La veu dels nois

i noies de la ciutat

XVI Audiència Pública als nois i noies de Barcelona

BARCELONA CULTURA!Propostes per gaudir la cultura

Barcelona, com a capital cultural, aposta

de manera estratègica pel desenvolupament

cultural com a element constitutiu i tret

d’identitat de la nostra ciutat diversa tot facilitant

la producció cultural, l’accés a la cultura

i la participació de tota la ciutadania, també

del jovent. Per això, durant el curs 2010-2011,

la XVI Audiència Pública als nois i noies

de Barcelona: Propostes per gaudir la cultura!

ha donat veu al jovent per tal que la seva opinió

sigui tinguda en compte, en els diferents barris

i districtes, a l’hora de fer el disseny cultural

de la ciutat.

Per a nosaltres, la cultura és...

Un conjunt de coneixements, manifestacions, costums, tradicions, sentiments, pensaments, opi-nions, etc., que defineixen un poble. La cultura impregna l’estil de vida de les persones d’un ma-teix territori i afavoreix la identificació amb aquest. Per això creiem que cal conservar, per exem-ple, els costums tradicionals catalans com ara l’ús de la barretina o menjar pa amb tomàquet, i també les seves tradicions, com és fer cagar el tió o celebrar les festes majors. Alhora, la cultura és una manera de viure i de conèixer el món, d’expressar els sentiments, la identitat, els valors, etc. Així, doncs, és un dret de la gent d’arreu del món.

La cultura es manifesta i es transmet de diferents maneres: en el vestir, el menjar, la llengua, els costums, els símbols, la religió, en la manera de treballar, i també en l'art, el ci-nema, el teatre, l'arquitectura, la dansa, la literatura, la música, etc.

Ens hem adonat que la paraula cultura és difícil d’explicar perquè es relaciona amb moltes coses i hem vist que és present arreu. Tothom pot fer, mos-trar i difondre cultura, i tot el que ens envolta és cul-tura o en forma part. L’activitat cultural enriqueix el nostre coneixement, ens diferencia d'altres països i ens ensenya coses. La cultura es transmet de generació en generació.

Pensem que hi ha moltes cultures, que es toquen i es bar-regen, igual com fa la gent. El que entenem per cultura acaba sent una barreja de molts elements i es va construint entre les persones que ja són en un lloc i les persones que hi arriben i hi aporten nous elements culturals. Pensem que la cultura sempre és viva, no deixa mai de créixer ni de canviar. Per això creiem que podríem simbolitzar-la amb una batedora, una mena d’objecte de creació cultural, amb el qual es poden agafar diferents elements i posar-los en contacte, barrejar-los, fer-los créixer i evolucionar, com ara les persones que van a viure a un altre país i en parlen la llengua. També hem vist que la cultura té coses bones i coses que no ho són tant, però ser tolerants ens ajuda a descobrir noves cultures.

Creiem que l’ensenyament transmet cultura. Un país culte és aquell que té una bona educa-ció. La cultura ens permet valorar i gaudir i ens dóna llibertat per escollir. També ens enriqueix intel·lectualment i en valors i ens ajuda a desenvolupar la nostra creativitat. Alhora, les persones som les que fem avançar i prosperar la societat.

Som conscients que a Barcelona hi ha moltes propostes culturals: des de propostes de la cultura pròpia com ara les sardanes fins a altres propostes més innovadores, com ara el hip-hop. Així, doncs, nosaltres podem gaudir de la cultura lliurement.

En definitiva, la cultura és tot allò que influeix en les persones i les transforma. Hi ha tants conceptes de cultura com persones en el món.

Barcelona és una ciutat molt diversa. Per això, hem intentat conèixer millor el nostre entorn. Les nostres conclusions varien segons els districtes i els barris on vivim i en els quals ens movem...

En general, ens hem adonat que moltes vegades el que identifica un districte és la seva seu, els parcs, les associacions de veïns, etc., que són llocs on les persones es reuneixen, ja sigui per parlar o per intentar canviar les coses. Per a d’altres, els districtes es defineixen per les seves festes, mo-numents, tradicions, serveis públics i serveis culturals. També per la seva història, els seus artistes i per la gent que crea cultura.

Els qui som de Sants-Montjuïc ens hem adonat de la quantitat de comerços de diferents tipus existent (amb ofertes de més o menys qualitat), com també que hi ha bastants parcs on es poden fer activitats diverses i que el districte és bonic, agradable, ben conservat i ben comunicat. Hem analitzat les ofertes culturals d'un cap de setmana concret en el nostre barri i, a partir d'aquí, hem fet un debat sobre què hi trobem a faltar o què ens agradaria que hi hagués.

Els nois i noies dels barris d’Horta-Guinardó creiem que el nostre districte es defineix pel fet de ser d'origen obrer i per una important presència d'immigració. Primer, els nostres avis i àvies que van venir de diferents indrets de l'Estat espanyol i, ara, persones immigrants vingudes de dife-rents països. Està situat sota la muntanya de Collserola i no té gaires edificis artístics. Una part del districte té els carrers amples i llargs, mentre que altres parts es caracteritzen pels desnivells i la ve-getació, ja que és una zona de muntanya, amb espais culturals importants com ara el parc Güell.

Els qui som de Sant Martí ens hem adonat que al districte hi ha molts equipaments socials: centres cívics, complexos esportius i biblioteques. I els qui vivim a Ciutat Vella creiem que el nostre districte és molt popular, ho tens tot a l’abast i hi ha molts comerços i activitats per a la gent.

L’alumnat de les Corts creiem que aquest és un districte residencial on viuen famílies benestants i on la densitat de població és més baixa que en la majoria de districtes de la ciutat. Té moltes zones verdes, però hi ha pocs comerços i serveis en general. Pensem que està més net que la resta de la ciutat, perquè la netegen més sovint i hi passa menys gent.

L’Eixample és un districte molt gran i molt ben comunicat, amb un bon nombre d’equipaments i serveis. La seva planificació caracteritza tota la ciutat.

Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia conserven l’urbanisme característic de les viles inde-pendents que van ser, amb una llarga història: carrers estrets, placetes, plaça de l’antic Ajuntament, torres antigues d’estiueig, etc. Gràcia és un districte on es duen a terme moltes activitats culturals i on l’ambient canvia molt entre la nit i el dia: durant el dia és un barri molt familiar i a la nit hi ha un ambient molt festiu. Sarrià-Sant Gervasi té moltes escoles i és un barri residencial amb centres cívics, espais culturals, parcs i una via pública molt ampla.

El districte de Sant Andreu ha estat un districte amb moltes tradici-ons culturals en èpoques passades. Actualment té bones comunicaci-ons amb la ciutat i la perifèria i creiem que compta amb serveis bàsics primaris força satisfactoris.

Els nois i noies de Nou Barris som d’un dels districtes més joves de Barcelona en el qual no hi ha edificis amb un gran pes històric, per bé que tenim places i carrers amb escultures que fan més estètic el barri i ens donen cultura, com per exemple la façana de l’espai Joan Brossa. No ens volem oblidar dels nostres fanals de colors, que són un símbol d’identi-tat del nostre districte. La gent del districte és treballadora, reivindicativa, acti-va i participativa i, doncs, tenim moltes entitats i espais on s’organitzen activitats, com per exemple l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Hem estat debatent sobre els conflictes culturals i, pel que fa a la llibertat d’expressió, detectem que…

E Tot i que és un dret cultural imprescindible per viure i actuar com a ciutadans i ciutadanes, aquest dret no sempre es pot exercir i hi ha un problema a l’hora de fixar-ne els límits.E El jovent a vegades tenim dificultats per expressar-nos i fer arribar la nostra veu al conjunt de la societat, i perquè se’ns tingui en compte.E Algunes lleis a l’Estat espanyol i als Estats Units limiten la llibertat d'expressió a favor de garantir el dret a la propietat intel·lectual.

E Alguns mitjans de comunicació utilitzen la llibertat d’expressió per crear conflictes d’opinió o per desinformar. E Per fer efectiu el nostre dret a la llibertat d'expressió, d'opinió i de consciència hem de poder participar en societats democràtiques. Hi ha països, com ara la Xina, Corea del Nord o Cuba, on no hi ha llibertat d'expressió i d'opinió perquè hi governen règims totalitaris.E Hi ha una certa desatenció per part dels adults sobre les propostes i iniciatives del jovent.

Per això proposem...

E Que tothom es pugui expressar lliurement, sempre i quan no trepitgi el terreny dels altres.E Denunciar els països on la llibertat d'expressió no està assegurada i donar suport, a través de

diferents mitjans de comunicació, a les persones que defensen aquest dret. Que els governs i ajuntaments deixin enrere la hipocresia de visitar-los i donar-los

suport per interessos econòmics.E Alhora, entre tots, donar suport a les persones que viuen en el nostre

entorn i que han hagut de marxar del seu país per aquesta raó o per d’altres, i ajudar a divulgar aquests casos.E Que els mitjans del nostre país facin un esforç per potenciar la credibilitat, la seriositat informativa, la fonamentació racional i ci-entífica de les opinions, en lloc de potenciar estereotips, prejudicis i ignorància, com fan les televisions que posen l’audiència per sobre de la qualitat informativa.

E La creació de fires i salons dedicats al jovent, on ens puguem ex-pressar i fer arribar les nostres idees, les nostres propostes i la nostra

veu al conjunt de la societat. Alhora, demanem més iniciativa per part de les persones adultes.

E Potenciar la llibertat d’expressió des de l’escola a través de mitjans de co-municació participatius, l’elaboració de manifestos col·laboratius, espais de discussió,

etc. Així també potenciaríem la participació ciutadana.

Pel que fa a l’accés a la cultura i a la pràctica d’aquesta, detectem que...

E La cultura ens permet aprendre, créixer com a persones i tenir més oportunitats per trobar feina.E La cultura no és solament un bé personal i col·lectiu, sinó que és també un servei social que cal possibilitar a tota la ciutadania.E L’accés a la cultura es veu obstaculitzat per diferents barreres com ara la precarietat social, l’edat, la manca de coneixement, de formació, de consciència i d’interès. E Alguns i algunes de nosaltres reconeixem que a vegades és més còmode seure al sofà de casa, mirar la televisió i no fer res. Som incongruents perquè exigim que es facin projectes que ens interessin i, quan es programen, no els consumim.E Els nois i noies som importants perquè som i serem els futurs creadors i consumidors culturals i perquè podem motivar els nostres pares, mares, avis i àvies.

I per això proposem...

E Trencar les barreres i convertir la cultura en un element accessible a tothom, presentant-la de manera menys rígida i més visible. E La dedicació de part dels impostos a fomentar la cultura abans que altres despeses públiques destinades a coses supèrflues. E Crear mitjans de fàcil accés i ràpids a través d'Internet per a la participació cultural i la divulga-ció de notícies culturals i de les opinions de la ciutadania.

E Fer més accessible la cultura al jovent, amb més espais participa-tius i democràtics, abaratint preus i fent-ne un ressò social més extens. Un exemple seria fer sortir els museus al carrer, amb ex-posicions que cridin l’atenció o creant anuncis i cartells amb enigmes que despertin curiositat.E Potenciar una cultura escolar més dinàmica i compromesa per tal d’ensenyar els infants, ja de petits, a aprendre a gaudir de la cultura. Igualment, potenciar la formació artística a les escoles i l'educació en el lleure, implicant-hi pares i mares.

Pel que fa al dret a la propietat intel·lectual, detectem que...

E Nosaltres, adolescents i joves, vivim i veiem la pirateria com un fet normal a la xarxa. Això provoca una manca d'interès per baixar programes o productes culturals legalment.E La majoria de nosaltres sabem que sovint es vulneren els drets de propietat de l'autor, i, tot i ser necessaris, alguns i algunes creiem que la política al respecte és massa restrictiva.E A l’Estat espanyol és més car comprar llibres i música que en altres països d'Europa.

En general, creiem que cal trobar una estratègia per compensar l'autor i, alhora, continuar facilitant l'accés gratuït o més accessible als productes culturals, i que cal una nova regulació per fer compatibles tots dos drets.

Proposem les mesures de regulació següents...

E Elaborar uns decrets que puguin adaptar-se a cada cas en particular.E Inventar noves maneres de promoure la cultura i nous recursos per gaudir-ne.E Regular les condicions de les descàrregues i dels serveis culturals de les xarxes d'Internet i fer així que els drets de propietat intel·lectual es respectin i que tant el productor com el creador de l'obra en siguin els beneficiaris directes.

Alguns i algunes de nosaltres creiem que aquestes condicions han de ser comprensives en l'ús personal. Hi ha d’haver un accés lliure i gratuït a la cultura per al conjunt de la ciutadania i, especialment, per al jovent.

D’altres pensem que hi ha d’haver persones o organismes especials que controlin i prote-geixin qualsevol mitjà de comunicació; per això alguns i algunes de nosaltres estem a favor de l’aprovació de la llei Sinde.

La majoria de nosaltres pensem que la regulació es podria fer mitjançant un pagament a canvi de millores en els serveis. Per exemple, pagar una quantitat simbòlica per descarregar una cançó i que aquests diners s’emprin per millorar la varietat i l’eficàcia en els serveis.

Per afavorir la resolució dels conflictes culturals, proposem...

E Facilitar l’existència de mediadors culturals. Cal pensar en els nostres drets, però també en les obligacions. La intervenció de persones neutrals pot aportar nous punts de vista que ajudin a resoldre el conflicte.E Que les escoles i instituts, l’Ajuntament, les entitats i institucions culturals de la ciutat organitzin activitats entre diverses cultures per tal d’augmentar el coneixement entre elles.E Que (segons l’opinió d’alguns i algunes de nosaltres), en el cas de conflicte entre visitants i veï-nat, es limiti el nombre de visites a certs monuments per tal de respectar els drets de les persones residents.

E Que (segons alguns i algunes de nosaltres) es limitin les franges horàries dels locals d’oci noc-turn i es reparteixin pel territori els espais d’espectacles.

El model cultural que nosaltres defensem és…

Un model on adquirim la cultura pràcticament sense adonar-nos-en, amb activitats lúdiques i divertides per tal de potenciar expressions artístiques innovadores. D’aquesta manera, el jovent tindrem ganes de fer-les perquè no hi estarem obligats. Un model obert on tothom pugui expres-sar-se i participar de la cultura lliurement, que tingui en compte els diferents gustos i inquietuds i que relacioni grups diversos de persones. Creiem que, si de ben joves ja ens podem acostar a la cultura i en gaudim, de grans serem consumidors culturals i això ens farà ser millors persones.

Encara que a alguns i algunes de nosaltres ens va costar posar-nos d'acord, ens hem decantat pels models culturals de la interculturalitat (els diversos grups humans portadors de cultures diferents entren en relació i modifiquen les seves percepcions i pràctiques culturals en funció del projecte col·lectiu) i la transculturalitat (la ciutadania ja no és solament d’una cultura o una al-tra, sinó que bona part de les persones immigrants continuen essent del seu lloc d’origen i alhora se senten barcelonines i catalanes). Pensem que la identitat cultural és personal, però no pot in-

terferir en el desenvolupament d'una identitat social, que ens fa sentir ciutadans i ciutadanes del nostre país d'origen i del país d’acollida i, alhora, ciutadans

i ciutadanes del món.

I les accions per desenvolupar-lo serien…

E Fer festes i activitats interculturals que promoguin el conei-xement de totes les cultures a través d’exposicions, mostres gastronòmiques, etc. E Organitzar un parc transcultural amb expressions de totes

les cultures, però especialment de la mescla de totes elles, fo-mentant les cultures híbrides i les seves expressions i tenint en

compte els diferents aspectes de les cultures participants per evi-tar conflictes.

E Conèixer els gustos i les demandes del jovent i, així, dissenyar ofertes culturals que ens resultin atractives. Nosaltres també podem crear i desenvolupar

manifestacions culturals interessants i originals.

En coherència amb aquest model, creiem que s’han de potenciar totes les manifestacions culturals que...

E Transmetin i tinguin en compte la història i la cultura de la nostra ciutat i del nostre país, sense deixar de banda manifestacions culturals d’altres societats per tal de fomentar la intercultura-litat.E Serveixin per incentivar els nois i noies a aprendre coses que alimentin la seva curiositat de cara al futur i que tractin de temes actuals, per a la qual cosa és important que les manifestacions culturals siguin més participatives i interactives.E Ens fan gaudir i emocionar-nos. Alguns i algunes de nosaltres creiem que caldria potenciar les manifestacions que transmeten el valor cultural de l’esport.E Siguin de qualitat i enfocades al jovent, no solament als adults i als infants. Algunes i alguns voldríem que fossin fetes per persones com nosaltres i no un producte televisiu.E Es facin al barri, per tal d’acostar la cultura a tothom, sense discriminar ningú per la seva edat o ideologia.E Puguin ser d’interès, encara que siguin minoritàries.

L’agenda 21 de la cultura

És un document base de compromís internacional per al desenvolupament cultural, que va ser aprovat a Barcelona l’any 2004 per ciutats i governs locals de tot el món en el marc del primer Fòrum Universal de les Cultures. Es tracta d’un document que vol enfortir les xarxes que, arreu del món, treballen les relacions, enteses com la pedra angular de l’Agenda 21 de la cultura, entre cultura, democràcia, ciutadania, convivència, participació i creativitat

La UNESCO reconeix l’Agenda 21 com a signe de la diversitat cultural. Per això, si els governs es posessin d'acord i ajudessin a fer de les ciutats centres culturals, tothom coneixeria millor la cultura de les altres persones.

La nostra Agenda 21 de la cultura tindria com a principis més importants:

E La cultura, com el medi ambient, és un bé comú de la humanitat que s'ha de mantenir i fo-mentar.E El patrimoni cultural, tangible i intangible, és el testimoni de la creativitat humana i de la iden-titat dels pobles.E La cultura és una eina de desenvolupament personal i social. És formada pels costums, la his-tòria i les diferents expressions dels pensaments, tant individuals com col·lectius. Pensem que no s’han de promoure les accions que afecten negativament els drets humans, altres éssers vius o el planeta.E La cultura, vingui d’on vingui, és vàlida i transferible, ha d’arribar a tothom i estar oberta a canvis.E Qualsevol persona ha de tenir dret a expressar les seves inquietuds culturals en qualsevol espai considerat públic, sempre que respecti les normes.

La nostra Agenda 21 de la cultura tindria com a compromisos principals:

E Defensarem els drets humans i garantirem l’accés a la cultura a tothom. Per exemple, crearem més recursos per tal que la gent amb alguna discapacitat pugui accedir més fàcilment a les acti-vitats i als serveis culturals.E Convertirem la diversitat cultural en patrimoni de la humanitat i treballarem perquè tothom la conegui.E Defensarem els interessos culturals de cadascun dels ciutadans i ciutadanes i vetllarem per la no-discriminació i per l’evolució de la diversitat cap a la transculturalitat.E Farem servir els espais públics de la ciutat com a espais culturals.

La nostra Agenda 21 de la cultura tindria com a recomanacions principals:

Pel que fa al dret a la cultura...E Caldria garantir la igualtat d'oportunitats a tots els infants, adolescents i joves. E S’hauria de potenciar i respectar la llibertat d'expressió.E Caldria rebutjar qualsevol tipus de coacció cultural existent.

Pel que fa a les institucions...E Haurien de comprometre’s a desenvolupar els articles de l’Agenda 21.E Caldria motivar i incentivar des de les institucions la creació artística i la participació de la po-blació en la cultura, per exemple mitjançant el foment de programes per a la formació artística del jovent. S'hauria de destacar el paper de la cultura en l'educació i en el lleure dels joves.E Tot i que sabem que en algunes escoles es treballen temes culturals, se n’hauria d’incentivar més la inclusió al programa educatiu del país.E Dels pressupostos de l'Estat, caldria destinar-ne l’1% a la cultura.E Haurien de garantir la preservació d'aquells elements que representin la cultura del país.E Haurien de potenciar els espais culturals públics com ara les biblioteques i el funcionament correcte dels centres de joventut.E Caldria enfortir les xarxes i els agents socials que treballen amb la cultura i per la cultura. E Caldria una més gran coordinació entre les polítiques culturals de les diferents institucions que conviuen en un mateix lloc per tal que hi hagi més varietat i eficàcia en les decisions.

Tot i que en general ens agrada el que ens ofereix la ciutat, proposem a l’Ajuntament que,

Per potenciar el nostre consum cultural...E Promogui la col·laboració entre les entitats d’un mateix barri; per exemple, organitzant a la seu del districte mostres d’entitats on també s’exposin activitats realitzades a les escoles i instituts.E Ofereixi més activitats culturals adaptades per al jovent d’entre 12 i 16 anys ja que les nostres famílies consideren que no podem anar a associacions de joves, però ens veiem grans per participar en activitats enfocades a nens i nenes més petits.E Faciliti l’accés a la cultura per a la gent nouvinguda per tal de fer més inter-canvis culturals.E Les activitats culturals, com ara les festes de la Mercè, es facin pels dife-rents barris i no es concentrin a Ciutat Vella o al Fòrum. Valorem que es facin activitats als diferents districtes, sempre i quan l’accés sigui lliure. E Faci dels museus espais més dinàmics, interactius i pràctics. E Fomenti més sortides culturals per Barcelona i arreu de Catalunya per a nois i noies de la nostra edat. E Tingui més en compte l’horari i la situació de les activitats i dels equipa-ments per a joves i que en faciliti l’accés. E Promogui més exposicions i activitats als centres culturals del barri i que es puguin visitar amb altres escoles o instituts.E Organitzi concursos de tipus cultural entre escoles i instituts, amb l’objectiu que el jovent conegui la nostra cultura i s’hi interessi.E Faciliti la participació en la creació, gestió i contingut de noves entitats per al jovent.E Creï un departament o secció de cultura juvenil que funcioni per mitjà de votacions des de les escoles o instituts i les seus de cada districte.E Ofereixi la possibilitat de tenir una ràdio feta per nois i noies com nosaltres, que parli de música, notícies culturals i temes que ens interessen.E Organitzi una campanya de promoció cultural adreçada a infants i adolescents, amb l’objectiu d’afavorir-ne la participació en almenys tres activitats culturals gratuïtes: la visualització compar-tida d'una pel·lícula, l'assistència a una representació teatral i la visita guiada a una exposició.E Promogui activitats culturals que interessin al jovent, per exemple: teatre per a infants, joves i adults, cinema a l’aire lliure, centres per poder fer activitats musicals i altres manifestacions artístiques.E Organitzi concerts dels joves que estudien música a les diferents escoles del barri, com també representacions teatrals i de dansa.E Promogui més concerts benèfics que ajudin a fomentar més manifestacions culturals.E Fomenti la celebració d’un festival de jazz on toquin músics principiants dels districtes, perquè és un estil de música molt agradable, però no és gaire popular.

Per potenciar el nostre consum cultural al carrer...E Augmenti les activitats dins projectes com ara Temps de Barri,

que obre els patis de les escoles el cap de setmana, perquè ens permeten quedar amb les amigues i els amics que ja tenim i conèixer gent nova.E Creï espais lúdics a les places i talli algun carrer al trànsit més sovint per tal de fer-hi fires, exhibicions de malabaristes, circ, música, cinema...

E Promogui més concerts en cap de setmana, a l’aire lliure i a bon preu. Alguns i algunes de nosaltres volem que siguin

concerts de música moderna i pròpia, i d’altres volem concerts

de grups internacionals. Creiem que es podria fomentar la interculturalitat i la cultura popular a través d’aquests concerts.E Organitzi festes on la gent pugui participar de moltes maneres.E Potenciï els berenars i dinars populars.E Organitzi més rutes turístiques culturals per la ciutat adreçades al jovent.E Destini més espais per a la pràctica de l’skate, decorats amb murals fets per nosaltres mateixos. En el mateix espai podríem aprendre i desenvolupar les dues arts. E Promogui més festes per al jovent a l'estiu, festivals de hip-hop, rap, ska i altres músiques com

ara havaneres i músiques tradicionals marineres. En general, tota mena de música.E Mantingui la Festa Major de Sants perquè és una de les més tradicionals i populars a

Barcelona, juntament amb la de Gràcia, la festa de Sant Medir o els Tres Tombs a Sant Antoni. És agradable veure el barri transformat amb els carrers sense trànsit, guarnits

i amb el veïnat treballant per gaudir de la festa.

Per potenciar el nostre consum cultural en festivals i commemoracions...E Alguns i algunes de nosaltres proposem que se celebri “l’any de la ciutadania jove” i d’altres, “l’any de la pau juvenil”, amb els nois i noies com a promotors i organitza-

dors, i amb la realització de diferents activitats.E Doni continuïtat al dia de la Festa dels Avis i Àvies, en què aquests visiten les escoles

i expliquen fets i anècdotes que han viscut al llarg de la seva vida, o el “dia de la cultura gratis”, en què durant tot el dia els teatres, cinemes, museus, etc., serien gratuïts per al jovent

i tindríem la possibilitat de gaudir gratuïtament d’actes, espais i festes de caràcter cultural. E Organitzi un concurs d'escriptura per a joves en l’àmbit de Barcelona, a més dels jocs florals.E Doni a conèixer la diversitat cultural i les propostes d’avantguarda i de nova creació en acti-vitats culturals diverses (música, teatre, malabars, clubs de lectura, intercanvis lingüístics, noves tecnologies...).E Se celebri un festival de teatre infantil i juvenil: obres fetes per adults adreçades als infants i el jovent i obres fetes per infants i joves diri-gides a tots els públics, i també un festival d’espectacles de cul-tura clàssica sense fer-ne versions (opció força minoritària). E Promogui més mostres de dansa, de teatre i de malabars, on la gent pugui veure quines són les coses que es fan en aquests àmbits, i també en d’altres, amb espais per als més joves on tinguem l’oportunitat de mostrar a tothom allò que hem fet.E Organitzi més festes i celebracions multiculturals, ja que al-guns districtes tenen un tant per cent elevat de població forana i així ens ajudaria a conèixer-nos els uns als altres.

Per potenciar el nostre consum cultural en espais i equipaments...E Ens deixi participar en la programació d’algunes de les obres de teatre que es facin a la ciutat.E Creï espais de cibercultura i espais amb mitjans audiovisuals i de comunicació fets pel jovent: revistes, ràdios, televisions...E Mantingui, garanteixi i millori els espais de lleure i cultura que ja existeixen.E Descentralitzi els espais culturals de la ciutat i creï més espais polivalents.E Potenciï els espais culturals amb videojocs i noves tecnologies.E Potenciï museus d'actualitat. E Promogui espais polivalents on es pugui oferir: concerts, ballades, cinema, videojocs, còmics i llibres, i també activitats esportives a l’aire lliure. E Potenciï els mercats de llibres i objectes de col·leccionista que es fan al mercat del barri o en altres espais i que atreuen molta gent.

Per fer possible el funcionament en aquests espais i equipaments, caldrien...E Recursos econòmics i mitjans tècnics que ens ajudin a dur a terme els nostres projectes.E Recursos humans responsables de vetllar perquè es duguin a terme les tasques de coordinació.E Un tauler d'anuncis i una pàgina web, amb informacions diverses.E Cursos per potenciar les diferents formes d'expressió artística.E Espais escolars que comptessin amb múltiples usos culturals a l'abast de tota la ciutadania. E Llocs per conèixer la diversitat i cohabitar amb altres joves creadors i creadores i també artistes.

A més de consumir cultura, també volem oferir-la i difondre-la en espais públics de fàcil accés per a tothom.

Pel que fa a la difusió de les iniciatives culturals que proposem, demanem a l’Ajuntament que...

E Informi més de les activitats culturals que es fan a la nostra ciutat. E Fomenti la creació d’algun programa de televisió adreçat als adolescents on es donin a conèi-xer les diferents propostes culturals existents. E Creï un apartat de fàcil accés, dins la web de l’Ajuntament, amb l’agenda cultural de les activi-tats que es fan en cada barri.E Faci de les escoles i instituts punts d’informació, ja que són espais que diàriament visiten mol-tes famílies i el mateix alumnat. E Enviï un formulari per correu electrònic en el qual nosaltres puguem indicar quina informació volem rebre, d’acord amb les nostres preferències culturals; així, només rebríem la informació que més ens interessa. E Editi una revista mensual gratuïta amb totes les activitats que es fan la ciutat, concentrades per edats.E Promogui una subscripció gratuïta a un diari per al jovent de 16 anys. E Faci més activitats en col·laboració amb les associacions, escoles i instituts d’un mateix districte.

I, pel que fa a la promoció que es fa de les propostes culturals, demanem a l’Ajuntament que...

E Obri més espais on les activitats no estiguin programades. En aquests llocs voldríem poder reunir-nos, parlar, assajar, fer exposicions de treballs, etc.E Augmenti la inversió econòmica en cultura adreçada al jovent. Així, caldria:

• Destinar més subvencions per mantenir i millorar els espais culturals i els centres de trobada juvenil, en els quals es puguin dur a terme diferents activitats culturals.

• Donar a les escoles i instituts més diners per tal de promoure la cultura i d’implicar més l’alumnat amb el barri al qual pertany l’escola o l’institut.

• Oferir més activitats culturals gratuïtes per tal de facilitar l’accés a la cultura.

• Destinar més diners a potenciar la cultura catalana: castellers, diables, gegants, cor-refocs, sardanes, balls de bastons, etc.E En els casos en què s’hagi de pagar entrada, se’n redueixi encara més el preu per a les famílies i, a més dels descomptes que podem tenir amb el carnet de la biblioteca, s’ampliï l’oferta d’activitats culturals amb descompte tots els dies de l’any (en especial, els caps de set-mana).E L’entrada als museus sigui gratuïta fins als 18 anys i subvencionada fins als 25 anys. E Promogui pressupostos participatius, en què els veïns puguin prendre part en la distribució dels ingressos i les despeses públiques per potenciar la cultura. E Un representant dels infants i joves transmeti les opinions d’aquests i compti amb el suport polític i social.

E Faci de la cultura un camí que afavoreixi la unió entre tota la ciutadania de Barcelona, indepen-dentment de les idees: polítiques, religioses, culturals... de cadascú.

I, pel que fa a altres temes que ens preocupen...E Voldríem que l’accés al Bicing fos a partir dels 14 anys i a un preu més econòmic.

A canvi, els nois i noies de Barcelona ens comprometem a...

E Participar més activament en les activitats culturals que es facin al nostre barri, com ara expo-sicions, audiovisuals, teatre, cinema... E Fer ús de les associacions per als joves, participar-hi activament per facilitar el contacte entre diferents instituts o escoles i entre diferents barris. En aquestes s’hauria d’oferir la possibilitat de crear i desenvolupar les nostres pròpies activitats (audiovisuals, ràdio, concerts, sortides per veure patrimonis culturals...).E Fer ús dels equipaments públics cedits per tal de desenvolupar les nostres activitats i utilitzar

més les biblioteques com a font de recursos culturals.E Promoure activitats culturals mitjançant els diferents mitjans de co-

municació: televisió, Internet, ràdio, diaris, revistes, transmissió boca orella. També es podrien fer servir aquests recursos per proposar

noves activitats. E Facilitar les nostres preferències culturals (mitjançant formu-laris, enquestes...) per tal que l’oferta cultural que ens arriba s’ajusti més als nostres gustos.E Participar en les activitats que facilitin la integració cultural, tot conservant les diferents cultures, tant a nivell de ciutat com

de barri; per exemple, participar en les festes públiques.

Centres educatius que han participat en la XVI Audiència Pública als nois i noies de la ciutat de Barcelona:

Ciutat VellaEscola Pia Sant AntoniEscola Sant Felip NeriEixampleEscola Fort PiencInstitut Ernest LluchGràciaEscola de Vida Montserrat d’ACIDHHorta-GuinardóEscola Especial Mare de Déu de MontserratEscola Àngels GarrigaInstitut CollserolaEscola VirolaiEscola RelLes CortsEscola PaideiaNou BarrisEscola ProsperitatInstitut Santa Pau - PIFMASant AndreuInstitut L’AlzinaEscola de Sants InnocentsSarrià-Sant GervasiEscola ProjecteInstitut Montserrat Institut Josep Serrat i BonastreEscola NausicaSants-MontjuïcEscola BarrufetEscola Joan PelegríSant MartíInstitut Joan d’ÀustriaEscola Voramar

Nois i noies que han participat en la redacció del document:Sonia Nasarre, David Fernández, Pedro Reyero i Sam Roberts (Escola Pia Sant Antoni)Marc Formatger, Mar Jurado i Andrés Estevez (Institut Collserola)Paula Alvarado, Blanca Molina, Pau Plana i Marc Salvadó (Escola Virolai)Pol Serrano (Escola Rel)Andrea Martínez, Lilianna Martirosyan, Miriam Reina i Coral Flores (Escola Prosperitat)Laia Tusell, Marina Gimero, Pol Mesalles i Miquel Cabrer (Escola Projecte)Natàlia Prieto, Arnau Sanz, Eloi Montoliu i Clara Bentanachs (Escola Barrufet)Andrea Martínez, Ariadna Aguado, Carlos Terrero i Raquel Míguez (Escola Joan Pelegrí)Leo Villavicencio i Shama Liaquat (Institut Joan d’Àustria)

L’Audiència Pública als nois i noies de la ciutat de Barcelona es fa paral·lelament amb:L’Audiència Pública als nois i noies del districte de Nou Barris, amb la participació dels centres: Escola Aloma, Escola Àgora i Escola Elisenda de Montcada.

L’Audiència Pública als nois i noies del barri del Bon Pastor, districte de Sant Andreu, amb la participació dels centres: Secció d’Institut Cristòfol Colom i Escola Bon Pastor.

La VII Audiència Pública Infantil de Rivas Vaciamadrid.

La X Audiència Pública de Donostia-Sant Sebastià.

La VI edició de l’activitat “Els nois i noies tenen la paraula” de l’Ajuntament de Sabadell.

El Plenari d’infants i adolescents de Lleida.

Aquesta audiència pública compta amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona,

Barcelona Televisió i l’Espai Jove la Fontana.

Institut d’Educació de l’Ajuntament de BarcelonaPlaça d’Espanya, 5, 08014 BarcelonaTel. 93 402 36 63imebatencio@bcn.catwww.bcn.cat /educacio