

blanc (groguenc), negre (lilós) i el de blanc (groguenc), negre (lilós) i el de

taula (el més conegut és el moscatell).taula (el més conegut és el moscatell).

• Del raïm

s’aprofita tot; el

suc una vegada

fermentat per fer

vi, la pellofa per

donar color al vi i

les restes per fer

alcohol.

• El raïm es pot

menjar, com a

fruita fresca o bé

deixar-lo assecar

per fer-ne panses.

• EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY

• EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS

L’ELABORACIÓ DEL VI

• La verema

sempre s’havia fet manualment, però des d’un temps ençà es comença a fer mecànicament.

Un cop madur, el raïm es recull per a ser

consumint com a fruita, o bé per a elaborar el vi.

El període de collita rep el nom de verema.

El raïm es talla amb

tisores podadores o

veremalls. Després

es transporta en

cistells o caixes per

evitar que es

malmeti. Antigament

es feien servir les

portadores

( cubells fets de fusta

) i es transportaven

amb una mula o

entre dues persones.

El raïm recollit és transportat a les tines per a ser premsat. Antigament es trepitjava sobre unes fustes i a l’ actualitat es fa mecànicament.

Un cop premsat el raïm, ens dóna un suc molt dolç anomenat most.

Aquest most es posa a la tina i al cap dels dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn CO2 amb l'ajut dels

llevats, deixant de ser most i convertint-se en vi. Aquests procés s’anomena: fermentació.

Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les bótes de fusta de roure o castanyer del celler on reposarà un temps marcat, període que

s’anomena: criança, on el vi adquirirà el “bouquet” que determinarà si és vi de qualitat.Els cellers són llocs freds, humits i foscos.

Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les bótes.

Un cop a transcorregut el temps que volem, ja

està preparat per ser embotellat.

Antigament

tot es feia a

mà, avui dia,

no, perquè

fem servir

màquines que

ho fan tot.

FIFI