revista mà 13 osona

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!5Revista Mà

Premi Paco

Candel 2008

GRATUÏT

Número 13Març 2009www.revistama.cat

“La mentalidad de la

India es muy difer-

ente”

“ al’eqliyat an yawdan an India maxtalfa attas “

“The Indian mental-

ity is very different”

« Les Indiens ont une tout autre mental-ité »

ENTREVISTAP. 4 I 5“A l’Índia treballava amb families amb dones maltractades”Margaret Chettiar

Presidenta de l’associ-

ació social i cultural de

l’Índia

l

a

YY

Què té l’equip blaugrana que enganxa autòctons i nouvinguts?

Barça, cohesió i identitat

Las personas de origen

extranjero y el Barça

iwadan idihajan zi barra

dal Barsa

People of foreign origin

and Barça

Les personnes d’origine

étrangère et le Barça

NOTÍCIES P.9

S’han multiplicat les demandes socials a Càrites

Amb VEU dE dONA P. 17

Entrevista a la periodista Zulma Sierra

En Cáritas han aumentado

las demandas sociales

di karitas yammani attas

talabat nalmu’awana

The number of requests

for help from Càritas

has increased

L’association Cáritas

a vu augmenter les

demandes sociales

Entrevista a Zulma Sierra,

periodista del semanario

Latino

amsawar ak Zulma Si-

erra, asah’afi an asbu’iyat

latino

Interview with Zulma

Sierra, journalist on the

weekly Latino

Un entretien avec Zulma

Sierra, journaliste de

l’hebdomadaire Latino

REPORTATGE P. 6 I 7

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand magazine Living together in Osonamagazine Main vivre ensamble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

Tots som immigrants, posa’t el braçalet!Davant l’actual conjuntura d’ocu-pació que es viu a nivell mundial, els convocants d’“Un dia sense immigrants a Europa” han decidit reorientar l’interès que aquesta iniciativa ha suscitat cap a una campanya impactant, que pretén, d’igual manera, cridar l’atenció sobre els efectes nocius del racis-me i la xenofòbia. La iniciativa, titulada “Tots som immigrants, posa’t el braçalet!”, consisteix en que cada divendres, a partir del pròxim equinocci de primavera (20 de març, una jornada abans del Día Internacional contra el Ra-cisme), els immigrants i persones sensibles al tema migratori utilit-zin un braçalet identificatiu amb un símbol de la Immigració. La campanya, que neix de la ciutada-

nia i és oberta a tot aquell que s’hi vulgui sumar, s’estendrà fins un divendres abans d’iniciar el solstici d’estiu (20 de juny). Amb ella es pretén recordar una època en la que la xenofòbia i el racisme es van convertir en política d’Estat.La imatge, que reflexa dues orenetes –au migratòria per excel•lència- volant en sentit con-trari sobre una i –lletra inicial de la paraula immigrant en la majo-ria d’idiomes europeus-, es pot des-carregar de totes les pàgines web que es sumen a la iniciativa, com www.tribunalatina.com o www.canallatino.tv. Es pot imprimir en diferents mides per retallar-la i enganxar-la al braçalet. També es troba en alta resolució per estam-par en samarretes o afiches.S’ha de tenir en compte:La Unió Europea ens va atraure amb la seva imatge del benestar, la seva necessitat de mà d’obra i d’increment demogràfic. Amb la nostra feina hem ajudat a construir la prosperitat dels seus països. Hem intentat formar part

de les seves societats. Malgrat tot, el declivi de l’economia mundial ha disparat les alarmes. Ara no semblem tan necessaris. Els dis-cursos xenòfobs es reprodueixen en diversos països d’Europa i els “sense papers” són perseguits com delinqüents.Al llarg del segle passat milers d’europeus van emigrar a altres terres buscant el benestar. Avui, molts dels seus fills i néts tornen a buscar oportunitats. La història es repeteix, perquè som aus migra-tòries, orenetes que solquen una i altra vegada el cel en busca de ventura. Avui aquí, demà allà.

Diari El Mundo Hispano

Canal latino de T.V. de Catalunya

Asociación Nuevos Colectivos de

Catalunya

Diari Digital Tribuna Latina de

Catalunya

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Cómo valoras las respuestas de los gobiernos a la actual situación económica?

NEXT QUESTION:How do you rate govern-ment respons-es to the cur-rent economic situation?

ASEQSI ID GHAYASSEN:¿mamac twarid ala-jwiba nal hukumat ax alwad’iya liqtisadiya iyadjan raxu?

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous de la manière dont les gouverne-ments répondent à la situation économique ac-tuelle ?

Malgrat la retòrica política, també la del president del govern central, que s’ha d’afrontar la crisi amb més polítiques socials, la realitat fins ara és tot el contrari. Posaré com a molt humil exemple a aquesta revista: si mireu la pàgina dels crèdits de la Revista Mà, veureu

que aquesta publicació rep una ajuda tant de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya com del Ministerio de Trabajo y Asun-tos sociales. De fet no són dues ajudes diferents sinó la mateixa. Doncs bé, amb l’ajust pressuposta-ri del govern central -política d’austeritat davant la crisi obligada a cada ministeri- la partida que el Ministerio donava a la Generalitat per realitzar “polítiques d’immigració”, entre elles ajudes a entitats socials com l’editora de la Revista Mà, ha patit una retallada de 50 a 32 milions d’euros. No és que aquesta revista sigui la clau més important per a la cohesió social però, deixeu-m’ho dir, n’és una bona eina. Però a més de la publicació que teniu a les mans -o a la pantalla!- amb aquests fons es pagaven coses tan vitals per la cohesió social del país com les Aules d’Acollida i els Plans d’entorn de les escoles.Cal dir-ho sense por: estem davant una greu crisi econòmica que pot derivar, si no ho està fent ja, en una crisi social de dimensions històriques: hi-poteques per pagar, subsidis d’atur que s’esgoten, taxes d’atur mai vistes per sobre del 20% que no tenen aturador, caiguda del consum... I és evident que els polítics que ens governen, amb ajudes sols a la banca que ha provocat la crisi, sense més polítiques socials, sinó menys, sense mesures que garanteixin els nivells mínims de subsistència i benestar, no hi estan responent. Calen polítics valents que apostin per un gir en les prioritats pressupostàries cap a les polítiques socials a tots els nivells. Ens hi juguem molt. Molt més que aquesta humil revista, evidentment, que continuarà enda-vant mentre sigui necessària.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALNo se puede responder a la crisis bajando salarios i haciendo recortes socialesAR’MATBAÀwadji ca mumkin umaci dalh’al nalazma asanqas naccahriya nigh taxfidat lijtima’eya

EDITORIALIt’s not possible to respond to the crisis by cutting salaries and social benefitsEDITORIALLa réponse à la crise ne peut être la baisse des salaires et des prestations sociales

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Estava en contra de la realització de l’aeroport perquè és una barba-ritat fer un aeroport corporatiu en una zona tan petita i on la terra és destinada al conreu. Nathalie Tirot 39 anys. Taradell

Tothom vol progrés, millores de comunicació, però per altra banda quan s’engega alguna proposta en aquest sentit sempre hi ha un sector de la població que només sap dir “No!”. No només s’ha de saber dir no, sinó que s’ha de saber raonar-ho i establir alternatives amb contra-propostes. No n’hi ha prou amb dir “No!”. Eduard Soler49 anys. Centelles

Un projecte així necessita consens, i això es va fer molt malament. Ara bé, Osona i la seva economia en caiguda lliure no es pot perme-

tre perdre inversions que crein llocs de treball i diversifiquin el teixit econòmic.Marta Lliuró 30 anys. Vic

No és veritat que un petit aeroport sigui un problema pel medi ambient i el veïnat. Tot el contrari, és un atractiu. N’hi ha a la Cerdanya, a la Seu d’Urgell i a Òdena, a l’Anoia, i ningú ho veu com un problema. Andreu Carretero 37 anys. Tona

Primera: No perquè hi hagi crisi ens hem de carregar el territori, que és la primera excusa que posen els especuladors. Segona: Es destrueixen més llocs de treball que no pas se’n proporcionen, tal com va dir l’autor de l’estudi de l’aeroport, tant directament com indirectament. Tercera: Es carre-guen el poble íber, a Malla, que està protegit per la Generalitat de Catalunya (quina contradicció), perquè en definitiva, després, la gent se’n va de turisme als llocs on han sabut preservar el territori. La gent s’estima més anar a Formen-tera que a Salou. Hem de preser-var Osona. I si volen potenciar les comunicacions, que comencin desdoblant la línia de tren que va

fins a Puigcerdà. A més, els polítics del Consell Comarcal, que han fet molt mala gestió amb l’aeroport,

quan han anat maldades, no han sabut donar la cara. Albert Portell i Camps 34 anys. Vic

No és necessari aquest aeroport a Osona. La resta d’aeroports no estan tan allunyats! A més, no cal espatllar la comarca d’aquesta manera. Martina Prat32 anys. Manlleu

Aeroport, projecte fallit. Què en penseu?

r

Es diu que la població estrangera incideix de forma directa en

l’augment de la delinqüència, però la Secretaria d’Estat de Segure-

tat desmunta aquest rumor amb un exemple: “L’any 2002, amb la

meitat d’immigrants, la taxa de criminalitat era 1,5 punts supe-

rior a la de 2066. Per tant, no hi ha correlació entre immigració i

delinqüència”. Experts com José Luis Díez Ripollés, catedràtic de

Dret Penal de la Universitat de Málaga, comparteixen aquesta

teoria: “no es pot afirmar que a presència d’immigrants sigui

determinant a l’hora d’explicar els nivells delinqüencials”. La

Policia confirma que el 63,5% de les bandes criminals són mixtes

(integrades per espanyols i estrangers).

“Els immigrants vénen a cometre delictes”

LES MENTIDES DEL RACISME (13):

Participa!

Propera pregunta

Com valores les respostes

dels governs a l’actual si-

tuació econòmica?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Crisi i retallades socials

LAS MENTIRAS DEL RACISMOLos inmigrantes viene a cometer delitosIKHARRIQAN N’RÙNSORIAimhajan atasand ad artakban al jarayim

THE LIES OF RACISMImmigrants come here to commit crimesLAS MENSONGES DU RACISMELes immigrés vien-nent ici pour com-mettre des délits




4

Entrevista a Margaret Chettiar, presidenta de la asociación social y cultural de la Indiaamsawar ak Margaret Chattiar Raissat na tmas-munt natwusna an India

Interview with Margaret Chettiar, President of the Indian Social and Cultural AssociationUn entretien avec Marga-ret Chettiar, présidente de l’association sociale et culturelle indienne

Per què van decidir tirar endavant l’Associació so-cial i cultural de l’Índia?Perquè aquí a Osona hi ha molta gent de l’Índia però no es coneix-ien entre ells. Les famílies van venir de diferents zones del país. Molts d’ells no parlaven entre ells perquè no es coneixien, jo el que volia és que es coneguessin millor. L’únic motiu va ser aquest: conèixer-nos i parlar.

Quina representació té la comunitat índia a Osona?Més o menys hi ha 100 famílies. Cada família té 3 o 4 fills, com a molt poc, 2 fills.

Quines activitats voleu fer des de l’associació?Primer volíem que la gent del país que viu ara aquí, a Cat-alunya, es conegui, i després volem donar a conèixer la nostra cultura a l’altra gent, als catalans. Si hi ha una associació al darrera es poden fer coses. El dia de la República de la Índia, el 26 de gener de l’any passat, ja ens vam trobar i vam parlar per veure què havíem de fer. Jo no esperava que vingués tanta gent, però en va venir molta i va anar molt bé. Aquest dia jo vaig dir que l’associació havia de servir perquè primer nosaltres ens coneguem entre nosaltres.

Per què és tan important que es coneguin entre vostès?Perquè quan les famílies ar-riben, no saben què és aquest país, és molt diferent del que es pensaven que es trobarien des de l’Índia. Quan arribem aquí és un xoc. Si hi ha una associació de gent que ha vingut aquí, hi ha un intercanvi i ens coneix-em. Tothom va estar d’acord, primer ells volien conèixer-se entre ells. Després ens hem continuat trobant, però la gent

ENTREVISTA A FONDO“La religión sikh es una religión abierta pero social-mente cerrada”AMSAQAR GHAR RAJJAXT“ addayyana sixiya dij nad-din yazam maca ijtima’eyan iballa’e “

IN-DEPTH INTERVIEW“Sikhism as a religion is open, but socially it is closed”LA GRANDE INTERVIEW« La religion sikhe est une religion ouverte mais fer-mée sur le plan social »

g

“La religió sikh és molt oberta, però molt tancada socialment”Margaret Chettiar, presidenta de l’associació social i cultural de l’Índia

Entrevista

g

L

Margaret Chettiar, presidenta de l’associació social i cultural de l’Índia

Nascuda a Bombai (Índia), la Margaret Chettiar és una de les dones més actives i amb més empenta que hi ha a la co-marca d’Osona. Des de fa pocs mesos presideix l’associació social i cultural de l’Índia. És la repre-sentant d’una comu-nitat molt marcada pel pensament mas-culí i per una religió, segons diu, molt ober-ta, però molt tancada socialment: els sikh. Sara Blázquez Vic

Entrevista



“En India trabajaba con familias con mujeres maltratadas”“ di India tugha xad-magh ak arwaxunat igha yadja macakil ak tim-gharin “

“In India I worked with ill-treated women and their families”« En Inde, je travaillais auprès de femmes bat-tues »

g

Entrevista

“A l’Índia treballava amb famílies amb dones maltracta-des, però no només parlava amb la dona sinó amb tota la família”

necessita solucionar problemes com els papers... Per això vaig voler posar-li “social” al nom de l’associació, hi ha molts problemes socials, de feina... Si només posàvem “cultural” no hi entraven aquestes coses, que-dava molt limitat. Però tampoc podia posar només “social”.

Quants són a l’associació?Nosaltres fem sòcies a les famílies, no a les persones, i ara tenim 60 famílies apuntades, però no posem com a socis cada persona de la família, posem un nom de la família i el nombre de persones que són. Tots són més de quatre persones, no n’hi ha de 3 o de 2. Són nombroses.

Què és el que se li fa més difícil?Hi ha molta gent aquí que és de la religió sikh, aquesta religió també és molt nova a la Índia, té 600 anys. Són molt bons, fan pregàries i donen de menjar a tothom. Sempre estan oberts, fan la pregària i donen esmor-zar, dinar... És la única religió que ho fa a l’Índia. És un grup i una religió molt oberta, però socialment és molt tancada. No vol l’ajuda de la gent, és molt difícil que s’obrin socialment. I jo penso que si aquesta religió és tan bona, amb la mentalitat tan oberta, per què no es deixen ajudar? Per mi és complicat. Jo sóc de Bombai, no sóc del Panjabi, i tenim la mentalitat de la gent que viu als barris, ens ajudem entre nosaltres, lluitem junts per aconseguir el que necessitem, ajudem els altres barris... Jo tinc aquesta manera de pensar, però ells no pensen igual. Jo vull predicar amb l’exemple, però ells tenen prob-lemes, com la manca de feina. A l’Índia sí que falta el menjar, però aquí no. Per què no fan treball social? Es poden invertir

aquests diners per ajudar en altres coses.

Quant temps fa que és aquí?Ja fa 11 anys que sóc aquí, però jo vaig venir per diners. Hi tinc família, a la Índia, hi tinc marit i fills. Si em toqués la loteria tornaria cap allà, encara que cada estiu hi vaig a veure’ls.

Què és el que més troba a faltar de l’Índia?Trobo molt a faltar la gent, sembla estrany, però trobo a faltar l’olor de la meva gent. La mentalitat és molt diferent, jo penso com al meu país, somric, saludo tothom... però aquí la gent és diferent i tinc un senti-ment una mica estrany. Allà tot és més social, es viu amb la

família i sempre parlem de tot. Et sents més a prop de la gent, es viu més en comunitat.

Com era la seva vida a l’Índia?Jo vivia a Bombai. No teníem aigua ni llum, però eren prob-lemes comuns de tot el barri, així que tot el barri lluitava junt. A l’Índia, fas les coses per tu i per l’altra gent, tothom s’ajuda, és una mentalitat molt diferent. Aquí, la gent va més a la seva, són difer-ents, però són una gent molt acol-lidora. El problema és que la gent es pensa que tothom l’ajudarà.

S’ha sentit mai immigrant?Quan jo vaig arribar l’any 1996 era tot més fàcil que ara. El més difícil, com sempre, és no saber la llengua del lloc on vas. Jo vaig venir amb la idea de que aquí em funcion-aria l’anglès, però aviat vaig veure que no era així. Al principi em sentia molt sola, no immigrant.

És una fidel defensora dels drets de les dones, què ha fet en aquest sentit?A l’Índia treballava amb famílies amb dones maltractades, em dedicava a arreglar els problemes de la família. No treballava única-ment amb la dona maltractada, sinó amb tota la família, així no es trencava la família. Agafava els membres de la família per separat i després parlàvem tots junts. En tot el temps que vaig estar fent aquesta tasca només vaig veure una família que es va separar, aquell home no volia aquella dona de cap manera. He treballat amb unes 400 dones, i parlava amb els seus marits, pares, sogres...

I aquí?Tenim un grup de dones de la Índia i ens reunim i parlem del que podem fer, dels problemes que tenim...

“La mentalidad de la In-dia es muy diferente”“ al’eqliyat an yawdan an India maxtalfa attas “

“The Indian mentality is very different”« Les Indiens ont une tout autre mentalité »

Quines diferències hi ha entre les dones índies i les catalanes?

N’hi ha molta, de diferència. Aquí, la dona té més independència, i es poden separar del marit. A la Índia no. Depenen molt del marit i de la família. Aquí, les dones tenen més força per fer coses, estudien, en canvi, allà, la dona està més limitada. Les famílies pensen que si la dona estudia, no es casarà, i són les dones les que han de cuidar la família, els pares, el marit... Les dones índies han d’entendre per què ho fan i qui són.

g




6Reportatge

El tema del mes

El Barça és més que un club, o això diuen des de la mateixa entitat. I sembla que és veritat. No només és un equip de futbol, sinó que és un símbol d’identitat. Un símbol que uneix catalans i persones d’arreu del món. No és estrany ser de viatge a qualsevol país del món i trobar una penya blaugrana: en tot el món n’hi ha 1.054, però és que moltes de les penyes estan situades a Argentina, Xina, Gàm-bia, El Salvador, Marroc, Rússia, Camerún, Senegal, Polònia, Jor-dània o fins i tot Japó. També n’hi ha, evidentment, a tot Catalunya. A Osona i el Ripollès n’hi ha setze, potser les més conegudes són la Penya Barcelonista Plana de Vic i la Penya Barcelonista de Manlleu, però també n’hi ha a Taradell, Torelló, Centelles, Roda de Ter, Tona, o fins i tot a Collsuspina o Santa Maria de Corcó. Encara que tampoc ens hem d’estranyar que només a Castella la Manxa hi hagi 54 penyes blaugranes. Està clar, el Barça representa molt més que un equip de futbol. Moltes de les persones nouvingu-des al nostre país també senten els colors del club blaugrana, no se sap si per voluntat d’integració, o perquè ja coneixien l’entitat, no només a nivell futbolístic, sinó per algun dels projectes que es porten a terme arreu del món. I és que el Barça també compta amb la Fundació FC Barcelona, des d’on du a terme diferents projectes de Solidaritat i Cooperació o d’Esport

i Ciutadania. Té una Xarxa Internacional de Centres Solidaris (XICS), repartida per diversos continents, de sd’on la Fundació ofereix edicació, assis-tència sanitària, suport psicoso-cial i accés a l’esport i al lleure als infants més vulnerables, i vetlla també per l’equitat de gènere. Els països amb XICS són Catalu-nya, Senegal, L’Equador, el Brasil, Mèxic, L’Índia, el Marroc, Mali i Burkina Faso. Però des de la Fundació també es porten a terme les Jornades d’Es-port Solidari (JES), que aposten per utilitzar l’esport com a eina edu-cativa i d’integració entre els nens i joves a través de la formació d’educadors i activitats esportives i de lleure amb els infants. Es fan al Raval de Barcelona i a San Pedro Sula, a Hondures.Un dels centres de la Xarxa Internacional de Centres Solidaris és a Santa Coloma de Gra-menet, un municipi de la província de Barcelona amb una taxa alta d’immigra-ció i de vulnerabili-tat infantil i juvenil. El centre es troba al barri de Santa Rosa, una zona marginal allunyada del centre urbà. En aquest cas no s’ha construït un edifici nou, sinó que s’han utilitzat instal·lacions públiques ja existents cedides per

l’Ajuntament —el centre cívic, escoles i zones esportives de la localitat— i se n’ha optimitzat l’ús. Els beneficiaris del centre són 75 joves d’entre 6 i 20 anys, molts dels quals no estan escolaritzats, amb dificultats d’aprenentatge o per-tanyents a famílies nouvingudes amb dificultats d’adaptació.El centre de l’Equador es troba al barri de San Pablo de Portoviejo, a ala costa pacífica del país, a la província de Manabí. La zona d’intervenció de la Fundació és un assentament de població d’èxode rural amb importants deficiènciesen infraestructures bàsiques, en educació i en salut. Hi ha 100 infants inscrits, que pertanyen a les famílies més desafavorides

del barri. Alguns d’ells són els anomenats chamberitos,

nens i nenes que es veuen obligats a treballar als

abocadors que es tro-ben a escassos metres de les seves comu-nitats.El centre compta amb quatre aules, un menjador, una cuina, un dis-pensari, dos blocs

sanitaris amb dutxes i lavabos, dos terrenys

poliesportius i una pista coberta. A més,

el centre comparteix les seves instal·lacions amb

l’escola Las Cumbres, que també cedirà les seves aules en horari

La mateixa entitat ja ho diu: “Més que un club”. El Barça és molt més que un equip de futbol. Per a molts és un sentiment, una mostra d’identitat, i un nexe d’unió, sobre-tot entre autòctons i nouvinguts, que la majoria són culés. Sara Blázquez Vic

F: Sara

Blá

zquez

Hay más de 1.000 peñas blaugranas repartidas por todo el mundo

dini aktar zi 1.000 naljam’eyat yatcaja’en barsa di Makur amcan di addunactThere are more than 1,000 Barça supporters clubs scat-tered around the worldÀ l’heure actuelle, il y a plus de mille clubs de sup-porters du Barça à travers le monde

g

Barça: cohesió i identitat


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

extraescolar. El mateix passa amb els altres centres que formen part de la XICS, a diversos països del món. Pel que fa al Senegal, que va ser el centre guanyador del “Projecte Solidari dels Socies 2007-2008”, el centre està ubicat a la localitat de Richard Toll, a 360 quilòmetres de Dakar. Els beneficiaris principals són nens i nenes d’entre 6 i 16 anys en situació de vulnerabilitat que pertanyen a famílies pobres, que són orfes o bé talibés pertanyents a tres daares de la ciutat. El centre garanteix l’equitat de gènere i el 50% dels inscrits són nenes. El gran repte per a la Fundació en aquesta zona ha estat aconseguir arribar

a acords amb els marabouts, els responsables de les escoles alco-ràniques, i facilitar que els nens talibés tinguin accés a l’educació i la sanitat. La Fundació va triar el Raval per a les seves Jornades d’Esport Solidari perquè és un barri amb una alta i creixent presència d’immigraciói pertany al districte de Barcelona amb més diversitat cultural. Les aules d’aquest barri destaquen pel seu alt índex d’abandonament escolar. Durant aquest últim any, l’exjugador del FC Barcelona Julio Alberto Moreno i altres ponentsvan impartir classes teòriques i pràctiques per tal de millorarles aptituds dels docents pel que

fa a la utilització de l’esport com a eina educativa i d’integració social. El jugador Liliam Thuram va participar en aquestes jornadesamb una visita a les activitats pràctiques. Les JES del Raval han contribuït a la dinamització de les entitats del barri per millorar la cohesió social.Totes aquestes iniciatives, amés de moltes altres, com la organització de tornejos, la recoillida de jogui-nes, etc, queden a l’ombra, però són aquelles que dónen un valor afegit al FC Barcelona.

F: Sara

Blá

zquez

Opinió

El país es paralitza. Si més no, dues vegades a l’any. Impor-tants masses de població se senten obligades a assistir a l’estadi o asseure’s a

la mateixa hora davant del televisor o escoltar la ràdio.

El motiu és reviure, una vegada més, l’etern

enfrontament entre el Barça i el Real Madrid; participar en i d’un espectacle entre dos equips que lluitaran, amb l’excusa del futbol,

per un objectiu únic: la victòria. Una

lluita que és viscuda com un drama vital, ja

que no hi ha la victòria d’un sense la derrota de

l’altre. Un espectacle que per-metrà als espectadors sentir tot el ventall d’emocions que permeten als humans sentir-se vius: alegria, tristesa, amor, odi, orgull, humili-ació, revenja, ràbia, injustícia, sort, tragèdia, glòria, ansietat, agressivi-tat, art, etc. Una rivalitat esportiva històrica que és, alhora, una lluita entre dos clubs plens de significats extraesportius que perduren des de la nit dels temps. Una ocasió en què les emocions es barregen amb uns significats particulars que ca-dascú ha projectat en el club “dels seus amors” i es converteixen en sentiments de pertinença, sovint

antagònics. Res a veure, doncs, amb el “pa i circ” i la idiotització de les masses amb què alguns han volgut reduir l’explicació de l’èxit del futbol. Un enfrontament “esportiu” amb l’aspecte formal d’una batalla te-atralitzada, però amb grans dosis de realisme. No sabem qui jugarà dissabte o diumenge que ve, però qui ho faci portarà l’escut del Barça amb la Creu de sant Jordi i la senyera inclosa i el capità durà el braçalet amb les quatre barres. També portaran la samarreta blaugrana i “mai no estaran sols”, perquè a l’estadi, com al camp de batalla, mai guanya o perd un jugador, sempre guanya o perd un col·lectiu, en aquest cas, tota la gent del Barça. Una gent que “tant se val d’on ve, si del sud o del nord”, ja que “ara estan d’acord i una bandera els agermana”. Potser el futbol no és la pàtria, però com deia Albert Camus, se li assembla. El Barça crea la il·lusió de la comunitat imaginada, la fa tangible i real. I, per la mateixa raó qui s’adscriu per les raons que sigui al Barça, ben aviat, com deia fa poc dies Ti-erry Henry a La Vanguardia aprèn que ho fa en un del més potents símbols nacionals del país. I és que evidentment que Catalunya és més que el Barça, però el Barça és molta Catalunya. Per això, el Barça ha estat un potent mecanis-me d’integració per a molta gent a aquesta comunitat que en diem Catalunya.

Jordi Salvador Duch

Dr. en Antropologia

Social i Cultural

El Barça com a símbol identitari

Mansur Drame és un jove sene-galès que viu a Vic, li agrada el futbol i sempre ha sigutaficionat del Barça, fins i tot abans de ve-nir a viure a Catalunya, encara que reconeix que “ara ho sóc més”. No és estrany que li agradi el conjunt català, segons diu, “al Senegal hi ha molts equips petits que porten el nom del Barça, molta gent n’és aficionada”. Drame és mandingo, el mateix grup ètnic al que pertanyen en Keita i en Touré, dos dels jugadors més coneguts del F.C. Barcelona, tot i així, no és això el que li fa tenir simpatia a l’equip blaugrana, “m’agrada el futbol i el Barça és un bon equip”. Reconeix que tots els jugadors

són bons, però li agraden especialment Xavi, Iniesta i Henry. Mansur Drame asseguar que la seva afició pel Barça l’ha permès conèixer gent i fer amistats, en-cara que, com tot culé, també ha tingut algunes discussions per culpa del futbol, “el Barça és la meva fe”, diu el jove musulmà.Drame hi troba a faltar jugadors senegalesos a la lliga espanyola, “els bons jugadors del Senegal són a França i Anglaterra”, encara que no oblida que en les categories inferiors del Barça hi ha un jove senegalès.

“Abans de venir a Catalunya ja era del Barça”

Mansur Drame is a Barça supporterMansur Drame ta’ejibas Barsa

Mansur Drame es seguidor del BarçaMansur Drame est un supporter du Barça




8

Els BancsEls bancs. Així és titula un article, escrit per Jo-sep Pla i publicat l’any 1991. El text ha arribat a la majoria d’edat en un moment en què els bancs tornen a ser protagonistes. En la seva reflexió, Josep Pla, que ja diu que no acon-segueix ni aconseguirà mai tenir diners, parla

de la contradicció de l’ésser humà envers els diners. Defineix els rendistes com aquells que havent heretat o treballat durament deci-deixen donar els diners als bancs per viure de renda. En Pla ho trobava incomprensible i explicava quina era la cara que posaven els empleats veient com els arribaven els diners així, tan fàcilment. “Una cara de resignació molt acurada”, en deia.La mateixa cara que els ha quedat ara, divuit anys més tard d’aquelles ratlles, als ciutadans després de no veure per enlloc els diners que van deixar als bancs o com el diner que els han prestat s’ha tornat una càrrega excessiva. En els darrers cinc o sis anys, algunes entitats bancàries no n’han tingut prou en guardar i tornar a deixar diners amb interessos, i han fet volar coloms, alguns en forma d’engany. I és ara, veient com és de difícil solució l’excés d’ambició que pren forma la idea de trobar un altra model de funcionament econòmic i de societat. Els bancs existeixen des de fa més de dos segles i potser no cal que desapareguin com demana el moviment alternatiu capita-nejat per Enric Duran, però, com també deia Pla, “resulta que en el transcurs dels anys les coses d’aparença més sòlida esdevenen gaso-ses o almenys plàstiques”. Gasoses i plàstiques s’estan convertint les vides de centenars de persones que pensaven, innocentment o no, que un creixement econòmic desmesurat que permet tenim més del que és necessari podia durar per sempre.

Opinió Opinió

Dolors Altarriba

Periodista

Pepe Rubianes era un ciu-dadano universalpepe Rubianes tughat dij nalmuwatin alami

Pepe Rubianes was a universal citizen Pepe Rubianes, mort d’un citoyen du monde

En El Salvador gobernará la izquierda por primera vez di Salvador adh’akman izarmadan li awal marra

El Salvador to be governed by the left for the first time La gauche arrive au pou-voir pour la première fois au Salvador

Rubianes, ciutadà universal

El Salvador, d’esquerres

Fa poc ens va deixar en Pepe Rubianes. Per sempre. Personal-ment, sé poca cosa sobre ell com a artista, però haig d’admetre que, cada vegada que el veia en un mitjà de comunicació, despertava en mi quelcom de difícil definició. La seva mort m’ha sorprès per l’edat que devia tenir ( tot i que reconec que no tots ens morim per la data de caducitat que portem “tatuada” als nostres cossos), de tal manera que no parava de comen-tar-ho a tothom. A un amic li vaig dir “te n’has enterat de la mort d’en Pepe Rubianes?”, i em va contestar de manera espontània “si, era un home lliure”. Aquest comentari i aquesta qualificació que m’acabava de donar el meu amic em va ajudar a tenir un imatge més ben definida d’en Rubianes, i a la qual jo, també espontàniament, vaig afegir “si, si… era una persona universal”.

I és veritat, en Rubianes era uni-versal, no pel nombre d’idiomes que dubto que siguin més de tres o quatre (català, gallec, espanyol, i, potser, anglès), ni per la seva projecció artística que també penso que no traspassa la geografia mediterrània; sinó com a persona. En Rubianes era i continuarà sent per a molts una persona lliure i independent que mai s’ha deixat marcar ni pels seus orígens ni per les seves conviccions. És més, tot allò que considerem important i intocable i sagrat, per a ell era font d’una rialla. Proper, comunicatiu, sintonitzava amb tothom sigui quina sigui la seva procedència. Que visqui per sempre el nom de Pepe Rubi-anes.

Amb l’elecció del periodista Mau-ricio Funes, El Salvador se suma als governs d’esquerra d’Amèrica Lla-tina. L’elecció del passat 15 de març confirma el gir a l’esquerra als go-verns del continent, característica de l’inici del nou segle i mil·lenni. L’FMLN, amb 35 representants, es confirma com la primera força parlamentària, seguida per Alianza Republicana Nacionalista (Arena), que ha obtingut 32 escons. Destaca que la victòria del Frente farabundo Martí para la liberación Nacional es produeix després de 17 anys de la signatura dels Tractats de pau.Aquella nit el president Antonio Saca va reconèixer la victòria del Frente, i també ho va fer el candi-dat presidencial d’Arena, Rodrigo Avila, a la seu central d’aquesta col·lectivitat, que porta el nom de Roberto D’Aubuisson, fundador

dels “esquadrons de la mort”.Funes es va reunir amb l’encarregat de negocis de l’Ambaixada dels Estats Units, i es van abordar els temes del narcotràfic, la seguretat i el compte del Mil·lenni. Comença un nou capítol a la història d’El Salvador. Per Sánchez Cerén, “és una proba de democràcia i el poble s’ha pronunciat”. Ha tingut reper-cussió la proposta de Funes al poble salvadoreny, on l’electe mandatari es compromet a treballar, quan as-sumeixi l’1 de juny, posant èmfasi a la crisi econòmica mundial. Tant de bo aquest sigui l’inici venturós pel poble sofert des de la conquesta fins la guerra civil que va costar la vida aproxi-madament de 75.000 persones.

Abdelghani El Molghy Afrass

Omar Castillo

Comunicador

d

dEl papel de los bancos en la sit-uación actual

addawr narbankawat di alwad’iya alhaliyaThe role of the banks in the cur-rent situationLe rôle des banques dans la situa-tion actuelle

gDirector: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Amic AmazighXevi Quirante (Foto)Coordinació editorial:Imma BovéDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Living together in Osona

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Opinió

Pepe Rubianes era un ciu-

pepe Rubianes tughat dij nalmuwatin alami

Pepe Rubianes was a universal citizen Pepe Rubianes, mort d’un citoyen du monde

tar-ho a tothom. A un amic li vaig dir “te n’has enterat de la mort d’en Pepe Rubianes?”, i em va contestar de manera espontània “si, era un home lliure”. Aquest comentari i aquesta qualificació que m’acabava de donar el meu amic em va ajudar a tenir un imatge més ben definida d’en Rubianes, i a la qual jo, també espontàniament, vaig afegir “si, si… era una persona universal”.

izarmadan li awal marra

El Salvador to be governed by the left for the first time La gauche arrive au pou-voir pour la première fois

produeix després de 17 anys de la signatura dels Tractats de pau.Aquella nit el president Antonio Saca va reconèixer la victòria del Frente, i també ho va fer el candidat presidencial d’Arena, Rodrigo Avila, a la seu central d’aquesta col·lectivitat, que porta el nom de Roberto D’Aubuisson, fundador

Publicació associada:



No és or tot el que llueix. La ciutat que ha vist com els preus dels habitatges, dels vehicles, de l’oci i de la majoria de productes s’han inflat gràcies a la injecció de la loteria, Vic, també està patint un preocupant augment de les demandes socials més bàsiques. Càritas és una de les entitats que du a terme més programes per ajudar les persones més necessitades, però en el darrer any ha vist com la situació s’ha desbordat. Té llars d’aco-llida, pisos d’estada temporal, per persones amb situació precària, un servei de recursos bàsics, com un banc d’aliments, reforç esco-lar, un racó d’acollida i un menjador social. La porta d’entrada a Càritas és la Diana Fatjó, la seva treballadora social. Ha viscut, des de l’estiu de l’any passat, un gran canvi pel que fa a les demandes que rep. “Molta gent s’ha quedat sense feina i hi ha moltes demandes d’alimentació, de feina, formació i allotja-ment”. Fins i tot ha canviat el perfil de les persones que hi acuden, “al contrari del que pensen molts, hi ha molta gent autòctona que treballaven en fàbriques de pells o a la construcció. Hi ha gent que no em mira a la cara, perquè no s’hauria imaginat mai que vindria a Càrites”. Fatjó ha vist com han augmentat les famílies que no cobreixen les necessitats bàsiques, “hi ha moltes famíli-es immigrades en les que només treballa l’home, i això és un problema. A més, molta gent ha deixat de cobrar la prestació d’atur i viu amb un subsidi de 400 euros”. Càritas queda petita, diu la treballadora social, per donar suport a totes aquestes demandes, “ens sobrepassa, i Càritas no té recursos per aten-dre totes les demandes que arriben”. Tampoc els té la ciutat, en general, on no hi ha ni un alberg per acollir els que queden sense llar.

Així com en molts sectors la feina ha baixat, a Càrites, la feina s’ha multiplicat, “puc arribar a atendre 13 persones en un sol dia, i perquè no tinc més hores. És molt carregós, perquè no els podem ajudar i la gent es troba en situacions límit.”, diu Fatjó. L’entitat s’ha hagut de reubicar en el tema de les ajudes, “no podem assumir lloguers, ni altres ajudes que abans fèiem, ara hem de prioritzar l’alimentació”. Abans hi havia les necessitats bàsiques cobertes, però ara no, i els deman-dants són un col·lectiu molt més heterogeni. Càrites es troba amb un altre obstacle: els demandants s’han duplicat, però els donatius que reben han baixat, “la crisi afecta tothom, però comptem amb menys recursos per fer front a més demanda”, diu Diana Fatjó. “Fem treball de supervivència, no podem fer un procés amb les persones, la gent té gana, i nosaltres anem tapant forats”. Un altres dels programes de Càrites és l’“Avancem”. Es tracta d’un programa de formació, orientació i inserció sociolaboral, i també ha patit molts canvis en els últims mesos. Si abans es seguia el mateix itinerari amb tots els usuaris, majoritàriament perso-nes nouvingudes, ara, les respostes són més diversificades, “ens hem d’adaptar a persones diferents, donar-los més respostes i més diversificades”, diu Marta Muntadas, educa-dora social del programa Avancem, “abans qui més qui menys trobava feina, però ara és més difícil”. La resposta: una aposta per la formació, “ara tractem de millorar el nivell d’ocupabilitat”, diu Muntadas. Càritas està fent un mapa de recursos formatius de la ciutat, encara que també té cursos i tallers propis, com català, informàtica, neteja o fusteria. Sara Blázquez Vic

Breus Societat

S’han duplicat les demandes a Càrites en l’últim any

El perfil del demandante de Cáritas es más heterogéneo

inni yatqadaman talabat nalmu’awana gha karitas wadjin ca kifkifThe kind of people asking Càritas for help is more variedChez Cáritas, le profil des demandeurs est plus hétérogène

g

Taradell va acollir una mostra de cuines del mónEn motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, i per tal d’impulsar les polítiques d’igualtat de la Manco-munitat La Plana, juntament amb l’Associació Som Dones de Taradell van organitzar un seguit d’acti-vitats, entre les quals va destacar una mostra de cuines del món. La mostra es va fer a Can Costa i Font i va aplegar la gastronomia i la gent, sobre tot dones, de molts països diferents, entre els quals hi havia Toga, el Marroc, la Índia o Colòm-bia, a més de representats catalanes.

Una muestra de cocina del mundo en Taradell di Taradell aguin dinni ij muctra kozina naddunact

A display of world cooking in TaradellUn échantillon des cuisines du monde à Taradell

Deu països van participar a la carpa multicul-tural de RodaUn any més es va organitzar la Carpa Multicultural de Roda de Ter en motiu del Dia Internacional de les Dones. El públic es va poder passejar per països com el Brasil, Pakistan, Costa de Marfil, Anglater-ra o el Marroc, mentre degustaven productes típics de cada un d’ells. La carpa també va acollir un seguit de tallers, per exemple, d’elabora-ció de complements, art floral i la preparació de remeis tradicionals amb herbes remeieres. Roda organizó una carpa multicultural Roda atnaddam ij nalxayma anwattas natwusna

Roda organises a multicul-tural marqueeRoda a accueilli un chapiteau multiculturel

I

Noticies




10

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes.

Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

LAKSH PERRUQUERIA

Visita’ns per a tallar, tenyir i arreglar els teus cabells.Homes: 5€ / Dones: 10€

Estem a Carretera de la Guixa, 29, local. 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 671425380

Plaça d’Osona, 4, 1r. 08500 Vic

T. 93 889 55 90

C. Vendrell, 3308560 Manlleu

T. 93 851 31 30

Anuncia’t!

Truca al 938895590

o envia un correu electrònic a

[email protected]

VIVIMJUNTSNúm. 12 abril 2009

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

La Generalitat de Catalunya ha invertitel 2008 prop de 214 milions d’euros en333 accions dins del Pla de Ciutadania

i Immigració. Es tracta del conjunt de políti-ques del Govern adreçades a l’acollida i in-tegració de persones d’origen estranger, aixícom al foment de la convivència i la cohesiósocial. Aquesta xifra és el resultat de sumarla partida del Fons estatal d’acollida del Mi-

nisteri de Treball i Immigració de l’any passat(43,5 milions) amb els recursos propis queva aportar la Generalitat (172 milions). Perdepartaments el gruix pressupostari va a cà-rrec d’Educació (90 milions) per promoure,entre d’altres, més de 1.000 aules d’acollida,95 plans educatius d’entorn a 80 municipisper facilitar el coneixement de la societat ca-talana a les famílies immigrades o contrac-

tar professionals de la diversitat que donensuport al professorat. Treball és la segona unitat amb més recursos(54 milions) dins d’aquest Pla, la majoria delsquals s’adrecen al Servei d’Ocupació de Ca-talunya, que compta amb una setantena d’O-ficines de Treball repartides pel territori is’encarrega de facilitar la formació i la inser-ció laboral del conjunt de la població, tambéde les persones nouvingudes amb necessi-tats més específiques. El tercer Departamenten inversió executada el 2008 és el d’AccióSocial i Ciutadania (38,5 milions), on el gruixde les actuacions sectorials va a càrrec de laSecretaria per a la Immigració. Entre d’altres,s’inclou el servei telefònic 012 que atén en di-verses llengües consultes d’estrangeria; elservei “Ajut Immigració” d’assessorament aprofessionals de l’administració pública, pro-grames de formació en diversitat per alsagents d’acollida, suport al teixit associatiude persones d’origen estranger o programesper a l’aprenentatge del català. Amb tot, el su-port als ens locals s’enduu la partida més

gran de les inversions (17,6 milions) a travésdels ajuts a ajuntaments i consells comarcals(159 ens locals subvencionats) per a projec-tes en nou àmbits concrets: acollida, treball,serveis socials, joventut, dona, participació,sensibilització, codesenvolupament i reforçde personal. Així mateix, la Secretaria ha sub-vencionat el 2008 352 entitats de suport a laimmigració o de persones immigrades ambgairebé 1,9 milions d’euros. Una altra líniaamb més d’un milió d’euros ha estat la cons-trucció i habilitació d’allotjaments per a treba-lladors temporers, amb una vuitantenad’equipaments arreu de Catalunya i més de3.000 places subvencionades des de la po-sada en funcionament d’aquest programa el2001. També cal destacar la tasca de protec-ció a menors desemparats que desenvolupala Secretaria d’Infància i Adolescència.

Dimarts 24 de març, nou del matí.Som en un barri de Terrassa, alcol·legi públic Mare de Déu de

Montserrat. Ens rep l’equip directiu i ungrup de mares d’origen magrebí voluntàriesque fan d’aquesta escola un referent pelque fa a la integració d’alumnat nouvingut ide les seves famílies. A quarts d’onzecreuem el carrer i arribem a la seu de l’As-sociació de Veïns de Montserrat: una entitatque fomenta la mediació a les escales co-munitàries amb el suport del Pla de Barris.Poc després ens desplacem fins a un cen-tre cívic per conèixer un dels nombrososprojectes que promou el consistori per fo-mentar l’autonomia de dones immigrades.A continuació, visitem un altre equipamentmunicipal al barri de Ca n’Anglada per co-nèixer el servei local d’informació i orienta-ció a persones nouvingudes ques’encarrega de facilitar el seu procés d’a-collida. Continuem la jornada amb una altrareunió amb l’Associació de Veïns del ma-teix barri i amb els participants, de diferentsorígens, d’un projecte de mediació comu-nitària. Després ens trobem amb diversesentitats de la societat civil que treballen per

a la cohesió social des de diferents àmbits:Càritas, Creu Roja, patronals, sindicats itècnics municipals. És el resum d’una deles visites que fem a la Secretaria per a laImmigració habitualment per reforçar el tre-ball conjunt amb els diversos actors impli-cats en la gestió del fet migratori,especialment amb el teixit associatiu i elsens locals que són els més propers a la ciu-tadania i els que s’encarreguen d’afrontarels reptes dia a dia. És un exemple de lespolítiques i accions finalistes que es duena terme a un bon nombre de poblacions,amb el suport del Govern català, per millo-rar la qualitat de vida del conjunt de la po-blació. Som conscients del momentcomplicat que estem vivint, per això refor-cem les polítiques de ciutadania i immigra-ció. Perquè necessitem centrar els esforçosen la cohesió social, ara més que mai.

Notícies

Editorial Notícies

Al llarg d’aquest 2009, el PROFIT, Pro-grama per a la Restauració Orientat a laFormació Integral dels Treballadors,

s’estendrà a d’altres sectors a banda de la res-tauració com l’ hoteler, el de la moda i comple-ments, i el dels flequers i pastissers. Aquestprograma, coordinat pel Departament d’Inno-vació, Universitats i Empresa i amb la col·labo-ració del Consorci per a la NormalitzacióLingüística i la Secretaria per a la Immigració,va néixer ara fa un any amb l’objectiu de fo-mentar la llengua catalana entre els professio-nals del món de la restauració. Una fita que

s’ha començat a aconseguir, i que ha motivatl’expansió d’aquest programa a nous àmbits.Una altra de les novetats destacades peraquest 2009 és la incorporació del PROFIT enel programa del Servei d’Ocupació de Cata-lunya que, a partir d’ara, l’inclourà en el seucatàleg d’activitats de formació per a perso-nes aturades, conscients que la formació entemps de crisi és bàsica i que l’aprenentatgedel català facilita trobar feina en nous sectors. Els cursos del PROFIT consten de 20 hores lec-tives (10 dedicades a coneixements relacionatsamb la qualitat del servei i l’atenció al client i 10al català) que s’imparteixen per a grups d’unmàxim de 20 alumnes i un mínim de 10. Al fina-litzar el curs, els participants obtenen l’acredita-ció de competències que atorga el Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa.

flequers: panaderosvan néixer: nació

món: mundofita: objetivo

aturades: en paro

Ara més que mai El programa PROFIT arriba a nous sectors

rep: recibeveïns: vecinos

teixit: tejidopropers: cercanos

reforcem: reforzamosesforços: esfuerzos

mai: nunca

Pla de Ciutadania i Immigració 2008: gairebé 214 milions d’euros en 333 accions

acollida: acogidafons: fondo

treball: trabajogruix: gruesocàrrec: cargo

compta: cuentaencarrega: encarga

nouvingudes: recién llegadasens: entes

Balanç Pla d’acció 2008*Accions

149151471221235752622333

Pressupost executat38,50,86389,80,2800,3702,21,320,10,81,3544,2

213,7 milions d’euros

DepartamentAcció Social i CiutadaniaCultura i Mitjans de ComunicacióEducacióGovernació i Administracions PúbliquesInnovació, Universitats i EmpresaInterior, Relacions Institucionals i ParticipacióJustíciaMedi Ambient i HabitatgePolítica Territorial i Obres PúbliquesSalutTreballVicepresidènciaTotals

* Xifres provisionals

vj 12 revista ma:Revista Ma 26/3/09 12:57 Página 1

El passat mes de febrer, el Programa Ca-talunya-Magrib celebrava a Tànger lagraduació dels seus primers 56 alum-

nes, constatant així l’èxit d’aquesta iniciativa dela Generalitat de Catalunya, que compta amb elsuport del Govern marroquí i de la Unió Euro-pea. El Programa Catalunya-Magrib té per ob-jectiu prevenir l’emigració de menors d’origenmarroquí en situació irregular i sense referentsfamiliars a Catalunya. El programa s’adreçaals nois i noies que, havent abandonat l’es-cola prematurament, ara volen reincorporar-se al sistema educatiu oficial o a la formacióprofessional facilitada pel programa. La for-mació laboral s’orienta cap als sectors de laconstrucció i l’hoteleria. Actualment, hi ha unasegona promoció d’alumnes que acaba de co-mençar les pràctiques i una tercera que ha ini-ciat la formació teòrica. Des de principis de2008 han passat pel centre més de 130 nois inoies. Per la seva banda, l’Equip d’Atenció alMenor (EAM), implantat a la zona per la Secre-taria d’Infància i Adolescència treballa amb les

famílies dels joves que actualment s’estan alscentres de Catalunya, per tal que acceptin laidea d’un retorn vinculat al programa.

Sóc polonès i actualment resi-deixo al meu país, però m’agra-daria comprar un apartament a

la Costa Brava. M’han dit que perpoder fer els tràmits, necessitaria unnúmero d’identificació d’estranger. Empodrien explicar quin és el procedi-ment per a la seva obtenció?

Si la seva intenció és residir a Catalunya,ha de sol·licitar davant la comissaria dePolicia de la seva localitat, el certificatd’inscripció en el Registre Central d’Es-trangers. A tals efectes haurà de lliurar elseu passaport o la targeta d’identitat delseu país. Aquest certificat acreditarà laseva residència legal a l’Estat espanyol. Si, ans al contrari, vostè vol mantenir laresidència fora de Catalunya, tot i teniraquí un habitatge de propietat, ha desol·licitar un Certificat de NIE de no resi-dent al Consolat d’Espanya a Polònia o

a la comissaria de Policia un cop arribi aCatalunya, aportant el seu passaport otargeta d’identitat i la justificació docu-mental dels motius pels quals sol·licital’assignació de NIE.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Aquesta és una secció que vol donar res-posta als principals dubtes legals

que té la nova ciutadania de Catalunya.

Tramitació d’un NIE

2 VIVIMJUNTSNotícies

Primera promoció delPrograma Catalunya-Magrib

Consultori Jurídic

Cost de la trucada:Establiment de trucada: 0,33€ Cost/minut: 0,087€. IVA inclòs.

s’adreça: se dirigenois i noies: chicos y chicas

cap als: hacia losjoves: jóvenes

Carme Capdevila i Oriol Amorós, a Tànger

polonès: polacoans al: por el

consolat: consuladomotius: motivos


Des de l’Empordà fins la Ribagorça,amb l’alta muntanya com a teló defons, la Ruta del Pirineu Comtal tra-

vessa paisatges de gran bellesa, bressol depersonatges històrics i escenari de gestes, lle-gendes, mites i tradicions. Un marc natural ihumà esquitxat de monestirs, esglésies i cas-tells que guarden el record d’aquells temps,que són també els de la infantesa d’Europa, elfeudalisme, les croades i l’art romànic.El visitant de la ruta trobarà al llarg del reco-rregut una oferta turística adaptada a les sevesnecessitats, des del petit hotel o la casa ruralfins a l’àmplia oferta de càmping què disposenles comarques de la ruta. A tot arreu es podendegustar els sabors que caracteritzen la cuinacatalana de muntanya o comprar una variadagamma de productes de qualitat, des de lallonganissa de Vic i el xoríç del Pallars fins totamena de formatges artesans. La Ruta Pirineu Comtal s’emmarca en el con-text més ampli de les Rutes del Naixement deCatalunya, que la Direcció de Turisme de laGeneralitat de Catalunya promou d’acord ambles determinacions del Pla Estratègic. Ambaquesta iniciativa es vol crear una potent oferta

turística sostenible i competitiva a la franja piri-nenca catalana, basada en els principals re-cursos tangibles i intangibles lligats als orígensmedievals de Catalunya. Una oferta capaçd’interessar als mercats emergents del turismecultural català, espanyol i europeu. Cronològi-cament, la ruta Pirineu Comtal comprèn el pe-

ríode poc conegut del segle IX, quan Guifré elPilós enceta el camí que portarà a la indepen-dència dels comtats catalans, fins el segle XV,quan la mort sense descendència de Martíl’Humà comporta l’extinció del Casal de Barce-lona que va governar Catalunya durant més decinc-cents anys.

Web de la Ruta Pirineu ComtalEl Departament d'Innovació, Universitats i Em-presa de la Generalitat de Catalunya ha creatuna web amb tota la informació sobre la RutaPirineu Comtal (www.gencat.cat/diue) . Per acada comtat s’inclou una síntesi de la històriadel comtat, una selecció dels monuments, mu-seus i conjunts medievals més emblemàtics,així com fotografies, panoràmiques 360º, gi-gafotos i enllaços per configurar l’itinerari i or-ganitzar la ruta (material cedit per la DireccióGeneral de Patrimoni Cultural). Els contingutses publicaran en 4 idiomes (català, castellà,anglès i francès) amb l’objectiu de difondre almàxim la ruta. Properament, a més, també s’e-ditarà la Guia de la Ruta Pirineu Comtal.

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

VIVIMJUNTS 3

bressol: cunaesquitxat: salpicado

infantesa: infanciacroades: cruzadasenceta: comienza

cinc-cents: quinientosenllaços: enlacesdifondre: difundir

Ruta del Pirineu Comtal. Una ruta al naixement de Catalunya

Monestir de Ripoll

Aprendre català


Entrevista Najat el Hachmi, escriptora

[email protected]/dasc/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania dela Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

La Najat s’ha convertit en el darrer any enun referent de la nova literatura catalanagràcies a l’obra L’últim patriarca (Edicions

62, 2008) guardonada amb el Premi RamonLlull i que recull (entre d’altres arguments) unexperiència migratòria. Els seus orígens fami-liars vinculats al Marroc i el fet que hagi viscutdurant anys a la Catalunya central, que hagi tre-ballat fins i tot com a professional de la diversi-tat a l’Ajuntament de Vic i a Granollers, fa mésque interessant conèixer la seva opinió sobrecom veu actualment el fet migratori.

Com recordes la teva experiència com aagent d’acollida?

Al principi sobretot molt il·lusionada pel fetd’estar a primera fila d’un procés que trobomolt important, però se’m menjava molt lapaperassa i també ser testimoni en primerterme del que passa amb les famílies immi-grants. És estar davant de moltes de les in-justícies i incongruències del sistema. Etsents molt impotent pel fet d’estar a dins i nonomés no poder-hi fer res, el pitjor és veu-

re’t com una de les peces de l’engranatge.

Amb quines dificultats es trobaven les perso-nes que atenies?

La major part del seu temps, els seus esfor-ços i les seves energies les havien de dedicara la paperassa, bé per aconseguir el permísa través de l’arrelament o per poder-se portarla família aquí. També vaig ser més conscientde les situacions abusives dins del mercat la-boral i de les subtileses (o no) dels mecanis-mes d’exclusió d’aquesta societat.

Catalunya compta amb un model propi d’integració?

Jo crec que el model català consisteix aestar-se preguntant quin ha de ser el model,s’investiga, es debat molt i això és positiu,però també hi ha moltes contradiccions.

Quin paper creus que hi juguen la llengua ila cultura catalanes en aquest procés?

Mira, ja no ho sé, perquè últimament em pre-ocupa molt que els esforços que es dedi-quen per convertir la llengua catalana en lacomuna, en una societat plurilingüe com lanostra, no acabi donant a entendre als au-tòctons catalanoparlants que el principal pe-rill per la llengua siguin els immigrants. Troboque estem abusant dels anuncis on els únicsque fan un esforç per la llengua siguin els defora, s’hi endevina una relació desigual queno m’agrada gens: jo que sóc d’aquí i sémolt bé el que et convé, et dic què has defer. La cultura com que no sé què és exacta-ment no et sabria què dir.

L’any passat vas rebre el Premi Ramon Llull(un dels més importants en literatura catalana) per l’obra L’últim patriarca. Com hacanviat la teva vida des d’aleshores?

Ha canviat molt, el premi d’alguna manera etpermet fer-te visible i convertir-te en professionalde l’escriptura amb menys riscos que sense,encara que també suposa una exposició pú-blica sobtada a la que no estàs acostumada.

Podem parlar d’un auge d’escriptores i escriptors catalans d’origen estranger alnostre país?

Home, no ho sé, tant com auge… Jo crec queen els propers deu o quinze anys potser s’hade donar un boom, però no voldria fer debruixa.

Ara que s’acosta Sant Jordi, consideres queés una bona jornada per fomentarl’apropament entre cultures?

No ho sé, Sant Jordi és un bon dia per vendrellibres, després si es llegeixen o no és unaaltra cosa. En tot cas, jo ja et dic que la cul-tura usada en plural em sona a patates o to-màquets. Com les dividim? La millor part de laliteratura és que precisament ens pot trans-metre l’universal, encara que els contextos“culturals” siguin diferents. La literatura no etserveix per conèixer altres àrees geogràfi-ques, et serveix per entendre tot el contrari:que les diferències són sempre circumstan-cials i irrellevants, que els temes són quatre iuniversals i els trobes a tot arreu. No som tanoriginals com ens van fer creure.

“Les diferències entre culturessón sempre circumstancials i irrellevants”

4

Breus

El Govern ajuda a millorar l’allotjamentdels treballadorstemporersEl Govern destinarà 852.000€ a ajunta-ments i entitats per a subvencionar laconstrucció, adequació i subministramentd’allotjaments per als treballadors tempo-rers de la campanya de recollida de fruita.La primera línia d’ajuts, de 752.000€, esdestina a les entitats sense ànim delucre, empreses privades i ajuntamentsper tal que construeixin, habilitin o mi-llorin els allotjaments. El termini per a lessol·licituds acaba l’11 d’abril per a lesempreses i les entitats, i el 25 de marçper als ajuntaments.La segona línia d’ajuts, de 100.000€, fi-

nança l’allotjament dels treballadors ambun contracte on s’obligui l’ocupador a cos-tejar-los l’estada. Les organitzacions em-presarials agràries també poden demanaraquesta subvenció.L’objectiu d’aquest programa, instauratl’any 2001, és millorar les condicions labo-rals i de residència temporal, així com la in-tegració, de les persones que treballen alcamp català per temporada. Des de laseva posada en funcionament s’han habi-litat més de 80 equipaments col·lectius is’han subvencionat més de 3.000 placesde pernoctació.

Esplais, claus per a laintegració dels immigrants El passat mes de febrer, la seu de la Fe-deració Catalana de l’Esplai va acollir lapresentació del llibre Educació, ciutada-nia i Immigració de l’antropòleg CarlosGiménez. Durant l’acte, Josep Gassó,president de la Fundació, va destacar latasca dels esplais catalans envers la in-tegració dels immigrants al nostre país.Una teoria que va ser compartida pel co-ordinador del llibre qui va manifestar quea Catalunya els immigrants són vistoscom a nous veïns, nous catalans.Actualment, a Catalunya hi ha un total de110 esplais adherits a la Fundació Cata-lana de l’Esplai, que es troben repartitsper entre 140 barris de 70 municipis, ambun total de 1.900 monitors que donen res-posta a les noves demandes d’oci i edu-cació d’aproximadament 11. 000 infants,1.400 dels quals són fills d’immigrants.

VIVIMJUNTS

guardonada: galardonadarecull: recoge

fet: hechohagi viscut: haya vivido

menjava: comíapaperassa: papeleo

terme: términoet sents: te sientes

peces: piezasatenies: atendías

arrelament: arraigoquin: cual

nostra: nuestrafora: fuera

endevina: adivinagens: nada

sóc: soyaleshores: entonces

bruixa: bruja




Altres llengües

Condamné pour délit de solidarité?Catherine Coroller. journaliste à Libération Pour avoir protesté contre les conditions d’expulsion de deux Congolais, André Bart-hélemy, membre de la Commission nationale consultative des droits de l’homme a été condamné jeudi à 1500 euros d’amende par le tribunal correctionnel de Bobigny.Le 16 avril 2008, ce vieux monsieur de 72 ans prend place à bord d’un vol Air France Paris-Brazzaville. Lui et les autres passagers sont soudainement alerté par les plaintes et cris de deux sans-papiers congolais reconduits entravés et sous escorte. Tous se lèvent.Selon la police, André Barthélemy, qui est également président d’Agir ensemble pour les droits de l’Homme (AEDH), ONG basée à Lyon aurait crié “c’est inadmissible, une honte”, “vous ne respectez pas les droits de l’homme”. Il aurait également incité les autres passagers à la révolte.A l’audience, André Barthélemy a revendiqué un “réflexe d’indignation” et de “soli-darité active” de “quelqu’un qui voit des gens souffrir”. Sans contester la “légitimité” des reconduites, il demande qu’elles soient faites “avec humanité et dans le respect des droits fondamentaux”.Les magistrats ont reconnu André Barthélémy coupable de “provocation directe à la rébellion” et d’”entrave volontaire à la navigation ou la circulation d’un aéronef”, un délit passible de cinq ans de prison et 18 000 euros d’amende.Un autre passager, un ingénieur de 53 ans souffrant d’hypertension qui avait expliqué s’être levé de son siège pour demander aux policiers de “diminuer les hurlements” des reconduits, a été condamné à 400 euros d’amende.

Condemnat per un delicte de solidaritat?Catherine Coroller periodista al diari Libération André Barthélemy, membre de la Comissió Nacional Consultativa dels Drets Humans a França, va ser condemnat dijous a 1.500 euros de multa pel tribunal correccional de Bobigny per haver protestat contra les condicions d’expulsió de dos congolesos.El 16 d’abril de 2008, aquest senyor de 72 anys va asseure’s al seu seient a bord d’un vol d’Air France que cobria el trajecte entre París i Brazzaville. Ell, juntament amb la resta de passatgers, van ser alertats de sobte per les queixes i crits de dos immigrants sense papers congolesos que eren acompanyats emmanillats i amb escorta. Tothom es va aixecar.Segons la policia, André Barthélemy, que és també president de l’ONG Agir Ensemble Pour les Droits de l’Homme (‘Actuem Junts per als Drets Humans’), amb seu a Lió, hauria cridat “és inadmissible, una vergonya”, “no respecteu els drets humans”. També hauria incitat els altres passatgers a la revolta.A l’audiència, André Barthélemy va reivindicar un “reflex d’indignació” i de “solidaritat activa” d’”algú que veu patir altres persones”. Sense discutir la “legitimitat” dels acompa-nyaments, demana que es facin “amb humanitat i respectant els drets fonamentals”.Els magistrats van declarar André Barthélémy culpable de “provocació directa a la rebellió” i de “trava voluntària a la navegació o a la circulació d’una aeronau”, un delicte condemnable a cinc anys de presó i a 18.000 euros de multa.Un altre passatger, un enginyer de 53 anys i que pateix hipertensió, ha estat condemnat a 400 euros de multa perquè es va aixecar del seu seient per demanar als policies que “disminuïssin els crits” dels congolesos que acompanyaven.

Obama Video Message Reaches Out to IraniansBy JAY SOLOMON The Wall Street Journal (USA)

WASHINGTON -- President Barack Obama appealed directly to the Iranian govern-ment and its people to forge a new relationship with the U.S. in a sign of his adminis-tration’s intensifying efforts to use diplomacy to end Tehran’s nuclear program and support of Middle East-based militant groups.Mr. Obama sent a videotaped message Friday to the people of Iran marking the celebration of Nowruz, a Persian holiday signaling the arrival of spring. He said in his message that the festivities could mark a “new day” of relations between Washington and Tehran if Iran’s leadership seized on his overtures for engagement.“My administration is now committed to diplomacy that addresses the full range of issues before us, and to pursuing constructive ties among the United States, Iran and the international community,” Mr. Obama said in the message. “This process will not be advanced by threats. We seek instead engagement that is honest and grounded in mutual respect.”The White House said the video with Farsi subtitles is being given to select news out-lets with reach in the region, under an embargo to air at 8 a.m. Iran time. At the same time, the video will be available online in English with Farsi captions.President Barack Obama appeals to the Iranian government and people to forge a new relationship with the U.S. This WSJ screengrab from Whitehouse.gov/Nowruz shows a frame from Obama’s video address, with Persian subtitles.Mr. Obama campaigned on a platform of engaging American adversaries, such as Iran, Syria and Russia, in a bid to stabilize many of the region’s hot spots. Since taking office, he has taken increasingly direct steps to forge a dialogue with Tehran that has largely been frozen since an Islamist movement overthrew the U.S.-backed Shah in 1979.In recent weeks, Mr. Obama’s government has invited the Iranian government to an international conference on Afghanistan that is to be convened in the Netherlands on March 31. U.S. diplomats are also joining Iranian diplomats at a Russian conference on Central Asia next week in Moscow. According to American officials, Mr. Obama’s ad-ministration is considering lifting a 40-year ban on most contacts between American and Iranian diplomats.“So on the occasion of your New Year, I want you, the people and leaders of Iran, to understand the future that we seek,” Mr. Obama said. “It’s a future with renewed ex-changes among our people, and greater opportunities for partnership and commerce. It’s a future where the old divisions are overcome.”

El missatge de vídeo d’Obama allarga la mà als iraniansJAY SOLOMON, The Wall Street Journal (Estats Units)

WASHINGTON – El president Barack Obama ha fet una crida directa al govern i al po-ble iranià per tal d’establir una nova relació amb els Estats Units, una mostra més dels intensos esforços que està fent l’administració Obama per acabar, per via diplomàtica, amb el problema nuclear de Teheran i del suport dels grups militars de l’Orient Mitjà.El passat divendres, el president Obama va enviar un missatge de vídeo al poble iranià coincidint amb la celebració del Nowruz, una festivitat persa que celebra l’arribada de la primavera. En el seu missatge va dir que les festivitats podrien marcar una “nova era” de relacions entre Washington i Teheran si els líders de Teheran aprofitaven la seva proposta de compromís.“La meva administració està compromesa amb la diplomàcia que s’ocupa de tota classe d’assumptes que tenim davant i persegueix aliances constructives entre els Estats Units, l’Iran i la comunitat internacional” va dir Obama en el seu missatge. “Aquest procés no prosperarà amb amenaces. El que busquem, és un compromís honest i basat en el respecte mutu.”La Casa Blanca va dir que el vídeo, que està subtitulat al persa, s’ha cedit a mitjans de noticies que emeten per tota la regió i serà emès a les 8 del matí, hora iraniana. A aquesta mateixa hora, el vídeo estarà disponible a Internet en anglès amb subtítols en persa.El president Barack Obama fa una crida al govern i al poble iranià per crear noves re-lacions amb els Estats Units. Aquesta imatge del Wall Street Journal extreta de la web whitehouse.gov/Nowruz mostra un moment del missatge de vídeo d’Obama, amb els subtítols en persa.Obama ha fet campanya a favor d’un programa que comprometi els adversaris ameri-cans, com ara Iran, Síria i Rússia, en una aposta per estabilitzar molts dels punts calents de la regió. Des que ha assumit el càrrec, Obama s’ha centrat directament en establir un diàleg amb Teheran, paralitzat des que el moviment islamista va enderrocar, el 1979, el Shah recolzat pels Estats Units .En les últimes setmanes, el govern d’Obama ha convidat el govern iranià a una confer-ència internacional sobre l’Afganistan que tindrà lloc el 31 de març als Països Baixos. Els diplomàtics nord-americans també coincidiran amb els seus homòlegs iranians en una conferència sobre l’Àsia Central que tindrà lloc la setmana vinent a Moscou. Segons fonts oficials americanes, l’administració d’Obama s’està plantejant aixecar la pro-hibició de 40 anys vigent en la majoria de contactes entre els diplomàtics americans i iranians. “En motiu de la celebració del vostre Any Nou, vull que vosaltres, ciutadans i líders iranians, entengueu el futur que perseguim” va dir Obama. “És un futur amb intercan-vis renovats entre els nostres pobles, i amb més oportunitats de treballar conjuntament i per al nostre comerç. És un futur en el qual ja s’han superat les antigues divisions.”




12

Pel·lícula:

Slumdog millionaire Danny BoyleRegne Unit/Índia, 2008. 120’

Jamal Malik, un jove orfe d’un bar-ri pobre de Bombay, es presenta a la versió índia del concurs ¿Quién quiere ser millionario? i respon correctament totes les preguntes. Quan està a punt de guanyar el concurs el detenen i l’interroguen. Haurà d’explicar per què coneixia les respostes, relatant moments de la seva vida. Ha guanyat 8 Òscars.‘Slumdog millionaire’ ganó 8 Óscar

‘Slumdog millionaire’ yabah 8 an Óscarat ‘Slumdog Millionaire’ wins 8 Oscars ‘Slumdog millionaire’ a raflé huit Oscars

Llibre:

L’africà J.M.G. Le ClézioEdicions 62, 2008

És el Premi Nobel de Literatura 2008. J.M.G. Le Clézio recrea en aquesta obra l’experiència d’una doble trobada: la trobada amb el pare i la trobada amb Àfrica. L’africà també és un homenatge a una terra espoliada, colonitzada, un continent on tot es viu amb intensitat, una terra que enamora i atrapa.

El premio Nobel del 2008

arighalu Nobel nusawggas 2008 2008 Nobel Prize Le prix Nobel 2008

Música:

Puerto presente Macaco Mundo zurdo, 2009 És el cinquè disc de Macaco, Puerto presente, que torna i es reafirma en els seus principis ètics i estètics. Rocksteady, rumba i hip hop. El natural és la mescla, diuen. Els membres de Macaco són de Came-rún, Brasil, Venezuela, Espanya o Catalunya.

El último disco de Macaco

carit anraghnuj anagaru an Macaco The latest recording by Macaco Le dernier disque de Macaco

Web:

www.aulaintercultural.

org

Aula Intercultural és un projecte de FETE-UGT, on es poden trobar recursos i materials per a treballar l’educació intercultural. És una bona eina per a professors, on trobaran estudis, recomanacions de llibres, materials didàctics per a treballar l’interculturalitat i evitar el racisme a l’aula, i molta més informacióRecursos interculturales para el enseñamiento

xassan ca nalmawarid jar atwusna iwsarmad nat-ghuri Intercultural resources for teachers Des ressources intercul-turelles pour l’enseignement

Blog:

http://petitavegana.word-press.com/

És el blog d’una jove de Vic que és vegana, porta a terme una filoso-fia de vida basada en el respecte als animals. Això també vol dir excloure els productes animals de la dieta. En aquest blog hi podem trobar receptes vegetarianes molt interessants, siguem vegans o no, siguem vegetarians o no.

Un blog de recetas vegetari-anas

ij blog dayas tariqa macca an yini di ydja Sawkar A blog with vegetarian recipes Un blog sur la cuisine végé-tarienne

Web:

Ressenyes

Blog:

Terri-toris de vidre

Cultura

Bòsnia i Hercegovina: Territoris de vidre és la nova mostra fotogràfica que s’exposa fins el 25 de març al Centre cívic Re-mei-Estadi, del fotògraf Xevi Auseller. Es tracta d’un reportatge fotogrà-fic que intenta reflectir la situació que es viu a diferents indrets del territori balcànic. Segons l’autor “és un territori ple d’incongruències i lluny d’una possible reconcilia-ció, la gent viu envoltada de recels i odis fraticides,

tot esperant que arribin temps millors, i rep el foraster com una persona a qui poden explicar tot allò que intenten oblidar”. A la inauguració de l’exposi-ció, el 6 de març, va ser present Albert Cusidó, director de l’ONG Kvlar Fotoperiodistes, amb la que Auseller va viatjar a Bòsnia i Hercegovina. Cusidó va explicar que el projecte de l’entitat té per objectiu formar professionals del fotoperiodisme i donar a conèixer “situacions socials, endèmiques o circumstancials, que es produei-

xen arreu del món i denunciar-ne la causa”. Xevi Auseller va explicar la seva experiència personal del viatge a les terres balcàniques, posant de relleu la relació que s’estableix entre els habitants de la zona i el foraster que hi arriba per interessar-se per la situació que han viscut, així com les seqüeles que afecten a sectors innocents de la població.Després d’aquestes paraules va haver un passi del tràiler del documental Fotoperiodista de Xevi Casanovas, que captava la desco-berta dels paisatges de postguerra de Bòsnia d’un grup de fotògrafs, entre ells el mateix Xevi Auseller, i també l’evolució interior de cada un d’ells a partir de la seva experi-ència personal. L’acte es va tancar amb una degus-tació de pastes de la zona. Bòsnia i Hercegovina: territoris de vidre està organitzada per l’Ajuntament de Vic des del Pla de barris sud, el departament de Cooperació al Desenvolupament i compta amb el suport del Consell de Cooperació local.

La mostra fotogràfica que s’exposa actualment al

centre cívic Remei-Estadi de Vic respon a la mirada

del jove osonenc Xevi Auseller sobre un territori com-

plex: els Balcans. Bòsnia i Hercegovina: territoris de vidre

és un recull d’una vintena de fotografies que intenten

transmetre la relació entre els habitants de la zona i el

foraster que hi arriba i s’interessa per les seves vivènci-

es. Auseller va viatjar amb la ONG Kvlar Fotoperiodis-

tes. El centre cívic Remei-Estadi mostra, cada mes, una

mirada diferent sobre territoris diversos. Sara Blázquez Vic

F: S

ARA

BLá

zqUEz

El centro cívico Remei-Estadi acoge una exposición sobre Bosnia

di centro civico Remei-Estadi adayas yatwaxraq ij nalma’erid xa lbosnaThe Remei-Estadi Civic Centre hosts an exhibition about BosniaLe Centre civique Remei-Es-tadi accueille une exposition sur la Bosnie

g

Cultura



Preguntes Creuades Cultura

Les preguntes de la Bouchra

La Carme respon:

Com veus la immigració del Marroc?Veig que és una necessitat que tenen de poder millorar la seva vida i optar a millors condicions de les que tenen al seu país.

Com veus a la dona mar-roquina?Una persona tancada, degut a l’idioma i cultura tant diferent i que li costa relacionar-se. Però amb tu no tinc aquesta impressió, ja que trenques tots els esquemes. Es nota que vens d’una ciutat i no d’un poble, estàs més oberta als canvis i vols aprendre tot el que puguis per adaptar-te a la nova situació que estàs vivint.

Per què les persones d’aquí són tant reticents vers l’Islam i les dones que por-ten mocador?Crec que és pel gran desconei-xement que es té de la cultura musulmana i per la por de re-trobar-se a ells mateixos, ja que aquestes qüestions també s’han viscut aquí fa 50 anys enrere.

Per què nosaltres no podem accedir a llocs de treballs més qualificats tenint els mateixos estudis o nivell professional?Costa molt convalidar els estudis que has rebut allà pels d’aquí. Però el problema és que hi ha molt poca oferta i molta demanda i sempre es té més en compte als del propi país que no pas als estrangers. Però crec que la cultura també té molt a veure, espero que això algun dia canviarà.

La Bouchra respon:

Com vas arribar a Manl-leu?Per reagrupament familiar. El meu home fa tres anys que està aquí, i jo fa tres mesos.

Què és el què més et va sorprendre quan vas ar-ribar?Em va semblar que no m’havia mogut del meu país, que encara estava al Marroc.

Què és el que més trobes a faltar del teu país?La família, el treball, els amics.

El teu objectiu és quedar-te a Catalunya?Jo respecto molt la vida familiar i si la meva vida està aquí, jun-tament amb el meu home, em quedaré. No tinc cap problema.

Com t’agradaria que fos el teu futur aquí?M’agradaria poder treballar de professora, què és el que feia al Marroc.

Què esperes de la teva parella lingüística?Aprendre el màxim de català per poder desenvolupar-me el dia a dia.

Les preguntes de la Carme

Conciliació familiarL’educació és la combinació de tres: pares, fills i docents. Els primers no poden renunciar a les obligacions de tot progenitor, primer dret dels fills. Aquests es deuen als pares com a educadors biològics o per naturalesa, i als tercers com a col•laboradors i ensenyants. El vincle social que es forja és imprescindible per mantenir íntegres i en sintonia la potestat paterna i el prestigi del docent. El triangle es trenca per lògica quan un dels costats es desvincula o s’esvaeix.En una societat plural i competitiva no tot és permès per liderar una posició i defensar uns privilegis sense concessions. Hi ha prioritats naturals que sobrepassen el poder i que tot sovint es veuen trepitjades sense cap escrúpol. Aquest oblit o falta de conside-ració ens porta a delimitar responsabilitats sectorials per fer encaixar degudament en el temps i l’espai el rol de cada estament en el “memoràndum” de drets i deures, que podríem resumir:Primer, s’adaptarà l’horari feiner del treball de l’adult als drets dels menors per estar tots a casa a les sis de la tarda (si som Europa).Segon, es modificarà el calendari anual suprimint ponts, reduint o traspassant festi-vitats a caps de setmana, per crear nous espais de descans durant el curs escolar per a pares i fills conjuntament.El concepte “conciliació” és polivalent, però molt concret aplicat al nucli familiar: obligacions compartides, horari, calendari, vacances, escola i pares, empresa i treball, etc. Aquests elements de relació estan actualment en crisi i en perjudici greu del lideratge educatiu a casa i a l’escola. S’han diluït les competències d’uns i d’altres. Tal desorienta-ció és font de conflicte on els principals afectats són els fills i els seus resultats acadèmics. Per això, la societat ha de retrobar el camí perdut en aquesta simbiosi de família i escola, per retornar-li el caràcter educatiu amb plenitud. Només amb una actitud de diàleg i afrontant els canvis pertinents, atrevits i profunds que calen, podrem renovar l’ense-nyament del país que té un abast més extens que l’entorn autonòmic.Ramon Mas Sanglas

ENSENYAMENT

“El menjar ens uneix a tots”. És la teoria de la qual van partir els organitzadors, la CUP-Vic, del dinar intercultural que es va celebrar dissabte 14 de març al centre social autogestionat La Torratxa. Per poder assistir a l’acte hi havia un requi-sit indispensable: portar un plat típic del país, regió o casa de cadascú. Molts van op-tar per portar truita de patata, encara que d’altres es van animar a fer trinxat, espinacs amb beixamel o pastís de tonyina. Els calçots, però, van ser l’estrella de la jornada. Per molts era la primera calçotada de la temporada, encara que per alguns altres era la primera calçotada de la seva vida, com per alguns dels membres de l’associació que han impulsat un grup de joves equatorians i colombians. Van ser ells, precisament, qui va voler donar a conèixer alguns dels plats més coneguts dels seus països d’origen, com

la fritada, el cebiche o el mote, que van agra-dar molt a la cinquantena d’assistents. L’objectiu dels organitzadors era acostar una mica més els joves vigatans de diferents orígens, tot compartint els costums culina-ris. Tot i que molts dels joves nouvinguts no hi van poder assistir, es va demostrar que la festa va servir per fer un pas endavant en el coneixement dels uns amb els altres, a més el bon temps va acompanyar l’acte i va permetre que el diknar es pogués fer al pati del centre social. Després del dinar, la jornada va continuar amb l’actuació del grup Deboits, amb mem-bres de Borredà i Menorca, que van animar l’ambient amb el seu estil personal de rock en català. El concert no va acabar fins que els Deboits van tornar a tocar La fornera, un dels temes que més van agradar al públic.

Calçots amb ‘fritada’ i ‘mote’

Se celebró en La Torratxa una jor-nada intercultural de jóvenes

di torratxa adayas aggan ij lih’tifal natwusna ih’udrayan An intercultural day for young people in La TorratxaLa Torratxa a organisé une journée interculturelle pour les jeunes

g

Cultura




14

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona

consorci per a la normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

aPunts De LÈXIc

El cuiner o cuinera és la persona que téper ofici cuinar... Entre el material que utilitza hi ha:

el cullerot o la llossa

l’escumadora la graella

el batedor el drap de cuina o eixugamà

la placa de coc-ció o els fogons

Parlem d’oficis...

Quan es parla de gastrono-mia, cal tenir en compte els aspectes següents:

1. Per fer referència al mètode de cocció es fa servir el lligam AL / A LA

ex. carn a la brasa, arròs a la cassola, mus-clos al vapor, patates al caliu...

L’estil del plat també s’expressa amb AL / A LA.

ex. Lluç a la basca, truita al gust, conill a la caçadora...

2. En canvi, si es fa referèn-cia a l’acompanyament del plat o al seu ingredient característic, s’utilitza la preposició AMB.

ex. espinacs amb cre-ma, perdiu amb porto, filet amb pebre verd, ànec amb taronja...

Lengua El vocabulario del cocinerototaLaYt (IRas) almustalah’at an wanni ixadman di kuzina

Language The vocabulary of the cookLanguePetit lexique du cuisinier

guia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

l’espremedora

el cullerot

l’escumadora la graella



Es pot arribar a la conclusió que amb la pasta tot es pot combinar, i segurament és una conclusió encertada, cada cop que he anat a Itàlia he descobert una recepta nova, i aquest cop han estat els espaguetis del magnifico, que és així com en diuen al restaurant Garga de Florència, cal dir que la cuina de Florència i la Toscana donen per molt però aquest ja seria un altre escrit. Només tornar he posat l’enginy per copiar aquest plat només amb intuïció, pot faltar algun ingredient però funciona.Posem a escalfar en una paella suc de taronja i unes fulles de menta fresca deixem que vagin infusionant els sabors i llavors i afegim nata lí-quida per anar lligant la salsa i deixem que vagi reduint fins que arribi a ser espessa al nostre gust, s’ha de dir que prefereixo que de salses per la pasta n’hi hagi poca i en aquest cas per a no perdre excessivament el gust de la taronja i la menta un punt líquida, és a dir amb poca nata líquida. Mentrestant, bullim els espaguetis o la pasta que considereu oportuna i ja tindrem tots els ingredients.Muntem el plat amb els espaguetis i la salsa de taronja i menta i per damunt i posem unes fulles de menta i ratllem pell de la taronja així donem color al plat i al mateix temps més aroma, uns talls de taronja pels voltants del plat i llest per menjar.Veure que el contrast de la taronja amb la men-ta té el seu punt, un plat amb aromes i també amb una sensació fresca molt interessant.

*

Espaguetis amb taronja i menta

COCINAEspaguetis con naranja y mentaAXXAM U SANWIEspaguetis ak laccin ad minta

COOKERYSpaghetti with orange and mintCUISINESpaghettis à l’orange et à la menthe

La cuina d’en CamilQuè fem aquestcap de setmana?

Tavertet és un petit municipi de la comarca d’Osona, agradable i acollidor, digne de ser contemplat. Està situat a la zona de les Gui-lleries i el Collsa-cabra, a sobre d’un penyal a un penyasegat amb vista als pantans de Sau, Susqueda i, de lluny, les muntanyes del Montseny es presen-ten com una terrassa mirador d’un paisatge de bosc mediterrani. És un poble admirat per la seva bellesa i per l’atractiu dels seus paratges, però sens dubte el més espectacular són les cingle-res que limiten la Vall del Ter. Situat dins la subcomarca del Collsacabra-Cabrerès, té per veïns els municipis de l’Esquirol, Rupit, Vilanova e Sau i Masies de Roda. Tot el poble és declarat Bé d’Inte-rès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases cons-truides entre els segles XVII i XVIII. A més, té monuments romànics com l’església de Sant Cristòfol, del segle XII-XVII, situada dins el poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d’una petita muntanya a les afores, probablement sobre un assentament prehistòric; Sant Bar-tomeu Sesgorgues, dels segles XII-XVII-XVIII, situat sobre l’engorjat

de la riera de les Gorgues, i

Santa

Cí- lia, del segle XI, casi en ruïnes. La Masia de la Torre té una torre de vigía dels segles XIII-XIV, Sant Miquel de Sorerols, del segle XI, un bell exemple d’església. Tavertet respira una sensació de confortable aïllament que és degut a la seva impressionant situació, sobre els penyasegats que es precipiten, de manera abrupta, sobre el riu Ter i al fet de conser-var en moltes de les cases, la sobria elegància funcional que caracte-ritza l’arquitectura del país. Es pot aprofitar el desplaçament per visitar un indret màgic que hi ha a pocs quilòmetres: la Forada-da. És una ruta planera que porta al torrent de la Rotllada, que fa un salt d’aigua de més de 30 metres sobre un gorg voltat d’altes parets de roca. Amb els anys, l’aigua ha anat esculpint un forat enorme que travessa tota la roca i que

dóna nom al paratge.

Els cingles de TavertetTavertet és un muni-cipi situat a la zona de les Guilleries i el Collsacabra des d’on es poden veure els pantans de Sau i de Susqueda, i els cingles impressionants, ja que està situat sobre els penyasegats que es precipiten sobre el riu Ter. A pocs quilòmetres es troba La Foradada, un indret màgic.Sara Blázquez Tavertet


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Societat

becària d’El Colombiano, el diari que l’havia fitxat el 1997, amb el credo dels fets noticiosos que barallaven per ser portada, però que quedaven encastats entre els breus de les pàgines parell. Zulma va agafar l’ascensor social, que la va dur als reportatges i a Local, i després a Nacional, i després a les anàlisis polítiques i d’editorial. Amb els anys, va desplegar les arts del periodisme pràctic d’Arcadi Espasa. Les bombes al centre del seu Medellín, agregades a l’espantosa delinqüència del furt amb violència, la van empènyer a replantejar-se el seu paper en aquest món, i en el cau de la destinació va trobar la fugida cap endavant. Al novembre de 2003 viatjaria al Madrid dels millors fortunis. “Necessitava airejar-me, xopar-me d’altres cultures i veure el país en perspectiva.” A la capital d’Espanya va conèixer a Carlos, un mexicà amb bons propòsits que va despertar en ella la fal·libilitat dels temors desats a les coses de l’amor. Es van aparellar, van riure i junts van volar cap a Barcelona. “Vam dir: ‘Ni a Mèxic ni a Colòmbia, en un país neutral: Espanya. Comen-cem de zero’.”

Mentre, es guanyava els fesols com a teleoperadora a Movistar: “Repetía siempre la misma canción: ‘Buenas tardes, llamo de Telefónica Mo-vistar. ¿Usted es el titular de la línea tal…?’. Me cortaban: ‘Pero ¿de dónde llamas?’. ‘De Madrid’, respondía. ‘Pero ¿tú no eres de aquí?’ ‘No, pero le llamo de Movistar y...’”A Madrid havia coincidit amb el futur director del setmanari Latino, que li va proposar obrir la sucursal de Barcelona. El primer número va sortir al carrer al setembre de 2005. Latino és una publicació de tocs de consciència que prioritza els colors de les històries humanes que tritura la informació. “No hem perdut la capacitat de contar el que li passa a la gent normal. Acabem d’elaborar un dossier sobre hipo-teques, una sèrie de reportatges sobre els problemes de les famílies per a pagar a final de mes. Hem explicat a la gent com negociar amb el banc, com sol·licitar ajudes, com estalviar al màxim en les coses quotidianes.” Latino compta amb una xarxa de corresponsalies teixi-da amb el bramant destarotat dels corredors de successos, aquells que busquen la primícia dels primers morts de la matinada.

A Barcelona, Zulma va fer gala de la bondat del seu nom (“és una derivació del nom àrab Salma, que li va agradar a la meva mare i m’ho va posar. Significa aquella que és sana i forta”) i, novament, es va apuntar a un màster sobre resolució de conflictes a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des que està per aquestes terres, Zulma només ha visitat dues vegades la seva família. La crisi. “Medellín ha canviat amb l’exal-calde Sergio Fajardo, que va avalar la construcció de biblioteques. Ara els motoristes no poden dur acompanyant per a evitar els sicaris, que eren els qui disparaven en el seient de darrere.” L’anàlisi competeix amb les parrafades de serp que entre corondells Hermann Tertsch publica a El País, el seu diari preferit: “Brasil abusa de la soja, que provoca la desforestació de l’Amazònia; a Veneçuela, a Chávez se li’n va l’olla, i a Bolívia, l’Evo Morales, qui ha reduït l’anal-fabetisme, s’ha posat a la defensiva amb les aspiracions autonòmiques de l’Orient del seu país, el seu sostén econòmic”. A Catalunya, Zulma Sierra se

sent com a casa. L’idioma l’està aprenent a marxes forçades, i no és impropi en ella que s’entendrei-xi amb paraules que va descobrint amb noves preguntes i interroga-cions vàries: “M’encanta la paraula ‘bufó’, encara que el primer que vaig aprendre a dir va ser “Visca el Barça!”. Estic estudiant l’himne. I una altra paraula que em resulta graciosa és ‘collons!’”.Qué chévere.

Amb veu de dona

g

Jesús Martínez Barcelona

Aquell dia ni plovia ni feia sol, o al-menys això en recorda. El cel tenia el color del parquet del meu amic Ramón. Ni el gotellim s’estenia més enllà dels furs que li són propis ni la ciutadella dels bronzejats perma-nents va lliscar la seva pell amb els llamps matutins. Zulma Sierra (Medellín, Colòmbia, 1976) recorda que va arribar a Madrid amb un temperament i una temperatura indòcils, fraudulents, inusuals per al que ella estava acostumada en la calma morbosa de la seva llar ma-terna. “Jo pensava que tenia un llaç històric amb aquest país. Espanya és un tema recurrent en la història nostra, per a bé o per a mal. Però independentment d’això, quan tu arribes aquí, creus que portes un bagatge cultural suficient per a adaptar-te ràpidament, i no. Has de tornar a aprendre altres codis lingüístics. A Amèrica Llatina som massa càlids, amorosos, afectuosos, i quan arribes aquí és tot tan tosc i brusc... En un bar de Madrid vaig cridar al cambrer per a saber què eren pinchos, i em va contestar: ‘Pues eso, pinchos’. No és obvi per a mi.” Capturada per la bonhomia del seu caràcter solidari, i amb la inge-nuïtat càndida de Les aventures del bon soldat Svejk, Zulma va recalar en el que un dia va ser la metròpo-li de l’imperi de la plata i avui és el pati d’Europa. A Madrid, Zulma es va matricular en un màster de la Complutense sobre comunicació i conflicte armat, escalfada per les calamitats viscudes en el seu territori natal, que ella no arriba a comprendre: “S’ha de buscar una sortida política i negociada al conflicte. Hi ha un cansament ge-neral en la societat. Álvaro Uribe va arribar a la presidència amb la promesa d’acabar amb la guerrilla. Veníem de la decepció de la taula de negociació d’Andrés Pastrana. Uribe va formar un govern amb encerts en relacions internacio-nals, però a nivell intern es poden fer moltes més coses. Manca voluntat política”. El seu ofici és el de periodista, encoratjada pels seus i enamorada de les cròniques que un tal García Márquez feia palpitar en el paper secà dels suplements especials. Llicenciada per la Universitat Pontifícia de Medellín, la seva primera ocupació li va venir donada per la seva condició de

F: Je

sús

Mart

ínez

Entrevista a Zulma Sierra, periodista del semanario ‘Latino’

amsawar ak Zulma Sierra, asah’afi an asbu’iyat latinoInterview with Zulma Sier-ra, journalist on the weekly ‘Latino’Un entretien avec Zulma Sierra, journaliste de l’hebdomadaire ‘Latino’

Zulma, aquella que és sana i fortaEntrevista a la periodista del setmanari ‘Latino’, Zulma Sierra




18

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona. Pep Camprubí

Entrevista a Albert PortellOrganitzador sindical de la UGT-SICO d’Osona

TRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos con-sultas IXEDDEM SE’L ÄZZdi achara, anjawab xisaqsan

WORKING WITH DIGNITYThis month, we resolve your queriesUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos réponses à vos questions

La Montserrat de Sant Bartomeu del Grau ens fa les següents consultes: l’empresa ha hagut de tancar i tinc 57 anys; si no trobo feina quan se m’acabi l’atur, a quina edat em puc jubilar? Si en-cara em falta molt de temps, puc pagar-me jo les cotitzacions per no perdre-hi tant en la jubilació?Primer de tot, Montserrat, mentre estiguis en situació d’atur pots estar tranquil·la de cara a la jubilació, ja que l’INEM et seguirà cotitzant per la mateixa base de cotització que tenies a l’empresa els últims 6 mesos. Per la presta-ció d’atur cobraràs el 70% o el 60% de la base de cotització i s’apli-quen uns límits en funció de si tens fills a càrrec o no. És a dir, per molt que cobressis i cotitzessis a l’empresa, l’INEM només paga fins a una determinada quantitat en funció de si no tens fills (1.076,44 €), en tens un (1230.22 €) o en tens dos o més al teu càrrec (1383.99 €). No obstant, la cotització a la Seguretat Social, quan estàs cobrant l’atur, no té límit. Això significa que pots estar cobrant 1.076,44 € d’atur i, en canvi, pots estar cotitzant per 2000 €. Per tant, durant tot el període en que esta-ràs cobrant la prestació d’atur, la teva cotització per la jubilació no es veurà afectada. Ara bé, la pres-tació d’atur només es pot cobrar com a màxim durant 24 mesos, si has treballat de forma continuada els últims 6 anys. En el teu cas, si has treballat els últims 6 anys i ara tens 57 anys, estarà cobrant

l’atur fins als 59 anys. A partir d’aquí, si tens 15 anys cotitzats a la Seguretat Social, podràs seguir cobrant el que s’anomena el SUBSIDI PER MAJORS DE 52 ANYS. És una quantitat molt inferior, de 421,79 euros i et cotitzen per una mica més que el topall mínim de cotització. Problema: tindràs 59 anys i no et podràs jubilar fins els 60 o 61 anys, anticipadament, en funció de que compleixis uns determinats requisits, com tenir o no cotitzacions anteriors a 1 de Gener de 1967, tenir més de 30 anys cotitzats, etc... en funció de la teva cotització, és a dir, quan vas començar a cotitzar i quants anys cotitzats tens, et podràs jubilar abans dels 65 anys. Fins que no compleixis els requisits per jubilar-te anticipadament o fins arribar als 65 anys, podràs anar cobrant el subsidi per majors de 52 anys. Perquè no hi surtis perdent de cara a la jubilació, podràs sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social pagar unes cotitzacions a través del que s’anomena el Conveni Especial de Seguretat Social. És a dir, pagaràs a la seguretat social un complement cada mes, en for-ma de quota, per tal que la base de cotització que s’utilitzarà per a calcular la teva futura jubilació sigui més alta.

En Pere de Sant Pere de Torelló està a l’atur, ja que l’empresa va presentar un expedient de suspensió de contractes de

treball durant 6 mesos i ens fa la següent consulta: Què passarà quan s’acabin els 6 mesos d’atur?Perquè tothom ho entengui, l’empresa del Pere va presentar un ERO de suspensió temporal de contractes de 6 mesos, que signi-fica que els treballadors designats per l’empresa aniran durant 6 mesos a l’atur. Aquest tipus d’ERO no implica que l’empresa acomi-adi als treballadors. L’empresa demana permís al Departament de Treball de la Generalitat per deixar de pagar els salaris (o una part dels salaris) i que, a canvi, els treballadors cobrin l’atur (en lloc del salari). Mentrestant, com que els treballadors formen part de l’empresa, aquesta ha de seguir pagant les cotitzacions a la Se-guretat Social com si estiguessin treballant. Un cop passi el període màxim de temps que el Departa-ment de Treball hagi autoritzat a l’empresa, en aquest cas 6 mesos, l’empresa té la obligació de tornar a incorporar els treballadors, do-nar-los feina i pagar-los el salari. Això implica que l’INEM deixarà de pagar la prestació d’atur. Per tant Pere, si passats els 6 mesos, l’empresa es nega, no vol o no pot reincorporar-te, estarem davant d’una situació d’acomiadament. L’empresa estarà obligada a rea-litzar tots els actes que marqui la llei per a extingir definitivament el teu contracte de treball, ja sigui amb una carta d’acomiadament o tramitant un ERO d’extinció de contractes.

En què consisteix la seva feina?En organitzar el comitès o els delegats, els enllaços sindicals. Els comitès es fan quan una em-presa té més de 51 treballadors i els delegats quan en té entre 6 i 50. A les empreses que no hi ha representació, intento que s’organitzin sindicalment, a tra-vés d’unes eleccions sindicals.

Com va començar la seva vida sindical?Treballava a Proquimia i sempre he tingut molt clar de quina classe social sóc. A Proquimia vaig impulsar la creació del seu primer comitè d’empresa amb tot el que això comporta. Jo era del SICO, que era el Sindicat Independent de la Comarca d’Osona, fins que es va fusionar amb l’UGT.

Què comporta?Al principi em va costar, perquè aquí a Osona, 16 anys enrere, no hi havia gaire cultura sin-dical, però després es va veure que el comitè era una peça més de l’engranatge de l’empresa.

Creu que ara hi ha més cul-tura sindical?Ara les empreses ho entenen més i hi ha més enteniment entre empresa i treballadors.

Per què és important que els treballadors d’una em-presa tinguin representació sindical?Les empreses tenen els seus assessors, advocats, gestors, que sempre van a favor de l’empre-sa, però els treballadors estan més desprotegits perquè estan més desinformats. L’organitza-ció sindical dels treballadors és la seva informació laboral. Per exemple, no pot ser que un tre-ballador hagi de pagar 30 euros a un gestor perquè li compti la nòmina!

vas començar a cotitzar i quants

jubilar abans dels 65 anys. Fins que no compleixis els requisits per jubilar-te anticipadament o fins arribar als 65 anys, podràs anar cobrant el subsidi per majors de 52 anys. Perquè no hi surtis perdent de cara a la jubilació, podràs sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social pagar unes cotitzacions a través del que s’anomena el Conveni Especial de Seguretat Social. És a dir, pagaràs a la seguretat social un complement cada mes, en forma de quota, per tal que la base de cotització que s’utilitzarà per

treballadors cobrin l’atur (en lloc del salari). Mentrestant, com que els treballadors formen part de l’empresa, aquesta ha de seguir pagant les cotitzacions a la Seguretat Social com si estiguessin treballant. Un cop passi el període màxim de temps que el Departament de Treball hagi autoritzat a l’empresa, en aquest cas 6 mesos, l’empresa té la obligació de tornar a incorporar els treballadors, donar-los feina i pagar-los el salari. Això implica que l’INEM deixarà de pagar la prestació d’atur. Per tant Pere, si passats els 6 mesos, l’empresa es nega, no vol o no pot reincorporar-te, estarem davant d’una situació d’acomiadament.

anar cobrant el subsidi per majors

guretat Social com si estiguessin treballant. Un cop passi el període màxim de temps que el Departament de Treball hagi autoritzat a l’empresa, en aquest cas 6 mesos, l’empresa té la obligació de tornar

Això implica que l’INEM deixarà de pagar la prestació d’atur. Per tant Pere, si passats els 6 mesos,

Treball

“La fusió de l’UGT i el SICO va ser una bona notícia pel sindicalisme comarcal”

Entrevista a Albert Portell, organizador sindical de la UGT-SICOamsawar ak Albert Portell , munaddim aniqaba an UGT-SICO

Interview with Albert Portell, union organiser for UGT-SICOUn entretien avec Albert Portell, permanent syndical de l’UGT-SICO

g

Aquest mes, resolem consultes



El Barça con-tinua liderant aquesta Lliga dels Països Ca-talans, on no-més comptabi-

litzen els partits jugats entre els equips dels territoris de parla catalana. Tot i així, el Villareal ha aconseguit la segona posició, després de la victòria davant l’Espanyol, per un gol a zero. L’Espanyol, tot i ser l’equip que

més partits ha jugat, segueix sent l’últim de la classificació, encara que ha guanyat un punt, gràcies a l’empat a tres amb el Mallorca. Els periquitos difícil-ment es salvaran del descens aquesta temporada.Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 5 122 Villareal 5 83 València 5 74 Mallorca 6 75 Espanyol 7 5

Lliga de futbol delsPaïsos Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 1-2 1-2 Espanyol 1-2 3-0 2-1 1-0 Mallorca 3-1 3-3 3-0 2-0 València 4-0 3-1 Villarreal 0-0 3-3

Taula de resultats

Pla personal d’entrenament IIIEl següent pas del Pla personal d’entrenament és fer una graella de proves físiques i quantificar els resultats. És molt important que la descripció de les proves sigui lo més detallada possible, inclús amb dibuixets o fotos, ja que si l’hem de tornar a efectuar al cap d’un temps tinguem els mateixos criteris i pautes.Per a les proves ens basarem amb les Capacitats Físiques Bàsiques (Velocitat, Resistència, Força i Flexibilitat) i posaré exemples universals, però que també es poden escollir d’un esport específic. S’han de comptar els segons que es triga a fer cada prova. Prova 1 - Velocitat de Desplaçament:a) Cíclica:• Recórrer la distancia de 50 mts en el menor temps possible.b) Acíclica:• Circuit que constarà de línia de sortida, 10 mts a peu coix (dret), 10mts a peu coix (Esquerra), 10 mts amb els peus junts i 10 mts. corrent d’esquena.

Eduard Soler

Salut i Esport

Sara Blázquez Tona

El futbol és internacional, no té idioma, ni edat, ni color. És el que Toni Canet experimenta cada any quan, aprofitant els seus viatges ornitològics, regala un equipatge i pilotes a nens de països en vies de desenvolupa-ment. Aquest any, Canet és l’entrena-dor de la categoria infantil de l’UE Tona. Compagina la seva afició pel futbol amb la seva pas-sió pels ocells, i aquest Nadal, tot estudiant amb un company seu el xot, un tipus de mussol migrant transsaharià, va viatjar fins el Marroc, on va conèixer un grup de nens i els va regalar un equipatge de l’UE Tona i unes quantes pilotes. El xot, només fa estada als Països Cata-lans durant l’estiu, i la resta de l’any emigra cap a l’Àfrica. Toni Canet ja ha fet diversos viatges al continent africà per estudiar aquesta au migra-tòria, però aquesta vegada va anar a parar a un poble de l’At-les mitjà, on va trobar uns nens que van estar encantats de rebre i posar-se l’equipatge de l’UE

Tona. “El futbol és una manera fàcil d’entrar a la canalla. Els donem equipatges que ja estan passats, perquè aquí els canviem cada any, però estan prou bé perquè ells els aprofitin, i estan encantats de rebre’ls”, diu Ca-net. Van estar tan encantats que les seves famílies van convidar els dos osonencs a tot el que van poder, a menjar i a estar-se amb ells tres o quatre hores, fent una demostració de l’hospitalitat amaziga.

L’UE Tona regala un equipatge a un grup de nens del Marroc

g

Esport a Osona

La Fundación UE Tona ha regalado un equipaje a unos jóvenes amazighs de Marruecos

almuassasa UE an tona taw-casan arrigalu ica ih’anjan di mazighan zi almaghribFundació UE Tona has pre-sented football kit to a team of young Moroccan Amazighs La Fondation UE Tona a offert un set de bagages à des jeunes Amazighs du Maroc

gPruebas del Plan Person-al de Entrenamientotajarib an barnamaj caxsi di tadarib

Tests for the Personal Training PlanLes tests du Programme d’entraînement personnel

immigraci� ok DINA3 LOGO DEP 27/1/09 11:17 P�gina 2 C M Y CM MY CY CMY K

Una crisi en majúscules

Estem da-vant d’una crisi que fa por, la gent ha perdut el somriure habitual, la seva feina, el seu habitat-ge, la seva

activitat, la seva dinàmica. Els tre-balladors s’han deixat la pell en la producció, en la contribució, en la prosperitat del país, i la societat ha entrat en una situació de de-sesperació, i al temor d’un futur desconegut de les seves famílies. La capacitat de comprar viu una baixada notable i perillosa, el que causa el tancament de molts locals comercials i industrials, de serveis, que enfonsarà encara més l’economia del país, i provocarà l’acomiadament dels treballadors. Hi ha molts pisos abandonats perquè les hipoteques no tenen clemència per ningú. Hi ha moltes obres aturades, i moltes famílies han abandonat el país, no poden suportar aquesta situació. La gent es pregunta: Què hem de fer? La resposta és la unitat. Entre tots podem canviar la situació. Hi ha un esforç per part del govern però no és suficient. Només són pedaços, només serveixen perquè no s’enfonsi més la situació, sobre tot dels treballadors que estan pagant la factura amb un import molt gros. La política d’habitatge ne-cessita una reforma profunda. Fins la pròxima manifestació.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Març 2009www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Al principi em va costar fer amics”

Ja fa 8 anys que la Diana Arroyave és a Catalunya i

parla un català perfecte. Va venir de Colòmbia amb

la seva mare i la seva germana, i el seu pare ja era

aquí. “Vaig arribar a 6è de primària i em va costar

molt fer amics”. Però la Diana és una noia molt

oberta i sociable i aviat va fer amics, encara que tots

llatins. Ara, però, es relaciona amb joves de tot tipus.

Els ha conegut estudiant. Té un grau mig de Com-

erç i un títol d’Agent comercial, a més, al setembre

començarà un grau superior de Com-

erç Internacional, cosa que li permetrà

treballar en un magatzem de logística o

anar a treballar a l’estranger. %Diana Carolina Arroyave

18 anys

“Soy como cualquier chica de 18 años” “nac macnaw tihramin am-arra 18 isawggusa”

“I’m like any other 18-year-old girl” « Je suis une fille de 18 ans comme les autres »

El final de la globalización feliz

ij nanihaya tasbah il’eawlamaThe end of happy globalisa-tionLa fin de la globalisation heureuse

g

revista mà 13 osona

Documents