el llenguatge dels nous mitjans de comunicació
TRANSCRIPT
Lev Manovich
Fonaments i evolució dela multimèdia.Diego Carmona HerediaPAC1 Octubre 2011
Llenguatge Manovich ho fa servir com a terme global, diversitat de
convencions que fan servir els dissenyadors dels objectes dels nous mitjans per organitzar les dades i estructurar l´experiència de l´usuari.
Les paraules estètica i poètica no les fa servir per les seves connotacions indesitjables.
Els dissenyadors professionals fan avançar el llenguatge dels nous mitjans, està en evolució i es pregunta si el llenguatge està a prop d´assolir la seva forma estable i definitiva.
Objectes dels nous mitjans Pot ser una fotografia digital, una pel-lícula composada
digitalment, un entorn virtual en tres dimensions, un DVD hipermèdia, un lloc web hipermèdia o la web en el seu conjunt.
Manovich mostra el seu interès per la cultura en general, no nomès per l´art dels nous mitjans.
El terme objecte fa referència també a la indústria, la ciència informàtica i a la producció industrial.
També el fa servir per reactivar el concepte d´experimentació de laboratori.
Objectes dels nous mitjans
Wanted-Ochro
Objectes culturals i representació Els objectes dels nous mitjans són objectes culturals.
Representen referents externs.
Representació parcial, una visió d´entre altres. Es dona privilegi a un determinat model.
Les interfícies de software actúen també com a representacions.
El significat del terme representació varia segons l´enfrontem a altres termes: Simulació, control, acció, informació.
Interfície gràficad´usuari (GUI)
Wikipèdia a la Worl WideWeb
Representen el món de dues maneres molt diferents, la interfície gràfica d´usuari és jeràrquica, a la WWW cada objecte té la mateixa importància que els altres i tot està connectat.
Giacomo Ritucci
Giacomo Ritucci
Several autors.Wikimedia Foundation
Representació i simulació
(pantalla)
Representació icontrol (interfícies culturals)Imatge interfície.
Representaciói acció.Formes teleculturals.
Representaciói informació.
Manovich també distingeix entre il-lusionisme visual ( representació i simulació) isimulació (mètodes informàtics per modelar altres aspectes de la realitat).
James38
Giacomo Ritucci Several autors. Wikimedia Foundation
Els mitjans i el processament de dades: Dos recorreguts històrics
El desenvolupament dels mitjans moderns i el dels ordinadors tenen un inici més o menys al mateix temps. Aquestes dues tecnologies complementàries ( mitjans de masses i processament de dades) es desenvolupen en paral-lel.
Teler de Jacquard
(1800)Gran
simbolisme
Daguerre (1839)Va impactar la societat
Babagge (1833)No es va acabar una sola còpia
CinematògrafLumière ( 1895)
Tabulador de Hollerith (1889)
Alan Turig(1936) MàquinaUniversal.
Konrad ZusePrimer ordinadordigital que vafuncionar, amb pel-lícula de 35mm
David Monniaux
Geni
Dickylon
Adam Schuster
Venusianer
Els nous mitjans L´ordinador deixa de ser una calculadora i es converteix en
un processador de mitjans, que es tradueixen a dades numèriques, els mitjans es converteixen en els nous mitjans.
Segons la comprensió popular s´identifiquen amb l´ús de l´ordinador per la distribució i exhibició, més que amb la producció.
Segons Manovich aquesta definició sembla limitada i estableix uns principis dels nous mitjans, tot i que reconeix que no són lleis absolutes i no tots els mitjans segueixen aquests principis.
Principis dels nous mitjans
Representació numèrica
Modularitat
Automatització Variabilitat Transcodificació
Representació numèrica Els objectes dels nous medis fan una conversió a partir
de fonts analògiques o es componen de codi digital.
Dos conseqüències:
a) Un objecte es pot descriure en termes matemàtics.
b) Objecte sotmès a manipulació algorítmica. Els mitjans es tornen programables.
Presa de mostres
QuantificacióDigitalització
Imatge analògica ( dades contínues) Imatge digitalitzada ( dadesdiscretes).
La representació numèrica permet realitzar canvis, modificar el contrast, color…més endavant parlem de la variabilitat.
Modularitat L´objecte dels nous mitjans presenta una estructura
modular. Col-leccions de mostres discretes s´agrupen en objectes a gran escala, mantenint la seva identitat.
Consten de parts independents cada una composada per unes altres més petites fins arribar als píxels, caràcters de text…
Els objectes dels nous mitjans que no són programes informàtics permeten modificar o substituir alguna de les seves parts sense que afecti la estructura global. Això en un programa informàtic pot fer que deixi de funcionar.
Organització de la web, caràcter discret i no jeràrquic.
Vídeos
Videojocs
Notícies
Un exemple de modularitat són els gadgets que podem anar afegint i editant a la
pàgina de google. Els vídeos incrustats, música,
fotografies, aplicacions…elements mediàtics individuals.
Fotos
Automatització La codificació numèrica i modularitat permeten la
automatització de moltes operacions.
Automatització de baix nivell: creació o modificació d´un objecte mitjançant plantilles o algoritmes simples.
Automatització d´alt nivell. L´ordinador ha d´entendre fins a cert punt la semàntica dels objectes que es generen. Un exemple son els videojocs que inclouen un «motor d´intel-ligència artificial».
L´accés està sotmès a una creixent automatització.
Exemple d´automatització de baix nivell. El programa emprat perfer aquesta presentació permet la creació i modificació d´objectes.
Automatització d´alt nivell:alguns videojocs inclouenmotors que controlen elspersonatges, enemics…
Aquests motors pretenensimular la intel-ligènciahumana, però hem de considerar que fem serviruna petita part del que somen aquesta interacció.
Creixent automatització de l´accés, a finalsdels 90 molts buscadors ja ofereixen la opcióde buscar per suports específics: imatges, vídeoi àudio.
És una necessitatpoder accedira alló que ja existeix enalgun lloc.
Variabilitat Una altra conseqüència de la codificació numèrica i la
modularitat. No seria posible sense la modularitat.
Nous medis es caracteritzen per la variabilitat, un objecte pot existir en diferentes versions, potencialment infinites.
Lògica de la distribució postindustrial, que valora la individualitat. La dels vells medis corresponia a la societat industrial de masses.
Indústria cultural va per davant de la resta.
Poder modificar les variables comporta una responsabilitat moral.
-La interactivitat tipus arbre i l´hipermèdia són el tipus més simple d´interactivitat.
-Les actualitzacions periòdiques permeten generar variabilitat.
-La escalabilitat permet també generar versions diferents d´un mateix objecte a diverses mides o nivells de detall.
-Interactivitat oberta, els elements es poden modificar en resposta a la interacció amb l´usuari, a diferència de la tancada, que emplea elements fixes amb una estructura en arbre ja fixada.
-Teoria dels prototips, diferents versions derivades d´un objecte base.
Rango, la pel-lícula Rango, merchandising
BenderRoblox Pat00139CC BY 2.0
Transcodificació Conseqüència més important de la informatització dels
mitjans. Informatització de la cultura.
Transcodificar quelcom és traduir-lo a un altre format.
Dues capes diferenciades en els nous mitjans que s´influeixen mutuament:
La qualitat més important dels nous mitjans és la programabilitat
Capa
cultural
Capa informàtica
Wnted-Ochro
El que no són els nous mitjansEl cinema ja feia servir una representació discreta.
Els manuscrits medievals jacombinaven diferents mitjans, text, gràfics e imatges figuratives.
L´accés aleatori tampocés exclusiu dels nous mitjans
Digitalització comportapèrdua d´informació, ¿percebem la pèrdua?
JPEG, ¿còpiesil-limitadessense degradació?
¿Què entenemPerInteracció?
Solipsist
Bibliografia i recursos Manovich Lev (2005). El lenguaje de los nuevos
medios de comunicación. Barcelona: Editorial Paidós.
Totes les imatges emprades tenen llicència o sónde domini públic.