4. El Sexenni Democràtic(1868-1874)

Context Internacional

• 1ª. Internacional a Londres (1864)

El moviment obrer s’organitza i predominen els

sindicats de classe ( socialistes i anarquistes ).

• Unificació política d’Itàlia i Alemanya (1870).

• Guerra de Secessió als Estats Units (1861-65).

Context Espanya i Catalunya:

• Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874)

• Ultima etapa de la revolució liberal a Espanya.

• Va ser un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia.

• Conflictes polítics: federalisme, revolta carlina i guerra de Cuba

• Conflictes socials: reivindicacions de les classes populars i obrerisme socialista i anarquista.

• Conflictes econòmics: crisi i lluita entre proteccionisme i lliurecanvisme.

• El Sexenni va fracassar en l’intent de modernització política del país i es va imposar la monarquia conservadora, que va significar l’inici de l’etapa de la Restauració.

3 etapes:

• Govern provisional de Prim i Serrano 1868-1871: Constitució de 1869, Lliurecanvisme, Llei de Mines... Intents de reforma, revoltes i radicalització dels republicans federals.

• Amadeu de Savoia 1872-73: Inestabilitat política, 3a. Guerra Carlina, Revoltes a Cuba, rebuig a un rei estranger...

• Primera República 1873-74: Projecte de Constitució federal de 1873, inestabilitat política, 3a. Guerra Carlina, Guerra dels 10 anys a Cuba, Cantonalisme (important)...

Sexenni Democràtic

o revolucionari(1868-1874):

Etapes polítiques

Govern provisional(1868-1871)

Amadeu de Savoia(1871-72)

Primera República(1873-74)

1. Les causes de la revolució

Causes de larevolució de

Setembre“La Gloriosa”

Crisi econòmica:FinanceraIndustrial

De subsistències

Crisi política: Pacte d’Ostende(Progressistes, Demòcrates i

Unionistes)

1 Les causes de la revolució1.1 Crisi econòmica i malestar social

Crisi financera• Baix rendiment econòmic de la xarxa ferroviària• Fallida financera: crisi de bancs i societats de crèdit i alarma entre

particulars i empreses.

Crisi industrial a Catalunya: • “Fam de cotó” Manca de cotó de floca per la indústria tèxtil catalana a

causa de la guerra de Secessió dels Estats Units (1861-65).• Encariment d’aquesta matèria primera• Fallida d’empreses tèxtils petites

Crisi de subsistències (1866): • Males collites• Escassetat de blat• Augment dels preus del pa i altres productes bàsics.• Fam al camp i violència social• Atur i davallada del nivell de vida de la classe treballadora

1.2 Crisi política: el Pacte d’Ostende

• Sistema isabelí qüestionat per la població:

• Els negociants exigien mesures per salvar les seves inversions en Borsa

• Els industrials exigien proteccionisme

• Els obrers i pagesos denunciaven la seva misèria

• Els governs continuaven governant per decret, van tancar les Corts i es van inhibir dels problemes del país.

El pacte d’Ostende (1867)

• 1867 Pacte d’Ostende entre el Partit Progressista (Prim) i el Partit Demòcrata en el qual proposen la conspiració com a únic mitjà per accedir al poder .

• El compromís d’ambdós partits va ser:Posar fi a la monarquia isabelinaNova forma de govern (monarquia o república) que haurien de decidir les Corts Constituents elegides per sufragi universal.

• Estiu de 1867: revolta antiborbònica a Catalunya (progressistes, demòcrates i republicans). Fracàs i forta repressió.

• Els Unionistes s’afegeixen al pacte d’Ostende, però el seu caràcter conservador va contrarestar el pes dels demòcrates i va fer que la Revolució semblés més un “Pronunciamiento” liberal que una veritable revolució que reivindicava llibertat i justícia social.

2. La Revolució de setembre “La Gloriosa”

2. La Revolució de Setembre de 1868 “La Gloriosa”2.1 La revolució del 68 i el govern provisional

• Setembre 68 Pronunciament militar a Cadis encapçalat per Prim i Serrano.

• Dimissió del govern moderat i exili d’Isabel II.

• Insurrecció militar i revolta popular alhora

• No anava només contra el govern moderat sinó contra la monarquia

• Gran protagonisme de les forces populars urbanes dirigides per demòcrates i republicans.

Organització de la revolta:

• Formació de Juntes Revolucionàries a molts pobles i ciutats

• Junta de Catalunya: nomena els nous càrrecs (governador civil, ajuntament, diputació...), forma la milícia i comença a enderrocar la ciutadella.

• L’objectiu era formar una Junta Central a partir dels representants de les diverses províncies, que recollís les demandes populars i dirigís el procés de reformes polítiques.

Reivindicacions dels revolucionaris:

• Llibertat

• Sobirania

• Separació esglesia-estat

• Supressió de les quintes

• Sufragi universal

• Abolició d’impostos de “consums”

• Eleccions a corts constituents

• Repartiment de la propietat

• Proclamació de la república.

Evolució del conflicte:

• Octubre 68 Les propostes més radicals dels demòcrates i republicans no eren compartides pels unionistes i progressistes.

• Es forma un govern provisional a Madrid, de caràcter centrista.

• General Serrano, regent

• General Prim, president del govern (progressistes i unionistes)

• Dissolució de les juntes i desarmament de la Milícia Nacional.

• El nou govern no vol canvis radicals.

2.2 La Constitució de 1869 i la regència

• Gener 1869 Eleccions a Corts Constituents

• Sufragi universal masculí per primera vegada a Espanya.

• A Catalunya guanya el Partit Republicà Democràtic Federal

• A Espanya guanyen els monàrquics

( progressistes, unionistes i demòcrates).

• Les corts elegides elaboren la Constitució de 1869.

La Constitució de 1869

• Sobirania Nacional

• Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu.

• Monarquia, però només les Corts tenien el poder de fer les lleis, el rei les promulgava però no tenia dret a vetar-les.

• Accés al poder judicial per un sistema d’oposicions, per garantir la independència dels jutges.

• Dues cambres (Congrés i Senat).

• Sufragi Universal masculí

• Amplíssima declaració de drets i llibertats

• Llibertat de residència, ensenyament i religió.

• Compromís de mantenir el culte catòlic

• Incorpora els principis democràtics.

2.2 La Constitució de 1869 i la regència

• Serrano i Prim continuen com a regent i cap de govern respectivament.

Conflictes:

• Revoltes Federals: republicans contraris a la monarquia

• Els carlins tornen a la insurrecció armada

• Crisi econòmica

• Calia trobar un monarca per la corona espanyola.

• Nou govern acceptat favorablement pels països europeus

2.3 L’intent de renovació econòmica• Mesures per reorientar la política econòmica:

• Defensa del lliurecanvisme• Facilita l’entrada de capital estranger• Supressió de l’impost de “consums”• Nova contribució personal segons la renda• S’estableix la pesseta com a unitat monetària

• Problemes:• Deute públic elevat• Deute amb la banca estrangera• Crisi dels ferrocarrils

• 1871 Llei de mines: desamortització (privatització) del subsòl. Concessió o venda de l’explotació a companyies privades, sobretot estrangeres, a les quals oferia generoses facilitats.

• 1869 Llei de bases aranzelàries: liberalització dels intercanvis exteriors (fi del proteccionisme). Oposició dels industrials cotoners catalans i dels cerealistes castellans.

2.4 El nou panorama polític:

Dreta moderats partidaris d’Isabel II

nobles i propietaris agraris

Centre

conjunció monarquico-democràtica (progressistes, unionistes i monàrquics democràtics)

Sobirania nacional i llibertats públiques àmplies.Majoria a les Corts

Burgesia financera i industrial, classes mitjanes urbanes, sectors de l’exèrcit i intel·lectuals.

Esquerra

Partit Republicà Federal(Pi i Margall i Estanislau Figueras)

Republicans Unitaris (Castelar):

Pactes lliures entre els pobles per articular l’estat.Benèvols (Pi i Margall): de dalt a baixIntransigents (De Orense): de baix a dalt.

Defensen la unitat de l’estat.Contraris al federalismeIdeologia demòcrata

Classes popularsObrers

2.5 Republicanisme federal i agitació social

• Els canvis no van satisfer les reivindicacions populars: sentiment de frustració

• Conflictivitat en la pagesia: reforma agrària

• Revoltes urbanes: contra les “quintes” , els “consums” i l’augment de preus

• Auge del republicanisme federal

• Revoltes federalistes

• Estat de guerra i forta repressió

• Fracàs i desencís de l’obrerisme, que es decanta cap a les idees internacionalistes (anarquisme i marxisme).

3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-73)

3.1 Un monarca per a un règim democràtic

• Novembre de 1870: Amadeu de Savoia és escollit rei d’Espanya per les Corts.

• Tres dies abans havien assassinat Prim, el principal defensor de la seva candidatura

• Gener 1871 Amadeu és proclamat rei

• Dissolució de les Corts Constituents i inici d’una nova etapa de monarquia democràtica.

3.2 Les dificultats de la nova dinastia

• Suport escàs• Oposició de l’aristocràcia, el clergat i els moderats.• Suport de progressistes i unionistes.• Manté la neutralitat i no afavoreix cap dels grups polítics de

les Corts.• Redueix la pompa i l’ostentació de la cort.• Part de l’exèrcit no li dóna suport• Tampoc no obté el suport popular, sobretot pel predomini del

republicanisme.• Continuen els problemes econòmics de la hisenda i cal

emetre deute públic.• Enfrontament constant entre els partits polítics• El conflicte carlí continua• Guerra de Cuba• Insurreccions republicanes

3.3 Una inestabilitat permanent

Oposició dels Moderats, l’església, l’alta burgesia

• Moderats (Cánovas del Castillo), partidaris dels

Borbons, exerceixen una forta oposició.

Volen Alfons, fill d’Isabel II al tron d’Espanya

• L’església dóna suport a aquesta candidatura, per que

estava en contra del decret que els obligava a jurar la

constitució de 1869.

• L’alta burgesia i els rics també vol els Borbons, per

que es veia afectada per l’abolició de l’esclavitud a

Cuba o la regulació del treball infantil.

3.3 Una inestabilitat permanent

Oposició de carlins, cubans i republicans federals:

• Inici de la 3a. Guerra carlina (1872-76). Inestabilitat.• Creació d’un partit carlí, ultra catòlic i oposat a la nova monarquia.

• Guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878): insurrecció d’alguns propietaris criolls (burgesos). Suport popular per la promesa d’abolició de l’esclavitud. Amadeu va intentar reformes polítiques i abolició de l’esclavitud. Oposició dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba (molts catalans).

• Noves insurreccions federalistes (1872). Amb influències anarquistes

• Desintegració de la coalició governamental (unionistes, progressistes i democràtics)

• Abstencionisme de l’oposició• 11 febrer 1872 Amadeu renuncia al tron d’Espanya.

4.La Primera República Espanyola (1873-74)

4.1 La proclamació de la República

• Les corts van proclamar la República el febrer de 1873• President Estanislau Figueras, republicà federal

• Govern: republicans federals i alguns republicans unitaris• Gran part de la cambra era monàrquica i dóna poc suport al

nou govern

• Aïllament internacional• Rebuda amb entusiasme pels sectors populars

• Reivindicacions: reducció jornada laboral, augment de salaris, reivindicació estat català...(Catalunya), insurreccions i ocupació de terres (Andalusia).

• Eleccions (maig 1873) i ampli triomf dels republicans federals. Abstenció del 60% de la població.

4.2 L’intent d’instaurar una república federal

• Es proclama la república federal (juny 1873)• President: Estanislau Figueras, però tot seguit

Francesc Pi i Margall.

Programa ampli de reformes que no va poder aplicar:

• Elaborar una constitució federal• Separar església i estat• Independència de les colònies• Restaurar la disciplina a l’exèrcit• Lleis socials (ensenyament, quintes, treball,

consums...)

4.2 L’intent d’instaurar una república federal

Mesures més importants:

• Ratifiquen l’abolició de l’esclavitud a les colònies

• Supressió de les quintes

• Reforma dels impostos

• Inici d’una legislació laboral.

4.2 L’intent d’instaurar una república federal

El projecte de constitució federal (1873):

• Era similar a la Constitució de 1969 en molts aspectes, però el més diferenciador era l’estructura de l’estat.

• S’establia que la nació espanyola estava formada per 17 estats, inclosa Cuba.

• El poder emanava de tres nivells: els municipis, els estats regionals i l’estat federal.

• Els estats regionals tindrien autonomia econòmica, administrativa i política i elaborarien les seves pròpies constitucions, sempre d’acord amb la de l’estat federal.

• El projecte planteja un estat no centralista.

4.2 L’intent d’instaurar una república federal

Els conflictes armats

• Tercera Guerra Carlina (1873-1876)

• Guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878)

4.3 La insurrecció cantonal

• Sublevació cantonal : les classes populars de molts pobles i ciutats es van revoltar demanant mesures més radicals per reformar el país.

• Moltes ciutats i pobles es van declarar independents i van negar obediència a l’estat.

• Cantonalisme: fenomen complex, barreja d’aspiracions autonomistes (republicans federals) i revolució social (anarquistes i marxistes).

• Demanen l’estructura federal de la república “des de baix”, a partir de la lliure voluntat de cada ciutat i poble que, lliurement decideixen federar-se i formar un estat federal.

• Radicalització de les reivindicacions, impulsada pel desig de reformes socials de les classes baixes (artesans, petits comerciants, assalariats, dirigits per federals intransigents).

4.3 La insurrecció cantonal

• Dimissió de Pi i Margall

• Nicolàs Salmerón, nou president de la república

• Acció militar contra el moviment cantonalista

• Molt de poder per l’exèrcit. Repressió contra els revolucionaris

• Dimissió de Salmeron

• Emilio Castelar (republicà unitari), nou president

• Més conservador en temes socials i amb bona entesa amb l’exèrcit

• Política d’autoritat i força

• Desplaçament cap a la dreta del govern de la república

• Setembre 1873 Castelar tanca el parlament

• Govern autoritari

4.4 La fi de l’experiència republicana

• Desembre 1873 Moció de censura• Gener 1874 Derrota de Castelar a les eleccions.

• Cop d’estat de Pavia• Govern del General Serrano (unionistes i progressistes)• Poc suport social.

• Cop d’estat de Martínez Campos (desembre 1874), el qual proclama Alfons XII de Borbó, fill d’Isabel II, com a rei d’Espanya.

• Alfons XII havia signat el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas del Castillo, on es comprometia a governar amb signe conservador i catòlic i restablir l’ordre social i l’estabilitat política.

• Inici de la Restauració (Primera etapa: 1875-1898)

La descripció de la font (especificant el tipus de font i de què tracta).

• La descripció de la font (especificant el tipus de font i de què tracta).

– Descrigui de quin tipus de font es tracta (si d’un text, una gràfica, un mapa, etc.).

– Si es tracta d’un text, caldrà que sàpiga distingir el seu origen entre les fonts primàries o històriques (les contemporànies dels fets) i les secundàries (documents elaborats posteriorment als fets).

– Quant al seu contingut, els textos es classificaran en tant que textos polítics (constitucions, discursos, lleis, decrets, etc.), econòmics, socials, culturals, historiogràfics, etc.

– Després de classificar el text, l’alumnat haurà d’explicar breument de què tracta. Cal tenir en compte que no se li pregunta el resum del contingut del text, sinó que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.

– Si la font es refereix a un mapa, gràfic, sèrie estadística, etc., l’alumnat haurà de dir de quina font es tracta (una sèrie estadística referida a…) i descriure breument de què tracta. Cal tenir en compte que se li pregunta que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.