2 urgell infobasica - xtec · recursos educatius de les terres de lleida comarca de l’urgell 7...

Comarca de l’UrgellRecursos educatius de les Terres de Lleida 3

INFORMACIÓCOMARCAL

INFORMACIÓCOMARCAL


EXTENSIÓ579,7 Km2

POBLACIÓ33.093 habitants

DENSITAT56,1 h/km2

CAPITAL DE COMARCATÀRREGA

NOMBRE DE MUNICIPIS20

L’URGELL


SITUACIÓ

L’Urgell se situa a l’anomenadaDepressió Central Catalana, que a mitjande l’era terciària va ser un mar interior.Podríem considerar l’Urgell com unazona de transició entre l’altiplà de laSegarra i la zona del Pla d’Urgell. Éscom un esglaó entre les àmplies planesdel Pla d’Urgell i la Noguera, i els suauspendents de l’altiplà de la Segarra.

Limita al nord amb les terres meridionalsde la Noguera, fent de divisió les serresd’Almenara i de Montclar; a l’est amb la

Segarra; al sud, mitjançant la serra delTallat, amb la Conca de Barberà, i a l’oestamb les comarques de les Garrigues, elPla d’Urgell i, novament, amb la Noguera.

Els vents més freqüents que s’hipassegen són: el vent de Llevant (calent,assenyala pluja i es desfavorable per ales persones i plantes), la tramuntana(procedeix del nord, és gelat, impetuósi esbargeix la contaminació), la morella(es dóna l’endemà de tramuntana, és unvent del sud-oest i és finet), i el vent serè(ve del nord-oest, bufa amb moltaintensitat i és propi de la depressió del’Ebre).


MEDI FÍSIC

De clima mediterrani continental,l’Urgell presenta forts contrastos detemperatura entre hivern i estiu. Elsestius són calorosos i els hiverns sónllargs, amb freds persistents i boiresfreqüents. Hi sol ploure poc. Lacomarca té quatre grans zones naturalsamb característiques pròpies quesobrepassen el territori de la pròpiacomarca, marcades pels rius i el canald’Urgell:

La ribera del Sió. A la zona nord:espaiosa i amb bons plans de terra.La conca del riu d’Ondara a la zonacentre-est. Altiplà solcat per lleugeresdepressions amb relleus de pocaentitat que davallen fins a convertir-seen el Pla d’Urgell.La vall del Corb al sud. Estreta,encaixonada entre les serres que laflanquegen.La plana d’Urgell a l’oest. Regada pelcanal d’Urgell.

Els rius que la creuen són d’escàscabal i de règim irregular. Són:

Sió (al nord, en direcció a la Noguera.És l’únic d’aquestes contrades quemanté la seva conca des que neix finsque mor)Ondara (a la plana, d’est a oest. ATàrrega en diuen el Reguer perquè ésmolt petit).Corb (al sud, des de la Segarra i endirecció a la plana d’Urgell on s’hifon).

El canal d’Urgell. S’estén al llarg de144 km i rega terres de la planad’Urgell, l’Urgell, la Noguera, el Segriài les Garrigues. La cota màxima a onarriben els regs és els 280 m.Transporta l’aigua del Segre i travessala comarca de banda a banda, encaraque només una quarta part de lesseves terres es beneficien del reg.L’aigua ha estat i és molt important enuna comarca en què no hi plousuficientment i no es disposa de gransrius, ja que el seu cabal depèndirectament de les pluges.

Vall del Crob

Riu Sió

Riu d’Ondara

Riu Corb

Canal d’Urgell

Canal d’Urgell

Ribera del Sió

Plan

a d’U

rgell

Vall del Corb

Conca d’Ondara


INDRETS PROMINENTS

A la comarca de l’Urgell destaquen perla seva altitud cinc indrets:

- La serra de Montclar (470m). Desd’on es domina la ribera del Sió i totala plana d’Agramunt. El seu punt mésalt és el Masvell (538m).

- La serra d’Almenara (459m).Amb la seva torre de guaita (pilard’Almenara), des d’on es divisa laRibera del Sió, el Pla d’Urgell, laconca del riu d’Ondara i fins i tot lavall del Corb.

SERRA D’ALMENARAPilar d’Almenara

SERRA DE MONTCLARCastell de Montclar


INDRETS PROMINENTS

- La petita serra de Sant Eloi aTàrrega. Des d’on es contempla laconca del riu d’Ondara, el Pla d’Urgell iels límits de la serra del Tallat.

- El tossal de la Bovera (589m). Desd’on es domina la vall del Corb, la concadel riu d’Ondara i el Pla d’Urgell.

- La serra del Tallat. Amb el santuari delmateix nom (787) i l’indret més alt de lacomarca: el tossal Gros (803m). És elmirador natural de les comarques del’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.

SERRA DEL TALLATSantuari del Tallat

SERRA DEL SANT ELOIErmita de Sant Eloi

TOSSAL DE LA BOVERASantuari de la Bovera


UNA MICA D’HISTÒRIA

El topònim Urgell prové d’Urtx. El seusignificat és «fonts abundoses», osigui, presència d’aigua. De fet el nomve de l’antic comtat pirinenc, els titularsdel qual van iniciar la conquesta delsector del nord de la comarca i vandeixar aquest nom a una extensa regióque s’anà poblant a partir d’avançat elsegle XI.

Els primers urgellencs, dels quals hi hanotícies que s’instal·laren en aquestescontrades, ho feren a prop de l’aigua ila majoria damunt dels llocs més alts.Aquests pobladors se situen a l‘èpocaneolítica (s’han trobat peces de sílexd’aquesta època escampades endiversos indrets de la vall del Riu Corbi el Cercavins, i altres troballesinstrumentals s’han recollit aSerrallonga – ribera del Sió).

Els pobladors de l’edat del bronze enshan deixat la seva petjada ennombrosos indrets (els sepulcres deRocallaura i l’estela funerària dePreixana, alguns poblats de la serra

d’Almenara, al tossal d’Espígol deTornabous, al tossal del Mor delTàrrega, al tossal Rodó de Santa Mariade Montmagastrell, i algunes restesd’enterraments a Verdú, i a Castellsalvà–Belianes-).Els pobladors de la comarca dels qualses coneixen més coses són els ibersque s’estengueren per aquestes terresentre els segles VI i I abans de Crist.D’aquesta època destaquen el poblatdel Molí d’Espígol, al poble deTornabous, el pla de les Tenalles i elrecentment trobat dels Estinclells deVerdú.A l’època romana la comarca es poblàde petites vil·les agràries on convivien

pagesos i senyors. Els principalsvestigis d’aquestes vil·les es troben ala ribera dels rius Sió, Corb i d’Ondara(Puigverd d’Agramunt, Guimerà, elVilet, Belianes i Vilagrassa).

Durant l’època de dominaciómusulmana de la península, l’Urgellesdevingué una zona constant de pas id’enfrontaments bèl·lics queprovocaren la seva desertització iabandonament. L’any 1056, el castellde Tàrrega va ser conquerit pel comtede Barcelona, Ramon Berenguer I. Lavila medieval de Guimerà és un ricexemple d’aquesta època.

Poblat ibèric del Molí d’EspígolTornabous

Vila de Guimerà


UNA MICA D’HISTÒRIA

L’Urgell, salvant l’excepcionalitat de laciutat de Lleida, constituí la fronteraponentina del romànic català. Unamostra d’aquest art el tenim a l’esglésiade Santa Maria d’Agramunt. El territoriformà part a l’alta edat mitjana del’important comtat d’Urgell (Agramunten fou un dels centres) i també del deBarcelona. Hi senyorejaren elsmonestirs de Vallbona i Poblet i lesbaronies de Bellpuig i Anglesola, entred’altres. El regnat de Jaume II (segleXIII) va ser de fort impuls econòmic(construcció de l’hospital, casal delsArdèvol, mercats i lliure venda...). Lacomunitat jueva de Tàrrega va tenirmolta importància fins que conflictesdiversos van donar lloc a l’assalt iincendi del call jueu on van perdre lavida 300 jueus (any 1349).Ja a la segona meitat del segle XIX,Tàrrega es consolidà com a centrecomercial, i Alfons XII (1884) li vaconcedir el títol de ciutat . Es vainaugurar també el canal d’Urgell, vaarribar el ferrocarril i es va iniciar un llargperíode d’impuls econòmic i cultural.

La inauguració de la línia del ferrocarrilManresa-Tàrrega-Lleida (1860),l’acabament del canal d’Urgell (1862),els inicis de la construcció d’un seguitd’obres d’infraestructura bàsica (aigua,llum, telèfon, telègraf...) i eldesenvolupament de les carreterescomarcals en les últimes dècades del

segle XIX i primeres del segle XX, sónuns clars exponents de lespreocupacions per fomentar l’expansióde la novella ciutat i de la comarca.

Ja al segle XX , la segona república il’autonomia catalana van afavorir lacreació d’unes infraestructures culturalsi d’ensenyament més modernes per ala comarca.L’endarreriment econòmic i socialprovocat per la guerra i els anys mésnegres de la dictadura franquista, no escomençaran a superar fins a la dècadadels seixanta amb l’esclat econòmic iindustrial d’aquesta dècada.

Mercat a AgramuntEsglésia deSanta Maria d’Agramunt


LA XARXA VIÀRIA COMARCAL

L’Urgell es troba enmig d’un important nus decomunicacions. La comarca disposa d’una posicióestratègica immillorable que ha esdevingut unfactor importat per al seu desenvolupament. Haestat i és encara terra de pas per anar del litoral ala muntanya (comarcal C-14), i en el trajecteMadrid-Barcelona (autovia, antiga Nacional II).

Principals carreteres

L’autovia Barcelona-Lleida-Madrid que enllaça ambl’Eix Transversal Cervera-Girona C-25, que passaper Manresa-Vic.La comarcal C-14 Reus - Montblanc - Artesa deSegre (per Tàrrega i Agramunt). La C-14 comunicaamb la Seu d’Urgell i Andorra a partir d’Artesa deSegre.La comarcal C-53 que uneix Tàrrega –des deVilagrassa- amb Balaguer.La local L-310 Tàrrega – Guissona, que comunicaamb la local L-313 Guissona - Ponts.

Linia fèrria

Barcelona-Lleida-Saragossa (via Manresa) ambestacions a Tàrrega, Anglesola i Bellpuig.


L’ECONOMIA

L’AGRICULTURA

Gairebé el 90% de la superfíciecomarcal és terra conreada, de la qualtres quartes parts són de secà. Elconreu de secà ocupa tota la part mésoriental, situada entre les Garrigues i laSegarra, i també la part de la ribera delSió, al nord de la comarca.

En el conreu de secà es conreencereals d’hivern (ordi, blat, civada,sègol), i subsidiàriament ametllers,oliveres i vinya (macabeu i parellada)

En el conreu de regadiu predominenels cereals (panís), seguits de la fruita(pera, poma i préssec), alfals, gira-sol ihortalisses.

La construcció del nou canal Segarra-Garrigues integrarà al regadiu una granpart del territori comprès entre la valld’Ondara i la del Sió i un sector de laribera del riu Corb.

L’Urgell conserva poca terra debosc. És a la vall del riu Corb -al seu pas per l’Urgell -, ontrobem la zona boscosa de piblanc, roure i carrasca mésimportant de la comarca.

Tipus de conreus

15%

22%

9%

54/% Cereals de secàArbres de secàCereals de regadiuArbres fruiters

60%

30%

10%

0

20

40

60

80

100

Conreus desecà

Conreus de reg Boscs

El camp urgellenc


L’ECONOMIA

L’Urgell presenta un importantantagonisme econòmic i humà entre lapart que rep les aigües del canald’Urgell, al sector més planer de lacomarca, i la part de secà majoritària.

Malgrat tot, és una de les comarquesamb la renda familiar més alta deCatalunya. L’Urgell és una potènciaeconòmica en totes les activitatsderivades de l’agricultura, com són laramaderia, la indústria farratgera, laindústria de maquinària agrícola i laindústria transformadora. Hi ha tot unentrellat econòmic al voltant de la fruitai d’altres productes agrícoles.

L’economia de l’Urgell és, doncs,fonamentalment de base agrícola iramadera. La seva indústria se centraen les seves tres capitals: Tàrrega,Agramunt i Bellpuig. Quant als serveiscal destacar la importància del sectorcomercial, que sempre ha caracteritzatla comarca per la seva situació de zonade pas.

Pes econòmic de cada sector a la comarca de l'Urgell

11%

26%

50%

13%

Agricultura

Indústria

Serveis

Construcció

Indústria de dipòsitsmetàl·lics a Tàrrega


L’ECONOMIA

LA RAMADERIA

La ramaderia com a complement del’empresa familiar agrària es dóna a totala comarca, però es troba mésdesenvolupada a les contrades ondomina la monocultura cerealista queen aquelles on el conreu del plantat idel regadiu exigeix moltes més horesde treball.

La producció actual de les grangess’orienta majoritàriament al porcd’engreix i al pollastre. En menorquantitat es troben truges, gallines deposta, conills, corders, vaques de llet ivedells d’engreix.

Aquestes darreres dècades laramaderia ha experimentat una fortatransformació. De la ramaderiatradicional subsidiària de l’explotaciófamiliar s’ha passat a la ramaderiaintegrada.

5% 1%

64%

30%

Boví Oví Porcí Aviram

Produccióramadera


L’ECONOMIALA INDÚSTRIA

La indústria de l’Urgell és moltdiversificada. En sobresurt però el rammetal·lúrgic (maquinària agrícola imaterial de transport ), seguit del’alimentari (embotits i pastisseria).Cal remarcar també el ram de laconstrucció que aprofita l’anomenadapedra d’Urgell; el tèxtil (jute aAgramunt; cotó a Agramunt i Tàrrega)i la del paper amb remarcablesimpremtes.

La iniciativa comercial es manifestaavui en el gran nombre de firestemàtiques que tenen lloc de cap a capde la comarca durant tot l’any: la Firadel Teatre, la FiraCóc i la fira del MediAmbient a Tàrrega, la Fira del Torró aAgramunt, la Fira del Càntir- Festa aVerdú, el mercat Medieval a Guimerà,a Anglesola... L’Urgell es divideix endues àrees de mercat: la d’Agramunt,que comprèn la ribera del Sió, i la deTàrrega, amb la resta de la comarca.

Tàrrega és un dels centres comercialsmés importants de la regió de Lleida.

A Agramunt s’hi destaquen lesempreses de fabricació de torrons idolços, i de paper i plàstics. Hi hatambé empreses de confeccions imaquinària agrícola.

A Bellpuig hi trobem empresesimportants dins del ram del’alimentació, la construcció i lametal·lúrgia. Un dels màximsexponents del sector comercial és laLlotja Avícola Ramadera. S’hiestableixen els preus orientadors ioficials amb què es regeixen les

operacions pròpies dels diferentssectors ramaders. Aquests preusregeixen per tota l’àrea d’influènciadurant la setmana i són orientatius pera la resta de l’Estat.

A Tàrrega hi ha diferents cooperativeslocals d’oli, empreses de dipòsitsmetàl·lics, calderes, carrosseries devehicles i contenidors per a la brossa.

Hi ha també indústries repartides perla comarca com ara pinsos, farratges ifarines a Tornabous, derivats de l’àneca Preixana, pastisseria típica aAnglesola, i la indústria de la terrissa aVerdú.

0

10

20

30

40

50

Inversió industrial per sectors

AlimentacióTèxtilFustaArts gràfiquesMetal·lúrgiaMat. ConstruccióConstruccióQuímica


LA POBLACIÓ

El creixement fort de la població de l’Urgell noarriba fins al 1860 (30.222 h), arran del’aprofitament del regadiu possible gràcies alcanal d’Urgell. D’aleshores ençà hi ha hagut uncert estancament demogràfic (33.092 h). Lapoblació de la comarca s’ha mantingut a causade la crisi econòmica i a les escassesperspectives de trobar un lloc de treball seguren la indústria.

A la comarca destaquen cinc municipis pel seunombre d’habitants: Tàrrega, el cap de comarca(14.509 h), Agramunt (5.210 h), Bellpuig (4.355h), la Fuliola (1.323 h), Castellserà (1.117 h.) iAnglesola (1.293 h).

Dels 20 municipis actuals, 10 no arriben als500 habitants. Només tres municipissobrepassen els 4.000 h. Els set municipisrestants tenen una població que va dels 500als 2.000 h.

Bona part de la zona rural de la comarca hasofert les darreres dècades una considerabledisminució de població, que tendeix aconcentrar-se als tres principals nucliscomarcals: Agramunt, Bellpuig i Tàrrega.

Distribució de la població activa

Indústria 34%Construcció

8%

Serveis 40%

Agricultura 18%


CRÈDITS

AUTORS INFORMACIÓ:

Jaume Samarra Pla (CRP Urgell) Teresa Vilalta Coll (CRP Urgell) Rosa Riu Canela (CRP Urgell)

FONTS:- Gran geografia comarcal de Catalunya. volum 9.- Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum I. La geografia i

la població.- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum II. La història.- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum III. Costums i

tradicions la població.- Departament de Turisme, Consell Comarcal de l’Urgell

MAPES:Universitat de Lleida. Servei de CartografiaInstitut Cartògrafic de CatalunyaJaume Samarra Pla

FOTOGRAFIA:

Ara Lleida Consell Comarcal de l’Urgell

Constantí Torres Boch Jaume Samarra Pla Jordi Orobitg Clua

Núria Boleda Mas Teresa Vilalta Coll

COL·LABORACIONS:

Consell Comarcal de l’Urgell Museu Comarcal de l’Urgell

REVISIÓ LINGÜÍSTICA:

Teresa Arrufat Millan (Servei del Català de l’Urgell)

GRÀFIQUES:

Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT

MAQUETACIÓ:

Jaume Samarra Pla

2 urgell infobasica - xtec · recursos educatius de les terres de lleida comarca de l’urgell 7...

Documents