sostenint la vida: el desafiament turístic...joan buades > sostenint la vida: el desafiament...

Sostenint la vida: el desafiament turístic

Joan BuadesFilòleg. Autor d’Onbrilla el Sol.Turisme a Balearesabans del Boom(Editorial ResPublica, 2004)

Com a potència turística puntera, apostar per un gir

sostenibilista de la indústria turística a casa nostra és clau

per protegir els darrers paisatges singulars, guanyar

qualitat ambiental, gaudir d'un dividend social tangible i fer

real la democràcia quotidiana. Contribuir a la creació d'una

xarxa d'activistes internacionals per afavorir experiències

de turisme sostenible al Sud, evitant una colonització

industrial sense rostre humà ni respecte ambiental, seria

un avenç important per donar contingut concret al movi-

ment popular per una globalització justa.

12Abril2004

JOAN BUADES > Sostenint la vida: El desafiament turísticJOAN BUADES > Sostenint la vida: El desafiament turístic

papers de sosten ib i l i ta t

2 3

En la mirada ecologista del món, éscorrent argüir que la majoria delsgrans problemes que enfronta laHumanitat són problemes de percep-ció. Tornar a mirar la realitat amb ullsben oberts, donant importància a allòque és certament rellevant, consti-tueix un exercici clau per a qualsevolintent de comprendre on som i d'aju-dar a fer camí cap a una relació ambGaia molt més satisfactòria com aespècie. El turisme i la seva petjadasòcio-ecològica són, en aquest sentit,un exemple fascinant a explorar, espe-cialment ara que està de moda qües-tionar la globalització i el liberalismeeconòmic.

D'entrada, parlar de turisme sónparaules majors, ja que ara mateix ésla primera indústria legal del Planeta.Si deixem de banda el tràfic de dro-gues, d'éssers humans o d'armes, elcomerç sexual i el de residus atòmics,l'impacte econòmic del turisme éssuperior al de qualsevol altre sector aescala global:

Cal para esment que aquest retratimponent es dóna en el context de laconvulsió mundial derivada delsatemptats de l'11 de setembre i la mili-tarització absoluta de la política inter-nacional, és a dir, en unes circumstàn-cies especialment desfavorables a l'ac-tivitat turística. Així i tot, si el 2001 hiva haver un lleu descens respecte del'any anterior de mig punt en el nom-bre de turistes i d'un 1% quant alsguanys, el 2002 l'increment va tornar aser important en quantitat de turistes(+2,5%) i més suau en facturació(+0,3%). Es calcula que l'any 2003 hiha hagut 703 milions de turistes al món.

P r e s e n t a c i ó

Els Papers de Sostenibilitat són fruit de l'acord de col·laboració entre el Centre deRecursos Barcelona Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona i l'AssociacióEcoConcern-Innovació Social.

Aquesta nova publicació sorgeix com a una necessitat d'afrontar els grans reptessocials i ecològics del present que demanen una nova manera d'abordar i pensar elmodel de desenvolupament, de tal manera que sigui més sostenible, més respectuósamb el medi ambient, més equitatiu socialment i més solidari amb el conjunt del pla-neta i amb les generacions futures. La sensibilització ciutadana, la major informaciói formació per part dels col·lectius socials i les iniciatives d'educació ambiental for-men part de les estratègies més importants per fer possible el canvi cultural queimpulsi un nou model de desenvolupament més sostenible.

L'Ajuntament de Barcelona , com consta en els objectius del Pla d'ActuacióMunicipal 1999-2003 de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, té lavoluntat de donar suport a la participació ciutadana en aquest àmbit, essent una deles línies de treball el suport al teixit associatiu, treballant per sumar energies i recur-sos a favor de la cultura de la sostenibilitat.

L'Associació EcoConcern-Innovació Social pretén, dons de la sèrie Papers deSostenibilitat, donar una perspectiva àmplia de la temàtica de la sostenibilitat i quetingui en compte els paràmetres econòmics, polítics, socials i interculturals.

S'ha previst la publicació de tres números durant el curs 2002-2003 dins d'aquestacol·lecció amb l'objectiu de distribuir-los gratuïtament entre responsables polítics,tècnics i entitats i col·lectius culturals de la ciutat.

MARE DE DÉU DEL PILAR, 15 08003 BARCELONATÈL I FAX: (93) 319 03 51CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL DÓNA A CONÈIXER AQUELLESPROPOSTES QUE CONSIDERA SOCIALMENT INNOVADORES, PERÒNO S'IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB CAP D'ELLS.

EDITA: ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIALIMPRIMEIX: CEVAGRAF, SCCL; DIPÒSIT LEGAL: B-52938-2000

LA PRIMERA INDÚSTRIA

DE LA GLOBALITZACIÓ

(AMB FORTA PETJA

CATALANA)

Producte Mundial Brut

Exportacions

Ocupació

Inversions (privades + públques)

10,2%

11,2%

7,2%

9,6%

Impacte econòmic global del turisme(previsions per al 2003)

Font: World Travel&Tourism Council (2004).

1 França

2 Espanya

3 Estats Units

4 Itàlia

5 Xina

6 Regne Unit

7 Canadà

77,01

51,74

41,89

39,79

36,80

24,18

20,05

1 Estats Units

2 Espanya

3 França

4 Itàlia

5 Alemanya

6 Regne Unit

7 Àustria

66547

33609

32329

26915

19158

17591

11237

Segons l’Organizació Mundial delTurisme (WTO), el 2002 els principalsestats receptors serien (en milions de turistes internacionals) són:

Pel que fa als ingressos, el 2002, elrànquing era el següent (en milionsde dòlars EUA)

Aquests set estats acolliren el 42% del totalde clients a escala mundial.

papers de s o s t e n i b i l i t a t

JOAN BUADES > Sostenint la vida: El desafiament turístic

papers de sos ten ib i l i t a t



4 5

Com queda palès, el turisme interna-cional és, de molt, un afer del Nord.Per fer una comparació, els estats afri-cans amb més incidència del turismesón Sud-àfrica (6,5 milions de turistes;2.719 milions $ d'ingressos), Egipte(4,9 milions de visitants i 3794 milions$ en guanys), a més de Tunísia (5,04milions de turistes però només 1422milions $ d'ingressos).

L'impacte del turisme en l'economiainternacional quedaria coix si no rela-cionéssim l'augment exponencial queha tingut des del 1950 fins avui i siignoréssim amb quin escenari de futurtreballen organismes globalitzadors ofi-cials com l'Organització Mundial del Turisme (OMT), que té laseva seu a Madrid.

La petjada catalana en la indústriaturística és molt profunda. Els PaïsosCatalans van acollir el 2002 uns 30milions de turistes estrangers (més decatorze milions a la Catalunya i laresta, en ordre decreixent, a Balears,el País Valencià i la Catalunya france-sa), és a dir, un 4,3% del conjunt delturisme internacional. Barcelona haduplicat el nombre de turistes desprésdel boom olímpic i experimenta el crei-xement turístic més gran de tota l'à-rea, superant els nou milions de visi-tants l'any passat (inclòs el turismeespanyol i interior).

En termes globals, si són consideratscom a conjunt propi, els PaïsosCatalans són ara mateix la cinquenapotència turística mundial quant a

nombre de visitants, només superatsper França, els EUA, Itàlia i la Xina.Quant als ingressos, se situarien enquart lloc darrera els tres primersestats citats.

Aquesta petjada catalana no es cir-cumscriu a la localització turística en elpropi territori sinó que cal adonar-sedel creixent impuls de projectes turís-tics a l'exterior, com ara el Carib, CapVerd, Canàries, Turquia, Croàcia oIndonèsia. Tot i que no hi ha dadesconcloents, el protagonisme delsPaïsos Catalans en la turistització glo-bal del Planeta és capdavanter. Peraixò, l'efervescent protesta ciutadanaa casa nostra per una globalitzaciójusta hauria de parar atenció a la nos-tra responsabilitat, com a potènciaturística, envers el Sud i l'ambient.

A diferència d'altres sectors industrials"clàssics" (com ara la química o l'auto-moció), el turisme gaudeix d'una aurad'economia suau i amable, poc impac-tant des del punt de vista ambiental (simés no en tot el que no afecta el pai-satge) i generadora d'un benestarsocial general.

De fet, la seva meteòrica progressió aescala global sol anar, amb moltpoques excepcions (Còrsega, perexemple), acompanyada d'una mancade debat social sobre els seus costosconcrets i sobre els molt diversosmodels a aplicar en funció de les

necessitats ambientals i humanes.Constatada, però, la seva enorme pui-xança i dimensió globalitzadora, cal ferevidents els costos ocults en dosàmbits que són ben rellevants en larecerca d'una governança democràticamundial: la seva contribució al deterio-rament ecològic general i l'impacte queprovoca en la cohesió social i culturalen les poblacions receptores.

D'entrada, la industrialització turística ala catalana, a destinacions diguem-ne"madures", comporta costos ambien-tals majors. Entre ells, i ressaltant elsmés impactants en el pobre biomamediterrani, directament s'hi troben:>La pèrdua immediata de biodiversitat,

especialment en ecosistemes fràgilscom els aiguamolls, els deltes, lesàrees dunars i els boscos autòctons. >La destrucció paisatgística massiva

d'indrets singulars. La turistitzacióactua com una indústria minera:comença establint-se en un lloc incom-parablement bell, l'explota a fonssense miraments fins que la seva "pro-ductivitat" minva excessivament i, ales-hores, va a buscar noves vetes mésverges i rendibles.>Trenca la sostenibilitat ambiental de la

gestió de l'aigua. Atès que laMediterrània és una conca de climatemperat i semiàrid, la industrialitzacióturística porta a la sobreexplotació d'a-qüífers i la consegüent salinització.Superada l'època pionera de "desenvo-lupament" turístic, arriba l'hora de mul-tiplicar la implantació i intensitat d'úsde plantes potabilitzadores.No en darrer extrem l'expansió turísti-ca pot arribar a ser un factor clau al'hora de promoure transvasaments

1950

2000

2010

2020

25

702

1000

1600

VISIÓ GLOBAL TURISME 2020(en milions de turistes)

PREVISIÓ DETALLADA TURISME 2020 (milions de turistes internacionals per regions)

564,4 1006 1561 4,1 100 100

338,4 527,3 717 3 59,8 45,9

108,9 190,4 282,3 3,9 19,3 18,1

81,4 195,2 397,2 6,5 14,4 25,4

20,2 47 77,3 5,5 2,6 5

12,4 35,9 68,5 7,1 2,2 4,5

4,2 10,6 18,8 6,2 0,7 1,2

464,1 790,9 1183,3 3,8 82,1 75,8

101,3 215,5 377,9 5,4 17,9 24,2

MÒN

Europa

Amèriques

Àsia oriental i Pacífic

Àfrica

Orient Mitjà

Àsia meridional

Viatges interregionals

Viatges transregionals

ANY BASE

(1995) 2010

2010201 2020

ANUAL(%)

1995 2020

PREVISIÓ QUOTA DE MERCAT

Font: Organizació Mundial del Turisme (OMT)

UN BALANÇ

SÓCIO-AMBIENTAL





6 7

dels rius, com ara veiem a l'Ebre i, pot-ser demà, al Roine.>Dispara el consum d'energies biocides,

a través de múltiples vies:Transport: fomenta el desplegamentmassiu de vols xàrter i regulars que esbasen en la crema de combustiblesfòssils (com el querosè). Igualment,dispara l'ús de l'automòbil privat i delsautocars turístics a tot arreu. A lesBalears, per exemple, aterren més de100.000 avions cada any i la taxa d'in-tensitat automobilística - com la deGirona - és rècord a Espanya i compa-rable a la de Califòrnia: uns 900 cotxesper 1.000 habitants.Electrificació: constitueix unpotent incentiu per augmen-tar enormement la capacitatde producció d'electricitat"bruta" (carbó, petroli, gasnatural) o nuclear fora detemporada alta. La raó ésque cal "rendibilitzar" les"valls de producció" que esdonen entre estiu i estiu. Leselèctriques pugnen perelectrificar de manera salvatge leszones agràries i poc accessibles d'altabellesa paisatgística, promouen lageneralització de sistemes decalefacció elèctrica; fan el seu agostamb el proveïment de noves infrastruc-tures d'acollida com els aeroports, lesquals exigeixen un consum energèticenorme.Potabilització: La "solució" a la mancad'aigua mitjançant la implantació il'augment d'intensitat d'ús de dessala-dores no fa més que traslladar el costambiental al clima. La factura ambien-tal de potabilitzar és força elevada (dedevers 5 kw/m3). En illes com Eivissa,

la potabilització és responsable d'unaquarta part del consum elèctric.

Actua com un catalitzador de la pro-ducció de residus i, per això, és unaexcusa important per construir incine-radores. Com en el cas de les potabilit-zadores, les incineradores no fan mésque transformar i empitjorar el proble-ma ambiental: ara, els residus passende sòlids a gasosos. Entremig, s'hau-ran produït ingents quantitats de dioxi-nes i furans, substàncies ben perillosesper a la salut de la vida al Planeta.

Aquests costos ambientals directessón a la base d'uns altres, més indi-rectes i ocults, amb notables conse-qüències sòcio-ambientals:> Fan dels pocs paisatges i indrets

singulars protegits una mena d'oasis

verds enmig de zones devastades

pel turisme i el consum. Normalment,l'impuls de lleis singulars de protecciópaisatgística i natural sol coincidir amb el canvi d'estratègia del màrque-ting turístic cap a un producte més"ecològic". A més desnaturalització delpaisatge, més interès hi haurà del sector turístic perquè romanguinalguns, pocs, indrets sense edificar

on demostrar al client que el producteque gaudeix no està tan degradat com sembla.>Hi ha un augment general i

notable de la contribució local

a l'efecte hivernacle. S'accelera el pas d'economies agràries tradicio-nals a economies d'oci consumista mitjançant, per exemple, el creixementde les "necessitats" de transport, energia i aigua. Com hem assenyalat,la satisfacció d'aquests creixements es fa recorrent a l'increment d'ús decombustibles fòssils que són a la basedel canvi climàtic.>L'escala de disseny i ús de les

infrastructures del territori es sobre-

dimensiona en relació a les necessi-

tats bàsiques de la població i l'econo-mia al llarg de tot l'any. Els gransaeroports, els macroports, les autopis-tes i autovies, l'aire condicionat, lacalefacció elèctrica, la potabilització,els envasos i materials no reciclables,la incineració, etc., esdevenen priori-tats per fer viable l'explotació turística.>Atesa l'escassesa de sòls, el turis-

me esdevé un competidor mortal de

l'agricultura i la ramaderia. Pel seucaràcter massiu, fins ara el turismenord-mediterrani esdevé un agentvoraç de desagrarització i rururbanitza-ció. La pèrdua de conreu dels sòls pro-ductius per urbanització comporta,també, un augment de la dependènciaalimentària vers l'exterior. A lesBalears, més del 90% dels queviuresvénen de fora mentre que a principisdel 1960 la situació era pràcticament lacontrària.>Tot plegat, la degradació del nego-

ci turístic per sobreexplotació creixentde béns naturals (sòl, aigua, paisatge)

porta, a la Mediterrània nord, a unafugida cap endavant que compro-met qualsevol la sostenibilitatambiental. A la continuació sense atu-rall de l'explotació del litoral, s'hi solafegir la incipient turistització de l'inte-rior pagès i la muntanya. Es diversifical'oferta de masses a base de bastir-hinous productes de "qualitat" com parcstemàtics, camps de golf, segones i ter-ceres residències o ports esportius. Enconjunt, la turistització s'accelera i esdensifica mentre que tots els indica-dors de consum i deterioramentambiental es disparen. Les Balears,paradigmàticament, assoleixen avuiuna petjada ecològica equivalent a 5vegades la seva superfície, batentrècords d'insostenibilitat a escala conti-nental.

Els costos socials i democràtics dela industrialització turística són, igual-ment, elevats. Ara bé, la factura sociali democràtica del model turístic actualsol passar encara més desapercebudaper les societats receptores.

La raó, sovint, cal buscar-la en doselements força arrelats en l'imaginaricol·lectiu. D'antuvi, el turisme és per-cebut com una activitat econòmi-ca tova quant al desgast de bénsnaturals, notablement rendible quant allocs de treball i beneficis per atothom, i impulsora finalment d'unamodernització que acosta les societatsbeneficiades a un cosmopolitisme propide les zones més riques del PrimerMón. Així, sol tenir una apreciaciósocial positiva perquè permet incre-mentar notòriament els ingressos enzones no industrials o postindustrials,

Fan dels pocs paisatges i

indrets singulars protegits

una mena d'oasis verds

enmig de zones devastades

pel turisme i el consum





8 9

atreu la creació d'infrastructures i equi-paments, frena l'emigració de la pobla-ció local i fomenta l'intercanvi d'estilsde vida i cultures diferents. En segonlloc, als teòrics beneficis materials iculturals, s'hi sol afegir l'assumpciódel desenvolupament turístic comun mite, com un cop de sort per a lasocietat agraciada, totalment deslligatde qualsevol historicitat i debat deprincipi. De fet, moltes societats turis-titzades han arribat a ser-ho passantdirectament de l'agrarització o l'econo-mia de subsistència, sense passar percap equipament cultural i amb un capi-tal social molt baix.

Quan contemplem les zones mésintensament turistitzades de laMediterrània nord com ara els PaïsosCatalans, la regió tan francesamentdita PACA (Provença-Alps-Costa Blava )o la Riviera italiana, ens adonem quesom davant societats que avancenacceleradament cap a la desintegraciócomunitària. Com a societats turística-ment madures, els efectes de migsegle de turistització són ja ben per-ceptibles:>El turisme massiu i residencial

incentiven un creixement demogràficinsostenible. En els casos extrems,com el d'Eivissa, el creixement real dela població ha estat del 300% des del1960 fins ara. Aquest creixement de lapoblació resident se suma al dels turis-tes i exigeix un consum d'aigua, ener-gia o sòl difícilment compatible ambuna estratègia de sostenibilitat a llargtermini.>Aquest creixement demogràfic és

molt desigual i impedeix la integraciópositiva dels nous residents i dels turis-

tes en la cultura i vida locals. Es for-men llogarrets i poblats turístics ambun circuit de serveis i instal·lacions d'úsexclusiu per a persones estrangeres,les quals es relacionen el mínim ambla població local. Així es genera la sensació que l'estranger és cosmopoli-ta i modern mentre que allò local ésarcaic i inútil.>Les oportunitats i les relacions de

treball generades pel turisme

són un banc de proves per a la preca-rització laboral, l'extinció dels sindicatsi la desescolarització de la joventut. Eldebat sobre els retalls de l'estat delbenestar tan viu els darrers temps a laUE són una vella realitat en aquestsindrets. La temporalitat és amplamentdominant, els salaris reals molt baixosi completats amb propines i productivi-tat, la qualitat de l'ocupació és pròpiad'un taller de microelectrònica xinès:només hi ha espai per a feines des-qualificades i servils. Finalment, aques-ta ínfima qualitat del treball així com elreclam del suposat diner fàcil com aporta al consum, empeny nombrososjoves i dones a entrar en el mercatlaboral abans d'hora o sense condi-cions de feina dignes. Amb notablecinisme, els economistes establerts fanbandera del rècord d'ocupació femeni-na i juvenil en les societats més turis-titzades, mentre que la burocràciaeducativa s'esforça a amagar les esta-dístiques de l'abandonament i el fracàsescolar.>El turisme només fa sinèrgia ambun altre sector (la construcció), mentreque resulta un competidor mortal pera l'agricultura i altres indústries.Turisme i desagrarització són sinònims.En lloc de cooperar amb el camp per

garantir una producció alimentària dequalitat de base local, la indústriaturística roba sòl, aigua i braços alsaltres sectors fins que esdevé gairebél'única economia. Les àrees agràriessón substituïdes per la rururbanització,la urbanització del sòl rústic en formad'hàbitats dispersos i consumistes tipusLos Àngeles (l'anomenat UrbanSprawl).>És el millor reclam peral boom de la construccióresidencial, una activitatencara més desregularitza-da on es molt fàcil blan-quejar diners provinents del'economia il·legal. Aquestaproliferació de construccióresidencial, a poc a poc,esdevé el vertader motorde l'economia local, ja que el turismeha assolit uns límits d'edificació difícilsde superar. La pluja de ciment residen-cial encareix de forma considerable lavida de la població local i l'accés a unprimer habitatge esdevé un problemacapital.Paradoxalment, aquesta escassesad'habitatge principal conviurà amb l'e-xistència de desenes de milers de pla-ces construïdes per a segones residèn-cies turístiques o per a lloguer de tem-porada, que a penes són ocupades unspocs mesos l'any.>L'activitat turística ignora la

cultura , les llengües i la idiosincràsialocals en favor d'un cosmopolitisme virtual al voltant de l'anglès, l'alemanyo la principal llengua estatal. L'ús de llengües minoritzades com el catalào l'occità constitueix aquí una nosa i un arcaisme.>Passada una etapa inicial de crei-

xement i eufòria econòmics, la turistit-zació distreu ingents inversions neces-sàries en benestar social (equipamentssanitaris, educatius, culturals, juvenils,de serveis comunitaris) cap a la cons-trucció i ampliació de macroinfrastruc-tures que permetin una expansió mésgran del turisme: ampliació de ports iaeroports, grans autopistes, túnels iautovies, centrals energètiques més

potents, potabilitzadores,... És aixícom, a la vista dels migrats ingressospúblics, la factura de l'expansió turísti-ca és pagada bàsicament per la ciuta-dania local a costa del seu propibenestar. La manca d'infrastructures iserveis comunitaris incrementa la dis-tància entre rics i pobres. Així, malgratels rècords de creixement del PIB,entre un 15 i un 20% dels habitantsde fet de les Balears viuen sota el llin-dar de la pobresa, segons Càritas. > Finalment, el sacrifici de tants

béns naturals i els baixos rendimentssocials de la majoria obliguen elslobbys turístic i constructor (sovintindissociables) a mantenir ben untadauna atapeïda xarxa de servidorspúblics, des d'arquitectes fins a polí-tics. La democràcia quotidiana, local,és una de les grans víctimes de laturistització. Les Balears i les zonesturístiques litorals tenen el nivell d'eco-

L'activitat turística ignora

la cultura, les llengües i

la idiosincràsia locals en favor

d'un cosmopolitisme virtual





10 11

nomia submergida més acusatd'Espanya, com la PACA és la meca dela corrupció a França. Les màfies delciment, la droga o la prostitució s'himouen amb total llibertat.L'associacionisme cívic declina o ésbaix, el nivell educatiu també i l'espaiper a les iniciatives democràtiques és ínfim.

Les societats turístiques del nord dela Mediterrània són espais privile-giats, doncs, de fragmentació i retro-cés comunitari. Malgrat l'aparentriquesa econòmica que generen, elquart món hi creix. L'aculturació i elmulticulturalisme asimètric a la nord-americana progressen. La democrà-cia real esdevé una utopia. I el con-sumisme es consolida com a religiófonamental, gairebé única, per a lamajoria de la població.

Aquests trets negatius de la turistitza-ció al nord de la Mediterrània són inci-pientment reconeixibles a la riba sud,en estats com Egipte, Turquia, elMarroc o Tunísia, així com a l'est de laConca, sigui a Croàcia sigui a Turquia.Al Sud, occidentalització i expansióturística van de la mà. Aquestes novesvetes per a l'oci internacional, igualque Indonèsia, Amèrica Central i elCarib, Madagascar i les illes de l'Índic, itants altres, tenen també una històriatotalment deutora d'inversions i projectes transnacionals dirigits des defora i sense gairebé cap control local i global. Els noms dels seus promotors coincideixen sempre ambels gegants de la indústria a laMediterrània rica: Sol, Barceló, TUI,Club Mediterranée, Iberostar,...

Fora del Primer Món, la turistització ésuna forma privilegiada d'imperialisme ide contribució a la insostenibilitatsòcio-ecològica del món.

Capgirar el model d'industrialitzacióturística que coneixem no serà fàcil.Ara bé, per fer-ho, cal que imaginemestratègies i alternatives locals ambsentit global capaces de donar un sen-tit a la proposta d'una globalitzaciójusta. I després, òbviament, hem demaldar per fer visible i polititzar eldebat sobre l'avenir turístic en el con-text de la sostenibilitat ambiental isocial planetàries. A la Mediterrànianord i des dels Països Catalans, és unimperatiu inexcusable.

D'entrada, la idea clau és que, facemel que facem i tret de catàstrofesmajors, el turisme seguirà sent unsector clau de l'economia local i mun-dial durant els pròxims decennis. Ésmés, necessitem omplir de contingutel potencial positiu que conté el turis-me. Les claus per aproximar-nos aaquest desitjable canvi de model turís-tic passen per reconèixer aquest triplerepte:>Estem proposant una transforma-

ció a mig termini no una ruptura radi-cal: l'horitzó ha de ser almenys a 15anys vista, a mitja generació.>L'economia turística ha de seguirsent rendible sobre la base d'una esta-bilització en la intensitat turística ofins i tot una lleugera baixa en el tràn-

sit de turistes en àrees molt explota-des, com ara les Balears.>L'ambient i la democràcia i el

benestar locals i globals n'han de serels grans guanyadors.

En aquesta dinàmica de transformaciógeneral clarament alternatiu al deltotalitarisme turístic que patim a escalaglobal i local, els principals eixos d'activisme els hauríem d'adreçar apromoure:

La sostenibilitat territorial.La petjada ecològica i la capacitat decàrrega de territoris com Catalunya, laCosta Brava, Eivissa o la Costa Blava,són de fa estona clarament insosteni-bles. El deteriorament paisatgístic n'ésl'indici més visible però no l'únic ni pot-ser el més important. La desaparicióde les societats rurals i de muntanyen-ques, la urbanització difusa de tot ellitoral amb segones i terceres residèn-cies i l'explosió del transport aeri i percarretera han de ser frenats i, a serpossible, reconduïts.

Entre els estris més potents amb quècomptem, hi ha la legislació i l'acció degovern, és a dir, activar l'intervencio-nisme públic de base democràtica. Finsara, i amb majories de tot tipus, lesgrans decisions territorials (des de l'or-denació urbanística fins a les infras-tructures de transport) s'han pres almarge de cap planificació territorial iambiental d'interès general. Això ha decanviar radicalment, si volem avançarcap a la sostenibilitat sòcio-ambiental.

En aquest sentit, s'ha de promoureque els governs regionals i locals gosin

actuar d'urgència per guanyar tempsper pensar el futur. A tall d'exemple i,de menor a major grau de profunditat,és imprescindible la presa de decisionscontundents en aquests quatreesglaons:>Decretar moratòries urbanístiques ide grans infrastructures per tal de ferpossible un debat social sobre el modelturístic i social que volem. La construc-ció turística i residencial al litoral o al'interior i la muntanya que no estiguivinculada al primer habitatge ha de sersuspesa durant un temps prudencialperquè pugui controlar-se i positivar-sela seva expansió, si és que n'hi had'haver. És especialment importantcongelar la capacitat d'edificació ensòls urbans sobre el paper però que manquen d'infrastructures i serveisde tot tipus, perquè constitueixen lareserva més important de sòl construïble especulatiu als PaïsosCatalans.>Sostreure poder als Ajuntaments

en favor d'institucions regionals i insu-lars superiors, per tal de reduir dràsti-cament la corrupció urbanística institu-cional i la delinqüència privada. La sos-tenibilitat territorial serà impossibleamb l'actual regne de taifes territorial,turístic i urbanístic. Els principis dexarxa i de cooperació han de primarsobre l'egoisme localista. >Supeditar el desenvolupament edi-

ficatori i d'infrastructures a l'existènciade Plans Generals d'àmbit supracomar-cal, insular i fins i tot regional. L'horitzód'aquests Plans ha de ser fixar límits alcreixement edificatori i d'infrastructu-res, donant clara prioritat a l'habitatgede primera residència i de lloguer ifacilitant la reconversió dels usos turís-

BAULES DE

SOSTENIBILITAT

TURÍSTICA





12 13

tics cap a nous estàndards de sosteni-bilitat ambiental o, fins i tot, versnoves finalitats d'interès social, comara equipament social o el serveipúblic.>Reverdir la planificació territorial.

Els Plans Generals regionals i supramu-nicipals han de donar carta de natura-lesa al compliment de garantiesambientals en el marc dels principis dela Cimera de Rio de Janeiro del 1992 ide Convencions com l'europea sobre elpaisatge, signada a Florència el 1999.La introducció massiva de materialssuaus amb la Natura, les energiesnetes, la recuperació i depuració ter-ciària de les aigües residuals, etc., hand'esdevenir normativa bàsica. Sensel'existència d'aquesta planificació prè-via i amb participació social forta, no hiha de poder haver més creixementturístic ni residencial.

La reforma fiscal verda sobreels usos i serveis turístics.Com s'ha apuntat, hi ha una impor-tant transferència de fons públics de laciutadania local cap al finançamentd'infrastructures d'expansió turística iresidencial, des d'ampliació d'aeroportsfins a la construcció d'autopistes itransvasaments. La població i el sectorturístics hi fan una contribució simbòli-ca. Aquest és el primer motiu (lacorresponsabilitat fiscal del sectorturístic) pel qual hi ha d'haver unareforma impositiva forta en aquestàmbit i més en unes regions adminis-tratives com els Països Catalans ambunes finances públiques tan malmeses.Però l'objectiu més ambiciós i necessaride la reforma fiscal verda és reduir lapressió sobre els béns naturals. Els

preus de l'aigua, dels residus, de lesllicències i les inscripcions registralsurbanístiques, etc.) han de penalitzarels usos sumptuaris, com ara les àreesde segona i tercera residència davantles de primer habitatge; els camps degolf, els serveis hotelers que no tirenendavant programes de minimització irecuperació de residus,...

El que no pot seguir passant és quepaguin igual pels serveis d'interèsgeneral un turista que una personaresident de tot l'any.

Globalment i a la vista de l'enormeintensitat turística als Països Catalans(20 turistes per habitant a Eivissa, 10 ales Balears, 4 a la Catalunya sud), l'en-trada i el sojorn turístic han de sertaxats dissuassòriament. La idea éscondicionar via ecotaxa a la baixa elnombre de turistes i no pas recaptardiners. De fet, a més èxit de l'ecotaxa,se'n recaptarien menys, mentre queels trenta milions de turistes interna-cionals començarien a baixar fins auna quota menys lesiva per als béns naturals i la cohesiócomunitària.

Garantir una gestió conserva-cionista dels espais protegitsi de la biodiversitat.S'ha d'assolir el més aviat possible elnivell del 10% de la superfície terrestreprotegida, proposada per la UE a laXarxa Natura 2000, en el marc delsprincipis de Rio.

La protecció ambiental ha de passar deser una acumulació de microgestió d'i-llots protegits a la gestió d'una xarxatan interconnectada com sigui possi-ble d'hàbitats. Les condicions d'accés iel volum de trànsit de visitants ha deser regulat en favor de la preservacióper a la pròxima generació d'aquestaherència. El que s'ha d'evitar és la con-versió d'aquests àrees en miniparcstemàtics per a ús turístic.Les fórmules de protecció poden sermúltiples. A part de la gestió pública,s'han de facilitar les experiències priva-des de custòdia del territori. En totsdos casos, els avantatges fiscals hande ser rellevants per a la població queviu en aquestes àrees.

La preservació de la biodiversitat had'esdevenir un pròsper filó de llocs detreball per a la gent jove.

L'acció pública ha d'orientar-se a promoure productesturístics suaus i a buscar lacomplicitat del turisme en elgir cap a la sostenibilitat.Els organismes i empreses públiques osubvencionats amb fons de tothom nopoden seguir anant a vendre massifica-ció i creixement. Pel seu volum, a més,han de tendir a reduir-se a uns nivellsraonables, perquè drenen recursos

importants d'inversions socials oambientals reals.

Així mateix, seria bo que lesInstitucions focalitzessin la seva accióde màrqueting turístic a promoure lacreació d'ofertes suaus, que no impli-quessin noves grans infrastructures niedificacions. Sempre sota l'autoritzaciói control ambiental i amb la participacióde la població més propera, algunsexemples podrien ser:

>Lleure a la mar, basat en el subma-rinisme o la vela a l'entorn de lesreserves marines.>Rutes verdes a l'interior i a la mun -

tanya, a peu, en bicicleta o a cavall.La legalització, per exemple, d'un seg-ment d'oferta de Bed&Breakfast lligat al'ús agrari seria clau per ajudar al sos -teniment i rejoveniment del sector pri-mari.>Programes de cures personals i dedescoberta de la Natura.>Itineraris culturals que combinessinl'art, la gastronomia i les tradicionspopulars locals.

A més, les Administracions hauriende posar en marxa un eficaç i barat servei d'intermediació d'allotjamentturístic que permetés comercialitzaral marge dels Tour operadors elmàxim de places en petits hotels,apartaments i pisos a les ciutats.Això faria guanyar autonomia denegociació de preus a la planta turís-tica actual, posaria a disposició delturisme places temporals en habitat-ge urbà ja construït i, per tant,generaria directament uns ingressosimportants a la gent del país.

El que no pot seguir

passant és que paguin

igual pels serveis

d'interès general un

turista que una persona

resident de tot l'any



15

disseny i presa de decisions sobre elmodel turístic, social i ambiental cap aon es vol avançar.

Els processos d'Agenda 21, en aquestsentit, han de ser omplertsde contingut i, sobretot,de capacitat real d'esdeve-nir programes operatius enla vida quotidiana depobles i ciutats i, a serpossible, les comarques,regions i illes al llarg delsPaïsos Catalans.

És urgent ampliar els mar-ges de democràcia local i regionalactuals. A part del recurs obvi a lesconsultes populars a la suïssa, ésimportant experimentar mètodes i for-mes de participació social efectius al'hora d'aprovar i gestionar eines deplanificació democràtica vitals com:>Els espais protegits i la XarxaNatura 2000.>Els plans sectorials en matèries comel turisme, l'aigua, els transports o elsresidus.>Els plans territorials i urbanístics detota mena.>Les grans celebracions d'època,

com ara el Fòrum 2004 o lesOlimpíades del 1992.>Les pròpies Agendes 21.

Cal parar esment a la necessitat d'in-terconnectar aquesta planificació i evi-tar tant el voluntarisme com el localis-me. Es tracta d'assajar, necessàriamenti de forma generalitzada, fórmules departicipació i codecisió populars queenforteixin la democràcia davant elslobbys antisocials i biocides.

L'experiència italiana, francesa o bennostra, fan palès que la mera resistèn-cia local és insuficient si no es vanconsolidant xarxes i teixit associatiudenses i diversificades.

En el fons, com ensenyen les experièn-cies de les Balears en matèria de pro-tecció territorial o de Catalunya quantal transvasament de l'Ebre, és essen-cial bastir i alimentar un poderós con-trapoder social que retardi, influeixi i, aser possible, capgiri l'ordre representa-tiu establert en les actuals "democrà-cies de ratificació".

Necessitem una xarxa desolidaritat i de denúncia delsfluxos de finançament turís-tic als països del Sud.La lluita per un espai judicial interna-cional sense forats negres, per l'aboli-ció dels paradisos fiscals i contra laglobalització colonial dels països delSud té en l'imperialisme turístic unrepte major

Des dels Països Catalans, aquest deurede denúncia i solidaritat, com hem vist,és ineludible. Tots els "nostres" gransgrups turístics constitueixen poderosestransnacionals, cada cop amb més



14

Prioritat per a la cohesió iel benestar social de lespoblacions locals.El canvi territorial, la reforma verda dela fiscalitat, l'aposta conservacionista ila promoció de fórmules turístiquessuaus, tindran les poblacions localscom les grans beneficiàries.L'alliberament d'importants recursosfinancers per la corresponsabilitat fiscaldel turisme, ha de permetre importantsinversions en educació, habitatge, ser-veis socials, equipament sanitari o pro-grames d'interculturalitat.

La sostenibilitat territorial implica laprioritat per a l'habitatge de primeraresidència i facilitar la recuperació pera l'interès general d'àrees molt degra-dades d'ús turístic. El paisatge litoral,els equipaments socials de tota mena il'aparició d'un fort parc d'habitatgepúblic de lloguer han de constituirbeneficis clars per a la majoria.

La reforma sostenibilista significabenestar social directe davant la sub-missió a les exigències de finançaramb diner de tothom el creixementinfinit del turisme i les urbanitzacions.

L'ambientalització del'Administració.L'allau turistitzadora i urbanitzadora esdóna enmig d'una pràctica absència detècnics ambientals en el si de lesInstitucions. Pràcticament capAjuntament, Consell comarcal o insularno compta amb un equip d'ambienta-listes generalistes, ni de tècnics en efi-ciència i energies netes o biòlegs i biò-logues, amb el dret i l'obligació de ferinformes previs sobre projectes, plans i

programes al mateix nivell que arqui-tectes, arquitectes tècnics o simplescaps de negociats administratius.

Sense que l'acció pública compti, demanera habitual i des del primer nivell,amb tècnics capaços de valorar, pro-moure i vigilar el grau de sostenibilitatsòcio-ambiental d'un indret, difícilmentcap canvi no serà real.

Fa falta una legislació marc sobre bio-diversitat que afecti positivament lesobligacions ambientals de totes lesAdministracions, evitant que lesAvaluacions d'Impacte Ambiental (osimilars) estiguin monopolitzades perles promotores i que no hi hagi nipoder ni capacitat tècnica ambientalpública capaç de valorar de maneraindependent i com a servei públic habi-tual.

Buscar la complicitat i laparticipació socials,ampliar la democràciaquotidiana.Aquestes millores ambientals i socialsconcretes seran episòdiques i molt frà-gils si no van acompanyades de lacomplicitat i la participació ciutadanes. La corrupció i les màfies són moltpoderoses i tenen temps i diners, nor-malment, per superar entrebancs comuna bona acció de govern durant qua-tre anys.

De fet, tot plegat no pot rutllar si, desde les Institucions no s'obren espaisper fomentar la participació rutinàriade les entitats cíviques, els expertsambientals i socials i el conjunt delsagents econòmics en la prospecció,

Fa falta una legislació marc

sobre biodiversitat que afecti

positivament les obligacions

ambientals de totes les

Administracions



17JOAN BUADES > Sostenint la vida: El desafiament turístic


16

interessos a colonitzar noves vetes enles darreres zones verges o poc degra-dades del Planeta. Els seus estàndardsètics i ambientals són, simplement, defaçana i el benefici social que aportena aquestes noves àrees de colonitzacióturística s'assemblen massa a les quevam viure nosaltres fa poc més detrenta anys.

Podríem començar per bastir unObservatori sòcio-ambiental dels fluxosfinancers que generen les grans trans-nacionals catalanes a compte del turis-me al Sud. Una pàgina web multilin-güe de trobada de tots els col·lectiusque treballen per un vertader turismesostenible arreu del món seria degran interès. Al capdavall, com acatalans, tenim una responsabilitatètica superior a la mitjana mundial al'hora de contribuir a fer més sosteni-ble i més just el Planeta. Els pròximsdos decennis la indústria turística,assolirà les seves darreres fronteresgeogràfiques i un pes encara majordel que ja té avui en l'economia mun-dial. Els Països Catalans, una de lesprimeres vetes d'aquesta indústria,van camí d'una sobreexplotació turís-tica cada cop més aguda i una trans-ferència sense precedents dels bene-ficis que aquesta indústria genera enla creació de nous Paradisos a bonapart del Sud del Planeta.Com a potència turística puntera,apostar per un gir sostenibilista de laindústria turística a casa nostra ésclau per protegir els darrers paisat-

ges singulars, guanyar qualitatambiental, gaudir d'un dividendsocial tangible i fer real la democrà-cia quotidiana. Contribuir a la crea-ció d'una xarxa d'activistes interna-cionals per afavorir experiències deturisme sostenible al Sud evitant unacolonització industrial sense rostrehumà ni respecte ambiental seria unavenç important per donar contingutconcret al moviment popular per unaglobalització justa. Els instrumentsper avançar en aquesta direcció sónencara molt precaris i, sovint, apa-rentment quimèrics. Com ensenyal'experiència de les Balears, elsresultats són lluny d'estar garantits iels retrocessos són possibles. Però,com deia Sartre als joves revoltats alParís del 68: "Vostès fracassaran,però hauran eixamplat el marge delpossible".

L E C T U R E S D E R E F E R È N C I A

EPÍLEG

Blàzquez, M. Murray, I. I Garau, J.M. (2002).“El tercer boom. Indicadors de sostenibili -tat del turisme de les Illes Balears 1989-1999” . Palma: Conselleria de Turisme, Governde les Illes Balears.

Buades, J. (1996), “ El turismo como modelo de industriali -zación: una guía de costes ecológicos ysociales en el Mediterráneo" dins EcologíaPolítica, núm. 12; 51-60. Barcelona.

Buades, J. (2003), "Turisme, fiscalitat i sostenibilitat: ellaboratori balear" dins Medi ambient, tec-nologia i cultura, núm. 34: 35-43.

German Federal Agency for NatureConservation (1997), “Biodiversity and Tourism: Conflicts onthe World's Seacoasts and Strategies forTheir Solution”. Berlín: Springer.

Mastny, L. (2002), "Canviar la direcció del turisme interna -cional" dins L'Estat del Món 2002, Barcelona:Worldwatch Institute i Centre Unesco deCatalunya.

World Tourism Organisation (1995),“Tourism 2020 Vision” . Madrid: WTO.

www.ecotrans.org(sobre turisme sostenible)

www.tecnociencia.es/especiales/turismo_sostenible

(pàgina oficial feta des del Ministerioespanyol de Ciencia y Tecnología)

www.tourism-watch.de

(visió crítica del turisme al Sud)

www.world-tourism.org

(web oficial de l'Organització Mundial delTurisme)

www.wttc.org (pàgina oficial del World Travel andTourism Council)

W E B S D ’ I N T E R È S

18 JOAN BUADES > Sostenint la vida: El desafiament turístic




19

R E S U M E N

Sosteniendo la vida: el desafío turísticoComo potencia turística puntera, apostar por un giro sostenibilista de la industria turística en

Catalunya es clave para proteger los paisajes singulares, ganar en calidad ambiental, disfrutar de

un dividendo social tangible y hacer real la democracia cotidiana. Contribuir a la creación de una

red de activistas internacionales para favorecer experiencias de turismo sostenible en el Sur

evitando una colonización industrial sin rostro humano ni respeto ambiental sería un avance

importante para dar contenido concreto al movimiento popular para una globalización justa.

R E S U M O

Sustendo a vida: o desafio turísticoComo potência turística de qualidade, apostar por um câmbio sustentabilista da industria turística

em Catalunha é fundamental para proteger as paisagens singulares, ganhar em qualidade

ambiental, desfrutar de um dividendo social tangível e dar realidade à democracia quotidiana.

Contribuir à criação de uma rede de activistas internacionais para favorecer experiências de

turismo sustentável no Sul, evitando uma colonização industrial sem rosto humano nem respeito

ambiental seria um avanço importante para dar conteúdo concreto ao movimento popular para

uma globalização justa.

R É S U M É

En soutenant la vie : le défi touristiqueAinsi que potence touristique de qualité, parier en faveur dún virement soutenable de líndustrie

touristique à Catalogne est clef pour protéger les paysages singuliers, gagner de la qualité

environnementale, jouir dún dividende social tangible et faire réel la démocratie quotidienne.

Contribuer à la création dún réseau des activistes internationaux pour favoriser des expériences

de tourisme soutenable dans le Sud, en évitant une colonisation industriel sans figure humaine ni

respect environnementale, serait un avancement important pour y donner un contenue concret au

mouvement populaire pour une mondialisation juste.



1 JORDI LÓPEZ ORTEGA - Ecotaxes. La reforma fiscal ecològica isocial com a resposta a la globalització (C)2 TOMÁS R. VILASANTE - Fent la Sostenibilitat participativa, per fersostenible la participació (C)3 MERCÈ AGÜERA I JOSEPA BRU - Imatges i discursos de la sosteni-bilitat (C)4 JOSEP PUIG I BOIX - L'energia a les ciutats: una reflexió i unaguia d'acció (C)5 JORDI BIGUES I HÉCTOR GRAVINA - L'alimentació a la ciutat soste-nible (C)6 JOAQUIM VIÑOLAS I MARLET - El disseny de la ciutat sosteniblePrincipis i recomanacions des del punt de vista de l'administra-ció local (C)7 DAVID BARINGO I JOFFRE LÓPEZ - L'habitatge a la ciutat sostenible(C)8 JORDI LÓPEZ ORTEGA - Ecotaxes: la reforma fiscal ecològica, unaresposta a la globalització (C)9 JOSÉ MIGUEL JIMÉNEZ - L'organització espacial de la ciutat (C)10 OLE THORSON - El ciutadà respetuós amb la seva mobilitat (C)11 MONTSE PEIRON -eL paper de les administracions en el con-sum responsable (C)

Idiomes -(C) Català - (E) Anglès - (F) Francès -(S) Espanyol

12Abril2004

sostenint la vida: el desafiament turístic...joan buades > sostenint la vida: el desafiament...

Documents