revista mà 31 osona

GRATUÏT

Número 31www.revistama.cat

Entrevista a Albert

Recio, profesor de

Economía Aplicada

de la UAB

Amsawal akid Albert Recio,aselmad n

tademsa di n UABInterview with

Albert Recio, lecturer

in Applied Economics

at the UAB

Interview avec Albert Recio, profes-seur d’Économie Appliquée à l’UAB

ENTREVISTAP. 4 I 5“Les reformes influ-eixen molt poc en la creació d’ocupació”Albert Recio

Professor del

Departament d’Economia

Aplicada de la UAB

u A

NOTICIES P. 9

Els sindicats es mobilitzen per les pensions

Los sindicatos se encierran en la Seguridad

Social siguiendo con sus movilizaciones.

Naqabat s jjehd n sent beddent x daman

lijtima3i

The unions lock themselves in the Social

Security offices in another mobilisation

Les syndicats s’enferment dans la

Sécurité Sociale et poursuivent leurs

mobilisations.

El papel y peso de las transferen-

cias en la vida del recién llegado

Min isekka une3raq amaynu ghar

tmurt nnes d min itirar

El pes de les transferències en la vida del nouvingut

REPORTATGE P. 6-7

The role and importance of sending

money home for recent arrivals

Le rôle et le poids des transferts de

fonds dans la vie du nouvel arrivé

*

Afellay, un amazigh

en el Barça

Afellay ijj umazigh

di Barça

ESPORT P. 15

Afellay, un amazic al Barça

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

Afellay, an Amazigh at Barça

Afellay, un Amazigh au Barça

g

QUÈ FEM AQUEST CAP DE SETMANA? P. 11

El Carnaval de Torelló es uno de

los más populares de Cataluña

Lkarnaval n Torello itwassen attas

di Catalunya

Preparem-nos pel Carnaval de Torelló

The Torelló Carnival is one of the

most popular in Catalonia

Le Carnaval de Torelló est un des

plus populaires de la Catalogne

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Sostenibilitat

[email protected]

L’evolució de les telecomunica-cions al voltant d’internet no és només una qüestió tecnolò-gica sinó que s’ha convertit en un nou paradigma social que influeix en totes les formes de relació, treball i comunicació. Fa només 15 anys no podíem ni imaginar que aquella nova eina informàtica ens canviaria tant la nostra manera de treballar, i ens facilitaria la vida diària en molts àmbits. Per exemple, internet ens permet canviar la relació amb l’administració. Des de la web de la Generalitat es poden fer més de 80 tràmits en línia. Com a conseqüència, el 2008 es van deixar de demanar més de 180.000 documents a unes 37.000 empreses, que es van estalviar uns 40.000 despla-çaments. I encara es pot avançar molt més. Treballar i estudiar des de casa

és possible avui en dia si sabem aprofitar tot el potencial tecno-lògic que ja tenim a l’abast. Avui és una realitat fer una videocon-ferència o mantenir una reunió entre persones de diferents ciutats. Podem estalviar temps, diners i impactes ambientals en viatges si, enlloc de desplaçar-nos, organitzem una trobada virtual. I ens podem posar en contacte amb col·legues de pro-fessió, experts, possibles clients i proveïdors amb molta facilitat.La formació virtual és ja una re-alitat amb molts avantatges. La Universitat Oberta de Catalunya, com a centre virtual d’aprenen-tatge electrònic (e-learning), ofe-reix una vintena de titulacions i més de 200 cursos de postgrau i màsters, amb 2.500 professio-nals que hi treballen des de casa i atenen 45.000 alumnes (5.000 dels quals es troben a més de 60 països diferents). L’estalvi en des-plaçaments i, per tant, en emis-sions a l’atmosfera, però també aspectes com la conciliació fami-

liar i una ocupació territorial més dispersa, són els principals valors socioambientals que ens ofereix ja el present. Però no tot el que té a veure amb l’ús de les tecnologies de la informació són flors i violes: un estudi recent afirma que el cor-reu indesitjat (spam), a banda de la pèrdua de temps i les molès-ties que suposa, és responsable d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle equivalents a les de 3 milions de cotxes.

F: S

ARA

BLÁ

ZQUEZ

Hoy se puede estudiar y trabajar desde casaIda tzemmared ad tghared 3awed ad txedmed zi taddart

Today it’s possible to work and study from homeAujourd’hui, il est possible d’étudier et de travailler à domicile

gAmb la col·laboració de:

Treballem a casa!

3Revista MàUn espai de convivència



LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Crees que el cambio climático afecta las temperaturas del invierno?

NEXT QUESTION:Do you think climate change is af-fecting winter tempera-tures?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Twarid belli abedder n anzwi itbed-dar ca di tazghelt n rexrif?

LA PROCHAINE QUESTION : Pensez-vous que le changement climatique af-fecte les tem-pératures de l’hiver ?

Dues idees de com vivim els problemes i conflictes al voltant de la diversitat en les nostres viles, pobles i ciutats.S’ha discutit molt del tema, però per a mi la qüestió és força clara: no existeixen conflictes socials i conflictes culturals per separat. Rere

cada conflicte, tensió -com n’hi vulgueu dir- cul-tural i ha elements socials i identitaris, i al revés també. Hi pot haver diferència d’enfocament per on mirar-s’ho o per on agafar-ho, però com repeteixo molt sovint, els dos elements, cultural i econòmic, identitari i social, mai, però mai, s’esdevenen per separat. Sovint m’agrada posar exemples que són molt clars: els afroamericans i els llatins als Estats Units són els grups socials més empobrits o els catòlics a Irlanda de Nord mai han estat la classe dirigent econòmica i política on els protestants acumulen el poder i la riquesa. I el mateix passava entre serbo-bosnis i els bosnis musulmans, era un problema de repar-timent del poder i la riquesa imbricat d’enfron-tament cultural i identitari. Amagat rere cada situació de tensió cultural o social hi trobem una demanda de redistribució de la riquesa i el poder i de reconeixement cultural i identitari. I és igual si ho agafes per una punta o per l’altra. Això ho dic, perquè quan parlem del que passa en el nostre entorn cal que no ho oblidem. Segona idea. A vegades, aquestes situacions –de-mandes de reconeixement culturals i econòmics- generen focs més grans que les brases, que poden portar problemes de convivència. El que cal fer és atendre les demandes de tothom. Dels que van arribar fa poc i dels que fa més temps que són per aquí. No sé qui va fer la frase que amb això de la diversitat no es pot ser “bonista”, però evident-ment tampoc es pot ser racista. El suposat bonis-me no és més que excés de simpatia pel més feble en una visió excessiva i reduccionista de bons i dolents . La diferència fonamental del binomi, però, és que el “bonisme” pot ser que no ens ajudi a encarar les problemàtiques correctament, el racisme –en la versió més light, afirmar que hi ha un problema cultural de fons irreductible- en canvi les crea i les fa grans.Allò fonamental, però, és si els nostres enfoca-ments atien les brases i generen focs o hi posen aigua, per la bona convivència, que segur reque-reix redistribució del poder i la riquesa i reconei-xement cultural i identitari, de tothom!

g

*

EDITORIAL

EDITORIALNo hay que animar las brasas para no hacer los conflictos peores.AR’MATBA`AItxessa war tcejji3ed ca tyarjin mah’end war itmarni umenghi

EDITORIALWe must not fan the flames or the conflicts will get worseEDITORIALIl ne faut pas attiser les braises pour ne pas empirer les conflits.

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeoBlog

Cesc Poch i Ros

Què n’opines de l’allargament de l’edat de jubilació?

r

És precís recordar, no només que quan accedeixen als serveis públics és perquè hi tenen dret, sinó que són les administra-cions públiques les que tenen la responsabilitat de garantir uns serveis públics suficients i de qualitat per al conjunt de la població.En el mateix sentit, no es pot admetre que es responsabil-itzi els treballadors en situació de necessitat dels abusos d’empleats que aprofitant-se de la mateixa, fan precàries les seves condicions de treball i pretenen, al mateix temps, una precarietat generalitzada.

“Els immigrants deterioren els serveis públics”

LES MENTIDES DEL RACISME:

Propera pregunta

Creus que el canvi

climàtic afecta les

temperatures de

l’hivern?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Cercar la justa mesura de les coses

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes de-terioran los servicios públicos”IKHARRIQAN N’R`UNSORIAIne3raq ssehwan di lxadamat lijtima3iyya

THE LIES OF RACISM“Immigrants make pub-lic services worse”LAS MENSONGES DU RACISME« Les immigrants détériorent les services publics »

Crec que s’haurien de tenir en compte els anys cotitzats i el tipus de treball desenvolupat durant la teva vida laboral. Mario Martínez41 anys. Tarragona

Per mi el problema no és l’edat de jubilació, que vagi més enllà dels 65 o no, la qüestió està en el fons del problema i és si el sistema de pensions pot o no pot aguantar realment. Crec que s’està desviant el punt d’atenció cap a l’edat i s’està deixant de banda, o donant menys im-portància, al sistema de càlcul de les pensions i també a una retallada de les prestacions que trobo més important que res. De què em servirà poder jubilar-me si no puc mantenir un nivell de vida digne?Jesús BenavidesVacarisses (Vallès Occidental)

Jo no sé si allargar l’edat de ju-bilació és bo o dolent, crec que la reforma va més enllà. El que està clar és que s’havia de refor-mar el sistema de pensions de la Seguretat Social perquè els ex-perts diuen que sinó tindrem un greu problema en el futur. Ara, més o menys, s’aguanta, però d’aquí uns anys es jubilaran una quantitat molt nombrosa de gent (l’anomenada generació del baby boom), i s’ha d’assegurar que aquesta generació també pugui tenir la seva pensió de jubilació. I els que llavors seran joves i actius potser no podran fer front a tanta despesa... Clar que no em vull jubilar als 67 anys, però alguna cosa s’ha de fer per afrontar els problemes, i potser aquesta és una de les solucions. Carme Rodríguez48 anys. Vic

Jo crec que és prou assumible jubilar-se als 65 anys havent cotitzat 38,5. Això vol dir que s’ha de començar a treballar, com a molt tard, als 26,5 anys. Penso que amb aquesta edat ja és hora d’haver treballat. A més, amb aquest nou acord, els estudiants en pràctiques o els becaris també cotitzaran,

osigui que tampoc hi perden tant, els estudiants. També resulta una bona reforma per les dones, que podran cotitzar els períodes en que cuiden els seus fills. Potser no és la millor reforma, però la vaga general

del 29 de setembre ha permès suavitzar la que hagués fet el govern. Manel Camps

Estic decebuda de l’actitut que han pres els sindicats de pactar amb el govern aquest empitjora-ment de la classe treballadora. Calia una altra vaga general. Anna Martí




Entrevista a Albert Recio, profesor de Economía Apli-cada de la UABAmsawal akid Albert Recio,aselmad n tademsa di n UAB

Interview with Albert Recio, lecturer in Applied Econom-ics at the UABInterview avec Albert Recio, professeur d’Économie Ap-pliquée à l’UAB

Quan ja han passat dos anys de l’origen de la crisi, quina valoració en fa?Trobo que estem en una època d’un cinisme brutal. La crisi, des del meu punt de vista, és el resultat del capitalisme, que sempre té crisis periòdiques, però cada crisi té caracterís-tiques específiques. Des de la dels anys 70 va triomfar el model neoliberal. D’aquesta crisi en vam sortir fent un pas enrere, ja que es va caracte-ritzar per un cert retrocés de drets socials i un augment de les desigualtats, i molta més llibertat de moviment de les empreses. Durant aquests 30 anys els resultats de quasi tots els indicadors econòmics han estat més aviat mediocres, i en termes de desigualtats, és evident que han augmentat. L’element més important és el sector financer. En comptes de fer marxa enrere i regular-lo, el que han fet primer és un pla d’ajuda massiu perquè no canviï, i aquest sector financer és el que exigeix reformes que tendeixen a reforçar la d’abans. Però aquests grups tenen molt poder, tant poder efectiu, com mediàtic, com intel·lectual. Jo crec que amb les reformes que estan portant a terme anem cada vegada a pitjor, per la majoria de gent suposen un em-pitjorament de les condicions de vida a costa dels mercats, que són els rics.

Les retallades socials i dels pressupostos públics són una bona manera de sortir de la crisi?De vegades s’ha de retallar, hi ha molta despesa inútil. Per exemple, els Estats Units gasten un nivell desproporci-onat en Defensa. L’economia de la despesa del pressupost públic augmenta l’atur, perquè

ENTREVISTA A FONDO“Las reformas influyen muy poco en la creación de ocupación”AMSAQAR GHAR RAJJAXTA3dar n tmesrayin war ghar-s bu ca n taatir d ameqran deg usexdem

IN-DEPTH INTERVIEW“Employment reform will have very little effect on job creation”LA GRANDE INTERVIEW« Les réformes n’ont pas beaucoup d’influence sur la création d’emploi »

g

“Les reformes influeixen molt poc en la creació d’ocupació”Albert Recio, professor del Departament d’Economia Aplicada a la UAB

Entrevista

g

L

Albert Recio, professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB

Albert Recio és un economista crític. A més de ser professor d’Economia a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB), també pertany al Con-sell Editor de la revis-ta ‘Mientras Tanto’, on periòdicament pu-blica els seus articles. Davant de l’actual situació econòmica i social, la seva orien-tació és clara: “Crec que hem de tenir més sector públic, més democràtic, claríssi-mament.” Sara Blázquez Bellaterra

Entrevista




està reduint despesa. A més, darrere la despesa pública hi ha metges, hi ha educació, hi ha moltes transferències a la gent més necessitada. Espanya, en comparació amb altres països europeus, és un dels països on es paguen menys impostos, on hi ha menys pressupost públic, on qualsevol millora social pas-sa per una ampliació del sector públic. En aquests moments, els impostos estan aproximada-ment al 30% del PIB. En canvi, els països nòrdics, que són els millors en condicions de vida i qualitat, estan al voltant del 50%. La gent no se n’adona que darrere l’augment del pressu-post públic, per una banda hi ha despesa, però per una altra hi ha ocupació. La frenada del sector públic té a veure amb la precarietat de les condicions de treball. El que hegemònicament ha estat l’esquerra, que són els partits socialistes, jo crec que ja no són d’esquerres. En temes de llibertats individuals és cert que hi ha diferències notables entre els socialistes i el PP, però en termes econòmics aquests partits han estat absorbits pel model neoliberal. El fracàs rau en el fet que partits que es pre-senten com a representants de la classe treballadora fan aques-tes polítiques i les justifiquen, i al final perden credibilitat.

Creu que la Reforma Labo-ral servirà d’alguna cosa?Les reformes influeixen molt poc en la creació d’ocupació. El que canvia són les relaci-ons de poder amb l’empresa. La creació de llocs de treball depèn de la llei econòmica. El que caracteritza l’economia espanyola dels últims trenta anys són unes oscil·lacions bru-tals de l’ocupació. En el mateix marc de les regles laborals hi ha hagut anys que s’ha crescut molt i anys que s’ha deteriorat molt l’ocupació, perquè el que ha determinat l’activitat eco-nòmica no és l’ocupació, sinó que l’ha determinat el fet que aquest país es va vendre una gran part de l’aparell industri-al i tot el creixement s’ha basat en la construcció. Aquestes reformes van totes en el ma-teix sentit; el de reduir drets. Jo sostinc que la reforma més bèstia que vol tirar endavant el govern és la de fragmentar la negociació col·lectiva. El mateix Consell d’Europa ha advertit Espanya que el salari espanyol és el més baix de tots, perquè l’acord de la Unió Europea és que el salari mínim hauria de ser un 60% del salari mitjà, i aquí a Espanya està

al 40%. I si es fragmenta la negociació col·lectiva moltes empreses se n’aprofitaran.

Quin paper ha tingut l’arri-bada de treballadors immi-grants a la nostra economia?L’efecte crida ha estat l’eco-nomia espanyola i el model laboral que teníem, i el crei-xement de la construcció. La construcció a Espanya represen-ta en ocupació entre dues i tres vegades la mitjana europea. És un sector que utilitza molta mà d’obra, i un altre sector que ha creat molta mà d’obra estrangera és el de la dependèn-cia. Quan tu tens ancians, per una banda tens pensions, però per una altra tens necessitat de mà d’obra a casa perquè en tingui cura. Es poden cuidar amb el model tradicional de la família, però això avui no se sosté perquè la majoria de famílies necessiten treballar per altres raons i també per un tema de valor; o bé es gestiona a través d’un servei públic com el nòrdic: impostos i treba-lladors funcionaris públics o parapúblics amb sous baixos; o es fa econòmicament: tenint un sector públic de dependència molt baix, amb salaris molt baixos, i per altra banda una economia submergida. Això ha estat l’efecte crida. Aquest

país ha tingut un creixement molt fort, sobre tot amb molts llocs de treball, que eren molt inestables, i ara aquests s’han convertit en aturats. Si no haguéssim crescut tant abans, potser no hagués vingut tanta gent i ara potser no tindríem tants aturats.

I l’economia submergida?Aquest sempre és un tema molt complicat. Aquest país sempre n’ha tingut molta, té una llarga tradició d’econo-mia submergida i una enorme tolerància al respecte. I amb aquest discurs que diu que els impostos són dolents, les clas-ses dirigents, que són les que més se’n beneficien, aconse-gueixen que els pobres els do-nin suport. Per això em sembla que el discurs dels impostos és central a l’esquerra, per-què crec que sense més sector públic no tenim possibilitat d’ensortir-nos-en de res. L’aug-ment de serveis socials, que genera ocupació, les regulaci-ons mediambientals, i altres, passen per un sector públic més potent, i això requereix impostos. L’economia submer-gida no és aleatòria. Si mirem les declaracions de renda, els assalariats paguem el 100% del que cobrem, en canvi, fins i tot els petits botiguers tenen

molta més capacitat d’evasió fiscal. En aquests moments de crisi, alguns factors de l’econo-mia submergida augmenten. La gent, moltes vegades, opta per fer treballar algú en negre, perquè si una família guanya 2.000 euros i només se’n pot gastar 400 en algú que cuidi l’avi, doncs ho fan en negre. Aquesta restricció pressupos-tària compta. Això es trenca si hi ha més impostos per una banda i més redistribució per l’altra. La gent es munta la vida com pot.

Pensa que el mercat ha guanyat?El mercat, no. Ha guanyat el capital. I sobre tot la fracció hegemònica que és el capital financer. He fet molts estudis sectorials i hi ha molts sectors, com el de la construcció o la indústria de l’automòbil, on hi ha molts subcontractes en cadena. Vas a una obra i l’empresa gran no hi té ningú, tot són subcontractes. O, per exemple, el model dels centres comercials ha suposat un canvi complet a la distribució. Hem passat d’un model de distri-bució centrat en les petites empreses familiars, que tenien la seva economia submergida, a grans empreses comercials. Molta gent diu “els xinesos se’ns mengen”, però quan comprem als xinesos és quan anem a Zara o a Mango. Hi ha un gran estalvi de costos quan es produeix roba a la Xina, és un 30% més barat que fer-ho a Espanya. Si això hagués suposat una rebaixa d’un 25% o un 30% dels preus dels pro-ductes de vestir, la majoria de consumidors hauríem perdut llocs de treball, però a canvi ens beneficiaríem d’aquests preus. A Espanya la reducció és del 0%, o sigui que això és un marge de benefici que ha guanyat l’empresa.

Davant d’aquest suposat triomf del capitalisme, qui-nes alternatives es podrien construir?Aquest món s’ha estructurat a escala mundial amb unes normes que condicionen les regles del joc. Crec que hem de tenir més sector públic, i una organització del treball basada en la participació de la gent, en el reconeixement de qualitats. Això té implicacions en la for-ma com es paguen els salaris, però també en com es produeix i la qualitat.

“Tenemos que ir hacia más sector público”Itxessa negh ad nrah’ ktar ghar lqita3 l3amm

“We have to move in-creasingly towards the public sector”« Nous devons aller vers plus de secteur public »

Com creu que s’ha de mantenir l’Estat del Benestar?

“Hace falta una organiza-ción del trabajo basada en la participación de la gente”Itxessa negh ijj n tendim n rxedmet day-s acrac n weydud

“Work organisation needs to be based on people’s participation”« Il faut une organisation du travail basée sur la participation des person-nes »

g

Entrevista

“Cal una or-ganització del treball basada en la participació de la gent, en el reco-neixement de quali-tats”

g




Reportatge

Transfers:El tema del mes

Sovint, la prioritat d’una

persona que acaba d’arribar a Catalunya és ajudar els pa-rents que s’han quedat al país d’origen. Aquesta migració té un impacte econòmic molt important que, fins fa pocs anys, havia passat desapercebut: els diners que aquests treballadors envien a les seves famílies al seu país d’origen (les remeses dels immigrants). Encara que aquestes transacci-ons de diners siguin elevades, diversos estudis demostren que la major part d’aquests fons són percebuts per famílies pobres que els destinen principalment al consum. Això vol dir que l’impacte de les remeses sobre el desenvolupament regional i nacional és molt menor del que es podria aconseguir si es poguessin canalitzar part d’aquests fons cap a inversions més productives dirigides a as-segurar l’autosuficiència de les famílies receptores, disminuint així la seva dependència eco-nòmica, les xifres de població pobre, i avançant el desenvolu-pament econòmic del país en general. Per exemple, el Banc Central de Mèxic estima que el 90% de les remeses rebudes són destinades al consum. Després, aquests recursos s’utilitzen per comprar o per a la construcció

d’habitatges. Segons els experts, s’ha d’inten-tar canalitzar un percentatge més alt d’aquests fons cap a estalvis i inversió productiva, com per exemple, la compra d’un habitatge o un petit negoci, o l’educació superior dels fills. D’aquesta manera, les famílies dels nouvinguts seran capaces de desenvolupar les se-ves pròpies fonts d’ingressos de manera sustentable i duradora. Aquest objectiu, diuen, es pot aconseguir oferint comptes d’es-talvis, crèdits i altres productes financers a aquesta franja de la població que rep remeses. Però, com afecta l’enviada de remeses a qui les envia? Els ha afectat la crisi? En el tercer tri-mestre de 2010, l’Estat espanyol va emetre remeses per un valor de 1.955 milions d’euros, un 3,5% més que en el mateix perío-de de 2009, que va emetre 1.888 milions d’euros. Amb aquesta dada, l’Estat acumulava quatre trimestres consecutius de creixe-ment en les seves remeses, que van sortir de la crisi en l’últim trimestre de 2009, amb un incre-ment del 2,8%, segons un estudi de Remesas.org. El va seguir el 0,7% del primer trimestre de 2010 i, amb més força, el 5% del segon trimestre de 2010. En con-junt, això suposa unes remeses interanuals de 7.310 milions

d’euros. Una dada que queda ben lluny del rècord històric de les remeses de l’Estat espanyol aconseguides el març de 2008, amb 8.550 milions d’euros. La xifra actual coincideix amb les de 2007. Sens dubte l’econo-mia espanyola hi ha tingut molt a veure, però no es pot atribuir aquesta situació únicament

a que s’estigui atenuant la incidència de la crisi entre els emigrants. L’edició del tercer tri-mestre del 2010 de l’Enquesta de Població Activa (EPA), assenyala que en aquell trimestre hi havia 2,596 milions d’estrangers ocu-pats, un 2,2% menys que en el mateix trimestre de 2009, amb 2,652. Això implica que la renta salarial global dels immigrants no creix, i si remeten més és per-què el seu patró de despeses s’ha modificat amb noves estratègies. En altres paraules, la sortida de la crisi de les remeses s’està realitzant gràcies a un major sacrifici dels immigrants. Moltes persones nouvingudes han desenvolupat noves estra-tègies per enviar diners als seus països d’origen per front a la cri-si, segons l’estudi The Trends and Experiences in Remittance-Sending Among Immigrants from Three An-dean Countries in Barcelona, Spain, fet per Alicia Lynch l’any 2009. Precisament l’any 2009 va ser un període precari per als que envien i reben remeses. La crisi econòmica a l’Estat espanyol i l’evolució del canvi euro-dòlar van afectar les quantitats i la freqüència amb les que els immigrants van enviar les seves remeses. Alguns nouvinguts, segons aquest estudi, fet a partir d’en-trevistes personalitzades amb

Sovint, la prioritat d’una persona que acaba d’arribar a Catalunya és aju-dar els parents que s’han quedat al país d’origen. Aquesta migració té un im-pacte econòmic molt important que, fins fa pocs anys, havia passat desaperce-but: els diners que aquests treballadors envien a les seves famílies al seu país d’origen (les remeses dels immigrants).

A menudo la prioridad del recién llegado es enviar dinero a su país de origen

Deg wattas n twaratin min teggen inni id itasen d imaynuten sqadan tin3acin ghar tmurt n senThe first priority of a recent arrival is to send money homeLa priorité du nouvel arrivé est souvent celle d’envoyer de l’argent dans son pays d’origine

g

El pes de les remeses




Reportatge

immigrants de Colòmbia, Bolí-via i l’Equador que resideixen a Barcelona i que envien remeses als seus països d’origen, han po-sat en pràctica noves estratègies pe enfrontar-se a la crisi finance-ra i complir amb la responsabili-tat d’enviar remeses. Una de les estratègies és esperar fins que la taxa de canvi augmen-ti. És a dir, esperar un augment de la cotització de la moneda de recepció de les remeses i l’euro. Molts dels entrevistats també opten per enviar majors quan-titats de diners per compensar la baixa taxa de canvi, amb l’objectiu de reduir el valor dels diners enviats. Una altra de les opcions utilitzada per alguns del colombians que envien remeses va ser aconsellar els receptors a fer servir els diners per establir estalvis personals, a més de cobrir altres necessitats, com les despeses de la casa. Encara que la seva capacitat de poder seguir enviant remeses no va ser afectada per la crisi finan-cera, la seva vida a Barcelona sí que ho va estar, perquè havien de sacrificar luxes o reduir despeses per seguir enviant fons als seus parents. La seva qualitat de vida es va veure afectada. . I una altra de les estratègies va ser establir estalvis personals per tenir majors fons per viure, i

poder seguir enviant remeses en el cas d’una crisi. Segons aquest estudi, és una estratègia pecu-liarment femenina, ja que pocs homes tenen estalvis personals i generalment, no han incorporat aquesta estratègia a l’enviament de remeses.També s’ha de tenir en comp-te, però, que la crisi que està afectant l’Estat espanyol no s’ha distribuït de manera uniforme. Hi ha nacionalitats que l’han patit amb més intensitat que d’altres. Sabem que les remeses que va enviar l’Estat durant el 2009 van caure un -9,7%, però les enviades al Brasil, per exemple, van caure un -35,5%, les enviades al Senegal ho van fer un -29,3%, i les rebudes pel Marroc ho van fer un -22,6%. Aquestes xifres suggereixen que els emigrants d’aquestes nacio-nalitats han patit per sobre de la mitjana durant el 2009. Enfront a aquesta situació, les remeses enviades al Perú el 2009 han crescut un 25%, mentre que les de la República Dominicana ho han fet en un 0,04%. El rànquing de destinacions l’encapçala Colòmbia, on es van enviar 1.297 milions d’euros, seguida de l’Equador, amb 962 milions. Amb tot, Llatinoamèrica segueix concentrant la major part de les remeses de l’Estat espanyol,

absorbint el 56,4% del total. La major part de les transac-cions que es fan a l’Estat les concentra Correus. Western Union, a través d’un conveni amb Correus, representa el 87% del total de les transaccions. El servei és de pagament en minuts a les oficines dels agents de Western Union. La recepció i el pagament es fan en metàl·lic. Western Union envia diners a més de 190 destinacions inter-nacionals. Un altre dels serveis que ofereix Correus és el Gir Electrònic Urgent, que funciona amb el Marroc, l’Equador, Xile i Uruguai, i que properament s’ampliarà al Perú i Portugal. Representa l’1% de les transacci-ons perquè és un servei en fase d’expansió, que suposa l’envia-ment i la recepció dels diners en minuts a una preus raonables (5 euros en tots els casos més el 0,7% de la quantitat girada). La recepció es realitza a les oficines de les operadores designades dels països amb els quals s’ha establert l’acord. La recepció i el pagament es fan en metàl·lic. Segons Vicenç Ibáñez, responsa-ble de Comunicació de Correus a Barcelona, “encara hi ha una manca de confiança en les ofici-nes de destinació per part de les persones que envien els diners”. Un altre dels serveis que ofe-

reix Correus és l’Eurogir, que representa l’11% del total de les transaccions. El servei té uns terminis d’entre 2 i 5 dies, depe-nent del país receptor i la forma de pagament (domicili, oficina, compte, en metàl·lic o mitjançant taló). L’Eurogir s’utilitza per en-viar diners a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Brasil, Bulgària, Cap Verd, República Txeca, França, Regne Unit, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mònaco, Portugal, Croàcia, Romania, Se-negal, Sèrvia, San Marino, Suïssa i Turquia. Per aquells països amb qui no existeix gir via electrònica, hi ha el Gir Unión Postal Univer-sal, de format no electrònic. Correus ha enviat un total de 1.731.782 girs i ha rebut un total de 701.220. Els principals països receptors estan al Centre i Sudamèrica, l’est d’Europa i el nord de l’Àfrica, tot i que és receptor, fonamentalment, de països de la Unió Europea. Segons Correus, Catalunya és la comunitat autònoma amb major nombre de transaccions, seguida de Madrid.

En muchos países i familias la remesa es parte de su capacidad económicaDi attas n regnus d rwacu-nat asekki d azyen zi tizem-mar n tademsa

In many countries and fami-lies the money sent from abroad forms part of their basic economyDans de nombreux pays et dans de nombreuses familles, l’envoi de fonds fait partie de la capacité économique

Colombia0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1100

1200

1300

1400

1500

Equador Bolívia Romania Marroc Paraguai Rep. Dominicana

Perú Brasil Senegal Pakistan

Rànquing de les destinacions de les remeses de l’Estat espanyolDades del Banc d’Espanya. Les dades de 2009 són les més recents de què es pot disposar

Filipines

Año 2008Año 2009

milions d’euros

Diferència entre els anys 2008-2009

Milions En %d’euros

-123,9 -8,7%-95,8 -9,0%-63,5 -8,7%-39,2 -9,7%-87,5 -22,6%-8,6 -2,8% 0,1 0,04% 51,3 25,0%-137,4 -35,5%-53,3 -29,3%-13,1 -9,7%-2,1 -2,2%

ColòmbiaEquadorBolíviaRomaniaMarrocParaguaiRep. Dominicana PerúBrasilSenegalPakistanFilipines

Paises




La vessant humana de la immigració

La immigració es pot analitzar des de dues perspectives que hi ha qui no vol o no pot coordinar o fer coincidir: la humana i la política. Som alguns els que creiem que precisament no hi hauria d’haver cap tipus de política sense un factor humà

que la inspiri. Per fer-ho més entenedor podríem afirmar que la vessant humani-tària del tracte a la immigració seria allò que recull la Declaració Universal dels Drets Humans quant a la llibertat que té qualsevol ésser humà per desplaçar-se lliurement pel nostre planeta; mentre que la visió més política de la qüestió, impregnada de pragmatisme estatista, resultaria l’estricte control fronterer i l’obligació de visats que cada vegada més s’imposa a les nostres societats postmodernes. No deixa de ser una gran contradicció que en el moment que més predominen les doctrines liberalitzado-res, existeixi un augment dels filtres que compliquen el trànsit de les persones del sud pobre al nord ric. En un moment his-tòric en què tot està més ben relacionat i comunicat, els països que pertanyen al Club de la Misèria poden quedar descon-nectats i aïllats d’un major desenvolupa-ment, així com de la darrera oportunitat que els pot restar per subsistir, que tant poden ser la fugida com l’emigració en si mateixes. Estem doncs, una vegada més, davant de la lluita de la defensa de l’humanisme que interessa a una globa-litat vers l’interès especulatiu i egoista d’uns quants privilegiats. Hauríem de fer millor les sumes per tenir més respecte (o por) del perill que pot representar un món dividit entre uns pocs poderosos i unes grans masses arraconades. La seguretat del nostre segle XXI demana un acord internacional per apropar els beneficis del progrés material i científic a qualsevol indret continental, al mateix temps que caldrà assumir una normativa consensuada de respecte i ordenació dels fluxos de persones que no poden deixar mai de ser considerades com a ciutadans amb drets reconeguts.

Opinió Opinió

Oliver KleinProfessor de la

URV i regidor de

l’Ajuntament de

Cambrils

Afellay es el nuevo em-bajador de todos los amazighs en CataluñaAfellay netta d areqqas amaynu n marra imazighen iteddaran di Catalunya

Afellay is the new ambas-sador of all the Amazigh in Catalonia Afellay est le nouvel ambassadeur de tous les Amazighs en Catalogne

La lluita contra el subdesenvolupa-ment de l’Àfrica subsahariana

Afellay, l’amazic del Barça

L’Àfrica subsahariana és la part del continent negre que està situada per sota del desert del Sàhara. Generalment es diu que és una regió subdesenvolupada, afirmació basada en el fet que la població no té accés a les infraes-tructures bàsiques per dur una vida digna, la mortalitat infantil és elevada, l’esperança de vida és curta, l’analfabetisme és galo-pant, etc.Moltes entitats (ONG i estats desenvolupats) s’han esforçat, al llar dels anys, a aportar solucions. La seva acció és lloable però és evident que no ha ajudat a can-viar les coses de forma radical. Han passat uns 50 anys des de les independències africanes, la situació és lamentable i inhuma-na. Per tant, aquestes entitats no han aportat la solució adequada al problema.Els països desenvolupats, en

principi, estan caracteritzats per la democràcia, els seus governs són responsables davant el poble, l’alternança democràtica està garantida i la justícia social és un fet. Mentrestant, en quasi tots els països subsaharians tenim règims poc democràtics, la voluntat del poble no significa res, la corrupció és endèmica. És pot deduir, clarament, que democràcia rima amb desen-volupament i dictadura amb subdesenvolupament i misèria.Llavors, les entitats que realment volen ajudar al desenvolupament d’aquella part del món haurien de consagrar la gran part de la seva acció a promoure la democràcia, la justícia social i els drets hu-mans.

Ibrahim Afellay, el nou jugador del Barça és l’únic fitxatge i la gran novetat del mercat d’hivern. El jugador holandès d’origen marroquí, o bé l’amazic del Barça, que és l’expressió que va agradar a tots els amazics que viuen a Catalunya, ha fet molt contents tots els amazics, i li desitgem molts èxits. Més de 300 amazics van anar al Camp Nou el 24 de desembre per rebre el nou jugador, encara que no els van deixar entrar. Malgrat això, amazics i catalans es van quedar a l’entrada del Camp Nou amb banderes del Barça, esperant la sortida d’Afellay. Amb aquest fitxatge el Barça tindrà més socis i aficionats a l’exterior, sobre tot al nord del Marroc, a la regió del Rif, perquè els amazics han vist fet realitat el seu somni de tenir un jugador

marroquí d’origen amazic jugant al Barça. Un jove de 24 anys que ha vingut a reforçar la plantilla del millor equip del món, i no és fàcil jugar en un club com el Barça. No importa la nacionalitat d’Afellay, si és holandès o marro-quí, però és amazic rifeny i parla molt bé l’amazic amb la seva família, i durant aquests cinc anys serà el nou ambaixador de tots els amazics a Catalunya. És un exemple a seguir per tots els amazics que han nascut aquí, i arribarà un dia que sortiran al-tres amazics que ens diran “som la gent blaugrana” i vestiran la samarreta del Barça, aixecaran la senyera i can-taran l’himne del Barça. Visca el Barça i visca Catalunya.

Alain Aime NgongangPresident de l’associació Balafon

Mustapha BouzianeMembre de l’Associació Amic-Amazigh

d

d

No puede existir ningún tipo de política sin humanidad que la inspire

War tzemmar ad tiri ura d ict tsertit mebra tafaganitThere can be no politics that is not inspired by humanityIl ne peut exister aucune sorte de politique sans humanité qui l’inspire

g

Opinió

5

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJannete VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajun-tament de Tarragona

La democracia rima con desarrol-lo y dictadura con miseriaTagedimuqratit d tyumi gwarent qibar I diktaturiyya d rekh’ed

Democracy means development, dictatorship means poverty La démocratie rime avec dével-oppement et la dictature, avec misère




Representants dels sindicats de treballa-dors UGT i CCOO d’Osona es van mobilit-zar a favor d’una reforma de les pensions pactada amb el Govern de l’Estat i contra l’augment de l’edat de jubilació obligatori fins als 67 anys per tothom. Els manifes-tants es van tancar a la Tresoreria de la Seguretat Social, a l’edifici del Sucre de Vic el passat 25 de gener. La UGT de Catalunya i la CONC van convocar tancades a dife-rents seus de l’Institut Naci-onal de la Seguretat Social (INSS) arreu de Catalunya. Amb aquesta protesta simbòlica, els treballadors defensen un acord global per fer front a la crisi, que inclogui la marxa enrere de la reforma laboral, polítiques actives

d’ocupació, la recupe-ració del subsidi de

400 euros pels aturats, entre

diverses mesures. A Vic, la tancada va estar encapça-lada pel secretari

general de l’UGT d’Oso-

na, Cesc Poch, i pel secretari ge-

neral de CCOO d’Osona, Miquel Sánchez, que una vegada dins de la Tresoreria de la Seguretat Social van cridar consignes a favor de la jubilació als 65 anys i van explicar davant de tots els treballadors els motius que porten els sindicats a continu-ar amb les mobilitzacions.

Els sindicats asseguren que la jubi-lació obligatòria als 67 anys

significa una injusta reta-llada de drets socials i la-

borals i un atac directe a l’Estat del Benestar. A més, creuen que els objectius encoberts de la reforma són dos:

rebaixar les cotitzaci-ons de les empreses a la

Seguretat Social i fomen-tar el negoci dels plans de

pensions privats. Tant UGT com CCOO creuen que per garantir el futur i la sostenibilitat del sistema de pensions s’ha d’actuar sobre el mercat laboral generant ocupació de qua-litat, millorant els salaris, augmentant el salari mínim interprofessional, incremen-tant la taxa d’ocupació femenina, dismu-nuint l’atur juvenil i reduint l’economia submergida. Segons diuen, cal que les cotitzacions paguin només les pensions contributives, i la resta de despeses les assumeixi l’Estat a través dels impostos, com preveu l’acord de pensions vigent. Sara Blázquez Vic

Breus Societat

Els sindicats es mobilitzen per la reforma de les pensions

Los sindicatos se encier-ran en la Seguridad Social siguiendo con sus moviliza-ciones.

Naqabat s jjehd n sent bed-dent x daman lijtima3iThe unions lock themselves in the Social Security offices in another mobilisationLes syndicats s’enferment dans la Sécurité Sociale et poursuivent leurs mobilisa-tions.

g

Vic celebra la primer pregària interreligiosa de l’anyEl passat divendres 28 de gener es va celebrar la primera pregària interreligiosa de l’any a Vic, sota el nom Fortalesa interior enfront la crisi. A la trobada espiritual hi van participar persones de diverses tradicions: cristians, budistes, hindús, islàmics, sikhs, que van oferir, unes a les altres, moments de silenci, meditació, cants i recitació de textos sagrats. La pre-gària es va fer a l’Institut de Ioga, a la Rambla Josep Tarradellas, 2 Entresol, a les nou del vespre.

Vic celebra la primera ple-garia interreligiosa del año Vic tegga tzadjit tamezwarut deg usegwas jar laadyan

Vic hosts the first interreli-gious gathering of the yearVic célèbre la première prière interreligieuse de l’année

L’aparcament de la plaça de Manlleu es-tarà acabat l’1 d’octubreL’Ajuntament de Manlleu preveu posar en funcionament l’aparca-ment de la plaça l’1 d’octubre. La previsió s’ha fet gràcies al ritme que porta l’execució de les obres, amb el que s’escurçaria en tres mesos el termini previst de finalit-zació. D’altra banda, el tall de tram viari de la plaça entre el carrer de Sant Jordi i les escales, que s’havia anunciat pel dia 26, es va fer el matí del dia 21 amb caràcter d’ur-gència. El subsòl sorrenc d’aquesta part de la plaça, va fer inestable el talús de l’excavació i va provocar esllavissaments puntuals. El parking de la plaza de Manlleu estará acabado el 1 de octubre Lparki n plasa di Manlleu ad ibedd ass n 1 zi uktuber

The car park beneath the Plaça in Manlleu will be finished by 1 OctoberLe parking de la place de Manlleu sera achevé le 1er octobre

h

Noticies




Si bé l’any 2010 ha estat un any difícil per a la població immigrada a Catalunya, el 2011 creiem que no serà millor. A més de la crisi econòmica que ja fa més de dos anys que colpeja la societat —i s’acar-nissa amb els col·lectius més vulnerables, entre els quals es troba la immigració—, avui, any 2011, ens trobem davant l’aplicació d’una reforma labo-ral i altres mesures del govern que ataquen els drets socials dels treballadors a l’Estat espa-nyol, que afecta encara més la situació de crisi que patim. I per si això fos poc, sembla que la societat catalana va directa-ment encaminada, a més, a una profunda crisi social i política, on novament la població més vulnerable serà la que pagarà els plats trencats. El 2011 estarà marcat per unes eleccions municipals molt

renyides i que, sense cap dubte, incidiran en els moviments social i polític, a més d’afectar de forma negativa en la percep-ció social de molts ciutadans entorn de la immigració. Ja ho estem vivint, en aquests últims dies han sortit a la palestra de-claracions i propostes absurdes sobre la gestió de la immigra-ció, com per exemple: el con-tracte d’integració del PP català i les campanyes que atribueixen a la immigració els problemes d’inseguretat als barris, etc. Debats xenòfobs i racistes que si no es corregeixen i es tracten amb rigor posaran en risc la nostra societat democràtica i, encara més, portaran a un retrocés de drets i a la con-frontació de les persones que avui conviuen a Catalunya. Les experiències en altres països on la integració dels immigrants no ha estat ni molt menys

Aquest tràmit té com a objectiu que la persona es-trangera que va obtenir una autorització de residència per circumstàncies excepcionals, normalment per la via de l’arrelament, obtingui la segona targeta, no obstant això, tot i que a la pràctica pot tenir l’aparença d’una renovació, no es tracta d’una renovació, sinó que legal-ment és considerada una modificació. Requisits: Els requisits es poden consultar a la Web del Departament de Treball a la secció d’Estrangeria o a les oficines d’AMIC.La presentació de la sol·licitud es fa personalment pel treballador o persona autoritzada per ell, mitjançant cita prèvia, a través de les Oficines d’AMIC o per Registre a les següents oficines:Barcelona• OAC dels Serveis Territorials de Treball a Barcelona, C/Carrera, 24, horari de dll. a dj. de 9.00h a 14.00h i de 15.30h a 18.00h, dv. de 9.00h a 14.00h.• OAC de Treball, C/ Sepúlveda, 148-150, horari de dll. a dj. de 9.00h a 14.00h i de 15.30h a 18.00h, dv. de 9.00h a 14.00h.

• Unitat Territorial de Conciliacions de Manresa, C/ Alfons XII, 13.• Oficina de Treball de Sabadell- Alí-Bei, C/ Sardà, 121-123, horari de dll. a dv. de 8.15h a 13.30h.Girona• OAC a Girona, Pl. Pompeu Fabra, 1 (Edifici Santa Cate-rina), horari de dll. a dv. de 9.00h a 18.00h, ds. de 9.00h a 14.00h• Oficina de Treball de Figueres, C/ Anicet de Pagès, 10, horari de dll. a dv. de 8.15h a 13.30h.Lleidao OAC dels Serveis Territorials de Treball a Lleida, C/ General Brito, 3, horari de dll. a dj. de 9.00h a 14.00h i de 15.30h a 18.00h, dv. de 9.00h a 14.00h.Tarragona• OAC del Serveis Territorials a Tarragona, C/ Joan Baptis-ta Plana, 29-31, horari de dll. a dj. de 9.00h a 14.00h i de 15.30h a 18.00h, dv. de 9.00h a 14.00h.• TORTOSA, Serveis Territorials de Treball a Terres de l’Ebre, C/ de la Rosa, 9, horari de dll. a dv. de 9.00h a 14.00h i dm. de 16.00h a 18.00h.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaModificación de autorización de residencia temporalLmawarid n rbarraniAbedder n nnekwet n wezd-agh lmuaaqqata

Immigration law resourcesModification to the temporary residence permitRecours d’extranéitéModification du permis de rési-dence temporaire

gModificació d’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals a autorització de residència i treball c/a

La immigració a Catalunya. Reptes socials ipolítics per al 2011

Estrangeria

AMIC-UGT de Catalunya

Retos sociales y políticos para el 2011

Tah’eddiyyat tisertanin d tinni n weydud di 2011Social and political chal-lenges for 2011Défis sociaux et politiques pour 2011

g

una prioritat pel govern, on la incitació a l’odi racial ha estat promogut a través de polítiques discriminatòries, demostren com pot ser de perillós el joc brut en política. Fets tan lamen-tables i tràgics com els de Fran-ça i els Estats Units no volem que ocorrin al nostre país. Tenim al davant reptes que han de ser abordats amb seriositat i mirada àmplia, amb respon-sabilitat política i social. Tot i que Catalunya no pot actuar al marge del que es faci a la resta de l’Estat i de la Unió Europea, ni del que es faci en altres àm-bits implicats, és necessari tenir clar el que es vol aconseguir amb la immigració i tractar d’aconseguir-ho. El repte del nou govern de la Generalitat, que comença el seu cicle enmig d’una greu crisi econòmica, serà, continuar avançant en aquelles mesures dialogades i consensuades per a la gestió de la immigració. S’ha de continuar apostant per la feina que des de fa molts anys estan desenvolupant els ajun-taments, consells comarcals i sindicats, així com la resta d’agents de la societat civil compromesa amb la integració de la població immigrada i la cohesió social. Per altra banda, s’han de garantir les partides pressu-postàries adequades perquè els pactes assumits no quedin en paper mullat. Cal apostar per polítiques

d’assentament i convivència de la població que facilitin la inclusió i el sentit de perti-nença a un municipi, el diàleg entre els diversos actors de la societat i la igualtat de drets i d’oportunitats. S’ha de continuar treballant en la formulació de mecanismes que facilitin els procediments administratius de les persones immigrades per al seu establi-ment i integració al país (com la nacionalitat, l’homologació d’estudis, la concessió de la documentació a aquelles perso-nes que compleixin la normati-va, que s’hauria de resoldre de manera ràpida i equitativa). La diversitat present a Ca-talunya exigeix, a més, una política laboral en igualtat de condicions. Tal com estipula el Pacte Nacional per a la Immi-gració, és necessari continuar treballant en la incorporació de Plans d’Acollida a les empreses. Són molts els reptes, però també moltes les esperances per avan-çar tots junts, des de l’àmbit polític i social, per a la consecu-ció d’una societat plena. Des d’AMIC-UGT de Catalunya, un any més, volem reforçar el nostre compromís amb els ac-tors de la societat civil catalana i treballar per aconseguir que aquestes postures xenòfobes i contràries a la convivència democràtica no proliferin. En el marc constitucional, conti-nuar fidels a l’esperit del Pacte Nacional per a la Immigració i

la llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Cata-lunya, ja que les valorem molt positives i s’han de continuar desenvolupant.Finalment, volem donar conti-nuïtat a les nostres activitats i serveis amb la mateixa inten-sitat i esforç per afavorir la integració social i laboral de les persones immigrades. Assumir els reptes serà fonamental per aconseguir una societat cohe-sionada i un país orgullós de la seva prosperitat.




De les coses que més m’agradaven de petit, i encara m’agraden, és el pit de pollastre filetejat i arrebossat, i si pot ser un punt torradet, millor. Doncs aquí explico una variant, si voleu un punt alcohòlica. Aquest tipus d’arrebossat el vaig trobar un dia buscant com fer una flor de carbassó. Per cert, encara no he penjat la recepta al bloc Delícies del rebost.És molt senzilla: posem la farina en un vol i anem afegint la cervesa i anem remenant amb energia perquè no se’ns facin grumolls. Ens ha de quedar una pasteta fina i un punt espessa. Un cop feta hi posem l’ou, una mica de sal i aca-bem de remenar bé l’ou, i ja està llesta.Salpebrem el pollastre filetejat i l’arre-bossem passant-lo pel vol i deixant-lo escórrer una mica. Tot seguit, el posem en una paella amb força oli i molt calent, quan estigui al nostre punt de cocció el retirem i el posem damunt de paper de cuina perquè deixa anar l’oli sobrant, i ja està a punt de caramel.Així de senzill, de fàcil i d’econòmic. Una recomanació: no poseu tota la cervesa, així també podreu anar bevent i arre-bossant, i sinó, tingueu dues cerveses. Aquest plat acompanyat d’una mostassa de dijon, és encara millor.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Pollastre arrebossat amb cervesa

Aquest any es celebra la 33a edició del Carnaval de Terra Endins, un dels carnavals més populars de Catalunya, el que es celebra a la població oso-nenca de Torelló. I sens dubte, un dels més esbojarrats de la Catalunya Central. Un dels atractius de la festa cada any, i un dels dies de més dis-bauxa, és la Nit de Senyoretes, on tota una colla de senyoretes per un dia (nois disfressats de noies) desfilen per la ja tradicio-nal passarel·la. Però abans, com sempre, s’ha de celebrar el Pullassu, una proposta sexual-lúdico-festiva

que marca l’inici de la disbauxa a Torelló, al Car-

naval de Terra Endins. Encara no s’han presentat les

activitats

d’en-guany, això

no serà fins el 12 de febrer, i el 28

de febrer es farà el cop d’estat. La única cosa que

se sap, de moment, són les dates. Aquest any, els dies més assenyalats coincideixen el mes de març. El dia 3 hi haurà el Carnaval de la Gent Gran i el Pullassu, la proposta que marca l’inici del Carnaval de Terra Endins. La cercavila se-xual lúdico-festiva del Pullassu comença quan tots els equips i bestiari estan en formació. El recorregut habitual, que marca una línia recta entre a la plaça Germà Donat i l’església porta la multitud a la plaça vella, on es desenvolupa el ritual. L’endemà continua la festa i la disbauxa amb la nit de Senyore-tes i Homenots, una de les nits més boges del Carnaval. El 5 de març hi haurà la rua i el ball, on hi participen milers de perso-nes disfressades i desenes de carrosses, que omplen de color els carrers de Torelló, i que molt sovint fan una repassada als fets més destacats de l’any.

El 6 de març es farà el Carnaval infantil, i el dia 9 és l’escollit per enterrar la sardina.

Prepa-rem-nos pel Carnaval de Torelló!

Ja s’acosta un dels carnavals més esbojarrats i multitudinaris de la Catalunya Cen-tral, el Carnaval de Terra Endins, de Torelló. Aquest any se celebrarà a principis de març!

COCINAPollo rebozado con cervezaAXXAM U SANWIYazid ixedjden d sarbisa

COOKERYBattered chicken with beerCUISINEPoulet pané à la bière

La cuina d’en Camil

El Carnaval de Torelló es uno de los más populares de Cataluña

Lkarnaval n Torello itwas-sen attas di CatalunyaThe Torelló Carnival is one of the most popular in CataloniaLe Carnaval de Torelló est un des plus populaires de la Catalogne

g




Pel·lícula:

La red social Direcció: David FincherEUA, 2010. 120’

Una nit, un geni de la progra-mació s’asseu al seu ordinador i comença a desenvolupar una idea. El que comença a la seva habitació es converteix en una xarxa social global i una revolu-ció en la comunicació. Sis anys i 500 milions d’amics després, Mark Zuckerberg és el bilionari més jove de la història. La historia de facebook en la gran pantalla

Amezruy n Facbook xaf caca tameqrant The story of Facebook on the big screen L’histoire de Facebook au grand écran

Llibre:

Ser immigrant a Catalunya Pep SubirósEdicions 62, 2010

Per la seva diversitat de veus i el seu caràcter complet, aquest lli-bre és un testimoni inèdit sobre la immigració a Catalunya.El conjunt de vint-i-dos tes-timonis entrevistats rebat el tòpic de l’escassa formació dels immigrants provinents de països pobres.Un testimonio inédito sobre la inmigración en Cataluña

Ict n cahada war tefsar ca xef une3raq di Catalunya An untold story of immigra-tion in Catalonia Un témoignage inédit sur l’immigration en Catalogne

Música:

Reinas del Matute Las Migas Nuevos Medios 2010 Las Migas són Marta Robles, Isabelle Laudenbach, Lisa Bause i Sílvia Pérez Cruz, dues guitar-res, violí, cajón i veu, que fan un flamenc fresc i dolç amb rigor i emoció. S’hi acosten des de la tradició, i li sumen perspectives musicals tan diverses com la procedència de cada una d’elles: Berlín, la Bretanya francesa, Sevilla i Palafrugell.

Flamenco fresco y dulce

Flamenko d amaynu d mizid Flamenco that is fresh and tender Flamenco frais et doux

Web:

www.canigo125.cat

La Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles proposa una lectura completa i polifònica de Canigó a internet. El poema consta de 4.334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Aquest projecte es converteix en una lectura inèdita: 125 veus reciten els seus versos davant d’una càmera. Ho podeu veure i trobar més infor-mació en aquest web. Un lectura diferente del poema de Verdaguer

Attas n tghuri n I das it-wawcen I tqessist n Verda-guer A new reading of the poem by VerdaguerUne autre lecture du poème de Verdaguer

Blog:

www.oficinajove.cat/ca/les-nostres-oficines/oso-na/treball

L’Oficina Jove de Treball d’Osona és un servei que va adreçat a joves d’entre 16 i 35 anys, i que neix amb la voluntat de facilitar l’accés dels joves al món del treball, millorar la seva inserció laboral i vetllar per les seves condicions laborals. Un dels apartats més interessants és la Borsa de treball. El blog de la Oficina de Tra-bajo Joven de Osona

Blog n lmekteb n rxedmet Joven di Osona The blog of the Osona Youth Employment Office Le blog du Bureau de l’Emploi Jeune d’Osona

Ressenyes

Bon any 2961!

Cultura

Els amazics donen la benvinguda a l’any 2961.

El 80% de les persones d’origen marroquí que viuen a Osona són amazics. L’origen d’aquest poble és desconegut, i el de la seva llengua tam-bé. Estan repartits per diversos països de la Mediterrània, tenen una cultura comuna, una llen-gua, un calendari, una bandera i moltes festes. Una d’elles, potser la més important, és

el cap d’any, que es celebra cada 13 de gener.Enguany, el poble amazic ha do-nat la benvinguda a l’any 2961, i els amazics osonecs, com cada any, ho han volgut celebrar. Aquesta vegada, però, no ho han fet en forma de concert, com ja feia uns anys que ho fe-ien, sinó que van organitzar un sopar típic amazic al restaurant Victòria de Vic, a la rambla Tar-radellas. Això va ser el passat dissabte 15 de gener.

La celebració va començar a les vuit del vespre, amb la projecció d’un documental sobre la cultu-ra amazic al Marroc. Tot i que hi ha amazics a altres països me-diterranis, la majoria d’amazics osonencs provenen del Marroc, per això van decidir fer el passi d’aquest documental. Aprofitant l’assistència de repre-sentants de diverses entitats oso-nenques, com Jameiat Essalam, de Manlleu; Miquel Casanovas, de l’associació de veïns del barri de l’Erm de Manlleu; Joan López, regidor d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic, i el pare Lluís Rocaspana, de l’Església del Remei, entre d’altres, després de la projecció del documental es va fer una tertúlia sobre la cultura amazic tot prenent te. Després va ser el moment del sopar. Amic Amazigh, l’associa-ció que va organitzar l’acte, va voler que la celebració fos igual a la que fa qualsevol família amazic, així que el menú triat per a l’ocasió va ser harira (sopa), i cuscús amb ingredients tradici-onals amazics.

Entre la cinquantena de perso-nes que van assistir a la celebra-ció hi havia gent de Manlleu, de Torelló, de Vic i de Tona. Alguns d’ells formen part d’entitats esportives o relacionades amb la música. Entre d’altres, hi havia uns quants components del grup musical Inoumazigh, que aplega músics amazics i catalans, que van tancar la celebració tocant i cantant algunes cançons, mentre el públic aplaudia.

Tretze dies després de celebrar el cap d’any, i l’entrada a l’any 2011, els amazics també van celebrar el seu any nou, en aquest cas el 2961, segons el calendari amzic. Els amazics osonencs van triar el passat dissabte 15 de gener per fer la celebració, que va consistir en una projecció d’un documental i un sopar típic amazic, al restau-rant Victòria de Vic.

Sara Blázquez Vic

Los amazighs dan la bienve-nida al año 2961

Imazighen areh’ben s useg-wass n 2961The Amazigh mark the be-ginning of the year 2961Les Amazighs fêtent la nou-velle année 2961

g

Cultura

F: M

USTA

PH

A B

OUZIA

NE




Preguntes Creuades Cinema

Les preguntes d’en Julio

La Paula respon:

Quina és la diferència més gran que trobes entre Xile i Catalunya?La integració entre les dife-rents classes socials. A Xile la societat està molt segmentada i a Catalunya és més integrada. Pots trobar-te en un mateix edifici veïns que són de dife-rents classes (metges, paletes, botiguers, antropòlegs... A Xile no passa. A més, aquí es treballa per viure i allà es viu per treballar. I això és una con-seqüència del ultraliberalisme que ja s’està implantant aquí.

Una proposta per a millor integració social?Generar més espais reals de participació en condicions d’igualtat.

Haurien de votar tots els immigrants?Tots els que viuen en societat han de tenir el mateix dret a votar, però complint uns requi-sits com són el coneixement de l’entorn, un nivell d’integració (adscripció a la llengua, la cultura, a les normes socials i de convivència, però sense ser un imperatiu inamovible)

Què poden aportar els nouvinguts a la societat d’acollida?El bagatge sobre les experi-ències viscudes. Compartir experiències i coneixements. L’ultraliberalisme que s’està implantant aquí nosaltres ja l’hem viscut i sabem que pas-sarà amb certes accions, com ara la reforma del sistema de pensions.

En Julio respon:

Quina és la teva percepció dels nouvinguts?Uf, depèn de la persona i de d’interacció que tinguem. Em sobta veure persones pel carrer amb algun tipus de ves-timenta o comportament que em són aliens, desconeguts. Sincerament, a vegades em trobo estrany a casa meva.

T’ha afectat , personal-ment, en alguna cosa l’arribada de nouvinguts?Per la massificació d’alguns serveis públics. Suposo que és més per una falta de recursos adequats que per la gent en si. Si la població “autòctona” hagués augmentat per naixe-ments propis i no s’haguessin posat els recursos suficients (que és el problema) també haguéssim arribat a la matei-xa situació.

Quines activitat faries per integrar als nouvinguts?Fer-los participar en la vida social comuna i que no es centressin tant en les seves associacions d’origen (que ja està bé). Fa falta més barreja entre tots. M’ha agradat molt l’experiència de “Tots som una colla” que han fet les colles castelleres.

Què et sembla que votin els nouvinguts?No em sembla bé que pugui votar tothom. Crec que per poder votar primer cal estar integrat a la societat, respectar les normes socials de l’espai comú i conèixer l’entorn en el que vius. Com pots opinar si no saps sobre què? Em preocu-pa l’efecte que poden tenir les màfies comprant vots (potser és massa imaginació)

Les preguntes de la Paula

La nit de l’entrega del Premis Gaudí de Cinema, de l’Acadèmia Catalana, des del Teatre Artèria Paral·lel, va ser una gran nit per a la pel·lícula Pa negre, per no dir una nit rodona. Pa negre és, sens dubte, la pel·lícula catalana de l’any: es va endur 13 dels 15 premis als quals estava nominada, entre els quals tots els més importants (millor pel·lícula, millor director, millor guió, millor actriu protagonista —per Nora Navas—, i millor actriu secundària —per la torellonenca Marina Comas—, entre d’altres). Pa negre va ser la gran triomfadora en la tercera edició dels Premis Gaudí, que va presentar l’actor Quim Masferrer. Va arrasar, és un fet indiscutible. Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homò-nima d’Emili Teixidor, a qui el director, Agustí Villaronga, va oferir el premi al millor guió, és una mirada amarga i descarnada de la postguerra espanyola a la Catalunya rural. Agustí Villaronga ja havia optat a d’altres premis importants (l’any 1989 va guanyar un Goya pel guió de El niño de la luna), però encara se’n fa creus del reconeixement que ha tingut la pel-lícula. Segons diu, aquesta pel·lícula li ha donat una gran alegria, i va decla-rar: “No era una pel·lícula pensada per agradar al gran públic, però resulta que tant els espectadors com la crítica l’han acceptat molt bé”. Però aquí no s’ha acabat el que pot ser un camí carregat de premis i bones crítiques per al film. El dia 13 de febrer se celebrarà la gala dels Premis Goya, dels quals Pa negre n’ha obtingut 14 nominacions. Només té menys candida-

tures que Balada triste de trompeta, d’Álex de la Iglesia, que n’ha rebut 15. Tot i així, és la pel·lícula en llengua catalana amb més nominacions en els 25 anys d’història dels premis. También la lluvia, d’Iciar Bollaín, també és una de les més nominades, amb 13. Les categories principals en què Pa negre ha estat nominada són: pel·lícula, direcció (Agustí Villaronga), actriu protagonista (Nora Navas), actor de repartiment (Sergi López), actriu de re-partiment (Laia Marull), actor revelació (Francesc Colomer) i actriu revelació (Marina Comas).

‘Pa negre’, la pel·lícula catalana de l’any

Pa negre fue la gran triunfadora de los Premios Gaudí

Aghrum abarcan yiwi awardi ameqran n iwardan n GaudíPa negre triumphs at the Gaudí AwardsPa negre a été le grand gagnant des Prix Gaudí

g

Cultura




OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131

AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

AMIC-UGT El Vendrell Carrer del Nord, 11-13, 1er pisTel. 977661751

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. de la Imperial Tàrraco, 1, 2n43005 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusCarrer de l’Àliga de Reus, 143205, ReusTel. 977 12 88 61

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolats estrangers a BarCelonaguia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services




Esports i oci

La figura dels nascuts al Vell Continent però d’ascendència marroquina encara estava a l’es-pera d’un imam esportiu, que no només d’ànimes espirituals s’amara l’ànima del Magrib, on tant agrada el futbol. “Encara que llueixi la samarreta d’Holanda, sóc marroquí de cor i vull contribuir a la nostra integració”, és una de les frases que va dir Ibrahim Afellay, quan encara no era jugador del Barça. Això, al marge de les seves dots com a futbolista, el converteix en un dels ídols dels aficionats al futbol del Marroc, especial-ment dels berebers o amazics. Només va caler veure la multi-tud de joves magribins que es van acostar fins al Camp Nou el dia de la presentació d’Afellay com a nou jugador del Barça. Encara que va néixer a Utrecht el 2 d’abril de 1986, “Ibi”, així és com es coneix també Afe-llay, té els seus orígens al nord del Marroc, a Alhucemas, a la regió d’Ibakuyen, una locali-tat situada a la regió del Rif, a prop de Melilla. El seu pare era boxejador i va viure un temps a Barcelona, però va morir d’un infart quan ell era petit i va ser la seva mare qui va haver de

tirar la família endavant. És el quart de cinc germans: tres nois (ell, Alí i Samir), i dues noies (Fátima i Halima). El seu germà Alí és precisament qui l’ajuda a portar els assumptes juntament amb el seu agent, Rob Jansen. Afellay serà el tercer jugador de la plantilla del Barça que practica la religió musulmana, juntament amb Abidal i Keita i, per tant, també es veurà afectat pel Ramadà en el seu moment. El seu fitxatge pel Barça perme-trà obrir encara més un mercat com el del Marroc, tradicional-ment amb molts seguidors culés. El fantàstic migcampista és la demostració que la fàbrica del PSV Eindhoven (club del qual procedeix) continua creant grans talents. Hi va debutar amb 17 anys i va créixer al costat d’exblaugranes com Cocu i Van Bommel, ara fans d’Afellay. Es declara un enamorat del joc del Barça i de Guardiola. Ha descartat ofertes milionàries per vestir de blaugrana. La filoso-fia del Barça, l’estil de joc i la devoció que sent per Guardiola han convençut l’internacional holandès que la millor opció la tenia al Camp Nou.

Afellay, un amazic al Barça

g

Esport a Catalunya

Afellay, un amazigh en el Barça

Afellay ijj umazigh di BarçaAfellay, an Amazigh at BarçaAfellay, un Amazigh au Barça

F: w

ww.fcb

arc

elon

a.c

at

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

EsportCAT

Humor. Partir-se de riure

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

g

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Quatre partits més han fet canviar la classificació de la nostra par-ticular Lliga

de Futbol dels Països Catalans. Dues victòries del València, contra l’Espanyol i el Llevant, l’han fet pujar fins la quarta posició, amb 10 punts, empatat a punts amb el Mallorca, que

va tercer Els primers llocs de la classificació són per al Barça i el Villareal, ja que el Barça va guanyar contra el Llevant.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 6 132 Villareal 6 113 Mallorca 6 104 València 6 105 Espanyol 6 96 Hèrcules 6 77 Llevant 6 0

Taula de resultats

fora\casa Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Llev. Hèrc.Barça 1-5 Espanyol 0-1 2-1 4-0 Mallorca 1-1 1-2 3-1 València 2-1 1-1 0-1 1-2Villarreal 3-1 1-2 2-2Llevant 2-1 2-1 2-1 3-1Hèrcules 0-2 3-0 3-0




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

CANÇONER

DITES

Carnestoltes, la cele-bració del qual es fa els tres dies abans del Dimecres de Cendra, ve del llatí carnes tollitas, que vol dir carns llevades, perquè eren els darrers dies que es podia menjar carn abans de la Qua-resma. De fet, el Carnes-toltes és l’antítesi de la Quaresma i pren el sen-tit més ampli quan es contraposa a l’esperit de sacrifici i penitència.És un mot molt antic que en català ja trobem do-cumentat al segle XIII.

D’altra banda, Carnaval és un terme més modern, introduït en català al se-gle XIX, que ve de l’italià carnavale, que al seu torn evoluciona del llatí carne levare, és a dir, treure la carn, fer-ne abstinència. Aquest ter-me s’introdueix al català lligat als grans carnavals de ciutat, com ara el de Venècia, Florència o Rio de Janeiro, mentre que Carnestoltes té re-miniscències més lligades al món rural i al folklore popular.

Carnestoltes i carnaval?

Hi ha diverses cançons de Carnestoltes que s’han conservat en la tradició popular com a cançons infantils. Així, en origen, en Joan petit o Margarideta, lleva’t de matí, eren cançons pròpies de l’època de Car-nestoltes en què jugava un paper molt important la sensualitat. En el primer cas, perquè permetia ballar assenyalant les diferents parts del cos i, en el segon, perquè permet el joc de treure’s, a poc a poc, peces de roba.

ORIGENEl Carnestoltes té l’origen en les anti-gues saturnals roma-nes, dedicades al déu Saturn, que es feien a Roma durant el mes de desembre. Igual que el Carnestoltes, era una celebració plena de transgressions, en què allò que habitualment estava prohibit es con-vertia en permès i els rols socials s’invertien.

De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes Per Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes Per als boigs, tot l’any és Carnestoltes

g“Voluntariat per la llengua”: una fórmula molt eficaç d’acolliment lingüístic L’any 2010 tanca amb un balanç de 324 parelles al CNL de Tarragona i 313 al CNL de l’Àrea de Reus

El programa “Voluntariat per la llengua”, implantat a Catalunya des de l’any 2003 per la Secre-taria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, creix cada any d’una manera espectacular. L’any 2010 al CNL de l’Àrea de Reus, que integra les comarques del Baix Camp i el Priorat, es van constituir 313 parelles, xifra que representa un increment del 20% respecte de l’any anterior. Al CNL de Tarragona, que concentra les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el

Baix Penedès, s’ha mantingut el nombre de parelles en la majoria de les poblacions .Aquesta progressió constata l’èxit i l’eficàcia d’un programa que fomenta el voluntariat en-tre els ciutadans autòctons i els nouvinguts, els quals intueixen que la integració lingüística és fonamental per aconseguir la plena integració en la comu-nitat d’acollida. Els aprenents que hi participen —persones no catalanoparlants que parlen mínimament en català per poder-se comunicar en aquesta llengua— ho saben i s’inscriuen en el programa amb la clara voluntat de reforçar la cohe-sió social, enriquir-se amb la cultura de l’altre i conèixer els

costums i la manera de fer de la societat que els acull.L’Estat espanyol, França, Itàlia, Romania, Moldàvia, Bulgària, República Txeca, Suïssa, Dina-marca, Rússia, Ucraïna, Ale-manya, Argèlia, Marroc, Mèxic, Equador, Hondures, Veneçuela, Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, Bolívia, Uruguai, Brasil, Guinea Equatorial, Senegal i Xina són els països de procedència dels aprenents del CNL de Tarragona i del CNL de Reus que prenen part en el “Voluntariat per la llengua”, conscients que conver-sar en català amb el voluntari o la voluntària que els assignem els ajuda molt a perdre la ver-gonya a parlar en català, al ma-teix temps que guanyen fluïdesa i seguretat parlant en aquesta nova llengua d’adopció.Visites guiades a museus i expo-sicions itinerants, excursions, rutes modernistes, visites a les instal·lacions de TV3, participació en el Dia de la Poesia, en clubs

de lectura i en el karaoke i taller de sensibilització lingüística En-comana el català, descomptes en espectacles, assistència a xerrades i conferències, participació en el cicle de cinema en català Cinc a Reus i Tarragona són només una petita mostra de les activitats programades perquè les parelles lingüístiques trobin espais de comunicació alternatius.“Voluntariat per la llengua” és, doncs, una eina molt efectiva perquè els aprenents s’integrin plenament en la societat d’acollida i, al mateix temps, perquè els voluntaris es man-tinguin ferms parlant en català amb qualsevol interlocutor que se’ls adreci en una altra llengua. I només implica una hora a la setmana durant un mínim de deu setmanes en els llocs i els horaris que més els convingui.

Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura

La acogida lingüística a través del voluntariado por la lengua. Una fórmula eficaz de aprendizajeAsnewju n wermad n wa-war s lmutatawwi3in,di ict n th’ajet tuca rghidjet nnes

Linguistic reception with language volunteers: an ef-fective way of learningL’accueil linguistique au travers du volontariat pour la langue. Une formule ef-ficace d’apprentissage.

Consorci per a la Normalització LingüísticaPl. de la Imperial Tàrraco, 1, 2n. 43005 Tarragona. T. 977243527

LENGUA ¿Qué es el Carnaval?TOTALAYT (IRAS) Min ye3na Carnaval?

LANGUAGE What is Carnival?LANGUEQu’est-ce que le Carnaval ?

Més informació: blocs.cpnl.cat/culturaosona




Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Cristian FernándezTreballador del Metro de Barcelona

gTRABAJA CON DIGNIDADConoce tus derechos labo-rales IXEDDEM SE’L ÄZZSsen izerfan nnec n rxed-met

WORKING WITH DIGNITYFind out about your employ-ment rightsUN TRAVAIL DIGNEConnaissez vos droits socio-professionnels

La primera vegada que Cristian Fernández va trepitjar el Metro de Barcelona per a treballar-hi va ser al 2007, amb un contracte d’estiu. L’any següent va repetir. Després el van tornar a trucar, primer per al torn de cap de setmana i, després, per formar part de la plantilla fixa.

Com es porta treballar sota terra?Tot i que en la meva feina no suporto una càrrega física important, sí que tinc una gran càrrega psicològica. En el nostre lloc de treball tractem amb milers de persones, estem constantment de cara al públic. I, sota terra, tot es magnifica. La gent va més atrafegada, a corre-cuita, i, a vegades, es desfoga amb tu. Tot i així, són moltes més les bones experiències, i per a mi és molt satisfactori poder prestar un servei a la ciutadania.

En els darrers anys, la fun-ció de l’empleat del metro ha canviat força...Quan jo vaig entrar ja estava implantada la figura de l’agent únic, que compagina tasques de conducció amb tasques d’es-

tació. Així, puc estar un parell d’hores conduint un comboi i després estar-me dues més fent resolució d’incidències o revisió d’estacions. Per a mi el nou sistema és molt més avantatjós, perquè fa que la feina sigui menys monòtona i et passa el temps molt més ràpid. La nova posada en marxa dels combois sense conduc-tor pot suposar un perill per als vostres llocs de treball?És un avenç tecnològic molt important i, si es gestiona bé, no ha de treure llocs de treball. Al contrari, les línies automàtiques també donen feina. Els tècnics d’operacions de línies automà-tiques (TOLA’s) tenen adjudicat un itinerari, que tant pot ser amb presència al tren com a l’es-tació, i compaginen la seva tasca amb la del tècnic localitzador, que està al centre de control i s’encarrega de gestionar totes les missions.

Treball

“Les línies automàtiques també donen feina”

Entrevista a un trabajador del metroAmsawal akid ijj n uxeddam di lmetro

Interview with a worker on the metroInterview avec un employé du métro

g

adar treballadors que els han fet una reclamació judicial i que podrien ser un “mal exemple” per la resta de plantilla. Has de saber que el fet d’haver presen-tat aquesta demanda pot resultar ser una garantia perquè l’empresa no et pugui acomiadar sense motiu. En el teu cas, encara que l’empresa et pagui la indemnització màxima de 45 dies per any treballat, si el Jutge considera que el motiu de l’acomiadament és una represàlia per haver interposat una demanda judicial, l’empresa ha de readmetre’t en les mateixes condicions, pagant els salaris que hauries d’haver cobrat des de l’acomiadament i fins la data de comunicació de la sentència. La diferència principal entre la NUL-LITAT i la IMPROCEDÈNCIA de l’acomia-dament és que si es declara la NUL·LITAT, l’empresa està obligada a readmetre al treballador; en el cas de la IMPROCEDÈN-CIA, en canvi, normalment (excepte en el cas d’un delegat o membre del comitè d’empresa) és l’empresa qui pot triar pa-gar-te la indemnització o readmetre’t en les mateixes condicions que tenies amb anterioritat a l’acomiadament. Per tant el Consell del Mes és el següent: si heu de fer algun tipus de reclamació a l’empresa i patiu que pugui tenir “conse-qüències negatives” sempre serà millor que ho feu per escrit, anunciant que en cas contrari reclamareu judicialment. O directament, i molt millor: presenteu directament demanda de conciliació o al jutjat. Si com a conseqüència d’això hi ha un acomiadament estareu més protegits ja que serà molt més senzill acreditar que aquest acomiadament ha estat conseqüència d’aquesta reclamació i per tant, una simple represàlia.

Resolem consultesVaig posar una demanda a l’empresa reclamant que el meu contracte de tre-ball era indefinit i ara m’han acomiadat. Això és legal?Rotundament no. En primer lloc has de saber que tens 20 dies per presentar de-manda d’acomiadament contra l’empresa. El teu és un cas clar de nul·litat de l’acomi-adament. Què significa que un acomiada-ment és nul? La nul·litat és una declaració que realitza el Jutge quan estima que hi ha una situació de vulneració dels drets fonamentals. Hi ha alguns casos que venen previstos per la llei que es consideren au-tomàticament nuls i que estan relacionats amb la situació de maternitat o paternitat. Però tota la resta de casos, venen lligats a l’existència d’una vulneració d’un dret fonamental dels previstos a la Constitució. En el teu cas ens trobem amb una clara si-tuació de vulneració del principi de Tutela Judicial Efectiva, en el que s’anomena la GARANTIA D’INDEMNITAT. Què vol dir Ga-rantia d’Indemnitat? Doncs, en termes col-loquials, significa que cap treballador no pot ser acomiadat com a represàlia d’una reclamació, demanda o denúncia que hagi fet o interposat contra l’empresa. Per tant, l’empresa en cap cas pot acomia-dar-te per haver interposat una demanda contra ella; és a dir, si el Jutge considera que existeixen motius fonamentats que l’acomiadament té com a causa aquesta re-clamació prèvia que has fet a l’empresa, ha de declarar la nul·litat de l’acomiadament. La conseqüència jurídica de la nul·litat és que l’empresa està obligada a readmetre’t en les mateixes condicions que tenies fins al moment de l’acomiadament. Hi ha algunes empreses que aprofiten la possibilitat de pagar la indemnització de 45 dies per any treballat per acomi-




Entrevista

Osona acull una Jornada de Cinema Amazic

Jornada de Cinema Amazic a Osona

F: Sa

ra

Blá

zqUez

Sara Blázquez Vic

La llengua amaziga és la tercera llengua més parlada a Osona. Aquesta és una de les raons per les quals el Consell Comarcal d’Osona i l’Observatori Lingua-món de la Llengua Amaziga van promoure la Jornada de Cinema Amazic a Osona. A més, la iniciativa va voler fomentar la convivència amb el cinema com a eina, compartint la jornada amb Cine Club Vic. La jornada, celebrada el passat 25 de gener, es va dividir en dues sessions. La sessió més tèc-nica es va celebrar a la Sala Coll i Bardolet de l’Edifici del Sucre. Després d’una presentació a càrrec de la consellera Mila Mar-tinez, i del director de l’Obser-vatori Linguamón de la Llengua Amaziga, Carles Castellanos, es va projectar el documental Itineraris, de Sergi Càmara. El documental recull algunes de les experiències de persones que viuen a Osona, però que tenen el seu origen en un altre indret. Una de les protagonistes és Laila Karrouch, autora de la novel·la De Nador a Vic. En aquest cas, Karrouch explica a través del documental el seu viatge a la inversa, de Vic a Nador, quan hi va per vacances. El documetal retrata les sensacions i emoci-ons del viatge, de l’itinerari. Un altre dels protagonistes és José Baena, nascut a la pobla-

ció andalusa d’Alcaudete, però resident, des de fa molts anys, a Manlleu. Castellanos va assegurar que “donem suport a la llengua amaziga perquè és una realitat viva, i una comunitat amb mol-ta vitalitat creativa”. Segons el director de l’Observatori Lingua-món, “la llengua amaziga ha fet un trajecte important per passar de la tradició oral a escriure’s regularment amb escriptura llatina i tifinagh”. La sessió matinal va acabar amb una taula rodona on hi van participar Quim Crusellas, de Cine Club Vic i realitzador de ci-nema, Dolors Solà, del Consorci per a la Normalització Lingü-ística d’Osona, Laila Karrouch, escriptora d’origen amazic, i Antoni Verdaguer, director de cinema en català. “L’amazic deu tenir greus pro-blemes, com també ha tingut el català”, va dir Verdaguer. Karrouch va aprofitar l’ocasió per explicar la seva història personal, que els assitents ja van poder veure al documental de Càmara. “Jo em sento amaziga, àrab, catalana i espanyola, i per a mi és un luxe tenir aquesta diversitat de punts de vista.”Karrouch va reconèixer que el món amazic se sent molt lligat a la societat catalana, “les seves llengües s’han sentit inferiors, i han hagut de lluitar molt.”La jornada va continuar amb

una sessió de cinema al vespre, al Cinema Nou de Vic, amb la projecció de Sellam i Dematan, un curtmetratge de Mohamed Amin Benamraoui; Casament a la platja, un altre curtmetratge del mateix autor, i la projecció del documental sobre els tuaregs del desert Furigrafiar el buit: art i poesia tuareg per al tercer mil·leni, d’Hélene Claudot-Hawad i Nat-halie Michaud. Aquesta sessió va permetre els espectadors gaudir de diverses variants de la llengua amaziga. Els dos curtmetratges són de la zona del Rif, per tant el dialecte que fan servir és el tamazigh, mentre que el documental usa el tuareg i el francès.

gOsona acoge una jornada de cine amazigh

Osona tesnewjiw ijj n wass n usaru amazighOsona hosts a day of amazigh cinemaOsona accueille une journée de cinéma amazigh

Publicitat

avinguda de roma, 102. Manlleu

Cultures sense fronteres

La cultu-ra és un moviment permanent d’actes hu-mans que es beneficien o es freguen d’altres ac-tes humans.

Les cultures són un producte de civilitzacions, i això ens demostra que hi ha una moder-nitat única, unes coordenades comuns, o millor dit, una globalització cultural. Parlar de civilitzacions és parlar de multiculturalitat, perquè encara que les necessitats humanes siguin universals, les maneres i les formes de ser de cadascú varien. La cultura és un conjunt de tradicions, costums, que caracteritzen un grup humà i el delimiten històricament i geogràficament, el que fa que una societat sigui una entitat coherent i distinta a altres. La fortalesa de les cultures no és només el que es veu, sinó que és la manera d’expressar els seus valors, que interpreten i simbolitzen la naturalesa d’una manera diferent sempre amb l’objectiu de resoldre els proble-mes fonamentals de la nostra existència com a éssers humans.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà 15 Gener — 15 Febrer 2011

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Em vull quedar aquí i trobar feina”

Ja fa sis anys que l’Augustine Amankona és a Vic, tot i que el seu país d’origen és Ghana. Encara no domina el català, tot i que el va estar estudiant durant uns mesos, “és molt difícil”, diu somrient. No descarta tornar-s’hi a posar, ja que creu que és necessari, però fins ara ha hagut d’atendre altres problemes. Malgrat que actual-ment no té feina, l’Augustine no es planteja tornar a Ghana, “m’agrada molt Catalunya, hi ha gent bona, em vull quedar aquí i trobar feina a la construcció o a alguna empresa càrnia”. %

Augustine Amankona34 anys

¡Yo ya no soy inmigrante! Uhu necc ur djigh ca d an-e3raq!

“I’m not an immigrant any more!” Je ne suis plus un immi-grant

Sobre la convivencia entre las civilizaciones

Xaf wemsaddar jar tugher-miwinOn the peaceful coexistence of civilisationsÀ propos de la vie en com-mun entre civilisations

g

revista mà 31 osona

Documents