140903 eco + habitat informe model turístic

Tinència d’Alcaldia d’Economia, Empresa i Ocupació

Tinència d’Alcaldia d’Hàbitat Urbà

1

Turisme i Ciutat: Informe sobre la gestió municipal del

turisme a Barcelona.



2

Introducció relativa al “model turístic” per l’informe de la reunió conjunta de les

comissions d’Economia i d’Habitat Urbà del 3 de setembre de 2014

El “turisme urbà” com a tendència a les societats occidentals del segle XXI

Cada cop més el turisme està assumint un rol preponderant a les ciutats

contemporànies. El turisme urbà es consolida amb força com un tret comú en les

metròpolis grans i mitjanes de les societats occidentals, i la indústria turística esdevé

un dels seus motors de desenvolupament econòmic i un element de revitalització del

territori. És en el sí d’aquesta dinàmica que Barcelona s’ha consolidat plenament com a

destinació turística, amb la voluntat de fomentar un turisme responsable i sostenible

que sigui compatible amb la dinàmica ciutadana i afavoreixi la millora de la qualitat de

vida dels barcelonins.

El turisme ha esdevingut un dels eixos fonamentals de la vida urbana. El

creixement de l’activitat turística ens el darrers vint anys ha convertit Barcelona

en una destinació turística internacional de primer ordre que gaudeix de

reconeixement internacional.

No només ha augmentat notablement el nombre de turistes i de serveis

orientats a l’acollida i l’estada dels visitants, sinó que la dimensió turística s’ha

anat filtrant en la vida quotidiana en una gran quantitat d’espais que fins fa

poc temps els residents consideraven exclusius.

La gestió eficaç i respectuosa amb la ciutat i els ciutadans d’aquests fluxos de

visitants és una de les prioritats de l’Ajuntament.

Més enllà de ser “una font d’ingressos”, entenem el turisme com a un element

de progrés social i cultural i un estímul per al desenvolupament urbà i per

afavorir el dinamisme d’una ciutat plural, cosmopolita i oberta al món.

L’activitat turística a Barcelona ha alimentat el desenvolupament de serveis,

productes i infraestructures amb la participació dels agents de promoció i

empresaris locals així com d’inversors internacionals. S’ha desenvolupat seguint

una pauta relativament comuna a la d’altres destinacions urbanes

internacionals, que tendeixen alhora a la diversificació de mercats i a la

concentració territorial.

Cal apuntar alguns trets singulars de l’evolució del turisme a Barcelona:

o Presenta un creixement continuat i equilibrat de l’oferta i la demanda.



3

o És multimotivacional: diversitat de segments, combinació d’interessos i de motivacions.

o És desestacionalitzat: distribució de l’activitat turística al llarg de l’any, sense períodes d’inactivitat.

o Té un alt nivell d’internacionalització: més d’un 80% dels turistes allotjats en hotels resideixen a l’estranger.

o Un alt nivell de repetivitat: més d’un 50% dels turistes ho són per segona vegada o més, a Barcelona.

o Alt poder adquisitiu (?): dades?

o Té una oferta cultural i de comerç de caràcter local i internacional alhora, dirigida tant a residents com a visitants.

o S’observa una excessiva concentració territorial de l’oferta turística.

Aquest procés en el desenvolupament del turisme urbà fa que s’observin processos

que sovint fan més complex l’anàlisi del fenomen i el seu seguiment:

La naturalesa mateixa del què entenem per “turista” està en un procés de

canvi. A ciutats com Barcelona i conviuen turistes amb altres perfils de “gent de

fora” que opta per establir-hi la seva residència temporal (estudiants,

investigadors, artistes, professionals diversos...) i que conformen un look de la

ciutat on les fronteres entre ells es dilueixen. No són turistes, però tampoc

residents com els que ens considerem habituals, i l’ús que fan de la ciutat o el

seu concepte de vida de barri tendeix a incrementar la percepció de presència

turística quan en realitat no ho és (o al menys no ho és en el sentit que

ordinàriament l’entenem).

Tota aquesta evolució ha portat a Barcelona a una nova etapa de metròpoli

cosmopolita que l’assimila a altres metròpolis del món, però que desdibuixa la

dimensió local que ha tingut històricament. Més enllà de les raons objectives

que hi pugui haver (que n’hi ha), la dificultat de molts barcelonins de

reconèixer-se en aquesta nova etapa pot estar en la base d’algunes actituds

contraries al turisme.



4

Turisme i Ciutat a Barcelona: Marc Estratègic 2012 – 2015

Cada mandat municipal és una nova etapa per consolidar aquest procés. En el procés

continuat de l’evolució del turisme a la ciutat de Barcelona, el govern de la ciutat ha

d’anar configurant les polítiques de ciutat que permetin incorporar-lo en benefici

dels ciutadans i de la seva qualitat de vida.

És obvi que en el transcurs de l’evolució de l’activitat turística a Barcelona hi va haver

el moment de posicionar la ciutat com a destinació turística, de facilitar que fos

percebuda com una ciutat desitjada i d’incrementar d’aquesta manera el flux de

visitants. La pròpia creació del consorci de Turisme de Barcelona i el desplegament

d’accions de promoció turística en el marc de la cooperació público-privada van ser

l’estratègia adequada

Això és avui un objectiu assolit. El repte per aquest mandat és, a més de mantenir

aquest posicionament, treballar per estendre arreu de la ciutat els beneficis que

genera el turisme i per reduir al mínim possible les seves externalitats negatives.

Situar explícitament la gestió del turisme i ciutat com una prioritat de l’Ajuntament és

el que fan, tant el Marc Estratègic 2012-2015, full de ruta de la gestió municipal, com

el programa Barcelona Creixement, centre de les polítiques i mesures orientades a

promoure el desenvolupament econòmic de la ciutat, quan incorporen aquesta visió i

aquests objectius:

Objectiu 3.2.5. del Marc Estratègic: Afavorir el desenvolupament de l’activitat

econòmica vinculada al turisme Desenvolupament de l’activitat turística:

o El turisme és una de les activitats econòmiques que, tant per com hi

està posicionada la ciutat com pel seu potencial recorregut, forma part

dels que anomenem sectors estratègics (tal com les TIC o la

biotecnologia, entre d’altres exemples).

Objectiu 3.2.4 del Marc Estratègic: Consolidar Barcelona com a destinació que

aposta pel turisme responsable i sostenible

o La sostenibilitat econòmico-social, cultural i ambiental del turisme és un

objectiu irrenunciable per garantir el desenvolupament harmònic

d’aquesta activitat i la comunitat que l’acull. Volem, a més a més, que

Barcelona en sigui referent internacional.



5

Objectiu ciutat 4.9 del Marc Estratègic: Impulsar nous atractors urbans que

generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat.

o Turisme i territori: conscients de la problemàtica associada a l’excessiva

concentració de l’activitat turística s’explicita la necessitat d’estendre

els beneficis del turisme a tot el territori de la ciutat.

o En aquest sentit s’expressa la Mesura 2 de Barcelona creixement quan

en concreta una manera de fer-ho: “Crear i implementar plans de

turisme de districte i de barri i itineraris econòmics sectorials i facilitar la

captació de cinc noves fires i congressos internacionals estratègics per a

la ciutat”.

Objectiu 3.4.4. del Marc Estratègic: Afavorir la realització d’esdeveniments

amb valor afegit per a l’economia de la ciutat

o D’acord amb la importància que tenen l’atracció i celebració

d’esdeveniments en les polítiques de turisme, entenent-los com a pols

d’atracció de persones i de talent, que impulsen l’activitat econòmica.

o També aquí Barcelona Creixement, amb la seva Mesura 13, en concreta

un camí: “Facilitar la captació de cinc noves fires i congressos

internacionals estratègics per a la ciutat”, que hores d’ara s’ha superat

amplament.



6

Transversalitat de l’activitat turística

L’activitat turística és transversal i impacta a tots els sectors de l’activitat

econòmica. La riquesa que es genera afecta d’una manera directa a

l’anomenada indústria turística (allotjament, restauració, lleure, recintes firals i

de reunions...), però també al conjunt de l’economia (comerç, transport,

serveis a les empreses, indústria alimentària...).

El format i la responsabilitat de la gestió del turisme a la ciutat ha de respondre

a aquella transversalitat a què ens referíem més amunt: no correspon només a

un determinat departament de l’administració, sinó que és el conjunt de

l’organització municipal qui respon dels diferents aspectes.

Per això és clau la consolidació de la Taula Turisme i Ciutat i la Ponència

Turisme i Ciutat com a instruments interdepartamentals de coordinació i

impuls de les polítiques relacionades amb la gestió del turisme a la ciutat per

desenvolupar els objectius contemplats en el Marc Estratègic.



7

Perquè el turisme mereix la consideració de sector estratègic per a l’economia de la

ciutat

L’any 2012

o Més de 13.400 milions d’euros d’activitat econòmica generada, 37

milions/dia.

o Més de 9.100 milions d’euros de despesa directa, 25 milions/dia.

654€ de despesa per turista (20% més que l’any 2009)

732€ de despesa per turista en turisme de negocis (27% més que

l’any 2009)

o Representa entre un 10 i un 12% del PIB de la ciutat

o Més de 120.000 llocs de treball vinculats al turisme a la ciutat de

Barcelona

La despesa dels turistes amb targeta de crèdit el 2013 va ser de 3.000 milions a

la ciutat, i Barcelona se n’ha de beneficiar participant de la recaptació de l’IVA

que genera.

El turisme permet que hi hagi oferta que no es podria mantenir amb el mercat

intern.

o Actua d’estímul pel desenvolupament d’infraestructures de

connectivitat que obtenen un alt nivell d’eficiència: aeroport, port,

AVE...

o Permet el desenvolupament d’espais firals i de turisme de reunions (Fira

de Barcelona, CCIB, palaus de congressos...

o Disposició de rutes aèries intercontinentals: demandes potencials que

afavoreixen lels connexions entre Barcelona i el món.

o Oferta d’allotjament turístic nova i competitiva

Les enquestes municipals posen de manifest que la major part dels ciutadans el

consideren beneficiós per a la ciutat i que s’ha de seguir potenciant aquesta

indústria.

Els hotels de Barcelona arribaran aquest estiu a una ocupació del 94% i els

preus han pujat un 10% respecte l’estiu de l’any passat.

Barcelona té molts registres: és multimotivacional. Ningú ve només “a una

cosa”, sinó que cultura, compres, esports, platja, negoci... es barregen en

l’oferta de manera atractiva i equilibrada.

En algunes zones i eixos comercials, el turisme representa fins el 40% de

l’activitat.

El turisme serveix per entrar en contacte amb altres maneres de ser, de mirar la

vida... Ens ajuda a mantenir una actitud oberta a la diferència i ens enriqueix

com a societat.



8

Línies d’acció en la gestió del “Turisme i Ciutat”: estratègies per minimitzar les

externalitats negatives del turisme.

Durant massa anys, Barcelona va treballar amb l’objectiu d’obtenir el posicionament

internacional del què ara gaudeix, sense prestar atenció a les estratègies necessàries

per encaixar l’activitat turística i els seus efectes en la dinàmica de la ciutat.

Moltes de les externalitats negatives que ara presenta són conseqüència d’un

creixement que no ha anat acompanyat a temps d’una gestió pensada per fer-ne un

creixement sostenible, adequat a les necessitats de la indústria turística sense

menystenir les necessitats de la ciutat.

En la dimensió actual del fenomen, les seves externalitats negatives obliguen a adoptar

mesures de xoc per adequar les seves dinàmiques a les noves realitats i exigeixen

d’una gestió acurada per establir nous equilibris, treballant en definitiva perquè la

condició de “la millor ciutat per visitar” no impliqui renunciar a tenir “la millor ciutat

per viure”.

La formulació dels objectius expressats en el Marc Estratègic que s’han apuntat més

amunt responen a aquesta necessitat. Per això, de manera coherent amb el què allà

s’expressava, des del primer moment d’aquest mandat s’han articulat múltiples

accions que persegueixen aquest objectiu comú.

D’acord amb això, en el present mandat s’han desplegat de manera continuada un

conjunt de mesures que tracten de fer front als diferents aspectes d’aquest impacte:

Prevenció i seguretat

o Reducció de les xifres de furts amb l’actuació policial contundent i

coordinada entre GU i ME

o Elaboració de manera concertada amb els sectors (allotjament i

comercial) de material amb informació i criteris d’autoprotecció pels

visitants (Welcome to Barcelona), així com la seva distribució als

operadors.

o Atenció regular i específica dels cossos consulars acreditats a Barcelona

Gestió d’espais turístics.

o Pla de gestió i limitació d’accés al Park Güell.

o Nova ordenació de la Rambla

o Parc de Montjuïc (Coordinació del conjunt d’activitat de la Muntanya de

Montjuïc - Esdeveniments)



9

Mobilitat turística

o Regulació de la visita de grups en bicicleta mitjançant la modificació de

l’ordenança de la bicicleta

o Regulació dels ginys turístics

Decret Règim Autoritzacions Ginys (3-7-2012)

o Adopció dels criteris de senyalització turística a la senyalització per a

vianants.

o Desplegament de la senyalització turística per a vianants d’acord amb

els Plans de Turisme de Districte

o Regulació de la mobilitat d’autocars turístics en indrets concrets

Sagrada Família

Park Güell

Ciutat Vella (prevista la seva posada en marxa per aquest mes de

novembre).

Desconcentració de l’activitat turística. o Elaboració i desplegament dels plans de turisme de districte (mesura de

govern desembre 2013). o Nou mapa turístic amb els punts d’interès turístic promoguts.

o Senyalització turística dels districtes d’acord amb el nou mapa

o Promoció de nou producte turístic: rutes turístiques descentralitzades,...

o Projecte “Les deu barcelones”.

o Creació, a Turisme de Barcelona, del programa “Barcelona és molt més”, per afavorir el desenvolupament coordinat d’oferta turística complementària a les comarques de Barcelona.

Intel·ligència turística: eines de coneixement sistemàtic que permeten el

seguiment de l’evolució del turisme i la presa de decisions que s’han posat en

marxa a l’estructura municipal

o Enquesta als ciutadans de Barcelona sobre la percepció del turisme

o Enquesta als visitants de Barcelona

o Enquesta als visitants de Costa Barcelona (amb la Diputació)

o Sistema d’Informació i Gestió Turística (SIGT)

o Estudis específics sobre l’impacte del turisme (2012, 2013)

Atenció als problemes de convivència

o Atenció preferent a les queixes relacionades amb HUT a L’Eixample (Pla

de xoc HUT Eixample)

o Actuació contundent davant de problemes de civisme

Finançament de les polítiques de turisme: gestió de l’impost turístic. En total a

dia d’avui 8.979.451 euros ingressats, que corresponen al període novembre

2012 – març 2014.

o 50% dels ingressos a accions de Turisme de Barcelona, d’acord amb el

sentit finalista que atorga la llei a aquest finançament.



10

o 50% dels ingressos a desenvolupament de projectes de millora de

l’oferta turística de la ciutat, amb especial atenció a la seva

desconcentració pels diferents barris i districtes de la ciutat.

Participació: procés de creació del Consell Turisme i Ciutat, en marxa a partir

de l’aprovació de la Comissió d’Economia.

Regulació turística

o Pla d’usos de Ciutat Vella.

o Moratòria botigues souvenirs Eixample (entorns Sagrada Família).

o Regulació de les terrasses a l’espai públic.

o Implantació de la nova normativa HUT (en estreta coordinació amb la

Generalitat).

o Suspensió de llicències HUTs (abril 2014).

o Pla de Regulació dels HUTs (mesura de govern maig 2014. Prevista

aprovació inicial per l’octubre).

o Mecanismes estables de coordinació amb les associacions d’allotjament

turístic (GHB, APARTUR, ACATUR)

o Coordinació amb la Generalitat per la necessitat de disposar d’eines de

regulació de l’oferta anomenada “turisme col·laboratiu” (Peer to 2 Peer

– P2P) per tenir-ne un control i poder implicar-la en les estratègies de

distribució territorial del turisme.

Regulació de l’allotjament turístic

El que fa referència a l’ordenació dels serveis d’allotjament i de les seves diferents

tipologies és avui un dels àmbits clau.

Amb un parc hoteler ampli i de molt bona qualitat que ostenta avui més de 68.000 places, Barcelona ha vist créixer en els darrers anys un noves modalitats d’allotjament: algunes d’elles, a mesura que l’ordenament jurídic li donava entitat (habitatges d’ús turístic - HUT) i d’altres sota l’impuls de la generalització de les xarxes socials i les possibilitats que aquestes obren d’intercanviar bens i serveis entre iguals (Peer to peer).La competitivitat turística de Barcelona requereix de l’existència i complementarietat de diferents tipologies d’allotjament turístic, així com el seu desenvolupament equilibrat. Els HUT representen una oferta complementària a la hotelera (avui ofereixen unes 40.000 places), atrauen un públic diferent, i presenten unes característiques que els poden permetre una major capil·laritat a l’hora de repartir millor la riquesa generada pel turisme. Majoritàriament representen una oferta de qualitat i cada cop més professionalitzada.



11

Però és precisament aquella capil·laritat el que pot generar també impactes negatius sobre el territori si no s’ordena adequadament. La seva rapidíssima implantació i l’atomització que els és consubstancial ha produït alguns problemes de convivència. L’atenta observació de les seves característiques, de la seva evolució i de la seva irregular distribució sobre el territori de la ciutat, donen algunes pistes que han de ser considerades per tal de consolidar-los com a oferta estable garantint la seva sostenibilitat. Aquest fou l’objecte de la mesura de govern presentada el passat mes de maig: establir un marc de regulació pel desplegament equilibrat dels HUT a Barcelona que consolidi la seva essencial aportació a la competitivitat turística, faciliti l’encaix amb la ciutat i amb les comunitats on se situïn i garanteixi el nivell de qualitat que la ciutat requereix.



12

REGULACIÓ I CONTROL DELS HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC A BARCELONA

COMPORTAMENT DELS HUTs ALS DARRERS ANYS

El Creixement del nombre d’HUTs a la ciutat ha passat de 1042 a l’any 2008 a un total

de 9.884 a juny de 2014.

Aquest tipus d’allotjament turístic ha tingut un creixement exponencial en part gracies

al marc jurídic que s’ha anat definint amb les conseqüents promulgacions legislatives

sobre la materia:

Així, la figura de l’habitatge d’ús turístic com a tal es consolida amb la definició que fa

la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge, citant que es considera

l’Habitatge d’Us Turístic, com aquella modalitat en que els propietaris, amb

l’autorització de l’administració competent, cedeixen l’ús del habitatge a tercers a

canvi d’una compensació econòmica, sense poder, aquest immoble, estar reconegut

com a residència principal.

Posteriorment, a Llei 9/2011, de 29 de Novembre, de promoció de l’activitat

econòmica, estableix com a tràmit per la seva autorització el règim de comunicació

prèvia, passant a autoritzar-se mitjançant assabentat, i establint com a necessari la

tramitació d’una regulació específica.

Aquesta regulació específica es consolida amb la aprovació del Decret 159/2012, de 20

de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatge d’ús turístic, que

detalla el regim d’autorització i regula les condicions per tal de poder destinar un

habitatge a l’activitat d’habitatge d’ús turístic. Aquests son les següents:

a. Que l’habitatge disposi de la pertinent cèdula d’habitabilitat i de les condicions tècniques pertinents.

b. En cas de gestió per un tercer, declaració responsable de la propietat. c. S’estableix el període continu màxim d’estància de 31 dies. d. La ocupació màxima serà la fixada en la cèdula d’habitabilitat. e. Telèfon d’assistència 24h. f. Prohibició de que l’habitatge pugui al·legar-se com a domicili per part de la

propietat.

Aquest marc normatiu fa, conjuntament amb la demanda d’aquest tipus

d’allotjament turístic, que a partir del 2011 creixi exponencial el nombre d’HUTs a la

ciutat, amb la regularització d’aquells que ja operaven i la sol·licitud de nous HUTs,

passant dels 438 a l’any 2008 al total de 9.884 al juny de 2014, moment en que

aquest Ajuntament decreta la Suspensió de llicències d’HUTs.



13

En la gràfica següent es pot observar el creixement d’HUTs sostingut, amb l’impuls del seu

marc normatiu propi fins la Suspensió de Llicències.

DINÀMICA INSPECTORA HUTs

L’activitat inspectora de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa als HUTs ha estat sostinguda

durant els darrers anys, donant resposta d’ofici a totes les queixes i denuncies ciutadanes, i

veient-se reforçada per les diferents campanyes inspectores que s’han realitzat als Districtes

de Ciutat Vella i l’Eixample.

En el període comprés entre el 2007 i el 2014 s’han realitzat un total de 4.050 inspeccions,

atenent a un total de 461 queixes i denuncies ciutadanes.

D’aquestes, 620 corresponen al pla de xoc llançat al 2008 arran de la Mesura de Govern sobre

la Regulació de l’ús turístic sobre els habitatges, 60 inspeccions corresponen al pla de xoc

desplegat a l’Eixample aquests primers sis mesos del 2014 i 900 al de Ciutat Vella la darrera

setmana.



14

En les següents gràfiques es recull el nombre d’inspeccions en el període comprés entre el

2007 i el 2014, incloent l’inspecció d’ofici i els plans de xoc.

Es rellevant posar en relació el nombre de queixes i denuncies ciutadanes amb la tasca

inspectora, en el següent gràfic es recull el conjunt de queixes pel període comprés entre el

2007 i el 2014.



15

Campanya inspectora al Districte de l’Eixample:

En el Districte de l’Eixample s’han realitzat un total de 305 inspeccions en el període comprés

entre els anys 2007 i 2014, amb un total de 95 queixes i denuncies ciutadanes.

Dins de les 305 inspeccions està inclòs el pla de xoc específic, que es va llançar al mes de gener

d’aquest 2014, amb un total de 60 inspeccions.

En les següents gràfiques es recull el nombre d’inspeccions realitzades i el nombre de queixes i

denuncies ciutadanes en el període comprés entre els anys 2007 i 2014.



16

Campanya inspectora al Districte de Ciutat Vella:

El Districte de Ciutat Vella ha tingut el major nombre de inspeccions de tota la ciutat tan per

anualitats com pel conjunt del període comprés entre els anys 2007 i 2008, amb un total de

2963 inspeccions, i 270 queixes i denuncies ciutadanes.

Dins del total d’inspeccions estan incloses les 900 inspeccions realitzades aquesta darrera

setmana del mes d’agost de 2014.

En les següents gràfiques es recull el nombre d’inspeccions realitzades i el nombre de queixes i

denuncies ciutadanes en el període comprés entre els anys 2007 i 2014.



17

COMPORTAMENT DELS EXPEDIENTS DE DISCIPLINA HUTs

L’activitat inspectora incoa, un cop advertit un incompliment o activitat infractora, expedient

disciplinari. Aquest procediment es el següent:

1. Inspecció i comprovació per recaptar proves de l’activitat. 2. Inici d’expedient i conferiment de vista del mateix al propietari. 3. Apertura del termini de 10 dies per presentar al·legacions. 4. En cas que hi hagi, resposta i nova comprovació si s’escau. 5. Ordre de Cessament i Incoació del Sancionador. 6. Apertura del termini d’un mes per presentar recurs. 7. En cas que hi hagi, resolució del recurs. 8. En cas de resolució no favorable a la propietat, comprovació del cessament de

l’activitat. 9. En cas d’incompliment del cessament de l’activitat es procedeix al precinte.

La dificultat en aquest tipus d’expedient es la capacitat de prova i la contundència de la

mateixa.

El total de 4.050 inspeccions realitzades a nivell de ciutat han resultat en un total de 1952

expedients oberts.

La següent gràfica mostra el nombre total d’inspeccions realitzades i el nombre de queixes i

denuncies ciutadanes en el període comprés entre els anys 2007 i 2014. Cal tenir en compte

que les dades referents a l’any en curs, 2014, corresponen al mes d’agost, l’estimació de

tancament d’any es situa en 350 expedients oberts.



18

RESOLUCIONS DELS EXPEDIENTS DE DISCIPLINA HUTs

L’activitat inspectora, amb la incoació dels corresponents expedients de disciplina, s’ha resolt,

pel que fa al període comprés en els anys 2011 i 2014 amb els següents resultats:

Ordres de restitució 230

Sancionadors 237

Precintes 25

Cessaments Voluntaris 23

Arxius de l’expedient 623

A Barcelona, a 1 de setembre de 2014.

140903 eco + habitat informe model turístic

Economy & Finance