revista mà 3 osona

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

Número 3Març 2008

Revista gratuïta

Oriol Amorós habla sobre el futuro de la inmigración en Cataluña.Oriol Amoros yasawar ax mustaqbal an yamhajan di katalunya

Oriol Amorós talks about the future of immigration in CataloniaOriol Amorós nous parle de l’avenir de l’immigration en Catalogne

ENTREVISTAP. 4-5“Contractació en origen, sí, si us plau. Necessitem que la gestió de fluxes migratoris es produeixi dins la llei, però hem de donar feina primer als reagrupats familiars”

Oriol AmorósSecretari per a la Immigració neralitat de Catalunya

Durante cuatro días Vic se transforma y se convi-erte en un gran punto de encuentroDi arabàa anwusan vic yad-awkar ij anuqata tamghar anyamsarqan

For four days Vic is trans-formed and becomes a great meeting pointDurant quatre jours, Vic se transforme en un immense espace de rencontre

4

u V V

ASSOCIACIONS P. 15

Sagals d’Osona, 10 anys trempant castells

En Vic conviven católicos, musul-manes i pentecostalesdi vic atàican atas nadayant katulikos imsarman adwatas anaghnit

SOCIETAT P. 7

Campionat Mundialde Futbol a Vic

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensamble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

ASSOCIACIONS

Sagals d’Osona10 anys trempant castells

QUÈ FEM AQUEST CAP DE SETMANA? P. 13

Durant el Mercat del Ram Vic es transforma i es converteix en un gran punt de trobada.

Mercat del Ram,

oberts al món.

In Vic, Catholics, Mus-lims and Pentecostalists live alongside each otherCatholiques, musulmans et pentecôtistes cohabit-ent à Vic

REPORTATGE P. 8-9

La convivència religiosa a la ciutat dels santsVic, coneguda com la ciutat dels sants, agrupa col·lectius de diver-ses religions, com la musulmana, la catòlica o la pentecostal.

El Campeonato Mundial de Fútbol fue una experi-encia muy enriquecedoraAmh-izwa nadunact natcama udar yaàdu dij natajriba tamgha aswatas

The Football World Cham-pionship was a very enriching experienceLe Championnat du monde de football a été une expérience très enrichissante

El grupo casteller Els Sagals d’Osona cumple diez años.Tajamiàt nigh tamasmunt ansagalas an osona tah tafa-lan as aàcarsinin zimi tadja

The human castle group Els Sagals d’Osona is ten years oldLe groupe casteller Els Sagals d’Osona fête ses dix ans d’existence

MaEstilsOKX.indd 1 12/3/08 18:19:22

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

Ni d’aquí, ni d’allà. Sóc de mi

Jo vaig néixer al Marroc (sí, malgrat la meva pell clara, els ulls verdosos i “el meu prefecte català osonenc”); és on vaig gaudir dels meus dos primers anys de vida, on vaig plorar i riure per primera vegada, on aprengué a caminar, i el lloc on es troben un munt d’arrels familiars. Com en podria prescindir? Però fa 18 anys que resideixo en terres cata-lanes, on se m’ha ensenyat que 2+2 són 4, que la Terra gira al voltant del Sol, que la bellesa es mostra en la talla del meu pit i la longitud de les meves cames, és a Catalunya on se m’ensenyà a escriure, a expresar-me, a sentir-me una mica més lliure, pel que em puc atrevir a dir que el català SI és la meva llengua. Estic entre dos països, dos con-tinents, dos religions, tres llengües (Amazigh, català i castellà) i de diverses tradicions culturals. Tot això és precisament el que construeix la meva identitat, el que la defineix, el que em fa única.Una experiència enriquidora, que un cop asumida, em sento lliure de viure plenament en aquest país com qualsevol altre ciutadà, sense la necessitat de posicionar-me en

un país o un altre per ser accepta-da per uns o per altres. Pel que em costa d’entendre que un tal Mohamed Bouyaou-mad, segons unes declaracions que va realitzar a la primera edició d’aquesta mateixa revista, amb només dos anys que està aquí, s’atreveixi a dir la tan gastada, i ja carent de significat, frase de “Sóc català”, al igual que certs person-atges que comencen a gaudir de un cert “reconeixement” per part de la població catalana. Com si el ser marroquina i sentir-se com a tal no fós “guai”, com si hi hagués una necessitat de etiquetar-te amb un “em sento catalana”, ja que sembla que et faci més intel·ligent, apte, moderna, llib-eral, i integrada. És que no podem ser acceptats, escoltats, respectats i premiats sense renunciar a la nostra essència? Què passa amb els “moros lladres, camells, les que portem vel, i fem pudor”? També tenim dret a ser reconeguts com a “nous catalans” o tant sols en són uns quants els elegits, aquells que s’adaptin als criteris d’un “Bon català”?Nissa Afakir Boutasgount

Professors discriminats!

Els professors de les escoles concertades ens alegrem que es subscriguin Contractes Programa entre les escoles concertades i el Departament d’Educació, perquè són positius per les famílies ja que redueixen les quotes a pagar i per les escoles perquè incrementen els recursos. Però aquests Contractes Programa s’obliden del profes-sorat i s’està incomplint el Pacte Nacional d’Educació. Les escoles on es concedeixen aquests Contractes Programa, són escoles concertades que estan duent a terme una escolarització compartida de l’alumnat amb les escoles públiques dels mateixos barris o municipis; són escoles que tenen un percentatge elevat d’immigració, igual que les altres escoles. En definitiva que el tipus d’alumnat és molt semblant. Les condicions laborals, però, dels mestres i professors de les escoles concertades és molt diferent a les dels mestres i professors de les escoles públiques. On les diferències són més grans és en l’Educació Se-cundària Obligatòria (ESO): hem de treballar sis hores més, no hi ha cap

compensació per les tutories... Això és un greu desavantatge i desgast per nosaltres per tal de poder oferir una educació de qualitat. Les nostres reivindicacions comportarien una millora en la qualitat de l’educació del nostre alumnat, ja que disposa-ríem de més temps per incorporar les TIC, per preparar les classes, per atendre als alumnes i a les famílies... Denunciem que el Departa-ment d’Educació i les patronals es passen la pilota i no resolen la nos-tra situació. Per això demanem que el Departament d’Educació, escolti i doni resposta a les nostres reivindi-cacions. Demanem als sindicats que actuïn conjuntament pel bé dels mestres i professors. I demanem a les patronals i a les titularitats de les escoles que ens escoltin i estiguin oberts a un conveni que millori les nostres condicions laborals, ja que això ha de representar una millor qualitat per les escoles concertades. Membres del Grup de Mestres i Professors de les Escoles Concertades d’Osona amb Con-tracte Programa.


Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Crees que es racista nuestra sociedad?

NEXT QUESTION:Do you think our society is racist?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Ataàtaqadad ila almujtamàa daàonsuri

LA PROCHAINE QUESTION : Considérez-vous que la société catalane soit raciste ?

Revista Mà: la força del projecte

Arribem al tercer número d’aquesta revista. En cap de les editorials prèvies havíem parlat massa de nosaltres mateixos, potser per una volguda humilitat. Diuen, però, que en l’inici de les publicacions el número que costa més de fer és el tercer, un cop afluixa la inèrcia de

la novetat, i segurament és cert. Ara bé, estàvem i estem tan convençuts del projecte i la proposta de la Revista Mà i satisfets i agraïts de l’excel•lent acollida que ha tingut que, malgrat la dificultat de veure el vaixell i el recorregut des de la pròpia nau, tenim la sensació d’haver respost amb encert a una necessitat existent.El passat 29 de febrer ens varen convidar en unes jornades sobre “Comunicació de Proximitat i Im-migració”, això potser ens va ajudar a situar-nos en el context. Som una proposta molt diferent: COMARCALS, EN CATALÀ I PER A TOTHOM, amb un model lingüístic innovador, amb una pro-posta de convivència intercultural no fragmenta-dora ni pecant de “multicultis” com a tendència estètica lligada al mercat. I per dir-ho també sense embuts: amb la catalanitat popular (seguint la línia iniciada pels Altres Catalans d’en Paco Can-del) com a element integrador i tenint molt clar que el model multicultural de convivència i de diferenciació i jerarquització permanent usat en els darrers decennis és part del discurs cultural de la globalització capitalista actual que sols genera barreres i exclusió social. No hi ha diferenciació entre diversitat cultural i repartiment desigual de la riquesa. La immigració no és una festa de la diversitat sinó un problema de desigualtat social. I som cent per cent osonencs, naixem en un con-text concret: ja sabeu que en aquesta comarca hi ha una batalla per la convivència engegada i que la pensem guanyar!

g

*

EDITORIAL

EDITORIALLas claves del éxito de la Re-vista Mà: comarcal, catalana, intercultural, i con un modelo lingüístico innovador.

AR’MATBAÀAsbab nanajah nalmajala Ma: jihawiya,catalana,ixtilaf ataqa-fat, dij nalugha dajdid tasbahEDITORIALThe key to the success of the Magazine Mà: local, Catalan, in-tercultural, and with an innova-tive approach to language use.EDITORIALMagazine Mà, les raisons d’un succès : une publication canton-ale, catalane et interculturelle basée sur un modèle linguis-tique novateur

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

“Per descomptat que si, tots els prin-gats que hem de pagar els nostres impostos ‘imposats’ tenim dret a escollir i demanar comptes a qui ens els imposa”.Montse Rocadenbosch 42 anys. Prats de lluçanès

“Jo crec que sí, que haurien de poder votar. Igual que parlem de deures també s’ha de parlar de drets i el dret a la participació en les votacions és un més. Des del moment que viuen i trebal-len aquí han de tenir dret a poder decidir per qui volen ser representats. Es una prioritat democràtica”.Glòria Carbonell43 anys. Vic

“Sí, tothom hauria de poder votar”.Martina Torrades29 anys. Barcelona

“Sí, tots aquells que paguen impos-tos i compleixen amb les obliga-cions que aquest estat els imposa també tenen dret a opinar quin país volen que sigui aquest en el

que viuen, aquest que els dona el pa i dona educació als seus fills. Tot i que entrem en el dubte si els imigrans que no són de la mateixa cultura o regior no entenguin les nostres cultures o identitats, pote-ser faria que tothom participes més alhora de votar”.Rut Plana29 anys. Torelló

“El vot és un dret garantit per la Constitució a tots els ciutadans. El fet d’eliminar una part de la població d’aquest procés és un atemptat contra la Constitució. És per això que cadascú de nosaltres està obligat a lluitar contra aquest acte inconstitucional”Berkahi el Mahdi

“El dret a vot no és un dret més, sinó el primer de tots. Sense el dret a vot no existeixes”Tori Vila44 anys. Roda de Ter

“Per poder votar s’haurien d’exigir uns requisits d’arrelament i que es garantís la llibertat de vot de les dones”Anna Collelldemont32 anys. Ripoll

“Votar és un dret, els drets o son universals o deixen de ser drets per convertir-se en privi-legis. Hauria de votar tothom i els nouvinguts els primers; doncs la “integració” no té res

a veure amb la llengua o la cultura sinó amb la igualtat en drets socials i polítics”.Marc Casanovas32 anys. Manlleu

El dret a vot és la sobirania nacional. És evident que per poder votar i participar de la sobirania has de ser membre de la comunitat nacional . Si pots accedir a la nacionalitat després de 10 anys de residència legal, com a l’actualitat, ja està bé. La legislació actual és correcte. No podem obrir el dret a vot a gent que no coneixen els valors democ-ràtics i del país, i que no tenen un aprenenatge de la llibertat, ni són lliures del tot -ni les dones, ni per obediències religioses cegues o preses per les màfies.Lluís Andreu Vinyet45 anys, Vic

Creus que tothom hauria de poder votar?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO

IKHARRIQAN N’RÙNSORIATHE LIES OF RACISMLAS MENSONGES DU RACISME

r

Quan es parla de “la nostra identitat” es diu que els “estrangers” volen imposar els seus costums. En general, segons un estudi de Jesús Contreras, de la Universitat de Barcelona, les al·lusions a la cultura, als costums o a la identitat són imprecises, abstractes, i genèriques. Es refereixen més a trets percebuts dels altres (el vel, la poligàmia, la mesquita...) que als trets propis amenaçats. El tema de la “identitat” és molt complex. Sempre que parlem d’im-migració i d’amenaces a la identitat, ens referim sempre a la im-migració dels “pobres”, però mai a la dels “rics”. A més, segons la demògrafa Anna Cabré, si no hagués vingut immigració el segle XX, a Catalunya seriem poc més de 2 milions i mig de persones.

“Els immigrants amenacen la identitat catalana”

LES MENTIDES DEL RACISME (1):

Participa!

Propera pregunta

Creus que és racista la

nostra societat?

Envia la teva opinió a:

[email protected]





4

Oriol Amorós habla sobre el futuro de la inmigración en CataluñaOriol Amoros yasawar ax mustaqbal an yamhajan di katalunya

Oriol Amorós talks about the future of immigration in CataloniaOriol Amorós nous parle de l’avenir de l’immigration en Catalogne

En les darreres setmanes hi ha hagut bastant rebom-bori amb els anomenats centres d’acollida. Quina opinió en té?Rebre els alumnes en el centre ordinari, en una aula d’acolli-da, i que de seguida que sigui possible, s’iniciï el contacte dels nens nouvinguts amb els nens que han vingut una mica abans, és molt positiu, ha donat molt bons resultats, i creiem que és el model a seguir. De vegades té dificultats de recursos, però no de model. Pot ser que una aula d’acollida se’ns quedi petita o que faci falta més personal, però s’ha fet un gran esforç.

Per tant, potser preferiria reforçar aquestes aules d’acollida dins de les escoles que no crear centres externs a les escoles?El Pacte Nacional per l’Educació donava resposta a les necessitats de la matrícula viva. Parlava de la gestió compartida amb els municipis de la matrícula. De la mateixa manera que la matrícula viva és un problema que dificulta la gestió dels centres, també és una oportunitat per afavorir un millor repartiment de l’alumnat, perquè com que s’escolaritzen durant el curs, la intervenció de la comissió d’escolarització és més efectiva. Crec, doncs, que reforçant les aules d’acollida podem donar resposta al problema de la matrícula viva.

Un dels problemes amb què es troben les persones reagrupades és que tenen permís de residència però no de treball. Té alguna acció prevista, el govern, pel que fa a aquest tema?Moltes. Durant l’any 2007 s’han iniciat 24 projectes pilot d’inser-ció laboral per persones reagru-pades. És veritat que aquestes persones tenen una dificultat administrativa per accedir al mercat de treball, però també és veritat que existeix una esclet-

ENTREVISTA A FONDO“Cataluña es, y siempre será, una sociedad diversa”

AMSAQAR GHAR RAJJAXTkatalunya zirabda tadja u ata-qim ij antandint maxtalfaIN-DEPTH INTERVIEW“Catalonia is, and always will be, a society that is diverse”LA GRANDE INTERVIEW« La Catalogne est, et rest-era toujours, une société plurielle »

g

“Catalunya és i serà sempre més una societat diversa”Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració

Entrevista

g

L

ORIOL AMORÓS, Secretari per a la Immi-gració de la Generalitat de Catalunya

Relaxat, Oriol Amorós, Secretari per a la Im-migració de la Genera-litat de Catalunya, ens atén al seu despatx de Barcelona. Respon cada pregunta sense voler passar per alt cap dels temes impor-tants que afecten els ciutadans nouvinguts. La feina, la llengua, la convivència, l’educació i la cultura, Amorós fa un repàs del pre-sent i proposa millo-res pel futur.Sara Blázquez Barcelona




xa per accedir-hi. Hem acabat generant la sensació de que no poden treballar, i sí que poden, el que passa que necessiten una au-torització especial per treballar sense modificar el permís de resi-dència i, en aquest cas, han de guanyar menys del salari mínim interprofessional, que és una limitació injusta. Sinó, poden ac-cedir a un permís de residència i treball propi. Una altra cosa, ens acostem a un període de crisi. Per afrontar-la, cal que totes les persones estiguin treballant dins el conveni laboral, i cal també una taxa d’ocupació femenina més alta, famílies que puguin afrontar un període de dificul-tats amb dos i tres salaris.

I què aportarà el Pacte Na-cional?El país necessita un acord ampli res-pecte la immigració. Cada vegada hi ha més ciutadans que expressen la seva preocupació, diuen que volen fluxos endreçats, que no volen competir pels recursos públics, i que volen accions per a la integració. Per això hem de fer un Pacte Nacional en el que Catalunya doni resposta a aquestes tres demandes, que expressi la seva proposta, tingui o no competències, en tots els àmbits relacionats amb la gestió de fluxos. Hem de fer un Pacte Nacional per a la Immigració per redimensionar aquells serveis públics que s’han vist afectats per l’impacte del fet migra-tori. Per exemple, en salut, la gestió d’urgències, l’assistència primària, o la pediatria, han tingut una gran influència del fet migratori. En canvi, els serveis més costosos, vin-culats a malalties que es tenen amb l’edat, han tingut poc impacte per la immigració. I el tercer element del Pacte és quina mena d’integració volem. Aquí, jo crec que el Pacte Na-cional ha de definir el concepte de cultura pública comuna. Catalunya és i serà sempre més una societat diversa, però això no vol dir que no tinguem elements de cohesió. Aquests elements compartits són els que conformen la cultura pública

comuna, que s’haurà de basar en allò que digui el Pacte, però que pensem que s’ha de basar en els valors democràtics, en els drets humans, en la igualtat entre homes i dones, en els drets de la infància i, per descomptat, en la llengua i la cultura catalanes com a llengua i cultura pública comuna.

Com està el traspàs de compe-tències cap a la Generalitat?En termes relatius, bé. Dic en termes relatius perquè l’Estatut no recull tot allò que demanava

Catalunya, l’Estatut que va sortir de Catalunya el 30 de setembre de 2005 parlava de la gestió de les autoritzacions de treball, i l’Estatut que finalment es va aprovar parla de les gestions de les autoritzacions inicials dels permisos de treball. El permís inicial és aquell que gestiona un empresari, però quan el treballador renova el contrac-te, i modifica l’autorització de treball, aleshores ja no és inicial. El treballador haurà d’anar a fer els tràmits a la subdelegació del

govern. Amb la transferència, fem una valoració positiva, però en termes relatius, perquè el que tindrem és que l’empresari farà els papers a les oficines de Treball de la Generalitat, però el treballador no, seguirà fent-los a la subdelegació del govern. Allò que deia l’Estatut ho tenim. L’Estatut recollia tot el que de-manavem? No. Per tant, relatiu optimisme.

Com veu la situació s’Oso-na?A Vic, les queixes dels ciutadans s’han manifestat específicament amb el tema de competència pels recursos públics. El que necessitem són polítiques progressistes que reforcin l’estat del benestar i que el reforcin per tothom. Vic té unes taxes d’immigració molt altes, però la immigració no només no creix, sinó que decreix, i la singu-laritat que té és un pes important de la immigració africana. Es troba en un estadi de maduresa del fluxe i per tant de moderació. El reagrupament familiar ja s’ha produït en molt bona mesura a Osona, i actua com un element que ajuda i facilita la integració.

Què en pensa de la contra-ctació en origen?Contractactació en origen, sí, si us plau. Necessitem que la gestió de fluxes migratoris es produeixi dins la llei, però donem feina primer als reagrupats familiars, que ja són aquí.

Què li suggereixen aquestes paraules?

Immigració. Motor de canvi.

Racisme. Cervell reptilià.

Vic. Una ciutat representativa de la nova Catalunya.

Manlleu. Un magnífic alcalde.

Ciutadania. Igualtat de drets i deures.

“És veritat que els re-agrupats familiars tenen una dificultat adminis-trativa per accedir al mercat de treball, però també és veritat que sí que poden tre-ballar”

“Hay que aumentar las actuaciones integradoras”“ixasa adanin ancita alindimaj’’

“We have to increase the number of actions to inte-grate newcomers” « Il faut développer les ac-tions d’intégration »

El tema religiós, sobretot el fona-mentalisme, preocupa molt la gent, i més després de les darreres de-tencions a Barcelona. Què creu que hauria de fer el govern o la mateixa ciutadania al respecte?

S’han d’augmentar les actuacions per la in-tegració de les persones, posar aire i oxigen a qualsevol racó poc ventilat de la nostra soci-etat, de manca de comunicació, o de manca de transparència, i defensar un concepte de la ciutadania obert i integrador per tal que no neixin llocs poc oxigenats mentalment, que donen lloc a fonamentalismes com els que hem vist expressats en sectors ultraconservadors de l’Església Catòlica o fo-namentalismes que hem vist expressats per sec-tors ultraconservadors de la religió Islàmica.

g

“Los reagrupados famil-iares tienen dificulta-des para trabajar, pero pueden hacerlo”

“ini iditasan satajamoà yaqsah xasan adxadman, maca zaman adawdan’’“It’s difficult for rela-tives who have arrived to be reunited with their families to work, but it’s possible”« Les bénéficiaires du regroupement familial éprouvent des difficultés pour travailler, mais ils peuvent trouver un emploi »

g





6

El teniente de alcalde de Vic nos habla de la importancia del Mercat del Ram.

Arqayad an vic adanagh yasiwar ax alahamiya nasuq ani omi aqan mirkat di ramThe Deputy Mayor of Vic talks about the importance of the Mercat del Ram. L’adjoint au maire de Vic nous parle de l’importance du Mercat del Ram (Marché des Rameaux)

Mercat del Ram, tradició i modernitat

Els mercats i les fires sempre han estat motiu d’intercanvis so-cials, econòmics i cultu-rals a Vic. El Mercat del Ram n’és un referent, pel seva trajectòria històrica i l’esforç dels professionals de diver-sos sectors, sobretot de l’agroramader. Aquests elements han permès

convertir-lo en una cita ineludible en el calendari firal de la ciutat. El Mercat del Ram és una de les fires més emblemàtiques, tradicionals i populars de Vic, amb història passada, present i futura. Un Mercat consolidat que, coincidint amb l’entrada del bon temps, es converteix en una bona excusa per gaudir de la ciutat. En aquesta nova edició, la mostra de ma-quinària i utillatge agrícola i ramadera o la mostra de bestiar en viu continuen essent els principals atractius. Un seguit de mostres, pels professionals del sector, que plasmen clarament el caràcter agrícola i ramader de la nostra comarca. Pels ramaders i agricultors és un espai de reflexió i debat a través de les Jornades Tècniques, aquest any dedicades al sector del porcí, boví, cunicultor i eqüestre. Tot i ser una fira eminentment agrícola i ramadera, els sectors del comerç, turisme, noves tecnologies i el lleure també hi són presents amb l’objectiu que a tots els ciuta-dans hi puguin participar. Així mateix ho de-mostra l’ampli ventall d’activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques programades durant els tres dies. La tradicional lectura del pregó donarà el tret de sortida al Mercat del Ram. Un gran coneixedor del paper transformador del coneixement i del capital humà en serà el pregoner, Francesc Solà. Una fira, doncs, dirigida als professionals del sector agroramader però també a tots els ciutadans que ens permet recordar els orígens i reivindicar una de les activitats econòmiques més importants d’Osona. Al mateix temps, també promou i accentua el dinamisme que caracteritza Vic, element clau per mantenir la seva capitalitat, i alhora, qualitats que l’han convertit en una ciutat de referència. Bon Mercat del Ram.

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Amic AmazighCoordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Josep BurgayaPresident de l’ImpeVic

Opinió

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

La lluita per la llibertat és un repte pels pobles

Com a natural del Congo de Patrice Lumumba, els anys d’experiència vital m’han permès percebre i integrar el sentit que donava aquest indiscutible líder nacional, inter-nacionalment assassinat, a l’auto-determinació dels pobles oprimits. La lluita per a l’alliberament és un repte vital dels pobles, que hom redueix a una simple i capriciosa guerra dialèctica, quan s’utilitza banalment com a arma amenaçado-ra de la desestabilització d’ordres in-justament establerts. La història de la república democràtica del Congo des de la lluita dels seus pobles per a la independència fins l’estat actual persistent de dominació diversa i espoliació de totes mena i autories, és paradigmàtica. L’opressió de la qual són víctimes diversos pobles congolesos, africans i d’altres indrets del planeta, simplement ha anat canviant en dos aspectes: interessos conjunturals i geoestratègics més o menys camuflats; i justificació de les barbàries comeses amb discursos

meticulosament elaborats, actu-alitzats i imposats a les agendes mediàtiques. El que no ha variat és la privació als pobles realment dominats, del dret de decidir autò-nomament sobre aspiracions, valors i interessos comuns. Molts pobles veuen minvades les expectatives de desenvolupament autònom com a projectes nacionals consolidats amb història, valors culturals i d’altres valors socials. A tall de recomanaci-ons bibliogràfiques, un exemple de la vessant colonial i conquistadora de la submissió de poble a poble el trobem en els texts oficials de reco-neixement de l’Estat independent del Congo per les autoritats dels EU i del regne de Bèlgica, esmentats a l’obra del professor Isidore Ndaywel è Nziem, sobre la història general del Congo (1998).

d

Saoka Kingolo

g

Living together in Osona

Hay que conseguir una sociedad donde mujeres i hombres seamos iguales

ixasa nawad gha ij mo-jtamaà mani idaza ayazan atimgharin am kifkif We have to build a society in which men and women are equalIl nous faut mettre en place une société où hommes et femmes sont égaux

Qüestionem-nos per transformar

La violència masclista rau en la desigualtat de poder entre dones i homes, dins un sistema patriarcal potenciat per la tradició moral dels darrers dos mil·lennis. La violència contra les dones és el resultat d’his-tòriques relacions de dominació masculina i subordinació femeni-na, que es produeixen i reproduei-xen generació rera generació, en el si de totes les cultures i tradicions presents a la nostra societat.La gran majoria de dones, i en especial les dones joves, tenim més recursos que les generacions ante-riors. Malgrat això, algunes formes de discriminació persisteixen, potenciades també per la presència d’altres cultures on és més viva, i també n’apareixen de noves: més atur, temporalitat laboral, sobrequalificació, grans exigències (doble i triple jornada laborals). Tot això sense que s’hagin redefinit les nostres relacions amb el homes i les tasques adjudicades al seu rol tradi-

cional. La cultura, per estrany que ens sembli, és dinàmica, canviant. Els experts diuen que quelcom es-devé tradició quan té més de 7 anys d’antiguitat. Així, a les dones ja fa molts anys que ens eduquen per entrar a l’àmbit productiu (mercat laboral), però, i als homes? s’edu-quen per assumir la responsabilitat en l’àmbit reproductiu (la llar, la cura i la família)? Us vull convidar a reflexionar sobre els nostres hàbits, sobre les relacions dona-home de la vida quotidiana que us/ens envolten. Us proposo de fer un esforç cap a un objectiu comú: una societat més equitativa. És a dir, una societat on tots i totes siguem: iguals davant la llei, diversos en les nostres identitats i complementaris en el reparti-ment de les tasques, les responsabilitats i el poder.

Ruth Arcarons DONA, Joves Nacionalistes per a la Igualtat www.dona-jni.cat

ixasa nawad gha ij mo-jtamaà mani idaza ayazan jtamaà mani idaza ayazan

d

Saoka Kingolo nos habla de la confluencia entre soberanía e inmigración en Catalunya

Saoka Kingolo tessawarenegh x’lälaka jar lhukuma del hijra di catalunyaSaoka Kingolo speaks of the convergence between sover-eignty and immigration in CatalunyaSaoka Kingolo nous parle des rapports entre souveraineté et immigration en Catalogne



Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

Sara Blázquez Vic

El darrer diumenge 10 de febrer a la tarda va tenir lloc a l’OAR Vic un campionat triangular amistós que va enfrontar les seleccions d’Àfrica, Europa i Amèrica, formades per jugadors osonencs, que molts d’ells juguen també en diversos equips comarcals de futbol. En total hi van participar un centenar de persones. Miquel Vinyet, que actu-alment juga amb l’Aiguafre-da, és un dels jugadors que va participar al torneig amb la selecció d’Europa, i també va ser-ne el seleccionador, “vaig buscar un bon equip, i la gent va acabar molt contenta. Estic segur que si es torna a fer, la gent repetirà segur”. El torneig tenia

com a objectiu fomentar la convivència i la

integració a tra-vés de l’esport.

Sudamèrica va guanyar l’Àfrica, Europa va fer el mateix amb els africans

i també es va imposar a

la selecció su-damericana en el

darrer partit. “Tot el que sigui acostar-nos, està

molt bé”, diu Vinyet, que a part de futbo-lista és també psicòleg de l’esport. “L’esport pot ser una molt bona eina de convivència

i de cohesió social, s’ha de saber aprofitar”, explica. A més, segons diu, “l’activitat esportiva està vista amb bons ulls per totes les cultures, i és neutre, lliure d’ideologies”. Un exemple és la primera divisió de futbol,

on cada equip compta amb jugadors d’arreu del món, “hem d’inten-

tar que això també passi als equips de la comarca”.

La iniciativa va sorgir de l’Associació Amic Ama-zigh que, conjuntament amb l’Ajuntament de Vic, ja varen organitzar

l’any passat un partit de futbol entre la selecció

Amazigh i una selecció mundial, amb jugadors d’orí-

gens diversos. Aquest any, l’Institut Municipal d’Esports va fer el contacte amb l’OAR i l’IMAC va facilitar els trofeus. Ho van gestionar conjuntament Cultura i Esports. Segons els partici-pants hi va haver un bon ambient, i un gran respecte entre els equips, “no hi va haver un excés de competitivitat”, diu Vinyet. Durant la mit-ja part, els participants van fer un te i després dels partits es va fer el lliurament de premis i un berenar de germanor.

Breus Societat

I

La vida quotidiana a Ghana, en una exposició “D’allà a aquí: de Chamba a Vic”. Així és com es diu l’exposició que des de l’1 de març i fins el 5 d’abril es pot visitar al Centre Comunitari de Vic. L’expo-sició mostra, a través de fotografies, la vida quotidiana a Chamba (Ghana, Àfrica), a través de les festes, les danses, els jocs l’organització familiar i social, els serveis, i també les neces-sitats bàsiques d’aquesta comunitat, com la canalització i la potabilització de l’aigua per als usos més bàsics. Ho organitza CHAYA (Chamba Youth Association), el Pla de Barris de l’Ajuntament de Vic i Veus Diverses. També hi col·labora l’Associació de Ghanesos d’Osona. Una exposición muestra la vida cotidiana en Chamba (Ghana)

Ij nalmaàrid yascan alhayat alàadiya an ghamba(ghana)An exhibition displays everyday life in Chamba (Ghana).Une exposition se penche sur la vie quotidienne à Chamba (Ghana)

Els convenis, en diverses llengüesLa Generalitat ha posat a disposició dels ciutadans uns quants convenis col·lectius traduïts a altres llengües, malgrat que no hi són en català. Es tracta del conveni del sector de la construcció al rus, així com el d’hostaleria i turisme de Catalunya, mentre que el conveni de les Indús-tries Càrniques, d’àmbit estatal, ha estat traduït a l’àrab.La Generalitat ha traducido algunos convenios laborales al ruso i al árabe

Geniralitat atarjam ca itifaqiyat narxadmat gha iras natrusyawact àawad ataàraft The Generalitat has translat-ed some labour agreements into Russian and Arabic La Generalitat a traduit certaines conventions collec-tives en russe et en arabe

“A totes les cultures els agrada l’esport”

El Campeonato Mundial de Fútbol de Vic agrupó un cen-tenar de jugadoresAmh-izwa nadunact nat-cama odar di vic tasmun aktar zi amya ilàaban

The Football World Champi-onship in Vic brings together a hundred playersUne centaine de footballeurs se sont retrouvés à Vic à l’occasion du Championnat du monde de football

g

Ij nalmaàrid yascan alhayat alàadiya an ghamba(ghana)

Geniralitat atarjam ca





8Reportatge

TRES RELIGIONS

A LA CIUTAT DELS SANTS

…

El tema del mes

La convivencia interreligi-osa en la ciudad de Vicatàayuc nadayanat di tandint an vic

Inter-religious coexistence in the city of VicLes rapports interreli-gieux à Vic

Fa quaranta anys que Lluís Rocas-pana és a l’Església del Remei, un dels barris de la capital osonenca que ha acollit el major nombre de ciutadans d’origen estranger. La parròquia té una gran projecció dins el barri, i fa la funció d’aten-dre la seva gent. “El meu referent sempre ha estat el pare Rambla, i jo continuo la seva obra social de relació amb la immigració”, diu Rocaspana, el rector de la parrò-quia. I és que després de trenta anys ajudant als més necessitats, l’any 1998 es va trobar amb “una experiència nova, va arribar un allau d’immigració molt forta”. Des de llavors, l’Església del Remei s’ha convertit en la casa de tots. Els diversos col·lectius religiosos que tenen dificultats per trobar un local on celebrar els seus actes, sobretot les persones procedents de Nigèria i Ghana que practiquen la religió evangèlica pentecostal, han trobat lloc en aquest centre del Remei. “Hem de ser acollidors, no crear diferències”, recomana Rocaspana. El pentecostalisme és una denominació cristiana protestant que va sorgir al començament del segle XX i que dóna una forta èmfasi al do de llengües de l’Es-perit Sant. Creuen en la doctrina protestant evangèlica, en la con-fiabilitat i autoritat de la Bíblia i en la necessitat de la conversió. Els pentecostals, però, posen un èmfa-si major en l’experiència espiritual personal. Aquest tipus d’evangelis-

tes són la denominació protestant més nombrosa, encara que no hi ha xifres precises. A Osona existei-xen diversos grups pentecostals, que es van fer visibles als mitjans fa uns mesos per les queixes que van rebre dels veïns, “les seves celebracions són sorolloses”, diu Rocaspana, “però aquí tenen certa permissivitat”. Segons el pare Lluís de l’Església del Remei, llegeixen i comenten la Bíblia, “però les seves celebracions són molt espontàni-es”. Segons diu, tenen un pastor que té uns quants ajudants, fan pregàries, canten, i fan ús de la música, “també tenen molt diàleg entre ells”. És evident que les seves celebracions religioses poc tenen a veure amb la tradició catòlica silenciosa, o amb les oracions i reflexions musulmanes. Potser és per això que són el grup a qui més els costa trobar locals per ubicar els seus centres de culte. El grup d’evangelistes pente-costals que usa com a centre de culte l’Església del Remei ja fa set anys que hi és. “Ells ho van dema-nar, suposo que per proximitat, i per veïnatge els van deixar els locals. Per què negar-los-els si són veïns?”, es pregunta Rocas-pana. “A sota de casa suposari-en un mal de cap, però pel sol fet de ser d’una altra religió”.De totes maneres Rocaspana els recomana que busquin un local on ubicar els seus centres de culte, ja que per a ell comença a representar massa feina haver-se

d’ocupar de tot, i fa una crida a les persones que disposen de locals perquè els lloguin “sense cap mena de por”. Per evitar les queixes dels veïns, al final de la darrera legisla-tura es va acordar que un bon lloc per ubicar aquests centres podien ser els polígons. Rocaspana afirma que “ells només necessiten espais, però que no estiguin tan separats del nucli, sinó els ignorarem”. El mateix és el que opina Jamel el Meziani, president del Centre Cul-tural Islàmic, situat al carrer Sant Pere, “les lleis que ens fan anar al polígon són injustes, al Marroc la catedral està dins la ciutat, perquè la gent no ho rebutgi”. I és que el Meziani creu que d’aquesta manera no es crea la convivència, “posarien una església a la munta-nya? No, això ho fan perquè no ac-cepten un centre diferent, encara no han acceptat l’arribada d’altres cultures, i llavors, per què parlen de democràcia?”, es pregunta. Ara farà 20 anys que Jamel el

Meziani és a Vic, “jo me n’anava a estudiar a Oslo, però el destí

em va fer quedar aquí. He conegut la cultura catalana i molt bona gent”, diu. A més reconeix que “cada vegada tinc la visió més oberta”,

tot i que abans de venir ell pensava que a Europa tindria

molta més llibertat, “m’ha passat el contrari”. Segons diu,

al Marroc ningú discuteix qui té drets i qui no, “tant cristians, com

Vic, una de les ciutats amb més tradició catò-lica del país, s’ha trobat en els darrers anys amb un gran repte, acollir milers de perso-nes procedents de dese-nes de països diferents que, lògicament, han arribat acompanyats de les seves cultures i religions.

Sara Blázquez Vic

g

F:

Jo

sep

Ma

ria

Bru

ger

aF

: S

ag

i S

erra



Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

gJoan Soler, religioso claretiano, habla sobre las religiones en OsonaJoan Soler, dij odayani diglisya ya-sawar ax adayanat di osona

Joan Soler, Claretian priest, talks about the religions of OsonaJoan Soler, membre de la congré-gation des Fils du Cœur de Marie, nous parle des religions dans le canton d’Osona

Diàleg interreligiós: diàleg inter…què?

Les nostres societats europees, d’unes desenes d’anys ençà han optat, amb més o menys conscièn-cia per convertir els afers religiosos en afers purament individuals… Bé, de fet, han optat finalment per

convertir tots els afers en afers individuals… En aquest moment, molts/tes“catalans/nes de tota la vida” ens trobem confrontats a unes realitats que ens resulten força insòlites: les qüestions religioses/espiritu-als s’han convertit per a una gran part de nosaltres en “tabú” – “no es mira, no es toca, no se’n parla”… si no és per criticar – i sovint amb força raó - les postures tancades de les jerarquies cristianes-catòliques o musulmanes. Però, d’altra banda, una bona part dels/les nous/ves catalans/es arriben amb bagatges religiosos dels més diversos, amb postures que – com solen ser també les de la societat d’acollida – van des de notables capacitats de diàleg fins a postures tancades o radicals: les creences – cristianes, musulmanes, atees o hindús… - estan arrelades en alguns nuclis de persones amb capacitats notables de diàleg, però també en grups amb graus diversos d’intransigència. Ens és urgent, com demanen de fa temps una colla de sociòlegs, psicòlegs, etc., replantejar-nos plegats el possible valor de l’experiència religiosa/espiritual, la riquesa d’entrar en processos de diàlegs i col.labora-cions mútues - tot respectant les diverses identitats - que ens portin a “des-enquistar” actituds tancades i a obrir-nos, plegats,a les riqueses que la tradició religiosa/espirituals dels/les altres ens pot oferir. Aquesta és una aventura humana molt més interessant del que ens puguem imaginar. Una aventura que comença, i això no deixa de ser molest - amb el reconeixement de la nostra ignorància radical de molts d’aquests temes.

musulmans, com jueus tenen els seus centres, els seus cementiris... Sóc ciutadà o no sóc ciutadà?” dubta en Jamel. Ell està conven-çut que sí, és per això que des del Centre Cultural Islàmic participen a l’associació de veïns, organitzen jornades de portes obertes i es de-claren oberts al barri, “la mesquita és de tothom, és de Vic”. Segons diu el Meziani, el que falta és comunicació, “quan no coneixes els altres, tens idees equi-vocades. A més, hi ha gent que vol crear por, i això és fàcil. És fàcil destruir, però construir és difícil”. El Meziani també és conscient que arrel de les últimes detencions a Barcelona, la població té una certa desconfiança cap als musulmans i les mesquites. “Qui fa aquestes coses (es refereix als atemptats), no ho prepara a la mesquita. La mesquita és un lloc públic. De

la mateixa manera que ETA no va al mercat a preparar les seves accions”. Per les persones musul-manes, la mesquita és un lloc de trobada, a més de ser un espai de reflexió. A la capital osonenca n’hi ha dues, mentre que a la resta de la comarca n’hi ha unes quantes més repartides per altres munici-pis com Manlleu o Torelló. Els musulmans van a la mesqui-ta, al menys, cinc vegades al dia, ja que la pràctica de la seva religió re-quereix fer cinc oracions principals, d’entre cinc i deu minuts, que estan repartides durant el dia. No hi ha una hora exacta per a cada oració, depèn de la posició del sol en cada moment de l’any es fan a una hora o a una altra. És una obligació pels musulmans fer les oracions en grup, per això és molt important per a ells disposar de locals preparats per a fer-ho. “Mesquita vol dir agrupar”,

diu Jamel el Meziani, “és un dels llocs on fem vida social, on tenim contacte amb la gent, és un lloc de trobada”. A més, segons diu el pre-sident del Centre Cultural Islàmic, “cadascú és lliure d’anar a la mesqui-ta quan vol, s’hi pot anar a llegir, s’hi fan classes, hi ha discursos...”. També assegura que es tracta d’un local obert a tothom, i és que entre els llibres que hi ha a la mesquita s’hi pot trobar l’alcorà en català. Tant Rocaspana com el Mezi-ani coincideixen en que “quan les persones immigrades puguin vo-tar canviarà la cosa”, “una persona no es pot integrar si no té drets”, afegeix el Meziani, “a qui no té drets no se li poden imposar uns deures”.

Joan Soler. Religiós Claretià

Opinió

Fa un any i mig que els responsa-bles de l’església pentecostal de Vic van decidir suspendre totes les celebracions i trobades que anaven realitzant a una nau dels Habitatges Montseny. L’Ajunta-ment de Vic els va comunicar que s’havien de buscar un altre lloc. És per això que algunes de les seves celebracions es van tras-lladar a l’església del Remei.Però la polèmica va despertar quan la comunitat pentecostal va voler ubicar el seu centre de culte a la Rambla Josep Tarrade-llas, i va haver de desistir degut a la campanya contrària dels veïns, que va encapçalar Josep Anglada. Com a conseqüència, l’Ajuntament va accedir a cedir

les naus dels Habitatges Mont-seny de manera provisional fins que la comunitat trobés un altre lloc on ubicar el seu centre en un dels polígons industrials d’Osona. El consistori va definir aquest tipus de cerimònies com a “il·legals”, ja que no està previst en els plantejaments urbanístics de les naus que acullin activitats religioses. Esquerra Unida i Alternativa de Vic va acusar l’alcalde d’alesho-res, Jacint Codina, d’enganyar els feligresos de l’església pente-costal i d’haver-los deixat “al carrer”. El partit va exigir que es garanteixi la llibertat de culte a Vic.

L’església pentecostal de Vices va veure obligada a tancar el seu local

gEn Vic conviven católicos, musulmanes i pentecos-talesdi vic atàican atas naday-ant katulikos imsarman adwatas anaghnit

In Vic, Catholics, Muslims and Pentecostalists live alongside each otherCatholiques, musulmans et pentecôtistes cohabitent à Vic

F:

Jo

rdi

Pu

ig





10

UGT. AMIC, VicAssociació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, ManlleuAssociació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball OTG (Oficina de Treball OTGde la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia Urbana93 885 00 00

Mossos d’Esquadra93 881 57 00

Bombers93 886 25 25 oficines93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Telèfon: 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Telèfon: 932 090 743 Cor-reu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Telèfon: 932 120 916 [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Telèfon: 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Telèfon: 933 227 [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022. Barcelona Telèfon: 934 341 [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTelèfon 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022. Barcelona Telèfon: 932 541 199

GUIA DE SERVEIS

Cultura

LENGUAAprende a poner la fecha correctamente en catalánIZRANCheb balowski, wenni tugha yghennej ydech-chen lmachru’’ jar barce-lona d’lajazair

MUSICThe ex-singer with Cheb Balowski starts a new project spanning Barce-lona and AlgeriaMUSIQUELe nouveau projet de l’ex-chanteur de Cheb Balowski, à cheval sur Barcelone et l’Algérie

F: I

KER A

MA

S

Sopa de lletres

M O S E N A H G

I A A L A T A C

E N R I O R U A

C G O R P B R U

N L I O O T E C

E E D M X Q P A

N S U A I L U L

O R A N N O T I

S E D E E M I B

O I A S S A T I

Llengua

INSTITUCIONS CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONA

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

Avui us podeu distreure fent aquesta sopa de lletres de gen-tilicis (paraula que designa la nació d’una persona).Busqueu en vertical, en horit-zontal i en diagonal 10 gentili-cis de diferents llocsUn cop fet, mireu si ho heu en-certat...

Guia de Serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

LENGUA Busca gentilicios en la sopa de letras!TOTALAYT (IRAS)Yazu ax familia di alkalimat almutaqatiàa

LANGUAGE Look for the nationalities in the word square!LANGUEDécouvrez les gentilés qui se cachent dans ces mots mêlés

Solució:

M O S E N A H G I A A L A T A C E N R I O R U A C G O R P B R U N L I O O T E C E E D M X Q P A N S U A I L U L O R A N N O T I S E D E E M I B O I A S S A T I




Preguntes Creuades Darrera hora

Cultura

Les preguntes del Mamadou

La Imma respon:

On vius?A Vic.

Estàs casada?No, però tinc parella.

Què t’agrada menjar?M’agrada molt menjar, sobretot la pasta. El que més m’agrada és un bon plat de macarrons.

A mi també. Com es diu el teu pare?Ramon, i ma mare Imma, com jo.

Quants anys tens?29 anys. Els vaig fer fa dues setmanes.

On has viatjat?He anat a Itàlia, a Portugal, a Bèlgica, a França, a Anglaterra i a Holanda.

Has estudiat?Sí, vaig estudiar Ciències políti-ques.

La política no és correcte... Què t’agrada fer el cap de setmana?Descansar, anar a menjar fora, trobar-me amb els amics, anar a fer una cervesa...

El Mamadou respon:

Quant temps fa que vius a Osona?Fa 3 anys i 5 mesos que visc a Tona.

I què t’agrada més de Tona?M’agrada la gent de Tona, pas-sejar per la muntanya, i parlar amb la gent. La veritat és que m’agrada tot, fins i tot el fred.

Hi tens família aquí?Sí, hi tinc un germà.

I a Mali?També. Hi tinc la meva mare. Fa 3 anys i 5 mesos que no la veig, però sempre que puc la truco. Quan fa dies que ho faig, s’enfa-da i em renya.

Què és el que més enyores del teu país?La família. M’agradaria tornar i construir una casa, tenir una dona... Ara estic aquí per treba-llar i buscar-me la vida. De mica en mica, s’omple la pica.

Què t’agradaria millorar de la teva feina?Estic molt content amb la meva feina, treballo a gust.

Quants idiomes parles?Parlo el bámbara, que és la llengua nacional, el kasonké, el francès, el castellà i una mica de català.

Quants anys tens?34

Vas estudiar a Mali?Sí, vaig estudiar a l’Escola fran-cesa, i després vaig treballar al camp, de mecànic...

Què fas els caps de setma-na?M’agrada ballar, prendre el te amb els amics, xerrar i mirar pel·lícules.

Les preguntes de l’Imma

El Soldà, el formatge i els ratolinsHi havia una vegada un soldà que vivia en un palau. Li agradava molt el formatge i en menjava molt, però resulta que l’olor del formatge havia atret centenars de ratolins, que se’l menjaven. Va cridar els seus consellers i els va dir que si no feien fora els ratolins els desterraria del regne. Els consellers, després de molt pensar, van decidir portar molts gats. Els ratolins van marxar espantats, però llavors els gats no volien marxar. Així que van portar gossos, que van aconseguir espantar els gats, però que llavors tampoc volien marxar. Van portar centenars de lleons, però un cop havien marxat els gossos, no volien marxar. I per espantar els lleons van portar elefants. Però tampoc es volien moure del palau. Un dels consellers havia llegit que l’única cosa que espantava els elefants eren els ratolins, i el soldà va haver d’acceptar. Ara, els ratolins tornen a córrer pel palau men-jant-se el formatge, però el soldà no està enfadat perquè pensa que és millor viure amb ratolins que no pas amb elefants.

CONTE D’IRAN

CUENTO DE IRÁNATH-AJIT AN IRAN

STORY FROM IRANUN CONTE IRANIEN

La Revista Mà va participar el darrer 29 de febrer a les VI Jornades de Comunicació Local i Ciutat, aquest any dedicades a la Comunicació de Proximitat i Immigració, i que van ser organitzades per la Taula de Comunicació i pel Col·legi de Periodistes.La publicació va estar convidada a fer una presentació dins la taula rodona Diversitat cultural i espais de comunicació. Presentació de diferents experiències de mitjans de comunicació de proximitat gestionats per les persones immi-grades, juntament amb El Mirador, setma-nari informatiu dels immigrants hindús, paquistanesos i ciutadans de Bangla Desh, Mundo Hispano, Canal Latino i Radio Gladys, al Palau Robert de Barcelona. A la presentació es van destacar els trets diferencials de la publicació: és comarcal, intercultural i en llengua catalana, fets que no comparteix amb la resta de mitjans amb

els que va compartir taula. Benito Bueno, director de Radio Gladys, va destacar que els elements d’integració del seu mitjà són la cultura i la música llatinoamericana. Javid Mughal és el director d’El Mirador, una publicació que recull informació sobre el Pakistan i sobre Catalunya, amb la carac-terística que té dues portades, ja que els paquistanesos llegeixen de dreta a esquerra. Mundo Hispano i Canal Latino són mitjans llatinoamericans.Així doncs, la Revista Mà és l’única publi-cació en català i que fa ús de la catalanitat popular com a element integrador, amb un model lingüístic innovador, ja que no n’existeix cap altra que, a part d’escriure tots els textos en català, introdueixi petits resums en castellà, amazigh, àrab, anglès i francès. La publicació osonenca, a més, és l’única que agrupa diverses cultures.

La Revista Mà participa a unes jornades de Comunicació i Immigració

La Revista Mà participó en las jornadas “Comunicación de prox-imidad e Inmigración”Almajala Ma atcarak di ayraw ``alh-iwar nataqarub ad yamhajan

The Magazine Mà participates in the conference on “Proximate Communication and Immigration”Le Magazine Mà a participé aux journées « Communication de prox-imité et immigration »

g





12




Preparació

· Cerndre tots els ingredients secs i afegir-hi, després, poc a poc, la mar-garina amb una forquilla.· Quan s’hagi agregat la margarina, s’han d’afegir els ous i batre la barre-ja fins aconseguir una consistència ferma. Després, agregar la llet, la vainilla i la llimona.· El pas final, afegir-hi les panses.· Greixar i enfarinar un motlle allargat de 25 centímetres, buidar la barreja a dins, i posar al forn a 110ºC durant una hora.

*

CuinaQuè fem aquestcap de setmana?

Pa de pessic anglès

Ingredients per a 4 persones

· 2 tasses de farina· 2 culleradetes de pols d’enfornar· 1 tassa de sucre molt· 1/3 tassa de margarina· 2 ous· 1/3 tassa de llet· 1/2 culleradeta de vainilla· 1/2 culleradeta de ratlladura de llimona· 1/2 quilo de panses de raïm

El Mercat del Ram té uns orígens molt antics, diuen que ja se’n parlava l’any 875. Mica en mica, va anar superant els límits de la ciutat vella de Vic i, ara, les diferents acti-vitats es realitzen per tota la capital d’Osona. L’activitat més tradicional és el mercat de palmes i llorers, que se celebra el dissabte de Rams, i on s’hi poden trobar palmes decorades i treballades, palmons grans i palmons petits, a part de llorers.Però fa uns anys, el Mercat del Ram s’ha obert a tot tipus de sec-tors econòmics, ha ampliat molt la seva oferta i s’ha convertit en una fira agrícola i ramadera, que durant els dies que dura ocupa pràcticament tota la ciutat. Aquest any, el Mercat del Ram se celebrarà els dies 13, 14, 15 i 16 de març, encara que durant tota la setmana es fan tota mena d’activitats artesanals, culturals i esportives. Enguany, el tret de

sortida d’una de les fires més tradicionals de la comarca el donarà Francesc Solà, director

i gerent de Fira 2000, SA de Barcelona, que és el pregoner.

Pretén ser un punt de trobada i de negoci

per empreses del sector agro-ra-mader i, alhora,

una proposta cultu-ral i lúdica per a tots

els públics. El bestiar serà, com cada any, el gran protagonista,

a l’interior del recinte firal es podran veure els porcs i les vaques, mentre que a l’exterior

hi haurà exposades les mostres d’utillatges ramaders, maquinària agrícola, vehicles industrials i au-tomòbils, horticultura i alimenta-ció. En aquesta nova edició, però, les energies renovables han pres més protagonisme amb la creació d’un espai dedicat exclusivament per aquest sector. Una altra de les novetats és que s’ha recuperat la mostra comercial on hi haurà l’exposició de diferents productes del sector del comerç.La Fira inclou, en el seu programa paral·lel, un ampli ventall d’ac-tivitats ramaderes. Les Jornades Tècniques, el Concurs de Canals Porcines, el Concurs de Guarà Català (inclòs dins les activitats d’Equinàlia) o la mostra de bestiar en viu, en són algunes.Aquest any, el Concurs de Canals Porcines arriba a la seva 26a edició, i donarà a conèixer els premiats el dissabte 15 de març. Paral·lelament, el mateix dissabte a partir de les 11 del matí tindrà lloc el Concurs de Guarà Català,

al recinte firal el Sucre i a la tarda, es podrà visitar una exposició d’ases i guarans.Una altra de les novetats d’aquest any són els dinars populars que tindran lloc dissabte i diumenge, 15 i 16 de març. El plat principal serà la vedella, que oberta en canal haurà estat rostida durant hores. El dinar també inclou amanida i postres, i tindrà un preu de 15 euros.Cal destacar que aquest any, el bombers de Vic celebren el seu 150è aniversari, i per aquest motiu han programat un seguit d’activitats que es portaran a terme durant tot l’any. Coincidint amb els dies del Mercat del Ram, els visitants podran veure una mostra dels diferents vehicles terrestres dels que actualment disposa l’equip de Bombers de la Generalitat. També es podrà veure el descens d’un helicòpter.Les altres activitats i mostres que es podran veure durant els tres dies de durada del Mercat del Ram seran el III Open Internacional d’Escultures amb Motoserra, la Fira del Dibuix i del Fang, l’Equi-nàlia, els inflables per als infants o una carpa per promocionar el comerç de la ciutat de Vic.

El Mercat del RamPel Mercat del Ram, Vic es vesteix de festa. Es va crear al voltant del tradicional mercat per la compra de palmes, palmons i llorer, per a la celebració del diu-menge de Rams. El mer-cat ha anat ampliant tant la seva ublicació com el seu contingut original fins a esdevenir una gran fira multisec-torial.Sara Blázquez Vic

gEl Mercat del Ram se ha convertido en una feria dedicada a la agricultura i la ganadería asuq ani omi aqan mirkat di aram yadwar dij anwam-saga itahtama satfadjaht

The Mercat del Ram is a fair dedicated to agriculture and livestock farming Le Mercat del Ram (Marché des Rameaux) s’est transformé en salon de l’agriculture et de l’élevage

COCINAAXXAM U SANWI

COOKERYCUISINE





14

Consells del mes 1. L’empresa està obligada a entregar-vos el certificat d’em-presa. 2. Quan l’empresa no us entrega el certificat o ronseja, presenteu-vos igualment a l’oficina de l’INEM i sol.liciteu la prestació DINS DEL TERMINI DE 15 DIES. Si sol.liciteu l’ATUR fora del termini de 15 dies se us descomptaran de la prestació els dies que hàgiu tardat a sol.licitar-la. L’INEM considerarà gastats els dies que hagin passat.3. Heu de fitxar, és a dir presen-tar-vos a l’INEM per renovar la demanda d’ocupació (que esteu buscant feina) en les dates que us indiquin, fins i tot quan no tro-beu feina i no esteu cobrant cap tipus de prestació. En cas contrari, si en un futur heu de sol.licitar algun tipus de subsidi o ajuda, us ho poden denegar per no haver anat renovant/fitxant de forma continuada. 4. El principi general és que, si plegueu vosaltres de l’empre-sa, no teniu dret a ATUR i en aquest cas, heu d’estar com a mínim tres mesos cotitzant en una altra empresa per tenir dret a cobrar l’ATUR posteriorment. Per tant, si teniu problemes perquè l’empresa incompleix les seves obligacions, no respecta els vostres drets, etc. assessoreu-vos abans de prendre la decisió de plegar voluntàriament i un bon lloc per fer-ho és a l’ASSES-SORIA LABORAL D’UGT.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Mari Moyano,delegada comarcal de la FIA-UGT d’Osona

gTRABAJA CON DIGNIDADInformación laboral sobre cuándo i cómo cobrar el paro IXEDDEM SE’L ÄZZixbar iyxadaman ax marmi ad mamac gha xadsan as-umaj

WORKING WITH DIGNITYInformation about when and how you can get unemploy-ment benefitUN TRAVAIL DIGNEInfos emploi: comment et quand toucher le chômage ?

La prestació d’aturL’ATUR és la prestació que paga l’Estat quan ens quedem sense feina. Per tenir dret a cobrar-lo hem d’haver cotitzat en els darrers 6 anys, com a mínim, un any a temps complert des de l’últim cop que vam cobrar l’ATUR. No hem d’haver plegat voluntàriament de l’última feina, ha de ser l’em-presa qui extingeix el contracte per acomiadament (tant és el tipus d’acomiadament: objectiu, pro-cedent o improcedent), fi del periode de vigència del contracte, fi d’obra o servei, etc. L’extinció per voluntat del treballador només dóna dret a ATUR en supòsits molt reduits i específics.Per tramitar la prestació tenim 15 dies des de la finalització del contracte i hem d’aportar el CERTI-FICAT D’EMPRESA i algun document que acrediti que no hem plegat voluntàriament del lloc de treball. El temps de gaudiment va de 4 mesos fins a un màxim de 2 anys en funció del temps que hàgim cotitzat a la seguretat social en els darrers 6 anys. La quantitat que cobrarem es calcula a partir de la mitjana de les bases de cotització (la quanti-tat que l’empresa fa constar mensualment com a salari global i pel qual cotitza) dels últims 180 dies, que consten al CERTIFICAT D’EMPRESA. En els 6 primers mesos cobrareu el 70% d’aquesta mitjana i partir del setè mes, el 60%. Ara bé, la quantitat mà-xima que paga l’INEM per l’any 2008 és de 1.055,33€ sense cap fill a càrrec; 1206.10€ amb un fill a càrrec; i 1356.86€ amb 2 o més fills a càrrec. SITUACIONS ESPECIALS: Per saber quant temps cobrarem de prestació, únicament contaran les cotitzacions que hàgim realitzat des de l’últim cop que vam gastar ATUR. Si ens han quedat dies/me-sos pendents de l’última prestació, es pot optar per cobrar els dies pendents anteriors, però en cap cas s’acumulen. Si s’extingeix el contracte mentre es-tem de baixa, hem de tramitar el pagament direc-te a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, però cobrarem i estarem ja gastant ATUR. Un cop ens donin l’alta mèdica, hem de tramitar la prestació en els 15 dies de termini, per tal de seguir cobrant de l’INEM i perquè ens cotitzin el periode de baixa mèdica que hem cobrat de la Seguretat Social.

Abans de ser la responsable de la FIA-UGT treballava a Puigneró. Com va viure el tancament de la fàbrica?Molt malament, jo pensava que Puigneró seguiria endavant, almenys la fàbrica de Sant Barto-meu del Grau, però la denúncia de la competència va fer tancar les tres empreses. Encara ara, els de l’última empresa que va tancar, la de Sant Bartomeu, no hem cobrat.

Després es va encarregar del sector des d’UGT...Jo ja estava al comitè d’empre-sa des de feia 8 anys, i venia al sindicat una vegada per setmana. Després, quan em vaig quedar a l’atur, vaig veinr al sindicat i més tard em van deixar al càrrec de la FIA-UGT de Vic.

Com veu actualment el sector del tèxtil i tots els sectors que abarca la FIA?Malament. La crisi del tèxtil no només va afectar Puigneró, està afectant totes les empreses. Del sector tèxtil ja en queden poques i les que hi ha són petites. La més gran és Embasa, de Sant Boi de Lluçanès. Amb les empreses químiques passa el mateix, són petites. Les més gran tenen 100 treballadors,

però en general solen tenir uns 30 treballadors.

En què consisteix la seva feina?Jo assessoro els delegats. També els vaig a visitar a les empreses quan surten les taules salarials, els vaig a portar convenis... I quan és època d’eleccions, doncs faig eleccions.

La feina que fa és bastant dura. Ho és més pel fet de ser una dona?Al principi em trobava que molts treballadors preferien parlar amb el meu company. Els agrada més parlar amb un home que amb una dona, si tenen problemes, però ara s’hi han acostumat. Més que res, ara a qui troben és a mi. I pel que fa als horaris, no saps mai a quina hora arribaràs a casa. T’hi acabes acostumant, però la feina de casa, per exemple, l’he de fer els caps de setmana.

Quines recomanacions faria a un treballador?Que s’afiliï a un sindicat, i si pot ser UGT, millor. Rebrà assessorament i tindrà les notícies de primera mà, perquè sempre els ho portem tot.

Heu de fitxar, és a dir presentar-vos a l’INEM per renovar la demanda d’ocupació (que esteu buscant feina) en les dates que us indiquin, fins i tot quan no trobeu feina i no esteu cobrant cap tipus de prestació. En cas contrari, si en un futur heu de sol.licitar algun tipus de subsidi o ajuda, us ho poden denegar per no haver anat renovant/fitxant de forma continuada. 4.

una altra empresa per tenir dret a cobrar l’ATUR posteriorment.

cotitzacions que hàgim realitzat des de l’últim cop que vam gastar ATUR. Si ens han quedat dies/me-sos pendents de l’última prestació, es pot optar per cobrar els dies pendents anteriors, però en cap cas

beu feina i no esteu cobrant cap tipus de prestació. En cas contrari, si en un futur heu de sol.licitar algun tipus de subsidi o ajuda, us ho poden denegar per no haver anat renovant/fitxant de forma

El principi general és que, si plegueu vosaltres de l’empresa, no teniu dret a ATUR i en aquest cas, heu d’estar com a

Treball

“Cal que els treballadors s’afiliïn als sindicats i esta-ran ben atesos”

Hay crisis en el sector textil dini azma di maydan osana3 narkatan

There’s a crisis in the textile sector La crise frappe le secteur textile

g




Només comp-tabilitzen els partits dels sis equips dels Països Cata-lans (territoris

de cultura i llengua comuna, format per les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Valencià, Catalunya i la Catalunya Nord) entre ells de la Lliga de 1ª Divisió. El Villarreal continua líder en solitari, tot i que l’Espanyol,

que avança al segon lloc i el Barça retallen diferència. El València deixa de ser el cuer, lloc que ocupa el Llevant amb un partit menys.

Classificació Partits Punts jugats

1 Villarreal 8 192 Espanyol 7 143 Barça 7 134 Mallorca 7 65 València 7 66 Llevant 6 5

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Societat

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Vill.Barça 5-1 1-2Espanyol 1-1 1-0 2-0 3-0Llevant 1-4 1-0 2-2 Mallorca 0-2 2-2 3-0 0-2 0-1València 0-3 1-2 0-0 0-3Villarreal 3-1 3-0 1-1 3-0

Taula de resultats

Diabetis i complicacionsLa diabetis és una malaltia crònica que provoca un augment de sucre a la sang degut a una deficient producció d’una hormona que es diu insulina i que es metabolitza al pàncrees.Aquesta malaltia, pot provocar, al llarg dels anys una sèrie de complicacions que són irreversibles.Les complicacions més importants són :• la retinopatia que pot derivar cap a la ceguera.• la nefropatia que pot derivar cap a la insuficiència renal .• la neuropatia que pot derivar a amputacions d’extremitats inferiors.Per prevenir aquestes complicacions cal un acurat control de la malaltia ja que del 60-90 % de les cegueses provocades per la diabetis es podrien evitar amb un diagnòstic precoç (cribratge ocular, i tractament amb làser si cal).Per tant, evitarem les complicacions si aconseguim fer una dieta adequada,evitant el sobrepès, controlant els nivells de pressió arterial i mantenint una activitat física regular.

Bet Valencia, infermera de cribratge ocular del SAP OsonaNúria Puig, infermera educadora en diabetis i nutrició del SAP Osona

Salut

gCon una dieta adecuada se puede evitar la diabetesas yixda amaca àadi momkin anah-da ixaf anagh zi rahrac nasawakar

With an appropriate diet you can avoid diabetesOn peut échapper au diabète grâce à un régime spécial

Esport als barrisDes del 25 de març i fins el 29 de maig l’Institut Municipal d’Esports organitza l’Esport als barris, una activitat que vol fomentar l’esport com a mitjà de salut i de convivència als barris, a més de potenciar la relació personal entre veïns.

Sara Blázquez

Ja fa deu anys que els Sagals d’Osona estan en marxa. Van fer la seva primera actuació el 5 d’abril de 1998, durant el Mercat del Ram. “Som una colla castellera molt oberta, arrelada a la terra”, diu Rossend Brugulat, president de l’Associació Cultural Sagals d’Osona. I és que la voluntat d’aquesta entitat és expandir la cultura tradicional, per això també compten amb una colla de grallers, una altra de diables, a part dels castellers.En aquests pocs més de deu anys de vida, la colla ha crescut molt, “hi ha seixanta colles a Catalunya i nosaltres ens mantenim entre els 8 i els 15 primers, dins les colles de vuit pisos”, diu Brugulat. Dos cops per setmana s’ajunten al nou equipament municipal de Vic, La Central. Enguany han començat d’hora la temporada, ja que els marca el Mercat del Ram de Vic. La primera actuació de la temporada la van fer diumenge 2 de març a Calldetenes, i a partir d’aquí tenen pràcticament una ac-tuació cada cap de setmana. “Quan hi ets t’hi enganxes. Els castells tenen mala fama per les caigudes, però la seguretat és bàsica”. I és que la colla carbassa compta amb un grup de gent del ram sanitari, i van ser dels primers en posar casc a la canalla. A més, Brugulat asse-gura que “si no tenim un castell,

no el traiem a plaça”.Els Sagals d’Osona no és una entitat elitista o sectària, hi cap tothom, “hi ha gent de diverses classes socials i de totes les edats i de moltes procedències dife-rents”. Tots anem vestits iguals i, vulguis o no, això ens fa iguals”. Pels Sagals, fer pinya no és cap tòpic, tal com diu Brugulat, “sense tu el castell no es fa, t’has de refiar de tothom”.És difícil, fins i tot pel seu presi-dent, saber quanta gent forma part dels Sagals, “hi ha vegades que som més de 300 o 400, però es pot dir que d’habituals, en som uns 180. La gent ve perquè té ganes de venir”. I ells estan encantats, “pot venir tothom qui vulgui, i per aquells que han vingut d’una altra banda és una bona manera d’adaptar-se, per-què aquí, tots som iguals. Només falta perdre la por”.El diari AVUI publica cada setmana el rànquing de les colles castelleres. Cada diumenge hi ha diades castelleres arreu de Catalunya, i cada colla escull les que els semblen més positives. Allà coneixen altres colles i agafen experiència. Les colles que estan situades entre les 15 primeres en la classificació poden anar al concurs de Tarragona, que es celebra cada dos anys. Els Sagals ja fa quatre anys consecutius que hi van i, de fet, els seus entrenaments estan encaminats anar-hi.

Sagals d’Osona, 10 anys trempant castells

g

Associacions

El grupo de torres hu-manas Sa-gals d’Osona cumple diez añostajamiàt nipi-lan anyawdan nigh sagals an osona atah-tafal saàcars-nin anas

The human castle building group Sagals d’Osona is ten years oldLe groupe de pyramides humaines Els Sagals d’Osona fête ses dix ans d’existence


El vot de l’immigrant

Tots els par-tits undis-curs sobre la immigració, però mai han parlat del dret de vot dels immigrants. Alguns

diuen que si els immigrants no saben llegir ni escriure no poden votar, i altres diuen que el dret de vot pels immigrants està relacio-nat amb el país d’origen.Jo crec que el dret de vot no es pot relacionar amb la integració, tot i que aquest dret l’afavoriria. Facili-taria la convivència i el reconeixe-ment dels drets i deures, ja que és també un element fonamental per la col·laboració de tots en la política del país. Els immigrants voten a les empreses i a les escoles, i contribuei-xen al benestar general del país, en el finançament dels serveis, paguen impostos i taxes, de la mateixa manera que ho fa qualsevol ciutadà. Cal iniciar un procés polític sobre el reconeixement i la igualtat de tots davant del dret de vot. Alguns han relacionat el terrorisme amb la immigració, encara que són dos temes diferents. El dret de vot dels immigrants està reconegut a molts països d’Europa. Des de Catalunya s’ha de donar més valor a la demo-cràcia, i la democràcia a Catalunya no funcionaria bé si no hi ha una nova política d’igualtat entre tots els ciutadans. Els immigrants tenen ganes de col·laborar activament a la política d’aquest país.

Se habla mucho de derechos y deberes pero nunca se habla del derecho a voto del inmigrante

Asawaran atas ax alh-uqoq dalwajibat maca àamas xarh-aq anwaracah anyam-hajanThey talk a lot about rights and responsibilities, but they never talk about the right of immigrants to vote.On entend beaucoup parler de droits et de devoirs, mais personne ne mentionne jamais le droit de vote pour les immigrés

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Març 2008www.revistama.cat

Mustapha Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Et veuen diferent si parles català”

En Demba Konate va venir de Mali amb els seus pares quan tenia 15 anys. Va cursar Formació Professional d’Administració i Finances a l’IES Vic. En pocs mesos va aprendre el català i el par-la perfectament. No li va costar gens adaptar-se a la nova vida. En un futur, vol estudiar ADE a la Universitat i muntar el seu propi negoci. “El que més m’agrada és la llengua catalana”, diu, “la gent es queda molt sorpresa quan veu un africà que parla català”. En Demba recomana aprendre la llengua, “et veuen diferent si par-les català, sobretot a l’hora de buscar feina”. %

Demba Konate 21 anys

“Te ven diferente si hablas catalan”“atwaranc mamac anadnit mara tasawarad takatalant’’“They look at you in a dif-ferent way if you speak Catalan”

«On est regardé d’un autre œil quand on parle catalan»

Ajuts a la mida de cada familiaAyudas a la medida de cada familiaAlmuàawana aàlah-sap familiaSupport to match the needs of every family.

Aides sur mesure pour les familles


revista mà 3 osona

Documents

sagals dosona cumple

rencontre4u v vassociacions

osonaarmajalla fus hima

prefecte catal osonenc

sagals dosona fte

ent vicreportatge p

donar feina primer

formed and becomes