.-,- . . ,

AJUNTAMENT DE SANT JOAN

Per a enriquir el nostre Patrimoni Cultural i com en altres ocasions, 1'Ajuntament recolza qualsevol iniciativa que repre- sente un b al nostre Poble.

Isidre Buades Ripoll, un home de la nostra terra, amant i transmissor continu de la nostra Ilengua vernacla, ha demostrat amb les seues mltiples col~laboracions i creacions contistes, que sent una inquietut per la cultura valenciana.

En base a la seua constancia i per a difondre la cultura po- pular del nostre Poble, hem editat aquest llibre de poesies, desit- jant que servisca per a partir d'ell, vinguen altres que la enriques- quen encara ms.

Sant Joan, 1988

SANT JOAN ANYS

CINQUANTA

ISIDRE BUADES RIPOLL

SANT JOAN ANYS

CINQUANTA

O ISIDRE BUADES RIPOLL @ Excmo. Ajunt. de Sant Joan 'Alacant

ILUSTRACI~NS DE SORIA

Depsito Legal: A-981-1988 I.S.B.N. : 84-595-8124-9

IMPRES EN ELS TALLERS GRAFICS DE PEDRO A. MART~NEZ - (IMPRENTA SAN JOAN) DE SANT JOAN D'ALACANT

A TOT AQUELL QUE PORTE A SANT JOAN EN EL COR.

P R O L E G

Una fotografa de l'ermita de Santa Ana de Lloixa, ales- hores en perill de ruina, va ser el motiu de que Isidre i jo parlarem per primera vegada de coses de Sant Joan.

Prompte em vaig adonar de que em trobava davant d'una persona dels que als pobles solen comptar-se amb els dits d'una ma.

Corrien els anys setanta. Desprs arriba la creaci de I'Associaci Cultural LLOIXA. Isidre hi estava, i al seu bu- tlleti comenca a publicar els seus contes en valencia, que apa- reixien a tots els nmeros.

Sofreix critiques d'alg que altre "puri~ta" que el fan desistir un temps. Pero a la fi s'imposa la seua estima a les coses de l'horta, i continua col.laborant, sense saber-se'n de canvis en LLOIXA.

Pero Isidre dona per aixo i per a ms. Fruit d'eixa fe- cunditat creadora s este llibre. Ben ents que no s esta l'nica obra de pes del nostre benvolgut amic.

Pels primers dels anys cinquanta comencava jo els estu- dis de batxillerat, i vaig vore amb ulls de xiquet i adolescent tot allo que Isidre reflectix als seus poemes d'una manera tan planera i senzilla. Puc assegurar-vos que no se'n va ni cap de mica de la realitat que recorde; aix si, amb ms forca desprs de haver-los llegit.

Per tant, us recomane aquesta obreta per a retornar a un Sant Joan, ms xicotet i pobre, pero ms poble, o n la gent es coneixia tota, i es relacionava. Tot era d'un altra manera.

Per als que n o h o van conixer li pot servir per a intro- ducir-se al Sant Joan que era i ja n o s.

E n qualsevol cas, el mn, el pais, tamb Sant Joan son distints, Sant Joan, si cal, ms. Recordar o comencar a co- nixer el seu passat recient, pense que pot servir-nos per a estimar-lo i sentir-nos poble.

Ramon A. Llorens Sirvent

NOTA DE L'AUTOR

Hui al poble hi ha persones que coneixen b la llengua valenciana, potser que aquestes n o passen d'un u per mil. I pensant que qui la sap i domina comprendra perfectement la meua intenci, he volgut sacrificar una possible lleugera mi- lloria que s'haguera pogut donar a aquesta obreta, per a que el seu coningut s'acoble ms al coneixement de la nostra llen- gua que la major part dels santjoaners posseixen.

Es compren que aquesta atenci n o seria necessaria dins de deu anys, als quals, es pensa que els percentatges seran molt diferents. Pero s el cas que, allo que hui esta fresc a la memoria dema n o es sap com estara, i que escriurer-la ara, encara que xiqueteta i plena d'imperfeccins, potser que ani- me a altres ms capacitats a publicar tot allb que saben i senten per Sant Joan. Pregue als que saben, que siguen be&- vols i que passen la rna a l'hora de jutjar aquestos versets, que tan sols tenen de bo 1'il.lusi i l'inmens afecte amb que estan fets. I als dems santjoaners, que, com jo, parlen la llengua de l'horta, que e m dispensen per eixes paraules que troben tan extranyes i amb les que entropessen, de les que diuen molt expresivament, que els fereixen la vista.

LAPLACETADELACREU

T r e s de maig, La Vera Creu. Les dones acalorades totes elles colorades estan adornant la creu. El sol alt al cel es veu i fa un dia de bandera. Passa per la carretera un carro, dones adu! Els xiquets jugen contents amb un bal botador; No hi ha hui escola, bon temps, vaja, millor que millor. De ca Quica eix un tufet.. . Clients que se n'han anat ms d'un ben arreglat quan ja han matat el "cuquet". En ca "Oronetes", remor, que la madera treballa serradura i borumballa es veu per tot l'arredor. 'Calca" t botifarretes penjant sobre el "mostrador". I el que t bones ganetes d'esmorzar, l'atrau l'olor.

Puix anem a esmorzar, pensen alguns, que ja sn les nou. Ferrers colpejar es senten per mitjan del carrer nou. E n el taller de Grian alg el motor acelera. Un peixcater que volguera estar ja mig hora anant. Unes dones discuteixen omplint canters en la font. I la dula del 'pantano" marmola per baix del pont. Un gos la calor aguanta all esta gitat al sol. I el gos h o fa perque vol busca-l tu al gos la manta. La cadernera s'espanta en ca Rafe1 1"'Albarder". Es que acaba de passar Ramonet el "Soliguer". El "sego" que ven "iguals" baixa pel carrer major. Xiquetes duc l'orinal! la bacora i el tambor. El peix, la revoluci! el borratxo i el cavall! I segueix amb la can@ pel carrer baix per avall. E n el quiosc "caramelos", olis a l'assortidor. Un, diu que van a llevar-los i altre li respon, millor.

El "Sifonero" ompli el carro de botelles i sifons. La "Platera" ve del '3rao" el furg ple de caixns. I les dones replegant les cistelles, l'escaleta, i l'obra d'art contemplant abandonen la placeta. - Me'n vaig a fer el dinar, - jo tamb, Maria, adu i a l'any que ve que torneu, -adu Pepa, que aixi siga i que igual q u e j o ho vegueu, -adu, Lola, adu, Maria i a soles queda, s mig dia soles no, hi ha qui la veu que altra pareix, qui h o diria!

L A PLACETA DE LA CREU.

BENIMAGRELL

A m b un cabds que el1 ha fet d'herba, i tan ple que no pot, ranquejant ve un "agelet" pel cam ve11 de Sant Roc. I s que aqu en Benimagrell passen de pares a fills, com la de criar conills, costums de les nostres rels. De I'horta autentics retalls sn les cases ms antigues. De les portes a les bigues, de les teules als portals. D'horta i de mar l'ambient dolc l'assossegat matinet. L'auto del de Natzaret passa i fa un nvol de pols. La calma s quasi completa i el sol segueix ascendint, cap al mig dia, i sentint aroma authtic d'olleta. Per qualsevol, teuladns. I de veure tanta pau pareix somriure el cel blau als afortunats veins.

E n la volta de Minyana es para un cotxe estranger, a retratar el tricicle de Basili el panader. Un carreter para el carro a la porta de l'estanc, i al moment ix enrotllant amb satisfacci el "cigarro". Venent peix baixa el "Manquet", nombrs assortit proclama. Igual tota la setmana, sardina i bacallaret! Ompli el canter i li entra son a una dona en la fonteta. Perqu2 aigua en ve poqueta, el seu paper fa la font. La dula va cap aval1 i el martaver baixa apressa. Que a el1 el que l'interessa s saber per o n va el tall. Esta l'"Aguasiln al bar preparant totes les coses. Que els clients a aquestes hores el deixen b treballar. L'araucaria s l'arbre aquell, ms alt en un tros ben llarg, que pareix que esta informant: - aqu esta Benimagrell. Els carros del "Zurdo" pugen portant arena del riu. Les rodes, que b colpegen! D u la "reata" pas viu.

I en l'escoleta els xiquets entonen una ca'nc. Les mares dels xicotets ja s'assomen pel cant. I el carrer tot ple de sol d'aromes d'horta d'ahir per canvis n o vol patir ni tampoc ser modern vol. Que tan soles vol ser el1 sense que li facen ombra perque s'ho t a molta honra ser aixo, B E N I M A G R E L L .

LA RAMBLA

D i u m e n g e de vespradeta, El Cervantes ja esta obert. Ja han posat la paradeta, s a mitjan de l'hivern. E n la primera sessi s'amuntonen els xiquets. Els majors, que van ms tard, observen els cartelets. - Que bonica s!, Maria, diu una xica baixet. - El xic s eixe "guapet" que van veure l'altre dia. E n aixd arriba el tramvia, baixen uns alacantins. S'han fet nvia, qui h o diria, s que aqu no hi han fadrins? La que ha fet el comentan s una dona ja vella. - Veges, que l'importa a ella! diu seris el tramviari. I van arribant els xics de l'horta i Benimagrell. A l passeig anira ella i all tumb anird ell.

L a part del cine i Carrasco era costum passejar en l'hivern, i si era estiu a la del grup escolar. Ai Rambla de .Sant Joan! aquella rambla curteta. Sempre el tramvia passant fent luxe de campaneta. Ja la gent a eixit del cine i alguns se'n van a sopar. Els jovens, mes que fa fred, es posen a passejar. I aix6 tenint com tenia el poble prou menys gent, el passeig sempre s'omplia mes que n o fera bon temps.

' A l'hora ja s'aclaria de gent i, poquet a poc, quedava a soles del tot a l'eixir l'ltim tramvia. A i Rambla de Sant Joan! bonica, tranquila i neta, que jo veia tan gran quan era encara curteta.

L'ORDANA

D i u m e n g e en la vespradeta i l'ambient s obtimista. Puix es t hui la certea de derrotar al 'olista: Moslts dels que solen anar el diumenge en la vesprada al nostre camp de L'Ordana, s per poder esclatar pegar crits i patejar el que li dona la gana. Si n o el deixa ni piular la dona, i l'autoritat a tot l'imposa una pena, s lojic que vaja al camp i s'ho passe b assajant els quadrets d'aquesta mena. All el tracte s diplomatic - Maricon.. . Xa! so Ramn! "chilla" quasi tot el mon a l'arbitre que s simpatic. Un dels nostres va i xuta i derriba a l'adversari. Si arriba a ser al contrari l'hagueren dit filld de p.

Coses d'ell, comenta alg, i l'arbitre que esta prop n o h o veu, nosaltres tampoc i n o protesta ning. No passa res, cap avant! mes canvia el joc de moment. Abans anavem guanyant i ara hem acabat perdent. Desprs de molt escoltar desproposits a tothom, i disgustat veure com no fan noms que insultar. E m deixa prou estranyat que al eixir e m preguntara molt educat, cosa rara, un xic, qui havia guanyat I avergonyit que estic molt de veure al public actuar que ms que homes semblen llops. sense parar-me a pensar he cregut b contestar: A i fill meu, hui e m perdut tots.

EL CARRER LA MAIGMONA

S d n les nou i en aixd assoma un pastor, cabres, xotetes pel cam de Rajoletes cap el carrer La Maigmona. Terreguera del cam i ombra tupida d'oms. Olivetes del cuquello, darrere un nvol de pols. E n el gorg del mol naden uns anecs en l'aigua clara, les cabretes passen ara se n'entra la molinera. I desprs estn la roba quan passa la polseguera. Una merla el cant entona en el pinar del viver. I hi ha remor moliner en el carrer La Maigmona. L'aigua del panta que passa tranquil. la per baix del pont. I la del "grifet" n o para d'omplir canters en la font.

Es senten els teuladns en els bancals de sembrat, i disfruten els vefns de pau i tranquil. litat. Les casetes miren totes a les serres de ponent, i si cauen quatre gotes: senyores ja esta plovent. I el carrer que era de pols, quan transcorre un instant, passa com en altres molts que es tornen carrers de fang. A i carrer de La Maigmona! quan et veur quitranat. A m b bon pis, bona "baldosa" i en la nit i lhminat.

Un gos perseguint a un gat ha fet bona polseguera, i un carro, que ara ha passat que va a la finca La Era.

EL CARRER LA MAR

D i u e n EZ Carrer La Mar, el nom ja li ve de vell. 1 quan s l'hinvern i plou pareix que la mar s ell. Hi ha silenci en el carrer i s un dia solejat. A faita Enric el barber a un client de l'internat. De moment es sent xisclar: - ai senyor quin maldecap. Juguera han organitzat els xics del grup escolar. De dia en dia a Sant Joan hi ha ms gent i alg assegura, que s el poble d'Alacant on es veu ms criatura. Es troben algunes dones el seu portal agranant, i el carro del "basurero" la brutcia replegant.

Pormpte aqu hauran sudors i sobresalts i carreres, que ja algns treballadors estan posant les barreres. Els alacantns vindran plens d'il. lusi i d'alegria, i a peu molts se'n tornaran perque han perdut el tramvia. Se n'anira la tristor del carrer mentre toregen. I si del panta algns reguen la squia n o fara olor. Noms tenim quatre arbrets i han dit que van a tallar-los. Mes que estiguen ronyosets deuriem de conservar-los. Si els tallen, mala barraca. N o veurem segurament ms disfrutar a la gent per les festes amb la vaca. A i carrer de clots i terra! vehicles, no en passen molts. Si no tiraren tant d'aigua ens menjaria la pols. Prompte estara quitranat han dit, pero a m i n o e m cregues, diu un, i li han contestat: - N o menjes mentre no ho vegues.

uan fa les ventiquatre hores de Q dia dotze comenca del "Cristo" la nostra festa arnb canyetes voladores. A m b el repic de campanes i el tro classic del masclet quan el poble ja te ganes de sentir l'esclafit sec d'aquest tro festiu que anncia i per tres dies renncia al treball, que ja esta b. Globus que se'n van ben alts van proclamant l'alegra que comenca en aquest dia al poble de Sant Joan. Quan silenci es fa de nou s'anncia que alg va a fer un brillant preg fester que sense micro ja s prou. Es fa el preg i s'aplaudeix - calurs i aixordador- Perque sempre a l'orador l'esforc b li s'agraeix.

Desprs s'inicia suau l'antiga marxa reial, que s hui l'himne nacional, per la banda de La Pau. La gent pareix que es complau perqut? la festa comenca. - Veurem si enguany no ens plou, algn vell, segur que pensa. Perqut? del "Cristo" la festa o1 a mel i sembradura. A rafm madur i omplidura i a pluja quan ja s la vespra. Aseguren que son bones les vaques que enguany han dut. 1 comenten unes dones que els .seus fills ja ho han sabut. Diuen que s molt bo el castell i tumb la vocalista. Que la carrera ciclista passa per Benimagrell. I com sempre, perspectiva de passar dies felices.. . D'evitar els compromisos per que molt cara no siga.

-1 ; * - -

D e l "Cristofl s la Process un acte extraordinari, per ser rnultitudinari i de rnolta devoci. Acudeixen forasters que de l'acte n o s'obliden, rnolts que al poble ja no viuen pero sn santjoaners. I aix el dia de la festa quan el sol ja va de posta.. Van acudint a l'esglesia parant-se rnolts a la porta. Uns per al ciri comprar i altres perque estan b all, per al parent saludar, a l'arnic o antic vei. Desprs ja s'ha post el sol. Cada volta ve rns gent i la rernor va creixent. Van les carnpanes al vol. 1 ja els que van al davant han pegat casi la volta, quan el "Cristo" encara va eixint gloris per la porta.

Darrere del sant el clero va, i desprs autoritats, seguint-los els convidats de sempre, sense dudar-ho. Per fi la msica va tocant les cancons que sempre el catorze de setembre per la vesprada han tocat. I dos llargues files van de fidels molt ben vestits. Vells, menys vells i molts xics al seu "Cristo" acompanyant. A la fi el "Cristo" ha arribat a la porta de l'esglesia. Davant de la concurrencia es bota el foc anunciat. I baix del cel platejat el que abans fora cel blau. u n crit fins a el1 s'ha llancat - Visca el "Cristo" de la Pau!. I com tot s'ha d'acabar, s'acaba la process. Se'n van tots, el primer jo, cansats a casa a sopar.

EL MERCAT

E s diumenge i hi ha mercat, poc trafic en aquest dia. Alguna moto, el tramvia, hi ha pau i tranquil.litat. Acodeix el llaurador, vegent-se la negra brusa que alg ve11 encara usa, faca fret faca calor. Verdures de qualitat, bones tomates, pebreres, bajoquetes les primeres que el xixonenc ha portat. Tot quant es porta al mercat no s sempre g2nere bo. Mes, el venedor pregona que allo que el1 ven, que ho dna, s genere superior. Si s ceba, de la millor, i el preu, de collir ja h o val. Si sn figues, maduretes de la goteta la mel.

Els melonets sn de sucre les faves de Mutxamel. 1 assegura un venedor, que e m sembla s alacant, que els seus platans sn d'sm "barco" que ha vengut aquest mat pel bracal de Beniali i ha descarregat aqu. Riuen les dones i el1 ven la fruita que esta prou mal. I protesten. -Que voleu? si ha vengut per un bracal. Mentre, el bon llaurador que porta el sol en la cara. Ha comprat l'aigua ben cara i esta de molt mal humor. Si no rega es seca el camp, si rega s precs que perga que es menjar collita verda. Per que seguir treballant? 1 l'home vestit de do1 amb negra i lluenta brusa se'n va sense adu ni excusa, que veure el mercat no vol. Diferents aquestos dies del poble que ha canviat, d'haver diumenge mercat comercos i barberies. Del que el valencia parlant era inmensa majoria. Encara on la gent vivia distanciada d'Alacant.

Puix tan soles el tram6ia (mitja prou lent, com sabeu) portava la gent arreu i a la ciutat ens una. Com et recorde, mercar! tan xiquetet i hortola. Des de que t'han traslladat no tens personalitat. Et trobe tan canviat! perqu2 no es veu rri una brusa i que la llengua que s'usa, quasi s per tots castella.

LA PLACA D'ESPANYA

R a g a o n esta present en la millor situci. Religi, administraci y tamb l'ensenyament. Els arbres donen verdor a l'abans pelat quadret, hi ha font que calma la set en els dies de calor. Beuen all els teuladns, i altres classes de pardals. Amb els canten i poals es serveixen el veins. Creua la placa el tramvia, qan a Mutxamel va i torna, i alegra d'alguna forma l'antiga monotonia. Placa o n enyorar les flors i de pregns escoltar. Lloc de riure i lloc de plors, l'antic hort de Don Gaspar. Placa on venir a pagar-. els pacs a l'ajuntament. I els xics on poder cobrar del grup bon enseyament.

Sols malfgura la plaga l'imp ropia peixcatera. Jo b que la llevaria, alg vindra que aix faca. La tendeta del canto te poc trafic de clients. A l grup si que li en veig jo on els xics estan a cents. El quiosquet ven periodics no massa, perqu2 la gent. Mes que els preus solen ser modics llig poquet per no dir gens. En canvi al forn d'Escoda es veu molta dona entrar. El pa, els dolcos o la coca tots els matns a comprar. Alg hi ha que en l'espraeta sol eixir a passejar. si hagueren posat banquets es podrien assentar. Placa principal del poble, no hi ha f i en realitat perqu2 a t la gent s'acoste, i pers personalitat.

EL TRAMVIA

C r e u a v a el poble el tramvia de Beniali a l ~ e l l o t ~ e , des de les sB a les onze sense perdre cap de dia. I tenia el seu encant infal.lible tots els dies: El de saber quan eixies, pero, arribar, aixo quan?

i

De Sant Ioan a Alacant tardava ci voltes una hora. I aixi i tot hi ha qui li plora al tramvia, recordant. Tramvia de Mutxamel tramvia nmero quatre. Per molt "roio" que faca ms-que tu n o en fara un altre. Tramvia de facil porta d'anar i tornar corrent, aquel1 que creuava l'horta servint a la seua gent. Tramvia molt matiner . de ')laceros" i molleras, de fabricants i "banqueros" de dependents i d'obrers.

Cada hora tenia un pblic que anava anant i tornant, corn el tramvia dels "novios" l'ltim que anava a Alacant. Tramvia de Mutxamel tramvia nmero quatre, diuen els que b et recorden. Per molts vehcles que posen corn tu ja n o n'haura un altre. E n compte de Mutxamel d'ensonyament degu dir-se, ja que en ell, xerraves, llegies acabant per adormir-te. Xisclava davan t l'esglsia tamb a la fi del passeig, pero ja n o disgustava perquc? el xiulet avisava i ning ho trobava lleig. Era groc corn albercoc, jo vert corn el julivert, i ara que fa t m t d'any e m trobe corn el refrany negre corn el gra de pebre. Tramvia dels hortolans tramvia nmero quatre, aquel1 dels meus joves anys quan jo tamb era un altre.

L'ENTERRO

Q u a n jo recorde al meu poble sempre fa bon temps i sol. Mes hui que el tema s de do1 forcosament te que ploure. Vesprada trista i de gotes d'un dia a la fi d'octubre, que ja de per si s prou fnebre estirant les cares totes. E n l'esglsia la campana el to repeteix, mort, mort! Alg pensara, te sort! qui deixa la vida humana. Eix el cura i resa breu una extranya lletania. Que pareix concorde al dia i que sols entendra Du. El capella abrevia prou, i a les rares expressins segueixen les bendicins que no banyen perqu2 plou. I baix la fresca plugeta la fnebre comitiva. Mamprn la marxeta viva cami del de Mancaneta.

Una fila es fa al travs, que mira amb agraiment. Als dems passant que diuen: - Tacompanye en el sentiment. A bracos, xocar les mans dels ms in tims, llagrimetes. Sacaba la cerimonia i encara n o les gotetes. Del pescant ja esta damunt el cotxer, arre cavall!. Uns segueixen per amunt i altres se'n van cap avall. I ja n o queda ning davant del de Mancaneta. Un quants se'n van al Bar Pepe a pregar per l'animeta. No es cosa de totxeria la mort, que t que arribar. I que ens sospendra algn dia potser que sense avisar. Per a m i n o s aixo quan vindra, i m 'agradaria, que fra tard eixe dia i que fra a Sant Joan.

. y

I N D E X

1 LA PLACETA DE LA CREU . . . . . . . . . 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 BENIMAGRELL 17

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111. LA RAMBLA 23 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV L'ORDANA 25

v

VI VI1

VI11 IX

X

XI

XII

EL CARRER LA MAIGMONA . . . . . . . . 27 EL CARRER LA MAR . . . . . . . . . . . . . . 29 6 6 ~ ' ~ ~ ~ ~ ~ A f l . . . . . . . . . . . . . . . 31 LA PROCESS~ DEL CRISTO . . . . . . . . 35

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . EL MERCAT 39 LA PLACA D'ESPANYA . . . . . . . . . . . 43 EL TRAMVIA 47

L'ENTERRO . . . . . . . . . . . . . 51

PORTADAPRLEGNOTA DE L'AUTORLA PLACETA DE LA CREUBENIMAGRELLLA RAMBLAILLUSTRACI 1L'ORDANAEL CARRER LA MAIGMONAEL CARRER LA MARL'ALBORILLUSTRACI 2LA PROCESS DEL CRISTOILLUSTRACI 3EL MERCATLA PLACA D'ESPANYAILLUSTRACI 4EL TRAMVIAILLUSTRACI 5L'ENTERRO