llenguatge ciències

Download Llenguatge ciències

Post on 12-Jun-2015

970 views

Category:

Travel

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. APRENDRE CINCIES TOT APRENENT A ESCRIURE I LLEGIR CINCIES Neus Sanmart Abril, 2011

2. El llenguatge no s noms vocabulari i gramtica: s un sistema de recursos per a construir significats. El nostre llenguatge ens proporciona una semntica. (...). Necessitem la semntica perqu qualsevol concepte o idea noms t sentit en funci de les relacions que t amb altres conceptes i idees LEMKE, J.L. (1997).Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores . Barcelona: Paids. 3.

  • L alumnat no entn els textos i no sap escriure perqu no sap llegir i escriure o perqu no coneix els continguts?
  • Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu...- s escriuen amb les mateixes regles del joc a totes les rees?
  • Cal ensenyar a escriure cincies per aprendre cincies?

PREGUNTES PER A LA REFLEXI 4.

  • El llenguatge s l instrument mediador de l aprenentatge per excellncia.
  • Cada disciplina t el seu propi patr lingstic
  • El patr lingstic i el patr temtic s aprenen al mateix temps (si l aprenentatge s significatiu)
  • La finalitat no s aprendre llengua a les classes de cincies, sin la d aprendre els coneixements propis de les cincies per no hi ha dubte que tamb s aprn llengua.

Per qu ens plantegem aquestes preguntes? Amb quina finalitat? 5.

  • Imagina t que ets unpoeta :Descriu aquest bosc
  • Imagina t que ets unaecloga :Descriu aquest bosc

Cada disciplina t elseu patr lingstic 6. Dificultats de l alumnat:Diferenciar contextos Amb els amics (context quotidi ): Aquest mat h e agafat molt fred! Quan parlem cient ficament(context cientfic): He transferit energ iaen forma de calordel meu cos a lentorn 7. Dificultats de l alumnat:Els verbs

  • El ferrotxid,tincfora,tun color blau
  • Heagafatfred, la llet haagafatel gust dol del sucre, el sucre hapassatel gust dol a la llet
  • En la digesti seseparenels aliments tils dels que no ens serveixen

8. Noms canviant la forma verbal canvia el model interpretatiu del fenomen Els cactus estan adaptats a viure en llocs amb poca aigua . Els cactus s han adaptat a viure en llocs amb pocaaigua. 9. Dificultats de l alumnat:Els connectors Llavors...., llavors pensament lineal refora pensament hipottic afavoreix Ja que ........,Perqu ....... Si ........., aleshores ..... (s del subjuntiu i del condicional) pensament causal afavoreix (confonen causes i conseqncies) 10. Dificultats de l alumnat:Sintetitzar

  • agafo una proveta
  • poso aigua a la proveta
  • miro a quina ratlla arriba l aigua
  • llegeixo quants ml sn
  • tiro el slid dins la proveta ...
  • torno a mirar el nivell
  • resto els ml d ara als d abans
  • el resultat s el volum del slid

MESURAR UN VOLUM Com dir-ho en noms tres accions ? REDACCI FINAL 11. Explica per qu un arbre que ara pesa 250 kg fa 20 anys nom spesava 1kgDificultats de l alumnat:Diferenciar nivells dexplicacions 12.

  • Perqu ha crescut, s ha fet m sgran,han passat els anys (tautologia)
  • Perqu t ms branques, ms fulles, el tronc s ms gruixut (no explica, noms nomena conseqncies)
  • Perqu absorbeix aigua, adobs, CO2 (explicaci querelaciona fets)
  • Perqu fabrica els seus alimentsa partir de laigua, elCO2 i la energ ia del Sol fent la fotosntesi i els transforma en parts de larbre (justificaci)

Tipus de respostes 13. DESCRIURE Habilitats cognitivoling stiques (1) Enunciar qualitats, propietats, caracterstiques, etc., de l objecte o del fenomen Produir raons o arguments... en relaci al corpus de coneixement (teoria) Produir raons o arguments... amb la finalitat de convncer JUSTIFICAR ARGUMENTAR EXPLICAR Produir raons o arguments... Establint relacions entre raons i arguments... 14. DEFINIR RESUMIR Narrar, demostrar, comparar, exposar, hipotetitzar Habilitats cognitivoling stiques (2) JORBA, J; GMEZ, I; PRAT, A. (1998).Parlar i escriure per aprendre.Barcelona: ICE UAB. Expressar les caracterstiques necessries i suficients perqu un concepte no es pugui confondre amb un altre Seleccionar i condensar idees o accions dacord amb la finalitat de la tasca 15. Ensenyar a justificar:Explicar el perqu del perqu 16. Aprendre a justificar Per qu quan l aire s escalfa es dilata? 17. Una justificaci cientfica s com un iceberg El globuss infla All que l alumne observa i expressa en el context quotidi All que l alumne desconeix i ha de conixer per poder parlar en el context cientfic Cal aprendre a traduir Ha de parlar de: L aire, un gas, augment de temperatura i de volum, de dilataci, de partcules, del seu moviment, distribuci per 18. L airequan s escalfaes dilataPer qu? Material format per partcules que es mouen en totes direccions Comencem per traduir Escalfa = augmenta la T Dilata = augmenta el volum Qu sabem? s un gas A l augmentar la T, augmenta la velocitat de les partcules Augmenta el volum perqu augmenta la separaci entre les partcules 19. L airequan s escalfaes dilata L aire quan s escalfa augmenta la seva temperaturaja queles seves molcules es mouen a ms velocitat;per tant,augmenta la distncia entre elles i ocupen ms espai.Conseqentment,l aire es dilata Arguments terics Organitzem les idees amb ajuda de connectors perqu com queja queper tant conseqentment 20. Per qu la temperatura de l aigua no canvia mentre s est congelant? En petit grup Traducci 21.

  • Com utilitzar la lectura per aprendre?
  • Per qu no t massa sentit llegir llibres de text?
  • Per , qu comporta llegir textos no validats?

I la lectura? 22. Llegir no s con ix er les paraules, no s un proc sl i neal ni una simple acumulaci de significats, i tampoc es redueix a la localitzaci dela informaci . 23. COM S UNEIXEN ELS LACUS? Llegiri entendre un text Ja saps que els lacumols de la matria estan units en slids i lquids i cal donar energia per separar-los. Els lacumols estan formats per lacus units fortament i tamb cal donar energia per separar-los. Tamb saps que tot est format per lacumols; o per cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves crregues, tamb cal energia. Si relaciones totes aquestes afirmacions entendrs com es produeix la uni entre els lacus, s a dir, l enlla. 24.

    • Perconstruir- abstreure coneixements
      • Identificant les idees principals que recull el text
      • Relacionant-les amb els coneixements previs
      • Interpretant, inferint, analitzant
    • Per aplicar-los a lanlisi de noves situacions
      • Valorant, criticant, proposant

Per qu la lectura s important en laprenentatge? 25. Normalment plantegem preguntes per afavorir la comprensi dun text Per, atenci a com es formulen les preguntes i al nombre! 26. De cranta, un brosqui pidr las grascas y una murolla nascr filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manij las grascas, la murolla drin priscamente.1- Qu pidr el brosqui? 2- Cmo nasc la murolla? 3- Cmo lo sarretaron? 4- Quin drin? Quin inter s t aquest tipusde preguntes? 27. 2 ESO IES Dr. Puigvert, B. Oliveras Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no?Exemple d altres preguntes 28. Quines raons d na? Quins arguments podensertils per als que nohi estiguin dacord? Quines evid nciesaporta? Sn crebles? Quina s la idea quedefensa el text? Lectura cooperativa 29. I per afavorir la lectura cr tica ? Grup de recerca LIEC de la UAB Test amb 76% d eficciareafirmant provat amb 136dones (i millora el bon humor,I la vidas ms bonica! ). 30. Q estionari C.R.I.T.I.C.C Consigna o afirmaci que exposa el text R Rol del que fa l'afirmaci. Qui pot estar escrivint aquesta notcia? Quins interessos hi pot tenir? I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmaci? T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho? I Informaci. Quines evidncies o proves s exposen o podrien exposar-se per donar suport a l afirmaci? C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d aquesta afirmaci estan d'acord amb el coneixement cientfic actual ? 31. No llegim ni comprenem significats neutres; llegim discursos del nostre entorn i comprenem dades i informacions que ens permeten interactuar i modificar la nostra vida Paulo Freire 32. Dificultats de l alumnat:Polis mia

  • Menjo la sopa a la fora
  • Fora Bara
  • Menjar dna fora
  • Anar al cine m agrada fora
  • Tinc fora
  • Com ms gran ms fora pots fer
  • Faig fora

33. Descriu flors. Defineix qu s una flor. Argumenta si una pinya, una carxofa, s una flor. Relacions entre la descripci , la definici i la justificaci (o la argumentaci) 34. Sistematitza,quantifica,utilitza termescientfics... Identificaaspectes necessarisi suficients Es refereix als aspectesrecollits enla definici 35. No... No... No... No... 36. C o pia del llibresense comprendre En argumentar,no es refereix aaspectesrellevants 37.

  • Pensar en:
  • A quin grup pertany -d objectes, materials, ssers vius, o de parts- (per exemple, la flors unapart d una planta).
  • Quines parts, propietats o caracter stiquess n imprescindibles (