REVOLUCIONS LIBERALS

LIBERALISME

És un corrent ideològic , polític i econòmic sorgit a partir de les idees dels il.lustrats francesos i anglesos del segle XVIII.

Característiques:1. Sobirania nacional: els ciutadans constitueixen la

nació i elegeixen uns representants per mitjà del sufragi.

2. Separació de poders3. Existència d’una Constitució elaborada pel

Parlament. Llei que garateix els drets i les llibertats dels ciutadans, fixa el límit del poder.

4. Dret de la propietat privada i lliure mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.

ASSEMBLEA CONSTITUENT

ASSEMBLEA LEGISLATIVA

SUFRAGI CENSATARI

SUFRAGI INDIRECTE

SUFRAGI UNIVERSAL

REVOLUCIÓ FRANCESA

FRANÇA SEGLE XVIII

El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes eren les següents:

Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.

La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.

A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.

ETAPES

ESCLAT REVOLUCIONARI – MAIG-JULIOL 1789

MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1792-1794

1. Girondins2. Jacobins

REPÚBICA BURGESA 1794-1799IMPERI NAPOLEÓ

L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ

Per solucionar la crisi financera es volia fer una reforma fiscal que obligués a l’aristocràcia a pagar impostos

Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals

Els Estats Generals es van obrir al maig de 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat.

REI

NOBLES CLERO TERCER ESTAT

Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació i el vot per persona.

DAVANT LA NEGATIVA EL TERCER ESTAT VA ABANDONAR LA REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS A VERSALLES

El tercer Estat es va reunir a un pavelló de Vesalles (Jeu de Paume) i van erigir en ASSEMBLEA GENERAL CONSTITUENT i es van comprometre a elaborar una Constitució.

El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.

La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.

El Rei va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Constituent.

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

Es va decretar l’abolició del feudalimeEs va promulgar la Declaració dels Drets de

l’Home i del Ciutadà1791 es va promulgar una Constitució:1. Separació de poders2. Sobirania nacional3. Sufragi indirecte i censatari

Monàrquics: 1. Absolutistes2. Constitucionalistes

Republicans:1. Girondins (moderats)2. Jacobins (radicals)

Problemes Monarquia parlamentària

Oposició del rei i la noblesa a acceptar l’Assemblea Nacional i les noves lleis.

El Lluis XVI intenta fugir L’Imperi Austríac vol envair França per

restablir l’Absolutisme, al 1792 arriben a les portes de Paris

Agost 1792 Els sans-culottes assalten el palau reial, empresonen al monarca i proclamen la República.

ETAPA GIRONDINA

La República queda en mans dels GirondinsS’inicia un judici contra Lluis XVI i Maria

Antonieta

La mort del rei va provocar una coalició absolutista de tots les monarquies d’Europa contra la França Revolucionària.

Davant d’això els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va ser més radical.

Nova Constitució:1. Sufragi universal directeLleis socials per contentar els sans-culottes:1. Distribució de béns entre els indigents2. Control de preus i salaris3. Venda de terres del clero

ETAPA JACOBINA

L’executiu queda en mans de Roberspierre

Impulsa la política del TERROREs suspenen totes les llibertatsLlei de sospitosos: castiga amb presó i

guilotina els que s’oposaven al govern.

Es van tancar esglèsies i es va crear un nou calendari i el culte a la deessa Raó.

Caiguda dels jacobins

La radicalització de la Revolució va provocar el rebuig de la burgesia i gran part de la població.

1794 l’alta burgesia va fer un cop d’Estat i posa fi a aquest període.

Roberspierre i altres jacobins són executats.

REPÚBLICA BURGESA: EL DIRECTORI(1794-1799)

Es va otorgar el poder executiu a un govern de 5 persones (EL DIRECTORI).

Es va restablir el sufragi censatari

CRISI POLÍTICA I SOCIALIntern: Va haver de fer front a l’oposició de

les classes popular i l’aristocràcia. Extern: Guerra contra les potències

absolutistes

NAPOLEÓ

Durant el Directori es van obtenir grans victòries militars en la guerra exterior gràcies a un jove general: NAPOLEÓ BONAPARTE

REPÚBLICA BURGESA: EL CONSOLAT

1799 Napoleó amb el suport d’una part de la burgesia protagonitza un cop d’Estat.

L’executiu queda en mans d’un CONSOLAT: format per tres cònsols.

1800: Napoleó va ser proclamat primer cònsol

1802 cònsol vitalici 1804 es proclama EMPERADOR

FÍ DE LA REVOLUCIÓ

LA FRANÇA NAPOLEÒNICA

NIVELL INTERNVa garantir l’ordre públicReorganitza l’administració i el territori per

augmentar l’eficàcia en el cobrament d’impostos

Va elaborar un codi civil que consagrava els principis de Llibertat Igualtat ascens per mèrits

Imperi Napoleònic 1811

Va establir una hegemonia de França arreu d’Europa

A tots els països annexats o sota la influència francesa,

-Napoleó va col·locar al tron generals del seu exèrcit

-es van propagar les idees revolucionàries.

La caiguda de Napoleó

Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.

Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora.

L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.

Va ser vençut a Rússia

Napoleó abdica i fou desterrat a l’illa d’Elba 1814

Retorn efímer al 1815

(Imperi dels 100 dies)

Batalla de Waterloo

Fou desterrat a l’illa de Santa Elena

LA RESTAURACIÓEL CONGRÉS DE VIENAEls països vencedors es van reunir a Viena al

1814 perRefer el mapa europeuRetornar a l’Antic Régim: RestauracióRetorn dels monarques deposats per

NapoleóEstablir l’absolutisme a totes les potènciesProtegir l’Esglèsia de Roma

NOU MAPA

França perd el seu imperi i torna a les fronteres abans de la Revolució

Rússia amplia territoriS’uneixen Bélgica i HolandaEs crea la Confederació d’estats alemanys

controlats per ÀustriaÀustria amplia territoriPrússia amplia territori

LA SANTA ALIANÇA

Per garantir l’ordre establert Àustria, Prússia i Rússia van signar un tractar anomenat la Santa Aliança.

Es comprometien a sofocar qualsevol aixecament revolucionari a Europa.

Exèrcit: 100.000 fills de Sant Lluís

LES REVOLUCIONS DEL 1830 I 1848

AL 1820 va haver una onada de revolucions sofocades per la Santa Aliança.

Al 1830 va haver una segona onada revolucionària. A França van triomfar i van enderrocar el monarca absolut Carles X i proclamar una monarquia parlamentària.

Revolucions 1848

Nova onada revolucionària a França , Aústria , Hongria, nord Itàlia…per aspirar al sufragi universal, sobirania popular i igualtat social.

Es comença a utilitzar el terme democràcia.Sorgiment dels treballadors com a força

política.Moltes van acabant ser sufocades però les

reformes democràtiques es van acabar de consolidar al segle XIX.

NACIONALISMES

Ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirnia i crear el seu propi Estat.

Defensa la necessitat de coincidir Estat i Nació

Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis.

Estat: organització política i administrativa formada per institucions que exerceixen el poder en un territori determinat.

Pot ser:

Disgregador: Unificador: