4.- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)( )

Cronologia:Cronologia:

QUÈ ESTUDIAREM?QUÈ ESTUDIAREM?

1. La Revolució i el Govern Provisional (1868‐1870)( 7 )

2. “ A baix les quintes”

3. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871‐1873”

4  Per què unes Corts monàrquiques van proclamar la  4. Per què unes Corts monàrquiques van proclamar la 

República?

5. La Primera República

6  P   è   f  l’ iè i  d à i  d l  6. Per què va fracassar l’experiència democràtica del 

Sexenni?

1.- LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL (1868-1870)1.1 Les causes de la revolució del 1868Crisi econòmica:-Financera: davallada de les cotitzacions de les accions

ferroviàries, del Deute Públic i d’altres entitats financeres.

-Industrial: baixa demanda de teixits i pujada del preu del cotó per-Industrial: baixa demanda de teixits i pujada del preu del cotó perla guerra de Secessió dels EUA.

-MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poderadquisitiu, crisi a la indústria tèxtil catalana.

- Crisi de subsistències: una sèrie de males collitesprovoquen un increment preus durant els anys 1866-1868(carestia del blat).( )

C fli t l t d t t l i ll i l- Conflictes populars per part de tots els nivells socials,burgesos, comerciants fins pagesos.

- Al 1867, aixecament popular a l’Empordà.- Deteriorament polític amb la resposta repressiva del

govern moderat.- El període va finalitzar amb un aixecament, no sols contraEl període va finalitzar amb un aixecament, no sols contra

el govern, sino també contra la monarquia.

1 2 La Revolució de la Gloriosa1.2.- La Revolució de la Gloriosa- Crisi de govern: “La Gloriosa” --- 19 de setembre 1868

l S i P i i l’ l i ll T t (Càdi )generals Serrano i Prim i l’almirall Topete (Càdis)¡Viva España con Honra! (Doc 2)

- Revolta ciutadana i militar- Expulsió de la reina el 29 de setembreEscasa resposta inicial fins el 28, tropes reials

aturades i derrotades a la Batalla d’Alcolea- Dimisió del govern i exili-- Crema de símbols monàrquics i mobles d’edificis

governamentals

1 3 El moviment revolucionari i les juntes1.3.- El moviment revolucionari i les juntesEls moviments revolucionaris van anar associats a la

formació de juntes a les ciutats.jVan substituit les autoritats i incorporar el seu

programa:- abolir impostos de consum- rebaixar aranzels i eliminar estancs

b li l d i l i d- abolir la pena de mort i esclavitud- educació gratuïta

li ió d d t i llib t t- aplicció de drets i llibertats- sufragi universal

Per exemple a Barcelona demanaven:Per exemple a Barcelona demanaven:- ordenació descentralitzada- supressió dels convents- supressió dels convents.

Preocupació en els dirigents progressistes i Preocupació en els dirigents progressistes i unionistes, no entenien un canvi més enllà del canvi políticcanvi polític

“Revolució des de dalt”Revolució des de dalt

1 4 El i i l i l i1.4.- El govern provisional i les primeresreformes

A partir de la Junta de Madrid formació d’un governA partir de la Junta de Madrid formació d un governprovisional, Prim i Serrano com a regent del regne.

Van aconseguir dissoldre les Juntes i estabilitzarVan aconseguir dissoldre les Juntes i estabilitzarl’ordre

Obra de govern:Obra de govern:- Promulgar decrets democratitzadors- suprimir impost de consums- suprimir impost de consums- convocatòria d’eleccions, sufragi universal masculí

Al desembre eleccions diputacions i ajuntaments,victòries a Catalunya i Andalusia dels republicansvictòries a Catalunya i Andalusia dels republicans

Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana

Al gener de 1869 eleccions a corts constituents, victòria dels progressistes, unionistes i demòcratesmonàrquics (Coalició)

A Catalunya victòria dels republicans federals, 67% d tde vots

1.5.- La constitució del 1869 (Doc 6)( ) El principi de la sobirania nacional, representada

per les Corts. Establia una monarquia democràtica (ja no era per

la gràcia de Déu, ho era per la gràcia de la nació). Predomini de les Corts Generals (poder legislatiu) Predomini de les Corts Generals (poder legislatiu)

per sobre del rei (que mantenia el poder executiu). Independència del poder judicial Independència del poder judicial. Reconeixia una avançada declaració de drets com la

llibertat d'impremta, el dret de reunió i d’associació po el dret a la participació política dels ciutadans.

Estat confessional però amb llibertat de culte. Proclamava el sufragi universal (masculí). Igualtat dels territoris colonials (Cuba, Puerto

Ri )Rico...).

- Amb el tron vacant es va establir una regència, ell S P i lli dgeneral Serrano, Prim va se escollit cap de govern

- La coalició tenia el suport d’unionistes, 69 diputats,i t 159 i d ò t à i 20progressistes 159 i demòcrates monàrquics, 20.

1.6.- L’auge del republicanismeDi i ió d g t dè iDivisió en dues gran tendències:

- Unitaris: Emili Castelar, més conservadoraF d l Pi i M ll i Fi t t-Federals: Pi i Margall i Figueras, pacte entre

municipis i regions

Caricatura de la revista satírica La Flaca del 3 de marzo de 1873 sobre la pugna marzo de 1873 sobre la pugna entre los radicales, república unitaria, y federales que defienden la federal la pugna defienden la federal. la pugna entre los federales "transigentes" e "intransigentes"intransigentes

El Partit Republicà Democràtic Federal defensava:- El Partit Republicà Democràtic Federal defensava:LaïcismeOposició contra l’intervencionisme de l’exèrcit enpasumptes políticsAmpliació de drets democràticsIntervenció de l’estat defensant les classes populars

Un altra divisió dintre del federalisme era entre:- Un altra divisió dintre del federalisme era entre:- moderats (Pi i Margall)- respecte a la legalitat- intransigents – insurrecció popular per a proclamar laRepública, possiblilitat dels territoris de ser independents.

-

1.7.- Les Reformes econòmiquesObjectiu de la revolució era: - millorar la situació econòmica- Reduïr el deute- Impulsar el creixementReformes per aconseguir-ho:- Reforma aranzelaria de Laureà Figuerola(lliurecanvista)

- Reforma fiscal amb la reducció dels consums i introducció de la contribució directa

- Establiment de la pesseta- Desamortització del subsòl: Llei de mines, 1871(Doc 7)

1 8 La dificultat de la regència(1869 1870)1.8.- La dificultat de la regència(1869-1870)- Oposició dels carlins (monarquia tradicional)

O i ió d l d t ( i b bó i )- Oposició dels moderats (monarquia borbónica)

C d l C tillCanovas del Castillo- Oposició del republicanisme, contrari a la monarquia

seguit de revoltesper implantar unarepública federalrepública federal

(Pacte de Tortosa, 1869

- Inestabilitat social, zones rurals, destacar Andalusia i E t d ti t d l tExtremadura, per un repartiment de la terra.

- A les ciutats;- Contra els consumsContra els consums- Contra les Quintes- Contra pujades de preus

- Radicalització del Internacionalisme (AIT)- Moviment independentista cubà, 1868, Guerra Llarga (Doc 8)

La revolució del 68 no va donar solució a les

Aixecament de Carlos Manuel de Cespedes, demana una república independent

aspiracions independentistes de Cuba

“Grito de Yara” recolzada pels liders: Máximo Gómez i Antonio MaceoRecolzaments: negres emancipats i plantadors pobresg p p pCespedes: decret d’abolició i constitució federal

2.- “ A BAIX LES QUINTES”Llegir pàg 84.Definició de “quintes” i causes del malestar social.Comentari pàg 85, doc. 3

3.- LA MONARQUIA D’AMADEU DE QSAVOIA (1871- 1873)3.1.- Una nova monarquia- Tria per escollir un rei: Amadeu de Savoia- Influència internacional (conflicte )- Oposició de França al alemany Leopold de

HohenzollernD t t l f ili i- Destacar per pertanyer a la familia que va aconseguirla

Unificació italiana Unificació italiana. - Prim, principal valedor, va patir un atemptatatemptat- Proclamat rei el 2 de gener del 1871- Mort Prim, principi del fi d’Amadeu., p p

- Arribà a Espanya el 30 de desembre, el 2 de gener va p y , gser proclamat rei

- Dificultats:no a ser rebut bé per les classes populars- no va ser rebut bé per les classes populars

- l’aristocràcia isabelina no va acceptar al noureirei

- una part de l’exèrcit tampoc- L’església va manifestar la seva hostilitat.g- oposició dels carlins, no acceptaven a Amadeu i

van passar a la lluita armada (1872)

3.2- Una institucionalització fràgil i inestable3.2 Una institucionalització fràgil i inestable- Formació del primer govern amb coalició de:

- 1.- Progressistes- 2.- unionistes president: Serrano (6 mesos)- 3.- demòcrates-

- Divisió en els progressistes:Divisió en els progressistes:1.- Radicals --- Manuel Ruiz de Zorrilla2.- Constitucionals --- Pràxedes Mateo Sagastag

(més conservadors i membres de la Unión Liberal)- Unionistes: (Més progressistes i demòcrates)

1.- Suport al nou monarca ---- Gen. Serrano2.- Crític i suport del Borbó --- Canovas

- Demòcrates:1.- Partidaris de Cristino Martos Causes personals2 Ni là M í Ri t d P tit2.- Nicolàs María Rivero ruptura de Partit

- Inestabilitat: - sis governs en dos anys- tres eleccions

Al 1872 el govern del General Serrano va arribar a 20 dies, problemes:p

- Personalismes- Frau electoral- abstenció electoral

La crisi política va debilitar a la monarquia.a c s po ca va e a a a o a q a.

3.3.- Grups contraris a la monarquia

Poc recolzament popular i social, però els més forts moviments eren:CONSERVADORS: dirigits per Cànovas, organitzà la restauracióg p , g

dels Borbó, Alfons XII, recolzament de:- L’ESGLÉSIA:Va donar suport al partit alfonsí per què Prim els havia obligat aVa donar suport al partit alfonsí per què Prim els havia obligat a

jurar la Constitució del 1868.L’Església espanyola va estar en contra d’Amadeu de Savoia ja que

el seu pare havia conquerit Roma capital dels Estats Pontificis iel seu pare havia conquerit Roma, capital dels Estats Pontificis il’havia convertit en capital d'Itàlia.

- ELITS BURGESES: gent oposada al lliurecanvisme o a l’aboliciód l’ l i d l d l’ d l’ b i i blide l’esclavitud, alarmades per l’auge de l’obrerisme i republicans

CARLINS:Una part volia la insurrecció armada ( 3ª Guerra Carlina, 1872)Un altra part va constituir una força política conservadora

contrària: Tradició, Furs i catolicisme (Doc.4), ( )Fi del conflicte l’any 1876

INSURRECCIÓ DE CUBA: 1868 “Grito de Yara”:

Insurrecció dirigida pels criolls (blancs nascuts a l’illa). Amb elsuport popular perquè prometia la fi de l’esclavitud.

El govern d’Amadeu intentà un projecte per abolir l’esclavitud iEl govern d Amadeu intentà un projecte per abolir l esclavitud iconcessió de reformes polítiques.

Negativa dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba,bl líti ilit i ò iguerra greu problema polític, militar i econòmic.

REVOLTES I PROTESTES DELS SECTORS POPULARSREVOLTES I PROTESTES DELS SECTORS POPULARSReformes considerades insuficientsReforzament de l’internacionalme (postures socialistes i anarquistes)(p q )Alzaments republicans demanant una República Federal (1872)

Amadeu I va dimitir, causes:-Desintegració de la coalició-Esclat de dues guerres-Desacord amb l’executiuRenuncià al tron el de febrer del 1873 (Doc 5)

4.- PER QUÈ UNES CORTS MONÀRQUIQUESQ Q QVAN PROCLAMAR LA REPÚBLICA?L t d l d t i àli i d l d 2 3 i 4Lectura del document i anàlisi dels doc 2, 3 i 4- La primera república espanyola es proclamà el

febrer de 1873 i fou enderrocada per un cop febrer de 1873 i fou enderrocada, per un cop d’Estat, el gener de 1874.

- No tenia però un suport real.p p- Gran part de la cambra era monàrquica, per tant

era una estratègia per organitzar el retorn delsb bborbons.

- Tenia poques possibilitats d’èxit, es va fer evidentamb l'AÏLLAMENT INTERNACIONAL (eraamb l AÏLLAMENT INTERNACIONAL (eravista com un règim revolucionari que podia posaren perill l’estabilitat d’Europa). Només va ser

d S ï i l E t t U itreconeguda per Suïssa i pels Estats Units.

Va ser una victòriaenganyosa perquè el 60% deVa ser una victòriaenganyosa perquè el 60% deenganyosa perquè el 60% del’electoral es va abstenir i lamajoria de forces polítiqueses van situar contra la

enganyosa perquè el 60% del’electoral es va abstenir i lamajoria de forces polítiqueses van situar contra laRepública.República.

D’aquests diputats cal dir que 15 eren deD aquests diputats, cal dir que 15 eren dePuerto Rico i 18 de Cuba.

5 - LA PRIMERA REPÚBLICA5.- LA PRIMERA REPÚBLICA5.1.- El projecte constitucional federal del 1873 (Doc 1)

Lema: “Ordre i progrés”1er president va ser Estanislau Figueres 1er objectiu: pacificar les insurreccions

- El projecte constitucional preveia la formació de dissetestats federals. (Cuba i Puerto Rico)

- Reconeixement d’una autonomia econòmica i política,ibl b l’ i è i d l R úblicompatible amb l’existència de la República.

- Corts bicamerals- Sufragi universal directe- Llibertad de culte i separació església i estat.- La crisi va impedir aprovar el text

5.2.- Les guerres i el cantonalisme- Conflicte carlí, consolidació del moviment, ocupació

de territoris-Guerra a Cuba, República va ser incapaç de frenar-la,

govern paral·lel monàrquic- Aixecament cantonal, conflicte entre aspiracions dels

f d l i i b l i i d federals intransigents amb les aspiracions de revolució social basades en noves idees internacionalistesinternacionalistes.

Proclamació del cantó de Cartagena el 12 de juliol de 1873 (Doc 3)juliol de 1873 (Doc 3)

- 18 juliol Roque Barcia declara “l’autonomial”cantonal”

- Destaca: País Valencià, Múrcia i Andalusia- Substitució dels governs per juntes formades per:

burgesia i classe obrera.C t l b tit i ò i- Cantos elaboraren constitucions pròpies

- Mesures anticlericalsDi i ió d Pi i M ll i ió d l i Dimissió de Pi i Margall i repressió del moviment

insurreccionalP f l ió- Poca fermesa en la repressió

- Formació de govern per Salmerón ---- repressió i t t t bli l’ d b d V di iti l va intentar restablir l’ordre amb duresa. Va dimitir el setembre sense haver sufocat completament les rebel·lions (el cantó de Cartagena va resistir fins el rebel lions (el cantó de Cartagena va resistir fins el gener de 1874).

SEÑORES, CON FERNANDO VII MURIÓ LA MONARQUÍA TRADICIONAL; CONLA FUGA DE ISABEL II, LA MONARQUÍA PARLAMENTARIA; CON LARENUNCIA DE DON AMADEO DE SABOYA LA MONARQUÍA DEMOCRÁTICARENUNCIA DE DON AMADEO DE SABOYA, LA MONARQUÍA DEMOCRÁTICA;NADIE HA ACABADO CON ELLA, HA MUERTO POR SÍ MISMA; NADIE TRAELA REPÚBLICA, LA TRAEN TODAS LAS CIRCUNSTANCIAS, LA TRAE UNACONJURACIÓN DE LA SOCIEDAD DE LA NATURALEZA Y DE LA HISTORIACONJURACIÓN DE LA SOCIEDAD, DE LA NATURALEZA Y DE LA HISTORIA.SEÑORES, SALUDÉMOSLA COMO EL SOL QUE SE LEVANTA POR SU PROPIAFUERZA EN EL CIELO DE NUESTRA PATRIA. CASTELAR

PRESIDENTS DE LA REPÚBLICA:

ESTANISLAU FIGUERAS11 DE FEBRER DE 1873 AL 10 DE JUNY DE 1873

FRANCESC PI I MARGALL11 DE JUNY DE 1873 AL 18 DE JULIOL DE 1873.

NICOLÁS SALMERON DE JULIOL DE AL DE SETEMBRE DE 19 DE JULIOL DE 1873 AL 7 DE SETEMBRE DE

1873EMILIO CASTELAR8 DE SETEMBRE DE 1873 AL 3 DE GENER DE 1874

5.3.- La fi de l’experiència republicanaD é d C t lDesprés de Castelar un nou governGeneral Pavia va fer un pronunciament el 3 de gener de 1874

( Doc 4)( )poca resistència: debilitat de la

RepúblicaLlavors es va formar un govern dirigit pel general Serrano

(Dictadura), acció:- suspensió de les garanties constitucionalssuspensió de les garanties constitucionals- censura en premsa- Dissolució de la Internacional Martínez

C Alfons de

- Suspensió d’ajuntaments i diputacions- intent per atraure als conservadors, partidaris ja de lat d d’Alf

Campos Alfons de Borbó

tornada d’Alfons.29 desembre de 1874, pronunciament de Martínez Campos a

Sagunt ALFONS XII, rei,g , ,començament de la Restauració.