revista mà 10 osona

5Revista Mà

Premi Paco

Candel 2008

Número 10Desembre 2008

GRATUÏT

Se han hecho seis talleres

en seis municipios para

lograr la cohesión social

aguin satta an hàlaqat àamal di satta nal-baladiyat bac adhàqan attamasuk lijtimaà-i

Six workshops have been

held in six municipalities

to build social cohesion

Six ateliers ont été organisés dans six com-munes afin de renforcer la cohésion sociale

Miles de trabajadores, afectados por la crisis en Osonaruruf ixaddaman atraq-fitan alazma danita di Ozona

SOCIETATP. 17

80 dones participen als tallers artístics per a la cohesió social

ENTREVISTA P. 4-5

“El Model Vic continua sent un bon model”

Thousands of workers in Osona affected by the crisisLa crise frappe des milliers de travailleurs dans le canton d’Osona

REPORTATGE P. 6-7

Quan les empreses tanquen

V

CULTURA P. 12-13

Cicle catalano-amazic a Vic

Ha finalizado el ciclo cul-tural catalanoamazighsafi Kamran wussan nat-wusna katalanuamazigh

The Catalan-Amazigh cultural cycle has come to an endFin du cycle culturel catalano-amazigh

u

Mapa de la crisi a Osona

Entrevista a Jordi Sánchez, direc-

tor de la Fundación Jaume Bofill

amsawar ak Jordi Sànchez , al-mudir an muassasa Jaume Bofill

Interview with Jordi Sánchez,

Director of the Fundació Jaume

Bofill

Un entretien avec Jordi Sánchez, directeur de la Fonda-tion Jaume BofillV

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anemàcher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

PLURALISME

“... la diversitat cultural és, pel gènere humà, tan necessària com la diversitat biològica pels organismes vius. En aquest sentit, con-stitueix el patrimoni comú de la humanitat i ha de ser reconeguda i consolidada en benefici de les generacions presents i futures.”

Declaració Universal de la Diversitat Cultural, UNESCO, 2001

Tot ésser humà com a individu que creix i que es desenvolupa socialment, té la necessitat de vincular-se i identificar-se amb els altres subjectes que conformen el seu escenari social. Aquesta necessitat és el que es coneix amb el nom de cultura i s’expressa a través de codis morals, valors estè-tics i cognoscitius, diverses formes de llenguatges i de comunicacions. La cultura constitueix un element fonamental, dins de la persona-litat de cada individu i dins de la identitat de cada comunitat o grup social. És per aquesta raó que és un dret humà universal, invio-

lable i inqüestionable (Art. Núm. 22. Declaració dels drets humans, 1948). La cultura no només com a manifestació de tota persona, sinó també de les col•lectivitats i comunitats. La cultura com a manifestació dels valors, creen-ces, formes de ser i de pensar de grups socials. La cultura com a un dret de tot ésser humà i de tots els pobles (Declaració dels Drets Universals dels Pobles, 1976). No existeix una única cultura, sinó diverses i diferents i, són alhora, dinàmiques i canviants. La humanitat està constituïda per diferents cultures i totes elles formen part de la societat global o mundial. Per això, la Diversitat Cultural és un principi que ser-veix per definir i caracteritzar la nostra societat, perquè comprèn la humanitat com un ventall de di-verses identitats culturals. És a dir, que per entendre el que és la soci-etat humana, és necessari partir de la comprensió de la Diversitat cultural (Humanitat=Diversitat Cultural).El Pluralisme, va molt més enllà, és encara una concepció de la societat, més complexa i profunda que la del principi de Diversitat Cultural. El Pluralisme no només

accepta l’existència de cultures diferents, sinó també la seva igual-tat en dret i valor cultural. És a dir, suposa una actitud no només de respecte i tolerància fins a l’altre, que és diferent a mi, sinó acceptar que aquest altre, pot tenir raó (Ezequiel Ander-Egg). Llavors, la Diversitat Cultural seria només el primer pas, perquè del que estaríem parlant en realitat és de Pluralisme Cultural, el que suposa que les diferents cultures siguin reconegudes i valorades d’igual manera, dins de l’espai públic i sis-tema polític, del que formen part.

Elba [email protected]://sabitariana.blogspot.com

Quedem? Pastorets de la diversitatDiumenge 21 de desembre de 2008 a les 11,45 h al Centre Comunitari de Vic (Passeig de la Generalitat, 46)Col·labora:CPNL Osona

Quedem? Anem a visitar la colònia de Borgonyà en trenDiumenge 28 de desembre de 2008 a les hores de pas del tren per a cada estació. Inici 8.58 h a Sant Martí de Centelles

Quedem? Exposició. En un país estrangerDiumenge 11 de gener de 2009 a les 11h a la plaça del Museu de l’Art de la PellCol·labora: Museu de l’Art de la Pell i Fundació Cen-tre Mèdic Psicopedagògic d’Osona

Quedem? Visitem el Museu del CoureDissabte 17 de gener de 2009 a les 9.15 h a l’estació d’autobusos de VicCol·labora: Fundació La Farga

Totes les activitats són gratuïtesPlaces limitades. Inscrip-cions al 938852244

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Creéis que el capital-ismo está en crisis?

NEXT QUESTION:Do you think capitalism is in crisis?

ASEQSI ID GHAYASSEN:¿ taàtaqadad ila arrasm-alya aqat di qzma ¿

LA PROCHAINE QUESTION : À votre avis, le capitalisme est-il en crise ?

La crisi a Osona: van maldades, falta lideratge

Aquest mes de desembre del 2008 l’atur a Osona ha arri-bat al 14% de la població acti-va. En un any hem passat de 5.000 persones a l’atur a més de 8.000. I ningú, ni els més savis, saben ben bé el que està per venir. Sols coneixem el curt, curtíssim, temps: van maldades. La previsió és que

les properes setmanes Osona tingui uns quants EROs de tancament i reducció de plantilla més. La gestió de la crisi és molt complicada. Els sindicats ens trobem davant la immediatesa dels tancaments i els acomiadaments. Però hom té la sensació que l’administració va lenta, molt lenta. Tan des de l’àmbit dels governs autonòmics i estatals com de les administracions locals. No hi ha resposta, ni idees, ni valentia. No és de rigor que davant la puja de l’atur, baixin els cursos de formació per aturats. Que les polítiques d’ocupa-ció hagin vist reduït el pressupost un 40%. Que el futur dels pactes territorials per a l’ocupació sigui una incògnita. A Osona, a més, les perspectives a mig termini no són molt poc optimistes. Si bé és cert que moltes empreses industrials i de serveis aguantaran el mal moment, també ho és que si no hi ha alguna iniciativa política i econòmica important –parc tecnològic, noves infrastructures, algun gran equipament...- és difícil crear nous i futurs llocs de treball a la nostra comarca. Falta capacitat de generar consens social i lideratges econòmics, polí-tics i socials per fer un projecte de futur sòlid i clar davant tantes dècades de política de campanar i d’anar cadascú –empreses, administracions, agents socials- a la seva. Que cadascú hi cerqui la seva responsabilitat. Si ens hi volen al costat colze a colze ens hi tindran, però si hem de sortir al carrer no ens farà cap mandra.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALFalta liderato económico, social y político en OsonaAR’MATBAÀitxassa ij nalqaid iqtisadi , ijtimaà-i ,wasiyasi di Ozona

EDITORIALThere’s a lack of economic, social and political leader-ship in Osona.EDITORIALDans le canton d’Osona, il manque un véritable leader-ship économique, social et politique

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Jo crec que de racisme encara n’hi ha bastant, ja que si no n’hi hagués la gent no parlaria tant d’aquest tema. Poc a poc les persones s’es-tan acostumant a totes aquestes persones estrangeres, però sempre hi ha aquell rebuig a les persones de fora. Jo ho veig d’una maneranormal que hi hagi aquest rebuig, ja que estem en un país no propi.Souad Bobouh Abakouy18 anys. Santa Eugènia de Berga

El significat del terme racisme ja ho diu: “Doctrina segons la qual certes races humanes es conside-ren superiors a les altres i amb dret a prevaler sobre elles”; és totalemnt fort el seu significat, però sense deixar de costat el seu contingut, crec, sense cap dubte, que en la societat en la qual vivim hi ha bastant racisme, tant aquí a Catalunya, com a Espanya, com en qualsevol altre lloc del món, com es veure al carrer, als esports, i en la vida quotidiana mateixa. Però també crec que és per falta d’infor-mació i per ignorància. Pel fet que un sigui d’un color o d’un altre no

ha de prevaler o creure’s amb més drets humans que els altres. Mariano Cugura33 anys. Torelló

Vull pensar que la gent no és ra-cista, sinó que el que passa és que té por, allò que tant sentim però que és del tot cert: tenen por a allò desconegut. I, en un moment en què ha arribat molta gent es-trangera en poc temps, la població remou les seves entranyes davant discursos populistes, que diuen el que volen sentir. En definitiva, la majoria de la població pensa amb l’estómac i no amb el cap. I es guia per rumors i mitges veritats. Anna Maria Pla 40 anys. Vic

Crec que hi ha una minoria de persones que sí que ho són, de racistes, però no crec que el racis-me augmenti. Afortunadament, cada vegada són més les persones d’origen estranger que estudien amb els anomenats “autòctons”, treballen amb ells, comparteixen xerrades a la porta de l’escola que comparteixen els seus fills... Això fa que ens coneguem i que veiem que som iguals, que en el fons no hi ha tantes diferències. Poc a poc, crec que el racisme va a la baixa.Marc Vall26 anys. Manlleu

Diria que el racisme va a la baixa, almenys, no és tan visible com un temps enrere. Sempre se senten comentaris xenòfobs, fora de lloc i carregats de mala fe, però cada ve-gada menys, potser també perquè

veiem que les persones estrange-res cada vegada s’integren més, aprenen la nostra llengua, s’inte-ressen per la vida d’aquí i acaben sent els nostres veïns. Apart del seu esforç, també s’ha de tenir en compte l’esforç d’algunes entitats que també treballen en aquesta direcció, que a la nostra comarca n’hi ha moltes. Laia Gómez27 anys. Vic

Creus que el racisme augmenta o va a la baixa?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes no pagan impuestos”IKHARRIQAN N’RÙNSORIA`` imhajan watxadis-an ca dara-ib ’’

THE LIES OF RACISM“The immigrants don’t pay taxes”LAS MENSONGES DU RACISME«Les immigrés ne payent pas d’impôts»

r

Un dels grans malentesos que circulen sobre els immigrants as-senyala que a les seves botigues no paguen l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). Això és veritat. No obstant això, no significa que incompleixin la llei. L’any 2003, les autoritats espanyoles van establir que l’IAE només l’han de pagar aquelles persones físiques, autòctons i immigrants, que facturin més d’un milió d’euros a l’any. La majoria de les botigues d’estrangers, que solen ser bo-tigues petites d’alimentació, no arriben a aquest llindar de factur-ació. Les cotitzacions dels treballadors immigrants han estat claus per manetnir el sistema de pensions i la seguretat social.

“Els immigrants no paguen impostos”

LES MENTIDES DEL RACISME (10):

Participa!

Propera pregunta

Creieu que el capitalisme

està en crisi?

Envia la teva opinió a:

[email protected]




4

Quins són els principals àmbits en què treballa la Fundació Jaume Bofill?La Fundació té un objectiu molt general que és aportar coneixe-ment sobre la realitat del país per ajudar a les transformacions cap a una major justícia social. A partir d’aquest objectiu general ens centrem en quatre àmbits que és la política educativa, l’àmbit de la immigració i la diversitat, l’àmbit sobre les causes de la desigualtat social a l’estructura de la població del país, i l’àmbit de la regenera-ció democràtica.

Què fan a l’àmbit d’immigració i diversitat?Elaborem coneixements sobre la realitat del país, de l’àmbit migra-tori, en particular l’evolució que

en els últims anys s’han produït, intentant analitzar quins són els impactes de l’arribada d’aquests col·lectius en el criteri bàsic de l’estructura del benestar que té Catalunya i, per un altre costat, el que fem és un treball més centrat amb tot el que té a veure amb l’educació com a element central a on s’han de crear condicions d’igualtat d’oportunitats.

I des del punt de vista polític, què creu que s’ha de fer?Nosaltres intentem no entrar en aquest debat estrictament polític, sinó aportar coneixement, el que és cert és que nosaltres hem avan-çat en algunes línies on apuntem per un costat, la necessitat de su-perar les irregularitats que afecten

molta gent dins del procés migra-tori, entenem que la irregularitat trenca el concepte d’igualtat que fonamenta la nostra societat i, a més, genera uns riscos molt accentuats de confrontació, i per tant, apostem per evitar l’existèn-cia d’irregularitats. Per tant, que tota aquella persona que estigui treballant a Catalunya tingui una igualtat pel que fa als drets, també treballem perquè hi hagi un model d’incorporació al país, ben definit, en el que podem dir la llei d’acollida, que està pendent de ser tramitada al Parlament.

Com en molts altres àm-bits la immigració també és un repte a les escoles...Si, totes les dades apunten que la immigració aporta una pressió

“Cal plantejar noves realitats en el terreny de l’educació”Jordi Sánchez, Director de la Fundació Jaume Bofill

Entrevista

L

És politòleg i també dirigeix el patronat de la Fundació Jaume Bofill, que mitjançant beques promou estudis en el camp de la sociologia, l’economia, la història i la política. Pretén facilitar el coneixement de la societat catala-na i suprimir les desigualtats entre les perso-nes. La Fundació ha donat suport a un equip d’investigadors de la Universitat de Vic enca-pçalat per Joan Carles Martori, que han creat eines per mesurar la segregació residencial de la població estrangera a Catalunya, i han publicat ‘Immigrants a les ciutats. Segregació i agrupació territorial de la població estrange-ra a Catalunya.’ Sara Blázquez Vic

gEntrevista a Jordi Sánchez, director de la Fundación Jaume Bofillamsawar ak Jordi Sànchez , almudir an muassasa Jaume Bofill

Interview with Jordi Sánchez, Director of the Fundació Jaume BofillUn entretien avec Jordi Sánchez, directeur de la Fondation Jaume Bofill



particularment a l’escola pú-blica, amb el benentès que els problemes i els reptes que tenim plantejats a l’educació són previs a l’arribada de la immigració, és a dir que no podem caure en l’error d’atribuir tots els mals del país a la immigració. Però és evident que una presència tan gran d’alumnat estranger sense les condicions òp-times d’acollida, genera unes dis-funcions que el sistema educatiu difícilment pot acollir, per tant, cal apostar per més recursos, polí-tiques de repartiment, que perme-tin avançar a una presència molt més plural d’alumnat al conjunt de les escoles que reben recursos públics, no només l’escola concer-tada. El model Vic continua sent un bon model en el qual poder plantejar polítiques en l’educació i que, malgrat que segur que hi ha elements que cal millorar, és evident que els resultats, en altres indrets, no són tan bons com els que hi ha hagut a Vic.

I els nous espais de Ben-vinguda Educativa, creu que són una bona inicia-tiva?El que si que tinc clar és que cal innovar, que cal plantejar noves realitats en aquest terreny i aquests espais formen part de polítiques d’innovació. Esperem recórrer un temps, i a partir d’aquí treure’n conclusions. El que tinc clar és que les aules d’acollida, continuen sent el principal recurs que tenim al sistema educatiu, continuen sent una eina ben plan-tejada i imprescindible. Una altra cosa és que calgui plantejar més coses, i en aquest sentit, els espais de benvinguda són una experièn-cia limitada en el territori, i l’hem de saber analitzar amb aquesta mirada.

Fins quan creu que una persona és immigrant?Això és una categoria molt difícil de definir perquè, entre d’altres coses, és una categoria especial. La immigració espanyola va desapa-

rèixer del llenguatge col·loquial i popular a Catalunya quan va arribar la immigració estrangera. Fins fa quatre anys, o deu anys, encara parlàvem de les “barria-des immigrades”, de les “zones immigrades” o dels “immigrants”, per referir-nos a aquelles pobla-cions que van créixer durant els anys 60 i 70, o gent que va arribar en aquesta època. Això avui ja ha quedat superat, perquè avui la immigració són els últims que han arribat. Encara que no ens agradi, hem d’acceptar que aquests immi-

grants ho seran fins que una nova onada posterior arribi. Personal-ment, jo crec que un immigrant deixa de ser immigrant en el moment que arrela i construeix el present amb voluntat de conti-nuïtat en aquest país d’una forma clara, és a dir, reagrupa, consolida la família, estableix una estabilitat en la seva estada aquí.

En l’àmbit lingüístic, què creu que s’ha de fer?El gran repte és aconseguir que el català sigui la llengua comuna,

que el català passi de tenir una relació d’equilibri inestable amb el castellà, a situar-se en un escenari multilingüe. L’oportunitat és veure com s’obre aquesta direcció, i com d’aquest mar de llengües, el català esdevé una llengua comuna de comunicació. Això vol dir un esforç gran d’aprenentatge i aquí la política educativa és un element clau. Per què van decidir do-nar suport a l’equip d’investigació de la Uni-versitat de Vic?Perquè plantejaven una recerca i uns mètodes absolutament inno-vadors, i creiem que la Fundació ha de donar suport a experiències innovadores en aquest camp, i en segon lloc l’objecte d’estudi era clarament rellevant, perquè ens posava sobre la taula unes infor-macions imprescindibles a l’hora de crear polítiques en el món local, poder tenir aquest coneixe-ment amb base científica, com el que l’equip d’en Martori ha fet, jo crec que és un bon instrument que esperem que els ajuntaments sàpiguen aprofitar.

Quines creu que són les causes de la segregació territorial de la població estrangera?Són molt difícils de definir, però d’entrada n’hi ha una que és el tema socioeconòmic, i n’hi ha una altra que forma part de tot el procés migratori, que és la construcció d’espais entre iguals, de cadenes migratòries, és a dir, “jo aniré on van els meus”. És important insistir que la situació a Catalunya en aquest sentit és rao-nablement bona. No tenim grans focus de segregació territorial.

I les possibles solucions?Fer polítiques socials i polítiques d’habitatge, claríssimament. Però són solucions sempre difícils.

Quines diferències hi ha entre la immigració que va venir durant els anys 60 i 70 i la que ha arribat més recentment?

N’hi ha una de bàsica, que és preci-sament la de l’estrangeria, és la més important. És a dir, el factor de ser estranger o no et situa en una oportunitat de drets radical-ment diferent. La gran diferèn-cia és el fet de disposar o no de la nacionalitat.

gLa Fundación Jaume Bofill lucha contra las desigualdades entre las personasalmu-assasa a Jaume Bufill atxadam contra illa musawat jar iwdan

“No podem caure en l’error d’atribuir tots els mals del país a la immi-gració”

La Fundación Jaume Bofill ha dado soporte a dos investigadores de la Universidad de Vicmu-assasa aqn Jaume Bofill tawca adaàm itanyan nalbahitin zi aljamiàa an Vic

The Fundació Jaume Bofill has supported two research workers from the University of VicLa Fondation Jaume Bo-fill a apporté son soutien à deux chercheurs de l’Université de Vic

g

The Fundació Jaume Bofill works to over-come inequalities between peopleLa Fondation Jaume Bofill est active dans la lutte contre les iné-galités




6Reportatge

El tema del mes

Mapa dels EROs i l’atur a Osona

LLUÇANÈS

Obradors,Prats de LluçanèsERO d’extinció: 75 treballadors/esTèxtil

Rotor Spin,OlostERO de 12 treballadors/esTèxtil

Ofiltex, OlostERO de tancament: 17 treballadors/esTèxtil

Enbasa, Sant Boi de LluçanèsERO d’extinció:20 treballadors/esERO de suspensió temporal: 57 treballadors/esTèxtil

Aquest últim any ha estat dur per a l’economia osonenca. Darrerament hi ha hagut un degoteig constant d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) a les empreses, de finalitzacions de con-tractes dels treballadors, encara que aquests portessin mitja vida treballant-hi, i de modificacions de les condicions de treball. És ha-bitual, en els últims mesos, sentir que aquestes qüestions afecten la gent del nostre entorn. I és que les últimes dades d’atur a la comarca d’Osona de l’Observatori d’Osona per al Desenvolupament Local (ODLO), les del mes de novembre, el situen en un 13,81%, un punt per sobre de la taxa de Catalunya, que representa un 12,85%. El més important, però, és que el mateix mes de novembre de l’any passat, l’atur es situava en un 8,17%. En només un any, el nombre d’atu-rats a passar de ser 5.344 persones a 8.617, enguany. Les variacions de contractació res-pecte el mes anterior i l’any passat han estat molt significatives. Res-pecte el mes passat, la contractació ha baixat un 43,12% i respecte l’any passat, un 45,43%. Dels 1.917 contractes registrats a la comarca aquest mes de novembre, 435 són indefinits i 1.482 són temporals, és a dir, que la taxa de temporalitat se situa en un 77,31%.Tot i que un dels sectors laborals més afectats per la crisi és el sector de la construcció, no és el sector que ha registrat el major nombre d’expedients de regulació. Alguns dels més importants els contem-plen el sector del Metall, com el de l’empresa Vitri, de Torelló, que ha afectat un centenar de

treballadors, o el tancament de TL Muntatges, també de Torelló, que ha enviat 23 treballadors a l’atur. Malgrat que no han tancat, ni han acomiadat la majoria dels seus treballadors, l’empresa Roquet, de Tona, també s’ha vist força afectada. Ha presentat un ERO de reducció de jornada, que afecta 220 treballadors. Es pot dir, però, que el sector més afectat pels expedients de regulació ha estat el sector tèxtil. Diverses empreses han hagut de tancar. És el cas de Servidream, de Tona, Confeccions Rossinyol, de Manlleu, Genís Antel, de Vic, que ha afectat 40 treballadors, Ofiltex, d’Olost, Confeccions Gerrossi, que ha deixat 36 treballadors a l’atur, i Bordados Roure Vinyeta. Aquestes empreses, només són algunes de les principals empreses osonen-ques que s’han vist fortament afectades per la crisi. El municipi amb la taxa d’atur més alta és Montesquiu, amb un 16,10%, encara que les dues principals ciutats de la comarca no es queden enrere, Vic compta amb un 15,13% de la població a l’atur, mentre que Manlleu en té un 15,72%. A diferència del que passava anys enrere, l’atur no hi entén de sexes. El mes de novembre s’han regis-trat 8.617 osonencs i osonenques a l’atur, dels quals 4.598 són dones i 4.019 són homes. Tot i així, la taxa d’atur en els homes és inferior a la de les dones. Un 10,66% d’homes estan a l’atur, mentre que la taxa de les dones representa un 16,60%. Pel que fa a l’atur per sectors d’ac-tivitat, el sector indústria (3.522 persones), seguit de serveis (3.415

persones), són els que registren el nombre més elevat d’aturats a la comarca. En relació al mes ante-rior, la variació més important ha estat en el sector agricultura (14,91%). Si es comparem les dades amb el mateix període de l’any anterior, el sector construcció, amb un 135,23% és el que ha tingut un increment més elevat. Tot i que no hi ha un perfil definit de persona aturada a la comarca d’Osona, es pot dir que el major nombre d’aturats està en les perso-nes de més de 45 anys (4.108), grup en què hi ha moltes més dones aturades (2.687) que homes (1.421). Respecte el mes anterior, l’incre-ment més significatiu d’aturats es registra en el tram de persones de menys de 25 anys (11,19%). La varia-ció interanual més important està en el tram de persones de 25 a 44 anys (92,19%).

En este mapa están las empresas que han cerrado este año

di alxaritaya dayas ammara axarikat iybalàan di asaw-gasa wanitaThis map shows the compa-nies that have closed this yearCette carte permet de visu-aliser les entreprises qui ont mis la clé sous la porte au cours de l’année

gMuchas empresas han presentado expedientes de regulación

attas naxarikat qadmantid almilafat attandimya ansantMany companies have sought to lay off workersDe nombreuses entrepris-es ont présenté un plan pour la restructuration de l’emploi

g

“L’atur se situa en un 13,81%, mentre que fa exacta-ment un any era un 8,17%”

Lluçanès


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

“La manca de feina afecta més les dones que els homes”

ALTRES MUNICIPIS

Fundiciones Roda, Roda de TerERO de suspensió temporal: 42 treballadors/esMetall

Confeccions Gerrosi, Sant Julià de VilatortaERO de tancament: 36 treballadors/esTèxtil

Bordados Roure Vinyeta, TaradellERO de tancament: 15 acomiadamentsTèxtil

Quircetex, SevaERO de suspensió de contractes: 39 treballadors/esTèxtil

CENTELLES

Estabanell i Pahísa ERO d’extinció 26 treballadors/esTèxtil

TP inyección ERO de suspensió temporal: 15 treballadors/esMetall

MANLLEU

Confeccions RossinyolERO de tancament: 15 treballadors/esTèxtil

Filatures RossinyolERO de suspensió temporal de contractes: 16 treballadors/es

El mapa de la crisis en Osona

al xarita nalazma iyadja di OzonaMap of the crisis in OsonaLa carte de la crise dans le canton d’Osona

g

TORELLÓ

VitriERO d’extinció contractes: 45 treballadors/esConcurs de creditorsERO de tancament: 75 treballadors/es restantsMetall

VV InternacionalERO tancament: 26 treballadors/esMetall

TL muntatgesERO tancament: 23 trebalaldorsMetall

Sofiplast ERO de tancament: 13 treballadors/esPlàstics

VIC

Materials Roure ERO d’extinció de contractes: 13 treballadors/esConstrucció

Colomer i Munmany ERO de suspensió temporal. 140 treballadors/es(en negociació) Pell

Curtits Codina6 Acomiadaments i altres al llarg de l’anyPell

Genís Antel ERO de tancament: 40 treballadors/esPell

Torelló

Manlleu

Vic

Centelles




8

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

On són els diners?

L’eufòria excessiva dels últims anys està pas-sant factura a milers de famílies amb ingressos humils que no poden fer front a les hipote-ques que van contrac-tar. Els van vendre una il·lusió que s’aguantava en mentides i mitges veritats, en l’ambició dels intermediaris, en

les imprudències dels bancs i caixes... Fum i més fum.Ara la realitat, crua i amarga, els truca a la porta cada mes: pren la forma de rebuts impagables, de requeriments i telegrames, de trucades insistents, de notificacions del jutjat, de subhastes, de desnonaments... És un mal-son absolut, que no permet descans ni treva. És l’angoixa de pensar a cada minut en com es pot complir amb el banc i menjar cada dia. És l’angúnia de veure com el projecte d’una vida millor es va escapolint entre els dits...Força persones immigrades, a vegades poc informades i pitjor assessorades, van com-prar pisos a preus excessius. Ara la situació és delirant. En alguns casos, els reclamen ara en el jutjat més del doble del preu del pis que van comprar. Per exemple: van comprar per 160 mil euros i ara els en reclamen 335 mil. Els números canten. Se’ls quedaran el pis i, després, quedaran endeutats per tota la vida. La pregunta és evident: on són els diners que fan la diferència entre una quantitat i l’altra? Una part són interessos; una altra són despeses. Però una part considerable no se sap on han anat a parar. Això passa, no en un cas, sinó en molts, moltíssims casos. El malson és individual, personal; però també és col·lectiu.Veus Diverses està treballant per aclarir què ha passat en aquests casos, on els diners sembla que s’hagin esfumat per art de màgia. Molts polítics, si coneixen el problema, prefe-reixen mirar cap a una altra banda. L’alarma social encara no s’ha desfermat del tot. La cri-si dels crèdits impagats té noms i cognoms: té responsables. Cal saber qui són i on són.

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Xevi Quirante (Foto)Coordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Toni IborraAdvocat

Opinió

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Living together in Osona

Laia Jurado explica el ori-gen del Oncle BuscallLaia Jurado atxarrah al asal an Oncle Buscall

Laia Jurado explains the origin of Oncle BuscallLaia Jurado nous explique l’origine de la tradition de l’Oncle Buscall

Hayat Karrouch explica la tradición de la fiesta del corderoHayat karrouch tasawar at-carah ficta naràid amaqran

Hayat Karrouch explains the tradition of the Festival of the SheepHayat Karrouch nous expli-que la tradition de la fête du mouton

L’Oncle Buscall

Aid al-AdhaEl passat dia 8 de desembre es va celebrar a tots els racons del món l’Aid al-Adha, conegut com “La festa del xai”.Es tracta d’un dia de celebració molt important per a milions de musulmans. Els preparatius comen-cen dies abans, i a totes les cases es preparen dolços de tot tipus.Encara és més especial pels nens i nenes, que ho esperen amb molta mes il·lusió. És una tradició i una costum pintar-los les mans amb henna la nit abans, i es preparen la roba que estrenaran l’endemà. També se’ls donen diners perquè es puguin comprar llaminadures.Quan arriba el gran dia tothom es lleva molt d’hora per poder assistir a la pregaria multitudinària que es fa abans de la sortida del sol. Una vegada acabada, es feliciten els uns als altres. I desprès, cadascú se’n va a matar el xai que des de fa dies tenen reservat a la casa de pagès o a les carnisseries .

Mentrestant, les dones es reuneixen per prendre el te, i després es fa un àpat familiar.Per tradició, cada família ha de sacrificar un xai, que és precisa-ment l’animal que va deixar matar Déu a Ibrahim, enlloc de matar el seu fill, per recordar una escena de l’Alcorà.Aquesta celebració també coinci-deix amb el final de la peregrinació a la Meca, que és un dels cinc pilars de l’Islam. Consisteix en anar-hi un cop a la vida.La Meca és la tomba del profeta Mohammad, l’últim enviat de Déu, i està a l’Aràbia Saudita.

Laia JuradoRegidora de l’Ajuntament de Vic per

la CUP

Hayat Karrouh

d

dAntoni Iborra se pregunta dónde está el dinero de las hipotecas

Antoni Iborra yaga ij usaqsi mani idjant atmanyat an HIpotikas nigh nalfawaidAntoni Iborra asks where the money from mortgages has goneAntoni Iborra se demande où est passé l’argent des crédits immo-biliers

g

the tradition of the Festival

Hayat Karrouch nous expli-que la tradition de la fête

puguin comprar llaminadures.Quan arriba el gran dia tothom es lleva molt d’hora per poder assistir a la pregaria multitudinària que es fa abans de la sortida del sol. Una vegada acabada, es feliciten els uns als altres. I desprès, cadascú se’n va a matar el xai que des de fa dies tenen reservat a la casa de pagès o a les carnisseries .

Publicació associada a:

Ja som en època de Nadal i es respira l’ambient per tots els pobles i ciutats. Llums al carrer, gent amb bosses amunt i avall, tions als apa-radors i, malauradament, el Pare Nadal escalant (com un lladre) per les façanes d’algunes cases i pisos.Un altre any, a Vic, ha tornat a venir l’Oncle Buscall. Per molts encara és un personatge desco-negut, però que de mica en mica va recuperant un lloc en aquestes festes. Si recordem, l’Oncle Buscall és qui ens porta els tions a les cases i a les escoles. Durant tot l’any es dedica a buscar i triar les branques dels arbres que, quan desperten pel desembre, són els tions que s’han d’engreixar perquè la nit del 24 de desembre puguin fer una bona caganera de regals. Perquè l’Oncle Buscall? Cada vegada més, el Pare Nadal pren més protagonisme entre els nens i a les cases catalanes. Per això, s’ha buscat un personatge que pugui donar

més força al tió, tradició catalana que costa d’incorporar a les noves llars (tot i que hem de recordar que és una tradició sense cap aire religiós). L’Oncle Buscall és una persona hu-mana, ja que és més fàcil de poder-li donar un valor màgic i que els nens el puguin esperar.Esperem que tant a les noves com a les velles famílies hi hagi un petit racó pel nostre tió i no ens deixem influenciar tant per aquests perso-natges foranis i purament comer-cials que no tenen res a veure amb les nostres tradicions.

Tió, tió, caga torró, d’avellana i pinyó, si no cagues torró, et donarem un cop de bastó!!!


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

La neteja domèstica sempre ha estat reco-neguda com una feina no qualificada, molt relacionada amb l’economia submergida i amb les dones sense estudis. Ara, un curs organitzat per l’Ajuntament de Vic pretén professionalitzar l’experiència laboral de les dones en aquest àmbit. “Vam pensar que era una bona manera de qualificar les tasques que les dones fan de manera no remunerada i portar-les al mercat laboral amb més garanties de trobar feina”, diu Puri Martínez, insertora laboral de l’Ajunta-ment de Vic.El curs de capacitació d’Auxiliars de Neteja va començar el 22 de setembre i, tot i que s’hi van interessar 23 dones, l’han cursat 12. La primera sorpresa que es van trobar els seus organitzadors va ser que el cent per cent de les dones eren d’origen estranger, “algunes tenien un nivell de català molt baix, i pensà-vem que hauríem de modificar una mica el programa, però ha anat molt bé”, diu Montse Lamata, professora del curs. Durant aquests tres mesos, Lamata i Gemma Vallès, les dues professores del curs, encarregat a la cooperativa d’iniciatives socials GEDI, han explicat a les dotze noies tot el que fa referència a la prevenció de riscos laborals, a les habilitats socials i comunicatives, a com fer un currículum o com preparar una entrevis-ta de feina. El que més ha sorprès les noies, però, ha estat la varietat de productes que existeixen, perquè s’utilitzen i sobre quines superfícies. També han après tècniques per fer la feina que han fet sempre, però sense tenir mals hàbits, com fer servir els estris de neteja sense fer-se mal. “El més satisfactori per a nosaltres ha estat la implicació de les dones, s’han superat a elles mateixes”, diu Lamata.Ara, totes les alumnes del curs estan fent

pràctiques a diverses empreses, “al principi, moltes empreses van dir que no, però ara estan totes encantades”. Tot i que el curs millora el grau d’ocupabili-tat d’aquestes noies i afavoreix que puguin accedir a més llocs de feina, es troben amb alguns problemes; en primer lloc, hi ha un gran volum de dones reagrupades que, per tant, no tenen permís de treball, i a més, “han ensopegat la crisi”, diu Lamata. De tota manera, aquestes empreses ja tenen els seus currículums i les han vist treballar, a més, alguna d’elles ja ha aconseguit un contracte de treball, que era un dels objectius del curs. Els altres objectius, facilitar la integració sociolaboral de les dones que treballen en l’economia submergida en neteja de cases particulars, donar recursos que facilitin l’autonomia i millorin la mobilitat social i laboral de les dones que volen inserir-se al mercat de treball, oferir una formació teòrica i una titulació que els pugui obrir les portes al mercat laboral del sector, i realit-zar un contacte real amb el món laboral a través de les pràctiques en empresa, segons Puri Martínez. Les dotze dones ja tenien, lògicament, conei-xements sobre la neteja domèstica, però “els coneixements que tenien, ara es consideren competències que tenen per fer front a un lloc de treball”, diu Martínez, “adquireixen un punt de vista nou respecte a la tasca de neteja, els productes, els protocols de treball, les neteges especials... El que és molt impor-tant i considero que és la principal diferèn-cia és el concepte de professionalitat que tenen les participants després de realitzar la formació”.

Sara Blázquez Vic

Breus Societat

Les escoles guanyen la Gimcana de les LlengüesEl passat 1 de desembre es va cele-brar l’acte de clausura de la Gim-cana de les Llengües, a La Central de Vic. Va ser també la cerimònia de lliurament dels premis. El CEIP Quatre Vents de Manlleu es va endur el premi en la categoria A, i l’escola Sagrats Cors de Centelles va guanyar en la categoria B. En la C es va imposar el grup de 3r d’ESO de l’Escorial de Vic, i en la D els primers van ser el grup Sermon-tana. En la categoria individual va guanyar Joaquim Puntí. Quasi 8 mil persones van participar en la Gimcana de les Llengües, respo-nent les seves preguntes. El nivell d’encert ha estat molt alt, sobretot en grups escolars. Las escuelas ganan la Gin-cana de las Lenguas al madaris abh’ant La Gi-gana an tutallayt nallughat

Schools win the Languages GymkhanaLes écoles ont remporté le Gymkhana des langues

Els habitatges Montseny deco-ren amb mate-rial reciclatAquest any la junta de la manco-munitat dels habitatges Montseny de Vic ha organitzat la decoració nadalenca dels carrers i dels pins que envolten l’olivera del barri ben diferents d’altres anys. L’objectiu d’aquest canvi ha estat contribuir a l’estalvi energètic aportant ele-ments decoratius fets amb materials de reciclatge, a més d’implicar i fer participar als veïns i veïnes en la recollida d’aquests materials i en la seva decoració. L’activitat s’ha dut a terme sobretot a la biblioteca del barri i ha obtin-gut la participació més gran amb els nens i nenes del casal. Las viviendas Montseny apuestan por una decoración sencilla tudrin iyadjan di Montseny atrahanant ax ij naddikur basit

The Montseny community opts for simple decorationsLes logements Montseny jouent la carte de la simplicité pour la déc-oration

Un curs vol professionalitzar la feina de neteja domèstica

I

Doce mujeres han hecho el curso de auxiliar de limpie-za y ahora hacen prácticas en empresas

tanàac antamgharin aghrint axwamàawan anndafa raxo adagant atatbiq di xarakatTwelve women have com-pleted the ancillary cleaning course and are now doing placements in companiesAprès avoir suivi une for-mation d’agent d’entretien, douze femmes effectuent aujourd’hui des stages en entreprise

g




10

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes.

Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

Des de l’1 d’octubre està disponibleel portal Parla.cat, un web destinata la difusió de recursos, eines i ma-

terials didàctics relacionats amb l’ensen-yament i l’aprenentatge de la llenguacatalana. El projecte, fruit de la col·labora-ció entre la Secretaria de Política Lingüís-tica, l’Institut Ramon Llull i el Consorci pera la Normalització Lingüística, té, com aobjectiu principal, facilitar l’accés a l’apre-nentatge de la llengua a través d’Internet.Parla.cat és un entorn d’aprenentatge decatalà en línia que té per objectiu posar adisposició de tothom, independentment del’origen, residència o nivell de coneixementdel català, materials didàctics per apren-dre la llengua o millorar les habilitats co-municatives. Ofereix quatre nivellsd’aprenentatge (bàsic, elemental, inter-medi i suficiència), cadascun dels quals esdivideix en tres cursos. Es preveu que l’a-lumne dediqui unes 45 hores a cada curs.

Els aprenents poden optar per un apre-nentatge totalment autònom i gratuït o béper un aprenentatge amb servei de tutoria.En aquests moments, hi ha disponibles elscursos de nivell bàsic i elemental. El curs està disponible amb dues modali-tats: lliure i amb tutoria. La modalitat lliurepermet l’aprenentatge de manera totalmentautònoma i és de caràcter gratuït. La mo-dalitat amb tutoria és de pagament i permetl’aprenentatge guiat per un tutor o tutora quefa el seguiment de l’evolució de l’alumnat.

Aquesta modalitat facilita també l’accés auna aula amb eines de comunicació perinteractuar amb la resta d’usuaris de la co-munitat virtual. El portal incorpora espais ieines de comunicació com ara xats, fòrums,bústies de correu, etc. que possibiliten lainteracció entre els aprenents. A més dels cursos de català, Parla.cat in-clou una secció adreçada als docents: elsRecursos per al professorat, un espai queestà en procés de desenvolupament i quepermetrà als professionals de la llengua or-ganitzar els seus propis cursos, afegir-hi lesseves pròpies propostes didàctiques i com-partir experiència i coneixements. Final-ment, en aquest portal també trobareu laRambla virtual, un apartat amb contingutsde tipus lúdic i cultural que facilita l’accés ajocs, lectures, vídeos, música, etc.

Podeu accedir al Parla.cat a través de la se-güent adreça www.parla.cat

Sovint, moltes persones immi-grades es pregunten en quinmoment deixaran de ser consi-

derades immigrants. La qüestió no téuna única resposta sinó diverses, tan-tes com diferents perspectives desde les quals s’aborda el tema. Unad’elles explica que algú deixa de sen-tir-se immigrat en el moment quedesfà la maleta que té sota el llit, desde fa anys, preparada pel moment detornar, però arriba un dia en el qualpren consciència que no la farà servirmai més. Un altre plantejament sostéque una persona deixarà de ser consi-derada immigrada quan el seu origenno sigui motiu de cap discriminació nitampoc de cap avantatge. Per nosal-tres, la resposta definitiva però, diuque una persona deixarà de ser im-migrada quan deixi de ser miradacom a diferent, com a estranya, endefinitiva, com a persona immigrada.La mirada de l’altre és, doncs, el queens fa sentir membres amb plenitud iigualtat d’una societat. És per això

que la Secretaria per a la Immigracióha participat activament en la 34 edi-ció del Festival de curtmetratges Fil-mets de Badalona amb la creaciód’una categoria pròpia anomenada“Per la convivència”. Amb aquestpremi volem ajudar a treballar sobreles mirades perquè la mirada de l’al-tre és, doncs, el que ens fa sentirmembres amb plenitud i igualtatd’una societat. I el cinema és, en es-sència, una reflexió sobre la miradade l’altre que ens pot ajudar a veurequi som, com som i quin tracte ensdonem de forma mútua els que somdiferents i vivim junts.

VIVIMJUNTSNotícies

Núm. 8 desembre 2008

Editorial

Notícies

El passat dissabte 22 de novembrees va clausurar al Teatre Zorrilla deBadalona el 34è Festival Interna-

cional de Filmets. La gala de cloenda vacomptar amb la presència dels guanya-dors i participants, els patrocinadors i lesinstitucions, entre les quals, la Secretariaper a la Immigració del Departamentd'Acció Social i Ciutadania, que ha parti-cipat aquest any per primera vegada enel certamen amb la creació d'una novacategoria anomenada “Per la convivèn-cia”. La nova secció ha aplegat una sèriede projectes cinematogràfics que ofereixdiversitat de visions i perspectives del'àmbit de les migracions en general i dela convivència en particular, un dels bénsmés preuats i necessaris que té la nostrasocietat.Aquesta edició Filmets ha reunit més de7000 espectadors, 20 seccions oficialsprogramades i 218 pel·lícules a competi-ció, amb l’espanyola Machu Picchu com aguanyadora per votació popular en la sec-ció “Per la convivència”.

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

nova: nuevabéns: bienes

preuats: preciadosset: siete

reunit: reunidollocs: lugares

sovint: frecuentementealgú: alguien

deixa: dejadesfà: deshace

llit: camapren: tomaveure: ver

La mirada amiga

El Festival Internacional de Filmets, per la convivència

eines: herramientasaprenentatge: aprendizaje

fruit: frutotothom: todos

divideix: divideaprenents: aprendices

lliure: librepermet: permite

bústies: buzonesadreçada: dirigida

jocs: juegos

Aprèn catalàamb Parla.cat

vj 12 diari:Maquetacion 1 28/11/08 12:06 Página 1

Sóc veneçolana i visc a Cata-lunya des de fa gairebé un any.Em caduca la targeta d’estu-

diant a finals de desembre d’aquestany i ja he sol·licitat la renovació. M’a-gradaria passar el Nadal i Cap d’Anyamb la meva família a Veneçuela, haigde sol·licitar una autorització de tor-nada a l’Oficina d’Estrangers? Perquant temps me la donaran?Pel que sembla, vostè vol viatjar al seu paísabans que caduqui la seva targeta. Enaquest cas, no pot tramitar i obtenir l’autorit-zació de tornada atès que la targeta d’estu-diant encara serà vigent. La normativa només permet l’expediciód’una autorització de tornada quan l’es-tranger té la seva autorització de resi-dència o estada caducada i hasol·licitat la renovació de la mateixa. No obstant, existeixen situacions excepcio-nals que permeten que la persona estran-gera sol·liciti una autorització de tornadaamb la seva targeta vigent, sempre i quanhagi presentat la renovació en el terminilegal previ a la seva expiració, encara quetingui previst retornar a l’Estat espanyol ambla targeta caducada. Són situacions ex-traordinàries com ara víctimes de discrimi-nacions delictives, malalties greus, personesincurses en procediments penals, etc.

En tant que vostè no es troba en una d’a-questes situacions, la seva estada a Ve-neçuela no pot allargar-se en el tempsmés enllà de la vigència de la targeta aVeneçuela i haurà de retornar a l’Estatespanyol abans de finals de desembrede desembre. Una vegada la seva tar-geta estigui caducada, si té previst feralgun viatge fora de territori espanyol japodrà sol·licitar una autorització de tor-nada davant l’Oficina d’Estrangers, queli permetrà sortir d’Espanya i retornar-hidins d’un període de noranta dies.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Aquesta és una secció que vol donar res-posta als principals dubtes legals

que té la nova ciutadania de Catalunya.

Autorització de tornada

El passat mes de novembre es va ce-lebrar a Barcelona la Primera Tro-bada de Dones Llatinoamericanes

de Catalunya, sota el lema “Un continent,diverses veus”. Aquesta trobada va servircom a pont de diàleg entre dones que hanplantejat dos enfocaments inicials: d'unabanda, intercanviar aquelles problemàti-ques que els són comunes com a dones,com a immigrades i com a llatinoamerica-nes a Catalunya. Per altra banda, fer visi-bles i reivindicar les aportacions que, coma col·lectiu, ofereixen tant a la societat ca-talana com als seus països d'origen.A través de diverses xerrades, tallers igrups de debat es van intentar trobar res-postes a les dificultats que, com donesimmigrades, tenen per a exercir una ciu-tadania plena i la garantia dels drets hu-mans fonamentals. Durant les reunions prèvies per a definir elsobjectius d'aquest esdeveniment, s’hi van

sumar col·lectius de dones que comptenamb una valuosa experiència de participa-ció associativa com les dones d’origenperuà, argentí i paraguaià; també hi vanparticipar col·lectius de recent formació idones a títol personal que constaten la im-portància de donar a conèixer una posturaclara sobre el paper de les dones llatinoa-mericanes a Catalunya.La voluntat de les organitzadores ha estatigualment palesar que dins d’aquestscol·lectius i fora d'ells, hi ha una quantitatimportant de dones d’origen llatinoame-ricà que han aconseguit guanyar espaiscom a treballadores, professionals, artis-tes o defensores dels drets de les donesimmigrades gràcies al seu treball i esforç.Aquesta trobada va servir per a promourela creació d'una plataforma més àmpliade dones i per a establir una agenda co-muna sobre temes que més els interes-sen com a llatinoamericanes.

2

Notícies

Notícies

Dia Internacional del Migrant

Primera Trobada de Dones Llatinoamericanes

Consultori Jurídic

Cost de la trucada:Establiment de trucada: 0,33€ Cost/minut: 0,087€. IVA inclòs.

ACatalunya, enguany commemoremel vuitè aniversari de la proclama-ció del Dia Internacional del Mi-

grant per l’Assemblea General de l’ONUdel 4 de desembre del 2000.El 18 de desembre de 1990 va ser apro-vada la Convenció de les Nacions Unidessobre la protecció dels drets de tots els tre-balladors migrats i de les seves famílies.Amb l’acte institucional del 13 de desem-bre volem recordar l’assignatura pendentdel reconeixement formal dels drets delstreballadors i treballadores migrats.És per aquest motiu que us convidem aassistir a l’acte que tindrà lloc al PalauCentelles, de Barcelona, a partir de les 11del matí. A més dels parlaments per partdels representants institucionals, es lle-girà el Manifest 2008 de la Xarxa 18 dedesembre – Catalunya, hi haurà una breuinterpretació de kora a càrrec de NinoGalissa i la lectura, per part de nens inenes, de textos de diferents autors quehan viscut processos migratoris.La Generalitat de Catalunya treballa pelfoment del pluralisme a la societat cata-lana. La manifestació d’aquest pluralisme

també ha d’expressar-se en les institu-cions democràtiques de les que ens hemdotat, ja que han de ser reflex de la so-cietat. Treballar pel pluralisme significal’enfortiment de la democràcia.Amb la voluntat de fomentar i cristal·litzarla participació com a exercici dels dretscivils i polítics a la societat catalana, laSecretaria per a la Immigració organitza,pel mateix dia 13 de desembre a la tarda,les III Jornades d’associacionisme i parti-cipació d’origen immigrat a Catalunyaque aquest any se centren en els DretsCivils i Participació Ciutadana. Al llarg de la tarda es podrà escoltar laponència sobre La participació de lespersones immigrades als espais institu-cionals que ens oferirà Joan Subirats, di-rector de l’Institut de Govern i PolítiquesPúbliques. També coneixerem de primeramà dues experiències innovadores enl’àmbit europeu, com són el cas d’Ale-manya i de Suècia, que contrastaremamb l’experiència de Catalunya.

Per a més informació: www.diadelmigrant.cat

Programa▪ Acte institucional11:00h Presentació de l’acte pel Secretariper a la Immigració, lectura del Manifest iparlaments institucionals.12:30h Actuació Diàleg entre la música iles lletres13:00h Refrigeri▪ Jornades d’Associacionisme i Partici-pació d’Origen Immigrat a CatalunyaDrets Civils i Participació ciutadana16:00h Intervenció d’Oriol Amorós. Se-cretari per a la Immigració16:20h Ponència de Joan Subirats (IGOP)17:00h. Debat i intervencions17:30h. Pausa cafè18:00h. Participació ciutadana a Europa.Els casos d’Alemanya, Suècia i Catalunya19:30h Debat i intervencions20:00h CloendaDia: 13 de desembre de 2008Hora: a partir 11 del matíLloc: Palau Centelles, Baixada de SantMiquel, 8, BarcelonaPer a confirmar l’assistència: [email protected] bé telf. 93.270.16.89

pont: puentecol·lectiu: colectivo

xerrades: charlasdrets: derechos

palesar: evidenciarvaluosa: valiosa

promoure: promover

tornada: vueltavisc: vivo

haig: tengo queatès: porqué

malalties: enfermedades

enguany: este añovuitè: octavo

convidem: invitamosreflex: reflejo

tindran lloc: tendrán lugarescoltar: escuchar


És tradició que per Nadal empreses ientitats, entre amics familiars, s’ob-sequiïn regals, sovint presentats en

forma de lots o paneres. És en aquest con-text que s’impulsa la campanya AquestNadal, tasta Catalunya que té per objectiupromoure la comercialització de productesagroalimentaris catalans de qualitat, po-sant a l’abast de les diferents institucions,associacions, gremis, empreses, etc. unespai web on es facilita informació sobreels establiments que ofereixen lots de regalde Nadal elaborats amb productes agroa-limentaris de qualitat del país.

En el portal gastroteca.cat s’ha creat unespai web destinat a aquesta campanyaon es facilita un llistat d’empreses proveï-dores de lots de Nadal elaborats amb pro-ductes agroalimentaris del país. Els lots deNadal elaborats amb productes catalansde qualitat per part dels proveïdors ques’hi adscriguin s’identificaran amb targetesi adhesius amb el lema i la imatge de lacampanya. Fins ara, són 33 establimentsinclosos a la campanya que proposen lotsde Nadal que contenen productes que esprodueixen i es comercialitzen a Catalunyacom: embotits, cerveses artesanals, xoco-

lata i dolços, oli d’oliva verge extra, vins icaves, torrons, licors i esperits, arrossos,sals i condiments, melmelades i conserves,també productes amb distintius d’origen iqualitat, productes ecològics i productesper a dietes especials.Aquesta iniciativa del Departament d’Inno-vació, Universitats i Empresa està oberta a laparticipació de nous adherits ja siguin pro-veïdors o bé empreses que s’uneixen a lacampanya obsequiant amb lots de produc-tes catalans. D’aquesta manera s’esperaque es vagin sumant adhesions a mesuraque s’acosta el Nadal.

Aprendre català

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.gastroteca.cat/nadal

VIVIMJUNTS 3

tasta: pruebaentitats: entidades

paneres: cestas de Navidadlots: lotes

a l’abast: al alcancecreat: creado

adscriguin: apuntenembotits: embutidos

dolços: dulcestorrons: turrones

arrossos: arrocesmesura: medida

“Aquest Nadal, tasta Catalunya”promou els lots de productes catalans

Un espai web al portal gastroteca.cat facilita informació sobre els

establiments que ofereixenlots amb productes catalans


[email protected]/dasc/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita alDepartament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibidala seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.




Altres llengües

Classement RSF: Le Maroc dégringole encoreLe Maroc a perdu 16 rangs dans le classement 2008 de la liberté de la presse de RSF, passant de la 106e à la 122e place. Le classement de 2009 risque d’être encore pire, selon les responsa-bles de l’ONG.Rien qu’en une année, le Maroc a perdu 16 places dans le classement annuel de la liberté de la presse établi par Reporters sans frontières (RSF). L’ONG fait figurer le royaume, dans son classement 2008 rendu public hier, à la 122e place, juste derrière l’Algérie. «L’emprisonne-ment du journaliste Mostafa Hormatallah a marqué un tournant dans la détérioration des relations entre la presse et l’Etat», lit-on dans le rapport de RSF, qui ajoute qu’«une série de procès intentés par le pouvoir contre des journalistes et des internautes ont révélé que la liberté de la presse au Maroc s’arrêtait aux portes du palais royal».Et encore, le rapport 2008 de RSF ne couvrant que la période allant du 1er septembre 2007 au 30 septembre 2008, il ne revient pas sur d’autres affaires comme celles du bloggeur Mohamed Erraji. De ce fait, le Maroc risque de dégringoler encore dans le classement RSF lors de la publication du rapport de 2009. «Les procès, les arrestations et les procédures ju-diciaires approximatives, parfois rattrapés par des grâces royales, sont la confirmation que le Maroc s’est engagé sur une mauvaise pente», répond Hajar Semmouni, responsable RSF pour la région du Maghreb et du Moyen-Orient, qui qualifie de «moment crucial» la phase que traverse le royaume actuellement en matière de liberté de la presse.«Nous avons été extrêmement étonnés par exemple par la susceptibilité dont avaient fait preuve les autorités envers Al Jazeera et le traitement réservé au journaliste Hassan Rachidi», ajoute la responsable de Reporters sans frontières, qui ne manque pas d’épingler le ministère de la Communication au sujet du retard accusé, par exemple, dans l’adoption d’un nouveau Code de la presse. «On a toujours les mêmes réponses et on a surtout l’impres-sion que rien n’avance dans le pays en la matière», conclut Hajar Semmouni.Le placement où se trouve le Maroc est qualifie par RSF comme le «ventre mou» du classe-ment. Cet¬te catégorie est réservée aux «pays hésitant entre répression et libéralisation, où les tabous restent inviolables», selon le rapport de l’ONG.Le classement 2008 réserve d’autres surprises. En tête du clas¬sement, on retrouve l’Islande, le Luxembourg et la Norvège. Et, si Israël arrive en 46e position, le premier pays arabe n’est autre que le Koweït, qui accapare la 61e place, suivi du Liban (67), des Emirats arabes unis (69) et du Qatar à la 76e position.Dans le «ventre mou» du classement, on retrouve pratiquement tous les pays du Maghreb. Si l’Algérie arrive en 121e position, la Tunisie est classée 143e, alors que la Libye occupe la 160e place, juste devant l’Arabie Saoudite. L’Egypte n’est pas mieux lotie, puisqu’elle arrive en 146e position. Des pays africains par contre figurent dans des positions avancées. C’est le cas de pays anglophones comme la Namibie (24e), le Ghana (32e) et l’Afrique du Sud (36e). Un pays comme le Mali arrive en 34e position.Les pays qui ferment la marche restent presque les mêmes comme la Chine, le Vietnam, Cuba, la Birmanie, le Turkménistan, la Corée du Nord et l’Erythrée en 173e et dernière posi-tion. Titre révélateur de ce rapport, RSF a intitulé l’édition 2008 : «Dans le monde de l’après 11 septembre, seule la paix protège les libertés».

Mohammed Boudarhham Le Soir Echos

Classificació RSF: el Marroc, encara més avallEl Marroc ha perdut 16 posicions en la classificació de la llibertat de premsa 2008 de Repor-ters Sense Fronteres (RSF) i ha passat de la posició 106 a la 122. Segons els responsables de l’ONG, la classificació de 2009 encara pot ser pitjor. En tan sols un any, el Marroc ha perdut 16 posicions en la classificació anual de la llibertat de premsa establerta per Reporters Sense Fronteres. En la classificació de 2008, feta pública ahir, l’ONG col·loca el Regne en la posició 122, just després d’Algèria. «L’empresonament del periodista Mostafa Hormatallah ha representat un gir transcendental en la deterioració de les relacions entre la premsa i l’Estat», es pot llegit en l’informe de Reporters Sense Fronte-res, que afegeix que una «sèrie de processos engegats pel poder contra els periodistes i els internautes han revelat que al Marroc la llibertat de premsa s’atura a les portes del palau reial».I, a més, com que l’informe 2008 de Reporters Sense Fronteres només cobreix el període de l’1 de setembre de 2007 al 30 de setembre de 2008, no s’han tingut en compte altres assump-tes com els del blocaire Mohamed Erraji. Per aquests fets, el Marroc podria enfonsar-se més en la classificació RSF en la publicació de l’informe de 2009. «Els processos, els arrestos i els processos judicials aproximatius, de vegades reparats per gràcia reial, són la confirmació del fet que el Marroc ha agafat el camí de baixada», respon Hajar Semmouni, responsable de Reporters Sense Fronteres a la regió del Magreb i de l’Orient Mitjà, que qualifica de «mo-ment crucial» la fase que el regne travessa actualment en matèria de llibertat de premsa.«Per exemple ens va sorprendre extremadament la susceptibilitat de què van fer prova les autoritats envers Al Jazeera i el tractament que es va donar al periodista Hassan Rachidi», afegeix la responsable de Reporters Sense Fronteres, que no desaprofita per subratllar el re-tard marcat, per exemple, en l’adopció d’un nou Codi de Premsa pel Ministeri de Comuni-cació. «Sempre tenim les mateixes respostes i, sobretot, la impressió que al país no s’avança gens en aquest tema», conclou Hajar Semmouni.La posició que el ocupa Marroc és, per Reporters Sense Fronteres, el «punt dèbil» de la classi-ficació. Aquesta categoria està reserva als «països que oscil•len entre repressió i liberalitza-ció, on els tabús romanen inviolables», segons l’informe de l’ONG.La classificació de 2008 reserva altres sorpreses. Islàndia ocupa la primera posició de la clas-sificació, seguida de Luxemburg i Noruega. I, mentre que Israel és a la posició 46, el primer país àrab no és altre que Kuwait, a la posició 61, seguit del Líban (67), els Emirats Àrabs Units (69) i Qatar a la posició 76.Al «punt dèbil» de la classificació, hi ha pràcticament tots els països del Magreb. Algèria és a la posició 121, Tunísia està classificada a la posició 143, mentre que Líbia ocupa la posició 160, just davant d’Aràbia Saudita. Egipte tampoc no està gaire ben col•locat, perquè ocupa la posició 146. En canvi, països africans figuren en posicions avançades. És el cas de països anglòfons com Namíbia (24), Ghana (32) i Sud-àfrica (36). Un país com Mali és a la posició 34.Els països que tanquen la llista són gairebé sempre els mateixos: la Xina, el Vietnam, Cuba, Birmània, Turkmenistan, Corea del Nord i Eritrea, el 173 i darrer situat. Reporters Sense Fronteres ha titulat l’edició 2008 amb un títol revelador: «Al món de després de l’11 de setembre, només la pau protegeix les llibertats».

Mohammed Boudarhham Le Soir Echos

Detienen en Chiapas a 61 indocumentados centroamericanosCiudad de México.- Al menos 61 indocumentados centroamericanos fueron detenidos en el estado de Chiapas, por agentes federales, informó una fuente oficial.En un comunicado, la Secretaría de Seguridad Pública (SSP) precisó que los migrantes indocumentados fueron sorprendidos en el kilómetro 8 más 800 del Camino Nacional, en el tramo Libramiento Ocozocuautla.Los indocumentados viajaban en un compartimiento oculto de un camión de carga que transportaba rejas de plástico. Luego de una revisión rigurosa, los agentes feder-ales detuvieron a 35 ciudadanos guatemaltecos, 19 ecuatorianos y siete salvadoreños, quienes no pudieron acreditar su estadía legal en territorio mexicano.Los migrantes presentaban signos de deshidratación, además de que no habían ingerido alimentos durante varias horas, por lo cual se les brindó atención médica y alimenticia. Fueron puestos a disposición del Instituto Nacional de Migración (INM) con sede en la ciudad de Tuxtla Gutiérrez, capital del estado de Chiapas, para su respectiva repatriación.De acuerdo con cifras del INM, unos 7.000 indocumentados centromericanos son detenidos en el país y repatriados a su país cada año, en su intento por llegar a Estados Unidos en busca de mejores condiciones de vida.

El Sol del Bajío (Mèxic). 10 de desembre 2008

Detenen a Xiapes 61 indocumentats centreamericansCiutat de Mèxic.- Almenys 61 indocumentats centreamericans van ser detinguts a l’estat de Xiapes pels agents federals, va informar una font oficial.En un comunicat, la Secretaria de Seguretat Pública (SSP) va precisar que els migrants indocumentats van ser sorpresos en el quilòmetre 8, 800 del Camí Nacional, en el tram Libramiento Ocozocuautla.Els indocumentats viatjaven en un compartiment ocult d’un camió de càrrega que transportava reixes de plàstic. Després d’una revisió rigorosa, els agents federals van detenir 35 ciutadans guatemalencs, 19 equatorians i set salvadorenys, que no van poder acreditar la seva estada legal en el territori mexicà.Els migrants presentaven signes de deshidratació, a més de que no havien ingerit ali-ments durant varies hores, per tant, se’ls va brindar atenció mèdica i alimentària. Van ser posats a disposició de l’Institut Nacional de Migració (INM) amb seu a la ciutat de Tuxtla Gutiérrez, capital de l’estat de Xiapes, per a la seva respectiva repatriació.D’acord amb les xifres de l’INM, uns 7.000 indocumentats centreamericans són detinguts en el país i repatriats al seu país cada any, en un intent per arribar a Estats Units a la recerca de millors condicions de vida.

El Sol del Bajío (Mèxic). 10 de desembre 2008




12

Pel·lícula:

Ciudad de Dios Fernando Meirelles i Kátia LundBrasil, 2002. 130’

És una pel·lícula ambientada a les faveles de Río de Janeiro i que re·lata la crua realitat a la que s’han d’enfrontar els joves brasilers d’aquesta zona marginal. La pel·lícula comença als anys seixanta, quan uns petits delinqüents són en una favela perillosa, anomena·da Ciudad de Dios. Una película ambientada en las favelas de Río de Janeiro

ij nalfilam Yasmuna di Favi-las an Rio de Janero A film set in the shanty towns of Rio de JaneiroUn film qui prend pour cadre les favelas de Rio de Janeiro

Llibre:

El racisme explicat a la meva fillaTahar Ben JellounLabutxaca, 2008

L’escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun descobreix, en un diàleg amb la seva filla, els motius que porten a les persones a comportar·se de manera racista. Per què som racistes? Per què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té?El escritor explica a su hija el porqué del racismo

amari nigh alkatib itxarah iyadjis amyami alàunsuriya The writer explains the origins of racism to his daughter Un écrivain explique à sa fille le pourquoi du racisme

Música:

Si els dits fossin xilòfons MazoniBankrobber Mazoni és un grup format a la Bisbal d’Empordà, encapçalat pel músic Jaume Pla. Si els dits fossin xilòfons és el tercer disc de la banda, que presenta temes d’una gran qualitat. Es tracta de rock, de vega·des suau i independent. En aquest disc hi ha la cançó “La granja de la Paula”, un tema original de Bob Dylan.

Es el tercer disco de Mazoni

nata dalbum wis atrata an Mazoni It is Mazoni’s third recordingMazoni nous présente son troisième disque

Web:

www.edu365.cat/agora/dic/catala_arab/

Aquesta pàgina web, a més d’oferir recursos per a l’acollida, és un diccionari de català·àrab. Les paraules estan dividides en blocs temàtics, i sempre acompanyades per dibuixos, que fan més fàcil la comprensió. És un dels projectes de l’Associació Sociocultural Punt d’Intercanvi.

Un diccionario catalán-árabe con dibujos

ij nalmunjid sa atkatalant ataàraft yaxraq sarusum An illustrated Catalan-Ara-bic dictionaryUn dictionnaire catalan-arabe illustré

Blog:

www.lavoltadels25.cat/

La volta dels 25 és un bloc d’un jove periodista que, després de fer 25 anys, ha decidit emprendre un viatge i entrevistar 25 joves de 25 anys de 25 països diferents. Quan torni en vol fer un llibre, però de moment, podem anar seguint el seu viatge a través d’aquest bloc.

Un periodista hace la vuelta al mundo

ij usahafi yaga adajja yaqrab adunact A journalist goes round the world Le tour du monde d’un jour-naliste

Ressenyes

Cultura

Manlleu va ser la ciutat escollida per començar el cicle cultural catalanoama·zic Tawmat/Germanor, organitzat per la Fundació Embat Cultural (La Central), que ha combinat actes acadèmics i populars, per divulgar i presti·

giar la cultura popular de catalans i amazics, amb l’objectiu d’augmen·tar la seva consciència nacional. El passat dissabte 15 de novembre es va fer la xerrada La literatura ama-ziga: de l’oral a l’escrit, amb Asmaa Ao·uattah, professora d’amazic a Mata·ró i traductora, Mohand Tilamtine, de les Universitats Lliure de Berlín i de Cadis, i Carles Múrcia, de la Uni·versitat de Barcelona. Seguidament, a la sala d’exposicions Can Patalarga de Manlleu hi va haver un recital de poesia catalanoamaziga amb Khalid El Mokhtari i Afdjah, i Pilar Cabot i Anna Miralpeix. Aquesta primera jornada es va cloure amb un sopar tertúlia. Només era el tret de sortida

d’un seguit de cinc caps de setmana que han portat a Osona xerrades i taules rodones, àpats, un recital poètic, una trobada de colles de cul·tura popular, una parada al Mercat Medieval, una festa amb PD i un concert final, amb Asanf i Marcel Casellas i La Principal de la Nit.Fa una vintena d’anys que els amazics van començar a establir·se a Osona, la majoria, procedents del Rif. La seva nació, però, s’estén per tot el nord de l’Àfrica, des de les Canàries fins a Egipte, però només al Níger i a Mali es reconeix com a oficial la seva llengua. Malgrat tot, molts amazics lluiten per preser·var la seva identitat. Segons els organitzadors, “Tamazga i els Països Catalans són exemples de nacions minoritzades. Són prou gent, però no gaudeixen d’un estatus polític que assegurin la seva pervivència com a poble”. És per això que s’ha fet aquest cicle, per divulgar aspec·tes d’ambdues cultures. Després de les diverses activitats que han recorregut indrets tan diferents com l’Auditori de Caixa Manlleu, el carrer, La Torratxa o Gestiomat, a Torelló, aquest últim cap de set·mana s’ha posat punt final al cicle amb la xerrada Contes marroquins i rondalles catalanes, a càrrec de Mont·

serrat Cendra, professora de llengua catalana i literatura a secundària, que durant els últims dos anys s’ha especialitzat en rondallística del Marroc i s’ha interessat per la cultu·ra amaziga. N’ha fet un estudi, amb la col·laboració de Said Boubouh, estudiant de filologia. L’últim acte de tots va ser el concert d’Asanf i La Principal de la Nit, un concert intercultural. Encapçalats respectivament per Radouan i Marcel Casellas, Asanf i La Princi·pal de la Nit van fer una actuació conjunta. Van comptar amb la participació especial dels breicdan·sers Brutal Breakers, i hi va haver begudes d’aquí i d’allà.

Després de diverses activitats a Vic, Manlleu i Torelló, aquest cap de setmana es va fer la cloenda del cicle catalanoamazic Tawmat/Germanor a Vic. El cicle, or·ganitzat per la Fundació Embat Cultural (La Central), ha durat cinc caps de setmana i ha inclòs concerts, xerrades, festes i altres activitats relacionades amb les cultures catalana i amaziga. Els últims actes van ser una xerrada sobre contes marroquins i rondalles cata·lanes i un concert conjunt entre Asanf i La Principal de la Nit.

Sara Blázquez Vic

El ciclo catalanoamazigh ha durado cinco semanas

al h’alaqiyat natkatalanu-amazigh taka xamsa an simanatThe Catalan-Amazigh cycle has lasted five weeksLe cycle catalano-amazigh s’est étendu sur cinq se-maines

g

Cultura

Un concert tanca Tawmat/Germanor F

: MEsOsOnA

.CAT



Preguntes Creuades

Cultura

Les preguntes de la Julliet

L’Eva respon:

D’on ets, tu?Jo sóc de Vidrà, però visc a Torelló

I tens fills?Si, tinc una filla de deu anys.

T’agrada anar al bosc? T’agrada la natura?Si, m’agrada molt.

I el Nadal, t’agrada?Si, molt, perquè és una tradició.

Per què vas decidir fer aquest curs (d’auxiliar d’infermeria en geriatria)?Perquè m’agrada ajudar la gent gran.

Jugues a la loteria?Sí, però sense malgastar!

T’agradaria visitar l’Àfrica?I tant, em podries convidar...

Com ens veus?Com a persones iguals que nosal-tres, és igual la raça o el color.

La Julliet respon:

Com celebreu el Nadal al teu país (Ghana)?El dia 24 posem l’arbre de Nadal, anem a buscar un arbre de plà-tans per posar-lo a casa. Els nens van al bosc i porten les fulles per fer-se una caseta, amb globus, colors...

Et va costar trobar feina?Si, primer feia neteja de cases, em va costar una mica trobar feina pels papers, però ara ja està.

Vius amb la teva família?No, estic sola.

Tens família, allà?Si.

Els vols portar?Si, perquè estic molt trista, ara començare a fer els tràmits per portar-los.

Què en penses del rac-isme?A mi Catalunya m’encanta i no he notat res, jo em porto bé amb tothom.

Les preguntes de l’Eva

A les sis, tots a casaVull proposar uns deures estrictament vinculats al món empresarial i als mitjans audiovisuals. Fan referència a la conciliació escola-família, i que tenim tots com una assignatura pendent.Ja fa més d’un any que la UGT va llançar al carrer l’eslògan: “A les sis tots a casa”. Fantàstic com a desig. Els treballadors no deixaran les empreses buides sense el consentiment dels patrons. Aquí està la feina mútua: compaginar uns horaris i un convenis més racionals, seguint el perfil laboral europeu, aprofitant algunes hores perdudes del migdia, amb jornades més intensives. Així el retrobament de pares i fills durant més hores afavorirà el gaudi intel·lectual i familiar. Per fer què? Activitats conjuntes sense la necessitat d’anar a classes complementàries fora de casa o fer esport per simple ocupació de temps. Recordem la televisió formativa de concursos clàssics com “cesta y puntos” de fa uns 30 anys que enfollia l’ambient familiar cada tarda del dissabte, o les activitats curriculars de totes les matèries bàsiques que transmetia la primera cadena nacional de TV de l’època, o les diferents metodologies per aprendre anglès,...Avui dia les tècniques han millorat i encara podrien atreure més públic jove si resulta lúdic i apropiat a cada edat. No oblidem els recursos gairebé il·limitats que ofereix un bon ús d’internet combinat amb la imatge virtual. Un sistema transversal de mitjans d’aprenentatge des de l’escola no està renyit amb la complementarietat a casa. Aleshores instrucció i educació tindrien ple sentit.Tot plegat, se’ns brinda una magnífica oportunitat per a les classes dirigents i mediàti-ques del país, juntament amb els polítics, per orientar de bell nou la societat civil envers una nova cultura. Els ensenyants i professionals de l’educació han perdut de vista les seves fronteres i han de retrobar-se a si mateixos. Demanen ajut urgent. Només així s’arribarà a la igualtat de drets i deures amb l’exercici de la llibertat compartida de pares i fills amb l’escola que més els il·lusiona. Ramon Mas Sanglas

ENSENYAMENT

El passat dilluns dia 15 de desembre es va celebrar al Centre Cívic Remei-Estadi (l’an-tic Centre Comunitari) de Vic una sessió informativa i de debat amb la finalitat de comptar amb la implicació i participació d’un major nombre d’entitats i persones amazigues en el procés d’elaboració del Pla estratègic de la Casa Amaziga. És la iniciativa d’un grup de persones d’ori-gen amazic que compten amb el suport de la Secretaria per a la Immigració i l’entitat AVALUA, anàlisi i desenvolupament.L’objectiu és fundar a Catalunya una insti-tució que doni a conèixer el fet diferencial amazic i doni suport al treball de les perso-nes i entitats de persones d’origen amazic. A la reunió a Vic hi van assistir represen-

tants de l’Ajuntament de Vic, del Consell Comarcal, entre d’altres, i representants de la comunitat amaziga a Osona, com els membres d’Amic Amazigh. La majoria dels representants amazigs, però, no acaben de veure amb bons ulls el projecte de la Casa Amaziga. Segons diuen, aquest projecte el que vol és crear una administració. Creuen que la idea és bona, però ells hi volen participar activament. Diuen que no-més se’ls ha consultat quan ja estava quasi tot engegat, “ens haurien d’haver consultat abans de començar, i l’hauríem d’haver construït entre tots”, diuen.

Ja està en marxa la futura Casa Amaziga de Catalunya

Se celebró una sesión informa-tiva en Vic sobre la futura Casa Amazigha

adagan ij halaqiya ixbariya di Vic ax tadat imazighan gha yatwaxar-qan sa gha azatInformative session held in Vic about the future Casa AmazighaLa future Maison amazighe a fait l’objet d’une réunion d’information à Vic

g




14

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona

consorci per a la normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

guia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

aPunts De LÈXIcL’administratiu o administrativa és la persona

que organitza un despatx i fa tasques d’oficina. Entre el material que utilitza hi ha:

L’ordinador

La safata portadocuments

El segell datador

El líquid corrector

La desgrapadora

El llapis de memòria

Parlem d’oficis...

1. La paraul a ‘llapis’ és invariable. Així, tant en singular com en plural hem de dir llapis.

Ex: He comprat molts llapis per al despatx.Ex: Aquest llapis no escriu bé

2. En català els termes correctes per expressar els mots software i hardware són programari i maqui-nari.

Ex: El programari és el conjunt de programes informàtics.Ex: El maquinari és el conjunt de les parts físiques de l’ordinador.

3. La paraula full en cata-là és masculina.

Ex: Has de donar dos fulls a cada persona.Ex: Si gires el full hi veuràs el resultat.

Lengua El vocabulario del administrativototaLaYt (IRas) almustalaht an almuwadaf

Language The vocabulary of administrative staffLanguePetit lexique de l’employé de bureau



La cuina mil·lenària xinesa és tan amplia, tan gustosa i tan variada com extens és el seu territori i llarga la seva història. La cuina xinesa és una gran desconeguda per a nosaltres, ja que les seves ambaixades en forma de restaurant arreu, amb els clàssics menús de: rotllo prima-vera, arròs fregit a les tres delícies i el pollastre amb ametlles, no són una mostra de la qualitat i varietat de la cuina xinesa.Aquest mes d’octubre vaig estar deu dies per la Xina i vaig tenir la gran oportunitat de descobrir aquesta gran cuina, i tothom em pregunta amb què em quedaria. Aquesta cuina és complexa, com deia, per la gran varietat i qualitat: l’ànec lacat, el peix fregit amb salsa agredolça, el bambú, les sopes, els tes,... gairebé no van repetir plats, però per molt que pugui semblar estrany, una de les millors coses van ser les verdures fines i cruixents.Des de llavors em pregunto perquè bullim i tanta estona les verdures, aquest dies he fet unes quantes proves tant per acompanyar com per menjar-les soles, tant amb wok com al vapor.Tallem les verdures ben fines pel llarg –mon-geta tendra, pastanaga, pebrots,...–. Si les fem al wok, l’escalfem amb dues cullerades d’oli i a foc mig coem les verdures tot remenant-les o saltant-les contínuament, amb uns vuit minuts ja és suficient. Si voleu en els últims minuts podeu posar-hi una mica de brou de verdures –molt poc– i gingebre en pols, i fins i tot unes gotes de llima.Si les feu al vapor, a l’aigua hi podeu posar les fulles aromàtiques que us agradin –llorer, farigola,...–. Amb les verdures fem el mateix, les tallem ben fines i les deixem fer uns deu minuts i també ja estan llestes.Veureu com a part del color més intens, queden cruixents i més gustoses. Aquesta és una manera de menjar verdures i disfrutar menjant-les, dues coses que no s’acostumen a associar.

*

La cuina d’en CamilQuè fem aquestcap de setmana?

Verdures fines i cruixents

Una de les tradici-ons més boniques i esperades de les festes nadalenques és l’arribada dels Reis Mags d’Orient, que arriben a totes les cases la nit del 5 al 6 de gener, el dia que la majoria d’infants es lleven més d’hora de tot l’any. Els Reis Mags o Reis d’Orient són, segons el Nou Testament, uns mags que van portar regals a Jesús guiats per un estel. Els regals que van portar van ser or, encens i mirra. Aquests reis fins i tot tenen noms, es diuen Melcior, Gaspar i Baltasar, i es consideren originaris d’Europa, Àsia i Àfrica respectivament. En Melcior és el rei blanc, ja que té els cabells i la barba ben blancs, i és el que li porta l’or a Jesús. Gaspar és el rei ros, perquè té els cabells castanys, i és el que porta l’encens, i Baltasar és el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, ja que és d’origen africà. A partir d’aquesta història, cada any, els Tres Reis Mags porten re-gals a tots els infant durant la nit del 5 al 6 de gener. Prèviament, els nens els escriuen una carta, dema-nant-los els regals que volen rebre, i l’entreguen a un patge reial. Els patges són uns personatges màgics al servei dels Tres Reis Mags, i la seva missió és anunciar la propera arribada de Ses Majes-tats, recollir les cartes que els nens i nenes els porten, i fer-les arribar a Melcior, Gaspar i Baltasar. A més, són els responsables de vigilar que els nens es portin bé. Si no es por-ten bé, no reben regals dels Reis. La festivitat dels Reis se celebra el dia 6 de gener, però tradici-onalment es representa la seva arribada als pobles la tarda vespre del dia 5. Els Reis Mags fan la seva arribada de formes molt diferents a cada poble, si és a la costa arriben en vaixell, si hi ha aeroport arri-ben en helicòpter, també poden arribar per carretera, a peu o en tren. Després es fa la cavalcada, on cada Rei va amb la seva carrossa i els seus patges, i es repar-teixen caramels, i durant la nit passen per les cases a deixar els regals.La nit de Reis s’ha d’anar a dormir d’hora perquè

els Reis

puguin treballar més tranquil·lament. Com

que la nit és molt llarga, s’ha de deixar un platet amb aigua pels camells i un altre amb torrons i una mica de cava pels reis, que tindran set i gana, i també com a mostra d’agraïment. L’endemà, el dia 6 de gener, se celebra la festivitat en família. Després de dinar es menja un pastís típic, el Tortell de Reis, que té forma d’anella i està decorat amb una corona daurada de car-tró al centre. El tortell conté dues sorpreses amagades, una fava seca i una figureta d’un dels reis. Qui troba la figureta és coronat, però qui troba la fava, paga el tortell.

Els Reis Mags d’OrientLa tradició dels Reis Mags és una de les més boniques de les festes nadalenques. És un dia especial, sobretot per als nens, que esperen el matí del dia 6 de desembre amb candeletes durant mesos. Sara Blázquez Vic

COCINAAXXAM U SANWI

COOKERYCUISINE

A principios de enero llegan los Reyes Magos

di imazwura nanayar ad-awdan almuluk isahh`anThe Three Wise Men arrive at the beginning of JanuaryLes Rois mages arrivent début janvier

g

http://cuina.camilros.cat/




16


Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

Les mirades i somriures de compli-citat que hi havia entre les dones que havien participat en els tallers artístics “Dona activa’t” el dia de la clausura del projecte eren una bona mostra de l’èxit de la iniciati-va del Consell Comarcal d’Osona. “Dona activa’t, tallers artístics per a la integració social” és un projecte que ha dut a terme el Consell Comarcal, i que té per objectiu potenciar la participació de la dona en el municipi i fomentar la interre-lació entre dones de diversos orígens. S’han fet sis tallers a diversos municipis de la comarca: Vic, Manlleu, Santa Eugènia de Berga, Taradell, Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasser-ra, alguns a través d’entitats de dones, i d’altres a través de les AMPA. En total, hi han participat una vuitantena de dones. La consellera d’acollida i in-tegració del Consell Comarcal, Milagros Martínez, va ser l’encar-regada d’iniciar l’acte de clausura del projecte. Martínez va valorar molt positivament la iniciativa, ja que es va aconseguir que “la relació entre les mares sigui més estreta, s’ha afavorit la relació entre les

dones i amb l’escola”. L’eina per aconseguir aquests objectius ha estat l’art, “a través de l’eix artístic tothom pot aportar alguna cosa”. A l’acte també hi va participar Car-me Vilaró, directora del CEIP Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga,

on es va fer el taller de shibori i estam-pació sobre roba. “De seguida ens hi vam agafar, vam veure que era una bona iniciativa”, diu Vilaró,

“vam estampar 150 samarretes amb el lema de l’escola, que fa 25 anys”. A Santa Eugènia de Berga hi ha poques famílies nouvingudes, segons la directora, “però totes van respondre”. Hi van participar una vintena de dones, d’orígens molt diversos, hi havia dones poloneses,

romaneses, marroquines... “Es va convertir en un treballar col-

ze a colze per estampar una peça blanca.”

Laila Ouahabi va participar en el

taller de tapissos de Prats de

Lluçanès, i es va mos-trar molt contenta i satisfeta, “m’agra-daria repetir-ho”.

Del mateix parer és Chus

Cidraque, membre de

SOM Dones i participant del

taller d’Arts plàsti-ques de Taradell. “Em va

agradar molt, érem dones de moltes cultures i edats. Mares,

àvies, que fèiem manualitats sota l’atenta mirada d’alguns dels nostres fills.” Després de la intervenció de totes les dones de la taula, es va projectar

un vídeo del projecte, fet per Laia Solé, que mostrava de manera amena i molt artística la feina feta durant aquests mesos en els dife-rents tallers. Tant les imatges com les declaracions de les participants demostraven que la iniciativa havia assolit els seus objectius. Els tallers s’havien convertit en un espai d’intercanvi, les dones s’han conegut i s’han relacionat. Al final de l’acte, totes les partici-pants que eren presents van rebre un diploma d’assistència i un petit obsequi.

Sara Blázquez Vic

Societat

Més de 80 dones participen en els tallers artístics per a la cohesió social

Se han hecho seis talleres en seis municipios para lograr la cohesión social

aguin satta an hàlaqat àamal di satta nalbaladiyat bac adhàqan attamasuk lijtimaà-iSix workshops have been held in six municipalities to build social cohesionSix ateliers ont été organ-isés dans six communes afin de renforcer la cohé-sion sociale

g




18

Consell del mes Heu de vigilar i anar amb molt de compte amb el següent: a vegades quan els treballadors demanen un augment de sou o quan es pacta cobrar uns diners per sobre el que marca el conveni col·lectiu l’empresa ho vol pagar amb negre o, si accedeix a fer-ho constar a la nòmina, ho posa en concepte de dietes, locomoció o quilometratge. És a dir, posem pel cas que l’empresa us augmenta el salari o pacteu un salari de 300 € per sobre del conveni i l’empresa ho fa constar a la nòmina com dietes/desplaçaments. Aquesta actuació de l’empresa suposa un frau a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social i especialment per vosaltres, ja que l’empresa no us cotitzarà aquestes quantitats (ja que estan excemptes de cotització, no s’han de cotitzar) i per tant no computaran a l’hora de calcular i cobrar la prestació d’Atur, de baixa mèdica o qualsevol altre prestació contributiva de la segu-retat social, com per exemple la jubilació, que podeu generar.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Pep CamprubíAssessor laboral de l’UGT d’Osona

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, pasamos consulta IXEDDEM SE’L ÄZZdi ac-hara , anasaàdu isaqsan

WORKING WITH DIGNITYThis month, your queriesUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos réponses à vos questions

Aquest mes, passem consultaUna treballadora d’una empresa petita, de 12 treballadors, ens fa les següents consul-tes: “L’empresa ha decidit fer un expedient de regulació d’ocupació. És necessari que intervinguin advocats o sindicats? Amb qui ha de fer les negociacions l’empresa, amb els treballadors o amb la delegada de personal?”Ara que estem en una situació econòmica compli-cada cal deixar clara una cosa: per molt bona relació que hi hagi entre l’empresa i vosaltres, perquè l’empresa és petita, familiar, és altament recoma-nable que us assessori sempre algun professional. Principalment, perquè l’empresa porta un professi-onal que li fa tota la gestió i acostuma a ser aquest professional qui porta tota la negociació. Per tant, és molt important que els treballadors també gaudeixin d’un assessorament en igualtat de condicions, tant sigui per aconseguir una quantitat de diners superior a la mínima legal, com per garantir que l’empresa realment pagui un cop signat l’acord, com per evitar que els treballadors tinguin cap perjudici a l’hora de cobrar futures prestacions o pensions. S’estan donant molts casos en que els treballadors es refien de l’empresa, no busquen assessorament i un cop s’ha signat l’acord per extingir els contractes de treball i el Departament de Treball ha emès la resolució de l’ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació), l’empresa deixa “tirats” als treballadors, és a dir, no compleix amb la paraula donada. Respecte a la segona consulta, si teniu delegats de personal, l’Estatut dels Treballadors estableix clara-ment que són els Delegats de Personal i el Comitè qui representen a la totalitat de treballadors de l’empre-sa. Per tant, totes les comunicacions, les negociacions i la signatura dels acords han de ser primordialment amb els Legals Representants dels Treballadors (Delegats de Personal o Comitès d’Empresa). Ara, és evident i recomanable que els Delegats i Comitè siguin transparents, informin puntualment als seus companys de les negociacions i que, un cop assolit un acord, es ratifiqui l’acord en assemblea, és a dir, amb votació de tots els treballadors de l’empresa.

Com nota els efectes de la crisi?M’ha augmentat molt la feina, va haver un temps de calma, però ara, des del setembre, no han parat d’aparèixer expedients... A més, la gent està molt nerviosa i els dub-tes que abans no els preocupaven, ara no els deixen dormir, degut a la incertesa que hi ha.

S’hi havia trobat mai amb una situació com aquesta?Fa 7 o 8 anys que treballo amb dret laboral i no m’hi havia trobat mai. Hi ha temporades que per situacions determinades hi ha més feina, però com ara, tan continu, mai.

Quins són els principals problemes que afecten els treballadors?Hi ha molts acomiadaments, finalitzacions de contracte i modi-ficacions de contracte, com canvis d’horaris, canvis de torn... Moltes empreses han aprofitat per reor-ganitzar l’empresa. També hi ha moltes reclamacions de quantitat, hi ha empreses que tanquen i no paguen els treballadors.

Creu que algunes empreses s’aprofiten de la situació? Hi ha una part de realitat, que és la part financera. És veritat que els bancs han tancat l’aixeta, i això ha afectat moltes empreses, hi ha menys demanda, menys produc-ció, els ha baixat la feina. Però també és veritat que hi ha algunes empreses que han aprofitat per fer neteja, aprofitant el context de crisi. Treuen els treballadors a un cost menor al que els haurien tret fa un any. Però no només els fan fora, algunes han tret plusos als treballadors, plusos que sempre s’han cobrat i ara es basen en que ha baixat la feina.

Què els recomanaria?Que s’assessorin, i que per molt bona relació que tinguin amb l’empresa, abans de signar res, s’assessorin. S’estan donant casos de treballadors que llavors no cobren, o tenen perjudicis amb les pensions, amb les prestacions d’atur...

ho fa constar a la nòmina com dietes/desplaçaments. Aquesta actuació de l’empresa suposa un frau a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social i especialment per vosaltres, ja que l’empresa no us cotitzarà aquestes quantitats (ja que estan excemptes de cotització, no s’han de cotitzar) i per tant no computaran a l’hora de calcular i cobrar la prestació d’Atur, de baixa mèdica o qualsevol altre prestació contributiva de la segu

l’ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació), l’empresa

Respecte a la segona consulta, si teniu delegats de personal, l’Estatut dels Treballadors estableix clarament que són els Delegats de Personal i el Comitè qui

per vosaltres, ja que l’empresa no us cotitzarà aquestes quantitats (ja que estan excemptes de cotització, no s’han de cotitzar) i per tant no computaran a l’hora de calcular i cobrar la prestació d’Atur, de baixa mèdica o qualsevol altre prestació contributiva de la seguretat social, com per exemple la jubilació, que podeu generar.

Treball

“Jo recomano que,abans de signar res, els treballadors s’assessorin”

Entrevista a Pep Camprubí, asesor laboralamsawar ak Pep Comprubi natta damcawar narxadmat

Interview with Pep Cam-prubí, employment consult-antUn entretien avec Pep Cam-prubí, conseiller en droit du travail

g



En aquesta Lliga de futbol dels Països Catalans només com-peteixen els equips de l’àrea

lingüística catalana de primera divisió de futbol. Només comp-tabilitzen els partits jugats entre ells. A la data de tancament de la revista s’havien jugat sis partits, els últims, el Barça- València, amb una victòria blaugrana de 4-0 al

Camp Nou, i el València-Espanyol, amb èxit dels valencians també a casa.

Classificació Partits Punts jugats

1 València 3 62 Barça 2 63 Mallorca 2 34 Espanyol 4 15 Vilarreal 1 16

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 1-2 Espanyol 3-0 2-1 Mallorca 3-0 València 4-0 Villarreal 0-0

Taula de resultats

Nutrició i activitat físicaEstà clar que hem de donar substàncies al nostre organisme per tal de que funcioni. Tot el què ingerim segueix un d’aquests processos:• Aprofitar els nutrients per transformar-los en energia i activar les funcions vitals del nostre cos.• Col·laborar en el desenvolupament de construcció d’estructures pel seu creixement o degut al seu desgast.• Activar mecanismes de defensa d’agents externs.• Emmagatzemar els nutrients sobrants.• Eliminar les substàncies nocives o que no tenen valor energètic.Encara que no estiguem fent res, el nostre cos gasta. El cor batega, s’ha de mantenir una temperatura corporal, respirem, pensem...., d’això se’n diu metabolisme basal i dependrà de la constitució i complexitat de cada persona (pes, alçada, morfologia...)El secret estarà, doncs, en l’equilibri entre l’aportació i la despesa calòrica o energètica. Saber d’una alimentació rica i sana en nutrients essencials i compensat amb l’exercici físic per acabar de cremar les “sobres”, ens portarà de ben segur a estar bé amb nosaltres mateixos, si més no, físicament.

Eduard Soler

Salut i Esport

Sara Blázquez Vic

La idea de fer un equip de futbol va sorgir d’uns quants alumnes dels cursos de català del Centre per a la Normalització Lingüística, un d’ells, en Tidiane Mbalo, un jove senegalès que va pensar que una bona manera de relacionar-se, i fer activitats era organitzar un equip de futbol, “ho vaig fer per-què la gent que aprèn el català, no només fes classes, sinó que també fes altres activitats. A més, és una manera de promoure que apren-guin la llengua, i que s’impliquin amb altres entitats, associacions...”, diu Mbalo. Ara són una trentena de jugadors, la majoria d’ells fan classes al Centre per a la Normalit-zació Lingüística de Vic. “En Tidiane feia classe i ens va venir a demanar si podíem fer un equip de futbol”, diu Montse Bové, professora de Centre. “Vam parlar amb els responsables de l’Ajunta-ment de Vic, i vam aconseguir disposar d’un camp de la zona esportiva de la ciu-tat.” Tot i que hi ha molts equips interessats en fer servir els camps de futbol, ells mateixos es regulen, encara que un dels problemes és que no tenen accés als lavabos de la zona esportiva. Tot han estat dificultats a l’hora de crear aquest equip de futbol, tant pels alumnes, com pel Centre per a la Normalització Lingüística. “Federar-se és molt car”, diu Bové, “ens hi havíem de posar massa seriosament”. El CPNL els va com-prar pilotes, els va posar el nom, i

ho va tramitar tot, però ha estat gràcies a les ganes dels joves que l’equip ha anat tirant endavant. Els integrants de l’equip han anat canviant des del juny, mes en què van començar a jugar, però gai-rebé tots són del Senegal, menys algun que és de Guinea Bissau. L’últim partit que van jugar va ser contra alguns joves de La Tor-ratxa, el resultat va ser de 3 a 0 a favor dels nouvinguts. Ara, amb l’arribada del fred, l’equip s’ha paralitzat una mica. Els joves tenen massa fred per entrenar i el CPNL està mirant de que tot surti més econòmic, i els joves, almenys, es puguin fer una revisió mèdica. En un futur, però, l’equip té ganes de sortir de Vic, “ens agradaria ju-gar amb equips de Manlleu, i entre tots ens pagaríem el transport”.

“A part de fer classes de català, volem fer altres activitats”

g

Esport a Osona

El Centro de Normalización Lingüística tiene un equi-po de futbol

madrasa usar-mad natkata-lant ghas kipo natcama udarThe Centre de Normalització Lingüística has a football teamLe Centre de normalisation linguistique dispose de son équipe de football

gNutrición y ejerciciomacca da aryada

Nutrition and exerciseAlimentation et exercice

F: M

OTSE B

OVÉ

Una crisi fictícia

S’ha de saber que el col·lectiu treballador és el motor principal de la produc-ció que ens dóna tot el que consu-

mim (menjar, roba, transport...) en la nostra vida diària. Aquest món en què vivim el governa el règim del capitalisme, però es transfor-ma en un capital salvatge, que ho trepitja tot, allò més verd i allò més sec. No li interessa res més que aconseguir beneficis i més beneficis, de qualsevol manera. La globalització és el nou ordre mundial, el mercat lliure... totes aquestes expressions tenen el mateix sentit, van en la mateixa direcció, la mateixa ideologia: el capitalisme. L’autoritat absoluta del capita-lisme no es compadeix de ningú, el que interessa és aconseguir el màxim profit sense patir. Tot això a través dels treballadors.Sense lluita, resistència, entrega dels treballadors, que representen diversos sindicats a tot el món, com per exemple UGT, que estan lluitant cada dia, ens trobaríem com esclaus entre aquests que han contribuït a crear aquesta crisi fictícia i que obliguen els treba-lladors a agenollar-se a les seves condicions. Però és el contrari, tot això fa que hi hagi més lluita i agitació fins que s’aconsegueixi el màxim pos-sible de drets. Com a treballadors hem d’estar units, organitzats, si no serem una presa fàcil per a aquest “dràcula” que és el capita-lisme, que ha fracassat.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Desembre 2008www.revistama.cat

Mohamadi Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“M’agrada Vic, però prefereixo el menjar indi”

En Trilochan Singh és a Vic des de l’any 2006, quan va venir de l’Índia. Abans d’arribar a Vic, però, va estar un parell de mesos a Barcelona.Ara mateix no té feina, tot i que ha treballat de peó, ara, li costa molt trobar feina. Reconeix que li agrada estar a Catalunya, tot i que per menjar, pref-ereix el menjar indi. Singh està sol, la seva família és a Pilibhit, ciutat d’on és ell. Tot i que té altres amics de la seva mateixa procedència, troba a faltar la seva família i, quan pugui, la vol portar cap aquí.

%

Trilochan Singh 37 anys

No quiere ser considerado un inmigrante wayaxs ca adyaqqim irabda damhaja

I don’t want to be consid-ered an immigrant Il ne veut pas qu’on le con-sidère comme un immigré

Los trabajadores tienen que organizarse

ixaddaman ixasasan adnadman ixaf ansan The workers need to organiseLes travailleurs doivent s’organiser

g

revista mà 10 osona

Documents

cohesin socialaguin

alaqat amal di satta

5el model vic continua

tion jaume bofillvrevista

seis municipios para

osonaarmajalla fus hima

cohesi socialentrevista

empreses tanquenvcultura