tema 3 l´organitzaciÓ politica de les societats

Download TEMA 3 L´ORGANITZACIÓ POLITICA DE LES SOCIETATS

Post on 24-Feb-2016

51 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

TEMA 3 L´ORGANITZACIÓ POLITICA DE LES SOCIETATS. I.. E.S.Dr Lluis Simarro Curs 2013-4 Inma . Navarro. L´ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLITICA DE LA SOCIETAT - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

TEMA 3 LORGANITZACI POLITICA DE LES SOCIETATS

TEMA 3LORGANITZACI POLITICA DE LES SOCIETATSI..E.S.Dr Lluis SimarroCurs 2013-4Inma. NavarroLESTAT COM A ORGANITZACI POLITICA DE LA SOCIETAT

LESTAT- es el conjunt dinstitucins creades per a organitzar la vida i lactivitat de les persones dun territori que estan governades per el mateix poder i les mateixes lleis.

El TERRITORI dun Estat est delimitat per fronteres.

LA POBLACI La poblaci dun Estat son les persones que viuen en el territori sotmeses a les lleis de lEstat drets i obligacins. Dins dun Estat coviuen persones de cultures y nacionalitats diverses.

EL PODER FUNCIONS:PODER LEGISLATIU-Establir les lleis .PODER JUDICIAL-Vetlar per el cumpliment de la llei .PODER EJECUTIU- posar en practica la llei-

LEstat es responsable de:Lordre interior i seguretat exteriorLa politica exterior Recaptar impostos Dirigir leconomia Administrar els serveis publics educaci , sanitat, infraestructures etc.

IGUALDAD JUSTICIA LIBERTADLES ELECCINS

Per a que unes eleccions siguen democrtiques han de cumplir 4 requisits essencials:Han de ser lliuresHan de ser pluralsHan de ser per sufragi universal directe i secretHan de ser peridiques

ELS PARTITS POLITICS

Els partits politics representen als ciutadans que comparteixen la mateixa ideologia i el mateix programa de gobern

LA DIVISI DE PODERS

Tipus d'Estats democrtics:A- Monarquia parlamentaria: sn estats democrtics que a la vegada tenen rei, per la sobirania la t el poble ( que escull el govern). El rei ha de seguir fidelment la constituci.B- Repblica parlamentaria: sn estats democrtics sense rei. El cap d'Estat s el President de la Repblica.C- Estat liberal: L'estat no interv ni en l'economia ni en les relacions socials ( no hi ha seguretat social ni educaci gratuita) Aquest tipus s ms propi del segle XIX.D- Estat social: l'estat considera que ha d'intervenir i regular alguns aspectes de l'economia i de la societat (lleis per protegir els treballadors o empresaris, controls de qualitat, sous mnims, pensions i ajudes) i tamb ofereix educaci i sanitat gratuita i tot de serveis per intentar que tothom tingui les mateixes oportunitats.E- Estat centralista: s un estat on totes les decisions de govern les pren l'estat central i els territoris o regins dins el pas no decideixen res.F- Estat decentralitzat: cada territori o regi del pas t uns rgans de govern propis que prenen certes decisions, tot i que hi ha aspectes com el fer moneda o la defensa del pas, que sempre recauen en el govern central.G- Directe: quan sn els ciutadans directament els que governen i fan les lleis reunits en assamblea o a travs d'un referndum ( votar les decisions de govern)H- Indirecte o representativa: quan peridicament votem per escollir els nostres representants al poder que governaran per nosaltres durant un perode concret de temps.Cap d'aquests dos ultims tipus (directe o indirecte) no exclou cap dels altres ( de la A a la F). s a dir que un pas pot tenir una democrcia directe o indirecte i a la vegada ser una monarquia, ser descentralitzat i a la vegada ser liberal.

Activitat 1:D efineix elssegents conceptes.POLTICA, ESTAT, NACI, POBLE, TNIA, INSTITUCI.Activitat 2: Explica detalladament qu s l'Estat. enumera i explica cada un dels seus elements.Activitat 3: explica que elements configuren el Estat i intenta explicar amb les teves paraules qu s un estat. Intenta fer una definici el ms llarga i detallada possible`per, sobretot, teva!Activitat 4: Fes un quadre conceptual amb els elements de l'estat i les seves funcions.

Activitat 6: Quins sn els quatre elements d'un estat democrtic? Sabries explicar qu vol dir cada un amb les teves paraules? ( utilitza el llibre i els apunts de classe)Activitat 7: Quins tipus d'estats democrtics hi ha? Fes-ne un esquema i posa-hi una paraula que el defineixi ( per exemple: monarquia-rei). Busqueu un exemple de cada un.Activitat 8: Busqueu 4 exemples per cada un dels tipus d'estats que hem vist. Espanya de quins d'aquests tipus s?Activitat 9: Quines sn les actituds, valors i principis que ha de defensar un estat democrtic? Contesta redactant, no en forma d'esquema.

Els estats autoritaris ( no democrtics):Al llarg de la histria, la democrcia ha estat minoritria fins al segle XX. La majoria d'estats, pasos i imperis del passat, i alguns d'actuals, no tenen democrcia. s a dir que els ciutadans no escullen els seus representants per governar sin que una persona o un grup de persones agafen el poder (sovint per la fora) i governen en funci dels seus interessos, sense demanar la opini dels ciutadans.D'estats autoritaris n'hi ha de dos tipus:A- Monarquia absoluta: En aquests tipus d'estats hi ha un rei que t tot el poder (legislatiu, executiu i judicial). El rei escull el govern i normalment t el suport i la fora de l'exrcit que fan que es mantingui al poder, perqu al ser imposat per la fora, sin t un recolzament fort hi hauria opositors que voldrien derrocar-lo. El paradigma histric de la monarquia absoluta va ser el `rei de Frana Llus XIV (1638-1715) B- La dictadura: Sn estats en els que una persona o un grup de personess'imposen com a governants per la fora i tenen poder absolut, sense demanar la opini dels ciutadans. Sovint tenen tamb el recolzament de l'exrcit que els ajuda a mantenir-se al poder. ( A la histria d'Europa i de Sud Amrica hi ha hagut dictadures molt poderoses com la de Hitler a Alemanya, Mussollini a Itlia, Franco a Espanya, Pinoched a Xile o Videla a l'Argentina)Activitat 11: Busqueu6 exemples de pasos que tinguin una monarquia absoluta i 6 que tinguin una dictadura en l'actualitat.Activitat 12: Ara que ja sabeu quins tipus de rgims poltics hi ha, quin us sembla el millor? Perqu? I el pitjor? Raoneu la resposta.

LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS:Actualment, tots els estats del mn tenen relacions entre ells de tipus poltic i econmic. Aix tamb comporta que de vegades sorgeixen disputes o problemes que tamb afecten a molts pasos al mateix temps. Per aix, al llarg del segle XX han anat sorgint organitzacions, pactes, convenis o tractats que impliquen o es refereixen a molts pasos a la vegada per aconseguir accions conjuntes i resoldre problemes que afectin a molts estats.Alguns d'aquests tractats, convenis i declaracions internacionals es refereixen a aspectes tant diversos com el control o la venda d'armes, el canvi climtic, la defensa dels drets humans, per protegir els drets dels infants, ...Per altra banda hi ha un seguit d'organitzacions que van sorgir sobretot desprs de la Segona Guerra Mundial, que intenten resoldre els problemes de carcter internacional entre els estats. Entre elles destaca la ONU, per tamb n'hi ha de tipus econmic o mercantil com la OMC (Organitzaci Mundial del Comer, la UE (Uni Europea), la Lliga rab o la OPEP ( Organitzaci dels pasos exportadors de petroli).L'Organitzaci de les Nacions Unides: s la ms important de les organitzacions supranacionals i va ser creada l'any 1945, acabada la II Guerra Mundial. La van crear 51 estats i avui en formen part gairab tots.Els seus objectius sn:- Mantenir la pau i la seguretat entre els estats.- Intentar que es respecti la igualtat de drets de les persones i la llibertat d'autodeterminaci dels pobles ( llibertat dels pobles per decidir el seu govern).- Respectar els Drets Humans.- Solucionar problemes poltics, econmics i socials dels estats.- Protegir el medi ambient.Activitat 13: Qu s la ONU? Quins sn els seus objectius? Fes servir els apunts i intenta explicar-ho amb les teves paraules.Activitat 14: Analitzant una mica el que es veu als mitjans de comunicaci tot sovint, i el que hem anat explicant aquest curs, creus que sempre se'n surt la ONU amb fer acomplir els seus objectius? Raona la resposta.

Les Organitzacions No Governamentals: Les Organitzacions No Governamentals (ONG) sn organitzacions privades, que no depenen dels governs i no tenen cap relaci amb els pasos o la poltica. Sn agrupacions de persones, normalment voluntries, que s'uneixen per defensar alguna causa comuna, solucionar problemes humanitaris o del medi ambient, dels animals,...i sovint el seu mbit d'acci s molt ampli i actuen en molts estats del mn.De vegades estan formades per milers de persones que hi collaboren, donen diners o hi treballen a canvi de sous molt baixos o de cap remuneraci.Algunes d'elles tenen molta fora en la opini pblica i serveixen tamb com elements de pressi sobre els estats. Moltes vegades donen suport i ajudaa pasos que pateixen conflictes blics o que passen moments de crisis molt fortes, com el cas de grans terratrmols, tsunmis, innundacions i d'altres catstrofes naturals. La majoria de vegades actuen a pasos subdesenvolupats en mbits on els governs no poden o no volen ajudar. Activitat 15: Busqueu el nom de 5 ONGs del mn i expliqueu breument a qu es dediquen. Us sembla b la tasca que fan? Perqu?

L'ORGANITZACI POLTICA D'ESPANYAPer comenar direm que Espanya s una democrcia i que t rei, per tant podem dir que s una Monarquia Parlamentaria, s a dir que t un rei (Joan Carles I) que regna, per qui realment s'encarrega del funcionament de l'Estat s el govern escollit pel parlament.A- El crreg del rei s hereditri (passa de pares a fills) i vitalici (fins que mora). Les seves funcions sn: -seguir la constituci i vetllar perqu el govern tamb ho fagi.- aconsellar als tres poders i vigilar que segueixin la constituci.- s el capit general de l'exrcit.- s el Cap d'Estat i t la mxima representaci en les relacions internacionals.B- Els tres poders a Espanyaestn repartits de la segent manera:- Poder legislatiu: Corts Generals formades pel Congrs dels Diputats i Senat ( veurem que a Catalunyas el Parlament)-Poder executiu: President i Ministres- Poder Judicial: Consell General del Poder Judicial.

C- Per altra banda Espanya, d