revista mà 1 osona

EL TEMA DEL MESTren, carreteras... ¿Hay crisis de infraestructuras en Osona? AR’MAUDU` N’CHHARA YAMijar’wan, ibriden… di Osona, dayes alazma nal’bi-nyat?

TOPIC OF THE MONTHRailway, roads… Is there an infrastructure crisis in Osona?LE SUJET DU MOISTrain, routes… Osona, victime d’une crise d’infras-tructures ?

ENTREVISTA P. 4–5

Mohammed Chaib“Europa encara està amb el debat del mocador de la dona musulmana. A aquestes alçades hauria d’estar més que superat.”

OpINIó P. 6–7

Ernest Benach ens explica les institucions del país

“Catalunya es troba en un con-text de canvis, de grans reptes, que en els propers anys determi-naran el futur del país”.

4 l

a

dY

Aprender catalán es fácilArmad net catalana yehwan

Learning Catalan is easyApprendre à parler cata-lan, c’est facile

ENTREVISTAprimer diputado de origen marroquí del parlamentAMSAQAR GHAR RAJJAXTAniv. Amzweru nal’barlaman, alasl nnes da maghrabi

INTERVIEWFirst parliamentary Deputy of Moroccan originENTREVUEpremier député d’origine marocaine du parlement de Catalogne

EL TEMA DEL MES P. 8–9

Hi ha crisi d’infraestruc-tures a Osona?Retards històrics, endarreri-ments d’inversions... Els trens i les carreteres d’Osona a debat.

ESpORTS P. 15

Futbol, el llenguatge universalUn equip d’equatorians participa, amb equips d’altres nacionalitats, a un campionat de futbol col·laborant amb el programa de Voluntaris x la Llengua

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

QUÈ FEM AQUEST CAp DE SETMANA? P. 14

El NadalQuè es celebra per Nadal? Què és el Tió? Per què hi ha un caganer al pessebre?

Número 1Gener 2008

Revista gratuïta

NAVIDAD ¿por qué hay un ‘caganer’ en el belén?ÏD LMILAD Meyelmi dhinni ‘caganer’ dhi “bit lehm”

CHRISTMAS Why is there a ‘caganer’ in the Nativity Scene?NOËL pourquoi y a-t-il un ‘caganer’ dans la crèche?

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensamble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

LLENGUA P. 14

El català és fàcilAprendre català noés tan difícil com sembla. El Centre de Normalització Lingü-ística ens ho posa fàcil.

F: M

IA C

OLL

Los ecuatorianos organizan un torneo de fútbolEcuadoriyen ad, nadmen ijn ddauri n’tchamma

The Ecuadorians organise a foot-ball tournamentUn tournoi de football organisé par la communauté équatorienne

NOVA Revista Ma Master17-12-07-®.indd 1 17/12/07 19:50:59

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2Publicitat


Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

“Crec que el paper ha millorat en el sentit que cada vegada hi ha més programes de suport i cada vegada hi ha més dones que tre-ballen fora de casa, cada vegada hi ha més llocs de responsabilitat que estan ocupats per dones i això és positiu; personalment no sóc partidari de les quotes ni de la discriminació positiva, crec que el fet de ser home o dona no ha d’influir dins el món laboral, de la mateixa manera que hi ha gent que té el cabell de color moreno i n’hi ha d’altra que el té de color ros”.Alfred Paz 43 anys. Torelló

“Penso que, en general, el paper de la dona i la seva situació ha canvi-at molt. Ara té una independència econòmica i, en conseqüència, social, que abans no tenia. Té molta més llibertat en el tema dels estudis, el treball, i la vida familiar. Té molta més veu per prendre les seves pròpies decisions i ser-ne conseqüent. Però alhora, té

doble presència en el món laboral: a casa i a fora de casa. Encara és la persona que té cura dels fills i dels avis, encara ha de portar la casa... estem molt lluny de poder tenir els mateixos drets reals que els homes, és una lluita que hem d’anar fent dia a dia”.Laia Jurado 26 anys. Vic

“Jo parlaria del Lluçanès d’avui. Crec que la dona sense obligaci-ons familiars ha millorat a l’hora de tenir les mateixes oportu-nitats que l’home per dedicar-se plenament als estudis o al treball. Però una altra cosa és el sou que percep.Dintre del nucli familiar, el paper de la dona encara continua sent massa clau; en el pes de portar la casa i les responsabilitats familiars, que encara passen massa vegades per davant de les necessitats de la mateixa dona, agreujat per la dificultat de viure en pobles petits i amb algunes mancances de serveis”.Glòria Borralleras45 anys. prats de Lluçanès

“Trobo que es parla molt del tema que la dona a millorat molt, però jo crec que estem estancats, en l’àmbit de la paraula està més acceptada i igualada, però en el terreny legal o laboral no, hi segueixen havent treballs poc remunerats només per a dones i feines ben

remunerades per a homes, hi continuen havent reticències per contractar dones que tin-guin fills o que en vulguin tenir. La dona segueix portant el pes fort de la família i la casa... en fi, queda molta feina per fer!”Rut Plana29 anys. Torelló

“Crec que sí, que ha millorat força. Detecto que cada vegada hi ha més dones amb partici-pació activa en els diferents àmbits: empresarial, administra-ció pública, social (institucions, clubs, etc. ). Penso, tanmateix, que la seva veu està present i que és possible que Osona sigui, proba-blement, força cap-davantera en aquest aspecte. Una altra qüestió és la dona immigrant, especialment la dona marroqui-na, que a causa d’aspectes cultu-rals i religiosos crec que té una presència pràcticament nul·la a la societat. La resta, la preca-rietat econòmica i les tasques que es veuen obligades a fer, fan que tampoc hi pugui participar massa. En aquest cas, però, afecta també als homes”.Ferran Ballús60 anys. Vic

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Crees que hay una buena convivencia en Osona?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO

IXARRIQAN N’RÙNSORIATHE LIES OF RACISMLAS MENSONGES DU RACISME

NEXT QUESTION:Do you think people live together well in Osona?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Twarid, yejja ijn amächer yas-beh di Osona

LA PROCHAINE QUESTION : D’après votre expérience quoti-dienne, les gens vous semblent-ils tolérants et res-pectueux dans le canton d’Osona ?

Homenatge a Paco Candel

preparant el primer número de la Revis-ta Mà s’ha produït la mort de l’escriptor paco Candel. Una publi-cació que gira entorn de l’arrelament de les persones nouvingudes a Catalunya, per força

ha de ser deutora de l’obra d’en Can-del. És per això, que volem que aquest número en sigui un homenatge. A més, l’origen de la Revista Mà va lligat amb en paco Candel. Fa un any, el novembre del 2006, quan començàvem a coure la revista, amb la Najat El Hachmi, escriptora, impulsora d’aquest projec-te i amiga, vam anar a veure en paco Candel per parlar-li del projecte. També era una manera de posar de costat dos escriptors que parlen sobre el món de la immigració; un, consagrat, escriu sobre la immigració dels anys 50 i 60 del segle passat; i l’altra, emergent, ho fa sobre les noves immigracions. però ambdós amb un fil comú: a Catalunya, tots i totes, vinguem d’on vinguem, parlem la llengua que parlem, sigui quina sigui la nostra condició, som un sol poble. Aquest era un dels missatges centrals d’en Can-del. Un element que ha arrelat, per sort, en la catalanitat i el catalanisme d’arrels populars, de la que aquesta revista n’és partícip. Si Catalunya és com és, avui, té la unitat civil i la cohesió social que té, és en una part important, gràcies a en paco Candel. perquè va ser també l’es-criptor dels pobres i dels treballadors. Escrivia des de la condició humil, del po-ble. I de fet el que deia no és gaire dife-rent de les més innovadores aportacions crítiques sobre els models multiculturals de convivència: no podem construir un futur comú des de la fragmentació cultural, excloent, jerarquitzadora, que al final és també desigualtat en condició econòmica i social. Els altres, com deia el seu títol més conegut, també són, som, catalans. Fa just un any em va dedicar el meu exemplar d’‘Els altres catalans’: “A Cesc, de parte de paco que, al fin de cuentas, todos somos el mismo nombre”.

g

Ha millorat o ha empitjorat el paper de les dones d’Osona d’avui?

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

r *

La llei d’horaris de la normativa catalana diu que els comerços poden obrir un màxim de 12 hores diàries, entre les 7.00h i les 22.00h, amb un límit setmanal de 72 hores, amb l’obligació de tancar diumenges i festius i avançar l’horari de tancament a les 20.00h els dies 24 i 31 de desembre. Dins d’aquests límits, els comerciants poden fixar lliurement la distribució del seu horari diari d’obertura. Pel que fa als comerços d’alimentació de menys de 150 metres quadrats, però, no tenen cap tipus de limitació d’obertura, excepte els dies de tancament obligatori: l’1 de gener, l’1 de maig, l’11 de setembre i el 25 de desembre. Els dies 24 i 31 de desembre han de tancar, com a molt tard, a les 20.00h.

“Els immigrants no compleixen els horaris comercials”

LES MENTIDES DEL RACISME (1):

participa!

Propera pregunta

Creus que hi ha bona con-

vivència a Osona?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

EDITORIAL

EDITORIALHomenaje a paco Candel, desaparecido durante la preparación de la revista

AR’MATBAÀTawsim n’paco Candel, ywaddar di lwaktusujed n’mel mejellaEDITORIALTribute to paco Candel, who died while this magazine was being prepared EDITORIALHommage à paco Candel, qui nous a quittés pendant l’élaboration de ce numéro

Cesc Poch i Ros





4

Es el primer diputado de origen marroquí en el par-lamento de Catalunya

Netta, d’naib amzwaru zi alsl d’amaghrabidi albarla-man n’catalunyaHe is the first Deputy of Moroccan origin in the Ca-talan parliamentC’est le premier député d’origine marocaine du par-lement de Catalogne

Com l’ha afectat el fet de viure entre dues cultures?És una experiència molt enriqui-dora. Quan vaig venir per pri-mera vegada, no tenia ni idea de català, ni de castellà, però és que quan vaig tornar cap al Marroc el 1975, tampoc tenia ni idea de marroquí. Per tant, era un català enmig d’un barri molt popular de Tànger, i havia de conciliar i com-binar les dues cultures. El fet de viure aquí i allà m’ha fet reflexi-onar sobre una cosa que és òbvia, i és que cap cultura és millor que l’altra, sinó que totes tenen la seva part positiva i la seva part negativa. El que hem de fer és un esforç per posar en comú les dues cultures. Quan vaig tornar a Barcelona la meva obsessió estava focalitzada en com fer que la gent immigrant pogués viure a Catalunya dignament, com a ciu-tadans amb drets i deures i amb igualtat d’oportunitats, i que fos acceptada per la societat catalana autòctona.

I va crear l’associació IBN Batuta...Sí, la vaig fundar l’any 1994. Vam agafar el nom d’Ibn Batuta per l’as-sociació perquè va ser una persona que va conèixer cultures d’arreu del món. És un viatger del segle XIV, molt conegut en el món àrab. Hem de fer el possible perquè la gent a Catalunya pugui acollir a la gent immigrada que arriba; Catalunya sempre ha estat una terra d’acolli-da, i ho ha sabut fer molt bé durant molt de temps. Ara està arribant una immigració diferent de la que va venir d’Espanya, amb una altra religió, però això no vol dir que aquesta immigració no es pugui adaptar. El que sí és cert és que pot-ser és més complicat perquè hi ha un cert desconeixement, però en el moment que hi ha un apropament i un coneix a l’altre, tot és més fàcil

ENTREVISTA A FONDO“Queremos una sociedad plural, pero no una plurali-dad de sociedades”

AMSAQAR GHAR RAJJAXTnexs aydud m’nawa¨, macha ua awahhad n’aydudanIN-DEPTH INTERVIEW“We want a plural society, but not a plurality of societies”LA GRANDE INTERVIEW“Nous voulons une société plurielle, et non une pluralité de sociétés”

MOHAMMED CHAIB

El diputat socialista va néixer a Tànger l’any 1962, però de ben petit va venir a Catalunya. L’any 1975 va tornar al Marroc, però encara va tornar a Catalunya per estudiar Farmà-cia. Ara, és el primer diputat català d’origen marroquí al parlament de Catalunya, i és pre-sident de l’associació IBN Batuta. parsimoni-ós, diu que creu en el diàleg i la interrelació cultural com a eines més eficaces per man-tenir la convivència entre els autòctons i els nouvinguts.

Sara Blázquez Barcelona

g“Volem una societat plural, però no una pluralitat de societats”Mohammed Chaib

ENTREVISTA

g

L

F: M

IA C

OLL




Què el va moure a fundar IBN Batuta?Vaig començar a veure a moltís-sima gent que després de la llei d’estrangeria del 85 reclamava que els immigrants s’havien d’integrar. Però la immigració no podia estabilitzar-se perquè havia d’estar constantment renovant el contracte per tenir un permís de treball. I penses, com és possible que se’ls demani, per una banda, que s’integrin i per una altra ban-da se’ls posi tan difícil? No hi ha integració sense estabilització de la situació personal, és impossible.

I de quina manera treballen?Avui dia l’associació és una altra cosa, és una entitat molt conso-lidada, amb un gran reconeixe-ment a Catalunya i a tot Espanya. Treballem en molts àmbits, des de serveis d’atenció jurídica, aten-ció a la mediació social i cultural, mediació hospitalària, educativa, amb les famílies que acaben d’arribar... en tots aquells àmbits on la gent necessita una atenció especial, un suport. I després, la nostra obsessió és com produir l’apropament entre uns i altres. El nostre model no és tan el del multiculturalisme, que separa les cultures, les aïlla; volem una soci-etat plural, però no una pluralitat de societats. El que defensem és el model intercultural, de l’apropa-ment, del coneixement mutu, de la interrelació, que tothom faci un esforç. I s’han d’aconseguir drets, com el dret de vot, que és un element fonamental.

Per tant, creu que les per-sones d’origen estranger haurien de poder votar?Sí. Jo amb aquest tema sóc molt dur, i espero i desitjo que a les properes eleccions del 2011, a les municipals, les persones que portin a Catalunya cinc anys de residència tinguin el dret a vot. Crec que cinc anys és un temps raonable, que és el permís de residència permanent. Hi ha mi-lers de persones a Catalunya que podrien votar i cada vegada que arriben unes eleccions veuen que no ho poden fer. Això desmora-litza i humilia molt a les persones. Quant temps podem mantenir a unes persones a casa nostra dient-los “Us heu d’integrar, però també us hem de dir que hi ha uns drets que estan reservats només als autòctons”?

I pel que fa a la seva iden-titat?Ara em sento plenament català, visc a Catalunya, i crec que Ca-talunya m’ha donat la oportuni-tat de viure dignament. Quan te n’adones que un país t’ha donat aquesta oportunitat, fas el que calgui per aquest país. Però tam-bé tinc un origen i mantinc una relació fluïda amb el meu país, i també l’estimo molt. Vivim dia a dia entre els dos móns, i

estimem les dues cultures, però lògicament vivim aquí i la cul-tura catalana ens impregna més cada dia. I estic molt content i satisfet que sigui així.

Creu que la gent té prejudi-cis quan parla d’immigra-ció?Hi ha molts tòpics i prejudicis, per això la meva insistència en el coneixement i l’apropament. No és normal que Europa encara estigui amb el debat sobre el mocador de la dona musulmana. Això, a aquestes alçades, hauria d’estar més que superat, perquè el més important no és si porta o no porta mocador, aquest és un tema personal de la dona, sinó com som capaços de preparar aquesta dona com a ciutadana. Que aques-ta dona pugui dir el dia de demà “jo em sento catalana i musulma-na”, i això no és incompatible. Els tòpics i prejudicis es produeixen

des de la ignorància, des del desconeixement, crec que aquesta és una assignatura pendent, no només a Catalunya i Espanya, sinó a tot Europa. No som “ells i nosaltres”, som “tots”, ciutadans que vivim a Catalunya. També cal dir que els tòpics i prejudicis vénen per les dues bandes.

No sé si coneixes la realitat d’Osona, o de Vic. Sí, més o menys.

A les últimes eleccions va pujar molt la Plataforma per Catalunya. Quina opinió en té?A mi em sembla que el que ha de fer tota la societat catalana és aïllar aquests partits xenòfobs, i no deixar-los que ens utilitzin en contra de la mateixa ciutada-nia. Enfrontar la ciutadania és el pitjor que es pot fer. Això és trencar la convivència. Estem en

un estat democràtic i en un estat de dret i lògicament hi ha partits que poden sortir i defensar les seves opcions, però sincerament, no hem de deixar de cap de les maneres que aquests partits avancin en la xenofòbia i en el rebuig a les persones que poden venir d’un altre lloc. Un dels errors que es comet des de la vida política és el de no parlar del tema de la immigració. S’ha de parlar amb tota claredat sobre aquesta qüestió, i afron-tar-ho amb total normalitat. Els ciutadans autòctons no rebutgen la gent que ve de fora; el que no volen són problemes. El que s’ha de fer és un esforç per solucionar aquests problemes, perquè és clar que hi són, al barri, d’habitatge, de llocs de treball, etc. Jo crec que la convivència és possible, que aquests partits xenòfobs queda-ran aïllats quan tothom comenci a veure que hi ha un senyor que es diu Mustapha i va amb xilaba, un altre d’origen llatinoamericà, un romanès, i no passa res.

I pel que fa a les adminis-tracions, què els falta per fer per millorar la situació?Hi ha coses que es treballen a Catalunya i altres no. Hi ha tota la qüestió dels fluxos migratoris: la gent arriba, es queda aquí un temps, després de tres anys pot accedir a un permís de residència, si té feina, però és clar, durant aquests tres anys estem per-metent que estiguin explotats, marginats, sense cap dret com a treballadors... No podem conti-nuar acceptant això, no ho pot suportar cap estat democràtic. Per tant, cal treballar en la contracta-ció des de l’origen, fer que sigui més fluïda, és molt important.

Com és que els principals dubtes sobre integració recauen sobre els marro-quins?Hi ha diferències culturals i reli-gioses que no podem obviar, però que no són diferències insalva-bles. La societat autòctona pensa que el fet que les dones marroqui-nes portin mocador marca la di-ferència. És veritat que canvien el panorama, el paisatge, però això no ha de ser un problema. Vagin com vagin són ciutadanes, porten els seus fills a l’escola... La ignoràn-cia fa que es tingui por d’aquestes persones. No és tan important si la dona porta mocador o no en porta, és molt més important que les noies que van a l’escola acabin els seus estudis, que la noia que va amb mocador i passa les proves de la selectivitat no hagi de ser notícia, que sigui una normalitat. No ens hem d’obsessionar, en el món marroquí hi ha de tot, no passa res.

És decisió d’elles?I tant! Jo tinc cinc germanes, algunes porten mocador i altres

no, però això mai és un debat a casa, és un tema molt personal d’elles. No és només una qüestió religiosa, és també d’identitat. Amb tot el que està passant al món, és una manera de mostrar una rebel·lia contra les injustícies que estan passant al món amb els musulmans.

Què significa per a tu ser el primer diputat català d’origen marroquí al Parla-ment? Quan se’m va proposar anar a les llistes jo tenia una bona feina, no em feia falta, però vaig pensar que era important donar el pas. El fet que una persona que es diu Mohammed pugui arribar al Parlament mostra una norma-litat democràtica, de maduresa del país, i també és un missatge pels joves, fills de la immigració, perquè vegin que si un fa l’esforç és possible arribar-hi.

“Els tòpics i prejudicis es produei-xen des de la ignoràn-cia, des del desconei-xement. Aquesta és una assig-natura pen-dent”

“Los tópicos y prejuicios se producen desde la ig-norancia. Es una asigna-tura pendiente”

“afakkar afán itassed zi aljahl. Almasala at naxza”“Stereotypes and preju-dices grow out of igno-rance. This still has to be resolved” “Les clichés et les préju-gés sont le résultat de l’ignorance. Il nous reste beaucoup à faire dans ce domaine”

“Autóctonos y inmigrantes tendrían que participar en las mismas actividades”

Tarwa n’tmurt d’lbar-rani ad cherkan di nafs alanchita “Locals and immigrants should participate in the same activities” “Les gens d’ici et les im-migrés devraient partici-per ensemble aux mêmes activités”

Quina és la millor ma-nera de tenir una bona convivència?

Treballant l’educació i en el dia a dia. Treballant al barri, fent tot allò que sigui possible perquè hi hagi una interrelació entre uns i altres, tant per part dels immigrants, com dels mateixos ciuta-dans autòctons. I no es tracta de fer “la festa de la diversitat”, on hi ha els immigrants i els estants de les entitats d’immigrants, i són els autòctons qui van a visitar-los, a veure com mengen cuscús. Això està molt bé, però hem d’anar una mica més enllà. Això hauria d’estar barrejat, per exem-ple, dins les festes dels pobles, que els immigrants puguin participar a les festes amb absoluta nor-malitat, i no tanta separació dels uns i els altres, amb això no arribarem enlloc, hi hauria d’haver una barreja en llocs oberts a tothom.

g

g

F: M

IA C

OLL





6

El presidente del parlament nos expli-ca las instituciones del país y anima a participar

Arrais n’lbarlaman adanegh icharrah alqanun äwad adichajja’’ xalmucharakaThe president of the parliament ex-plains the institutions of the country and encourages participationLe président du parlement de Catalog-ne nous explique le fonctionnement des institutions catalanes et nous encoura-ge à nous impliquer

Què és i què fa el Parlament de Catalunya?

El Parlament, que té la seu al parc de la Ciutadella de Barcelo-na, és la institució que representa el poble de Catalunya. Controla i impulsa l’acció del Go-vern de la Generalitat, fa les lleis de Catalunya i és el centre del debat polític del nostre país.El poder legislatiu cata-là, amb els 135 diputats

elegits per les ciutadanes i ciutadans en les eleccions, pren decisions que incideixen en el present i el futur de les persones. Un exemple n’és l’elaboració i l’aprovació de la Llei de serveis socials, una de les quinze lleis ja aprovades en el primer any d’aquesta legislatura, que regula i ordena el sistema de serveis socials, amb l’objectiu «d’assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials». Un altre exemple: l’actual debat del Projecte de llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos presentat pel Govern. Fer el seguiment dels debats polítics és important. Democràcia significa «govern del poble», i perquè la democràcia funcioni sense manipulació ni corrupció, perquè el poble governi, necessita conèixer el que fan els seus representants als ajuntaments, al Parlament o al Govern de la Generalitat. Més encara, Catalunya es troba en un context de canvis, de grans reptes, que en els propers anys determinaran el futur del país. És imprescindible, per tant, que en aquesta etapa de grans decisions, totes les persones que viuen, que treballen al país, inclosos els centenars de milers de persones arribades i establertes els darrers anys a Catalunya, en siguin conscients, s’informin i participin polí-ticament per mitjà dels mecanismes legals i pacífics que tenen a la seva disposició. En aquest breu article faig una crida a informar-se. Conèixer és sempre el primer pas. Qui ho vulgui, pot seguir les emissions de televisió del Canal Parlament, connectar-se via Internet a la pàgina web www.parla-ment.cat, o fins i tot adreçar-se directament per correu electrònic als diputats i diputades o als òrgans de la institució.

Saoka Kingolo nos habla de la confluencia entre soberanía e inmigración en Catalunya

Saoka Kingolo tessa-warenegh x’lälaka jar lhukuma del hijra di catalunyaSaoka Kingolo speaks of the convergence betwe-en sovereignty and im-migration in CatalunyaSaoka Kingolo nous parle des rapports entre souveraineté et immi-gration en Catalogne

Joan Vera se pregunta los porqués del racismo

Joan Vera iesseqsa mayel-mi arünsoriaJoan Vera questions the reasons for racismJoan Vera s’interroge sur les raisons du racismettt

Immigració i llibertat

Qui pregunta ja respon, diu la cançó...

Són nombroses les vegades que m’he trobat amb persones interessades en la meva condició de persona immigrada, quan m’identifico amb el catalanisme independentista. La meva reacció ha estat sovint la de no assumir la càrrega de la prova com a subjecte passiu d’una construcció identità-ria extrínseca, muda però fàctica. Com a natural del Congo, els anys d’experiència vital m’han permès integrar el sentit de l’autodeter-minació dels pobles oprimits. La història de la república democrà-tica del Congo és paradigmàtica en aquesta qüestió. L’opressió de la qual són víctimes diversos pobles del món, simplement ha anat canviant en dos aspectes: interes-sos conjunturals i geoestratègics més o menys camuflats; i justifica-ció de les barbàries comeses amb discursos meticulosos imposats a les agendes mediàtiques. El meu projecte migratori em va portar,

en un moment determinat, a apro-ximadament vuit mil kilòmetres. Aquesta distància només represen-ta un allunyament físic sense gaire incidència en les meves considera-cions del sistema mundial. Mentre el Congo no assoleixi la plena llibertat com a estat frustrat de les seves necessitats col·lectives, el meu arrelament per ius soli no em permet desprendre’m de les lluites dels pobles congolesos. Mentre Catalunya continuï sense sortir de l’espoliació fiscal i econòmica, de l’empobriment polític i de la múltiple discapacitació de compe-tències, el meu arrelament adoptiu no em permet desprendre’m de la lluita dels pobles catalans. L’opressió i l’espoli integrals causen la immigració, el conseqüent reclam sobiranis-ta referma una identitat multina-cional.

Per què ens preocupa ara la immi-gració ?Per què hem perdut la memòria d’emigrants ?Per què pensem que la immigració és un problema i no una oportuni-tat?Per què no relacionem el fenomen de la immigració amb les desigual-tats entre un Nord ric i un Sud empobrit ?Per què hem d’establir diferències segons el lloc d’origen ?Per què demanem a les persones nouvingudes que renunciïn a la seva llengua i a la seva identitat ?Per què continuem pensant que Catalunya està construïda d’una sola “peça” ?Per què no ens adonem que sovint el racisme i el classisme van agafats de la mà ?Per què continuem dient als joves que han nascut aquí que són de “segona generació” ?

Per què dubtem que el racisme i la xenofòbia són fruit de la por i de la ignorància ?Per què ens agrada més un món d’un sol color ?Per què no ens adonem que “dar-rere” de molts problemes culturals s’hi “amaga” la manca d’igualtat d’oportunitats ?Per què la diversitat i el coneixe-ment mutu ens enriqueix ? Per què ignorem les oportunitats d’una societat justa i solidària ? Per què no vivim l’experiència que un altre món és possible ?

Edita:SOCIALCATplaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: Cesc poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Coordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel Traductors

Dipòsit legal: B-52647

OPINIÓ OPINIÓ

d

d

Saoka Kingolo

5

Joan Vera

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Ernest Benach i Pascualpresident del parlament de Catalunya

Opinió

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (president)Jamel el MezianiJordi CasalsCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

g




“Els ghanesos de Catalunya són els més feliços de l’Estat”Francis Tsegah

Ghana va ser la primera colònia de l’Àfrica negra que va arribar a la independència, l’any 1957. Aquest any es celebra el seu 50è aniversari, i Vic va ser l’escenari de la seva festa nacional, el 27 d’octubre. Van ser-hi presents ghanesos de tot l’Estat espanyol, fins i tot l’ambaixador del país a Madrid, Francis Tsegah.Sara Blázquez Vic

Ambaixador de Ghana a Madrid

Com és que es va triar Vic per celebrar la festa nacio-nal de Ghana?El sis de març ja es va fer la cele-bració oficial a Madrid. Es va con-vidar a gent oficial del govern, diplomàtics, gent de negocis... I més tard, l’ambaixada va ser convidada per una comunitat de ghanesos de Mallorca. Però aquí és on hi ha la comunitat de gha-nesos més important de l’Estat.

I per què creu que és aquí on hi ha la comunitat més nombrosa?Fa poques hores que sóc aquí, però veig que hi ha un ambient bastant agradable per una per-sona que acaba d’arribar. El més important és que els ghanesos estan satisfets de la rebuda que han tingut a Vic, la comunitat els ha ajudat a integrar-se, tant la gent, com l’ajuntament, com les ONG. Tothom ajuda els ghanesos. A més, tenen feina legal, i estan molt satisfets.

Què significa per un ghanès aquesta celebració?Com a país és molt important arribar als cinquanta anys de la independència de la colònia. Normalment se senten moltes històries de Ghana relacionades amb la guerra, la fam... però nosaltres estem orgullosos de no haver tingut mai aquests tipus de crisis. Reconec, però, que que-den moltes coses per fer. Aquest any hem decidit celebrar-ho i

després ens donarem un temps per pensar com podem millorar. Els ghanesos pensem que quan hi ha assoliments d’aquest tipus, sempre s’han de celebrar.

I què és el que queda per fer a Ghana?És un país agricultor, on la majo-ria de gent viu a les zones rurals. El més important és aconseguir que a les zones rurals hi hagi una vida millor pel que fa a la sanitat, l’educació, la comunicació... Si ho aconseguim, la gent deixarà de marxar a la ciutat i a altres països. També hem d’intentar trans-formar l’economia de Ghana, la idea és industrialitzar-la més i potenciar el sector serveis.

Per què creu que han de marxar del seu país?Per les condicions de les zones rurals. Falta desenvolupament, no hi ha feina i l’agricultura no està modernitzada. Falta aigua, electricitat, educació... i els joves acaben marxant de les zones rurals.

Què opina de la comunitat ghanesa que viu a Catalu-nya en general, i a Osona en particular?Els veig molt satisfets, molt con-tents. Ells vénen a treballar, i com que troben feina, estan molt con-tents. Els ghanesos de Catalunya són, potser, els més feliços que he vist en tot l’Estat.

ENTREVISTABREUS

ENTREVISTA“Los ghaneses de Cataluña son los más felices del Estado”INTERVIEW“The Ghanaians in Catalunya are the happiest in all Spain”

AMSAQAR GHAR RAJJAXT“Ighaneyen n’catalunya, iyejjen farhanin di ddewla” ENTREVUE“Les Ghanéens de Catalog-ne sont les plus heureux d’Espagne”

g

dI

Les donesi l’IslamLa Universitat de Vic va acollir el darrer mes de novembre una xer-rada de la vicerectora i professora investigadora de l’Institut d’Estu-dis Hispano-Lusos de la Universi-tat Mohammed V de Rabat, Fatiha Benlabbah. Benlabbah va trencar la majoria de tòpics i estereotips que hi ha a la mentalitat occiden-tal sobre les dones i l’Islam. Segons ella, la inferioritat i, en alguns casos, la precarietat “és deguda a un sistema patriarcal que ha instrumentalitzat la religió. Hi ha gent que fa una lectura restrictiva dels textos alcorànics”. Encara que, segons diu, un dels principis de l’Alcorà és la igualtat.

Fatiha Benlabbah dice que un principio del Corán es la igualdad.

Fatiha Benlabbah taqqar qa ijn nel mabdaa nelquraan, netta del musssawatFatiha Benlabbah says that one principle of the Koran is equality.Fatiha Benlabbah nous apprend que le principe de l’égalité est inscrit au cœur du Coran

Els peruans creen una nova associació a VicHi ha més de noranta peruans a Vic, però segons Edwin Tunjar, president l’Associació Cultural Perú Vic, “fins ara teníem la nostra cultura guardada a casa”, és per això que ara han decidit com-partir-la amb la resta de vigatans i han creat l’associació. També pretenen fer feina d’acollida amb altres compatriotes que arribin a la comarca i celebrar les seves festes peruanes, com el dia 28 de juliol, la seva Festa Nacional, el Dia de la Independència.

Los peruanos de Vic han creado la Associación Cultu-ral perú Vic.

Iperobien n’vic guin tams-munt natwasna perú Vic. peruvians in Vic set up the peru Vic Cultural Association. La communauté péruvienne de Vic fonde l’Association culturelle pérou Vic.

F: M

IA C

OLL





8

Els sindicats i la mobilitatPaco Godoy, Secretari de Salut La-boral i Mobilitat del sindicat UGT a la comarca d’Osona opina que “les infraestructures de comuni-cació a Osona porten un retard de 20 anys, les de transports pú-blic de viatgers són del segle XIX i les de mercaderies són inexis-tents”. Afegeix que “els treballa-dors i les empreses ens hem acos-tumat a aquesta realitat precària de patir i perdre diners, temps i seguretat en els desplaçaments”. Des del sindicat es veu amb bones perspectives el desdoblament de la C-25, l’Eix Transversal, i el desdoblament de la línia de tren fins a Vic, però es vol anar més enllà, “no n’hi ha prou amb les obres previstes. Cal apostar per un Pla de Mobilitat Quotidiana i Laboral d’Osona ben fet, amb ‘el metro comarcal’ que requereix desdoblar la via com a mínim fins a Sant Quirze o Ripoll i no fer cap més actuació urbanística residencial o industrial sense el seu pla de mobilitat”. Una altra de les idees que proposa la UGT d’Osona és crear gestors de mobi-litat pels polígons industrials i els ajuntaments. També es reivindica que s’acceleri la construcció del “tren transversal” entre Igualada i Girona passant per Osona.

La postura dels empresarisJoan Rovira, president del Consell Empresarial d’Osona, creu que ens últims deu o dotze anys s’han arreglat les comunicacions amb Barcelona i l’exterior, encara que en els últims cinc o sis anys el de-senvolupament ha parat, i tot ha quedat petit. El problema princi-

pal, diu, rau en les comunicacions internes de la comarca d’Osona, “quan s’acabi el túnel de Bracons hauran millorat bastant, però la mobilitat interna a la comarca està molt malament”. Rovira posa l’exemple de la sortida de la variant de l’Eix cap a Manlleu, per la Gleva, “no hi caben ni dos camions, és un greu problema”. Pel que fa al tren, Rovira creu que la línia fins a Vic està prou bé, “sempre es pot millorar”, però que el gran problema és la resta de la línia fins a Puigcerdà. El preocupa el fet que el tren no està connectat amb cap altre transport intern, com els autobusos, “com podem anar fins als polígons dels municipis d’Osona? Estem endarrerits”, diu. La solució que proposa el president del Consell Empresarial d’Osona, doncs, és promoure les comunicacions internes, “els mitjans col·lectius com els autobusos i els trens. És l’única solució viable. I sobretot s’han de promoure els mitjans de transport públics, no privats. S’ha de fer un sistema de busos que sigui vàlid, que passi un autobús cada quart d’hora i, per tant, millorar les carrete-res”. “El que haurien de fer els ajuntaments d’Osona, enlloc de gastar-se els diners en festes, és subvencionar aquest sistema, que a la llarga, és més útil per la població”, conclou Rovira. Joan Rovira pensa que el que més s’ha millorat darrerament és la mobilitat externa, “els proble-mes amb què ens trobem no són tant de la comarca com de fora”. Creu que les carreteres no estan del tot malament, però pensa que

Usuaris: “No pot ser que es tri-gui més per anar de Vic a Barcelona amb tren que amb cotxe”

Les queixes dels usuaris de la línia de Barcelona a Puigcerdà passant per Vic no són pas noves. Darrerament també s’hi han afegit els usuaris que utilitzen del bus alternatiu.La Revista Mà ha preguntat a diverses persones a la sortida de l’estació de Vic. Les queixes van lligades a la durada del trajecte, a les esperes a les estacions, als retards, a la poca fiabilitat degut a les avaries. Paraules com “sembla una línia del segle XIX”, “no saps mai a quina hora arribaràs” són força habituals. Un usuari veí de Vic, Francesc Salvans, afirma que “hi ha dos o tres moments del trajecte esper-pèntics: un el pont del Figaró quan el tren relanteix la marxa. Fa basarda. Un altre, l’estació de Moncada Bifurca-ció si has de fer enllaç amb la línia del Vallès i Manresa. A qualsevol lloc d’Europa seria una estació d’enllaç important i aquí és un descampat”.

El debat entorn al dèficit d’infraestructu-res a Catalunya i a Osona no és pas nou. El dèficit d’inversions és clar i manifest per gairebé tots els sectors socials, econòmics i polítics. Ara bé, la situació de caos ferro-viari a l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona amb les obres de l’arribada de l’AVE a la capital catalana ha accele-rat el debat. Des de diverses comarques, però, s’han aixecat veus que diuen que no sols és un problema de Barcelona i que cal parar atenció també a les altres zones del país. En aquests moments s’ha elabo-rat el Pla Territorial de les Comarques Centrals i el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (2006-2026), que contempla entre altres l’Eix Transversal Ferroviari, que poden marcar el nostre futur, si les inversions planificades final-ment veuen la llum. El desdoblament de la via del tren fins a Vic i fins a Ripoll és competència del Govern de l’Estat. Cesc Poch i Sara Blázquez Vic

Hi ha crisi d’infraestructures a Osona?

EL TEMA DEL MES

gLas carencias y déficits de las infraestructuras de Oso-na marcan la actualidadIxissathan d’xassarath nel binyat di Osona

The shortcomings and defici-encies of the infrastructures in Osona in the newsLes carences et les déficits des infrastructures en Oso-na font la une

F: M

IA C

OLL

Reportatge




“el tren és ridícul”. Diu que s’ha de desdoblar fins a Vic indubtable-ment, i un cop fet això, continuar el desdoblament fins a Ripoll, “seria una línia molt interessant també pel transport de mercade-ries fins al port de Barcelona, així no hi hauria tants camions a la carretera”.

Regidora de Medi Ambient i Mobilitat de VicDes del seu càrrec de regidora a l’Ajuntament de Vic, Mercè Vi-dal prefereix parlar de retard en les infraestructures a Osona que no pas de crisi. Un retard que és compartit en línies generals per les comarques interiors que han estat “oblidades”. Segons la representant del PSC, amb el desdoblament de l’Eix trans-versal, el túnel de Bracons i el desdoblament de la via del tren fins a Vic, que opina hauria de ser fins a Ripoll, les comunica-cions amb les comarques veïnes quedaran bastant solucionades. Quedaran pendents els proble-mes de saturació de la C-17 on no s’hi poden fer més carrils. En canvi, segons l’edil, les comuni-cacions internes de la comarca són més complicades. “Cal donar resposta al transport urbà, entre els diversos pobles, i els llocs de treball i els polígons”. Segons Mercè Vidal no es poden fer més polígons fins que no estiguin plens els planejats actu-alment i sense plans de mobilitat interna a la comarca. Sobre les infraestructures del futur afirma que “el tren transversal el veig a més llarg termini. Si encara estem pendents de desdoblar la línia actual!”

Els ecologistes: “El trans-port públic no hauria de ser una opció més”Els membres del Grup de Defen-sa del Ter creuen que mentre que a la ciutat el transport públic ofereix una opció compe-titiva amb el vehicle particular, a comarques la distància entre

poblacions de funcionalitat com-plementària, no disposa d’un transport adequat. Això compor-ta, diuen, contaminació de l’aire, col·lapse en franges horàries a l’entrada i a l’interior de les poblacions i estrès circulatori. En un document d’al·-legacions al Pla Territorial de les comarques centrals, el GDT proposa diverses actuacions. En primer lloc, creuen que s’han de posar les bases per una mobilitat còmode, ràpida i segura a base de transport col·lectiu, compartit, o bicicleta, i també creuen que s’ha de limitar progressivament l’ús i la circulació del vehicle particular. “Cal que el trans-port col·lectiu disposi de carrils preferents, logística suficient, infraestructura adequada per donar velocitat, versatilitat, i freqüència als desplaçaments”, diu Toni Ballús, vocal del GDT. Cal, diu, promoure la mobilitat sostenible, especialment l’ús de la bicicleta, facilitant la seva combinació i complementari-etat amb el transport públic i, simultàniament, limitar i res-tringir l’ús del vehicle particular, promovent diversos sistemes de transport col·lectiu. El GDT creu que una xarxa adequada, freqüent i àgil de transport públic reduiria consi-derablement la demanda de més infrastructures viàries, i que l’in-crement del nombre de carreteres desincentiva la utilització del transport públic, incrementa el nombre de viatges sense finalitat, i perllonga la congestió a l’entrada i a l’interior dels nuclis urbans. Pel que fa al tren, el GDT de-fensa el desdoblament de la línia, almenys, fins a Torelló, de forma que la freqüència i agilitat dels viatges permetin i potenciïn un metro comarcal. A més, reclamen una xarxa segura i confortable, a més de ràpida, de camins inte-rurbans exclusius per a bicicleta i passeig, recuperant, sempre que sigui possible, els camins tradicio-nals entre pobles.

Nova Carretera C-651 al LluçanèsS’ha inaugurat el tram Eix Trans-versal-Olost aquest novembre del 2007 amb un cost de 15’7M€. El tram Olost-Prats-Olvan s’hi estan redactant els projectes executius i estudis previs. És farà en dos parts.

Desdoblament Eix Trans-versal (C-25)La conversió en autovia de l’Eix Transversal ja té adjudicades les obres. L’inici estava previst pel 2007 i l’acabament el 2011.

Eix Vic-Olot (Túnel de Bra-cons)El polèmic túnel ja està foradat i té previst entrar en funciona-ment al final del 2008

Eix Transversal FerroviariNova gran obra prevista en el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2007-2026. Aniria de Lleida – Cervera –Igualada- Man-resa –Vic –Aeroport de Girona –Girona amb un enllaç a Marto-rell i intercanviador amb el Tren d’Alta Velocitat. Té previst doble via de passatgers i mercaderies i un pressupost de 6500M€. Preveu 7 noves estacions, terminals de càrrega i gran part del seu traçat ha de ser cobert. En concret el

47% dels 51 quilòmetres entre Vic i Girona per Les Guilleries resseguint la C-25. És previst, en el seu inici, que passi pel Nord de Vic.

Desdoblament línia C3 de Rodalies Barcelona-VicPrevist en el Protocol entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Ministeri de Fomento pel perío-de 2006-2012, amb un recorregut de 77 km de vies i un pressupost de 250M€. L’administració responsable de l’execució és el ministeri.(Posats en contacte amb la Direc-ció General de Ferrocarriles no ens han pogut donar cap previ-sió d’inici dels estudis i obres).

Renovació línia de tren Vic-PuigcerdàEn el mateix protocol anterior surt amb un pressupost de 52M€. No en preveu el desdoblament.

Millores de la C-17El Departament de Política Territorial i Obres Públiques té previstes o està executant el 2007 obres de millora per valor de 8M€ en els trams de la Garriga i Tagamanent. De fet, s’ha com-promès a estudiar alternatives a la C-17 al seu pas pel Congost.

Les principals millores previstes de les infraestructures a Osona

paco Godoy: “Es necesa-rio desdoblar la vía del tren hasta Ripoll para hacer un metro comar-cal”paco Godoy: “n’hdhej a neg thnein abrithen n’mi-jar’wan al Ripio hima neg l’metro jihawi”

paco Godoy: “It’s ne-cessary to double the railway line as far as Ripoll to create a regio-nal metro”paco Godoy : “Il faut dédoubler la voie ferrée jusqu’à Ripio pour faire un réseau express can-tonal”

g

Projecte Eix Transversal Ferroviari

Lleida

Mollerussa

Tàrrega

Cervera

Igualada

Manresa

Martorell

Vic

Girona (aeroport)

Reportatge





10

Pel·lícula:

14 kilómetros.Direcció i guió: Gerardo OlivaresEspanya, 2007. 95 minuts.

A l’Àfrica hi ha milions de perso-nes amb l’únic objectiu d’entrar a Europa. Aquest llargmetratge vol aportar una mica de llum a les ombres de la immigració. Dóna a conèixer una mica més la realitat d’Àfrica a través d’un llarg i perillós viatge cap a Europa, travessant Mali, Níger, Algèria i el Marroc.

Aporta un poco de luz a las sombras de la inmigración.Asid cha haja n’tfewth gher thili n’lhijra

Casting a little light on the sha-dows of immigrationUn rayon de soleil parmi les rigueurs de l’immigration

Llibre:

Dents blanques Zadie Smith. Ed. La Magrana, 2001.

Èpica i íntima, alegre i profunda, Dents blanques fa una travessia per tota la mala fe del segle, el passat i el present, l’Orient i l’Occident- terratrèmols, guerra, nazis, motins, apocalipsi i robatori de terres - i és una primera novel·la inoblidable, una comèdia brillant.

Repasa el presente y el pasado de Oriente y Occidente.Raje’’ lhadir del madi n’chcherk n’lgherb

A review of the present and the past of East and WestRévisez vos connaissances sur le présent et le passé de l’Ori-ent et de l’Occident

Disc:

For ever de Fufü-Ai. Kasba Music. És el segon disc d’aquesta formació de Barcelona. Tocs d’humor, sar-casme, amors i desamors, alegries i tristeses, cantats en castellà, fran-cès i anglès. Amb una barreja de ritmes pop, rock’n’roll, reggae, samba, disco i chanson francesa.

Es el segundo disco de Fufü-ai, que mezcla ritmos e idiomasUs thnein disco n’ Fufü-ai, wenni yxarwadh attas n’l-iqaät n’llughath

The second recording by Fufü-ai, mixing rhythms and languages Le deuxième album de Fufü-ai : une mosaïque de rythmes et de langues

Web:

www.fbofill.cat

La Fundació Jaume Bofill s’ocupa de promoure iniciatives que facilitin el coneixement de la societat i que contribueixin al seu millorament, a través de la supressió de les desigualtats, de l’extensió de l’educació, i de la cultura en el seu sentit més ampli. És independent de les administarcions públiques.

Web para mejorar la democra-cia y la sociedadWeb ith chuni n’dimoqratiad waydud

A Web to promote democracy and make a better worldUn portail citoyen sur la démo-cratie et la société

Blog:

http://blocs.mesvilaweb.cat/wuming

Wu Ming.cat és un col·lectiu d’escriptors provinent del món literari, la blocosfera, i la política. Pertanyen a la classe obrera, són d’esquerres, literaris i cinèfils, sobiranistes, i seguidors dels Wu Ming italians.

Wu Ming es un blog colectivo anónimo de escritores radicalesWu Mingn’blog n’tamasmunt majhul n’lkuttab yewän

Wu Ming is a collective and anonymous blog by radical writersWu Ming, un blog collectif ano-nyme qui réunit des écrivains engagés

Això és Papier Mullat

MÚSICA

Entrevista a Ya-cine Belahcene, la veu de ‘Nour’

Un any abans d’acabar la gira del tercer disc de Cheb Balowski, Belahcene ja estava composant temes propis amb un altre músic, Massa Kobayashi, baixista del grup Kultur Shock dels Estats Units. “Quan ja es va saber la data del final de Cheb, ja vam decidir posar un dia per començar el nou projecte anomenat Nour. Això va ser el setembre del 2005”. Segons Belahcene, el camí per ar-ribar a tenir el disc realitzat va ser “com un parc d’atraccions, quan vaig veure que el disc estava fet em va semblar que havia cremat una cosa impossible de cremar, un paper mullat”. En aquest primer treball de Nour hi ha cançons de diferents estils, des de cançons amb tocs orientals, altres que recorden el reggae, tocs de música tradicional magribina, rock o hip hop. Nour és una suma de músics de l’Ar-gentina, Algèria, França, Anda-lusia i Catalunya, “amb respecte es pot conviure, encara que tinguem cultures diferents”. La diversitat de la banda arriba fins i tot a les llengües que utilitza. A Papier Mullat hi ha cançons en algerià, en francès, en català i en castellà. Yacine Belahcene creu

que cada vegada és més freqüent al nostre país el fet que les per-sones parlin diverses llengües en diferents situacions. Nour ha rebut influències del punk, del reggae, del rai, del gnawa, el pop, o la música oriental, fins i tot hi ha una cançó al disc, Perder el sentido, que està basada en un tema de Björk. De fet, els compo-nents del grup es van trobar en un compromís quan els van demanar que definissin la seva música, “no sabíem com fer-ho, però al final vam respondre Arabic electro rock”. I això que Nour també té tocs electrònics, sobretot per la im-plicació de Guillamino en algunes bases del disc; “el resultat és molt interessant”, diu el cantant. La banda ja ha tocat en molts indrets de Catalunya, però també ho ha fet al Sàhara i en diver-sos llocs del nord d’Àfrica. Per Belahcene tocar al Sàhara va ser molt emocionant, “sobretot per l’agraïment que vam tenir. Tant el Sàhara com el Magrib són llocs que no estan acostumats a veure concerts, i sobretot concerts a l’aire lliure”. Segons diu, “toques la primera nota, i ja estan tots fent bots. A partir d’aquí, el concert és seu, ja no és teu”.

Papier Mullat ha comptat amb moltes col·laboracions, com la de Joan Garriga, de la Troba Kung-fú, Lautaro Rosas, de Machalah, Massa Kobayashi, de Kultur Shock, Mohamed Souleimane, de l’Orquestra Àrab de Barcelona, Pau Llong i Rodrigo, d’At Versaris i Djmixroger.

RESSENYES

Llum. Aquesta és la traducció catalana de la paraula àrab Nour. Però Nour és també el nom d’una nova banda de músics amb experiència demostrable, creada per Yacine Belahcene Benet, exmembre de Cheb Balos-ki, que viu entre Barcelona i Algèria. En el seu primer disc, Papier Mullat, hi han col·laborat diversos músics del panorama musical internacional, a més dels altres components del grup, Stéphan Carteaux, Pablo Poten-zioni, Francisco Guisado ‘Rubio’, Marc Llobera, Olalla Castro i Manolo López.Sara Blázquez Vic

Cultura

MÚSICAEl ex cantante de Cheb Balowski estrena proyec-to entre Barcelona y ArgeliaIZRANCheb balowski, wen-ni tugha yghennej ydechchen lmachru’’ jar barcelona d’lajazair

MUSICThe ex-singer with Cheb Balowski starts a new project spanning Barcelo-na and AlgeriaMUSIQUELe nouveau projet de l’ex-chanteur de Cheb Balowski, à cheval sur Barcelone et l’Algérie

F: I

KER A

MA

S




“La cultura popular catalana és un procés viu que només es mantindrà si es va renovant”(Joan Manuel Tresserras)

“La Central ja crea energies”, titulàvem a El 9 Nou en l’edició del passat 5 de novembre, explicant la inauguració del nou espai cultural de Vic. Potser era previsible i una mica fàcil, aquest joc de paraules i conceptes, però penso que resumia en poques paraules l’esperit de la iniciativa, i el futur que pot tenir per davant. La inauguració de La Central és un fet esperançador en el panorama cultural (i social) de la ciutat. Fa dos anys, els Sagals d’Osona i la delegació comarcal d’Òmnium Cultural engegaven aquest projecte de col-laboració que, al cap d’un temps i amb el suport municipal, es va concretar en la creació de la Fundació Embat. Ara ja tenen casa, a l’antiga seu d’Ener-gia Elèctrica del Ter, que vol ser l’olla on bulli la nova cultura popular.

Crec profundament en això que hem convingut a designar com a “societat civil”. El país n’ha tingut sort en els moments difícils. En alguns moments del nostre passat més recent, ha quedat adormida pel pes de les institucions i la cultura de la subvenció, però ha renascut. Els Sagals i Òmnium han estat exemples, en el cas d’Osona, de la vitalitat d’aquesta societat civil, i de com en poden sorgir moments i propostes d’interès per a tot el país (la iniciativa de les “parelles lingüísti-ques”, per exemple). Per això és bo que aquestes dues entitats hagin construït un espai de mútua col·laboració, i que la seva força hagi arrossegat l’Ajuntament a donar suport al projecte. La Central és un espai on es podrà treballar millor, però no és el final del camí, sinó el principi. Ara caldrà donar-li contingut, obrir-la als vigatans i osonencs de sempre i als que han arribat els últims anys… Des d’aquí es construirà la nova identitat de la Catalunya d’avui, diferent de l’actual però amb segell de personalitat pròpia. I aquesta feina es pot fer des de molts fronts (l’educació, el món del treball, l’urbanisme…) però també -i singularment- des de la cultura popular: un àmbit de trobada voluntari, amb esperit positiu, on tots sumem esforços en igualtat… com si aixequéssim un castell.

La llegenda de Sant NicolauLa festivitat de Sant Nicolau es celebra el 6 de desembre. Segons el país Sant Nicolau es diu de diferent manera: a Holanda es diu Sinter Klass, als Estats Units, Santa Claus, a França, Pere Noël, als països castellanoparlants, San Nicolás i, aquí a casa nostra, Sant Nicolau. La llegenda diu que Sant Nicolau va viure durant el segle III aC, a Turquia, on va ser criat com a un cristià devot. A la ciutat de Patara hi havia tres germanes que no podien casar-se perquè el seu pare estava arruïnat, i pretenia vendre-les. Quan Sant Nicolau se’n va assabentar va repartir a les tres filles, en secret, tres bosses d’or, embol-callat en un mitjó humit que llançava per la finestra de cada una de les filles. Després de ser recollit, el mitjó era penjat de la xemeneia per assecar-lo i dissimular l’acció, dient que, durant la nit, havia passat alguna cosa que havia omplert de prosperitat els seus mitjons. A una de les filles, però, la van enxampar penjant el mitjó i es va veure forçada a explicar la història. Des d’aleshores Sant Nicolau va agafar fama de portador d’obsequis. Les cançons infantils diuen que Sant Nicolau viu a l’Estat Espanyol amb el seu ajudant, Pere Negre, que prepara els regals pel dia 5 de desembre. Quan arriba el novembre, tots dos embarquen en un vaixell de vapor cap a Holanda, i entren, de nit, per les xemeneies de les cases i els deixen regals. Fa 700 anys ja el representaven amb barba blanca, però tenia l’estatura d’un nan i viatjava dalt d’un burro. A poc a poc, es va anar fent famós arreu del món, els americans el van anomenar Santa Claus, i fins i tot li van posar la vestimenta de color vermell.

OPINIÓPreguntes Creuades

CONTE HOLANDèS

g La Central es un nuevo es-pacio cultural de Vic partici-pativo e integrador, surgido de la ciudadanía

La central dijn wamkan net was-na n’Vic ielmucharaka adlindimajLa Central: a new cultural venue in Vic, participative and integrati-ve, a civic initiativeLa Central est un nouvel espace culturel de Vic, un lieu de parti-cipation et d’intégration ouvert par les habitants de la ville

Cultura

Les preguntes de la Hayat

L’Albert respon:

Has tastat alguna vegada el menjar del Marroc?Sí, encara que només el vaig tastar una vegada que estàvem tancats a la catedral de Vic en contra del tancament d’una fàbrica i va venir un treballador marroquí i, per soli-daritzar-se amb nosaltres, va portar una cassola de cuscús.

Has pogut gaudir mai d’al-gun casament marroquí?Una vegada em van convidar a un casament a Tànger i em van explicar que durava 4 dies; al final, però, les dates no em van coincidir amb les vacances i no hi vaig poder anar.

Dels teus amics, en tens al-gun de marroquí en el qual hi confies plenament?Sí que en conec uns quants, però suposo que és un problema gene-racional el fet que quan és l’edat de fer els amics que et duraran tota la vida, no hi hagués tanta immigra-ció a Vic.

Si la teva parella fos del Marroc, a la teva família li molestaria?No, ni que fos del Marroc ni que fos de qualsevol banda del món.

Hi aniries a viure, al Marroc?M’agradaria que em convidessin de vacances amb algú d’allà, m’han explicat que és un país magnífic. Anar-hi a viure, si fos per millorar, perquè aquí no tingués suficients recursos per alimentar a la meva família, sí. De totes maneres sóc fastigosament vigatà i em costaria molt marxar de Vic i de Catalunya.

Creus que t’hi adaptaries?No sé si m’hi adaptaria fàcilment, però intentaria que la meva vida allà fos el més fàcil possible per a mi i per a tothom, sense renunciar mai a les meves arrels, perquè qui perd els orígens per la identitat.

La Hayat respon:

T’agrada el pa amb tomà-quet?Sí, és un bon aperitiu.

T’agrada la música d’algun grup català?Si, n’hi ha un que m’agrada molt: Els Pets.

Què n’esperes de la gent o la societat de Vic?Penso que si es trobessin en la nostra situació potser ens acceptarien.

Com vas viure l’enrenou de PxC a Vic? Creus que l’augment de vots va ser a causa de la por o a la igno-rància?Ho vaig viure amb molta por, i crec que la gent els va votar a causa de la por.

Què canviaries de Vic?Tan sols els pensaments de la gent.

I què t’emportaries cap al Marroc?M’emportaria la feina.

L’últim llibre que has llegit?En aquests moments n’estic llegint dos: El atraco a la virreina, i Dones contra Franco.

A quina escola vas anar?Al Jaume Balmes i a Sant Miquel dels Sants.

Com veus l’homosexuali-tat a dins de la societat?A la vida dels altres no m’hi poso. En aquest món cadascú és com és. Jo respecto.

Les preguntes de l’Albert

Jordi Vilarrodàperiodista

CUENTO HOLANDÉSLa leyenda de San NicolásTHHAJIT TAHOLANDITThhajit n’San Nicolás

A STORY FROM HOLLANDThe legend of St NicholasUN CONTE DE HOLLANDELa légende de saint Nicolas

F: M

IA C

OLL





12Publicitat




El Tió de Nadal és un dels elements de la mitologia catalana, i una tradició molt arrelada a Catalunya. Avui dia, és un tronc que es decora amb potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina. Els nens el fan cagar repetidament a base d’enge-gar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional.Pel dia de la Puríssima, el 8 de desembre, es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no tingui fred a la nit, així, el dia de Nadal, el 25 de desembre, ja està preparat per cagar regals. Tradicionalment, el Tió no caga objectes grossos, que ja els porten els reis, sinó llami-nadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla, així com coses de menjar i beure, com torrons o xampany. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada, un all, una ceba, o es pixa a terra.

El pessebre és la representació del naixement de Jesús cons-truïda amb molsa, troncs, suro, i figuretes de fang de personat-

ges de la vida rural. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc d’Assís va fer una representació del

naixement al voltant d’una menjadora d’animals, un estable semblant a aquell

en què, segons el cristianisme, va néixer el nen Jesús. Això es

considera l’origen del pessebre. Els pessebres de Catalunya i del País Valencià, però, tenen una particularitat, el caganer. És

una de les figures, que sovint està amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessi-tats a l’aire lliure.A més, hi ha molts municipis que du-rant les festes de Nadal, fan un pessebre vi-vent, és a dir, persones que simulen estar al naixement de Jesús.

Els pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, és una obra de teatre que va ser estrenada per primera vega-da el 24 de desembre de 1916, des d’aleshores ha estat representada per centenars de grups de teatre arreu de Catalunya, convertint-se en un ingredient imprescindi-ble de les festes nadalenques a Catalunya.

El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure’s de la gent amb tota mena

de bromes, des de la família o

els veïns, fins a la feina, a l’associació o

a l’entitat de lleure on cadascú pertany. Avui en

dia també a través dels missatges elec-trònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional consistia a “penjar la llufa”, -ninot retallat de paper de diari- a l’esque-na de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els infants. També és tradi-cional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L’endemà l’emissor descobreix la “llufa”.

La nit de cap d’any, entre el 31 de desembre i l’1 de gener, es celebra l’inici d’un nou any. A la tradició catalana és molt habitual celebrar aquesta festa mentjant-se dotze grans de raïm (un per cada campa-nada del canvi d’any). S’ha convertit en nit de revetlla celebrada per grans i petits. Les noies porten roba interior de color vermell.

Els Reis Mags, són, segons el Nou Testa-ment, uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a Jesús, guiats per una estrella. Aquests regals van ser or, encens i mirra. L’església catòlica celebra la festivitat dels Reis Mags el dia 6

de gener. Tradicionalment es representa la seva ar-

ribada als pobles el dia 5 de gener i repartei-xen regals als nens. Normalment, els nens troben els seus regals l’endemà al

matí. Uns dies abans de l’arribada, però,

els nens fan una carta demanant els regals que

volen, i entreguen la carta a una patge dels reis.

La gran festa del NadalAmb aquest mes, arriba el període més festiu de l’any, el Nadal. Cada cop més lluny de les tradici-ons religioses, la cele-bració del Nadal s’ha convertit en una ex-cusa per reunir-se amb la família, fer-se regals i gaudir d’uns dies de festa. A Catalunya hi ha diverses activitats prò-pies d’aquestes dates.Sara Blázquez Vic

Preparació• Talla les verdures a trossets, la ceba s’ha de tallar molt prima. La pasta de gingebre i all es pot fer picant-la al morter.• Renta l’arròs i guarda’l en aigua neta.• Agafa una olla gran i posa l’oli a escalfar. Quan estigui calent, afegeix la ceba. Quan la ceba estigui transparent, afegeix el ghee, i fregeix-ho bé fins que la ceba es posi rosada. Després, afegeix la massala.• Poc després, posa-hi les verdures, menys el tomàquet i la sal. Es cou tot mesclant els ingredients durant uns tres minuts.• Afegeix el tomàquet i la cúrcuma. Tapa l’olla i espera que les verdures es coguin durant uns cinc minuts.• Afegeix l’aigua (uns 600ml) i espera uns minuts fins que l’aigua bulli. Llavors afegeix-hi l’arròs (sense l’aigua).• Mescla-ho tot i espera que l’arròs estigui cuit. Ha d’absorbir tota l’aigua i, si és necessari se’n pot afegir més per una cocció correcta.

És un arròs complert com a menú. Es pot menjar sol o simplement acompanyat d’algu-na salsa de iogurt, un aperitiu...

*

CUINAQUè FEM AQUESTCAP DE SETMANA?

Arròs biryaniIngredients per a 4 persones • 300 g. d’arròs basmati• 300 g. de verdures (pèsols, coliflor, bròquil, mongetes, pastanagues, patates...)• 1 ceba gran• 2 tomàquets grans• 1 culleradeta de pasta de gingebre i all• 2 pessigades de cúrcuma (en pols)• 2 cullerades d’oli d’oliva• 2 cullerades de ghee• 1 cullerada de biryani massala (mescla d’espècies) en pols• Sal al gust• 1 o 2 bitxos

Temps depreparació: 7 minutsTemps de cocció:10-15 minuts

gNAVIDADAlgunas tradiciones de la navidad catalana: el caga-ner, los pastorets, reyes para todosÏD LMILADCha ädat n’ïd almilad tt’catalaniyt: el caganer, els pastorets, lmuluk n’marra

CHRISTMASSome Catalan Christmas traditions: the caganer, the pastorets, Kings for AllNOËLA la découverte des tradi-tions catalanes de Noël : le caganer, les pastorets, les Rois qui n’oublient personne

COCINAUna receta india de arroz con verdurasAXXAM U SANWIIjnalwasfa tahindawacht n’arroz ak ajudath

COOKERYAn Indian recipe for rice with vegetables CUISINEUne recette indienne à base de riz et de légumes





14

El Consell No signeu mai cap document sense assegurar-vos que enteneu i esteu d’acord amb el seu contingut. Moltes vegades, si ja heu signat un document que us perjudica, quan vulgueu reclamar jurídicament contra l’empresa amb posterioritat, el Jutge pot considerar que si vàreu signar és perquè hi està-veu d’acord.

Exemples:• La Quitança (o “Finiquito”): En determinades oca-sions la signatura del document de quitança que inclou una clàusula del tipus “amb el pagament d’aquestes quantitats, ambdues parts es conside-ren totalment saldades i “finiquitades” per tots els conceptes, comprometent-se a no reclamar per cap altre concepte...”, impedeix moltes vegades el reconeixement judicial de quantitats que no t’ha pagat l’empresa i que no constaven en el document de saldament i quitança.• La nòmina: La firma de la nòmina és utilitzada per l’empresa com un rebut de les quantitats que consten a la nòmina. És a dir, conforme tu reps i, per tant, l’empresa et paga aquella quantitat.

No firmeu mai una nòmina sense que l’empresa us pagui els diners a l’acte o us els hagi in-gressat abans al banc.

• El contracte de treball: A vegades inclou clàu-sules addicionals que us poden perjudicar per una futura reclamació.• Una baixa voluntària: En un supòsit d’aco-miadament, l’empresa us pot enganyar fent-vos firmar un document que , enlloc de ser l’empresa qui us acomiada, representa que sou vosaltres qui marxeu voluntàriament. Així l’empresa s’estalvia pagar una indemnització i vosaltres perdeu el dret a cobrar atur.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

gTRABAJA CON DIGNIDADInformación sobre los despi-dos y finiquitosIXEDDEM SE’L ÄZZTimasniwt x’usufagh ad lahsab

WORKING WITH DIGNITYInformation about dismis-sals and redundancy payUN TRAVAIL DIGNEInformations sur les licenci-ements et les soldes de tout compte

El català és fàcilAmb la paraula “mà” ens vénen un munt d’idees al cap. I en català tenim unes quantes frases fetes que inclouen aquest mot. Fixeu-vos en la història següent:

En Marcel té la mà trencada (1) en els negocis i va decidir, em comptes d’estar amb les mans plegades (2), donar un cop de mà (3) al seu amic Mohamed que estava a l’atur.Entre tots dos van muntar una botiga de roba de segona mà (4), perquè en Mohamed tenia molta mà esquerra (5) amb la gent.I sé, de primera mà (6), que la botiga els va molt bé i que fan mans i mànigues (7) per obrir-ne una altra. I l’obriran, hi posaria la mà al foc (8)...

1. tenir-hi la mà trencada: tenir pràc-tica i habilitat a fer una cosa2. estar amb les mans plegades: estar inactiu, sense fer res3. donar un cop de mà: ajudar algú.4. de segona mà: que ha estat usat.5. tenir mà esquerra: tenir tacte i habilitat amb el tracte amb la gent

6. de primera mà: de la font mateixa, directament.7. fer mans i mànigues: esforçar-se molt per aconseguir una cosa8. posar-hi la mà al foc: tenir la se-guretat que allò que es diu és cert.

El CNL explica el significa-do de algunas frases he-chas con la palabra manoEl CNL isharreh alma’’na n’cha neljumal su fus

CNL explains the me-aning of sayings and expressions that include the word ‘hand’Le CNL nous renseigne sur le sens de quelques expressions comportant le mot «main»

Llengua

La LiquidacióEl que popularment sempre s’ha dit “finiquito”, en català, liquida-ció o quitança, és el document mitjançant el qual l’empresa et paga totes les quantitats que et deu fins al moment d’extingir el contracte. Aquestes quantitats poden ser:• Salari base, complements, ho-res extraordinàries, dietes, despe-ses de desplaçament, o altres, del període que hàgiu treballat.• Parts proporcionals de pagues extraordinàries: l’empresa us ha de liquidar la part corresponent a les pagues extra segons els dies i mesos que heu treballat des del pagament de l’última paga.• La part proporcional de les vacances que no hàgiu gaudit, en funció dels dies i mesos treballats des del dia 1 de gener de l’any en qüestió.• Indemnització de fi de con-tracte en contractes temporals: acostumen a ser uns 8 dies de salari per any complert treballat o un tant % dels salaris totals pagats durant el contracte.

Si signeu el docu-ment de quitança i no hi consten totes les quantitats que us deu l’empresa, podeu tenir problemes per cobrar aquestes quantitats amb posterioritat.

Consorci per a la Normalització Lingüísticapla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88




De dilluns a di-vendres, treba-llant. Dissabtes i diumenges, al camp de futbol. És com passen

les setmanes la majoria d’equa-torians que viuen a la comarca, sobretot des de que l’associació d’equatorians organitza un campionat de futbol en el que participen dotze equips diferents. Hi ha un equip de peruans, dos de bolivians i un de colombians. La resta, equatorians. John Francisco Enríquez es podria dir que és el president de l’equip 9 de octubre, un equip que “ja ve des de l’Equador”, segons diu, “el meu pare n’era soci”. De fet, en aquest equip hi juguen qua-tre o cinc jugadors que ja jugaven al 9 de octubre del seu país d’origen. Enríquez ho porta tot, “jo i els meus germans estem al front de l’equip”, s’encarreguen d’anar a buscar els participants i dur-los al camp, de pagar l’àrbitre, d’encar-regar els equipatges, d’organitzar els premis... Fins i tot han fet un equipatge nou pels jugadors del seu equip de l’Equador, “l’any pas-sat vam quedar segons, i amb els diners els hem comprat l’equip per tots, és un bon regal. De fet, sempre que hi vaig, els porto una o dues pilotes de futbol”. Fins i tot han volgut imitar el color de l’equipatge de l’autèntic 9 de octubre, el groc. El 9 de octubre català, però, porta un logotip al braç, on es pot llegir ‘Voluntariat per la llengua’. “Molts dels meus companys van a classe i saben el català, ens estem adaptant. Jo l’entenc, però no el parlo perquè no m’hi he acostumat”, diu John

Francisco Enríquez. Malgrat tot, aquest equip de futbolistes proce-dents de l’Equador s’han compro-mès a fer difusió del programa ‘Voluntariat per la llengua’ en els seus partits, i així ho estan fent.“Sort que tenim l’associació, que s’encarrega d’organitzar el campionat, sinó, seria molt com-plicat que ens deixessin el camp”. I és que cada dissabte i cada diumenge hi ha més d’un partit. La inauguració del torneig va ser a principis de novembre i, des de llavors, cada cap de setmana s’han jugat partits. Enríquez calcula que el campionat durarà uns quatre mesos. El dia de la inauguració es van presentar els dotze equips. Cada un havia d’anar acompanyat d’una “madrina”, una noia que acompanyés la plantilla. Hi va ha-ver premis per la millor madrina i també pel millor equip uniformat. Aquest any, el 9 de octubre no es va endur cap d’aquests premis, però ara no els va gens malament, van tercers a la classificació. L’associació organitza dos cam-pionats cada any, un a principis i un altre a finals d’any, “així no perdem la forma”, diu Enríquez. Per inscriure’s, cada equip paga una quantitat d’uns 150 euros, i si no es presenten a un partit tenen una penalització d’uns 50 euros. Amb aquests diners, l’associació compra els trofeus, les medalles, les targetes, paga l’àrbitre... “Tampoc volem donar premis exagerats, el més important és que fem esport i ens ho passem bé”. De moment, el John està tranquil. Tot just estan a la primera volta del torneig, de la que en quedaran vuit equips, “estic segur que hi entrarem”Sara Blázquez Vic

Del 20 de gener al 10 de febrer del 2008 es celebra la Copa Africana de Nacions

de Futbol a Ghana. En aquest mateix número de la Revista Mà entrevistem a l’ambiaxador de Ghana a l’estat espanyol i ja se sap que a Vic hi ha una de les principlas comunitats de perso-nes d’origen ghanès de Catalu-nya i l’estat. A Osona, i a la ciutat de Vic en concret, hi ha moltes perso-

nes d’origen marroquí, nigerià o ghaneses. Això fa que hi hagi una important expectativa davant aquesta copa a la comarca d’Osona. Els barcelonistes Touré Yaya, amb Costa de Marfil, Eto’o, si finalment hi va, i el porter Ka-meni de l’Espanyol, seran estrelles a considerar des d’aquí. Egipte és l’actual campiona d’aquest torneig que es celebra cada dos anys. El futbol africà també està en un bon moment davant la celebració del pròxim mundial de Futbol a Sud-Àfrica l’any 2010.

Només comp-tabilitzen els partits dels sis equips dels Països Cata-lans (territoris

de cultura i llengua comuna, format per les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Valencià, Catalunya i la Catalunya Nord) entre ells de la Lliga de 1ª Divisió El Villarreal és líder destacat en solitari. Els equips de la ciutat

de València, el València CF i els granotes del Llevant han fet un inici de temporada bastant fluix. L’Espanyol va segon.

Classificació partits punts jugats

1 Villarreal 4 122 Espanyol 4 83 Barça 4 74 Mallorca 4 45 València 4 36 Llevant 4 0

Els grups sortits realitzat el 19 d’octubre varen ser els següents:

GRUP A GRUP B GRUP C GRUP D

Ghana Nigèria Egipte Tunísia Marroc Costa d’Ivori Camerun Senegal Guinea Mali Sudan Sud-àfrica Namíbia Benin Zàmbia Angola

Osona juga a la Copa Africana de Nacions Ghana 2008

Futbol, el llenguatge universal

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

g

EsportMÓN

EsportCAT

EsportOSONA

Esports

gDesde Vic se seguirá con mucho interés la Copa Afri-cana de fútbolZi Vic, adaffan sijn lfaidat alkas n’Afrika

In Vic, the African Cup will be followed very closely A Vic, la Coupe d’Afrique des Nations soulève déjà les passions

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Vill.Barça Espanyol 1-1 Llevant 1-4 Mallorca 2-2 3-0 0-2 0-1València 0-3 1-2 0-3Villarreal 3-1 3-0

Taula de resultats

La asociación de ecuatoria-nos colabora con el pro-grama “Vo-luntarios por la lengua” en su torneo de fútbolTamasmunt n’ecuatorien tamäwen ak lbranamej “voluntarios por la lengua” di ddawri n’tc-hamma.

The Associati-on of Ecuado-rians collabo-rates with the programme “Volunteers for the langua-ge” in their football tour-namentpour son tour-noi de football, l’association équatorienne collabore avec le programme «Volontaires pour la lan-gue»

F: M

IA C

OLL


El poble amazigh

Són mes de 20 milions repartits entre el Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, Mau-ritània, Egipte, Mali, Níger... Tamazgha es considera el país

dels imazighan i va des de les illes canàries i l’oceà Atlàntic fins als límits occidentals d’Egipte, i de la Mediterrània fins als rius Senegal i Níger. L’origen del poble amazigh és tan desconegut com el de la seva llengua, malgrat que hi ha testi-moni històric escrit. Els amazighs tenen la seva cultura comuna, un calendari, una bandera i moltes festes. La més important és el cap d’any amazigh, el 13 de gener. Conten els anys des que un rei amazigh va començar a governar a Egipte després d’una llarga guerra amb els faraons i avui es troben a l’any 2957. De la llengua amazigh en deriven una sèrie de dialectes utilitzats de manera habitual entre la població, encara que l’àrab és la llengua oficial dels països del nord d’Àfrica. L’oficialitat de la seva llengua pròpia és una de les principals reivindicacions dels amazighs. Les variants de la llengua amazigha amb més nombre de parlants es troben al Marroc: el rifeny al nord, el tamazight al centre, i tachelhit al sud. També es parla kabilia al nord d’Algèria, i twerg (tuareg) a Mali i Níger. Thifinagh és el nom de l’es-criptura amazigha, que ara des de fa quatre anys es va començar a ensenyar a les escoles primàries del Marroc. Les entitats amazig-hes del Marroc estan treballant perquè el tamazight sigui llengua oficial i perquè el cap d’any ama-zigh sigui festa oficial al calendari del Marroc.

Orígenes y presente del pue-blo amazigh

Alasl d’lhadir n’waydud amazighOrigins and the present situ-ation of the Amazigh passé et présent du peuple amazigh

JO JA NO SÓCINMIGRANT!

“Fa tres anys que faig els pastorets”

Mohamed Bouyaoumad va arribar a Catalu-nya, i en concret a Vic, fa dos anys i mig. “Ja sóc català”, diu. I és que fa dos anys que el Moha-med participa a l’obra teatral d’ “Els Pastorets”, aquest any, serà el tercer. A més, participa ha-bitualment a xerrades al Centre Comunitari i a trobades i sortides que organitza el Consorci de Normalització Lingüística. Parla un català quasi perfecte i té un gran interès per conèixer la cultura catalana, “aquest país és per a tots els que hi convivim, els immigrants som alguna cosa més del que alguns pensen. Sóc d’aquest país i l’estimo”. %

Mohamed Bouyaoumad 26 anys

“Hace tres años que repre-sento los pastorets”teleta l’’wam tamadhlagh “pastorets”“I’ve been doing els pasto-rets for 3 years now”

“Cela fait trois ans déjà que je joue les ‘pastorets’”

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Desembre 2007www.revistama.cat

Mustapha Bouziane


revista mà 1 osona

Documents

caganer in the nativity

topic of the monthrailway

le sujet du moistrain

victime dune crise dinfras

aix s positiu personalment

carreteras hay crisis

osonaarmajalla fus hima

alades hauria destar