El llenguatge radiofònic

Download El llenguatge radiofònic

Post on 24-Jun-2015

3.808 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El llenguatge de la rdio a l\'escola

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. Curs 2008-09 TALLER: LA RDIO ESCOLAR CEIP La MuntanyaAiguafreda</li></ul><p> 2. LaRdio La rdio: un treball cooperatiu 3. La Rdio </p> <ul><li>La rdio: s un instrument de comunicaci potent amb moltes possibilitats didctiques </li></ul><ul><li>Promou la comunicaci amb l'entorn i el seu coneixement</li></ul><ul><li>Potencia la cohesi social </li></ul><ul><li>Facilita el treball cooperatiu </li></ul><ul><li>Facilita el treball amb les habilitats lectores</li></ul><ul><li>Ajuda a organitzar el centre com un espai de comunicaci </li></ul><p> 4. </p> <ul><li>Laimmediatesa, la heterogenetat de l'audincia, la seva accessibilitat o la credibilitatdels seus missatges.</li></ul><ul><li>A ms, la rdio, comparada amb la premsa o la televisi, s barata itcnicament senzilla .</li></ul><ul><li>No cal disposar de grans infrastructures per emetre, ni traslladar cmeres, ni equips d'illuminaci, ni posar en marxa impressionants rotatives.</li></ul><p>Propietats de la rdio 5. La Rdio La rdio davui s una rdio de tercera generaci: sha fet un salt dels sistemes analgics a la tecnologia digital, tant pels processos de producci com els de difusi. La rdio a Internet s ja una realitat que camina simultniament a la tradicional rdio per ones hertzianes.En una poca deglobalitzaci meditica , es consolida la presncia de la rdio local, o millor, de la rdio de proximitat.Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova rdio caracteritzada pels seus continguts dmbit territorial prxim, per no pel seu abast de difusi, que amb Internetha deixat enrera el localisme. 6. La Rdio En relaci amb altres mitjans de comunicaci, la rdio genera unasituaci comunicativamolt particular, en la quall'emissor i el receptores veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa...La rdio , com a vegades es diu, s un mitj cec, per tamb s, al mateix temps, un mn de color. 7. El Llenguatge radiofnic. Per entendre qu s la rdio ens cal entendre quins sn elsseus principisconstituents:La rdiola fan un equip de professionals que creen, dissenyen i produeixen els missatges. Cal tenir present, per tant, la intencionalitat comunicativa de lemissor. La rdiofa servir una tecnologia especfica que li permet la captura, el tractament i lemissi de so.La rdiot en elso radiofnicla substncia expressiva bsica. El so radiofnic sorganitza pel que es coneixen com a formes sonores i no sonores, s a dir, perlexpressi oral o paraula, la msica, els efectes sonors i el silenci . La rdiosadrea als receptors, que perceben i interpreten els missatges atenent a les seves peculiaritats perceptives i la seva experincia sociocultural. Daquest conjunt, de les formes sonores i no sonores i del repertori de recursos en diemllenguatge radiofnic . 8. El Llenguatge radiofnic. La paraula i lexpressi oral La msica Els efectes sonors El silenci 9. El Llenguatge radiofnic. La paraula i lexpressi oral. La paraula radiofnica s un dels sistemes expressius de major fora esttica i significativa . De les paraules radiofniques hem de considerar dos nivells expressius: el delscontinguts , s a dir,el qu es diu ; i el de la forma, s a dir,com es diu , com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora.Elstextosradiofnics cal que siguin interessants per tal de captar latenci de loient,per i sobretot, que siguin capaos de mantenir-la, de generar-li inters per seguir escoltant.Els textos que sescriuen pensant en la rdio hauran de ser:Clars :Redundants :Adaptats als objectius comunicatius : 10. Lexpressi oral El Llenguatge radiofnic. Un primer nivell, orientatal coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats amb la producci i s correcte de la veu . Un segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elements que contribueixen alacreaci de sentit i a la expressivitat . Sn diverses les qestions a les que cal atendre per tal de treure el mxim rendiment de lexpressi oral i del seu instrument bsic,la veu . Per tal de resultar entenedors i prctics parlarem de dos nivells de treball de lexpressi oral: 11. Lexpressi oral i la paraula El Llenguatge radiofnic. La veu s linstrument fonamental de comunicaci dels humans i, bviament, leina bsica del mitj radiofnic. Els parmetres bsics que constitueixen el so de la veu, i amb els quals ens s possible de descriure quines caracterstiques t una veu, sn el to, la intensitat i el timbre . Primer nivell de treball :producci i s de la veu El toDes dun punt de vista fsic el to dun so depn del nombre doscillacions o freqncia de vibracions per segon. Aix el to duna veu dependr del nombre de vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des dun punt de vista perceptiu, eltolassociem a la sensacidagut o greuque percebem en escoltar una veu. 12. La intensitat Des dun punt de vista fsic la intensitat depn delgrau dobertura o amplitud dels plecs vocals . A major obertura ms intensitat. Timbre Perceptivament el concepte de timbre sassocia a la complexitat del so. slelement identificadordun so que en marca la personalitat .El Llenguatge radiofnic. Lexpressi oral 13. Lestcniques de lexpressi oral , que ajuden a que la parla sigui clara, intelligible, comprensible sn: la dicci: vocalitzaci i articulaci la respiraci la velocitat lactitud El Llenguatge radiofnic. Lexpressi oral 14. L expressivitat sonora i els valors expressius del to: lentonaci el ritme, La pausas el silenci breu que sinsereix en el continuum sonor de la veuLes variacions controlades de to, s a dir,lentonaci , tamb tenen valor sintctic. El ritmees relaciona amb lorganitzaci dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, s a dir, amb el nombre i ordre daparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que sinclogui en el producte radiofnic. El Llenguatge radiofnic. Lexpressi oral Segon nivell de treball: creaci de sentit i expressivitat sonora 15. Tractament i valor expressiu de la intensitat. Possiblement es tracta del parmetre ms controlable. Ho podem fer de diferents maneres:1)fent unamanipulaci fonolgica , s a dir, parlant amb ms o menys intensitat.2)Manipulaci de la distnciaentre el locutor i el micrfon (aproximaci o allunyament fsic del parlant del micrfon que capta el senyal de la seva veu).3)Tractament tcnic de la intensitato manipulaci de lamplitud del senyal acstic de la veu a travs de la taula de so o equip de dedici.inexperincia, i a situacions dalegria i tamb de tensi emocional.El Llenguatge radiofnic. Lexpressi oral 16. Tractament i valor expressiu del to En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions fonolgiques que pugui fer el parlant. El valor expressiu del to sassocia entre daltres coses amb la descripci de distncies tons aguts = ms llunyania -, i de colors i textures tons aguts = colors clars, lluminositat; tons greus = colors foscos, foscor -. I tamb en la construcci de personatges i actituds emocionals: aix els tons ms greus sassocien a personatges de ms edat, de major volum corporal, a situacions de dramatisme, de por, trgiques. En canvi els tons aguts es relacionen amb personatges joves, amb inexperincia, i a situacions dalegria i tamb de tensi emocional.El Llenguatge radiofnic. Lexpressi oral 17. La msica No ens fixarem en la msica com a contingut en s mateixa, sin en el paper que juga com a element del llenguatge radiofnic, i les sevespossibilitats semntiquesiexpressivesen relaci a la resta de sistemes. Aix, la msica pot servir per diverses tasques:La podem utilitzar perorganitzar i estructurar els continguts , per marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqncia, .. El Llenguatge radiofnic. 18. Sintonia :es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa.Cortina:s un fragment musical que determina un perode de transici des duna escena a una altra.Rfega:s una frase musical, que tamb pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins dun mateix bloc temtic.Cop musical:s una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulaci tonal ascendent (in - crescendo).La durada dels fragments musicals i la seva relaci amb elcontext generar diferents tipus de separacions oinsercions musicals :La msica El Llenguatge radiofnic. 19. Els efectes sonors Anomenemefectes sonorsa tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no sn ni msica ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera objectiva, per tamb subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcci del que anomenem imatges auditives, s a dir, les imatges mentals que loient imagina a partir dels sons que escolta.Lafunci que poden jugar els efectes sonorsen la narraci radiofnica: en general es fan servir per representar mimticament la realitatLes tasques dels efectes en la producci radiofnica sn les mateixes que per a la msica. Aix els efectes poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses, o canvis de seqncia.El Llenguatge radiofnic. 20. </p> <ul><li>Cal diferenciar entre unsorolli unefecte sonor . El soroll s un senyal aleatori i no desitjat que s present en el canal de transmissi, en el suport d'udio...</li></ul><ul><li>El sorolles pot classificar segons sigui: </li></ul><ul><li>Soroll electrnic. </li></ul><ul><li>Soroll mecnic. </li></ul><ul><li>Soroll en els suports. </li></ul><ul><li>Soroll produt per les personesque intervenen en la producci radiofnica: cops als micrfons, a les taules, passar fulls, etc. </li></ul><ul><li>Soroll ambiental no especfic. </li></ul><p>Els efectes sonors El Llenguatge radiofnic. 21. </p> <ul><li>Els tipus desonsque podeu usar com efectes sonors poden ser: </li></ul><ul><li>Sons naturals:sn aquells sons en estat pur,com a conseqncia de l'existncia dels ssers vius i de la natura, aliens a qualsevol procs tcnic.</li></ul><ul><li>Sons creats:sn tots aquells que l'acci humana ha introdut en l'espai acstic.</li></ul><ul><li>Sons reconstruts:sn aquells sons naturals que podeu enregistrar i repetir a voluntat grcies a la tecnologia.</li></ul><ul><li>Sons recreats:aquells sons enregistrats en cinta, CD, DVD que tenen com a finalitat comercialitzar-se.</li></ul><p>Els efectes sonors El Llenguatge radiofnic. 22. En general els autors defineixenel silenciradiofnic per labsncia de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni msica, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci.Per aquesta absncia de so no s una absncia real sin perceptiva. A la rdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. S en canvi podem generar unes condicions sonores que loient percebi i interpreti com a silenci. El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se nicament com una pausa llarga sense so, sin que lefecte silenci afegeix, aporta, informaci al discurs radiofnic. El silenci El Llenguatge radiofnic. 23. El muntatge radiofnic s loperaci que permet combinar, integrar i organitzar les diverses formes sonores prpies del llenguatge radiofnic amb lobjectiu dobtenir un discurs sonor que resulti coherent, atractiu, clar i entenedor pel receptor. Les possibilitats expressives del muntatge sn illimitades. Tot i aix, les formes dorganitzaci dels fragments i substncies sonores es redueixen a dues grans possibilitats:la juxtaposici o organitzaci seqencial de les formes sonores , s a dir, a la disposici una darrera de laltra;i la superposici o combinaci simultnia de dues o ms formes sonores El muntatge radiofnic. 24. </p> <ul><li>El guis una estratgia organitzativa que ordena els diferents elements de la producci sonora abans de que aquesta es realitzi. </li></ul><ul><li>El gui s el mapa que segueix la persona o persones que fan el muntatge. </li></ul><ul><li>Qualsevol gui ha de perseguir: </li></ul><ul><li>Identificar tots els elements del muntatge sonor. </li></ul><ul><li>Ordenar els diferents sons que han d'aparixer en la producci final (veu, msica, efectes i silencis) i preveure els moments en qu hi ha concurrncia de dos o ms sons. </li></ul><ul><li>La planificaci: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla... </li></ul><ul><li>Els efectes que cal aplicar-hi, si escau</li></ul><ul><li>El dest final de la producci: per sonoritzar una presentaci d'imatges, per sortir per antena a la rdio del centre. </li></ul><ul><li>...... </li></ul><p>El gui 25. </p> <ul><li>Tipus de guions: </li></ul><ul><li>Guions literaris . Sn aquells en qu el text s el ms important. Descriuen els procediments de forma literria. Sn molt intelligibles per tothom, per poc prctics en les especificacions tcniques. Habitualment sn el primer estadi de la creaci d'un gui. </li></ul><ul><li>Guions tcnics . Sn aquells</li></ul><ul><li>en qu les indicacions tcniques</li></ul><ul><li>sn prioritries.</li></ul><ul><li>Probablement noms els entendr</li></ul><ul><li>un tcnic. </li></ul><ul><li>Guions tecnicoliteraris o mixts . Els mixts incorporen la informaci textual i tcnica.</li></ul><p>El gui. 26. </p> <ul><li>El gui determina, a part de les caracterstiques de la producci, l'ordre final d'aparici dels sons que composen el muntatge final. Per no t perqu coincidir amb l'ordre d'enregistrament dels sons. </li></ul><ul><li>El pla d'enregistrament t com a objectiu l'economia d'esforos de l'equip que enregistra, de les persones entrevistades i la congruncia amb la resta d'elements de l'entorn on es fan els enregistraments. En el cas de l'escola, el pla d'enregistrament ha de tenir en compte els horaris dels alumnes enregistrats o enregistradors, el de disponibilitat dels aparells d'enregistrament, les entrades i sortides d'alumnes per qestions de sorolls.</li></ul><p>El pla denregistrament 27. Gneres i formats radiofnics: Notcia Crnica Reportatge Informatiu EntrevistaMagazine Ficci 28. La notcias el gnere informatiu per excel.lncia, que presenta els fets i les circumstncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al pblic. La seva estructura narrativa ha de sersimple, clara i eficai, en el cas de la rdio, ha dassolir els objectiusdimmediatesa(dependr, per, de la periodicitat del programa informatiu),fiabilitat i comprensibilitat . La notcia Gneres i formats radiofnics 29. </p> <ul><li>Lesentrevistes informatives s'estructuren a partir de</li></ul><ul><li>sis preguntes bsiques: </li></ul><ul><li>Qu ha passat? </li></ul><ul><li>Qui ha estat? </li></ul><ul><li>Com ha passat? </li></ul><ul><li>On ha passat? </li></ul><ul><li>Quan ha passat?</li></ul><ul><li>Per qu ha passat? </li></ul><p>En general s notcia tot all que no forma part de l'experincia quotidiana de la majoria de les personesLa notcia Gneres i formats radiofnics 30. </p> <ul><li>Elements dela notcia : </li></ul><ul><li>L'entrada: on es proporcionen les dades clau del succs informatiu. Normalment a lentrada de la notcia shi explica qu ha passat, qui ns el protagonista, on ha passat i quan. </li></ul><ul><li>El cos: desenvolupament de les dades presentades a lentrada i incorporaci de noves informacions (com i per qu). Cal treballar de forma molt equilibrada la redundncia de les dades bsiques i laportaci de les dades noves. </li></ul><ul><li>El tancament: s el resum final on es redunden les dades bsiques de la informaci per tal de fixar en loient el fet explicat. </li></ul><p>La notcia Gneres i formats radiofnics 31. El reportatge no s una altra cosa que l'ampliaci d'una notcia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix qu ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber ms coses. Per aix investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis ms propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos. El reportatge s un gnere que t com a objectiu la narraci dels fets informatius tot aproximant-shi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts dinform...</p>