7/30/2019 TEMA 8 El Sexenni Democrtic

1/4

TEMA 8 El Sexenni Democrtic

La Revoluci de 1868 (La Gloriosa) i el govern provisional (1868-1870).

Els darrers governs moderats a partir de 1866, presidits per Narvez i Gonzalez Bravo, van

desenvolupar una poltica conservadora i autoritria, actuant al marge de la constituci.Aquesta actitud governamental va provocar l'allament del partit moderat i de la corona. Ams els progressistes i els demcrates restaven marginats del joc poltic, ja que els governsquedaven monopolitzats pels moderats. Aquesta situaci de feblesa poltica es va veureagreujada per la desaparici de les principals figures de l'unionisme i del moderantisme(O'Donnell va morir el 1867 i Narvez el 1868).Com a causes de la revoluci del 68 hem de tenir en compte dos aspectes prou importants:d'una banda, una crisi econmica generalitzada (fallida bancria i empresarial, crisi agrriaque implic pujada de preus, i greu endeutament estatal), i de l'altra, la crisi del sistemapoltic existent, clarament corrupte i desptic, incapa de resoldre els problemes del pas. Ams, tamb cal assenyalar el desprestigi i la impopularitat de la reina.El moviment revolucionari va comenar el 19 de setembre de 1868 a Cadis amb el

pronunciament de l'almirall Topete, (Viva Espaa con honra!) que tenia el suport delsgenerals Prim (progressista) i Serrano (Uni Liberal), i, a ms, del partit demcrata. Tot i queva ser un pronunciament militar, a la revolta tamb hi van tenir un paper decisiu les classesburgeses i mitjanes. El principal objectiu dels insurreccionats era enderrocar la reina.L'exemple de Cadis es va estendre per diferents ciutats, on s'hi van formar juntesrevolucionries i es van tornar a crear les Milcies Nacionals. El govern i la corona es vantrovar completament allats, i desprs que les tropes fidels a la reina fossin derrotades aAlcolea (Crdova), el govern va haver de dimitir i la reina Isabel II es va haver d'exiliar aFrana el 30 de setembrede 1868. En aquest moment les juntes revolucionries vanocupar de manera momentnia el buit de poder. Les primeres juntes es van formar aAndalusia i Barcelona i tenien com a objectius principals establir llibertats poltiques i

civils, secularitzar l'estat i destronar per sempre la dinastaborbnica. Per benaviat la junta revolucionria de Madrid, per tal de controlar el radicalisme, va exigir ladissoluci de les juntes locals i va formar un govern provisional que va tenir com apresident el general Serrano i com a ministre de guerra el generalJoan Prim. Cal dir que lesbases d'aquest govern provisional eren conservadores i burgeses, i que, per tant, lesdemandes populars i democrtiques van quedar desateses, provocant la radicalitzaci delssectors republicans. Algunes de les mesures adoptades pel govern provisional van ser lasupressi de l'impost de consums i de les quintes, l'aplicaci de la llibertat d'impremta iassociaci, la democratitzaci dels ajuntaments o la creaci de la pesseta, per la tasca msimportant va ser la convocatria d'eleccions a CortsConstituents per sufragiuniversal mascul. El resultat va donar la victria als Progressistes (160 escons), seguits dela Uni Liberal (80). Destac la representaci d'importants minories: la republicana (80) i la

carlista (36).Les corts sorgides de les eleccions del 1869 van redactar una nova constituci, que vaesdevenir la ms liberal i democrtica de les constitucions espanyoles del segle XIX ique es va basar en altres constitucions europees. S'hi establia la Sobirania Nacional, quequedava en mans de les Corts, i el sufragi universal mascul, aix com la llibertat depremsa, associaci, reuni, la inviolabilitat del domicili i de la correspondncia, i, per primeravegada, la llibertat de culte, tot i que l'estat es comprometia al sosteniment del culte catlic.La constituci va establir la monarquia constitucional i democrtica i la prefecta separaci depoders (legislatiu per les corts, executiu per al rei i les corts i judicial pels tribunals de

justcia).La nova constituci establia que Espanya era una monarquia constitucional, per, demoment, era una monarquia sense rei. Per tal de solucionar el problema mentre es trobavaun nou monarca, Serrano va ser nomenat regent i el general Prim cap de govern, ambl'oposici clara dels carlins i els republicans (aixecament del republicans federalistesintransigents a Catalunya,Valncia i Andalusia, ja que no acceptaven la soluci monrquica dela constituci).

7/30/2019 TEMA 8 El Sexenni Democrtic

2/4

El regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873)Una de les primeres preocupacions del nou govern va ser la recerca d'un nou rei per aEspanya. Una vegada descartada l'opci del retorn dels Borbons (ni Isabel II ni el seu fill

Alfons, futur Alfons XII, de noms 12 anys) i del pretendent carl (Carles VII, nt de CarlesMaria Isidre), Prim va establir complexes negociacions entre les corts estrangeres i a la fi esva imposar Amadeude Savoia, que va ser elegit per les Corts com a rei d'Espanyadia 2 de gener de 1871. El nou monarca va arribar a Espanya a finals de desembre de1870, gaireb al mateix temps que Prim, que era el seu principal suport, moria assassinat aMadrid. A ms, tamb s'ha d'afegir la divisi interna del partits que feien costat a Amadeu, elsunionistes i els progressistes (dins els progressistes van sorgir dues tendncies, elsconstitucionalistes de Sagasta i els radicals de Ruiz de Zorrilla).

El nou rei, a pesar de les seves qualitats i de la seva bona voluntat, mai ve resultar popular iva patir una oposici cada vegada ms nombrosa:

-Els carlins, que defensaven la causa de Carles VII.-El moderats, que es mostraven fidels a Isabel II i al seu fill Alfons.-Els republicans, contraris a qualsevol monarquia. Demanaven reformes poltiques,econmiques i socials ms radicals.- L'esglsia catlica, que rebutjava el nou monarca per ser fill de Vctor Manuel II, unificadord'Itlia en contra dels interessos del Papa.- La noblesa, fidel a Isabell II, que va optar per deixar de banda al nou monarca, allunyant-sede la cort. Van comenar a simpatitzar amb el partit Alfons, creat per Cnovas del Castillo(Uni Liberal).- El moviment obrer, cada vegada ms actiu, que partint dels principis de Karl Marx haviacreat l'Associaci Internacional del Treball (AIT) i estava disposat a acabar amb la propietat

privada.

A tots aquests problemes s'hi ha d'afegir, a ms, la guerra de Cuba i la tercera guerra carlina,que va durar gaireb 4 anys i es va estendre per Catalunya, Pas Basc i Pas Valenci.Finalment, lesinsurreccions per part dels republicans federals de l'any 1872 van ser un altre element que vaferaugmentar la inestabilitat poltica del rgim d'Amadeu de Savoia.Aix, mancat d'una base slida de govern i d'un mnim de consens social, impossibilitat peraturar les revoltes armades i incapa d'acostar-se l'oposici, Amadeu de Savoia va abdicarl'11 defebrer de 1873.

La Primera Repblica espanyola (1873-1874)La Repblica Unitria- Estanislau Figueres(febrer-juny 1873)

La Repblica Federal- Francesc Pi i Margall(juny-juliol 1873)- Nicolas Salmern(juliol-setembre de 1873)

La Repblica Centralista- Emilio Castelar(setembre 1873- gener

1874)

L'abdicaci d'Amadeu de Savoia va deixar el poder en mans de les Corts, que van adoptaruna soluci d'urgncia: en comptes de convocar eleccions per unes noves corts, es vanreunirconjuntament el congrs i el senat (Assemblea Constituent ) i van proclamar,

l'11 de febrer de1873, la primera repblica espanyola, per 258 vots a favor i noms 32 vots en contra.El primer president de la repblica va ser el catal Estanislau Figueres, que va decidirmantenir la constituci de 1869, tot i que s'en van eliminar els articles que feien referncia ala corona.

7/30/2019 TEMA 8 El Sexenni Democrtic

3/4

El primer problema del nou rgim va ser, per, la divisi dins les files republicanes:-Republicans unitaris, defensors d'un poder central fort,-Republicans federals, que reclamaven una organitzaci federal de l'estat. Per a lavegada, aquests estaven dividits en benvols i intransigents.- Benvols: Hi havia personatges com Pi i Margall, i volien crear un estat federal partint desde dalt del sistema.- Intransigents: Demanaven la creaci d'una confederaci d'estats a partir de la formaci depetites unitats independents, que desprs s'anirien federant entre elles.

Els federalistes van constituir juntes revolucionries i van comenar a agafar fora al carrer,creant un moviment popular que de vegades va arribar a tenir un carcter violent. Aquestesjuntes exigien la constituci immediata d'una repblica federal. Com a exemples podemesmentar el cas d'Andalusia, on els aixecaments amb ocupacions de terres van escampar-se,o el cas de Catalunya, on els obrers federals i els internacionalistes van exigir de la novarepblica una orientaci clarament social. A Barcelona es va intentar fins i tot proclamarl'estat catal dins de la repblica federal espanyola.Dins tot aquest ambient de crispaci i revolta l'any 1873 es van celebrar eleccions i elsrepublicans federals van obtenir una mplia majoria. Les corts constituents, reunides eljuny de1873, van proclamar la Repblica Federal, i Figueres va ser substitut pel federalFrancesc Pi i

Margall. Les corts van discutir una constituci republicana federal, que tot i que es varedactar alllarg de 1873, mai no va arribar a entrar en vigor. Aquesta constituci establia una mpliarelaci de drets, aix com la separaci total entre l'esglsia i l'estat. Es va adoptar un modeld'estat descentralitzat amb l'existncia de 15 estats ms Cuba i Puerto Rico. Als tres poderstradicionals(legislatiu, executiu i judicial) s'hi afegia un quart poder, l'anomenat relacional, que teniacom aobjectiu mantenir l'equilibri entre els estats de la federaci. El parlament estava integrat peruncongrs i un senat, que era una cambra de representaci territorial.Per, com ja hem esmentat, la constituci no es va arribar a aprovar, perqu el mes de juliolva esclatar una violenta insurrecci espontnia a Cartagena que ben aviat es va estendre pelllevant i el sud peninsular. Aquest fenomen, que rep el nom de moviment cantonalista, vasorgir sobretot per dos motius: per aturar la possible inclinaci de la repblica cap a unaideologia de dretes, i com a mitj de pressi per implantar aviat una repblica federal. A ms,cal dir que el moviment, tot i tenir un sentit federalista, va tenir tamb un carcter derevoluci social. Les principals reivindicacions del moviment van ser:

- Democrcia directa.-*Autonomia de municipis, s a dir, que cada poblaci es proclamava com a cantindependent del poder central.- Repartiment de terres.

- Fort anticlericalisme.- Defensa dels interessos de les classes mitjanes i populars.

Com hem dit, el moviment es va iniciar a Cartagena, per altres ciutats que es van declararcantons van ser Sevilla, Cadis, Castell, Alacant, Valncia, o Mlaga, entre d'altres.Davant l'agreujament de la situaci (a Alcoi i va haver una vaga general que es va convertiren una insurrecci generalitzada de carcter anarquista) Pi i Margall va dimitir i el vasubstituir elrepublic unitari Nicols Salmern, que va recrrer a l'exrcit per aturar el movimentcantonalista.Per Salmern va negar-se a signar la condemna de mort dels lders revoltats i, arrand'aquests fets, va presentar la seva dimissi.

El substitut de Salmern va ser el republic unitari Emilio Castelar, i a partir d'aquestmoment, la repblica va fer un gir cap a la dreta. Castelar va governar de manera autoritria,va illegalitzar el federalisme, va suspendre les sessions parlamentries i va donar suport alssectors conservadors i als caps militars per tal de mantenir l'ordre pblic. A ms, el primerque va fer quan va arribar al poder va ser clausurar les corts durant tres mesos.

7/30/2019 TEMA 8 El Sexenni Democrtic

4/4

Quan les corts van ser reobertes els diputats d'esquerres van forar la dimissi de Castelar, jaque consideraven el seu govern massa conservador i repressiu, i es van disposar a elegir unnou president. Aix, la possibilitat que els federals poguessin recuperar la presidncia, vaforar un copmilitar el 3 de gener de 1874. El general Pavia va entrar amb la gurdia civil alparlament, i amb el suport de l'exrcit i del partit alfons va governar de manera autoritriaal llarg de l'any 1874.Aqu es va acabar el primer episodi republic de la histria d'Espanya.

A partir d'aquest moment Serrano va ser proclamat president de la repblica, tot i que a larealitat es va tractar d'una dictadura personalista. El desembre de 1874 Serrano va deixar lapresidncia i els diferents governs provisionals que es van succeir van deixar en evidncia elsproblemes del sistema. Aquesta crisi parlamentria va facilitar els preparatius del retorn d'unBorb al tron espanyol: el fill d'Isabel II, Alfons XII.