revista mà 5 osona

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

Número 5Maig 2008

Revista gratuïta

Entrevista a Benet Salellas, abogado defensor

de los detenidos en la Operación Dixan

Amsawar ak Benet Salillas nta daboghaw anyini imanàan de de amsadaf Dixan

Interview with Benet Salellas, defense lawyer

for the detainees in Operation Dixan

Une interview de Benet Salellas, l’avocat des détenus dans le cadre de l’Opération Dixan

La Patum de Berga es una fiesta con fuego, música y mucha participaciónPatum an Berga dij aficta tagan dayas timáis mizika adnatas nalmuca-rikin

ENTREVISTA P. 4-5“Ni hi havia explosius a l’Iraq, ni n’hi havia a Banyoles, ni n’hi havia al Raval. Com sempre, entren al domicili i no hi troben res, però tot i així, la investigació continua”

Benet Salellas. Advocat dels

detinguts a l’operació Estany i

dels paquistanesos del Raval.

4

u V

CULTURA P. 12

El Museu de l’Art de la Pell té peces de tot el món

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensamble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

REPORTATGE P. 6-7

The Patum de Berga is a cel-ebration with fire, music, and a lot of participationFête traditionnelle qui rassemble les foules, la Patum de Berga fait la part belle au feu et à la musique

QUÈ FEM AQUEST CAP DE SETMANA? P. 15

La Patum de Berga: s’ha de viure!La Patum és més que una festa. És sentiment, emoció i sobretot és molt difícil d’explicar. És un tòpic però és ben cert: s’ha de viure. És tel·lúrica, ancestral, màgica; és música, foc... i molta festa!

Más del 25% de traba-jadores de Osona cobran menos de 1.000 eurosAktar zi 25% ixadamn an osona abhan qal 1.000 euro

More than 25% of the workers in Osona earn less than 1,000 euros a monthDans le canton d’Osona, plus de 25 % des salariés touchent moins de mille euros par mois

V

F: X

evi Quir

ante

El MAP contiene piezas pro-cedentes de los cinco continentesAl mathaf an Art di Pell dayas ca anrahwayaj atmatalan alqarat alxams

The Museum of Leather Art contains pieces coming from five continentsLe Musée de l’Art du Cuir abrite des pièces issues des cinq continents

Viure

amb menys

de 1.000 euros

La feminització de la pobresa

El 65% de les osonenques cobren menys de 1.000€

ESPORTS P. 17

Aprendre a jugar a ecuavolei, un esport de l’Equador

Escolares de Vic aprenden a jugar al ecuavolei, deporte de EcuadorImahdan di Vic ramdan adiran al ec-uavolei ij nanwaà narrad an ikwadur

School children from Vic learn to play ecuavolei, a sport from EcuadorDes élèves de Vic initiés à l’équa-volley, un sport venu tout droit d’Équateur

Ma_1_Portada.indd 1 15/5/08 18:12:37

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

“Desitjar canviar i controlar un altre en benefici propi no és un acte d’amor, sinó de violencia” (Brenda Shos-hanna, El zen i el arte de amar)

Ser tolerants no és deixar que l’altre faci el que li doni la gana, ni que ens sembli bé tot el que faci l’altre. Tampoc es tracta de ser fred i indiferent. Ser tolerants és enfrontar-se natural i obertament amb la diferència. Tolerar, no és evitar el conflicte, sinó tot el contrari, és lidiar constantment amb aquest i lluitar per arribar a una conciliació, acords, o al menys aconseguir una vertadera comuni-cació entre les parts divergents o en conflicte.Sí, la societat catalana és racista, i també l’espanyola i l’europea. Però el racisme català és un racisme que passa quasi inadvertit per la pròpia manera de ser dels catalans, que són persones que els agrada i es caracteritzen per actuar d’una manera correcta. Són racistes d’una manera “políti-cament correcte”, si és que això existeix. Però crec que aquesta forma de ser racista és més perillo-

sa que la manera oberta i violenta de ser-ho, perquè també s’exerceix una violència, i s’agredeix, però al fer-ho d’una manera passiva, la víctima del racisme no pot actuar ni defensar-se, perquè aparent-ment no existeix tal agressió ni el seu causant, el que comporta una situació de racisme i violència latent o invisible permanent. I és per aquesta raó que encara que l’Ajuntament de Vic tingui les millors polítiques i programes d’“integració cultural”, lamen-tablement els catalans seguiran pel seu costat, i els immigrants seguirem per l’altre, si no som capaços de reconèixer obertament el problema del racisme que em-malalteix la nostra societat i que ens afecta a tots.

Elba Poleo

Per Sant Jordi, la Revista Mà va ser a Vic i a Manlleu!La Revista Mà estuvo en la calle en la fiesta de Sant Jordi en Vic y ManlleuRevista Mà tughat tahdar dimkur amcan di ficta an Sant Jordi an vic ad manlleu

Revista Mà was in the street for the Sant Jordi celebrations in Vic and ManlleuPour la fête de la Sant Jordi, le magazine Mà est descendu dans la rue à Vic et à Manlleu

Ma_2-3.indd 2 15/5/08 19:09:22

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Estáis notan-do la crisis económica?

NEXT QUESTION:Are you feel-ing the eco-nomic crisis?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Atacam ak al azma liqtisadiya?

LA PROCHAINE QUESTION : Est-ce que vous subissez les ef-fets de la crise économique?

El sabó és sabó, i les mentides, mentides

La frase no és meva sinó d’en Zapatero al Congrés de Dipu-tats l’any 2003. El periodisme i els mitjans, encara que sigui un de modest com la Revista Mà, han d’intentar explicar la realitat des de la distància narrativa, però també des de la implicació i el compromís dels cercadors

de veritats. És per això que pensem que l’entre-vista a Benet Salellas, l’advocat defensor dels paquistanesos del Raval o dels implicats en l’ope-ració Estany, és atrevida, però per això, encertada i correcte.Si em permeteu l’atreviment filosòfic, amb això de la realitat sóc molt lacanià (de lacan): la realitat en sí no es pot conèixer sinó és amb el seu em-bolcall ideològoc, simbòlic i imaginari. Talment com li passa al protagonista de Màtrix en l’escena blanca de la pel·lícula, si t’acostes massa a la rea-litat, perds amplitud de visió i vas a topar amb el “desert de lo real”. Sols podem conèixer i explicar la realitat amb els seus embolcalls ideològics i simbòlics. I ja ho va dir Zapatero, que deu conèixer Lacan: “El sabó és sabó, i les mentides, mentides”, i tot així es pot fer una barreja explosiva amb els dos elements. Si l’operació Estany va servir per ajudar a justificar la Guerra de l’Iraq i va ser anunciada per Aznar a A Coruña en plena crisi del xapapote, les darreres detencions de paquistanesos del Raval foren fetes a 15 dies d’una visita de Musharraf, president del Paquistan, a Barcelona, poc abans de les eleccions en aquell país. I ambdues, sens dubte, ajuden a mantenir la tensió i l’estat d’excepcionalitat que ha entrat al món després de l’11 de setembre del 2001 i que intenta justificar segons quines retalla-des de les llibertats. I continuen criminalitzant la diversitat del qui porta barba i xilava.Cal no oblidar d’on venim: del món unipolar del trio de les Azores, i de la suposada justícia i acció preventiva similar a Guantànamo. I tampoc no diem, diu en Benet Salellas, res que la ciutadania, que per cert és, som, intel·ligents, no sabès: “no hi havia armes ni a l’Iraq, ni a Banyoles ni al Raval”. Cal llegir-se amb atenció l’entrevista a en Benet Salellas (la versió curta en aquest numero de la Mà o la llarga que tenim a la web) i s’expliquen i s’entenen moltes coses del nostre món.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALEl director de la Revista Mà explica la propuesta periodís-tica atrevidaAR’MATBAÀAlmudir nalmajala Mà itcarah liqtirah asahafi

EDITORIALThe director of Revista Mà explains the daring journalis-tic proposal EDITORIALLe directeur du magazine Mà revient sur une ligne éditori-ale originale

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

La política a la sequera és una invenció, ja que fins ara s’ha estat omplint el Pantà de Susqueda. La idea dels transvasaments no és d’ara sinó que ja el govern ante-rior va promulgar mesures com aquestes i tothom se li va tirar a sobre, entre ells l’oposició. I ara els que es van mostrar contraris són els que ho implanten. Albert Portell34 anys. Vic

No, no es fan prou previsions i ara que ja ha plogut tornen a donar permís per omplir pisci-nes i regar jardins. Les pluges

d’aquests dies no són suficients per omplir els pantans, i per tant, altre cop i si no s’omplen, s’hauran d’aplicar mesures restrictives. Per tant, no s’ha d’esperar fins l’últim moment per imposar restriccions sinó que s’ha de fer una política de l’aigua preventiva per evitar arribar a situacions extremes. Nathalie Tirot 38 anys. Taradell

No, s’hauria de fer el transvasa-ment del Roïna . Totes les altres opcions són pedaços, a més a més ja fa molts anys que s’exporten altres recursos naturals com el petroli i el gas que no són propis de Catalunya. Si tothom ha de viure de l’Ebre ho tenim car-dadíssim. A més a més, seria la solució a la costa de la conca me-diterrània (València, Múrcia...). Lluís AndrésMilitant d’ERC. Vic

No, els transvasaments són propis d’un altre temps i que les pro-posin precisament ecologistes...Iniciativa- Els Verds són al govern des del 2003, i en unes declaraci-ons l’ex-conseller Milà afirmava als 4 vents, “crec que a l’any 2005, que els problemes de la sequera quedarien resolts al 2008”. D’això se’n diu previsió ecologistaPep Camprubí30 anys. Borredà

No, això es obrir una perquè al final es facin altres transvasa-ments cap a València, i Múrcia, tal com volia fer el PP. Amb aquesta política, perdem tots. Manel CarbonellCentelles

No. La comarca d’Osona presenta altres recursos naturals propis, com són les aigües subterrànies, recursos naturals que podrien utilitzar-se per captar i recollir l’ai-gua necessària. Des del principi de la democràcia no s’han realitzat polítiques pròpies per a preveu-re situacions de sequera. I s’han menystingut recursos propis, que haguessin permès solucions més viables. Lluis Andreu Vinyet45 anys. Vic

Creus que la resposta política a la sequera és correcte?

LAS MENTIRAS DEL RACISMOIKHARRIQAN N’RÙNSORIA

THE LIES OF RACISMLAS MENSONGES DU RACISME

r

Medi Ambient i Habitatge desmenteix que els immigrants re-bin un tracte de favor. Segons l’Institut Català del Sòl, el 2004, van obtenir 129 de les 1.683 vivendes protegides, un 7,66%. Fins al juny del 2005, 75 de les 994 vivendes protegides van ser per a estrangers. Suposen més d’un 13% de la població catalana, i el seu accés a la vivenda protegida està molt per sota del que hauria de ser, tenint en compte el seu pes demogràfic i la seva demanda de pisos. Segons un informe de Caixa de Catalunya, en el període 2001-2011 els immigrants suposaran un 21% de la demanda de compra de vivenda. Segons la conselleria, per donar un tracte just als immigrants, haurien d’accedir al 15% dels pisos protegits.

“Es queden amb la majoria de pisos de protecció oficial”

LES MENTIDES DEL RACISME:

Participa!

Propera pregunta

Esteu notant la crisi

econòmica?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Ma_2-3.indd 3 15/5/08 19:10:21




4

Entrevista a Benet Salellas, abogado defensor de los detenidos en la Operación Dixan Amsawar ak Benet Salil-las nta daboghaw anyini imanàan de de amsadaf Dixan

Interview with Benet Salel-las, defense lawyer for the detainees in Operation Dixan Une interview de Benet Salellas, l’avocat des détenus dans le cadre de l’Opération Dixan

És l’advocat defensor dels paquistanesos del Raval. Com està aquest cas?Està en fase d’investigació judicial. Estan imputats per un delicte de pertinença a organització terrorista i tinença d’explosius per un jutjat de l’Audiència Nacional, el jutjat d’instrucció. Malauradament, en aquests casos, la investigació acostuma a ser a la fase prejudicial. Hi ha hagut una fase policial d’investigació, unes conjuntures, unes hipòtesis poli-cials, que han portat a la detenció d’unes persones i, en base a això i sense gaires més comprovacions, és amb el que es va a judici. De moment, aquestes deu persones es troben en presó provisional.

Aquí, com en altres casos coneguts, no hi han apar-egut explosius.No han aparegut explosius, ni armes. No n’hi havien a l’Iraq, no n’hi havien a Banyoles i no n’hi havien al Raval. Com sempre, entren al domicili i no hi troben res, però tot i així, la investigació continua, despareixen els càrrecs de tinença d’explosius, però es manté la imputació de pertinença a organització terrorista.

D’on surt l’operació Es-tany?Internacionalment, ens hauriem de remuntar a l’11 de setembre del 2001, i les conseqüències que a nivell internacional, cultural i polític, va comportar. En el cas espanyol, sabem que això va servir per justificar un atac primer a l’Afganistan i després a l’Iraq. Aleshores, el gener del 2003, en ple debat i en plena polèmica del Prestige, José María Aznar publica les detencions que s’han produit aquella matinada. 24 persones, de les quals 16 van ingressar a presó provisional. Casualment, van estar a la presó fins el 20 de març del 2003, el dia que va iniciar-se la intervenció militar a l’Iraq. L’ende-mà van ser posats en llibertat. La nostra tesi és que s’estava utilit-

La Operación Lago es cono-cida como Comando Dixan por la marca del detergente sospechosoAlhamla alitniya almaàrufa as cumando dixan di amara almacbuhin

Operation Estany is known as Commando Dixan for the suspicious brand of deter-gentL’Opération «Estany» a été rebaptisée «Commando Dix-an», du nom de la marque de lessive suspecte

g“No hi havia explosius ni a l’Iraq, ni a Banyoles, ni al Raval”Benet Salellas, Advocat dels detinguts a l’operació Estany

Entrevista

g

L

Benet Salellas, Advocat dels detinguts a l’operació Estany (2003)

Benet Salellas, advocat gironí, va ser la per-sona encarregada de defensar la innocència de les persones de-tingudes a l’opreació Estany (2003). Ac-tualment porta el cas dels paquistanesos del Raval de Barcelona. La seva experiència li està permetent dur a terme un doctorat sobre com l’Estat està reaccionant davant de la suposada amenaça terrorista.Sara Blázquez/Cesc Poch Girona

Ma_4-5_Entrevista.indd 4 15/5/08 19:01:38



zant aquesta gent per justificar la participació espanyola a la guerra, era evident. Els van posar en llibertat i els detinguts van reclamar ser indemnitzats. Acte seguit, va aparèixer un informe de l’FBI, que deia que les substàncies trobades a Banyoles podien servir per fabricar una arma de destruc-ció massiva, com era el napalm casolà. Això va reobrir l’operació, i ens van imputar sis persones. . El jutge que portava el cas, Ruiz Polanco, va dir que arxivaria el cas, malgrat l’informe de l’FBI. Van passar dues coses que van canviar l’evolució de l’operació Estany. L’11 de març del 2004 i que van canviar el jutge. Ruiz Polanco va ser expulsat i Baltasar Garzón va ser qui va assumir la instrucció del cas, que va ordenar l’ingrés a presó dels acusats.

I el tema del sabó, com va anar?Quan es va entrar als domicilis es van intervenir diverses substàn-cies. És veritat que van intervenir sabó i sèmola i es va dir que eren substàncies químiques, però també van trobar un producte per segellar la tassa del vàter. Dos dels detinguts treballaven arreglant piscines i remenaven aquest tipus de materials. La majoria de gent no ho té a casa, però ells tenien una explicació molt clara, estaven arreglant el vàter. L’FBI deia que, convinat amb gasolina o alcohol, podia servir per fabricar napalm casolà. Enlloc es va trobar que s’hagués barrejat aquesta substàn-cia amb gasolina i vam demostrar que, per arribar a produir un producte incendiari, s’han de tenir coneixements de química.

La solidaritat política i social a Girona estava molt travada.Tant l’Ajuntament de Girona, com el de Banyoles, van aprovar mocions la setmana abans del judici, demanant l’absolució. La idea de tothom és que no hi havia cap mena de prova. Al Parlament

de Catalunya també es va aprovar una moció a la Comissió de justí-cia. Però a l’hora de traslladar això a Madrid, no ens n’hem ensortit.

Com es va aconseguir tot aquest suport social?Penso que té molt a veure amb que va coincidir amb la guerra de l’Iraq, i que aquesta demanda es va gesti-onar des de la Plataforma Aturem la guerra, com una demanda més. Totes les entitats que estaven a la Plataforma han estat també ficades al tema de l’operació Estany.

Què li ha suposat profes-sionalment la defensa d’aquests casos?Ens van anar sortint altres coses de terrorisme islàmic. És interessant. Aquests tipus de sumaris funcionen amb uns estendards de prova diferents de com funcionen els procedi-ments ordinaris. Hi ha proves que s’entenen com a suficients en aquest tipus de processos que en canvi, en un procés or-dinari, no serien suficients.

“Es va intervenir sabó i sèmola i es va dir que éren substàn-cies quí-miques”

El cas de l’operació Estany ha fet canviar el concepte de la immigració a les comarques gironines?

La opinió que es va generar és que aquesta gent era innocent. Però penso que la societat gironina té els mateixos prejudicis que la resta de les societats occidentals. I penso que una de les grans mancances de la campanya va ser la impossibilitat d’implicar associacions de mu-sulmans, o gent procedent del Magrib, perquè d’alguna manera intervinguessin en defensa dels seus companys. La por que hi ha per part d’aquest propi col·lectiu a involucrar-se en temes d’aquest tipus, és molt alta.

gLos detenidos re-cibieron el soporte de SOS Racismo, de los ayuntamientos de Girona i Banyoles i de diversos diputados de MadridInahbas yiwdithand atadamun an SOS Rac-ismo zi albaladiyath a Girfona ad Banyoles ad watas nalaàda zi amdrid

Zapatero (2003): “El sabó és sabó i les mentides, mentides”

C. P. La gent de l’operació Estany, també conegut com a “Escamot Dixan”, per la marca del detergent que va ser requisat com possibles explosius, van tenir el suport de l’Ajuntament de Girona i de Banyoles, entre d’altres, del Parla-ment de Catalunya, i en ZP va pro-nunciar la famosa frase “el sabó és sabó” el febrer del 2003 al Congrés de diputats. Va passar durant els mesos previs a la Guerra de l’Iraq. El jutge Ruiz Polanco, instructor del cas, va dir a Valladolid el 23 de març que estava convençut de la innocència dels detinguts. L’estat francès, que és qui va donar la pis-ta, va comunicar que no demana-ria l’extradició dels implicats i res no obligava a retenir-los empre-sonats. Tot i així, una lectura més preventiva de la justícia per part del jutge Garzón va reobrir el cas. En el cas Raval, la visita de Mus-harraf a Barcelona, l’assassinat de Butho i el paper dels serveis secrets d’aquell país sembla que són una de les possibles claus d’un cas que encara es troba en instrucció de sumari.Paraules del jutge Ruiz de Polanco: “Yo tengo la seguridad, la tenía y la sigo teniendo, de que estos cuatro señores de un grupo de dieciséis que estuvieron una larga temporada en prisión, no han hecho absolutamente nada. Los puse en libertad porque no tenía ni un solo indicio de culpabilidad de estos señores. Los romanos manda-ban a los cristianos a las fieras por el mero hecho de serlo, y los nazis a los católicos, judíos y gitanos. Tengo que pedir respeto a los musulmanes porque hay mucha gente magnífica y honrada. Apostar es muy feo, pero apuesto a que serán absueltos en su día”Quatre d’ells encara són a presó empresonats pel jutge Garzón.

Detainees will receive support from SOS Rac-ism, the city councils of Girona and Banyoles, and from several elect-ed officials in MadridLes détenus ont reçu le soutien de SOS Rac-isme, des mairies de Gérone et de Banyoles, ainsi que de plusieurs députés des Cortès de Madrid

Ma_4-5_Entrevista.indd 5 15/5/08 19:01:58




6Reportatge

El tema del mes

El 92% de les dones osonenques cobren menys de 1.500 euros cada mes i un 65%, menys de 1.000 euros nets al mes. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que el sindicat UGT-SICO d’Osona va presentar el darrer mes d’abril. El treball tracta l’estructura salarial de la nostra comarca, i presenta uns resultats molt clarificadors: el 25% dels assalariats d’Osona cobren menys de 1.000 euros nets al mes. Això significa el 64% de les dones que treballen i sols el 15% dels homes. “Hi ha una discriminació salarial entre els dos gèneres”, afirmava Imma Bové, tècnica d’ocupació de la UGT d’Osona i autora de l’estudi, en la seva pre-sentació, que es va fer en motiu de l’1 de maig.“Pago sis cents euros de lloguer, i sort que comparteixo pis amb la meva parella”. Sort. Perquè S.F. cobra poc més de 700 euros cada mes, treballant a jornada com-pleta en una perruqueria de Vic. “Cada dia treballo unes 8 o 9 hores, els divendres 11, i els dissabtes 7”.Bové, ho resumeix així: “Hi ha una clara precarietat laboral en termes salarials a Osona i a més una discriminació de gènere molt greu”. Una mirada profunda a les dades ens mostra com en el segment de 1.000 a 1.500 euros, les dones també es troben estancades: són el 58% dels homes i sols el 28% de les dones. El 92% de les dones as-salariades cobren menys de 1.500 euros. “Això correspon encara a

un lloc subordinat de les dones en l’estructura laboral de responsa-bilitats i a un factor cultural molt clar: el salari de les dones en la majoria dels casos continua sent complementari en les famílies”, la situació empitjora quan la complementarietat no existeix, i la dona s’ha de responsabilitzar de les càrregues familiars, el que es coneix com la feminització de la pobresa. Bové també apunta que “un altre factor que explica el fenomen de la discriminació laboral i salarial és l’estructura pròpia del mercat, enormement competitiva, a on la maternitat i sobretot la baixa per maternitat encara comporta que les empreses prefereixin contractar personal masculí”.“Ara he estat un temps de baixa i m’han tret 270 euros del salari. Què puc fer amb menys de 500 euros?”, es pregunta S.F. La perruquera és un clar exemple de les condicions laborals que viu la dona al sector serveis. “En el meu ofici, comences d’aprenenta i mai et pugen de categoria. Jo ara faig la feina d’una oficiala, però cobro com una aprenenta. Si ho volen així, em limita-ré a escombrar, rentar caps i posar tints”, diu S.F.La discriminació salarial de les dones no sols es produeix de manera global, “a més en les mateixes categories laborals els salaris de les dones són un 20%

inferiors”, diu Bové.En contra del que es podia creure de l’evolució econòmica de la comarca d’Osona els canvis que hem viscut en l’estructura productiva –la pèrdua de llocs de treball industrials i el creixement dels del sector serveis- molts dels nous llocs de treball són en salaris baixos com el comerç i els sector d’atenció a la dependència. Segons l’autora de l’estudi “ens trobem davant de dos fenòmens molt clars: el conegut com el mileuris-me que afecta a molts segments de la societat, i les dones i el gènere com a font de pobresa. La discriminació de la dona no sols és cultural sinó econòmica, social i laboral. Tothom sap que amb 1.000 euros al mes no es pot viure”.

“Vic exigeix un nivell de vida que no es pot assolir”,

reconeix S.F., “tot s’ha apujat molt, menys

els salaris”.En aquest sentit

els responsables de la UGT a la comarca d’Osona també varen tornar a presentar la campanya que

s’està duent a ter-me en la negoci-

ació dels convenis col·lectius perquè no

hi hagi cap categoria laboral amb un salari

inferiors als 1.000 euros.

En una societat amb un nivell de vida cada vegada més exigent, són moltes les perso-nes que no arriben a cobrar 1.000 euros al mes. Així ho demos-tren l’estudi que va pu-blicar el mes passat la UGT d’Osona, i alguns testimonis.Sara Blázquez/Cesc Poch Vic

F: X

evi Quir

ante

F: X

evi Quir

ante

Más del 25% de traba-jadores de Osona cobran menos de 1.000 euros

Aktar zi 25% ixadamn an osona abhan qal 1.000 euroMore than 25% of the work-ers in Osona earn less than 1,000 euros a monthDans le canton d’Osona, plus de 25 % des salariés touchent moins de mille euros par mois

g

Viure

amb menys

de 1.000 €

REPORT.indd 6 15/5/08 19:17:51


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

Pep Camprubí, advocat laboralista i coneixedor de primera mà de la realitat laboral de la comarca d’Osona, on exerceix, afirma que “en aquesta comarca es pot viure perquè hi ha molts sobres i diner negre i un abús de les hores extres”. Segons Camprubí “la majoria d’empreses de la comarca fan moltíssimes més hores de les que marca el conveni, algunes blanquejant-les a la nòmina sota altres conceptes i això és el que maquilla la nòmina final. Si les xifres són més impactants és per aquest motiu”.Hi ha setmanes que S.F. ha de treballar fins i tot els diumenges,

“de vegades hem d’arreglar gent per algun casament o festa”. Les hores extres, tenint en compte que són diumenge, les cobra a 6 euros, “mentre que en altres feines s’estan cobrant 10 o 12 euros”. La perruquera també ha d’anar fent cursos de formació, que solen impartir-se els dilluns, el dia festiu de les perruqueres, i segons diu, “si plegues o et fan fora de la feina, els hi has de pagar, perquè no pots demostrar els coneixements obtinguts en aquella empresa”.L’estudi ha estat elaborat amb les dades extretes de l’IDESCAT contrastades amb enquestes a delegats sindicals a 85 empreses de

la comarca d’Osona.S.F. ho té clar, “aques-ta feina t’obliga a buscar segones feines, com per exemple fer de cam-brera en un restaurant els caps de setmana”. Tot plegat, segons S.F., “és un esforç que no es veu recompensat per enlloc”. A més, quan la resta de gent té festa, diu, ella treballa. “T’ha d’agradar, per guanyar-t’hi la vida has de ser un Llongueras”.

F: X

evi Quir

ante

“Muchos trabajadores llegan a final de mes gracias a las horas extras”

Atas ixadaman asawkadand anaga nac har satsàatin nazyada“Many workers make it to the end of the month thanks to overtime hours”«Beaucoup de salariés n’arrivent à joindre les deux bouts qu’à coups d’heures supplémentaires»

g

Precentatge de treballadors/es de la comarca d’Osona per gènere, categories i salaris (Font: UGT d’Osona i Idescat)

Tipus d’ocupació Homes Salaris Homes Dones Salaris dones

Direcció d'empreses i de les administracions públiques

Tècnics/ques I professionals intel·lectuals

Tècnics/que i professionals recolzament

Treballadors/es de tipus administratiu

Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerç

Treballadors/es qualificats en agricultura i pesca

Artesans i treballadors/res qualificats de les industries manufactureres, la construcció, i la mineria, excepte els operadors/es d’instal·lacions i maquinària

Operadors/es d’instal·lacions i maquinaria i muntadors

Treballadors/es no qualificats

TOTAL

10%

6%

9%

5%

7%

4%

33%

18%

8%

100%

3245,04 €

1757,75 €

1768,63 €

1258,43 €

972,8 €

1178,01 €

1169,33 €

907,88 €

7%

14%

14%

12%

21%

1%

11%

12%

8%

100%

1360,21 €

1338,85 €

908,85 €

735,72 €

929,84 €

841,29 €

729,55 €

REPORT.indd 7 15/5/08 19:18:31




8

Una lliga esportiva escolar

Tothom té clar que fer esport és necessari i saludable i que ens ajuda a formar-nos en conceptes com el d’equip, el saber seguir unes normes, unes regles i el saber compar-tir i respectar el company.

Dins dels plans de barris que s’estan elaborant a moltes ciutats hi ha un punt que és aquest, l’esportiu, que pretén posar ordre als jocs que la canalla fan ara lliurement al carrer. Quan em van presentar aquest projecte a l’Ajuntament de Vic ini-cialment em va semblar bé, ja que podia ser un forma d’interactuar en un procés d’ensenyament-aprenen-tatge de les normes de convivència de forma lliure i divertida. Però quan vas reflexionant, t’adones que potser aquest no és el camí (o la finalitat), sinó que el que s’ha de potenciar és l’esport a les escoles, amb l’avantatge que tenim alumnes de totes les procedències i de totes les classes socials treballant en un objectiu comú i que seria també una forma d’aprofitar els patis d’aques-tes per portar a terme diferents activitats esportives per la gent dels barris.Des dels ajuntaments penso que s’ha de fer una feina, que es la de crear o fomentar les lligues entre escoles. Fer un torneig que ajudi a potenciar el sentiment de pertinença a un lloc (sentiment molt valuós per la integració a qualsevol societat). Aquest és un repte que tots ens hem de plantejar: les escoles, els pares i mares, els alumnes i els represen-tants de la societat.La lliga esportiva escolar, una petita reflexió sobre la funció que han de fer els esports dins de la nostra societat.

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Xevi Quirante (Foto)Amic AmazighCoordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Laia JuradoRegidora de

l’Ajuntament de

Vic per la CUP

Opinió

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Li i g t g th

Tenemos una deuda históri-ca con las otras culturasGhanag ij nacak tarixi ak ataqafat anaghnit

We have a historic debt with other culturesNous avons une dette his-torique envers les autres cultures

Una oportunidad de la socie-dad catalana para decidir el modelo de convivenciaIj nalfursa ilmojtamaà alk-atalani bac atqarar alitar natàayuc

An opportunity for Catalan society to decide the model of coexistence Une opportunité pour la so-ciété catalane de se décider pour un modèle de relations entre les communautés

Poder Blanc

Una exemplificació de la convivència a la catalana

Fa uns anys , amb el malaurat Centre dramàtic d’ Osona, vaig tenir el goig de treballar a una obra de teatre, Víctimes del deure, de l’ Eugène Ionesco, gran mestre del teatre absurd, d’ origen romanès, resident a França. Dins el text de l’anomenada obra hi ha una frase satírica, “visca la raça blanca”, referència evident de la nostra malaguanyada relació amb les altres cultures, i amb les nostres cultures veïnes, recordem la guerra civil o les guerres ètniques de la península Balcànica.La cultura blanca s’ha imposat per tot el món a base de violència. Re-cordem el passeig del Almogàvers per les illes gregues, els espanyols per Amèrica del sud, els anglesos per Africa, l’Índia, etc. Inclòs el gran mercat econòmic de la Comenwel, és fruit d’ aquesta política depre-dadora.

Per tot això i moltes altres coses, sento el deute històric i humà de tractar les persones nouvingudes amb el respecte que es mereixen, cosa que demanaria també a tots els poders, fàctics ,econòmics, reli-giosos, polítics , etc, no fos cas que caiguéssim en l’error de l’explotació de l’home per l’home, aprofitant la seva feblesa.

La immigració és un dels principals factors del canvi social a Europa que, anul·lant els marges d’indife-rència social, és sovint percebuda amb “obligada” referència a una amenaça per a l’accés als recursos públics. A la Catalunya d’avui dia, la realitat social s’imposa cada cop més a un atavisme d’aquella catalanitat tossudament esotèrica, que benauradament mai ha estat representativa del conjunt del poble català. Es pot observar que la societat catalana, com totes les societats que evolucionen, és cul-turalment sedimentària, amb un important component estructural d’origen diversificat. Comparativa-ment al seu entorn proper, el nos-tre país irromp tard a l’escenari de la importació de grans moviments humans per a mantenir l’econo-mia. No obstant, resulta interessant remarcar els 17 anys comptats d’intents, tots azimuts, de respostes públiques i cíviques catalanes a les

diferents realitats socials sorgides del fet migratori. Moltes iniciatives d’actuacions i de programes desti-nades a la gestió de la immigració a nivell estatal, s’han impulsat des de Catalunya. Aquesta vegada, el Govern català afronta el repte per a la convivència i la cohesió social, des de la incorporació de la nova població a la ciutadania plena, la participació social i política efectiva i transversal, i el principi d’igualtat d’oportunitats i de responsabilitats. Per tal d’assolir aquests importants objectius plantejats, el poble català és cridat a participar en l’elaboració d’un Pacte de caràcter nacional, que pretén implicar a totes les instàn-cies i sectors poblacionals. Aquesta constitueix sense dubte una gran oportunitat per a la societat catalana, per a decidir el seu model propi de convivència.

Ramon Ripoll

Saoka Kingolo

d

d

Laia Jurado es maestra y regidora en el ayunta-miento de Vic

Laia Jurado natath dal-muàalima àawad dalàod-wa di albaladiya an vicLaia Jurado is a teacher and clerk in the City Hall of VicLaia Jurado est insti-tutrice et adjointe au maire de Vic

g

Membre de

Ma_8-9_Opinio-Noticies.indd 8 15/5/08 18:50:41


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

Ja sigui per no quedar-se sola a casa, per aprendre a pintar, per aprendre i practicar la llengua catalana, per fer relacions socials, o per desconnectar de la feina i de casa, una vintena

de dones de diverses generacions i procedències han participat al “Taller intergeneracio-nal de pintura a quatre mans per a dones”, organitzat pel Pla de Barris de l’ajuntament de Vic, després d’escoltar les reclamacions d’algu-nes dones. L’objectiu és “crear espais de convivència, que les dones es coneguin, disminuir distàncies i ajudar a entendre’s amb els veïns”, segons Cristina Vilaró, tècnica del Pla de Barris.El grup de dones s’ha reunit quatre dies durant dues hores per apren-

dre a pintar utilitzant diferents tècniques. Es va fer per fomentar la convivència entre diferents cul-tures i maneres de pensar, i és que tal com deia una de les participants el dia de l’última sessió del taller, “aquí som dones de totes les edats i procedències. Som persones de di-ferents ambients, tenim diferents afeccions, i en canvi, aquí, coinci-dim en la mateixa per a totes”.

De cursos de pintura, ja se n’havi-en fet alguns, però per no repetir

el mateix de cursos anteriors, Assumpta Muntaner, una de les dues professores, va propo-sar fer un taller de pintura “a quatre mans”, és a dir, crear obres de dues en dues. “Cada

dona tenia una parella, amb qui ha creat una obra que consta

de dos quadres. A més, els catorze quadres sorgits del taller formen un mural”. Segons Muntaner, “ha anat molt bé. Amb l’excusa de pintar surten altres co-ses de cultura, la cuina, la dansa... Se’ns ha fet curt”.Al taller hi han participat dones procedents de diversos països, i que tenen entre trenta i vuitanta anys. Togo, Índia, República Domi-nicana, Equador i Veneçuela són alguns dels seus orígens.Dolors Torras és una de les

dones que hi va participar. “És molt enriquidor que hi hagués gent de tot arreu. Aquestes coses ajuden a integrar-se els uns amb els altres”. Fortunata Alta-Gracia també es mostra molt satisfeta. Ella proce-deix de la República Dominicana i reconeix que “m’ha anat molt bé per practicar el català”.La feina realitzada en aquest taller es recollirà en una exposició al Centre Comunitari, que s’inaugu-rarà el dia 21 de maig a les set de la tarda.Sara Blázquez Vic

Breus Societat

La Revista Mà organitza un concert solidariJa fa mesos que Equador està sot-mès a un allau d’inundacions que han provocat les pitjors conse-qüències. La Revista Mà, juntament amb l’Associació d’equatorians d’Osona, vol expressar el seu suport amb el país afectat i està organit-zant un concert solidari pel proper dia 12 de juliol. Els diners recap-tats aniran destinats a ajudar les persones afectades. Qualsevol que hi vulgui col·laborar, musicalment o amb qualsevol altra activitat, no-més s’ha de posar en contacte amb la revista, [email protected]. La Revista Mà organiza un concierto solidario con las inundaciones de Ecuador Revista Mà atnadam ij nasa-hra tadamuniya ak alfay-adanat an ikwador

Revista Mà organizes a soli-darity concert for the floods in EcuadorLe magazine Mà organise en concert au profit des victimes des inondations en Équateur

La Plaça Osona acull un mercat d’intercanviEl passat dia 26 d’abril, la Plaça d’Osona va ser escenari del primer mercat d’intercanvi, Superintercanvi BO, on van participar prop de 150 persones. Els participants van inter-canviar roba, llibres, música, jogui-nes, i tota mena d’objectes, així com coneixements i habilitats. És una iniciativa de l’Ajuntament de Vic, que a través del Pla de Barris, ha realitzat una tasca de sensibilitza-ció amb un grup de nois i noies del barri sobre el consum responsable, ecològic i igualitari, amb l’objectiu de fomentar les relacions socials de veïnatge. Va comptar amb la col-laboració de l’Associació de Veïns del barri d’Osona. La Plaza de Osona acogió un mercado de intercambio La Plaza de Osona tadwar dij nasuq ubadar almu-qayada

Osona Square welcomed a swap marketLa Plaza de Osona a accueilli un marché au troc

Dones de diversos països fan pintura a “quatre mans”

I

Mujeres de distintas edades y generaciones pintan en parejas

Timgharin zi amara rasnin darqadat asmant mu-nant am kur atnayanWomen of different ages and generations paint in pairsDes femmes de tous les âges pra-tiquent la peinture à quatre mains

g

Ma_8-9_Opinio-Noticies.indd 9 15/5/08 18:51:07




10

Matí: 11h- 13.30hTarda: 16.30- 19h

Vic:Dilluns: matí i tardaDimarts: tardaDimercres: matí i tardaDijous: matí

Manlleu:Dimarts: matíDijous: tardaDivendres: matí

- Assessorament jurídic en estrangeria- Orientació formativo-laboral- Treball comunitari i mediació intercul-tural.- Sensibilització- Formació

Pl. Osona, 4, 1r (Vic)Tel. 938895590

C. Vendrell, 30 (Manlleu)Tel. 938513069

Publicitat

10-11-14.indd 10 15/5/08 17:57:56

La consellera d'Acció Social i Ciuta-

dania, Carme Capdevila i el secre-

tari per a la Immigració, Oriol

Amorós, van presentar recentment el do-

cument de bases del Pacte Nacional per a

la Immigració (PNI). La consellera va jus-

tificar la necessitat d'aquest acord estratè-

gic per tal de donar resposta a les

demandes i necessitats de la ciutadania.

El Pacte Nacional per a la Immigració ha

de permetre resoldre, entre d'altres, la pa-

radoxa entre la percepció sovint negativa

del fet migratori i les demandes del nostre

mercat laboral.

Així, per tal d’ordenar els fluxos migratoris, el

Pacte proposa mobilitzar els recursos interns,

gestionar els fluxos externs i coordinar-los

amb el desenvolupament dels països d’ori-

gen; a través de mesures com: promoure

l’accés al treball de les persones reagrupa-

des i estendre les autoritzacions temporals

de recerca de feina per al sector de serveis

de proximitat i cura a les persones.

Davant la necessitat d’evitar la competència

pels recursos públics, el Pacte Nacional per

a la Immigració proposa crear un servei uni-

versal d’acollida i reforçar els serveis públics.

Per últim, amb la finalitat de dotar d’elements

de cohesió a una societat diversa, el docu-

ment exposa la necessitat d’assegurar la in-

tegració en la cultura pública comuna,

pròpia de la societat diversa diferenciada

que és Catalunya,

Aquestes bases són el resultat del treball

de més de 120 persones que han intervin-

gut en la diagnosi i la fase consultiva d'a-

quest acord estratègic que ha de marcar

les futures polítiques del Govern en immi-

gració i de la resta d'actors implicats. En

els grups de treball hi han participat per-

sones reconegudes en aquest àmbit, ja

sigui de l’àmbit acadèmic o de les admi-

nistracions públiques. En total, el docu-

ment de bases del Pacte Nacional per a la

Immigració compta amb tres eixos bàsics,

11 reptes, 65 polítiques vigents que pro-

posa reforçar i 50 mesures noves

Fonaments del PNIEl Pacte Nacional per a la Immigració és

una eina adreçada a tota la població, no

només a les persones nouvingudes. El fet

migratori és un fenomen causat per diver-

sos factors i amb una realitat diversa. Re-

quereix, per tant, propostes i respostes de

caràcter integral. El PNI es basa en la co-

rresponsabilitat: el conjunt de la societat ca-

talana, la totalitat dels agents que formen

part del país -societat civil, partits polítics,

govern, administracions, entitats, sindicats,

patronal- són responsables i actors de les

grans transformacions de la societat. En

resum, reconeix la diversitat de la societat

catalana , que no ho és només com a con-

seqüència del fet migratori, sinó perquè

totes les societats es basen en la diversitat.

El fort creixement econòmic viscut

els darrers anys sembla que tin-

drà una certa aturada. Si bé és

cert que molts sectors continuen crei-

xent i creant ocupació, també n’hi ha

d’altres, algun d’ells amb moltes perso-

nes immigrades, que patiran una atu-

rada o una certa recessió. Les crisis

sempre comencen per afectar als sec-

tors socials més febles, els que treba-

llen amb contractes més temporals i en

sectors de major volatilitat. Per tal d’e-

vitar repercussions negatives en el con-

junt de la societat, el Govern ha ideat

un seguit de mesures de dinamització

econòmica i de suport als treballadors

i treballadores més afectats per

aquesta desacceleració. Es tracta d’un

pla que inclou 42 actuacions en àmbits

com la inversió en obra pública, el sòl

industrial, el finançament de l’activitat

empresarial, les polítiques actives d’o-

cupació o el foment de les persones

emprenedores. Així mateix, cal desta-

car un nou pla d’assessorament espe-

cialitzat per a persones aturades, el

reforç de les actuacions formatives per

requalificar aquest col·lectiu, l’aplicació

de la nova Llei de serveis socials (amb

l’impuls corresponent de contractació

de professionals dels serveis bàsics) o

el reforç de les actuacions de millora

per a l’accés al mercat de treball. Un

conjunt d’iniciatives que van des del fo-

ment de la formació inicial i contínua,

per exemple en serveis de proximitat i

de cura a les persones, fins a l’homolo-

gació de títols acadèmics o el treball de

temporada. En definitiva, parlem de

mesures per promoure la mobilitat la-

boral, de mesures per donar suport a

l’economia familiar.

VIVIMJUNTSNotícies

Núm. 2 maig 2008

Editorial

Enllestides les bases del Pacte

Notícies

Un cop elaborat el document de

bases del Pacte Nacional per a la

Immigració, entre els mesos d’abril

a juny es preveu una fase participativa que

permetrà incorporar les aportacions de

persones a títol individual i de diversos

agents socials, econòmics, territorials i lo-

cals de referència. Per aconseguir-ho, es

faran diverses actuacions a tot Catalunya,

consistens en 48 sessions amb presenta-

ció del document de bases i jornades de

dinamització i participació perquè tots els

actors implicats i persones interessades

puguin aportar la seva opinió i suggeri-

ments. També està prevista per al proper

mes de juny la realització de la Conferència

internacional de Dones Migrades, organit-

zada conjuntament amb la Secretaria de

Polítiques Familiars i l’Institut Català de les

Dones del Departament d'Acció Social i

Ciutadania.

Però la part més ambiciosa, i alhora parti-

cipativa, d’aquesta fase és la posada en

marxa de la secció “I tu, què en penses?”

dins del web del Pacte Nacional per a la

Immigració. A partir del formulari que tro-

bareu a www.gencat.cat/dasc/pni podeu

deixar per escrit els vostres comentaris i

suggeriments sobre el PNI i sobre els dife-

rents documents relacionats. Cap d’a-

questes opinions no es publicarà al web,

sinó que seran recollides en el document

final resultant al final del procés.enllestides: preparadas

permetre: permitir

resoldre: resolver

fluxos: flujos

feina: trabajo

cura: cuidado

diagnosi: diagnóstico

eixos: cada ejes

reptes: retos

fet: hecho

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

penses: piensas

un cop: una vezfaran: harán

seva: suyaproper: próximo

alhora: al mismo tiempoprocés: proceso

suport: apoyo

viscut: vivido

aturada: frenazo

sòl: suelo

reforç: refuerzo

mesures: medidas

El PNI vol fixar les basesper a la convivència entre

tota la ciutadania

L’auditori del Palau de la Generalitat va quedar petit durant la presentació de les bases del Pacte

I tu, què en penses?

Suport a l’economia deles famílies

vivim junts 6 diari:Maquetacion 1 24/4/08 10:42 Página 1

Sóc argentí, resident legal a l’Estat espanyol des de fa 3mesos. Em vaig llicenciar com

a metge a l'Argentina i vull homolo-gar el títol per exercir aquí. Com hopuc fer?

Cal presentar una sol·licitud al Regis-

tre General o Registres Auxiliars del

Ministeri d’Educació i Ciència a Ma-

drid o, directament, a les Àrees d’Alta

Inspecció d’Educació de les Delega-

cions de Govern a Catalunya. També

ho pot fer davant les administracions

de les Comunitats autònomes, de

l’Administració general de l’Estat o, a

les oficines de correus.

Li caldrà la sol·licitud, el document que

acrediti la seva identitat i nacionalitat, i la

còpia compulsada del títol i de la certifi-

cació acadèmica (on hi ha de constar la

durada oficial del pla d’estudis, les assig-

natures que ha cursat i el nombre d’ho-

res). El Ministeri d’Educació i Ciència

podrà requerir altres documents que con-

sideri necessaris per a l’acreditació de l’e-

quivalència del títol.

Tots els documents han de ser oficials i

s’han de lliurar legalitzats, en el cas d’Ar-

gentina mitjançant la postil·la del Conveni

de l’Haia, feta per les autoritat competent

argentina. Pel que fa a les còpies com-

pulsades, s’ha de tenir en compte que la

postil·la s’ha de posar sobre el document

original i fer les còpies després.

Si es detecten carències en la formació

acreditada, s'hauran de superar uns re-

quisits formatius complementaris, per tal

d’equiparar els nivells de formació entre

la seva titulació estrangera i l’espanyola.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Aquesta és una secció que vol donarresposta als principals dubtes legals

que té la nova ciutadania de Catalunya.

Consultori Jurídic

Homologació detítols universitaris

El model catalàd’incorporaciód’immigrants

Catalunya presenta unes característi-

ques pròpies pel que fa a la pre-

sència de persones immigrades al

seu territori. En primer lloc, cal destacar que

el percentatge d’immigrants residents al

nostre país (13,49%, segons l’INE d’1 de

gener de 2007) no ha provocat conflictes im-

portants, com sí ha passat en altres llocs. La

ciutadania catalana, en general, ha assumit

sense problemes el fet migratori, un feno-

men d’abast global. Aquest fet queda de-

mostrat per la inexistència de guetos i per un

procés gradual d’incorporació i no traumà-

tica. Catalunya, doncs, es configura com

una societat d’acollida oberta a la incorpo-

ració de nous col·lectius de ciutadans, com

ja ho va ser als anys 50 i 60 del segle passat

amb els immigrants espanyols. Una altra de

les caraterístiques remarcables és l’impor-

tant presència de persones provinents del

Marroc, quasi un 20% del total. Aquestes

dades són el resultat d’un estudi encarregat

pel Govern i que ha dut a terme el Centre

d’Estudis de Temes Contemporanis.

Les arrels d’aquest particular patró de convi-

vència poden ser diverses, però tot indica

que cal aprofundir en aquesta línia si es vol

afiançar el model esmentat.

2

metge: médico

vull: quiero

cal: es necesario

durada: duración

feta: hecha

compte: cuenta

després: después

percentatge: porcentaje

segons: según

assumit: asumido

abast: alcance

segle: siglo

dades: datos

arrels: raíces

afiançar: afianzar

Notícies

taula: mesa

promou: promueve

ens: entidades

traduirà: traducirá

així: así

dona: mujer

fins: hasta

lucre: lucro

breu: breve

Notícies

El Govern ha aprovat la creació de la

Taula de Ciutadania i Immigració

(TCI), el nou òrgan de consulta i par-

ticipació per a les polítiques de gestió del

fet migratori que promou la Generalitat de

Catalunya. La TCI serà l'encarregada d'as-

sessorar la Comissió Interdepartamental del

Govern en matèria d'immigració. L'objectiu

és dotar la Generalitat, els ens locals, les en-

titats, els sindicats i les

patronals d'un espai

de diàleg i intercanvi

d'informació que fo-

menti la cooperació

estratègica en l'àmbit

de les polítiques d'im-

migració i d'una forma

descentralitzada.

La Taula dóna continuï-

tat al Consell Assessor

de la Immigració, i per-

metrà una major participació de la societat

gràcies a unes normes més flexibles a l'-

hora d'accedir als grups de debat, el que

es traduirà amb la presència de més veus

al Plenari i de més sectors de la societat

civil. De fet, una de les principals novetats

és la creació de taules territorials per tenir

en compte les realitats i les necessitats es-

pecífiques de cada demarcació. La com-

posició d'aquestes taules és oberta a

aquelles entitats i ens locals que manifes-

tin la voluntat de participar-hi, així com a

aquelles persones que a títol individual o

en representació de grups puguin fer apor-

tacions d'interès.

Es crearà també una Comissió Permanent

i diversos grups de treball que tractaran

qüestions concretes relacionades amb la

immigració i el retorn. Es constituiran

d'entrada i com a mínim un grup de

“Dona i immigració” i un altre de “Perso-

nes retornades”. Per la seva banda, el

Plenari serà l'òrgan que tracti les qüestions

més estratègiques, mentre que la Comis-

sió Permanent analitzarà els programes

vinculats al Pla de Ciutadania i Immigració,

farà el seguiment de polítiques locals, es-

tatals i europees; i impulsarà i dinamitzarà

els grups de treball i les taules territorials.

Paral·lelament, s'ha format un grup de tre-

ball integrat pels membres del fins ara

Consell Assessor de la Immigració que ela-

borarà una proposta de criteris per a la pri-

mera selecció de les 16 entitats sense

ànim de lucre que seran membres de la

Comissió Permanent. En breu s'obrirà un

termini per presentar candidatures que es-

tarà obert a totes aquelles associacions i

organitzacions que vulguin formar-ne part.

El Govern crea la Taula de Ciutadania i Immigració

Percentatge d’immigració en diferents països del nostre entorn

La Taula donarà continuïtat al Consell Assessor

de la Immigració de la Generalitat


Els museus són una de les expres-

sions de la cultura d’un país i un dels

millors aparadors. A Catalunya n’hi

ha més de tres-cents que ens permetran

apropar-nos a la nostra història, tradicions i

costums. Aquesta setmana volem proposar-

vos una ruta de museus gastronòmics d’a-

rreu del territori dedicats a productes típics

catalans com l’embotit, l’oli i el vi.

El Museu de l’Embotit es troba a Castell-

follit de la Roca (la Garrotxa), poble assen-

tat en un penya-segat de roca basàltica.

El local està dedicat exclusivament a la his-

tòria i fabricació d’aquest producte.

Va ser creat l’any 1993, quan la família Sala

celebrà els 150 anys de la primera llicència

fiscal concedida per a la fabricació d’embo-

tits, i en commemoració a aquest aniversari,

els Sala van condicionar un espai al bell mig

del poble per muntar un petit museu.

Al Museu de l’Embotit hi podem trobar tota

classe d’eines que s’utilitzaren durant

aquests 150 anys d’història en la conserva

càrnia, fotografies de les generacions de

treballadors de l’empresa i diorames que

representen l’antic procés.

Per acabar la visita al museu, podeu de-

gustar els famosos embotits de la Garrotxa

i comprar tot tipus de records relacionats

amb aquest món i la comarca.

El Parc Temàtic de l’Oli de les BorgesBlanques (les Garrigues) és situat als afores

de la capital de la comarca de les Garrigues,

en un recinte de grans dimensions dedicat

a la història i al procés d’elaboració de l’oli.

En aquest espai es pot veure la premsa més

gran del món, oliveres mil·lenàries de l’època

romana o una espectacular col·lecció de se-

trilleres procedents de 45 nacions diferents.

A la botiga del museu, també podreu tastar

i comprar oli de la zona que compta amb

una denominació d’origen protegida.

Davant de la portalada de la basílica de

Santa Maria i rodejat de palauets hi ha el

Museu del Vi, al barri gòtic de Vilafrancadel Penedès (Alt Penedès). El museu

dóna a conèixer la història de l’elaboració

i l’evolució de les tècniques vitivinícoles,

des de l’època ibèrica fins als nostres

dies, d’aquest producte tan arrelat a la

cultura mediterrània.

En el mateix edifici s’exposen diverses

col·leccions d’art i també hi trobem el

Museu d’Arqueologia Comarcal, el Museu

Geològic i la Col·lecció Ornitològica.

En acabar la visita, el millor que pot fer el visi-

tant és passar per la taverneta d’estil moder-

nista que hi ha als baixos del mateix edifici,

on es pot fer un tast de vi del Penedès.

Aprendre català

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

Foto:A

ltPe

nedes

Foto:PerePons

VIVIMJUNTS 3

tres-cents: trescientos

apropar-nos: acercarnos

arreu: todo

embotit: embutido

oli: aceite

es troba: se encuentra

penya-segat: desfiladero

bell mig: en el centro

eines: herramientas

càrnia: cárnica

setrilleres: aceiteras

palauets: palacetes

Ruta de museus de Catalunya


4

Entrevista Elsa Oblitas, presidenta del Centre Català Bolivià Breus

Prevenir la mutilació genital femenina

Amb motiu de la segona edició del

Protocol per prevenir la mutilació ge-

nital femenina per part del Govern de

la Generalitat, la Secretaria per a la

Immigració continua les jornades pro-

gramades arreu de Catalunya que

tenen l'objectiu de donar a conèixer

aquesta segona edició i millorar el

treball preventiu dels diferents actors

implicats. L’objectiu d’aquestes jor-

nades és donar a conèixer les expe-

riències dels professionals i de les

associacions per tal de posar a l’a-

bast dels responsables pertinents els

elements necessaris per prendre les

decisions més idònies. Les properes

sessions seran a Blanes (6 de maig),

Lleida (29 de maig) i Vic (3 de juny).

V Premis Francesc Candel

La Fundació Lluís Carulla, amb el suport

de la Secretaria per a la Immigració de

la Generalitat de Catalunya, ha convo-

cat la cinquena edició dels premis Fran-

cesc Candel. Aquests premis estan

destinats a reconèixer i difondre les

bones pràctiques en l’àmbit de la inte-

gració dels ciutadans catalans d’origen

immigrant, i atorga cinc mencions de

3000 euros cadascuna. S’atorgaran a

projectes i experiències realitzats per

entitats i institucions que promoguin la

integració dels nouvinguts, en clau de

civisme, convivència i coneixement del

país. El termini de presentació de pro-

postes s’acaba el 23 de juliol i el vere-

dicte del jurat es donarà a conèixer a

mitjans del mes d’octubre. Podeu trobar

les bases a:

www.fundaciolluiscarulla.com

El català, llengua comunaLa Plataforma per la Llengua i 22 asso-

ciacions de persones immigrades i or-

ganitzacions de suport a les

poblacions immigrades, amb el suport

de la Secretaria per a la Immigració de

la Generalitat, van celebrar per Sant

Jordi l’acte «El català, llengua co-

muna». Fou una jornada amb l’objectiu

de destacar el català com a element

d’inclusió de les persones nouvingudes

i com a eina que contribueix a la cohe-

sió social. La jornada va incloure nom-

broses activitats amb el català com a fil

conductor, i la presentació del manifest

«El català, llengua comuna», que en-

guany ha prologat l’escriptora Najat El

Hachmi. S’hi van celebrar també tallers,

actuacions, d’entre les quals va desta-

car l’espectacle de Miquel Gil i l’Or-

questra Àrab de Barcelona.

[email protected]/benestar/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al

Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida

la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

VIVIMJUNTS

Elsa Oblitas (Potosí, Bolívia, 1966) és

enginyera agroquímica i viu a Bar-

celona des del novembre del 1994.

Un temps abans havia conegut un coope-

rant d’Intermon-Oxfam al seu país i s’hi va

casar. En arribar a Catalunya no li van

convalidar el títol universitari, així que ac-

tualment ha de treballar en feines domès-

tiques. L’Elsa és la presidenta del Centre

Bolivià Català.

Quina era la situació dels bolivians quan

va arribar a Catalunya?

Quan jo vaig arribar hi havia pocs bolivians

a Catalunya, també a Barcelona. En con-

cret, l’any 1994 érem pocs més de 200.

Ens trobàvem en reunions informals per co-

nèixer-nos o en festes. Era una època en

què no teníem gaires problemes.

I després sí en van tenir?

A partir de l’any 1998 va augmentar molt la

immigració procedent de Bolívia. Bé, de fet

és una immigració indirecta. Molts boli-

vians, quan marxen del país, van cap a

l’Argentina. I, és clar, aquells anys van ser

els anys del corralito a l’Argentina, així que

molts d’aquells bolivians que havien emi-

grat cap allà van decidir venir a Catalunya.

Fins i tot tenien accent argentí!

Això va fer créixer la immigració.

Sí, sí, i els problemes. La gent que va arri-

bar en aquell temps tenia problemes eco-

nòmics importants i esperaven trobar feina

aquí. Això no sempre va passar i, per tant,

van començar els problemes. És en aquest

moment quan decidim crear el Centre.

No hi havia cap associació de bolivians

fins aquell moment?

Existia la Casa de Bolívia, però era una

entitat massa elitista que no s’ocupava

dels problemes dels immigrants. Pensa

que en aquesta època entraven uns 800

bolivians al dia a través de l’aeroport d’El

Prat i procedents de França. Per això l’any

2002 vam fundar el Centre Bolivià Català.

Als inicis érem només uns quants boli-

vians i antics cooperants que havien tre-

ballat al nostre país i ara, des d’aquí,

volien ajudar igualment. Actualment,

comptem ja amb prop de 350 per-

sones associades.

Quins són els objectius del Centre?

Els principals objectius del Centre són

tres: 1) esdevenir un punt de trobada

dels bolivians residents a Barce-

lona i a Catalunya per tal de facilitar-los in-

formació immediata de les qüestions més

bàsiques sobre permisos, temes legals,

etc; 2) facilitar contactes per a les perso-

nes que han de resoldre problemes ur-

gents, com habitatge o sanitat, i 3)

reivindicar davant les administracions i els

empresaris els drets fonamentals de les

persones immigrades, especialment de les

dones i els nens.

Quines activitats feu?

Com t’he dit, intentem donar la informació

necessària per tota la gent que ho neces-

sita. I també solucionar, en la mesura de

les nostres modestes possibilitats, els seus

problemes. Però també fem altres coses,

com classes de català, tallers de planifica-

ció familiar i de drets laborals, i xerrades

sobre la llei d’estrangeria o el Pla Nacional

per a la Immigració que prepara la Gene-

ralitat. I tenim també una part lúdica molt

important. Bé, és lúdica però també peda-

gògica. Cal potenciar l’autoestima dels im-

migrants. Per això tenim el grup folklòric

Tinkuna, on hi participa molta gent.

Quines són les principals necessitats del

col·lectiu bolivià?

En primer lloc, la regularització. Amb la im-

plantació del visat obligatori s’ha frenat la

immigració massiva però han de passar

tres anys perquè una persona pugui regu-

laritzar legalment la seva situació. Això és

un problema important perquè, dels apro-

ximadament 50.000 bolivians que viuen a

Catalunya, nómés un 32% estan regularit-

zats. En segon lloc, hi ha el problema la-

boral. Amb la crisi de la construcció molts

homes han anat a l’atur. Curiosament, les

dones, pel tipus de feines que fem, ho

tenim millor a nivell laboral.

Més informació:Centre Bolivià Català

Es reuneixen els dissabtes de 17 a 20h. al

Centre Cívic Drassanes de Barcelona,

Nou de la Rambla 43.

abans: antes

feines: trabajos

començar: empezar

habitatge: vivienda

drets: derechos

nens: niños

mesura: medida

xerrades: charlas

visat: visado

atur: paro

“És imprescindible la formació dels immigrants”




Números Anteriors

Altres llengües

Aquest és el quart número de la Revista Mà, no et perdis els anteriors!

Pots reservar-los escrivint a:redacció@revistama.cat

Víctimes de constants atracaments: Els farmacèutics del Senegal tanquen les seves portes Els farmacèutics privats del Senegal estan farts de veure com atraquen els seus establi-ments sense que hi hagi una resposta apropiada per part dels cossos de seguretat. Per més que facin saltar l’alarma, que sensibilitzin els poders públics i que alertin l’opinió pública, no obtenen cap resultat: els malefactors continuen fent estralls amb tota impunitat fins al punt de posar en perill la seva vida. Per tant, per expressar el seu malestar davant d’aquesta manca de resposta de les forces públiques, aquests membres del Sindicat de Farmacèutics Privats del Senegal han decidit tancar, demà dimecres, les portes dels seus establiments per veure què succeeix amb un dia sense venda de medicaments. D’aquesta manera, pretenen que les autoritats respon-guin, atès que aquestes últimes ja han identificat el motiu dels atracaments. De fet, en els últims temps s’ha establert una correlació entre aquests constants atracaments i el circuit

situada al cor de la capital. Segons les nostres fonts, aquests robatoris constants pretendrien realimentar el circuit de Keur Serigne Bi, que actualment es trobaria en dificultats.Esperant aquest dia sense venda de medicaments als establiments privats, el Sindicat de Farmacèutics Privats del Senegal vol organitzar, aquest dimarts, una roda de premsa a les 10 h per explicar els motius de la mesura.

Issa NIANG 29 abril 2008 WALFADJRI

Nigerian bakers on strike again Loaves for a week in a protest at rising flour prices. The Association of Master Bakers said it will have to increase the price of bread by 25% af-ter the strike. The strike might put pressure on poor working Nigerians who rely on bread as a staple meal. Last year the association went on strike for a week after President Umaru Yar’Adua refu-sed to order flour mills to reduce their prices. Tariffs Nigeria places tariffs on imported wheat used in bakeries. The AMB says that bread production should be subsidised instead. “We are in a mess,” said chairman of the association Lateef Oguntoyinbo. “I understand the flour millers are due to propose an increase to their prices again in a few days.” The BBC’s Fidelis Mbah says the strike has already taken its toll in Lagos, as supplies are running out. It is yet another food that is being affected by the global rise in prices our correspondent says. A loaf of bread can cost as little as $0.40. A small loaf can often be the only thing poor city-dwellers will get to eat during the day

BBC News. 6 de maig de 2008

Una altra vaga de forners a Nigèria Una setmana de protestes per l’augment del preu de la farina. L’associació de forners (AMB) va informar que els preus haurien d’augmentar un 25% des-prés de la vaga. Aquesta vaga suposarà una càrrega sobre els nigerians pobres, que basen la seva dieta bàsica en el pa. L’any passat, l’associació ja va fer vaga durant una setmana després que el president Umaru Yar’Adua no obligués els molins de farina a reduir preus. Tarifa Nigèria estableix la tarifa segons el blat importat que s’utilitza a les forneries. L’associació de forners (AMB) considera que la producció de pa s’hauria de subvencionar. “Això és un desastre,” va dir el secretari de l’associació Lateef Oguntoyinbo. “Tenim entès que els moliners de farina pensen tornar a incrementar els preus ben aviat.” Segons el corresponsal de la BBC Fidelis Mbah, la vaga ja ha tingut conseqüències a Lagos, on ja no queden provisions. Es tracta d’un altre aliment que es veu afectat per l’encariment global dels preus, diu el nos-tre corresponsal. Una barra de pa tan sols val 0,40 dòlars, però sovint els ciutadans pobres només arriben a menjar una petita barra de pa en tot el dia.

BBC News. 6 de maig de 2008

Victimes de braquages répétés : Les pharmaciens du Sénégal baissent les rideauxIls en ont marre, les pharmaciens privés du Sénégal, d’assister aux braquages répétés de leurs officines sans aucune réaction appropriée de la part des services de sécurité. Ils ont beau tirer la sonnette d’alarme, sensibiliser les pouvoirs publics et alerter l’opinion publi-que, mais rien n’y fait : les malfaiteurs continuent de sévir en toute impunité, menaçant même leur vie. Alors, pour exprimer leur ras-le-bol devant cette absence de réaction de la force publi-que, ces membres du Syndicat des pharmaciens privés du Sénégal ont décidé de baisser demain, mercredi, les rideaux de leurs officines pour observer une journée sans vente de médicaments. Ils veulent ainsi amener les autorités à réagir d’autant que ces dernières ont bien identifié les sources de ces braquages. En effet, une corrélation a été établie, derniè-rement, entre ces braquages répétés et le circuit d’approvisionnement de Keur Serigne Bi, un établissement de vente illicite de médicaments établi au cœur de la capitale. Et selon nos sources, ces vols répétés viseraient à réalimenter le circuit de Keur Serigne Bi qui serait actuellement en panne. En attendant cette journée sans vente de médicament dans les officines privées, le Syndicat des pharmaciens privés du Sénégal compte organiser ce mardi un point de presse à 10 h pour expliquer les raisons de cette mesure.

Issa NIANG 29 abril 2008 WALFADJRI

10-11-14.indd 11 15/5/08 17:58:26




12

Pel·lícula:

Zaman, el hombre de los juncos Direcció i guió: Amer AlwanFrança/Iraq, 2003. 78 min

És la primera pel·lícula que es va produir a Iraq després de quinze anys. La dona de Zaman està ma-lalta i ell es veu obligat a anar fins a Bagdad a buscar medicaments. Haurà de superar restriccions i di-ficultats imposades per la guerra.Después de quince años, es la primera película que se produjo en Irak

Taàdu xamaztac asna pilickula tamazwarut iyat-jasadan alàiraqAfter fifteen years, it’s the first film produced in IraqLe premier film produit en Irak depuis quinze ans

Llibre:

Una màquina d’espavilar ocells de nit Jordi LaraMirmanda, 2008

Nascut a Vic l’any 1968, Jordi Lara ha publicat Una màquina d’espavilar ocells de nit, un recull de set relats a l’entorn de la música, entre les me-mòries i l’assaig artístic. S’enllacen a través d’un adolescent curiós que entra a formar part d’un grup de músics vells i estrafolaris.Son siete relatos autobiográ-ficos al entorno de la música

Nithnin sabàa nalqisas dati-ya itàawaditant ax muzikaSeven autobiographical sto-ries in the music world Sept récits autobio-graphiques avec la musique pour fil rouge

Disc:

Dins la taifaLa Carrau Discogràfica: Propaganda Pel Fet El tercer disc d’aquesta banda de Terrassa mescla la música tradicional amb un so desenfadat i molt ballable. Dins la taifa és un conglomerat de rumbes, cumbies, cançó valenciana, sons mediterra-nis, ritmes afroamericans i àrabs. Hi ha cançons populars modernit-zades amb humor i molta ironia.El tercer disco de La Carrau es desenfadado y bailable

Sinta wis athratha an La Carau ghas aritmu nacdih The third album of La Car-rau is easygoing and dance-able Très dansant, le troisième disque de La Carrau est une invitation à la joie de vivre

Web:

www.immi.cat

Immi.Cat es un projecte de comu-nicació multimèdia, que sorgeix d’un grup de persones nouvingu-des que, segons diuen, no tenen mitjans de comunicació social en català.Immi.cat es un proyecto de comunicación centrado en la inmigración presente en CataluñaImmi.cat ij nalbarnamaj an-wamsawar moxasas iyam-hajan aguint di katalunya

Immi.cat is a communica-tion project focused on the present immigration in CataloniaImmi.cat est un projet de communication consacré à l’immigration en Catalogne

Blog:

http://emmapb.blogspot.com/

Emma Piqué dedica el seu blog a la literatura i la poesia. La majoria d’entrades de l’autora del blog són poemes dedicats a qualsevol dels temes que voltin pel cap d’Emma Piqué. També ofereix algunes re-flexions sobre literatura i poesia i dóna el seu peculiar punt de vista.

Es un blog de literatura y poesía

Ij nablog nal antira at qasi-sin It’s a literature and poetry blog. Un blog consacré à la lit-térature et à la poésie

Ressenyes

Cultura

El Museu de l’Art de la Pell reuneix peces procedents dels cinc continents

La pell és un material universal que des de sempre ha estat objecte dels usos més diversos: persones de totes les cultures l’han convertit en peces d’indumentà-ria, recipients i conteni-dors d’aliments i estris diferents, elements de defensa, mobles i objectes decoratius entre d’altres.La ciutat de Vic compta amb una rica tradició en l’elaboració de pell adobada, tal com podem comprovar si passegem per alguns dels seus carrers, que encara con-serven noms relacionats amb la pell (Aluders,

Dues Soles...), o si ens arribem fins al barri de les Adoberies, al costat del riu Mèder. Sense deixar el centre de Vic es pot visitar un equipament que té relació amb aquesta manufactura: el Museu de l’Art de la Pell, situat a l’Antic Convent del Carme, a sobre la biblioteca Joan Triadú i l’Arxiu Comarcal d’Osona. Aquest museu acull bàsicament la col·lecció que Andreu Colomer Munmany,

pellaire de Vic, recopilà en els seus viatges durant més de 50 anys. El resultat d’aquest esforç és un con-junt de prop d’un miler d’objectes procedents de diversos indrets del planeta, i que posteriorment ha esdevingut un museu de titula-ritat pública obert a tothom, i que continua ampliant la seva col·lecció.Un recorregut per les sales del museu es converteix en un viatge a través del temps i l’espai que ens apropa a diferents culturesètnies. Tot i que la majoria de peces son de factura occidental, o fruit del contacte d’aquesta amb altres cul-tures, com revestiments murals de pell, caixes, cadires i peces de mo-biliari domèstic també hi trobem tradicions artesanes d’altres països. Figures de teatre d’ombres ens acosten a les rituals cerimònies teatrals tailandeses. Els escuts turkana africans o els policromats escuts massai mostren com la pell també servia per protegir-se i alhora es convertia en un element simbòlic de status i poder. De Corea, Japó i la Xina hi ha caixes de pell lacada que mostren un rica i acurada decoració estètica. D’Amèrica del Sud, el museu con-serva extraordinàries petaques,

cistelles i baguls amb diferents tre-balls i aplicacions de pell. Guants de boxa mexicans, “parfleches” dels nadius nordamericans, ence-nedors del Tíbet...Tota una llarga llista d’objectes que ens permeten apropar-nos a diferents realitats i enriqueixen un llegat cultural que els ciuta-dans de Vic i Osona tenen al seu abast.Fotografia: figura de teatre d’om-bres de Tailàndia, de pell crua, policromada i calada

El Museu de l’Art de la Pell, situat al centre de Vic, és un equipament cultural obert a tots els ciutadans, on s’hi pot veure una col·lecció d’objectes d’art en pell procedents de cultures i èpoques molt diverses. Paral-lelament el Museu ofereix un conjunt d’activitats molt variades.

Museu de l’Art de la Pell Vic

El Museu de l’Art de la Pell contiene piezas procedentes de los cinco continentes

Al mathaf an Art di Pell dayas ca anrahwayaj at-matalan alqarat alxamsThe Museu de l’Art de la Pell (Museum of Leather Art) contains pieces coming from five continentsLe Musée de l’Art du Cuir abrite des pièces issues des cinq continents

g

Cultura

Pell d’arreudel món

20-21_Cultura.indd 12 15/5/08 22:28:55



Preguntes Creuades Escultura

Cultura

Les preguntes de l’Emilio

Abdelmoughit respon:

Què t’agrada de la comar-ca?Hi ha cultura, sempre hi ha fes-tes, la gent és amable. Quan estàs a Granollers, per exemple, és un altre món.

Esteu contents de trebal-lar amb nosaltres?Sí.

Has estat molt de temps sense papers?Vaig estar set anys sense papers.

Ets del Barça?Sí, sóc del Barça a mort. Al Mar-roc hi ha gent que li agrada molt el Barça. Jo sé el nom de tots els jugadors.

Penses en tornar a viure al Marroc?El destí no se sap mai.

Què et va sorprendre més aquí?Que les noies són molt maques, que hi ha molta llibertat.

Què et sembla el nostre menjar?M’agrada molt. Les tapes, amb formatge manxego, paella...

Però no pots menjar llan-gonissa...Ja sé el que és, però no ho puc menjar perquè sóc musulmà i no megem porc.

Emilio respon:

Per què creus que costa la integració entre immi-grants i autòctons?Hi ha integració a la feina, però fora de la feina costa.

Què saps de la cultura del Marroc?No hi he estat mai, no sé absolu-tament res.

Quines experiències tens amb els immigrants?Al seu costat sempre aprens coses noves, coses que et sor-prenen. Treballo amb xinesos, indis, marroquins, rusos, polacs, búlgars...

Què en saps de la meva religió, l’Islam?Sé que feu el Ramadà i us passeu molt temps sense menjar i que reseu agenollats a la mesquita. A la feina quan fan el Ramadà és totalment normal.

Respecteu la nostra re-ligió?Jo ho respecto, que m’agradi o no m’agradi, és una altra cosa. Jo espero que tots ens puguem respectar.

Aquí hi ha molts homes que maltracten les seves dones. Per què creus que passa això?Passa per moltes raons, pel gelos, perquè l’home beu i descarrega amb la dona, o perquè no estan d’acord i arriben a aquests extrems.

Les preguntes de l’Abdelmoughit

La llegenda d’Isis i OsirisSegons la tradició de l’Antic Egipte hi va haver fa molts anys uns éssers divins amb els quals va començar la vida. La primera divinitat es deia Aton i va crear, a partir de dues costelles seves, un home i una dona, Shu i Tefenet. Aquests es van casar i van tenir dos fills, que també es van casar i van tenir quatre fills, Osiris, Isis, Seth i Neftis. Osiris representava tots els valors positius: la pau, l’amor i l’amistat; mentre Seth representa-va l’ambició, l’enveja i la crueltat. Seth tenia molta enveja d’Osiris, que el va conduir a matar el seu germà. Va organitzar una festa i va fer una caixa molt bonica, de la mida justa d’Osiris. Durant la festa va dir a tothom que qui cabés dins s’enduria la caixa de regal. Tots els convidats ho van provar, però en el moment que s’hi va ficar Osiris, els amics de Seth van tancar la caixa i la van llençar al riu Nil. La caixa aviat va desaparèi-xer. Quan Isis es va assabentar del que havien fet al seu marit es va posar molt trista i va començar a buscar el cos del seu marit per tot Egipte. Al final, però, el va trobar al Líban. El va abraçar i amb aquesta abraçada li va tornar la vida. Isis va quedar embaras-sada i van viure amagats prop del delta del Nil. Però les notícies van arribar al Palau de Seth, que va tornar a matar Osiris. Aquesta vegada, però, el va tallar a trossets i el va escampar per tot Egipte. Isis, amb el seu fill, Horus, el van intentar reconstruir, però una de les parts se l’havia menjada un peix. Quan Horus es va fer gran, va començar a lluitar contra Seth. Al final de la lluita va guanyar i va començar a governar Egipte amb amor i així es va acabar la por i l’odi.

CONTE D’EGIPTE

Cuento egipcioThajit an misra

Egyptian StoryUn conte d’Égypte

L’escultor lluçanenc Enric Pla i Montferrer és l’autor de l’escultura Teixit, que simbolitza el món del tèxtil, i que explica el procés que fa un teler per aconseguir un teixit. Pla Montferrer ha volgut plasmar com els fils arriben del plegador, com la pua empeny passada rera passada, i finalment, com neix un teixit. L’escultura, de ferro forjat, ha permès l’escultor d’Alpens guanyar el segon premi al Concurs d’Escultura 1 de Maig que el sindicat UGT dedica al món del treball.Pla Montferrer va estar deu anys treballant al sector tèxtil, de nit, mentre estudiava a l’Escola d’Art de Vic. “El món del tèxtil és molt important a Catalunya, va tenir molts anys d’esplendor i ara sembla que mor”, diu l’escultor, que també assegura que “tothom, directe o indirectament, hi ha tingut rela-ció. La meva mare i les dones de la família sempre hi han treballat”. És per això que

ara, Pla Montferrer vol fer un homenatge al tèxtil català, explicant, a través d’una escul-tura, el que per a ell i per a molts catalans, ha suposat el tèxtil.“Una vegada vaig llegir que Miquel Martí i Pol, trenta anys abans, havia tingut les mateixes sensacions que jo tenia en aquell moment a la fàbrica, quan hi treballava. El sector, per tant, no havia canviat gaire”. Tot i que ja havia fet alguns gravats sobre el tèxtil, Pla no n’havia fet cap escultura, Teixit és la seva primera escultura dedicada al tèxtil. En un futur, però, no descarta fer-ne una en gran format, “és una peça que me l’estimo molt i tracta un tema que encara és actual. M’agradaria fer una escultura monumental de la peça i portar-la a alguna ciutat representativa, amb un passat tèxtil important”.

Un homenatge al tèxtil català en forma d’escultura

Enric Pla, galardonado por una escultura que hace referencia al sector textil

Enric Pla aguinas alwisam ax aj natajsid taqafi yasawar almaydan narkatanEnric Pla, awarded a prize for a sculpture that references the textile sectorEnric Pla a reçu un prix pour une sculpture évoquant le secteur textile

g

20-21_Cultura.indd 13 15/5/08 18:34:21




14Publicitat

10-11-14.indd 14 15/5/08 17:59:08



Preparació

*

CuinaQuè fem aquestcap de setmana?

Chop SueyIngredients per a 4 persones

· 2 trossos de pit de pollastre cuit, a tros-sets· 250 gr de gambetes, preferentment cru-es, pelades i netes· 250 gr de carn de porc mòlta o picada gruixuda· 2 cullerades d’olide cacauet· 3 grapats de col llombarda tallada a tires primes· 150 gr de mongeta tendra, sense fils, tallada diagonalment· 2 branquetes d’api tallades diagonal-ment· 2 cebes petites, picades· 1 pastanaga gran picada gruixuda· 1 tassa de brou de pollastre· 2 culleradetes de fècula de blat de moro· 1 cullerada de salsa de soja· Sal al gust· 150 gr de brots de bambú, tallats prims· Pebre al gust

A

La Patum és més que una festa. És senti-ment, emoció i so-bretot és molt difícil d’explicar. És un tò-pic però és ben cert: s’ha de viure. És tel·lúrica, ancestral, màgica; és música, foc... i mam! Que diuen els berguedans. Cesc Poch Berga

COCINAAXXAM U SANWI

COOKERYCUISINE

La Patum de Berga es una fiesta con fuego, música y mucha participación

Patum an Berga dij aficta tagan dayas timáis mizika adnatas nalmucarikinThe Patum de Berga is a celebration with fire, music, and a lot of participationFête traditionnelle qui rassemble les foules, la Patum de Berga fait la part belle au feu et à la musique

g

18-15.indd 15 15/5/08 18:19:57




16

UGT. AMIC, VicAssociació d’AjudaMútua als Immigrantsa CatalunyaInformació i orientaciósobre documentaciói assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90

UGT. AMIC, ManlleuAssociació d’AjudaMútua als Immigrantsa CatalunyaInformació i orientaciósobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n.08500 VicTel. 93 889 27 67

Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”,s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11

CNLO (Centrede NormalitzacióLingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32.08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català deManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer.C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

INSTITUCIONS CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONA

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

Guia de Serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

LENGUA Vocabulario de las herramientas del carpinteroTOTALAYT (IRAS) Ismawan anrahwayaj unajar

LANGUAGE Vocabulary of car-pentry tools LANGUELexique des outils du menuisier et du charpentier

El fuster és la persona que treballa la fusta. Per fer-ho utilitza diverses eines, entre les quals hi ha:

EL TORNAVÍS

LES TENALLES (O ESTENALLES)

LES ALICATES

EL RIBOT

EL TREPANT

Parlem d’oficis...QUAN ESCRI-VIM PERQUÈ O PER QUÈ?

PERQUÈ: és una con-junció que introdueix una causa o una fina-litat. Exemple: Arriben d’hora perquè volen ser les primeres.Va trucar-li perquè vingués més aviat.També pot ser un nom. En aquest cas és sinò-nim de “motiu”:Exemple: Vol saber el perquè de la seva actuació.

PER QUÈ : és una pre-posició + un què (=qui-na cosa). Normalment introdueix preguntes directes o indirectes.Exemple: Per què t’enfades? (directa)No sé per què t’enfades. (indirecta)També és una preposi-ció + un què (relatiu= pel qual, per la qual, pels quals, per les quals).Exemple: La raó per què ho ha fet no la sap ningú.

18-15.indd 16 15/5/08 18:19:39



En aquesta lliga sols comptabi-litzen els partits dels sis equips dels Països Cata-lans (territoris

de cultura i llengua comuna, for-mat per les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Valencià, Catalu-nya i la Catalunya Nord) entre ells de la Lliga de 1a Divisió.El Villareal és el flamant campió de la LFPC després de la celebració

de tots els partits. Els equips de la ciutat de València han fet una temporada per oblidar. El Barça ha fet una mala temporada malgrat el 6-0 final al València.

Classificació Partits Punts jugats

1 Villarreal 10 282 Espanyol 10 183 Barça 10 164 Mallorca 10 155 València 10 76 Llevant 10 5

El Villareal campió de la Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 5-1 1-2 6-0 1-2Espanyol 1-1 1-0 2-0 3-0Llevant 1-4 1-0 2-2 1-5 0-3Mallorca 0-2 2-2 3-0 0-2 0-1València 0-3 1-2 0-0 0-3 0-3Villarreal 3-1 2-0 3-0 1-1 3-0

Taula de resultats

una gran amplitud articular.En la part final de la sessió, l’objectiu dels estiraments és facilitar la rela-xació muscular, promoure l’eliminació de productes residuals produïts per l’esforç i reduir el dolor muscular. S’aconsella en aquesta fase de refredament que els exercicis d’estirament siguin isomètrics o estàtics, d’una manera lenta i progressiva.Si en la part principal de la sessió volem fer un programa específic d’entrenament per tal de millorar la flexibilitat, el definirem com un programa d’exercicis planificat, deliberat i regular que pot augmentar de forma permanent i progressiva l’amplitud de moviment de les arti-culacions. Aquests programes d’entrenament de la flexibilitat es poden traduir en avantatges que poden ser qualitatius i quantitatius, com per exemple la relaxació de l’estrès i la tensió, la millora de la condició física, postura i simetria corporal, alleugeriment del dolor muscular, millora de certes aptituds, reducció del risc de lesions i un desenvolupa-ment espiritual i d’autoconeixament. Eduard Soler

Salut i Esport

Sara Blázquez Vic

L’Equador posseeix una rica tradi-ció d’esports autòctons, però cap d’ells ha aconseguit mantenir-se tant com l’ecuavolei que, fins i tot, ha arribat a identificar el país. Els seus orígens no es coneixen amb certesa, però es pot afirmar que competeix en popularitat amb el futbol. Es tracta d’una variació del volei tradicional, que es practica amb equips de tres jugadors i amb una xarxa més alta, que implica utilitzar més la tàctica i la tècnica que no pas al volei, on primen la potència i les rematades. La pista on es juga medeix 9 metres per 18, la xarxa té una alçada de 2,85 metres i la pilota pesa 2,5 quilos.L’ecuavolei compta amb una història d’uns 400 anys, tot i que no s’ha donat a conèixer a nivell mundial.“A l’Equador, fins i tot en els llocs més petits, no hi pot faltar una pista d’ecuavolei. Hi juguen tant homes, com dones, com nens”, diu Carlos Ordóñez, president de l’associació d’equatorians de Vic. Fins fa poc, els equatorians de la comarca s’havien de desplaçar fins a Barcelona o Llinars per practicar el seu esport preferit. Ara, però, l’ajuntament de Vic els ha cedit un espai darrere les pistes d’atletisme per poder-hi jugar. És el mateix espai que utilitzen per donar a conèixer el seu esport. Juntament amb l’ajuntament,

la comunitat equatoriana està portant a terme un programa en el que ensenyen a gairebé 500 alumnes de les diverses escoles de Vic les normes, posicionaments i història d’aquest esport equatorià. Els alumnes de cinquè de l’escola Sant Miquel van ser els primers en aprendre a jugar a l’ecuavolei, el dia 31 de març. Des de llavors, alumnes de cinquè i sisè de primà-ria de nou escoles diferents, han passat per les pistes per conèixer aquest esport nou per a ells. “Per nosaltres és important donar a conèixer el nostre esport”, diu Ordóñez, que reconeix que ara li agradaria fer el mateix amb els instituts, “volem compartir aquest esport amb la resta de la comuni-tat”. És per això que Ordóñez fa una crida a la ciutadania interes-sada en l’ecuavolei, “qui vulgui veure-ho, participar o aprendre’n, nosaltres estem oberts”. El problema és que les pistes de que disposen a Vic no estan pavimentades i s’aixeca molta pols. Els equatorians han proposat, fins i tot, fer-se responsables de les despeses. Es dedueix, però, que l’ajuntament se’n farà càrrec, ja que es tracta d’un espai públic.El calendari de les escoles que particpen en aquesta activitat acaba el 23 de maig. Cinquanta-un alumnes de sisè de l’escola Gui-llem de Montrodon aprendran un nou esport i clausuraran aquesta nova iniciativa.

Els escolars de Vic aprenen a jugar a ecuavolei

g

Esport a Osona

Escolares de Vic aprenden a jugar al ecuavolei, deporte de Ecuador

Imahdan di Vic ramdan adiran al ecuavolei ij nanwaà narrad an ikwadurSchool chil-dren from Vic learn to play ecuavo-lei, a sport from Ecua-dorDes élèves de Vic initiés à l’équa-volley, un sport venu tout droit d’Équateur

gLos estiramientos son muy importantes antes y después de hacer deporteAtasxinat sabhant aswa-tas aqbar ra awani axmi gha tagad aryada

Stretching is very im-portant before and after doing sportIl est essentiel de bien s’étirer avant et après un effort sportif

De la mateixa manera que ens estirem quan ens llevem, també ho hem de fer abans de començar una sessió d’exerci-cis o un esport concret.Aquests estiraments els farem en la part inicial de la sessió, el què s’anomena escalfament, i haurien de ser del tipus balístic o dinàmic per tal de buscar

La flexibilitat

Ma_22-23_Treball-Esports.indd 17 15/5/08 17:02:38




18

Consells del mes És molt habitual que les empre-ses modifiquin les condicions de treball sense respectar els requisits que marca la llei: ho comuniquen verbalment, no preavisen amb 30 dies d’antelació, no es dóna cap explicació i obliguen a complir als treballadors al·legant que les em-preses poden modificar el que vul-guin, com vulguin i quan vulguin. RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT! En el cas de les modificacions del nostre contracte, l’empresa no ho pot imposar encara que ho vulgui. Ha d’arribar a un acord obligatori-ament amb el treballador. En el cas de les modificacions substancials de les condicions de treball, pre-vistes a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, canvis d’horari, de distribució de la jornada o de torn de treball, l’empresa està obligada a donar-vos 30 dies de preavís i fonamentar per escrit les causes i la modificació que us volen aplicar. Cal dir que teniu 20 dies per inter-posar demanda al Jutjat Social des de la comunicació, però mentre no s’emeti sentència s’han de complir les ordres de l’empresa. També teniu la possibilitat d’extingir el contracte amb una petita indem-nització en el cas que es modifiquin horaris, torns o distribució de la jornada, si el canvi us causa algun tipus de perjudici. En aquest últim cas, per evitar problemes, és millor que presenteu l’escrit d’extinció a l’empresa abans de la data d’efectes del canvi.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Primitivo CerezoExpresient del Comitè d’empresa de Puigneró

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, las modificaciones de las condiciones de trabajoIXEDDEM SE’L ÄZZDi ac hara ataàdilat nacurut narxadmat

WORKING WITH DIGNITYThis month, modifications of labor conditionsUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, l’évolution des conditions de travail

Modificacions de les condicions de treballLes modificacions de les condicions de treball són aquells canvis que es produeixen per iniciativa de l’empresa que afecten a la manera com desenvolu-pem la nostra feina, al contingut de la nostra feina, etc. Per exemple: a partir d’un dia determinat l’em-presa ens redueix de forma molt important el salari; ens canvia l’horari de treball; o ens canvia el tipus de feina.Els canvis que es poden produir s’engloben en aquestes tres categories:-Els canvis que l’empresa mai pot fer, si no és amb el consentiment i l’acord del treballador. L’empresa no pot reduir o ampliar la jornada de treball o deixar de pagar una quantitat del salari que s’havia acordat amb el treballador, sense el consentiment d’aquest. Es considera que això és una modificació massa im-portant del contracte com perquè l’empresa ho pugui decidir unilateralment.-Els canvis que l’empresa pot fer però, per la seva importància o pel perjudici que ens causa als treba-lladors, ha de seguir uns requisits i un procediment especial: són les MODIFICACIONS SUBSTANCIALS DE LES CONDICIONS DE TREBALL. Són canvis d’horari, de distribució de la jornada i del torn de treball, però també poden ser la modificació de les funcions que un realitza (funcions corresponents a una categoria inferiror). En aquests casos l’empresa ha de preavisar amb 30 dies d’antelació, ha d’explicar per què ho fa (per escrit) i ha de basar-se en unes causes concretes que estableix l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. Si afecta col·lectivament als treballadors, s’ha de comunicar i obrir un periode de negociació amb els delegats o el comité d’empresa. Els treballadors tenim la possibilitat d’impugnar judicialment la mesura i si es tracta d’un canvi d’horari, fins i tot podem optar per extingir el contracte amb dret a cobrar indem-nització de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim de 9 mesos de salari, si aquesta modificació ens causa algun tipus de perjudici.-Aquells canvis no inclosos en els anteriors i que l’empresa realitza en base al seu poder de direcció i, evidentment, s’entén que no són tant importants.

Primitivo Cerezo, “Primi”, és qui ha estat al cap-davant dels treballadors durant tota la negociació i seguiment del procés de liquidació de l’antiga fàbrica ‘Hilados i Tejidos Puigneró’. Ara, és membre de la direcció nacional del sindicat FIA-UGT de Cat-alunya.

Com ha anat aquest final de la liquidació de Puigneró?El tema de Puigneró era molt complicat. L’empresa va deixar un deute de més de 23.000 milions de les antigues pessetes de passiu amb Hisenda i la Seguretat Social, amb un embolic d’embargaments i hipoteques creuades. Finalment els treballadors hem aconseguit cobrar el 82% del que se’ns devia, que és un resultat molt bo. Aquest últim pagament ha significat una mica més de 2 milions d’euros en total.Sempre vau pensar que co-braríeu? Esteu satisfets?Sabíem que hi hauria moltes dificultats però no pensàvem que tantes. Però sempre vam tenir clar que arribaríem fins al final. Tenim una satisfacció gran, tenint en compte l’escenari. Només ens dol el fet que un advocat particular

que portava uns quants treballa-dors va vendre uns actius –pisos-, i una part molt important dels beneficis se’n van anar a parar a FOGASA i no als treballadors. Heu tingut un bon recolza-ment dels polítics?Hem estat bastant deixats dels po-lítics. Una cosa és el suport formal i l’altra passar a l’acció. La clau ha estat el paper del sindicat. El dar-rer pagament sense els sindicats no hagués existit.Heu patit la distància Vic-Madrid?Ha estat una feinada coordinar tot això. Ens feien ballar entre uns i altres. A més el tema depenia dels ministeris, no de la Generalitat. És evident que amb proximitat tot hauria estat molt més fàcil.De quants treballadors i treballdores parlem?En el darrer tancament de Sant Bartomeu del 2003 érem 549 persones. Però l’any 2000, en total entre les tres factories érem 1.900.

Treball

“Sense el paper dels sindi-cats haguéssim cobrat no-més del Fons de Garantia”

Los extrabajadores de Pu-igneró han cobrado entre el 70 i el 80% de la deuda pendienteIxadaman iqdiman an Pui-generò xadsan ja 70 ni 80 % an min tugha attasan

The ex-workers of Puigneró have received between 70 and 80% of the outstanding debtLes anciens salariés de Pu-igneró ont perçu entre 70 et 80 % de leurs arriérés

g

Ma_22-23_Treball-Esports.indd 18 15/5/08 17:01:29


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

Quin significat té per a vostè el concepte de “família”?Nosaltres no parlem de família, sinó de famílies. Entenem que no hi ha un sol model de família, sinó que la societat és diversa en quant a models familiars. Una família és una unitat de convivència a partir de d’un nucli i un entorn afectiu. Les que en diuen “famílies tradici-onals” cada vegada són menys, de fet, jo crec que van de baixada. Fins i tot dins de la biparentalitat he-terosexual hi ha molts i diferents models, de convivència, de rol, de manera d’educar, de valors... Per tant, a partir del reconeixement de que no hi ha un sol model, el que hem de fer és avançar en el reconeixement de nous models existents: les monoparentals, les famílies biparentals homoparen-tals, a partir de parelles homose-xuals, les famílies nombroses, i les famílies reconstituïdes, famílies en les que els fills i filles tenen dos nu-clis familiars diferents, a partir de separacions i que el pare o la mare s’ha ajuntat amb una altra persona. No volem parlar de famílies, sinó de polítiques familiars, de les responsabilitats que té un govern envers al suport a les famílies.

Quines són les seves priori-tats de treball?Treballem en el desenvolupament reglamentari de la Llei de suport a les famílies, que es va aprovar el juliol del 2003. A partir d’aquí s’han desenvolupat alguns aspectes, el més destacat és el tema dels ajuts. Actualment el que volem és faci-litar l’accés als ajuts i reconèixer el concepte de monoparentalitat com a tal. Per una altra banda, dotar de més drets a les famílies nombroses. Evidentment, hi ha molts altres aspectes que hem de desenvolupar, i el full de ruta ha de ser la llei.

Està previst celebrar a Vic el Dia Internacional de les Famílies.Se celebra el 15 de maig i la idea és commemorar un dia en el que les famílies són centrals. Enguany, l’eslògan és “I la teva com és?”, que agafa com a eix central la diversi-tat de les famílies. Per una banda conferències internacionals amb persones expertes en l’àmbit, però també es fan activitats lúdiques amb les famílies. La festa central es fa a Barcelona, però també ho fem arreu del territori, anem descentra-litzant. A Vic es farà el 18 de maig,

però també s’ha descentralitzat a Salou, Lleida i altres, durant el mateix cap de setmana.

Les famílies reclamen cada vegada més ajuts. Creu que n’hi ha prou amb els ajuts que reben?Els ajuts els marca la llei de suport a les famílies, però a l’hora de la ve-ritat tothom expressa que no n’hi ha prou, tenir una criatura és molt car, però el que entenem nosaltres és que aquests ajuts directes han d’anar complementats amb serveis, que ja es comença a desenvolupar. Hi ha pocs municipis que tinguin serveis de suport a les famílies. La llei de serveis socials, per exemple, té un impacte importantíssim sobre les famílies, que abans només es donaven per nivell de renda i ara totes les famílies hi tindran accés. Es posen els serveis socials a la mateixa alçada que l’educació o la sanitat.

La Generalitat porta a terme algunes polítiques específi-ques per al col·lectiu homo-sexual. Quines?Hi ha un programa per al col-lectiu gai, lesbià i transsexual. És

la primera vegada que un govern en l’àmbit executiu té un progra-ma d’aquestes característiques, Catalunya és pionera en aquest sentit i aquest programa existeix des de l’any 2005. Es va aprovar un pla interdepartamental per la

actualment funciona, des de fa uns mesos el Consell Nacional de lesbi-anes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals, que és un consell de participació on totes les entitats del col·lectiu hi poden participar.

I per a les famílies nouvin-gudes?Nosaltres fem polítiques per a totes les famílies, evidentment no se-greguem. El que ens preocu-pa és l’accés que tenen les famílies d’altres orígens al que nosaltres oferim per tothom, i com hi participen, i això vol dir que haurem de fer un esforç per dotar alguns dels continguts amb les seves necessi-tats. No es tracta de fer programes específics, sinó fer-les participar d’allò que existeix.

Entrevista

“Els ajuts a les famílies han d’anar acompanyats de serveis”

Vic es uno de los lugares donde se celebra el Día In-ternacional de las Familias

Vic nata dij anwamcan mani tahtafalan sanhar nadunact an familyathVic is one of the places where International Family Day is celebratedVic est l’une des villes qui fête la Journée internation-ale des familles

g

Carme Porta és la se-cretària de Família del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Porta asse-gura que no existeix un sol model familiar, i que s’ha d’avançar en el reconeixement d’aquesta diversitat de models familiars. El 15 de maig es celebra el Dia Internacional de les famílies, i Vic serà un dels seus escenaris. Sara Blázquez Barcelona

Societat.indd 19 15/5/08 19:31:28

En català, si us plau

Reconec que hi ha molts immigrants que no saben parlar el català, però hi ha un col-lectiu molt important que domina

la llengua. De vegades, però, no troba gent amb qui practicar-la. Molta gent pensa que els immi-grants no saben català, però és una llengua que pot obrir espais de convivència i d’integració dels immigrants a la societat catalana. He vist molts casos en els que els autòctons, que parlen català, quan s’han de dirigir a un immigrant, canvien d’idioma. Sense saber res d’aquesta persona, ni si sap el català o no. Així, no es pot dir que el català és una llengua per tots, ni tampoc que el català és molt important per la integració dels immigrants. Crec que és una discriminació canviar de llengua amb les persones que han vingut de fora. A Osona hi ha molts immigrants que hi viuen des de fa molts anys i encara no saben parlar català, no els ha fet falta. Malgrat això, hi ha molts immi-grants que el dominen, gràcies a un grup minoritari de catalanistes que estan lluitant per mantenir aquesta llengua viva. Jo crec que la utilització del català entre tots és una bona manera d’integrar-se. S’han d’impulsar projectes per ensenyar el català als immigrants, i donar prioritat a les persones que el saben, per animar la resta a que l’aprengui. Les traduccions i medi-acions, de vegades, no afavoreixen l’aprenentatge del català pels immigrants en algunes oficines.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Maig 2008www.revistama.cat

MustaphaBouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Em diuen immigrant i vaig néixer aquí”

En Khalid Arramachi té quinze anys i va néixer aquí a Catalunya. Ha estat tota la seva vida aquí, malgrat tot, hi ha gent que el veu com un immigrant. Fa la mateixa vida que qualsevol jove de la seva edat, es-tudia 4rt d’ESO al Sant Miquel dels Sants, juga a fut-bol, “m’agrada molt jugar i em sento molt còmode amb els meus companys”. En Khalid Arramachi juga amb el Vicremei, des de la seva experiencia Khalid Arramachi diu “jo crec que tant els immigrants com els catalans haurien de posar-hi més de la seva part, els immigrants s’integrarien més ràpid i els catalans haurien de fer que les coses per ells siguin més facils”. %

Khalid Arramachi 15 anys

“Me llaman inmigrante, aunque nací aquí”Atraghanayi imhaja waxa nac xarqa danita

“They call me an immigrant, even though I was born here” « Bien que je sois né ici, les gens me prennent pour un immigré »

Mustapha Bouziane anima a todos los inmigrantes a hablar el catalán

Mustapha Bouzaian itcajaà amara imhajan adasiwran satkatalantMustapha Bouziane en-courages all immigrants to speak CatalanMustapha Bouziane encour-age tous les immigrés à apprendre le catalan

Ma_24_Contra.indd 24 15/5/08 18:11:13

revista mà 5 osona

Documents