revista mà 11 osona

5Revista Mà

Premi Paco

Candel 2008

Número 11Gener 2009www.revistama.cat

GRATUÏT

A Catalan skittles league

organised in Vic with

teams from different areas

of the city

Les quartiers de Vic se sont affrontés dans un champi-onnat de boules catalanes

ESPORTSP. 19

Vic ha iniciat una lliga de barris de bitlles catalanes.

4

u V

ESPAi dE PARTiCiPACió P. 2

Vic i Manlleu es manifesten contra la violència a Gaza

NOTíCiES P. 9

El Pacte Nacional per a la Immigració va endavant

REPORTATGE P. 6 I 7

Nous reptes pel model educatiu Vic-Manlleu

“Parlar català fa que la gent et vegi com una persona més d’aquí”

Vic y Manlleu han acogido concentraciones en contra de la violencia contra el pueblo palestino.Di Vic ad Manlleu yatwaxraq dini almudah’arat tadamunan ak falastin ax min tagan wudayan di ghazza

Protests in Vic and Manlleu against the vio-lence aimed at the Palestinian peopleDes manifestations contre les violences faites au peuple palestinien ont été organ-isées à Vic et Manlleu

El Gobierno catalán firmó el Pacto Nacional para la Inmigraciónalhukuma an katalunya atfarma ax mitaq alwatani iyamhajan

The Catalan Government signs the National Pact on ImmigrationLe Gouvernement catalan a ratifié l’Accord national en matière d’immigration

El modelo Vic repartió los alumnos entre los centros públicos i concertadosannamudaj an Vic ifarraq imah’dan xa almadaris arrasmiya atinagnit

The Vic model distributed pupils amongst the state and grant-aided private schoolsSelon le modèle de Vic, les élèves sont répartis entre les établissements publics et ceux qui sont sous contrat.

V

Entrevista a dolors Solà, directora del Centro para la Nor-

malización Lingüística de Osona

amsawar ak Dolors Sola almudira an almarkaz usarmad natkatalant di ozona

interview with dolors Solà, director of the Centre de

Normalització Lingüística d’Osona

Un entretien avec Dolors Solà, directrice du Centre de normalisation linguistique du canton d’Osona

ENTREViSTA P. 4 I 5

Se ha organizado

en Vic una liga de

bolos catalanes por

barrios

aqqa aguin nad-man di Vic ij mu-sabaqa an bolos katalans ax radcurat

F: Fot

oloc

al/

Carl

es M

art

orel

l

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

Vic i Manlleu es concentren contra els atacs a Gaza

Va ser el mes de desembre quan van començar les concentracions de ciutadans osonencs en defensa dels atacs a la zona de Gaza. El dia 31 centenars de persones es van concentrar a la Plaça Major de Vic per protestar contra el “genocidi” que l’Estat d’Israel està portant a terme als territoris palestins de Gaza. El lema de la protesta va ser “Prou complicitat amb la massacre del poble palestí”. L’acte es va allargar més d’una hora, i es van cridar consignes com “Sionista terrorista”, “El pueblo unido jamás sera vencido” o “Visca Palestina lliure”. També hi va haver diverses intervencions espontànies dels presents, en les que es va demanar al Govern català que trenqui els acords amb el govern israelià, a l’Estat espanyol que aturi el comerç d’armes amb el govern jueu i a totes les autoritats mundials un compromís amb la cultura de la pau.Després d’aquesta concentració a la Plaça major, va ser Jamait Essalam de Manlleu qui va convocar-ne una altra a la seva ciutat. Va ser el 10 de gener, quan els ciutadans manlleuencs es van concentrar a la Plaça Fra Bernardí contra els bombardejos que l’estat d’Isreal estava portant a terme als territoris palestins de Gaza.

Vic y Manlleu han acogido concentraciones en contra de la violencia contra el pueblo palestino.Di Vic ad Manlleu yatwaxraq dini almudah’arat tadamu-nan ak falastin ax min tagan wudayan di ghazza .

Des manifestations contre les violences faites au peuple palestinien ont été organ-isées à Vic et Manlleu.Protests in Vic and Manlleu against the violence aimed at the Palestinian people.

g

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Falta trans-porte público en Osona?

NEXT QUESTION:Does Osona need more public trans-port?

ASEQSI ID GHAYASSEN:¿ Ozona ghas annaqas di wasail annaql al aumumi ?

LA PROCHAINE QUESTION : Le canton d’Osona souf-fre-t-il d’un déficit de trans-ports publics?

Il gatopardo

“Cal que tot canvi perquè res canviï”. Aquesta és la mítica frase de la novel•la “Il Gatopardo” de Tomasi de Lampedusa (1957) portada al cine per Luchino Visconti, que li diu Alain Delon, que fa de jove Tancredi Falco-neri, a Burt Lancaster en el paper de Principe don Fabri-

zio. Aquesta és la imatge que se’m va aparèixer quan en la cimera de caps d’estat de Washington per abordar la crisis econòmica global parla-ven de “refundar el capitalisme”. A les darreres manifestacions d’estudiants hi havia una pan-carta dels estudiants d’enginyeria informàtica que deia “Si el sistema es col•lapsa, reinicia el sistema”. El perill de fer un “reset” al sistema és que ens et torni a reaparèixer l’antipàtic i infaust Windows de Microsoft, com a símbol del domini intangible del capitalisme actual. L’ofensiva contra la greu crisi ha d’incloure can-vis de fons. Així va passar en la crisis del “crack del 29”, que va fer aparèixer l’estat del benestar. Ara bé, assumint com a principal proposta que d’aquesta crisi n’hauríem de sortir amb una economia mixta, el debat no pot restar sols en el terreny del pes que ha de tenir l’estat, reproduint talment la vella controvèrsia entre mercat/estat o el paper de la política davant l’economia com s’ha fet al llarg del segle XX. Aquesta batalla ja l’hem guanyada: després del galopant neolibera-lisme salvatge del canvi de mil•lenni en Bush, els de la “tercera via” britànica i el Sarkozy són favorables a nacionalitzar bancs, regular l’econo-mia i fer de la inversió pública motor econòmic. Si aquests diuen això, es que podem anar molt més enllà. El que cal qüestionar i refundar sobre-tot no és l’estat, i caure en el seu parany, sinó el que cal refundar és el mercat -i les empreses- i re-pensar-ne el seu paper i rol social, en la creació i redistribució de la riquesa, més enllà dels tòtems neoliberals i de la competitivitat a ultrança de la darrera dècada.Això, la crisi, no sabem com acaba, pinten bastos en la que és la primera gran recessió de la desconeguda globalització econòmica. Però se-gurament cal ser imaginatius, sense por, valents. Calen polítics valents, perquè les coses canviïn de veritat i no restem ancorats en l’“etern retorn” d’“Il gatopardo”.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALLa crisis es más profunda de lo que pensábamosAR’MATBAÀal azma tamani taqsah as-wattas ax mamac anfakar

EDITORIALThe crisis is deeper than we thoughtEDITORIALLa crise est plus profonde que ce que l’on pensait

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Si, i tant.Crec que s’hauria de plantejar un nou sistema econòmic ara més que mai. Ahir, per exemple, va ser a Mallorca Muhammad Yunus, el creador dels microcrèdits a la Índia i va fer unes grans reflexions sobre l’economia. També va pro-nosticar que el sistema financer actual ha entrat dins un espiral negatiu del qual li serà molt difícil sortir si no canvia de sentit.Maria Magdalena Tortella23 anys. Pollença (Mallorca)

El fenomen de la crisi no és cap novetat per a un sistema que, com va dir Marx fa molts anys, és contradictori en seva pròpia definició. Sóc dels qui opinen que la història s’ha de conèixer per no estar abocats a repetir-la. La crisi econòmica que vivim actualment l’hem d’analitzar a partir de l’estu-di de la història i l’experiència que aquesta ens dóna. El sistema capi-talista està abocat al fracàs o a la destrucció del planeta perquè els seus fonaments morals i ètics no són humanitaris, tot el contrari.

Rosa Luxemburg deia: Socialisme o Barbàrie.Guillem Mas36 anys. Vic

Crec que si. Els anys 2007-2008 ha esclatat una de les majors crisis mundials del llarg de la història, després de la del 1929. Si no existís la intervenció massiva i concerta-da dels poders públics que s’han llançat a l’auxili dels banquers, la crisi actual ja hauria adquirit majors proporcions. El muntatge de deutes privats, pura creació de capital fictici, va acabar per esclatar als països més industrialit-zats començant pels Estats Units, l’economia més endeutada del planeta. Aquesta crisi econòmica i financera, que ja ha colpejat tot el planeta, afectarà cada vegada més els països en desenvolupament, ja que la globalització capitalista no va desconnectar unes economies d’unes altres.Ramon Plana45 anys. Torelló

El capitalisme -com a sistema econòmic que és- base el seu funcionament en la gestió dels mitjans de producció a mans de la capital privat (a mans de pocs). Els quals utilitzen el seu capital per tal d’obtenir els màxims beneficis en un mercat lliure i competitiu. El capitalisme és i ha estat sempre un sistema econòmic desigual que ha beneficiat els propietaris

del capital i ha afeblit a la classe treballadora, convertint-los en un factor més de producció, la mà d’obra. La perversió del sistema, no és només que els sistema capitalis-ta accentuí les desigualtats socials,

sinó que s’ha mantingut gràcies a la complicitat dels governs que han permès els seu lliure funci-onament mitjançant un sistema institucional de protecció del capital privat, fins hi tot socialit-zant-ne les seves pèrdues. Les crisis en el sistema econòmic capitalista són sistèmiques, i per tant, no és tant que el capitalisme estigui en crisi sinó que els seu propi funcio-nament porta cap a la inestabilitat econòmica, permetent l’acumu-lació de capital a mans de pocs i debilitant així les estructures democràtiques i la igualtat social.Imma Bové29 anys. Vic

Creieu que el capitalisme està en crisi?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes son culpables de la crisis”IKHARRIQAN N’RÙNSORIA‘’ imhajan anitni das-sibat an azma ya ``

THE LIES OF RACISM“The immigrants are to blame for the crisis”LAS MENSONGES DU RACISME« Ce sont les immigrés les responsables de la crise »

r

És sabut que tant “autòctons” com “immigrants” estem patint una difícil situació econòmica actualment. Molts pensen que, en part, és culpa de la immigració que ens quedem sense feina, perquè ells ens l’han pres. Entre el mes d’octubre de l’any 2007 i el mateix mes del 2008, l’atur registrat dels estrangers a l’Estat espanyol va créixer en un 85%. En el tercer trimestre de 2008 els aturats d’origen estranger suposaven una taxa de desocupació del 17,5%, molt superior al 10,2% de desocupació entre els trebal-ladors de nacionalitat espanyola, segons Dirk Godenau, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de La Laguna (ULL) i coor-dinador de l’Observatori de la Immigració de Tenerife (ObiTen).

“Els immigrants són, en part, culpables de la crisi”

LES MENTIDES DEL RACISME (11):

Participa!

Propera pregunta

Falta transport públic

a Osona?

Envia la teva opinió a:

[email protected]




4

Hacemos cursos de catalán para todos los nivelesnasghara takatalant im-marra iwdan mamac amma yagga almustawa ansan

We do Catalan courses at all levelsLes cours de catalan que nous donnons couvrent tous les niveaux

Què hi fan al Centre per a la Normalització Lingüística?El que ens porta més feina són els cursos de català per a tots els nivells, des de persones que acaben d’arribar i no saben res de català, passant per persones que ja fa temps que són aquí, que l’entenen i que no s’atreveixen a parlar-lo, fins a aquelles persones catala-noparlants que es volen treure el nivell C o que volen fer el nivell D de perfeccionament. Hi ha tot un ventall de cursos de català per a adults, que és la feina per la qual som més coneguts, però també fem altres feines. Tenim un servei de correcció, amb l’objectiu que les persones que porten un text per corregir es vagin formant i tinguin recursos. A més, fem campanyes per promoure l’ús de la llengua, com la de “Si us plau, parla’m en català”, la Gimcana de les llengües i les parelles lingüístiques.

De fet, cada vegada fan més activitats, una de les grans novetats ha estat la Gim-cana de les llengües.La Gimcana ha sigut tot un èxit, ha tingut 7.800 participants, no ens ho esperàvem. Però sobretot ens va agradar l’acollida per part dels mes-tres i per part dels alumnes, que van ser la major part dels partici-pants. A tothom li va agradar molt participar-hi i, fins i tot, a molta gent li va saber greu que s’acabés.

Es repetirà?Sí, l’hem de repetir l’any que ve, perquè hem fet una petita enques-ta i tothom qui ha contestat ha dit que té ganes de repetir.

Creu que tindrà tant èxit com ‘Els Pastorets de tots colors’?Aquest anys estem molt contents amb els Pastorets, era el cinquè aniversari i ho volíem celebrar d’al-guna manera. Ens va sortir bastant rodó, vam combinar el teatre amb la projecció d’imatges, i vam tenir

ENTREVISTA A FONDOEntrevista a Dolors Solà, directora del Centro para la Normalización Lingüística de OsonaAMSAQAR GHAR RAJJAXTamsawar ak Dolors Sola almudira an almarkaz usar-mad natkatalant di ozona

IN-DEPTH INTERVIEWInterview with Dolors Solà, Director of the Centre de Normalització Lingüística d’OsonaLA GRANDE INTERVIEWUn entretien avec Dolors Solà, directrice du Centre de normalisation linguistique du canton d’Osona

g

“Parlar català fa que la gent et vegi com una persona més d’aquí”

Dolors Solà, Directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona

Entrevista

g

L

Dolors Solà, Directora del Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona

Dolors Solà és la directora del Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona (CPNLO), on no no-més s’hi fan cursos de català de tots els ni-vells, sinó que també s’organitzen altres ac-tivitats. Un dels èxits d’aquest any, la Gim-cana de les llengües, en què van participar 7.800 persones. El CPNLO també pot presumir d’haver cele-brat el cinquè aniver-sari d’‘Els Pastorets de tots colors’. Sara Blázquez Vic

F: Sara

Blá

zquez



un actor convidat, en Lluís Soler. Va anar molt bé. També vam tenir un altre convidat especial, el president de la Generalitat, José Montilla, que va ser convidat per l’Ajuntament de Vic. A més, tenim un públic bas-tant fidel, que cada any va venint, per això cada any els hem d’anar canviant. Quan s’acaben els Pasto-rets la gent té ganes de continuar fent teatre, però un grup de teatre demana una infraestructura que nosaltres no tenim, demana una dedicació. El que estem preparant és una representació dramàtica de textos de la Maria Àngels Anglada, de Verdaguer i de Martí i Pol, de textos tant de poesia com de prosa. Volem fer un muntatge que tingui entitat pròpia abans de l’estiu. És una manera de fer arribar la poesia i la literatura a la gent, i també és una manera de fer veure a tots plegats que la gent té ganes de participar en les activitats.

El fet que vingués el presi-dent de la Generalitat a veure els Pastorets li ha donat més notorietat a l’acte, fins al punt de que alguns mitjans ho van crit-icar. El Mundo va titular a la portada ‘United colors de la imposición lingüís-tica’. Què en pensa?Ells haurien d’haver vingut per veure que d’imposició lingüística, allà, no hi havia. Tothom partici-pava voluntàriament, vénen vo-luntàriament als cursos, a les pa-relles lingüístiques, a les activitats, als Pastorets... Això és una manera de buscar la confrontació. I només s’havia de ser en aquell teatre per veure que de confrontació no n’hi havia, i només has d’anar pel car-rer per veure que de confrontació lingüística no n’hi ha ni a Vic, ni a Osona, ni a Catalunya. Això són ganes de fer mal.

Hi ha alguna activitat nova planificada per fer prop-erament?Farem la continuació de la campa-nya “Si us plau, parla’m en català”,

perquè les persones que estan aprenent català es troben que quan surten fora de l’aula la gent, com que els veu de color diferent o noten que l’accent no és prou d’aquí, els parla en castellà. Amb això els fan un flac favor. També volem muntar una mena de xer-rades per a entitats, per conscien-ciar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua, i poden anar adreçades tant a col•lectius determinats com a públic en gene-ral. Llavors, a la tardor, tornarem a fer la Gimcana de les llengües.

Els alumnes demanen activitats?Sí, perquè per a ells és un reco-neixement a tot l’esforç que es-tan fent, i això és una manera de sentir-te part d’aquí i d’arrelar-te. Ells han marxat del seu país, probablement per no tornar-hi, i tothom necessita arrelar-se i sentir que és d’aquí. Això vol dir que et reconeixen com un català, però també vol dir que s’estimen aquest país, se’l fan seu.

Un dels programes que té més èxit és el de les parelles lingüístiques. Com funciona?És aprendre la llengua fora de l’aula, en situacions reals. I no només és aprendre la llengua, és aprendre aquelles normes invisibles que fan que tu et comportis o facis tot el que fa la gent d’aquí. Si no has estat mai prenent un cafè en un bar, per exemple, i hi vas, veus com es com-porta i com es mou la gent d’aquí. És aprendre de la mà d’una persona que ha nascut aquí, però per nosaltres, també és saber d’aquestes persones que han nascut en un altre país, saber com viuen ells, quins costums tenen, per què han vingut aquí... És llengua, però també té un aspecte social i cultural molt interessant. L’objectiu no és que aquestes dues persones es facin ami-gues, però el resultat és que hi ha gent que s’ha fet molt amiga, i això diu molt del projecte. És un projecte que té un inici i un final. Són deu setmanes aproximadament. La gent es troba un cop per setmana i fa de tot: van a fer un volt, van a fer un cafè... És un benefici individual de les dues persones que hi participen, però també és un benefici social.

Creu que les persones que arriben tenen interès per aprendre la llengua?Alguns vénen a aprendre la llengua perquè consideren que és important, alguns perquè ara s’han quedat sense feina i apro-fiten per fer formació, i d’altres perquè saben que per l’arrelament necessiten un certificat, hi ha una mica de tot. També és veritat que un cop han començat s’hi van in-teressant. A més, treballen moltes hores, tenen uns horaris de feina molt dolents i de vegades això no és compatible amb aprendre la llengua, tot i que aquest any hem començat a fer cursos el dissabte a la tarda. Tot i així, n’hi ha molts que fan aquests horaris i vénen a classe, hi ha persones que amb només set mesos tenen una com-petència lingüística molt bona.

“El projecte de les parelles lingüís-tiques és un benefici individual de les dues persones que hi participen, però també és un benefici social”

La llengua és un dels elements més importants per arrelar-se però, creu que n’hi ha prou?

El fet de parlar català fa que la gent et vegi com una persona més d’aquí. La llengua és im-portant, però no ho és tot. I ara és un moment difícil perquè els primers que rebran les conse-qüències de la crisi són els immigrants. A part de la llengua també hi ha la feina, l’habitatge, l’escola... Ara no és un bon moment, són els primers que tindran dificultats. Però també és veritat que això és independent de l’aprenentatge i de la banda social de la llengua.

g

La Gincana de las lenguas ha sido un éxitola gincana an yirsawan nigh antutallayt tanjah atts

Languages Gymkhana was a successLe Gymkhana des langues a été un vrai succès

Las parejas lingüísti-cas son una forma de aprender la lengua fuera del aulatiyuyawin an tutallayt dij nattariqa bac atram-dad takatalant barra i madrasa

The Language Partners scheme is a way of learn-ing Catalan outside the classroomLas tandems linguis-tiques sont une manière d’apprendre le catalan en dehors des salles de classe

g

F: Sara

Blá

zquez




6Reportatge

El tema del mes

Molts la consideren una decisió valenta del consistori vigatà en matèria d’educació, d’altres creuen que l’anomenat model Vic s’hauria de dir model Manlleu. El cas és que malgrat que l’aposta per repartir els alumnes nouvinguts entre els centres públics i concer-tats rep el nom de model Vic, la fórmula s’aplica des de fa el ma-teix temps a Manlleu. Els orígens del model Manlleu es remunten a l’any 1991, en el qual es va comen-çar a distribuir l’alumnat nouvin-gut entre les escoles públiques del municipi. A partir del curs 1993-94 es van afegir a la iniciativa les escoles concertades. Allà, però, no es va haver de fusionar cap escola, com sí que va passar a Vic. Davant la gran afluència de nens i nenes provinents d’altres països, durant el curs, i valorant la gran concentració que se’n feia en deter-minats centres, l’any 1997, Vic va decidir fusionar quatre escoles en dos edificis i crear una doble línia. Així és com es van fusionar el CEIP Guillem de Montrodon i el Sant Miquel dels Sants per una banda, i per l’altra el CEIP Andersen i el Jaume Balmes. Es va demanar a les escoles concertades que s’avin-

guessin a la proposta que tam-bé contemplava reservar determinades places de

cada classe per als alumnes que arribaven al llarg de

l’any, el que avui s’anomena matrícula viva. Des de llavors

s’ha aplicat aquest model, però

va ser a partir del curs 2007-2008 que es va sotmetre a una revisió feta amb tota la comunitat educa-tiva de la ciutat. El model s’ha considerat, amb els anys, un pas endavant per a la co-hesió social. “És un compromís de la ciutat i de les escoles”, diu Anna Erra, regidora d’Educació de Vic, “i aquest compromís ha de continu-ar”. Tot i que el govern municipal vol mantenir la filosofia del seu inici, és evident que la realitat de la ciutat ha canviat en l’última dècada. Els estudiants provinents d’altres països als centres educatius de Vic representen un 23% i exis-teix una matrícula viva constant, és a dir, va arribant alumnat nou durant tot el curs, “per això s’havia de revisar el model, per adaptar-lo a aquesta nova realitat”, diu Erra. Lluís Soler, regidor d’Educació de Manlleu, creu que el model

Manlleu ha estat fins ara un gran instrument

d’equilibri i equitat escolar en els processos de preinscripció i matriculació, “vull agrair i elogiar en veu alta l’esforç, la labor i el considerable nivell de compromís que han evidenciat els centres educatius de Manlleu, així com la forta implicació dels seus equips directius, del professorat i de la resta de personal educatiu, sense oblidar la participació de les AMPAs en tot aquest desenvolu-pament”. I és que la implicació de la comunitat educativa ha estat fonamental en les dues ciutats, “és un treball en xarxa”, diu Soler.Tant el model Vic com el model Manlleu han estat molt ben valo-rats per les institucions del país,

però ara, ambdós ajunta-ments volen vetllar per la

seva millora i actualitza-ció. Des dels seus inicis

fins ara, en totes dues ciutats, hi ha hagut paràmetres poblacionals que han variat, el que fa necessari buscar

noves estratègies. A Vic, un dels

problemes detectats van ser els desajustos

entre les escoles públiques i les concertades. Malgrat

complir amb l’escolarització equitativa d’alumnes nouvinguts, l’escola concertada rebia menys

Fa més de deu anys es va posar en mar-xa l’anomenat model Vic, que, entre altres propostes, va repartir els alumnes nouvin-guts pels diferents centres de la ciutat. A Manlleu ja feia uns anys que es feia. Ara, cal una renovació del model, adaptat a les noves realitats. Sara Blázquez Vic/Manlleu

F: Fot

oloc

al/

Carl

es M

art

orel

l

El modelo Vic repartió los alumnos entre los centros públicos i concertados

annamudaj an Vic ifarraq imah’dan xa almadaris arrasmiya atinagnitThe Vic model distributed pupils amongst the state and grant-aided private schoolsSelon le modèle de Vic, les élèves sont répartis entre les établissements publics et ceux qui sont sous contrat

g

És vigent

el model

educatiu

Vic-Manlleu?


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

recursos econòmics, i disposaven de menys recursos complementaris per ajudar la seva integració, com per exemple, les aules d’acollida. Amb aquesta última revisió, les es-coles concertades estan en igualtat d’oportunitats pel que fa a les aules d’acollida. Tot i que la reforma s’ha anat deba-tent en una Comissió d’Educació, on hi ha representants de les escoles, dels pares, i altres, algunes famílies van mostrar el seu desacord amb la reserva de places per als alumnes nouvinguts a les escoles. A algunes famílies els va generar la dificultat de trobar plaça en el model d’escola que desitjaven. “Els que no poden triar l’escola on aniran són la matrí-cula viva que va arribant”, afirma Erra. “El que passa és que com que s’han de guardar unes places a la preinscripció, a algunes famílies els va tocar l’escola que havien escollit com a segona opció”. Tot i que al-

gunes famílies es troben amb aquest malestar, Erra assegura que “és una aposta de ciutat, el dret col•lectiu passa per davant del dret individual”. El mateix pensa el regidor manlleuenc, “de vegades es creen situacions que provoquen neguit i malestar entre les famílies que han d’assumir una opció no desitjada”. Tot i així, Soler assegura que en la última preinscripció, la primera opció a P3 va estar conce-dida en un 90% dels casos, i a primer d’ESO en un 95%. “A les escoles hi ha més diversitat i més necessitats. Hi ha molta va-rietat de procedències, i el sistema s’hi ha d’anar adaptant”, diu Erra. Soler, que a part de regidor també és docent, creu que per fer front a les actuals necessitats calen més aules d’acollida i més dotació de professorat, “i altres professionals

per atendre els alumnes amb dificultats i necessitats especi-als, així com també reduir les ràtios d’alguns grups”. Aquestes mateixes solucions són les que reclamen les escoles. “Demanarí-em moltes millores, però tenim poques possibilitats”, diu Montse Garcia, directora del CEIP Quatre Vents de Manlleu, l’únic que ens ha volgut respondre de la desena d’escoles consultades per la Revis-ta Mà. “Ens van prometre aquests recursos, però quan ja tenen els alumnes repartits, les escoles s’han d’espavilar”. A Montse Garcia l’amoïna la seva feina de cada dia, “he de donar respostes a tothom”. Tot i així, Garcia assegura que “estem contents amb els resultats obtinguts amb els mitjans que tenim”. Tot i així, els dos ajun-taments estan adaptant

alguns edificis nous per “descon-gestionar” els centres ja existents a les ciutats. A Manlleu, en els propers mesos s’inaugurarà el nou edifici de l’Escola Quatre Vents, que actualment funciona en cargoles provisionals. També hi ha en projecte la construcció del Centre Integrat “El Mas”, que l’ajuntament espera que ajudi a descongestionar la sobrecàrrega d’alguns centres. Ha començat també la construcció d’una nova escola bressol de titularitat muni-cipal al barri de La Coromina, que començarà a funcionar a partir del curs 2009-10. L’ensenyament és una cosa canviant, diu Garcia, “nosaltres som treballadors i hem de donar resposta als alumnes que tenim. A partir dels alumnes hem de fer adaptacions pel bé de tots”. Malgrat tot, Garcia afirma que ja fa molts anys que s’hi treballa, tot

i que abans no hi havia aquesta pressió tan forta. “Els models es van plantejar per circumstàncies, i han anat bé durant molt temps, però com tots els models es tornen obsolets perquè les situaci-ons van canviant”, diu Garcia. El que està clar és que qualse-vol iniciativa relacionada amb ensenyament no és fàcil d’aplicar, el mateix que passa amb aquest model. Tant el regidor d’Educació de Manlleu, com la directora del CEIP Quatre Vents de Manlleu cre-uen que no és fàcil determinar els alumnes amb necessitats educati-ves especials. “Hi ha alumnes que tenen cognoms estrangers i han nascut aquí, i estan en igualtat de condicions que la resta de nens catalans”, diu Garcia, mentre que Soler es pregunta “Fins quan és nouvingut un alumnes? Fins quan es considera que té necessitats especials?”.

L’any 1997 l’ajuntament de Vic, el Departamant d’Educació i els centres públics Guillem de Montrodon, Sant Miqueldels Sants, Jaume Balmes i Andersen van acordar el tancament dels quatre centres i la creació de dos centres de doble línia que s’ubi-carien als edificis de les escoles Andersen i Guillem de Montro-don, l’ampliació d’aquests cen-tres i el manteniment dels recur-sos complementaris referents a la integració dels alumnes, amb necessitats especials o risc de marginació social. A partir d’aquell moment es reserven cinc places a cad grup/classe dels centres públics i concertats per a alumnes amb necessitats educatives especials.

També es va crear una comissió de seguiment representativa que vetllés per tal que la infor-mació sobre els centres i les pla-ces vacants arribés a tothom de la mateixa manera i perquè les incorporacions d’alumnes nou-vinguts que es fan al llarg del curs escolar es fessin distribuint de manera equitativa els alum-nes entre els centres públics i privats sostinguts amb fons pú-blic. De fet, aquest mateix model és el que duia a terme la ciutat veïna, Manlleu, des de l’any 1993, quan els centres concertats es van afegir a la iniciativa. Ara, més d’una dècada després, el model es vol renovar, d’acord amb les noves realitats.

Referents històrics del model Vic

Anna Erra: “El derecho colectivo pasa por delante del derecho individual”

Anna Erra : ‘’ arhaq al-jamaài aqqat sanaj xarhaq alfardi ``Anna Erra: “Collective rights take precedence over individual rights”Anna Erra : « Le droit col-lectif passe avant le droit individuel »

g

¿Es vigente el modelo educativo Vic-Manlleu?¿ ma yasbah namudaj nattaàlim Vic-Manlleu ?

Is the Vic-Manlleu educa-tional model still valid?Le modèle éducatif de Vic et Manlleu est-il en phase avec son époque?




8

Entre tots, construïm la nació

La realitat actual és que Catalunya només compta, d’acord amb el contingut de l’Estatut, amb competències sobre l’acollida de les persones immigrades. Dit això, i com a nació sense estat que som, és prioritari treballar per aconseguir les plenes competències

en aquest àmbit, així com enfocar la política d’immigració en un marc europeu. Paral·lelament, tots i cadascun de nosaltres hem de prendre mesures per tal d’apropar-nos al col·lectiu immigrant; establir noves oficines en xarxa als països d’origen, potenci-ar la participació en les activitats tradicionals i culturals catalanes, sobretot les activitats col·lectives, donat que aquest procés de companyonia dóna lloc a un sentiment de pertinença al grup, cal també incrementar les aules d’acollida, apostar per les “parelles lingüístiques”, dotar de més recursos el siste-ma educatiu català, etc. Així doncs, es tracta només d’establir ponts de diàleg, i treballar conjuntament. És totalment impossible entendre un projecte català sense tenir en compte la unitat d’esforços amb les persones immigrades del present i del futur. Una vegada coneguda l’estructura social, la base cultural i les rutes laborals, l’única dife-rència entre un jove d’origen estranger i un que ha nascut a Catalunya serà potser el seu nom i els seus trets racials, més enllà d’això tindrem exactament els mateixos proble-mes a l’hora d’aconseguir —amb la mateixa preparació— un lloc de feina estable, o un lloc on anar a viure. Per això entenem que el jove que té voluntat de permanència al país ha de poder incidir en la vida política del país. Només cal que conegui la nostra nació, una situació legal estable i ganes de participar en el projecte. Catalunya ens vol a tots, busquem el camí perquè entre tots la puguem seguir cons-truint.

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Amic AmazighXevi Quirante (Foto)Coordinació editorial:Imma BovéDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Jordi BatriuPresident comarcal

de la JNC d’Osona

– El Lluçanès

Opinió

Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Living together in Osona

Ramon Ripoll admira el trabajo del colegio La Sínia, y de otras entidadesRamon Ripoll iàajbas arx-admat an madrasa La Sinia ad ca anaghnit antafiqin

Ramon Ripoll admires the work of the La Sínia school, and other bodiesRamon Ripoll fait l’éloge du travail réalisé par l’école La Sínia et d’autres établissements

Es la opinión de Jordi Vilarrodàij narray an Jordi Vilarrodà

The opinion of Jordi VilarrodàLe point de vue de Jordi Vilarrodà

Cinc mil unces d’or

Paisatge de la crisi

Aquests dies de festes, degut a la meva feina, he col·laborat en diversos esdeveniments culturals. En vull destacar tres: l’acte de final de trimestre de l’escola La Sínia, els Pastorets de l’escola Guillem de Mon-trodon- Sant Miquel i els Pastorets lingüístics, organitzats pel Centre de Normalització Lingüística.De l’escola La Sínia, he de fer notar la il·lusió i la feina (no remunerada) que hi posa tot el professorat, per tal de que les famílies de tots els seus alumnes es trobin i coneguin en un entorn festiu. Tots els alumnes, del més gran fins el més petit, van sortir a l’escenari, i totes les seves famílies, vingudes d’arreu del món, hi eren .La regidora d’ensenyament?De l’escola Guillem de Montrodon–Sant Miquel, els alumnes de sisè segueixen la versió d’en Folc i Torres, l’escenifiquen dues vegades, una pels pares i una altra per tota l’escola. És bonic escoltar en Lluquet, en Rovelló, les Fúries, Satanàs, Llucifer,

l’àngel Miquel, Gabriel i altres amb accent hindú, català, colombià, amazigh, etc.Dels Pastorets lingüístics, destaco la bona feina de les parelles lingüís-tiques i de gent entossada en que altres persones ens coneguin per mitjà del teatre, inclòs el President de la Generalitat. Ho va agrair, gràcies a aquesta visita, tant els periodistes com els nostres polítics municipals, van gaudir fins al final d’ aquesta representació.El regidor de cultura?Per mi és tot un honor poder treba-llar i gaudir de tots aquests actes, i vull animar a la seva continuïtat, com diu en Raimon: no et trobis sol company, no et trobis sol, en som molts més dels que ells volen i diuen.

Escena primera. Sopar de cap d’any. Comencem parlant d’economia: per primera vegada, en molt de temps, hi ha dos aturats entre la dotzena que compartim taula. Un, de la cons-trucció, i l’altre, del plàstic. Tots dos, treballadors qualificats.Escena segona. Un petit empresari que tenia 6 treballadors al seu taller mecànic, n’ha hagut d’acomiadar dos. Se’n va sortint i ha buscat nous clients, però per acceptar les seves comandes necessitaria una maqui-nària que ara no té. Els bancs sempre li havien donat crèdit. Ara, aquests mateixos bancs han tancat l’aixeta del finançament. Escena tercera. Canvio el mòbil en una botiga. La dependenta que m’atén em coneix, i em demana si sé d’alguna oferta de feina. El seu home s’ha quedat sense. Era comer-cial i l’empresa per la que treballava el tenia com autònom. Ara no té subsidi d’atur. Escena quarta. Fa un any, van fer

fora un amic de la petita empresa on treballava. Era sindicalista, i donava massa maldecaps a l’amo. Acomia-dament improcedent (l’empresa ja ho sabia, i no li importava pagar-li la indemnització, si amb això podia treure-se’l de sobre). Tenia dos anys d’atur, però ara ja es comença a posar nerviós. S’ha menjat la meitat de la prestació, i no troba feina.La crisi té, per a mi, el nom i el rostre de cada una d’aquestes persones. Són situacions reals. Cadascú hi pot posar el seu particular paisatge humà. Us convido a fer aquest petit esforç –per desgracia, gens difícil- i anar més enllà de les estadístiques. I desitjo que ho facin tots aquells que poden fer quelcom per ajudar a sortir-ne, del polític al banquer, de l’empresari al sindicalista. Potser som allà on som perquè alguns han pensat més en els números que en les persones.

Ramon Ripoll

Jordi VilarrodàPeriodista

d

d

Jordi Batriu cree que tenemos que trabajar conjuntamente

Jordi Batriu itaàtaqad billa ixassa anaxdam anmun i marraJordi Batriu believes we have to work togetherJordi Batriu considère que nous devons travailler en concertation

g

Publicació associacia a:

work of the La Sínia school,

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

El Govern de la Generalitat, els grups parlamentaris, agents socials i entitats que representen el col·lectiu de la immigració van signar el passat 19 de desembre el Pacte Nacional per a la Immigració. L’acte va estar presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, i va comptar amb la presència de 29 representants, entre forces polítiques, agents econòmics i socials, representants de les entitats municipalistes, i membres de les entitats que han format part de la Taula de ciutadania i Immigració. El Pacte té com a objectiu respondre directament a les demandes principals que planteja la ciutadania davant el repte de la immigració. El document fixa el català com

a llengua vehicular d’acollida. L’acord pre-veu una inversió de 3.880 milions d’euros fins a l’any 2012, i assumeix modificacions imposades a última hora per CiU, com ara recollir en un annex la proposta perquè es rebaixi de 10 a 5 anys de residència regular i continua el període per accedir a la naci-onalitat o establir que per a poder votar en les eleccions municipals es requereixi un permís de “residència permanent” durant, almenys, cinc anys.(Llegiu el text íntegre de l’acord a www.revistama.cat). Sara Blázquez

Breus Societat

Primer Concurs de ball Salsa LatinaEl pròxim dissabte 31 de gener se celebrarà a Vic el primer Concurs de ball Salsa Latina a Osona. El concurs està organitzat pel Comitè Cívic Colombià d’Osona, que con-vida tothom a animar-se a ballar amb molt de ritme. Aquells que no s’atreveixin a ballar, però, tam-bé hi estan convidats, hi poden assistir i gaudir de l’espectacle.El concurs tindrà lloc a les sis de la tarda al Centre Cívic La Central (ctra. de Manlleu, 9, Vic). El preu d’inscripció per parella és de 10 euros, mentre que l’entrada del públic serà de 5 euros. Les entrades es poden comprar a la perruque-ria Ella i Ell del carrer Nou i a la rostisseria El Bec d’Or de la plaça dels Màrtirs.

El día 31 hay un concurso de baile, “Salsa Latina”anhar 31 aqa dini musa-baqa nacdih ‘’Salsa Latina ``

A dance competition, “Salsa Latina”, on the 31st « Salsa Latina », un concours de danse qui se tiendra le 31 janvier

Els amazighs celebren l’any 2959El passat 24 de gener es va celebrar a Vic el Cap d’any amazigh-Anayar, organitzat per l’associació Amic Amazigh. Va començar a les vuit del vespre al Centre Cívic Re-mei-Estadi. El cap d’any és una de les celebracions més importants de la comunitat amaziga, que va inaugurar l’any 2959. A l’acte hi va haver música tradicional amaziga, i músics d’aquí i d’arreu, a més de degustació de te i pastes, i un tast de fruits secs, com mana la tradi-ció. Els amazighs representen el 80% de les persones que provenen del Marroc a Osona, i des de l’any 1998 organitzen aquesta festa al Centre Cívic Remei-Estadi, l’antic Centre Comunitari.

Los amazigh celebraron el fin de año imazighan tahtafalan as asawgas amaynu

The Amazigh celebrate the end of the yearLes Amazighs fêtent la nou-velle année

S’ha signat el Pacte Nacional per a la Immigració

I

El Gobierno catalán firmó el Pacto Nacional para la Inmigración

alhukuma an katalunya atfarma ax mitaq alwatani iyamhajan The Catalan Government signs the National Pact on ImmigrationLe Gouvernement catalan a ratifié l’Accord national en matière d’immigration

g

‘Els Pastorets de tots colors’ fan cinc anysJa se sap, el Nadal és època de Pastorets, i a la comarca d’Osona se n’han representat diverses versions. Una, però, era ben especial, es tracta d’Els Pastorets de tots colors, una versió lliure que cada any prepara el Centre per a la Normalització Lingüística d’Osona (CPNL), i en la qual hi participen immigrants de diverses procedències. Els actors són alumnes de cursos municipals de català per a adults, i molts d’ells també participen en el progra-ma de parelles lingüístiques.El projecte vol ser un model d’inte-gració social i cultural al país, ja que “fa sentir les persones estrangeres part d’aquest país”, com va dir la directora del CPNL, Dolors Solà. Aquest any, la representació celebrava el seu cinquè aniversari. Potser és per això que hi va assistir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que va venir acompanyat de la seva família. Però aquesta no va ser la única sorpre-sa que els participants tenien reservada per als espectadors. L’obra també va tenir la col•laboració de l’actor professional

Lluís Soler, que interpretava el paper d’un inspector cultural de l’Ajuntament de Vic amb instruccions per anul·lar la representa-ció. Com era d’esperar, l’inspector va canviar d’idea en veure la divertida obra. Sara Blázquez Vic

Los “Pastorets de tots colors” celebraron su quinto aniversario

masrahiya ‘’initcan an marra colorit `` tahtafal su sawgas wis xamsaThe “Pastorets de tots colors” celebrate their 5th anniversaryLe groupe folklorique «Pas-torets de tots colors» fête son cinquième anniversaire

g

F: Jo

rdi Bed

mar




10

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes.

Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

Plaça d’Osona, 4, 1r08500 Vic

93 889 55 90

C/Vendrell, 3308560 Manlleu

93 851 31 30

Avda. Roma 102. Manlleu

Després de gairebé un any i mig detreball, el Pacte Nacional per a laImmigració ja és una realitat. El do-

cument final és el resultat d’un procés enel qual han participat agents econòmics isocials, societat civil, institucions i partitspolítics –més de 1700 persones i 2400 pro-postes de particulars-, i ha comptat amb elsuport de 29 entitats i partits. La importàn-cia i la trascendència del Pacte es posa demanifest en les 116 mesures que proposa(65 polítiques vigents a reforçar i 51 inicia-tives noves) i, en la part econòmica, en els3.880 milions d’euros previstos per a des-envolupar-les en el període 2009-2012.El Departament d’Acció Social i Ciutada-nia, a través de la seva titular Carme Cap-devila i el secretari per a la Immigració,Oriol Amorós, així com el conjunt del Go-vern de Catalunya és conscient que l’in-crement demogràfic que ha experimentatel nostre país en els darrers anys requereixadaptar el funcionament del sistema pública la nova realitat social. I que l’adequacióde les polítiques d’immigració al nou con-text ha de fer-se a partir d’una anàlisi com-partida entre els diferents agents implicats,per tal que els reptes de futur que se’ns

plantegen siguin superats amb plena ga-rantia per a la convivència, la cohesió so-cial i la igualtat d’oportunitats entre totesles persones que vivim junts i juntes.En aquest sentit, el Pacte ofereix propos-tes concretes per les qüestions esmenta-des. És per això que s’estructura en treseixos bàsics, a partir dels quals s’articulenel conjunt de les propostes. El primer eix

aborda la gestió dels fluxos migratoris il’accés al mercat de treball. Dins d’aquestbloc figuren aspectes com donar prioritatde les persones en edat de treballar que jaestan a Catalunya amb accions que facili-tin la seva mobilitat laboral, la nova gestióde les entrades i sortides de la mà d’obrad’origen estranger, o la gestió responsablei coordinada dels fluxos migratoris amb elspaïsos d’origen.El segon eix fa referència a la necessitat

d’adaptació dels serveis públics a una so-cietat diversa, amb mesures com la crea-ció d’un servei universal de primeraacollida, la garantia d’accés de totes lespersones als serveis públics, el foment dela transversalitat i la coordinació entre ins-titucions, o el reforçament dels recursos enàmbits com la sanitat o l’educació.Per últim, el tercer eix vol fomentar la inte-gració en una cultura pública comuna, mit-jançant el foment de la participació en lavida pública, l’ús del català com a llenguacomuna en l’àmbit públic, la convivènciaen la pluralitat de creences, la igualtat d’o-portunitats entre homes i dones, o la pro-moció de polítiques específiques per a lainfància, la joventut, les persones grans iles famílies.El Pacte Nacional per a la Immigraciótambé planteja l’accés al dret de vot pera les persones immigrades a les elec-cions municipals a través de la residèn-cia permanent. En definitiva, tal com la consellera Capde-vila va recordar durant l’acte de presenta-ció pública del Pacte, el passat 19 dedesembre, “aquest Pacte vol ser el fona-ment sobre el que s’aixequin al nostre país

els drets de ciutadania, perquè no noméses tracta d’immigració. Parla de convivèn-cia, de valors, de comprensió. Parla de totsnosaltres i de la Catalunya que volem.Parla de donar-nos la mà i de conèixer-nosper viure millor.”

VIVIMJUNTSNotícies

Núm. 9 gener 2009

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

gairebé: casies posa: se pone

darrers: últimosrequereix: requiere

nou: nuevofer-se: hacerse

reptes: retosaixò: esto

eixos: ejesfluxos: flujos

mà: manomesures: medidas

vol: quieremitjançant: mediantecreences: creencias

dones: mujeresgrans: mayores

parla: habla

Un Pacte per a tothom

El president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, entre d’altres autoritats, va presidir la fotografia de grup durant l’acte institucionalde signatura del Pacte Nacional per a la Immigració que va tenir lloc el passat 19 de desembre al Palau de la Generalitat a Barcelona. Els agents signants són: Foment del Treball, PIMEC, UGT, Unió dePagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Comarques, Federació de Municipis de Catalunya, AMIC-UGT, Associació Catalana de Romanesos, AssociacióCultural Ibn Batuta, Associació de Residents Xinesos a Catalunya, Associació de Treballadors Marroquins de Catalunya, Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes, Associació de Treba-lladors Paquistanesos, Associació d’Equatorians de Catalunya, Associació Planeta (Amics súbdits senegalesos), Càritas Diocesana, Casal Argentí de Barcelona, Centre Filipí Tuluyan San Benito, Confede-ració d’Associacions de Veïns de Catalunya, Creu Roja de Catalunya, Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatges Socials de Catalunya, Fundació Bayt al-Thaqafa, Grup de Recerca i Actuació ambMinories Culturals, Taula d’entitats del tercer sector social de Catalunya, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya, Convergència i Unió, Partit delsSocialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa.

Una trentena d’entitats i lagran majoria de partitss’han sumat a l’acord

vj 13 diari:Maquetacion 1 30/12/08 12:00 Página 1

Del total de 116 mesures que inclouel Pacte Nacional per a la Immi-gració la gran majoria tenen per

objectiu fomentar la integració de les per-sones nouvingudes i promoure una igual-tat d’oportunitats real i per a tothom. Perprimera vegada, Catalunya ha assolit unconsens molt ampli respecte assumptesque tenen molt a veure amb la cohesió so-cial del nostre país i que impliquen tots elssectors de la nostra societat. Del conjuntd’aquestes propostes us en destaquem lessegüents:

· agilitzar l’homologació de títols i crear me-canismes d’inserció laboral per als sec-tors qualificats. · facilitar a les persones que han participat en un procés de formació reglat l’accés a una autorització de treball.· reduir els terminis per les modificacions dels permisos inicials de treball.· promoure canvis legislatius per trobar so-lucions a les persones amb ordre d’expul-sió que no es pot fer efectiva.

· facilitar l’accés al treball de les persones reagrupades.· acollir les persones refugiades per motius polítics, humanitaris o d’opció sexual. · atendre les persones víctimes de les xar-xes de tràfic de persones i de prostitució· compensar la fuga de cervells als països d’origen. · desenvolupar un servei d’acollida univer-sal amb formació en llengua catalana, mercat laboral i model de societat.

· crear un programa d’alfabetització i refor-çar la formació d’adults.· promoure la participació política, social i cultural dels nous catalans i catalanes, evi-tant la creació de xarxes paral·leles.· determinar la formació i l’acreditació de la integració de les persones nouvingudes. · proposar concedir el dret a vot a les elec-cions municipals per a les persones amb residència permanent. · proposar rebaixar el període de 10 a 5

anys de residència regular per a l’accés a la nacionalitat. · compromís polític per renunciar a utilitzar la immigració com a instrument durant els períodes electorals. · garantir el dret a l’exercici de la pràctica religiosa, dins dels límits legals establerts.· assegurar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

V isc a Cuba des que vaig néixeri tinc la doble nacionalitat, cu-bana i espanyola, perquè el

meu pare és espanyol d’origen i em vatramitar la nacionalitat espanyolaquan jo era petita. Al consolat espan-yol m’han informat que hi ha casos enels que podria perdre la meva nacio-nalitat espanyola perquè no és d’ori-gen. Amb l’entrada en vigor delprecepte de la Llei de la Memòria His-tòrica, referent a l’adquisició de nacio-nalitat, podria sol·licitar la d’origen?Efectivament, la Disposició addicionalsetena de la Llei de la Memòria històrica,estableix que durant el termini de dosanys (desembre de 2008 a desembrede 2010), amb possibilitat de pròrrogaper a un any més, podran optar a la na-cionalitat espanyola d’origen els fillsd’espanyol, sempre i quan el pare o lamare fossin originàriament espanyols.Cal recordar que, com en el teu cas,fins ara, les persones que no van ad-quirir la nacionalitat espanyola en elmoment del seu naixement, i són fills depare o mare espanyol d’origen i nascuta Espanya, només podien optar a la na-cionalitat no d’origen (també anome-nada “derivativa”). Llei de la Memòria històrica pretén

donar una oportunitat a aquells fillsd’espanyol d’origen que no van tenir lapossibilitat d’adquirir la nacionalitat es-panyola en el moment del seu naixe-ment, perquè en la majoria de casos,van néixer a l’estranger. Per tant, tens la possibilitat de formalit-zar una nova declaració d’opció, en eltermini de vigència d’aquesta Disposi-ció addicional, sense haver d’aportar ladocumentació que ja es va presentar iva servir de base per a l’obtenció de lanacionalitat espanyola derivativa, demanera que obtindries la nacionalitatespanyola d’origen, de la qual mai enpodràs ser privada.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Aquesta és una secció que vol donar res-posta als principals dubtes legals

que té la nova ciutadania de Catalunya.

Doble nacionalitat

El Pacte Nacional per a la Immigracióconté un elevat nombre de propos-tes en àmbits molt diferents. Aques-

tes propostes en part són accions ipolítiques vigents que cal reforçar i, enpart, mesures noves que s’han d’imple-mentar en un horitzó fins l’any 2020. Enconcret, el Pacte neix amb un pressupostprevist de 3.880 milions d’euros per al pri-mer període de 2009 a 2012. Per tal d’as-segurar-ne el seu compliment s’ha previstla creació d’una comissió de seguiment, enla línia d’una de les aportacions que va ge-nerar el procés de participació i debat deldocument de bases, que es va fer la pas-sada primavera arreu de Catalunya.Aquesta comissió també s’encarregarà derevisar el desenvolupament del Pacte i defer les propostes pressupostàries que s’es-caiguin. Estarà formada per representantsdels diversos departaments del Govern,pels partits polítics signants i per la comis-sió permanent de la Taula de Ciutadania iImmigració. Aquesta Taula és l’hereva delConsell Assessor de la Immigració de Ca-talunya i és l’òrgan consultiu i de participa-ció del Govern per a polítiquesd’immigració, està integrada per entitatsde persones immigrades i de suport als

nous catalans i catalanes amb una majorimplantació al territori, per ens locals i peraltres agents socials implicats en la gestiódel fet migratori. La comissió de seguimentdel Pacte tindrà un grup de treball que esreunirà almenys un cop a l’any, tot i quepodrà ampliar el nombre de reunions si esconsidera necessari, i emetrà un informeanual d’execució del Pacte. Tots aquestsinstruments neixen amb la voluntat de ga-rantir que les mesures i propostes delPacte es duguin a terme tal i com han que-dat reflectides en l’acord estratègic signatel passat 19 de desembre al Palau de laGeneralitat.

2

Notícies

Mesures per a la integració i la igualtat

Garanties per al compliment del Pacte

Consultori Jurídic

Cost de la trucada:Establiment de trucada: 0,33€ Cost/minut: 0,087€. IVA inclòs.

Oficina municipal d’acollida a Granollers

conté: contienehoritzó: horizonte

fins: hastaneix: nace

escaiguin: correspondansignants: signatarios

hereva: herederasuport: apoyo

ens: entesalmenys: por lo menos

es duguin a terme: se hagan

pare: padrefills: hijos

tens: tienes

mesures: medidasreglat: regladotreball: trabajo

terminis: plazoscanvis: cambios

pot: puedefer: hacer

xarxes: redescervells: cerebros

desenvolupar: desarrollarmercat: mercado

dret: derecho


Des del Cap de Creus fins a la Vald’Aran, s’estén la llarga franja mun-tanyosa formada pels Pirineus i el

Prepirineu. Unes terres espectaculars domi-nades per pics altíssims, valls on neixengrans rius, prats alpins i boscos d’avets. Lesbones vies de comunicació i la qualitat de l’o-ferta turística garanteixen una estada ambtotes les comoditats. Als Pirineus trobareuuna gran oferta d’activitats que s’adapten atotes les butxaques i interessos: des d’activi-tats esportives fins a uns dies de relax pas-sant per turisme cultural o gastronòmic.Contemplar la bellesa dels paisatges, recó-rrer els senders i acostar-se a la històriamil·lenària passejant per pobles i monumentssón algunes de les opcions que us ofereix lasegona serralada més important d’Europa.

Natura

Al Pirineu català trobem més de 60 espaisd’interès natural, 10 reserves de proteccióespecial i alguns dels parcs naturals mésimportants de Catalunya. Alguns delspunts més interessants són el Parc Nacio-nal d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

amb la zona de llacs més important delsud d’Europa amb més de 200 llacs, el delCap de Creus el primer parc maritimote-rrestre de Catalunya o les zones lacustresde la Val d’Aran.

Esport i aventura

A banda de la ja coneguda oferta d’esta-cions d’esquí, els Pirineus també són desti-nació privilegiada per a altres activitatsesportives com el senderisme, amb més de1.000 km de senders senyalitzats que con-viden a gaudir del gran plaer de caminar.Els amants de la bicicleta tot terreny (BTT)trobaran als Pirineus autèntics circuits de totterreny. De les travesses més dures als iti-neraris familiars. Per als més atrevits hi haaltres propostes com vols en globus, para-caigudisme, ràfting o piragüisme.

Patrimoni

Els Pirineus també destaquen pel ric llegatarquitectònic en què el romànic és el pro-tagonista. Es poden admirar les esglésiesi monestirs que s’escampen per la Val d’A-

ran, la Vall de Boí, les valls d’Àneu, l’Alt Em-pordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanyao descobrir els racons de pobles encanta-dors com Besalú, Camprodon o Beget.

Aprendre català

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

VIVIMJUNTS 3

descobreix: descubreVal: Valle

neixen: nacenrius: ríos

prats: pradosboscos: bosques

avets: abetosbutxaques: bolsillos

senders: senderosserralada: cordillera

Estany: Lagocircuits: circuitosgaudir: disfrutar

travesses: travesíasatrevits: valientes

vols: vuelosllegat: legado

Descobreix la màgia dels Pirineus

El Pirineu català combina natura, esport, paisatge i patrimoni arquitectònic


[email protected]/dasc/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciuta-dania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per partde l’autor.

4

Entrevista Oriol Amorós, secretari per a la Immigració Breus

III Jornada de Recercai ImmigracióEl passat 9 de desembre es va celebrara l’Institut d’Estudis Catalans la III Jor-nada de Recerca i Immigració que or-ganitza cada any la Secretaria per a laImmigració, amb la col·laboració de l’A-gència d’Ajuts Universitaris i Recerca(AGAUR). Aquesta jornada va comptaramb la participació d’experts i profes-sors de diverses universitats catalanesque varen presentar els resultats de lesrecerques finançades per la Generalitatde Catalunya durant l’exercici de 2006 ique enguany es publicaran dins de lacol·lecció “Ciutadania i Immigració” dela mateixa Secretaria.Durant la jornada es van analitzar diver-ses realitats relacionades amb el fet mi-gratori com la contractació en origen, lesnecessitats de formació o les condicionsde treball en què es troben les personesnouvingudes un cop han aconseguituna feina. Així mateix es van plantejar lesnecessitats i reptes que suposa l'educa-ció de l'alumnat nouvingut i les estratè-gies d'adaptació de dones i joves quehan arribat els últims anys al nostre país.

Prevenir la violènciamasclista L’Institut Català de les Dones, adscrit alDepartament d’Acció Social i Ciutada-nia, ha presentat el material audiovisual“Dones del Nord, Dones del Sud” adre-çat als i les professionals que treballenamb col·lectius de migrades. Es tractad’un DVD i una guia complementàriaque tenen per objectiu ajudar a identifi-car i prevenir la violència masclista. Ofe-reix informació, recull testimonis ipresenta recursos sobre diversos temesrelacionats amb la violència masclista ila presa de decisions que comporta, através del testimoni de diferents dones.Amb motiu d’aquesta presentació, l’Ins-titut Català de les Dones recorda el ser-vei telefònic 900 900 120 d’atenció a lesdones en situació de violència. Aquestservei, que funciona les 24 hores del diai els 365 dies l’any, ofereix atenció deforma gratuïta i confidencial a totes lesdones que puguin patir una situació deviolència masclista en qualsevol de lesseves formes. Les persones que acce-deixin al servei poden expressar-se encatalà, castellà, anglès, francès, ale-many, italià, rus, àrab, romanès, croat ixinès (mandarí).

VIVIMJUNTS

El Secretari per a la Immigració de laGeneralitat de Catalunya celebraque, arribats ja a l’equador de la le-

gislatura, Catalunya compti amb un acordestratègic i de país sobre immigració, un as-sumpte clau pel futur de la nostra societat ique compta des d’aquest desembre amb elconsens de les principals forces polítiques iagents socials de Catalunya. Un esforç queha capitanejat des del Departament d’AccióSocial i Ciutadania al capdavant de la Se-cretaria per a la Immigració.

Què significa el Pacte per a les personesnouvingudes?

Significa que Catalunya ha donat un mis-satge: vol que aquestes persones es que-din i que compta amb elles per al seufutur, perquè les considera iguals en dretsi en deures.

Quan es començaran a notar els seusefectes?

Ben aviat. Arrel del Pacte es farà la Llei d'A-collida, que serà una caixa d'eines per al'autonomia personal dels nouvinguts.També es notarà en el reforçament delsserveis públics, en el treball pel reagrupa-ment dels familiars, i en l'esforç de tota lasocietat civil buscant la participació de lespersones immigrades en la construcciód'un futur compartit.

El Pacte tindrà efectes en la propera re-forma de la Llei d'estrangeria?

De moment el que tenim és un avantpro-jecte que cal estudiar. Té aspectes positiusperò també en té d'altres que creiem quees poden millorar.

Creu que el Pacte, pel seu caracter pioneren el conjunt de l'Estat, pot marcar lapauta en aquests tipus de documents?

El Pacte és pioner perquè és fruit de l'es-forç per posar d'acord ajuntaments, partitspolítics, sindicats, organitzacions patronalsi associacions d'immigrants per treballarplegats en la mateixa direcció. Crec que unesforç tan gran de cohesió i de coherènciacom aquest no s'ha fet als darrers anys alsud d'Europa ni a cap altre lloc.

En relació a les associacions d'immigrants,com s'han tingut en compte les seves apor-tacions per a la redacció del Pacte?

La Taula de Ciutadania i Immigració, queés un òrgan on estan representades lesprincipals entitats de la immigració, haestat el motor del Pacte, el seu protago-nista i qui n'ha marcat la pauta.

Algunes de les reivindicacions delscol·lectius d'immigrants fan referència aldret de vot, al treball pels reagrupats fami-liars, a l'homologació de títols acadèmics,etc. Fins a quin punt s'han incorporataquestes reivindicacions al Pacte?

Precisament aquestes tres demandes esrecullen al Pacte. Val a dir que enlloc més

de l'Estat hi ha hagut un suport col·lectiutan unànim a aquestes reivindicacions, tanjustes i necessàries, que han fet les perso-nes nouvingudes a casa nostra. És a dir,allò que fins ara demanaven en solitari avuia Catalunya és objecte de consens de lesprincipals forces polítiques i organitzacionscíviques.

Per què s'estableix el català com a llen-gua vehicular d'acollida?

Perquè volem la igualtat, i una persona queno conegui el català, a Catalunya, es trobaen una posició de desavantatge. El catalàés un vehicle per a la igualtat d'oportunitats,per la cohesió social, l'autonomia personal,per poder-se desenvolupar plenament en lanostra societat i per reforçar la convivència.

“Els efectes del Pacte esnotaran ben aviat”

ben aviat: muy prontodonat: dado

drets: derechosdeures: deberes

arrel: a partircaixa: caja

eines: herramientasavantprojecte: anteproyecto

esforç: esfuerzoplegats: juntos

lloc: lugarval a dir: cabe decir

acollida: acogida




Altres llengües

Slowdown has no impact on rural IndiaThe Council for Advancement of People’s Action and Rural Technology (CAPART) is an au-tonomous body functioning under the rural development ministry. It is a major promoter of rural development in India. Director-general V. Venkatachalam spoke to Gaurav Jha on a range of issues.

Briefly tell us about CAPART and its activitiesCAPART, an autonomous body, was established under the Ministry of Rural Development in 1986 to support voluntary organisations for implementing projects for sustainable and holistic rural development and to act as a national nodal point for development and pro-motion of appropriate rural technologies

What is it’s role in the development of rural masses?CAPART works in collaboration with NGOs. Our major schemes are-public cooperation, which supports innovative projects which are not covered by government schemes. Second is organisation of beneficiaries. It is spreading mass awareness of schemes like RTI, NREGA, legal aid facilities and so on. Thirdly, it creates technologies for rural development and the fourth is action for disabled people.

What is your development model?We work in collaboration with over 12,000 NGOs. We are basically a funding organisation. We get funds from the ministry, which we distribute to NGOs depending on their projects and finally the fund reaches the rural masses through them. The NGOs carry out the deve-lopmental activities. We have a budget of Rs 74 crore this year of which around Rs 35 crore has been utilised through these NGOs.

As you are a funding body, how do you check activities of fraud NGOs who can embez-zle funds by showing false receipts?We have a strong process of scrutiny of all NGOs through our nine regional committees who assess the activities of each and every NGO we fund. If we do not find their perfor-mance satisfactory, we blacklist them. Last year, we had blacklisted 300 such NGOs and this year, the list has increased to 800. As on December 31, 2007, we recovered nearly Rs 29 lakh from fraud NGOs.

Apart from funding, what else do you do?We have other programmes like the Nirmal Gram Abhiyan. It is propagation and implementation of total sanitation. Gram Vikas Andolan is to build and generate mass movement on water conservation. Human Resource Development or young professional scheme (YP) is recruitment of young postgraduate students from areas of social work and business management.

How can rural India contribute during the slowdown?The slowdown has no impact on rural India, the real India. In fact, we contribute the most to the country’s health in terms of employment, wealth and prosperity. If rural India is empowered, the urban community can live comfortably and peacefully.

Hindustan Times 28 december 2008

La recessió no ha impactat l’Índia ruralEl Consell per Avenç de la Tecnologia d’Acció i Rural de la Gent (CAPART) és un cos autò-nom que funciona sota el ministeri de desenvolupament rural. És un promotor essencial de desenvolupament rural a l’Índia. V. Venkatachalam general de directors parlava a Gaurav Jha en una gamma d’assumptes.

Parli’ns de CAPART i de les seves activitats.CAPART (Consell per al foment de l’acció humana i de la tecnologia rural), és un ens autònom, creat el 1986 dins del Ministeri de Desenvolupament Rural per ajudar les organitzacions volun-tàries a engegar programes de desenvolupament rural integral i sostenible i per actuar com a punt nodal nacional per a la implantació i la promoció de les tecnologies rurals adequades. Quin paper té en el desenvolupament de la gran comunitat rural? CAPART treballa en col·laboració amb ONGs. Els nostres programes principals són de participació pública, que financen projectes innovadors que els plans estatals no cobreixen. En segon lloc hi ha l’organització dels beneficiaris, adreçat a generalitzar el coneixement de programes com RTI (dret d’accés a la informació), NREGA (pla nacional de garantia de l’ocu-pació en el món rural), l’assistència jurídica i altres. En tercer lloc, la creació de tecnologies per al desenvolupament rural i, finalment, les actuacions per a persones amb discapacitats. Quin és el model de desenvolupament? Col·laborem amb prop de 12.000 ONGs. Som sobretot una institució de finançament. Obtenim fons del ministeri i els distribuïm entre aquestes en funció dels seus programes. El finançament arriba a la comunitat rural a través de les ONGs, les quals duen a terme les activitats de desenvolupament. El pressupost per a aquest any és de 740 milions de rúpies, de les quals prop de 350 milions han estat utilitzats per les ONGs. Com a institució de finançament, com controlen el possible frau per part d’ONGs que malversin fons presentant factures falses?Els nostres nou comitès regionals sotmeten totes les ONGs que financem a un procés de control estricte, avaluant-ne l’activitat. Aquelles el funcionament de les quals no es consi-dera satisfactori s’inclouen en una llista negra. L’any passat n’hi vàrem incloure 300 i aquest any la llista ha crescut fins a 800. El 31 de desembre del 2007, vàrem recuperar gairebé 2.900.000 rúpies procedents de fraus comesos per ONGs. A banda de subministrar finançament, què més ofereixen? Hi ha altres programes. Nirmal Gram Abhiyan, per exemple, adreçat l’extensió i la instal-lació de vàters; Gram Vikas Andolan, per fomentar i estimular l’interès de la comunitat per la preservació de l’aigua, i el programa Human Resource Development (Desenvolupament de Recursos Humans) o pla per a professionals joves (YP), que selecciona joves postgraduats formats en les àrees de treball social i de gestió econòmica.

Quina pot ser la contribució de l’Índia rural durant la recessió? La recessió no ha impactat l’Índia rural, l’Índia autèntica. De fet, nosaltres som els que més contribuïm a la salut del país en termes d’ocupació, riquesa i prosperitat. Si l’Índia rural disposa de mitjans, a les zones urbanes es pot viure còmodament i amb tranquil•litat.

Hindustan Times 28 de desembre de 2008

Entre 1,5 y 2,4 millones perderán su empleo en 2009 en LatinoaméricaEn Latinoamérica entre 1,5 y 2,4 millones de personas perderán sus puestos de trabajo este año debido al impacto de la crisis financiera mundial, según un informe de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) presentado ayer en Lima.El estudio indicó que la tasa de desempleo regional urbano aumentará desde 7,5% estimado entre enero y noviembre de 2008 (unos 15,7 millones de desocupados) para situarse en un rango de entre 7,9 y 8,3% como promedio anual en 2009.Para este año se calcula que en total habrá entre 17,2 y 18,1 millones de desempleados en la región, precisó el informe titulado ‘Panorama Laboral 2008: América Latina y el Caribe’, presentado en Lima, sede regional de la OIT.En una rueda de prensa, el director regional de la OIT para las Américas, Jean Maninat, dijo que la crisis financiera tendrá un impacto considerable en los indicadores del empleo y que éstos podrían empeorar “si los Gobiernos no asumen medidas y políticas que permitan paliar la crisis”.La desaceleración del crecimiento económico global -crecimiento que en la región se prevé de 1,9% en 2009 frente al 4,6% de 2008- provocará una reducción de la demanda externa de las exportaciones y la caída de los precios de los productos básicos. /(EFE)

ElDeber.com.bo (Bolívia)

Entre 1,5 i 2,4 milions perdran la seva feina en aquest 2009 a LlatinoamèricaA Llatinoamèrica entre 1,5 i 2,4 milions de persones perdran els seus llocs de treball aquest any degut a l’impacte de la crisi financera mundial, segons un informe de la Organització Internacional del Treball (OIT) presentat ahir a Lima.L’estudi va indicar que la taxa d’atur regional urbà augmentarà des del 7,5% estimat entre gener i novembre de 2008 (uns 15,7 milions de desocupats) per a situar-se en un rang d’entre 7,9 i 8,3% com a promig anual el 2009.Per a aquest any es calcula que en total hi haurà entre 17,2 i 18,1 milions de desocupats a la regió, va precisar l’informe titulat “Panorama Laboral 2008: América Latina y el Caribe”, presentat a Lima, seu regional de la OIT.En una roda de premsa, el director regional de la OIT per a les Amèriques, Jean Maninat, va dir que la crisi financera tindrà un impacte considerable en els indicadors de l’ocupació i que aquests podrien empitjorar “si els governs no assumeixen mesures i polítiques que permetin pal•liar la crisi”.La desacceleració del creixement econòmic global –creixement que en la regió es preveu d’1,9% el 2009 en front al 4,6% de 2008- provocarà una reducció de la demanda externa de les exportacions i la caiguda dels preus dels productes bàsics. /EFE

ElDeber.com.bo (Bolívia)




12

Pel·lícula:

Palestina, la veritat assetjada

Xarxa d’Enllaç amb PalestinaCatalunya, 2008. 50’Palestina, la veritat assetjada, reflexions i testimonis per una pau justa és un do-cumental realitzat i produït per la Xarxa d’Enllaç amb Palestina (XEP). Una trentena de persones expliquen com l’ocupació israeliana els condi-ciona la vida diària. Es pot veure el tràiler del documental al bloc de la revista (www.revistama.cat).Este documental recoge tes-timonios en Palestina

accarita wataiqi yasmuna rac hud zi falastin This documentary gathers eye-witness reports from Palestine Un documentaire autour de témoignages sur la situation en Palestine

Llibre:

Quan sigui gran vull ser Premi Nobel de la Pau Isabel PinEditorial Proteus, 2008L’editorial Proteus és una nova editorial que pretén acostar l’ètica a tots els públics a través de traduccions de clàssics i d’obres estrangeres. En aquest llibre, editat amb motiu del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, un nen farà tot el possible per gua-nyar el Premi Nobel de la Pau.Un libro de la nueva edito-rial Proteus

ij narkitab an lamtbàa naj-did Proteus A book by new publisher Proteus Un livre de la jeune maison d’édition Proteus

Música:

M’adormo a la feina Deboits

M’adormo a la feina és el primer tre-ball de la banda catalana Deboits. Els seus cinc components són de llocs tan diversos com Menorca, Borredà, Barcelona i Igualada, cosa que no facilita gens que puguin quedar per assajar, tot i així, ho fan. El seu pròxim concert serà a Manlleu.

Es el primer trabajo de Deboits

adwa darxadmat tamazwat an Deboits This is the first work by Deboits Deboits nous livre son premier opus

Web:

www.migracat.cat

Migracat és una iniciativa impul-sada per la Fundació Jaume Bofill que té com a finalitat desenvo-lupar un entorn virtual d’accés lliure capaç de respondre a les necessitats d’informació, actualit-zació i coneixement crític de les persones que treballen en l’àmbit de la immigració.

Una herramienta para trabajar la inmigración

ij nalwasila bac atxadmad amhajar A tool for working on im-migration issues Un outil pour faire avancer la question de l’immigration

Blog:

deconcert.blogspot.com

Per a aquells que els apassiona la música i la fotografia. És el bloc del fotògraf osonenc Adrià Costa, un espai on publica les millors fotografies que fa dels concerts, molt diversos, que es van fent per la comarca d’Osona. A més, s’hi pot escoltar música.

Un blog de fotografía de conciertos

ij nablog na atsawar nassa-harat musiqa A blog of concert photogra-phy Un blog de photos de con-certs

Ressenyes

El Museu de l’Art de la Pell s’obre al món

Cultura

El passat 14 de gener el Museu de l’Art de la Pell (MAP) va acollir la primera trobada informativa amb els participants del projecte “La Pell del Món”, que organitza el mateix museu i l’Àrea d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona. “La Pell del Món” és una iniciati-va del MAP que pretén donar a conèixer la col·lecció d’Andreu Colomer Munmany als ciuta-dans nouvinguts, i a la vegada recopilar informació de primera mà sobre el seu fons documental. És un projecte de sensibilització i participació que vol obrir el MAP a la comarca, contextua-litzant les peces del museu amb osonencs i osonenques nascuts en altres països. Aquesta primera trobada infor-mativa va servir perquè tots els participants es coneguessin i per coordinar la sèrie de tertúlies que se succeiran fins a finals de febrer. Es va donar la benvinguda als participants i es van detallar els objectius i la metodologia del projecte. En aquesta primera fase es posarà en marxa un Comitè d’Assesso-rament Cultural que, a partir d’entrevistes amb profunditat

amb persones d’un mateix país d’origen documentarà més d’una vintena de peces de la col·lecció amb vivències i coneixements personals relacionats amb la peça. En una segona fase, aquest treball de documentació i recerca veurà la llum en una sèrie d’exposicions monogràfiques sobre les diferents cultures documentades. D’aquesta manera, el Consell Comarcal i el MAP aprofiten la diversitat de procedències a Osona per enriquir culturalment la col·lecció del MAP i la societat d’Osona. El MAP de Vic és un museu dedicat a les arts decoratives aplicades de la pell, que exhibeix la col·lecció aplegada per Andreu Colomer Munmany, centrada en objectes elaborats totalment o parcialment amb pell. La tipologia és variada, hi ha baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, ca-dires, selles de muntar, màscares, figures per a teatre d’ombres, i altres.Les peces són d’una gran riquesa artística i procedeixen de diversos països i èpoques; són una mostra de la gran varietat de tècniques de treballar la pell. Hi ha una exposi-ció permanent de la qual desta-quen les peces xineses i africanes.

El Museu de l’Art de la Pell se abre al mundo

almathaf an Art de Pell ya-zam xa addunact amarraThe Museu de l’Art de la Pell opens up to the worldLe Musée de l’art du cuir s’ouvre sur le monde

g

Cultura



Preguntes Creuades Exposició

Cultura

Les preguntes de l’Abdelalí

En Jordi respon:

Què coneixes del Marroc?L’any 2004 la meva dona i jo va-rem anar al Marroc per adoptar els dos nostres fills. Varem estar unes setmanes a Marràqueix, i també varem estar a Rabat i Casablanca. Sobretot per aquest motiu, la meva relació amb el Marroc és molt forta. El Marroc em va sorprendre molt i de manera molt positiva.

Què en penses de la gent del Marroc?És un poble molt hospitalari. Quan vaig estar al Marroc em vaig sentit molt ben acollit. Els catalans i els marroquins som molt semblants. Sovint més del que ens pensem.

Què en penses dels musulmans?Respecto profundament totes les religions. Sovint, però, les religi-ons porten a fonamentalismes que dificulten la pau al món.

T’agrada el menjar del Marroc?Molt. M’agrada cuinar i amb modèstia faig una tagin de po-llastre amb olives i llimona per xupar-se els dits!

L’Abdelalí respon:

Fa temps que vius a Manlleu?L’any 1997, amb un permís vaig estar uns dos mesos a Alemanya on hi tenia família. En general no em va agradar gaire, el clima, la pluja, i també la gent. Em semblà un país molt avorrit.Uns anys més tard, l’any 2001, concretament el 14 de gener, vaig arribar a Manlleu.

Com t’imaginaves Catalunya des del Marroc?La veritat no vaig tenir gaire sorpreses. Quan era al Marroc havia llegit força sobre Europa i crec que ja tenia un idea clara.

Vas arribar sol?Si l’any 2001 vaig arribar sol. Després d’aconseguir els per-misos de residència va venir la meva família, la meva dona i la meva filla. Ja a Catalunya hem tingut dos fills més.

T’agrada viure a Catalunya?Si que m’agrada. Però m’estimo molt el meu país i m’agradaria tornar-hi. Si trobés feina al Mar-roc crec que hi tornaríem.

I als teus fills?Als meus fills crec que també els agradaria molt tornar al Marroc. Tot i que a l’escola hi estan bé i els hi agrada molt d’anar-hi. Aquí, i degut segurament a molts motius, crec que els nens nouvinguts no s’acaben d’inte-grar de veritat amb la resta de nens. Hi ha diferències, i aques-tes diferències es fan evidents.

Les preguntes d’en Jordi

Educació, esclava de l’economia, ha de recórrer al voluntariatLa falta de recursos ofega ensenyament. Ara li toca el voraviu el departament d’edu-cació. És l’última proclama de la Conselleria. S’ha d’adaptar i de regular el sistema per sanejar la pobra salut econòmica de què gaudeix, amb la reducció de funcionaris docents, sota la doble excusa d’una millor gestió si disposa de personal més estable i a causa de la falta de professionals que no pot oferir el mercat. Com a gran solució presen-ta la iniciativa d’augmentar voluntàriament la jornada lectiva dels funcionaris: quatre hores lectives setmanals més a primària (de 23 a 27 hores) i tres a ESO, Batxillerat i Cicles Formatius (de 18 a 21 setmanals). És un trist precedent per a una futura LEC gestant: la insuficiència d’oxigen és el presagi d’una un vida curta o endèmica.L’anunci d’Ernest Maragall ha deixat perplexos els docents i l’entorn sindical, quan fa dos mesos escassos el mateix conseller feia pública una pluja de 1.500 milions d’euros anuals complementaris per a diferents àmbits del sector.Analitzant els detalls de la decisió veiem la fal·làcia i les greus conseqüències. Fa poques setmanes el Consell Europeu va rebutjar per àmplia majoria l’ampliació de l’horari labo-ral dels treballadors de forma voluntària per no crear greuges comparatius i conflictes laborals dintre d’una mateixa empresa a l’hora de noves contractacions —entre d’altres raons—, després d’una conquesta històrica dels drets laborals. Amb aquesta mesura que pretén imposar el Departament sabem que molts interins i substituts perdran la feina per excedents de personal, a canvi d’una remuneració addicional que rebran els seus companys de plantilla fent les seves hores. Ramon Mas Sanglas

ENSENYAMENT

La educación tiene que recorrer al voluntariadoattaàlim ixassas adisafar gha attatawuà

El passat 10 de gener es va inaugurar a Tona una exposició sobre la MST (Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra). La inau-guració va anar acompanyada de la xerrada MST. Una proposta de sobirania energètica i alimentària, a càrrec de Lourdes Sánchez, una de les militants del moviment social.La inauguració-xerrada va ser organitzada per la Plataforma Solidaria de Tona, un grup de persones que treballa en projectes de transformació social i sensibilització de les injustícies socials. Durant els últims vuit anys ha estat donant suport amb diferents accions al Moviment Sem Terra du Brasil.Tona, a partir del Consell de Cooperació, dóna suport des del 2004 a projectes del Moviment Sem Terra de Brasil, i ara —per poder explicar a la ciutadania els projectes portats a terme durant els últims anys— la plataforma ha organitzat una exposició.

L’acte va comptar amb la presència de més de 40 persones. La xerrada va incloure una petita explicació sobre Brasil i sobre el Moviment Sem Terra du Brasil, sobre cada un dels projectes, i més concretament sobre el “Projecte de sobirania energètica i ali-mentària”, que actualment s’està engegant per tal que sis assentaments del moviment puguin ser autosuficients en el camp ener-gètic i alimentari. Sánchez va explicar que la MST és un moviment social de Brasil amb una llarga trajectòria de treball i lluita i que aquest 2009 celebrarà el seu 25è aniversa-ri. Els objectius principals de l’MST són la reforma agrària, el repartiment de la terra i la transformació social. L’exposició Sem terra du Brasil estarà oberta tots els dissabtes de gener de les 5 a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala d’exposicions Caterina Figueres de Tona.

Tona acull una exposició sobre el Moviment Sem Terra du Brasil

Tona acoge una exposición sobre Brasil

Tona atjamaà ij nalmaàrid ax brazilTona hosts an exhibition about BrazilTona accueille une exposition sur le Brésil

g

Schools have to resort to volunteersL’enseignement doit pouvoir s’appuyer sur le volontariat

Les preguntes




14

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/ Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/ Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/ Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/ Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/ Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona

consorci per a la normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

guia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

aPunts De LÈXIcEl perruquer o perruquera és la persona que té perv

ofici tallar els cabells, afaitar ...Entre el material que utilitza hi ha:

Les tisores

El raspall El pentinador

Els rul·los o rulós

L’assecador

El rentacaps

Parlem d’oficis...

1. L’establiment especia-litzat en la cura i l’agen-çament dels cabells es diu ‘perruqueria’.

Ex: Demà a la tarda aniré a la perruqueria.Ex: En aquesta perru-queria no tanquen al migdia.

2. La paraula ‘reflex’ és masculina. Així, quan la diem en plural, hem de dir ‘reflexos’

Ex: M’han fet reflexos rossos.Ex: Aquests reflexos han quedat molt fos-cos.

3. Un ‘cabell’ en català és un pèl que surt de la pell del crani. Per tant, quan vulguem referir-nos al conjunt dels “pèls del cap” hem de parlar de ‘cabells’ en plural, sempre.

Ex: Avui m’he rentat els cabells amb aquell xampú d’herbes.Ex: Tinc ganes de ta-llar-me els cabells.

Lengua Vocabulario del peluquerototaLaYt (IRas) almufradat an uhaffaf

Language Vocabulary of hairdressingLanguePetit lexique de la coiffure



Sí, pells de patata, una recepta que vaig desco-brir pels racons del barri de gòtic de Barcelona, i em va agradar, en el temps actuals la podríem situar en les receptes ecològicament correctes per l’aprofitament del productes o pel seu cost en moment de crisi econòmica, però la faig senzillament perquè m’agrada.Pelem les patates com no s’hauria de fer, que és sense apurar la pell i per tant deixant patata enganxada a la pell, tampoc no gaire un parell o tres de mil·límetres, per tant l’aparell de pelar patates queda massa fi —aquesta podria ser una l’altre recepta que seria el cruixent de patata—. En una paella amb força oli ben calent posem a fregir les patates fins que ens quedin ben rosses, les retirem i les deixem reposar en paper de cuina perquè es desprenguin tot l’oli.Mentrestant en un molinet posem en gra: pe-bre negre, sal maldon, gingebre i mostassa, fem que ens quedi un bona pols, una part en servirà per posar per damunt de les pells de patates i amb l’altre farem una salsa amb les espècies, rovell d’ou, sal, oli d’oliva, mostassa de dijon, quètxup, salsa perris, tabasco, ginebra, tot ben barrejat o batut fins que ens quedi espès.Posem les pells de patates amb les espècies per damunt i als voltants la salsa o una altra que us agradi, allò important és condimentar bé les pells i la salsa que us agradi, mostassa, tomata, allioli, maionesa, tàrtara,...

*

La cuina d’en CamilQuè fem aquestcap de setmana?

Pells de patata amb espècies

Espinelves, tot i que és un poble de la comarca d’Osona, pertany a la demarcació de Giro-na. És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar especia-litat en avets de Nadal. Espinelves està situat a la zona del Montseny-Guilleries, en plena muntanya. Una de les seves característiques és la grandesa dels seus avets, per sota dels quals es pot fer una bona ruta.Al capdamunt del poble, el carrer Sant Hilari es transforma en una pista forestal. La pista travessa, primer, alzinars mediterranis i es va endinsant a poc a poc en agra-dables boscos de castanyers. Sense deixar ni un moment la pista prin-

cipal, fins a trobar un camí a la dreta, de mica en mica

es comença a entrar a les avetoses d’Espinelves,

seguint sempre el camí més

marcat. Aproxima-

dament una hora

després

d’haver sortit del poble es troba una bifurcació. Des d’aquí, l’itine-rari segueix un recorregut circular. S’ha de seguir el camí de la dreta i s’acaba tornant pel de l’esquer-ra. A partir d’aquí, es troben els avets més monumentals de tot el recorregut. És l’arbreda de Masjoan, el conjunt d’arbres monumentals més gran de Catalunya. Alguns fins i tot superen els 40 metres d’alçada, i s’hi pot trobar l’avet més alt de Catalunya, que fa 43 metres. El nom de l’arbreda prové de l’antiga masia de Masjoan, del segle XII, mentre que la major part dels arbres van ser plantats entre el 1860 i el 1911.Seguint la ruta, es troba una casa en ruïnes anomenada l’Atalaia que, com moltes altres de la zona, havia estat habitada per masovers que vivien d’una precària econo-mia de subsistència basada en els treballs forestals. Fins a meitat del segle passat, aquests boscos estaven plens d’activitat, mentre que avui

dia els únics sons que els omplen són el cant dels ocells i la remor del vent. Deixant enrere l’Atalaia es

troba una cruïlla amb tres camins, s’ha d’agafar el del mig. Al cap de deu mi-nuts s’arriba al punt més

alt de l’excursió, s’agafa la pista de l’esquerra. En algunes parts de l’avetosa creix el boix grèvol, un ar-

bust en perill d’extinció que fa el fruit a l’hivern, i que

proporciona aliment a molts animals del bosc. Després d’una estona

de pendent suau s’arriba a les Gatellades. Els camps

que envolten la masia estan dedicats al cultiu d’avets de Nadal i altres arbres de viver. Després d’haver passat aquests planters es troba una pista, i s’agafa cap a l’es-querra. Seguint el camí hi ha una bifurcació, on s’ha d’agafar l’opció de la dreta. Més endavant hi ha un torrent que porta aigua tot l’any.Després d’una estona s’arriba a la confluència del camí en què s’ha començat a fer la volta. Per tornar a Espilnelves, només cal refer el camí de tornada fins a arribar-hi.

De ruta pels avets gegantins d’Espinel-vesÉs un dels itineraris més bonics de les Guilleries. Hi ha boscos en què amb prou feines la llum del sol arriba a terra i on molts dels avets superen els 20 metres d’alçada.Espinelves

COCINAPieles de patatas con especiasAXXAM U SANWItirmact ak batata ad alàtriya

COOKERYPotato peel with spicesCUISINEDes pelures de pommes de terre aux épices

http://cuina.camilros.cat/

F: Sara

Blá

zquez

De ruta por los abetos gigantes de Espinelves

abrid akad àimlaq atanub an EspinelvesWalking amongst the giant firs in EspinelvesUne promenade parmi les sapins géants d’Espinelves

g




16


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

En aquest nou llibre fa una mirada política, social i eco-nòmica de Vic dels darrers deu anys. Quins han estat els canvis més significatius?A nivell econòmic, l’aprofundi-ment en la crisi dels sectors tradi-cionals, el creixement desmesurat del sector de la immobiliària i de les despeses de les administracions públiques. A nivell polític, les crisis de les organitzacions polítiques tra-dicionals, i a partir de les eleccions del 2007, la irrupció de noves forces polítiques, com ara la Plataforma per Catalunya i la CUP. I a nivell social, el creixement demogràfic espectacular de la ciutat a causa de l’increment de la immigració procedent del Tercer Món.

D’on surt el títol del llibre?En aquest cas la realitat no ens ha espatllat un bon titular, sinó que ens l’ha proporcionat. Així com en el llibre anterior, La Catalunya catalana, el títol va ser una impo-sició de l’editorial, aquesta vegada el títol m’agrada. Venim d’una opulència en la qual s’ha viscut per sobre de les possibilitats, gràcies al crèdit. Fins i tot la despesa de les administracions ha estat gràcies al crèdit i als ajuts europeus, és a dir, una economia fictícia, que no està fonamentada en el treball.

Tot i que l’abundància reg-nava a tot Catalunya, Vic era una de les ciutats amb més “opulència”, què ho ha causat?Sí, hi ha un Vic molt determinat amb molta opulència. Una cosa són les mitjanes de les estadísti-ques i una altra són els diferents segments de població, els recursos

que té cada segment de població. Que les mitjanes hagin baixat amb l’arribada de la immigració no vol dir que hagin baixat els recursos de tothom. Passa el mateix que va passar en alguns municipis uns anys enrere, que els salaris mitjans van baixar a causa de l’ocupació femenina en fàbriques com ara Puigneró, que pagaven menys a les dones i això feia baixar la mitjana. Si es miraven les dades semblava que tothom s’havia tornat més pobre, i no era això, sinó que hi havia uns segments d’ocupació que, a causa de les condicions precàries i els convenis molt a la baixa amb què treballaven, sobre tot el tèxtil, tiraven a la baixa les mitjanes. Però hi ha un Vic que no ha de patir. Gràcies a molts factors. Un d’ells, la loteria, també hi ha una part que ha fet diners venent, i s’ha de tenir en compte que és una ciutat on no hi ha hagut gaire mobilitat de població per part de les famílies tradicionals. Hi ha un bloc important de vigatans que fa moltes generacions que són aquí, i la gent que fa més anys que està aposentada en una comunitat, en un terreny, és la que després té més facilitat per generar ingressos i per ascendir socialment.

Com en altres llibres ha tornat a optar per la tècnica de compaginar l’anàlisi amb les entrevistes a personatges significatius. Per què?Jo entenc que donar la veu directa a persones per fer entrevistes en profunditat, més enllà de les entrevistes curtes que es fan a la premsa és bo. Patim una inflació de comunicats de premsa i de declara-cions de pedra, en canvi, amb una entrevista en profunditat els ajudes a dir allò que potser no voldrien dir. Una entrevista en profunditat és una mirada molt més àmplia d’una època històrica. Jo crec que l’alternança li dóna profunditat, perquè amb els capítols d’anàlisi reflexiono, poso sobre la taula les informacions que tinc, les relacio-no, tiro endavant unes hipòtesis, i a continuació entrevisto alguns dels protagonistes d’aquelles històries. És una combinació de dos gèneres que es complementen molt bé.

Quin criteri va seguir per triar els personatges a entre-vistar?Cap. Vaig triar els que jo creia que sobre aquestes matèries podien donar uns punts de vista més rellevants. No hi ha quotes de partits, ni de sexes, ni d’edat. Hi ha onze homes i una dona, però és que en aquests moments no hi ha cap dona amb càrrecs de direcció ni a les indústries, ni als sindicats... A les organitzacions polítiques hi ha la Laia Jurado, però fa molt poc que hi és. També n’hi ha uns quants que no hi van voler sortir, els seus motius tindran.

També parla dels mitjans de comunicació a la comarca. Com han canviat?Gràcies a l’opulència del sector immobiliari, del sector dels serveis i del sector de l’automoció, hi ha hagut un increment de les disposicions publicitàries que ha permès una gran opulència de mitjans de comunicació. Aquests anys hi ha hagut un descens en la qualitat de la informació, ho ha portat la multiplicitat de canals, el creixement espectacular dels gabinets de premsa a les empreses. El solapament de les notícies als diferents mitjans és absolut. La informació és una mercaderia i en aquests deu anys del llibre, ho ha estat més que mai.

I la premsa digital ha gua-nyat força.Sí. Està per veure com evoluciona. En la premsa digital cada dia es publiquen coses noves, l’evolució és rapidíssima i no sabem on portarà, no sabem ni tan sols si d’aquí a uns anys hi haurà premsa digital. Potser aquest model se superarà. Gràcies als seus baixos costos ha permès que qualsevol persona amb un equipament mí-nim pugui fer arribar informació a milions de persones. S’ha trencat la barrera dels costos, que signifi-cava posar informació en mans de la comunitat.

Societat

“Venim d’una època en què s’ha viscut per sobre de les possibilitats”

“Venimos de una época en la que se ha vivido por en-cima de las posibilidades”

‘’ nusad zi ij nalmarhala dij nalàsr yatàic awani lihti-malat ``“We’re coming out of a time when people lived beyond their means”« Nous sortons d’une époque dans laquelle nous avons vécu au-dessus de nos moy-ens »

g

El periodista oso-nenc Miquel Macià acaba de publicar un nou llibre, Vic, de l’opulència a la crisi. Un repàs a l’evolució política, econòmica i social dels últims deu anys de la ciutat de Vic.L’obra és la contin-uació de dos llibre an-teriors que Macià va escriure fa deu i vint anys, i en què anal-itza la societat viga-tana des de 1970.El llibre combina la crònica i el report-atge amb entrevistes a diversos personat-ges locals. Sara Blázquez Vic

F: X

evi Quir

ante




18

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona. Pep Campubrí

Entrevista a Josep Manel Garcia i Antoni Miquel CarrilloDelegats del Comitè d’empresa de Pedro Roquet S.A.

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos consultas IXEDDEM SE’L ÄZZdi ac hara anjawab xisaqsan

WORKING WITH DIGNITYThis month, we answer your queriesUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos réponses à vos questions

Quan van començar a veure que l’empresa no anava bé?Després de les vacances d’estiu, la feina va anar baixant, i al setem-bre l’empresa va dir que notava una baixada forta, i que si les coses seguien així s’hauria de prendre alguna mesura. Al desembre es va començar a parlar i es va presen-tar l’ERO temporal. L’empresa ja tenia experiència, ja li havia passat fa uns quants anys, i estaven pre-parats per si tornava a passar. S’ha trobat una mesura per no fer fora ningú, els dilluns i els divendres no treballem i cobrem de l’atur.I què els sembla aquesta mesura?Bé. Dins de lo dolent és un bon tracte. Tal com estan les altres em-preses de la comarca, hem d’estar contents, que almenys no fan fora treballadors.És la millor solució?Sí, la millor solució seria que no hi hagués crisi, però ara el millor és això. A més, de cara a cobrar no ho notarem tant, l’empresa ens complementa l’atur d’aquests dos dies fins el 85% i ens mantindrà la pujada del conveni, no perdrem poder adquisitiu. Els treballadors més grans seran els més afectats, però l’empresa els beneficiarà

amb un complement en el cas que pleguin.Creuen que les comandes tornaran a pujar?L’empresa creu que a mitjans d’any la feina tornarà a pujar. Han invertit molts diners en maqui-nària sense dependre dels bancs. A més, moltes empreses del sector van tancant i les que aguantin sortiran reforçades. Quin ha estat el seu paper com a delegats en la nego-ciació?L’empresa va fer la proposta i nosaltres, els representants de tres sindicats, ho vam debatre. La proposta era bona, només vam negociar la complementació de l’atur. No ens podem queixar. A més, a qualsevol dels passos que s’han fet, hi hem participat. Fins i tot s’ha creat una comissió de seguiment de l’expedient. Si hi ha alguna comanda urgent i s’ha de treballar algun dilluns, la comissió mira que hi hagi una rotació de treballadors.

Treball

“Hem participat en tot el procés de l’expedient”

Roquet es una de las empre-sas que se han visto afecta-das por un ERORoquet natat dij an fabrika inazra iraqfit atas rahrac an ERO

Roquet is one of the compa-nies affected by redundancy plansPlans de restructuration de l’emploi : l’exemple de la société Roquet

g

La Montserrat de Masies de Voltregà ens pregunta: En expe-dients de regulació d’ocupació (E.R.O.) l’empresa està obligada a pagar les cotitzacions dels trebal-ladors majors de 55 anys per a la jubilació?El que diu la llei és que han de pa-gar les cotitzacions corresponents a un conveni especial amb la Tresoreria General de la Seguretat Social fins que els treballadors tinguin 61 anys. Això vol dir el següent: els treballadors pleguen de l’empresa i se’n van a l’atur; mentre cobren l’atur, no tenen cap pèrdua per a la jubilació, ja que l’INEM cotitza per la mateixa quantitat, per la mateixa base de cotització que quan estaven a l’empresa; no obstant, quan els treballadors i les treballadores aca-ben l’atur, tenen dret (si tenen tots els requisits per jubilar-se) a cobrar el subsidi per majors de 52 anys, amb el qual la base de cotització per a la jubilació, cau en picat; és a dir, cotitzem per molt menys que quan estàvem a l’empresa. En aquest cas la llei obliga a l’empresa a complementar la cotització que l’INEM paga pel subsidi fins a una quantitat semblant a la que cobràvem quan estàvem a l’empresa. És a dir, l’empresa ha de pagar una part de les cotitza-cions fins que el o la treballador/a faci 61 anys. Ara bé, no us fieu del que digui l’empresa quan estigueu negociant l’expedient. No signeu, ni doneu la conformi-

tat a l’Expedient de Regulació d’Ocupació, si l’empresa no ha ingressat els diners o ha presentat un aval i ha tramitat tota la docu-mentació a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

En Victor de Taradell, ens fa la seg-üent consulta: Acaba de venir el gestor de l’empresa i ens ha expli-cat que ha de fer un Expedient de Suspensió de Contractes durant 6 mesos i que signem els papers. Què vol dir i què hem de fer?Primer de tot, no signeu res, si no heu tingut assessorament previ. Un expedient de suspensió de contractes per 6 mesos significa que l’empresa demana permís al Departament de Treball per poder enviar als treballadors a cobrar l’atur i, per tant, no trebal-laran, però amb la obligació de l’empresa de seguir cotitzant a la Seguretat Social. El procediment a seguir és el mateix que els Ex-pedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i per tant, hi ha la obligació de negociar durant un mínim 15 dies. Un cop finalitzat aquest període s’ha de comunicar al Departament de Treball si hi ha acord o no, amb la intervenció també de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Però què es negocia en un expedient de sus-pensió? Molt senzill: penseu que com a treballadors, normalment passareu a cobrar molt menys diners quan esteu a l’atur, ja que la prestació d’atur té uns límits

en funció de si teniu o no fills a càrrec. És a dir, si estàveu cobrant 1600 € treballant i no teniu fills a càrrec, com a molt us anireu aproximadament a cobrar 1000 € d’atur. Així mateix, com que no haureu estat treballant, us re-staran la part proporcional de les pagues extra (6 mesos a l’atur = la meitat de la paga) i a més, si voleu tornar a tenir una prestació de 2 anys d’atur, haureu de cotitzar durant 6 anys de nou. Es tracta, doncs, que l’empresa compensi econòmicament tot aquest dalta-baix que els suposa als trebal-ladors/es, és a dir, que pagui uns diners a compte d’aquests per-judicis. A més, l’empresa no pot instar un expedient simplement perquè vulgui o li interessi. S’han de complir uns requisits molt es-trictes que marca la llei per poder enviar els treballadors temporal-ment a l’Atur i l’empresa els ha de demostrar amb documentació. Per tant, el període de negociació serveix per valorar si l’empresa té l’absoluta necessitat de fer-ho i si és així, per negociar unes compensacions econòmiques per les pèrdues presents i futures que l’expedient de suspensió provoca als treballadors. I ep! Si empresa i treballadors no es posen d’acord, és el Departament de Treball qui revisarà tota la documentació i decidirà, a tot o res, si dóna permís a l’empresa per tirar-ho endavant. Per tant, a tothom li convé posar-se d’acord.

Aquest mes, resolem consultes



Ja hem arribat a la segona volta de la Lliga de futbol dels Països Catalans. Els equips de la

Lliga BBVA dels territoris de parla catalana ja han jugat 11 partits en-tre ells i de moment s’imposa amb un gran avantatge el Barça, que tot i que ha jugat un partit menys que el València i el Mallorca, ja suma 12 punts. El segueix el València, que

ja ha jugat 5 partits, amb 7 punts, el Mallorca amb 6 i el Villareal amb 5. A la cua, amb només un punt, hi ha l’Espanyol, que no està passant el seu millor moment.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 4 122 València 5 73 Mallorca 5 64 Villareal 4 55 Espanyol 4 1

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 1-2 1-2 Espanyol 3-0 2-1 Mallorca 3-1 3-0 2-0 València 4-0 3-1 Villarreal 0-0 3-3

Taula de resultats

El PPE (Pla Personal d’entrena-ment) vol d’una forma quantitati-va saber l’estat de forma física de qualsevol persona i el seu progrés.En primer lloc hem inscriure unes dades inicials que seran el punt de partida. Hi poden haver les dades que hom vulgui però aquí us direm quines son les bàsiques i essencials.

1 Dades personals (nom i cog-noms, data de naixement i foto de cos sencer)

2 Mesures corporals (per anar be, ens les hauria de mesurar una altre persona i seguir els mateixos criteris de mesura per que la cinta mètrica, sense apretar, sempre passi pel mateix lloc.)• Estàtiques (encara que variïn, volem una xifra de referència)— Alçada (en cm i descalçats)— Pes (en kg i gr. , amb la menor roba possible i de bon matí)— Envergadura (distància entre els dits llargs de la ma dreta i l’es-querra amb els braços en creu i sol coincidir amb l’alçada) en cm.

—Perímetre del canell (ens dona la constitució de la persona (gran-mitjana-petita) en cm.)• Dinàmiques (volem que hi hagin canvis) — Coll (per sobre la nou) en cm.— Tòrax ( 1 amb inspiració pro-funda, agafant aire, i l’altre amb espiració màxima, traient aire. Podem posar les dues o fer la mitjana) en cm.— Bíceps (en contracció, “fer bola” i el màxim perímetre tant del braç dret com de l’esquerra) en cm.— Cintura (per sota les costelles o per sobre la pelvis) en cm.— Cadera (per l’articulació de la cama amb la pelvis) en cm.— Cuixa (per davant per sota la ingle i pel darrera per sota la galta del cul) en cm.— Bessons (asseguts amb les cames penjant tant la dreta com l’es-querra)Hi podem afegir tantes mesures com vulgueu i que creieu que son significatives de canvi (nas, orelles avantbraç...), però aquestes son les mes representatives.

Salut i Esport. Eduard Soler

Sara Blázquez Vic

Tot va començar com un activitat més de les festes dels barris de Vic,. El barri que va impulsar les bitlles catalanes va ser La Calla, quan va recuperar les seves festes l’octubre del 2007. A partir d’aquí, va anar creixent l’afició entre els veïns, que organitzaven un torneig cada vegada que se celebraven les festes de cada barri. Cada cop eren més els veïns que tenien ganes de participar, i en cada torneig s’hi inscrivien més d’una desena d’equips. Veient l’èxit de la inici-ativa, aquest any, s’ha organitzat una associació de bitllaires i s’ha organitzat una lliga de barris, que es jugarà entre els mesos de gener i juny d’aquest any. La lliga no afectarà la celebració de les jorna-des de les festes dels barris, que es continuaran fent com fins ara.Les bitlles catalanes són un esport tradicional català que consisteix a llançar uns bitllots (bitlles més petites) contra unes bitlles situades a una certa distància a fi de tombar-les. El material consta de sis bitlles i tres bitllots, que es llancen tres vegades cada ronda. Cada jugador llança tres rondes. Les bitlles es planten en dues files de tres a una distància d’11,5 me-tres pels homes i 9,5 per les dones o menors de 15 anys.L’objectiu és tombar cinc de les sis bitlles, fet que suma 10 punts per

a l’equip. En cas de no tombar cinc bitlles, la puntuació acumulada és el nombre de bitlles tombades, és a dir, si es tomben dues bitlles, es sumen dos punts. La Lliga de barris de les bitlles catalanes va celebrar aquest últim diumenge la segona jornada. De moment, un dels dos equips del barri de Santa Anna lideren la lliga, ja que es van imposar en les dues jornades que s’han jugat fins ara. El guanyador de cada jornada s’em-porta 20 punts, el segon 16, el tercer 14, el quart 12 i el cinquè 10 i del sisè al novè 9 , 8, 7 i 6 respectivament. La propera jornada serà el proper dia 8 de febrer al barri del Sucre.

Vic inicia una lliga de barris de Bitlles catalanes

g

Esport a Osona

Se ha organi-zado en Vic una liga de bo-los catalanes por barrios

aqqa aguin nadman di Vic ij musa-baqa an bolos katalans ax radcuratA Catalan skit-tles league organised in Vic with teams from different areas of the cityLes quartiers de Vic se sont affrontés dans un champion-nat de boules catalanes

gPruebas deportivas para medir la capacidad físicatajarib rayadiya bac adaxzan alqawwa naj-jahd

Sports tests to measure physical capacityDes tests sportifs pour mesurer les aptitudes physiques

F: Sara

Blá

zquez

F: Sara

Blá

zquez

P.P.E. ( I )

Gaza estàcremant

- Papa, per què maten aquests nens? Què han fet?- Fill, no han fet res, són fills com els altres, com vosaltres. El

“problema” és que són palestins.Han destruït les escoles, les cases, el seu futur i la seva vida en gene-ral. És un drama real d’un poble que ara està destrossat. És una guerra salvatge, la liquidació d’un poble que vol viure amb dignitat, amb tranquil·litat i seguretat a la seva terra. Les organitzacions internacionals han callat. On són? On és l’ONU? I la Unió Europea? I el Consell de Seguretat? Aquests sempre es mouen quan volen, i a favor d’un país i no de l’altre. Si passés aques-ta guerra en un altre país, seria una altra cosa. No hi ha justícia entre les decisions, sempre posen els interessos econòmics per davant, però on és l’interès humà, que és el més important? Qualifi-quen les persones per categories, i això és un drama humanitari i callar està prohibit. És la nostra responsabilitat condemnar això. Som humans, tenim els matei-xos sentiments, les mateixes sensacions. Aquesta injustícia no l’accepta ningú. Volem la pau, l’estabilitat a tot el món. Els que destrueixen ja trobaran el seu càstig. Israel ha demostrat la seva veritable cara en aquesta guerra inacceptable a nivell polític, social, ètic, i sobre-tot, humà.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Gener 2009www.revistama.cat

MohamadiBouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“He après català per poder par-lar amb la gent”

Era l’any 2003 quan l’Akwasi Agyemang va de-cidir deixar el seu país d’origen, Ghana, per venir a Catalunya. “M’agrada molt Catalunya, hi ha molta feina, no hi ha racistes i m’hi trobo molt bé”, diu Agyemang amb un català força correcte. Tot i que ara ja no ho fa, va estudiar la llengua durant un any, explica que s’hi va apuntar “per poder trebal-lar, fer més coses, parlar amb la gent... És evident que l’Akwasi té voluntat d’adaptar-se a Catalunya, i és que li agradaria quedar-se a viure aquí. “Faig atletis-me i m’agrada molt, la gent em fa sentir molt bé, em sento com un més”. %

Akwasi Agyemang38 anys

No quiere seguir siendo tratado como un inmigrante wayaxs ca adyaqim amu irabda atàmalant damhajar

“I don’t want to be treated as an immigrant any more” «Je ne veux pas continuer à être traité comme un im-migré »

Mohamadi Bouziane opina sobre la violencia en la franja de Gaza

Mohamadi Bouziane yas-sawar xa alàunf di quitaà ghazza Mohamadi Bouziane writes about the violence in the Gaza StripMohamadi Bouziane nous donne son avis sur le conflit qui secoue la bande de Gaza

g

revista mà 11 osona

Documents

pueblo unido jams sera

man di vic ij mu

persona ms daquvic y

vic se sont affronts

allargar ms duna hora

manlleuel gobierno cataln

director of the centre

osonaarmajalla fus hima