TEMA 13: FONAMENTS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

1. UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT:

1.1 LLIBERTAT DELS ANTICS I LLIBERTAT DELS MODERNS

1.2 LLIBERTAT POSSITIVA I LLIBERTAT NEGATIVA

1.3 L’INDIVIDUALISME POSSESSIU

Va ser el filòsof canadenc, Crawford Macpherson, qui amb el neixament de l’edat moderna va obrir pas a

                           l’individualisme possessiu

•Una concepció de l'ésser humà en que cadascú és l'únic propietari de la seva persona, capacitats físiques i intel∙lectuals sense que tingui cap deute a la societat.

2. DE L’ESTAT LIBERAL DE DRET A L’ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET.

2.1 L’ESTAT LIBERAL

L’ESTAT LLIBERAL COM A ESTAT DE DRET:

A l’obra de Kant “la pau perpètua”  formula tres principis següents:­Principi de la llibertat de cada membre de la societat.­Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna.­principi de d'igualtat de tots els ciutadans

TRADICIÓ LLIBERAL

Liberalisme: creença en que tot individu constitueix al nucli de l’actuació política. Funcions bàsiques:­protegir i assegurar la vida dels seus membres.­reduir la por i la incertesa fonamentant la pau civil­assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç

2.2 L’HERÈNCIA REPUBLICANA: L’ESTAT LIBERAL COM A ESTAT DEMOCRÀTIC

El liberalisme diu que l’estat ha de ser constitucional, on hi hagi una sèrie de regles com a la tradició republicana per evitar abusos va posar en pràctica diversos elements:

El constitucionalisme

La separació de poders

Participació ciutadana

2.2 LA SOCIETAT CIVIL

L’aparició de l’estat com a un organisme autònom dins de la societat moderna a provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal 

COM A SOCIETAT 

COMERCIAL

COM A SISTEMA DE 

NECESSITATS

LIBERALISME POLÍTIC I 

ECONÒMIC

TRADICIÓ LIBERAL TADICIÓ SOCIALISTAExplicació de l’acció social des de l'interès particular: competència

Explicació de la acció desde la solidaritat: cooperació

Garantia de la llibertat individual i expansió de la llibertat econòmica

Garantia de la igualtat social i econòmica com a condició de l’efectiu exercici de la llibertat

Defensa de la propietat privada Suport de diferents formes de propietat col∙lectiva

Separació de l’estat i de la societat civil

Planificació estatal de la societat civil

Impotència del mercat com a mecanisme de coordinació

Importància de la planificació pública de l’economia. Control estatal de mercat.

3. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

3.1 LA TRADICIÓ SOCIALISTA

Es proposa l' igualtat material:

3.2 DOS SOCIALISMES

Socialisme científico comunismeSocialisme reformista o social 

demòcrata

Amb el suport de les idees de Karl Marx i Lenin, veu l’estat com a instrument al servei de la classe dominant, els seus objectius :­supressió del mercat­Abolició de la propietat privada i la diferencia de classe social.­La destrucció revolucionaria de l’estat 

Amb idees de Ferdiand Lassalle i Eduard Bernstein, proposa d'intervenció de l’estat, però sense trencar­ne les bases democràtiques i liberals. Els seus objectius son:­subordinar el mercat a les necessitats socials.­controlar l’economia i intervenir­hi.­ Distribuir socialment el poder polític.

3.3 L’ESTAT SOCIAL DE DRET

L’estat social de dret inclou els drets que és preocupen per la igualtat social. 

• com a resposta a les exigències a la justícia 

• com a resposta als problemes propis del sistema econòmic.

•També l’estat social de dret històricament és diu estat de benestar ja que satisfà certes necessitats bàsiques ( drets humans de segona generació).

Ha de ser eficaç econòmicament

3.4. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

La constitució espanyola de 1978, pretén establir un sitema polític que sigui capaç de conjuntar  els tres objectius seguents: 

4. LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL

4.1 ELS LÍMITS DE L’ESTAT

Vegem alguns d’aquests problemes que ens presenta:

­l’estat del benestar ha anat  degenerant progressivament en un estat benefactor queha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. Els ciutadans adopten una actitud de dependència passiva que els fa més semblants a súbdits que a ciutadans lliures

­ Separació cada vegada més gran entre governants i governats, amb la qual cosa el poder polític deixa de ser comprensible des de la idea original de contracte social.

­la sobirania  estatal és insuficient per el front al fet indiscutible de la globalització. Ni la informació, ni la protecció del medi ambient, ni la política econòmica són assumptes de cada estat exclusiu.

D’aquí que existeixin tant una opinió pública mundial, que escapa a les fronteres dels estats, com l’organització supraestatals, que intenten respondre a nous reptes.

4.2 UNA NOVA SOCIETAT CIVIL

La societat civil s’exten com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions d’una conjunt d’associacions que abasten des de la família fins a organitzacions cíviques internacionals. Dues línies d’interpretació del que és la societat civil:

­keane, diu que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt.

­Habermas, diu que és un espai de cooperació sense coersió estatal ni interessos econòmics. 

Per determinar les relacions de la societat civil amb l’estat: 

­és la societat civil la que legitima el poder polític i li correspon controlar­lo.

­cal crear un espai públic de lliure coersió estatal

­la societat civil ha de ser autònoma respecte a l’estat­Cal potenciar una opinió pública independent.­­la societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats ­­ l'ètica de la societat civil ha d’estar basada en la solidaritat i la responsabilitat.

FET PER: RAÚL 

MARTTÍNEZ G.