sexenni revolucionari - primera part

7/30/2019 Sexenni revolucionari - primera part

1/15

TEMA4 : ELSEXENNIDEMOCRTIC.


2/15

1.- LAREVOLUCIDESETEMBREDE 18681.1.- Causes de la Revoluci :

Feblesa Poltica per la mort de dos figures importants com :- ODonnell 1867 (unioniste).- Narvez 1868 (moderantisme).

Crisis econmiques:- Fallida bancria i empresarial.= Davallada de les cotitzacions de lesaccions ferroviries,del DeutePblic i daltres entitats financeres.

- Industrial: Pujada del preu del cot per la guerra de Secessi dels EUA.- 1866-1868 males collites= crisis agrria = carestia de vida idesabastiment.

Crisis del sistema poltic:- Per la corrupci.

- Per la incapacitat de resoluci dels problemes del pas.

- Despretigi de la figura de Isabel II, que afavoreix el monopoli moderat. Pacte dOstende 1866 : reuni i uni dels demcrates i progressistes, (ms

tard els unionistes) per:

- Posar fi al regnat de Isabel II.

- Formar un govern provisional.

- Convocar una assamblea constituent amb sufragi universal, per decidir laforma de govern: monarquia o repblica.


3/15

1.2.- Fases de la Revoluci 1868 La Gloriosa.1.- 19 Setembre de 1868 : Lesquadra, concentrada a Cadis, sota el

comandament del almirall TOPETE, saixeca en armes contra elgovern dIsabel II.

2.- El General PRIM es reuneix amb els revoltats i a consegueixlaixecament de la poblaci de Cadis, Mlaga, Almeria i Cartagena.Rapidament es formen les Juntes Revolucionaries , que organitzenlalamement i criden al poble amb el manifest de Viva Espaacon Honra !

3.- A Catalunya la Junta Revolucionaria o del Principat, estacontrolada pels republicans i progressistes, otorgan un carctermolt radical, com lenderrocament de la Ciutadella, smbol delpoder borbnic.

4.- El General Serrano (lder dels Unionistes) desde Sevilla faavanar les tropes cap a Madrid.

5.- El govern i la corona es troben allats i quan les tropes fidels al

govern son derrocades a Alcolea, el govern dimiteix i Isabel IIsexilia a Frana el 29 de setembre de 1868.6.- Durant les primeres setmanes el poder efectiu s en mans de

les Juntes Revolucionaries, integrades majoritariament perdemcrates i republicans, que es fan amb el poder local. Elmoviment popular que va dirigir la revolta, consolida elpronunciament.


4/15


5/15

Joan Prim i Prats.Francisco Serrano i

Domnguez.

Juan Bautista Topete.


6/15

1.3- Creaci dun govern provisional. Als primers dies 8 octubre de 1868, els signants del Pacte dOstende

(1866), sobretot els unionistes i progressistes, van pendre la direcci delmoviment. Van construir un govern provisional format per : President: SERRANO (Unionista). Primer ministre : PRIM (Progressista).Quedant aix fora del poder els sectors ms radicals com els republicans

i els demcrates .

Obra del govern Provisional.1.- Dissoluci de les Juntes Revolucionaries i el desarmament dels

cossos de Voluntaris de la llibertat = Grup de milicians que vandonar suport a les juntes revolucionaries, per evitar canvisrevolucionaris radicals.

2.- Sestableix la Pesseta com a unitat monetaria.3.- Mesures anticlericals com lexpulsi dels jesutes.

4.- Problemes amb la Hisenda Pblica i el seu deute, es va intentarsolucionar amb lutilitzaci del patrimoni miner, amb la venda o

concesi, per aconseguir recursos per afrontar la devoluci delsprstecs.5.- Supressi dels consums, que va ser substitut per un impost personal i

universal.

6.-Aprovaci dun aranzel lliurecanvista que baixava el preu de lesimportacions.


7/15

2.- LESCORTS CONSTITUENTSILOBRADEGOVERN.

Entre 15 i 18 gener de 1869 el govern convocar eleccions constituents. Elsufragi universal mascul, tenien dret al vot tots els homes majors de 25anys.

El resultat es una victoria dels grups monrquics i la representaci delrepublicans i carlins.

PARLAMENT DE 1869Esquerra Centre Dreta

Partit Republic Federal . Monrquics Carlins.

Francesc Pi i Maragall. Unionistes Progressistes Demcrates. Unitat religiosa, monarquia, Carles VII

Estanislau Figueres i Moragas. Moderats Monrquics partidaris

Emilio Castelar i Ripoll. Fill Isabel IIAlfons XII . (Canovas)Defensen la Repblica.

Supressi de les Quintes

Abolici de lesclavitud.


8/15

2.1- La Constituci 1869 (juny).

Caracterstiques:

1. Sobirania Nacional.

2. Sufragi universal mascul.3. Forma de govern; monarqua Parlamentaria , perles limitacions del poder reial i la preeminencia delpoder legislatiu . (sector republicans)

4. Qesti religiosa; llibertat religiosa per la naci es

compromet a mantenir el culte i els seus ministres.( no va agradar al sectors anticlericals)5. Divisi de poders; Legislatiu resideix en dues

cambres la del Senat i els Diputats, Executiuresideix en el rei i el Judicial en els tribunals de

justicia.6. El poder judicial es fa independent perqu es crea un

sistema doposicions per accedir a jutge.

7. Amplis drets i llibertats; es reconeixen els dretsinalienables de lindividu.


9/15


10/15

3.- ELREGNATDAMADEU I (1870-1873)3.1.- La Regncia del General Serrano.

Una vegada aprovada la Constituci 1869 es va haver de nomenar unaregncia fins lelecci del nou monarca. Aix el General Serrano esdesignat regent i el cap de govern el General Prim, que serlencarregat de trobar un candidat monrquic amb loposici delsrepublicans i els carlins.

Carlins: El destronament de Isabel II 1868 i la manca inicial de candidat

dona forces al carlisme. El candidat era Carles VII, duc de Madrid, queofereix una imatge fonamentada en lantiliberalisme, la unitat catlica i ladescentralitzaci administrativa.

Carles M. Isidre Maria Francesca de Portugal.

Carles V

Comte de Molina.

Carles Llus Maria Beatriu de Mdena Joan CarlesJoan III

Carles VI comte de Montizn.

Comte de Montemol

Carles Maria Dels Dolors Alfons Carles

Carles VII

Duc de Madrid.

1 guerra carlina

1833-1840

2 guerra carlina

1846-1849

3 guerra carlina

1872-1876


11/15

Joan de Borb i Braganza abdic el 3 doctubre a favor del seu fill.

Durant la revoluci i la regncia el carlisme augmentar les accions

propagandstiques. En les eleccions constituents de 1869 obt

majoria de vots a les zones del Pas Vasc i Navarra, per en elconjunt carl es donen dos posicions.

1.- Opta per la via legal de participaci poltica per arribar alpoder com CNDIDO NOCEDAL.

2.-Via militar representada pel General DAZ DE RADA.

El 1869 es donen aixecament per sense cap transcendncia.


12/15

3.2.- Problemes de la regncia.1.- La guerra llarga o Deu anys 1868-1878. El 10 doctubre de 1868 , propietari CARLOS MANUEL CSPEDES des de

lingenio LA DEMAJAGUA, va liderar laixecament armat contra ladominaci espanyola i a favor duna repblica cubana.

La crida es coneguda amb el nom Grito de Yara, que rep el suport delslders independentistes MXIMO GMEZ I ANTONIO MACEO, que alhoracontaven amb lajud dels negres emancipats i plantadors pobres.

Cspedes va decret labolici de lesclavitud, (perqu per a undesenvolupament econmic calia una m dobra qualificada) i donar a conixeruna costituci federal de lilla.

La repressi la fa el general FRANCISCO LERSUNDI, organitzada amb elsuport delsVoluntaris, milicians organitzats i finanats pels granspropietaris.

Les autoritats espanyoles revolucionaries de setembre de 1868, van teniruna actitud negociadora, per no perjudicar el seu nou govern. Es vanplantejar la venta de lilla als Estats Units, perloligarquia sopos pelsseus interessos econmics.

Els insurrectes, encara que contaven amb els suport dels Estats Units, van

fracasar i al 1878, en plena restauraci, es sign la Pau de Zanjn, que posarfi al conflicte per no als problemes cubans. Per aix es donaran conflictes posteriors com : La guerra Chiquita (1879-

1880) fracas per la manca de caps militars, larmament i suport exterior; laGuerra Cubana 1895-1898, que va acabar amb la prdua de Cuba davantels Estats Untis.


13/15

Carlos Manuel Cspedes

Francisco Lersundi.


14/15

2.- Conflicte social. Liberalitzaci dels intercanvis exteriors, juliol 1869, amb la llei de

bases aranzelaries: Aix acaba amb la poltica proteccionista deleconomia espanyola del s.XIX. Aquesta liberalitzaci del mercat

espanyol, al capital estranger, van provocar loposici dels industrialscatalans cotoners i dels propietaris cerealistes de linterior, queveien perillar el seu monopoli.

Reivindicacions classiques com :

- Repartiment de les terres.

- Revoltes urbanes contra els impostos sobre els bns de cosum.

- Contra les quintes.

- Moviment obrer, que demanava millores salarials i de condicions de vida.

A Catalunya seran els republicans qui reivindicara aquestesdemandes i en octubre de 1869, es dona la revolta a favor de laRepblica Federal, que va ser durament reprimida. Aquest fracs ms laimposibilitat daconseguir les reivindicacions per la via parlamentaria

portar a aquest sector a la seva radicalitzaci.


15/15

3.- Elecci dun nou monarca.

Les principals potncies vigilen lelecci, perqu podia suposar una

modificaci en la correlaci de forces europees.

La primera elecci de Prim, va ser el prncep alemany LEOPOLD DEHOHENZOLLERN, per aix va causar les suspicacies de Frana ,Napole III; (estava patin la guerra Franco-Prussiana 1870, atac de Frana

a Prssia esperant la divisi dels estas alemanys,per la reacci va ser

dunificaci davant latac francs).

Finalment es elegitAMADEU DE SAVOIA, Amadeu I, fill de VictorManuel II d Italia artifex de lunificaci Italiana.

1. Finals octubre 1870 Amadeu acceptar la corona.

2. Al novembre es elegit per les Corts parlamentaries .

3. 30 de desembre Prim assessinat.

4. 2 Gener de 1871 Amadeu I , es proclamat rei.

sexenni revolucionari - primera part

Documents