04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

Download 04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

Post on 10-Jul-2015

8.812 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)QU ESTUDIAREM?4.1. Les causes de la revoluci.4.2. La Revoluci de Setembre de 1868.4.3. El regnat dAmadeu de Savoia (1871-1873).4.4. La Primera Repblica Espanyola (1873-1874)

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)LA CRONOLOGIA

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCICrisi econmica:-Financera: davallada de les cotitzacions de les accions ferroviries, del Deute Pblic i daltres entitats financeres.-Industrial: baixa demanda de teixits i pujada del preu del cot per la guerra de Secessi dels EUA. -MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escs poder adquisitiu-Crisi de subsistncies: una srie de males collites provoquen un increment preus durant els anys 1866-1868 (carestia del blat).Crisi poltica: Al 1866 ODonnell s substituit per Narvez, coma a cap de govern. Aquest va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals.Davant aquesta situaci la resta de forces poltiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentria. Fins i tot els unionistes es van afegir al Pacte dOstende.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCI

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868Els generals Serrano i Prim, i lalmirall Topete, van encapalar laixecament militar que el 19 de setembre, des de Cadis,va escampar-se per tot lEstat.Els municipis i provncies es van organitzar en Juntes Revolucionries amb Milcies que van ser els rgans provisionals de poder poltic amb ple suport popular. El cop va ser una autntica revoluci, la Gloriosa, i la reina es va veure obligada a exiliar-se.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868Les Juntes revolucionries reclamenLlibertatSoberana popularEstat lacSufragi universalSupressi de quintes (lleves) i limpost de consumsCorts constituentsRepblicaEl 8 doctubre de 1868 es va formar un govern provisional presidit per Prim i sota la regncia de Serrano, qui va dissoldre les Juntes, deixant clar que una cosa era derrocar Isabel II i una altra dubtar de la propietat privada (unionistes) i voler proclamar la repblica (republicans).

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, Lpez de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868Aquest govern provisional va activar algunes reformes:

    Llibertat dimprentaDrets de reuni i associaciSufragi universal masculDemocratitzaci dAjuntaments i DiputacionsEmancipaci dels fills dels esclausEs van realitzar unes eleccions a Corts Constituents mitjanant sufragi universal mascul, amb els segents resultats:

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868La Constituci (del juny) de 1869: El principi de la sobirania nacional, representada per les Corts.Establia una monarquia democrtica (ja no era per la grcia de Du, ho era per la grcia de la naci).Predomini de les Corts Generals (poder legislatiu) per sobre del rei (que mantenia el poder executiu).Independncia del poder judicial.Reconeixia una avanada declaraci de drets com la llibertat d'impremta, el dret de reuni i dassociaci o el dret a la participaci poltica dels ciutadans.Estat confessional per amb llibertat de culte.Proclamava el sufragi universal (mascul).Igualtat dels territoris colonials (Cuba, Puerto Rico...).

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868Es va intentar reactivar leconomia mitjanant:-Establiment duna nova moneda: la pesseta.-Supressi dels consums i imposici dun tribut personal i universal.-Soluci dels problemes de la Hisenda mitjanant la venda o concessi del patrimoni miner (Llei de mines del 1871).-Liberalitzaci dels intercanvis exteriors (Llei de Bases Aranzelries, 1869)

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868El panorama poltic va quedar de la segent manera -A lextrema dreta, els carlins-A la dreta els moderats (fidels a Isabel II). -Al centre una conjunci de monrquics formada per unionistes, progressistes i alguns demcrates, els monrquics.-A lesquerra, el gruix del Partit Demcrata que es va convertir en el Partit Republic Democrtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall. Per eren un grup fora heterogeni:Benvols: Legalitat (federalisme des dalt) (Pi i Margall)Intransigents (o radicals): Insurrecci (federalisme des dabaix) (Orense)Republicans unitaris (no federals): Conservadors (Castelar)

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868La conflictivitat social es va mantenir per la frustraci de les aspiracions populars:-Reclamaci dun repartiment de terres entre els jornalers.-Protestes contra les quintes i les pujades de preus.-Millores salarials i de les condicions dels proletaris.Les llibertats constitucionals van permetre lorganitzaci i associaci de les classes obreres aix com lexpansi de les idees anarquistes i socialistes. A partir de lestiu del 1869 es van produir insurreccions a favor duna Repblica Federal (el federalisme propugnava articular lEstat a partir de lestabliment de pactes entre les diverses regions historiques). El seu fracs encara va radicalitzar ms alguns sectors.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.2. LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.3. EL REGNAT DAMADEU DE SAVOIA (1871-1873)UNA MONARQUIA DEMOCRTICA SENSE REI: Prim i Serrano havien de trobar un monarca que accepts que el poder li venia concedit per la naci, problema que es va resoldre molts mesos desprs i sense consens.

    Les Corts de novembre del 1870 van acceptar com a rei Amadeu de Savoia, segon fill del rei itali Vctor Manuel II. Tres dies abans que arribs, Prim, el seu principal valedor, va morir en un atemptat. El 2 de gener de 1871 fou proclamat rei dEspanya.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.3. EL REGNAT DAMADEU DE SAVOIA (1871-1873)

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.3. EL REGNAT DAMADEU DE SAVOIA (1871-1873)LESGLSIA:Va donar suport al partit alfons per qu Prim els havia obligat a jurar la Constituci del 1868.LEsglsia espanyola va estar en contra dAmadeu de Savoia ja que el seu pare havia conquerit Roma, capital dels Estats Pontificis i lhavia convertit en capital d'Itlia.CARLINS: Una part volia la insurrecci armada (inici Tercera Guerra Carlina.Una altra part va constituir una fora poltica conservadora contrria.MODERATS: fidels als BorbonsCnovas del Castillo va crear el partit alfons, captant poltics unionistes i progressistes (com veurem). La vella noblesa tamb safegeix.ALTA BURGESIA: El nou monarca defensava una legislaci en contra dels seu interessos (abolir esclavitud, treball infantil...).

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.3. EL REGNAT DAMADEU DE SAVOIA (1871-1873)GUERRA DE CUBA (1868-1878)-GUERRA DELS 10 ANYS: els criolls (classe rica local) volien labolici esclavitud, per els sectors econmics espanyols (catalans) no ho volien.AIXECAMENT CARL (1872-1876): no era una gran perill per donava inestabilitat.AIXECAMENTS FEDERALISTES: van ser reprimits per tamb van donar inestabilitat a la monarquia.OPOSICI ALFONSINS: Els moderats liderats per Cnovas del CastilloCRISI GOVERNAMENTAL: el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a Madrid el 30 de desembre de 1870. La mort de Prim provoca que la coalici governamental sacabi esquerdant degut a les disputes entre els partits que la formen.CRISI FINAL: ABDICACI DAMADEU IEl 10 de febrer de 1873 (fins i tot desprs dhaver patit diversos intents dassassinats) el rei abdica.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)L11 de febrer es va proclamar una forma de govern no provat abans a Espanya: la Repblica. El primer president va ser el catal Estanislau Figueras. Les Corts reunides en sessi conjunta proclamen Ia Primera Repblica (11/02/1873). Situaci internacional: Frana, Estats Units, Sussa.Sesgoten les opcions monrquiques.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)Les Corts reunides en sessi conjunta es van erigir en Assemblea Nacional. Malgrat que la majoria dels parlamentaris eren monrquics, va ser un diputat republic (Francesc Pi i Margall) qui va presentar una proposici en nom daltres diputats republicans com Figueres, Salmern...: La Asamblea Nacional asume los poderes y declara como forma de gobierno la Repblica, dejando a las Cortes Constituyentes la organizacin de esta forma de gobierno. Seguidament Emilio Castelar va pronunciar el segent discurs: Seores, con Fernando VII muri la monarqua tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarqua Esparlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarqua democrtica; nadie ha acabado con ella, ha muerto por s misma; nadie trae la Repblica, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuracin de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Seores, saludmosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra patria. Desprs del discurs de Castelar, entre els forts aplaudiments, va ser proclamada la Repblica espanyola amb el segent resultat: 258 vots a favor i noms 32 en contra. La Asamblea Nacional resume todos los poderes y declara la Repblica como forma de gobierno de paa, dejando a las Cortes Constituyentes la organizacin de esta forma de gobierno. Se elegir por nombramiento directo de las Cortes un poder ejecutivo, que ser amovible y responsable ante las mismas Cortes.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)Lexperincia republicana no va prosperar gaire temps: noms onze mesos. Durant aquest temps es van succeir les vagues i insurreccions populars que volien aprofundir en les reformes socials, les conspiracions antirepublicanes, i lescissi entre republicans federalistes i unitaris (partidaris dun estat centralista). Per tamb cal esmentar la diferncia entre els mateixos republicans federals.Federalisme des dalt (benvols)

    Federalisme des de baix (intransigents): Insurrecci cantonalDivisi entre federals

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)El projecte constitucional preveia la formaci de disset estats federals. Pi i Margall va substituir Figueras (febrer/juny-1873).Es pot dividir en dues etapes:a)Repblica federal:-Els republicans federals van guanyar les eleccions a Corts Constituents (maig de 1873) grcies a una altssima abstenci. Daquests diputats, cal dir que 15 eren de Puerto Rico i 18 de Cuba.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)-Artculo 1 Componen la nacin espaola los Estados de Andaluca Alta, Andaluca Baja, Aragn, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Catalua, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.Los Estados podrn conservar las actuales provincias o modificarlas, segn sus necesidades territoriales.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)Continuen les dificultats:*Problemes greus dHisenda (greu dficit), servei militar voluntari. *Diferents cops destat derepublicans unitaris, monrquics alfonsins, revoltes independentistes cantonalistes (protagonitzats pels republicans intransigents), acompanyades de vagues i insurreccions populars (obreres i camperoles)proclamaci de lEstat Catal; segueixen la guerra carlina i la guerra de Cuba.Pi i Margall, desbordat, va dimitir (juny-juliol/1873).

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)b) Repblica unitria:-Nicols Salmern va intentar restablir lordre amb duresa. Va dimitir el setembre sense haver sufocat completament les rebellions (el cant de Cartagena va resistir fins el gener de 1874).-Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars:Eliminaci del federalismeImposici dun fort autoritarismeReforament del paper de lexrcit

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)b) Repblica unitria:-Nicols Salmern va intentar restablir lordre amb duresa. Va dimitir el setembre sense haver sufocat completament les rebellions (el cant de Cartagena va resistir fins el gener de 1874).-Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars:Eliminaci del federalismeImposici dun fort autoritarismeReforament del paper de lexrcit

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)-El 2 de gener del 1874, desprs duna suspensi temporal de les seves funcions, les Corts van rebutjar la poltica de Castelar (setembre/1873-gener/1874). -Lendem, el general Pavia va ocupar les Corts per evitar un nou govern federalista i va donar el poder al general Serrano (3 de gener/29 de desembre de1874).-Serrano va dirigir un nou govern provisional (amb el suport de monrquics, conservadors i republicans centralistes), i autoproclamant-se president de la Repblica, va implantar una dictadura i va dissoldre les Corts. Federalisme i associacions obreres van ser declarades illegals. El conflicte carl i la tensi van continuar al pas.

  • 4. EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1875)4.4. LA I REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)-El 29 desembre del 1874, el general Martnez Campos es va pronunciar a Sagunt per reclamar la coronaci dAlfons XII, fill dIsabel II, fent-se ress de qui veia en la restauraci borbnica lnica sortida al caos poltic (Manifest de Sandhurst). El gener de 1875 va tornar a Espanya Alfons de Borb.