MINORIES i ESPAISL’ESPAI I EL CONCEPTE D’ESPAI A GUATEMALA.

Mapa Lingüístic de Guatemala: • Guatemala és el país de L'Amèrica Llatina

amb el percentatge més elevat d’indígenes.

• Les xifres no oficials situen la ètnia indígena

en un 61%, entre els quals trobem 21

grups ètnics diferents, a més dels Xinca i els Garífuna.

• Així, podem dir que la ètnia maya no és una minoria a Guatemala, però el seu vet a

l’accés de poder li ha conferit l’estatut d’un poble minoritari.

Mapa de Cerlso Recinos.

Percepció externa de L’Espai sagrat maya

• L’imaginari col·lectiu occidental ha situat els mayes com un poble exòtic.

• Guatemala rep i ha rebut importants fluxos turístics atrets per les ruïnes mayes de Tikal i el passat indígena.

• Font: Maria Tarragó 2013

EL Govern de GuatemalaEl poder ha estat en mans de persones que es troben al cim de la piràmide pigmentocràtica.

Font: dreamsweb.

La comunitat indígena ha sigut aïllada sistemàticament del seu espai històric.Durant els 36 anys de conflicte armat intern, diversos poders han intentat establir-se a un país ric en recursos naturals.El conflicte Armat intern, anomenat també Guerra Civil de Guatemala s’inicia a partir d’una denúncia anticomunista de la CIA.El Director executiu de la United Fruits Company era germà del president dels serveis d'Intel·ligència Nord-americans en aquest moment. A partir d'aquí s’inicia una espiral de violència que promou la formació d’un exèrcit paramilitar de camperols. Aquest fet fa que l’exèrcit nacional tingui un casus beli per eliminar sistemàticament comunitats camperoles.

• Unes 200.000 persones indígenes son assassinades durant aquest conflicte.

La manca d’estatut jurídic d’aquestes comunitats fa que les denúncies i els moviments legals siguin difícils sense cap precursor extern.La manca de recursos educatius va fer que l’any 2010, Otto Pérez Molina –ex- general de les forces armades durant el Conflicte-fou votat com a president.

Polítiques d’alienació de l’espai indígena

• Otto Pérez Molina ha aprofitat la concepció d’espai indígena per a fomentar l’entrada a Guatemala de transnacionals de bio-diesel –dos mexicanes, una nord-americana-.

• Aquestes transnacionals ofereixen una quantitat ridícula a ulls occidentals -entre 500 o 800 dòlars- per la terra dels indígenes.

Concepció de l’espai indígena

Polítiques d’alienació de l’espai indígena.

• Elles fan els seu negoci a partir de la compra massificada de l’espai comunal indígena més l’espai de milers de nuclis familiars.

• L’espai agrícola que en mans indígenes era destinat a un cultiu diversificat de consum- panís, productes d’horta, herbes medicinals i tubercles- és substituït per un monocultiu de palma africana, producte no comestible.

Avui ja ningú mata els indígenes de Guatemala, però la situació econòmica del país promou que el poder fàctic encara estigui a les mateixes mans imperialistes.Les grans transnacionals han trobat el l’explotació de la palma una mina d’or.Els grups familiars indígenes no tenen concepte de la propietat. L’espai agrícola és de la comunitat que viu a la mateixa aldea o nucli poblacional.Tot i no ser grups nòmades, els habitacles es realitzen en base a les necessitats de la família i tampoc estan escripturades.En cas de que les terres estiguin escripturades, ho estan per línia patrilineal fet que evita encara més el blindatge patrimonial ja que són els homes els que emigren sovint.Les dones queden així alienades de qualsevol espai en propietat.

El xoc de civilitzacions encara és vigent a Guatemala.

La Concepció Occidental de la propietat privada permet que les grans transnacionals Puguin comprar les terres dels camperols a preus ridículs ja que la seva economia És de consum i aquestes comunitats no es troben inserides a l’aldea global.

Aquest fet provoca que els indígenes venguin les seves terres i ni tan sols entenguinQue aquesta acció mercantil no pugui fer-se enrere.

D’Aquesta manera molts camperols finalment es converteixen en mà d’obra barata dels Camps que els seus avantpassats conrearen, ara sembrats de palma.

Gràfic de José Solares 2003.

• ¡Hágase así! ¡Que se llene el vacío! ¡Que esta agua se retire y desocupe, que surja la tierra y que se afirme! Así dijeron. ¡Que aclare, que amanezca en el cielo y en la tierra! No habrá gloria ni grandeza en nuestra creación y formación hasta que exista la criatura humana, el hombre formado. Así dijeron.

• Popol vuh.

Bibliografia i Webgrafia• http://www.actionaid.org/es/guatemala/%C2%BFqu%C3%A9-hacemos-2/pobladores-qeqchies-y-la-palma-africana

CONSULTADA EL 12/10/2013• MARTÍNEZ PELÁEZ, Severo. La patria del Criollo, Fondo de Cultura Económica, Mèxic 2010.• POPOL VUH, La antiguas historias del Quiché, Fondo de cultura Económica, Mèxico 1987.• REDS, El soroll de la milpa, any 2006. Publicacions de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006.• María Giovanna Teijido y Wiebke Schramm, Mujeres en rebelion. PCI, Quito, 2012.

IMATGES

• Fotografia de portada, Dreamstime.com, domini lliure.

• Mapa de dominis indígenes, cortesia de Celso Recinos.

• Ruïnes mayes de Tikal, cortesia de Maria Tarragó, 2012.

• Dona Indígena, Carlos Recio Suárez, 2009.• Imatge gràfica pigmentocràtica,

dreamsweb.com.

IMATGES

• Mans indígenes. El web no especifica l’autor.• Dibuix de nen. Paco Txloc. Fundació CODESPA.• Gràfic José Solares, 2013.