blocs de llenguatge

BLOCSBLOCSDE DE

LLENGUATGELLENGUATGE

ASPECTE ASPECTE AFECTATAFECTAT

OBJECTIUS DEL PROGRAMAOBJECTIUS DEL PROGRAMA ÀMBIT D’INTERVENCIÓÀMBIT D’INTERVENCIÓ

COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ

Desenvolupar necessitats comunicatives i facilitar-ne la seva expressió mitjançant la interacció qualitativa.

Bloc 1 • Programa específic de comunicació.

- Entorn escolar

- CREDA en cas de p. auditiva afegida.

LLENGUATGE LLENGUATGE ++

COGNICIÓCOGNICIÓ

Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant la planificació d’actuacions que facilitin l’accés a moltes experiències, un entorn ric en llenguatge i facilitador d’interaccions.

Bloc 2 • Programa d’estimulació global

• Programa específic dificultats cognitives

- Entorn escolar- CREDA en cas que el desenvolupament

lingüístic estigui molt allunyat de les seves

possibilitats comunicatives i cognitives.

LLENGUATGELLENGUATGE

Facilitar l’ús del llenguatge mitjançant la interacció qualitativa en diferents i variats contextos per tal que permetin l’adquisició progressiva d’estructures lingüístiques.

Bloc 3 • Programa específic estimulació lingüística

- CREDA quan el greu retard demana

una intervenció molt planificada i amb

objectius lingüístics específics.

- Entorn escolar facilita

Facilitar el desenvolupament lingüístic creant entorns comunicatius i faciliten ajuda.

Bloc 4 • Programa d’estimulació global del llenguatge

- Entorn escolar

PARLAPARLA

Afavorir l’organització del sistema fonològic.

Bloc 5 • Programa d’estimulació per al desenvolupament fonològic

- Entorn escolar

- 3-4 anys: Treball a l’aula

- 4 anys i poc progrés: treball en petit grup

Estimular l’organització del sistema fonològic per tal d’ajudar-lo a establir contrastos i a eliminar la inestabilitat. Bloc 6 • Programa individual per al desenvolupament fonològic

Bloc 7 • Programa individual d’estimulació articulatòria

- Treball prioritari des del CREDA- Cal un programa de recolzament des de

l’aula en els casos que hi ha un problema motor.

ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ, ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ, LLENGUATGE I PARLALLENGUATGE I PARLA

BLOC 1BLOC 1

PROGRAMA ESPECÍFIC PROGRAMA ESPECÍFIC DE DE

COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ

Alumnes a qui va adreçatAlumnes a qui va adreçat

• Són alumnes amb dificultats importants de relació.• Tenen poca iniciativa per la comunicació.• Dificultats per entendre l’ús del llenguatge.• Comprensió limitada i lligada al context.• Poc interès pels intercanvis amb els altres. • Dificultats per establir contacte visual.• L’atenció pot ser dispersa o massa focalitzada.• Expressió facial pobre.• Els pocs intents comunicatius solen ser gestuals i es generen a partir de les necessitats bàsiques.• Poden haver-hi comportaments rituals, etc.

Comunicació iComunicació i

Ús de llenguatgeÚs de llenguatge

Forma Forma (Morfosintaxi)(Morfosintaxi)

Forma Forma (Fonologia)(Fonologia)

Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I

LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES

Característiques:-Es pot donar un ventall

de comportaments amb la

característica de

dificultats de relació amb

els altres (desinterès per a

la comunicació, per a fer

amics...)

-Es poden trobar

dificultats importants

d’atenció conjunta o

comportaments més lleus

(anar a la seva).

-Mostren una manca

d’interès per les

persones mentre que es

senten atrets pels

objectes i els sons

mecànics

-Fan demandes, però

estan molt lligades a la

satisfacció de les seves

necessitats bàsiques.

- Manifestacions

diferents depenent

de l’afectació

comunicativa.- Es pot donar

ecolàlia o

expressions

idiosincràtiques

Adquisició lenta

dels sons de la

parla

- Insistència en les rutines.- Els canvis poden crear

angoixa.

- Interès limitat per segons

quines activitats i implicació

obsessiva en algunes

determinades

- Poden mostrar facilitat

per algunes coses:

nombres, lletres..

- Més preocupació pels

objectes o per parts dels

objectes que no en les

persones.

-El més important és ajudar-los a

establir vincles afectius . Cal incidir en

desenvolupar la capacitat d’atenció

conjunta, afavorir totes aquelles

situacions que puguin ser comunicatives

i significatives.

És important de:

- Mostrar una actitud afectuosa i

d’acolliment.

- Seguir les iniciatives i fomentar la

interacció

- Ajudar-lo a completar les accions

que mostra intenció de dur a terme.

- Atribuir intenció comunicativa a les

accions que fa el nen i verbalitzar-les.

- Crear situacions de sorpresa: fer una

cosa diferent del que ell pugui esperar

( no llençar la pilota...).

- És important de no anticipar-se a les

seves demandes, si bé s’ha de tenir

cura de la manera que es fa i quan

es fa

PERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DEPERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DECOMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGECOMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGE

© M. Claustre Cardona i Pera

OBJECTIUSOBJECTIUS

• Establir vincles afectius estables amb mestres i companys.

• Desenvolupar la capacitat d’atenció mútua per afavorir que els altres arribin a ser significatius i subjectes de comunicació.

• Desenvolupar la capacitat d’atenció cap a elements de l’entorn.

• Afavorir que la capacitat d’atenció conjunta pugui donar-se en situació de grup, per aprofitar la interacció entre iguals

• Aconseguir que les interaccions amb els altres responguin a un propòsit, tinguin un significat compartit i esdevinguin actes de comunicació.

Orientacions generals.Orientacions generals.

• Mostrar una actitud afectuosa i d’acolliment. • Mantenir una actitud d’observació i escolta.• Trobar la ubicació física que faciliti la comunicació.• Seguir la iniciativa i fomentar la interacció.• Interpretar les seves accions i respondre-hi.• Ajudar-lo a completar les accions que inicia.• Atribuir funcionalitat a les accions i verbalitzar-ho.• Adreçar-s’hi amb frases senzilles i lligades a l’acció immediata.• Donar temps perquè doni les seves respostes.• Fomentar la imitació de models i la iniciació al joc simbòlic.• Cal prestar atenció al clima de l’aula i a la dinàmica organitzativa.• Disposar d’un plafó on hi hagi establert l’horari de les activitats.

Idees bàsiques en relació amb la Idees bàsiques en relació amb la proposta didàcticaproposta didàctica

• Referents curriculars:Referents curriculars:

– Treball en relació als hàbits, manifestació

d’emocions, col·laboració i relació afectiva amb

mestres i companys, comunicar-se.

Proposta didàcticaProposta didàctica

Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies• Relacionades amb la vida de

l’aula

• Entrades i sortides

• Rebuda i inici/acabament de la

jornada

• Canvis d’activitat

• Esmorzar i esbarjo

• Sobreinterpretació.

• L’expressió valorativa d’elogi i confirmació.

• L’espera estructurada.

• Relacionades amb el

desenvolupament d’activitats

• Joc psicomotor

• Conte

• Cançó

• Altres situacions escolars • Festes

• Gestió de conflictes

Estratègies educatives Estratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal

• Sobreinterpretació:

Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne


• Expressions valoratives:

- Elogi i confirmació - Nen: menjava sopa. I era de fusta?- Mestre: Hm... Que bona! És clar que sí, de fusta.

- Vetllar els aspectes d’autoestima.- Sempre és més positiu assenyalar el camí que cal seguir que

no pas tancar les portes per les quals no es pot passar.

RecursosRecursos

• Permetre-li parlar dels seus interessos, limitant-li el temps d’exposiciói animat els companys a que també parlin dels seus.

• Ordenar les seves explicacions. Pot ajudar acostumar-los a explicar-se amb un llapis i paper.

• En la majoria de nens, l’ecolàlia apareix en moments d’estrès, espaisde temps no estructurats, quan tenen masses estímuls que no poden controlar, etc… caldrà localitzar la font d’estrès, organitzar-li el tempslliure, controlar els estímuls externs (excés de llum o de sorolls opersones), simplificar el llenguatge, reduir les frases o seqüenciar lademanda en petits passos.

• Estar atents a que no es converteixi en el blanc de les burles delscompanys i si cal, d’acord amb ell i els seus pares, parlar-ho amb elscompanys, ja que la seva col·laboració pot ser de gran ajut.

Materials – Ús i comunicacióMaterials – Ús i comunicacióTipus de materialTipus de material Funció que desenvolupaFunció que desenvolupa A destacar …A destacar …

De joc simbòlic i creatiu.De joc simbòlic i creatiu.

nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons

Autoafirmar-se i imaginar:Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics

- Reprodueix la realitat social I afectiva.- Canalitza tensions, desitjos, temors …- Estimula l’intercanvi comunicatiu.- Afavoreix les relacions socials.- Facilita la interpretació de rols socials.-Fomenta la creativitat.

De joc manipulatiuDe joc manipulatiuPuzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics …

Dirigir:Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació …

- Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització

Làmines, murals, imatges, Làmines, murals, imatges, llibres de contesllibres de contes

Narrar:Narrar: denominar, descriure, comparar, etc

-Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió.

SeqüènciesSeqüències RaonarRaonar i prediri predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions

- Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ...

Imatges sobre sentiments i Imatges sobre sentiments i emocionsemocions

Projectar Projectar : experiències i sentiments pròpies i del altres

-Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.

Materials informàticsMaterials informàtics

• Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/• Galí• Vincles. Els altres i jo:

http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm• Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net• Contes Sedec:

http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm• Vols que t’expliqui un conte? :

http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm• Contes SPC : www.edu365.com

http://www.xtec.net/dnee/credamil/








http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm

http://www.clic.xtec.net/

http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm

http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm

http://www.edu365.com/

Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies

Alguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular laAlguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular latasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:tasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:

Informació: cal facilitar una informació el més clara i fonamentadapossible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer ques’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran manera també de la sevaactuació com a pares.

Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i lainiciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.

Fer-los adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta, família -escola, i oferir recursos de treball compartit (llibreta, agenda graelles d’observació...).

Ajudar la família a valorar el progrés i a no establir comparacions.

BLOC 2BLOC 2

(A) PROGRAMA (A) PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ GLOBALD’ESTIMULACIÓ GLOBAL

Alumnes a qui va adreçat Alumnes a qui va adreçat

• Són alumnes amb pocs coneixements de l’entorn i amb importants dificultats de comunicació i llenguatge a causa del baix nivell cognitiu i/o d’un entorn poc estimulador.

• Característiques comunicatives i Característiques comunicatives i lingüístiqueslingüístiques

– Poques iniciatives comunicatives i de poca qualitat.– Dificultats de comprensió tant per la manca d’atenció com

per la manca de coneixements lingüístics.– Dificultats de generalització del llenguatge.

PERFIL DE LES DIFICULTATSPERFIL DE LES DIFICULTATS



Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I


No acostuma d’haver

dificultats de

comunicació, a no

ser que, es doni una

interacció entre molt

baix nivell cognitiu i

entorn molt poc

estimulador.

En situació normal

es veuran intencions

comunicatives i

ganes de compartir

l’atenció cap a

objectes i fets.

Es poden veure

diversos nivells

d’adquisició del codi

en funció de l’edat

mental i el nivell de

desenvolupament

assolit.

Les característiques

més destacables són:-L’adquisició del codi

segueix la seqüència

evolutiva .-Hi ha un retard clar

respecte a l’edat

cronològica.

En concordança amb

el nivell d’adquisició

morfosintàctica:

- Errors molt bàsics,

típics de nens molt

petits. Ex: dit tobogan

= bubà

En el cas dels nens

amb la Síndrome de

Down , de vegades hi

ha més errors dels que

el seu nivell de

llenguatge facin

preveure.

Característiques:

- La dificultat cognitiva

és la característica més

destacable i el que

motiva el seu lent

progrés en l’adquisició

del llenguatge.

- Lent coneixement del

món, els calen moltes

situacions iguals per

aprendre.

- Molta necessitat del

context i de

l’experimentació

Les dificultats estan en el lent

desenvolupament cognitiu. Li calen

moltes situacions i moltes interaccions

amb adults que, a partir de l’ús

d’estratègies lingüístiques, vagin ajudant-

lo a posar llenguatge allò que viu i

experimenta.

És important :

- Treballar en situacions el més

natural possible per tal de promoure

la generalització i l’ús adequat del

llenguatge en totes les situacions

quotidianes.

- Utilitzar com a estímuls objectes i

esdeveniments enlloc de dibuixos.

- És més fàcil de poder promoure una

millor generalització si els objectes

formen part de l’entorn del nen.

- Utilitzar estratègies d’expansió de

les seves emissions, aprofitant situacions

naturals. També altres estratègies com el

modelatge o el reforç de les respostes

correctes.


Proposta didàctica

Objectiu generalObjectiu general

• Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant l'accés a moltes experiències, amb un marc de llenguatge i creant entorns per la interacció.

En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica

Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies- Relacionades amb la

vida de l’aula.

- Entrades i sortides.

- Esmorzar i esbarjo.- Rebuda i inici/acabament de

la jornada.

- Entrades i sortides.

- Canvis d’activitat.

- La sobreinterpretació.

- La imitació idèntica.

- L’expansió.

- Les substitucions.

- Relacionades amb el

desenvolupament

d’activitats.

- Racons.

- Contes.

- Cançons.

- Altres situacions

escolars.

- Festes.

- Celebracions d’aniversaris.


• SobreinterpretacióSobreinterpretació:

Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne


• Imitacions idèntiques: Imitacions idèntiques: Senyala que el mestre vol entrar en contacte amb l’alumne. La repetició de les darreres paraules del nen, l’ajuda a seguir endavant amb el seu discurs.

• ExpansióExpansió::Reelaboració de l’enunciat que afegeix els elements estructurals o semàntics que hi falten

– Reelaboració que afegeix alguns elements nous.

• Pere, pa. En Pere menja pa

– Reelaboració que afegeix elements informatius.

• Aquesta roda. Aquesta roda que és la de recanvi

– Expansió que inclou correccions implícites.

• Cucà mare. Per trucar la mare


• Substitució instructiva:Substitució instructiva:Suggeriment de termes, girs o expressions alternatives i mésapropiades

- Vam jugar amb aixòs. - Vam jugar amb la galleda.- Per “lla” - Per la porta del pati.


En quins aspectes cal fer incidència ?En quins aspectes cal fer incidència ?

Orientacions generals

• En relació amb les interaccions. • Ajudar el nen a participar.

• Incrementar les demandes.

• Fomentar l’actitud d’esforç.

• En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva.

• Manipulació dels patrons fonològics.

• En relació a l’ús d’estratègies

lingüístiques.

• Estratègies de “Reformulació”.

• Valorar positivament.

• No fer repetir / correcció implícita.


Informació: cal facilitar informació, el més clara i fonamentadapossible, de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer ques’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran mesura també dela seva actuació com a pares.

Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família - escola i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graellesd’observació...)

Obtenir informació de la família sobre les experiències, motivacionsi sentiments dels nens que donin peu a les seves interaccions amb l’entorn.

Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació ila iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.

BLOC 2BLOC 2

(B) Programa específic(B) Programa específic

d’estimulació lingüística end’estimulació lingüística en

alumnes amb retard cognitiualumnes amb retard cognitiu

Idees bàsiques referents als alumnesIdees bàsiques referents als alumnes

• Alumnes que manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics.

• Són alumnes amb dificultats cognitives confirmades que es manifesten amb un coneixement pobre i limitat de l’entorn a causa d’un desenvolupament més lent.

En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes

ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals

• Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics.

(5-6 anys)

• Poca iniciativa en les interaccions; actitud més aviat passiva (solen ser conductes apreses en funció de les possibilitats d’interacció amb l’entorn).

• Dificultats per generalitzar l’ús del llenguatge en tots els entorns.

• Evolució asincrònica dels diferents elements del llenguatge:

diferències entre les seves possibilitats de comprensió i les habilitats expressives.

• Vocabulari pobre i molt contextualitzat.

• Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mantenint l’estructura correcta amb la presència dels elements morfosintàctics bàsics però amb errors.

(+ de 6 anys)

En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes(continuació)(continuació)

ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals

• Tenen un llenguatge funcional correcte

amb bona estructura sintàctica en les

oracions simples però amb dificultats

en les oracions complexes (coordinades

i subordinades).

(+ de 10 anys)

• Dificultat per al raonament verbal i

organització de la narració (dificultats

per establir les relacions lògiques entre

els diferents esdeveniments).

• Manca de recursos i estructures

lingüístiques per expressar-se.

• Dificultats articulatòries (poden

presentar trastorns associats:

hipoacúsies, mutismes, quequeig,...)

•Confusions fonològiques.

• Parla poc intel·ligible per la presència

d’errors articulatoris i de confusions

fonològiques freqüents.

(+ de 6 anys)


• Objectiu general del programa:Objectiu general del programa:

– Facilitar l’ús del llenguatge, mitjançant la interacció qualitativa en diferents i variats contextos, que permeti l’adquisició progressiva d’estructures lingüístiques.

• Orientacions generals:Orientacions generals:– La conveniència de tenir en compte els contextos i processos naturals d’aprenentatge.– Cal tenir en compte la globalitat dels repertoris comunicatius de l’alumne i que l’objectiu de la intervenció ha de ser la funcionalitat del llenguatge.

Què cal treballar:Què cal treballar:

• Ampliar les diferents intencions comunicatives utilitzant els exponents lingüístics apropiats (preguntar, descriure, narrar,...).• Ampliar el seu camp semàntic, enriquint el lèxic i establint categories i relacions.• Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural; temps verbals).• Comprendre i utilitzar els diferents termes lingüístics de temps, espai i persona (adverbis, pronoms, preposicions i conjuncions).• Ampliar de forma progressiva les estructures sintàctiques que permeten comprendre i explicar experiències i fets viscuts.• Afavorir i millorar les pautes articulatòries i l’organització del sistema fonològic.



• InformacióInformació: cal facilitar una informació el més clara i

fonamentada possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen

i fer que s’adonin que el desenvolupament de l’infant depèn, en gran manera

també, de la seva actuació com a pares.

– Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família escola i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles d’observació...)

– Potenciar la comunicació i el llenguatge millorant les pautes

d’interacció amb el seu fill:

- Intentar modificar certes actituds negatives com la

sobreprotecció, la manca d’estimulació o l’excés d’exigència.

- Afavorir la participació i la iniciativa de l’infant.

Materials – Ús i comunicacióMaterials – Ús i comunicacióTipus de materialTipus de material Funció que desenvolupaFunció que desenvolupa A destacar …A destacar …

De joc simbòlic i creatiu.De joc simbòlic i creatiu.

nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons

Autoafirmar-se i imaginar:Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics

- Reprodueix la realitat social I afectiva.- Canalitza tensions, desitjos, temors …- Estimula l’intercanvi comunicatiu.- Afavoreix les relacions socials.- Facilita la interpretació de rols socials.-Fomenta la creativitat.

De joc manipulatiuDe joc manipulatiuPuzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics …

Dirigir:Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació …

- Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització

Làmines, murals, imatges, Làmines, murals, imatges, llibres de contesllibres de contes

Narrar:Narrar: denominar, descriure, comparar, etc

-Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió.

SeqüènciesSeqüències RaonarRaonar i prediri predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions

- Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ...

Imatges sobre sentiments i Imatges sobre sentiments i emocionsemocions

Projectar Projectar : experiències i sentiments pròpies i del altres

-Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.


• Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/• Galí• Exler• Vincles. Els altres i jo:

http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm• Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net• Contes Sedec:

http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm• Vols que t’expliqui un conte? :

http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm• Contes SPC : www.edu365.com









http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm

http://www.clic.xtec.net/

http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm


http://www.edu365.com/

Programa d’estimulació Programa d’estimulació global del Llenguatgeglobal del Llenguatge

BLOC 4BLOC 4

Criteris per identificar dificultatsCriteris per identificar dificultatsFormals (morfologia i sintaxi)Formals (morfologia i sintaxi)

• Ús retardat de les marques morfològiques i de les

estructures sintàctiques.• En d’altres casos, omissió d’elements bàsics de l’oració,

per exemple, el verb.• A mida que les estructures es fan més complexes,

apareixen nous problemes.

Característiques de l’alumnat:Característiques de l’alumnat:

• Tenen intenció comunicativa i codi oral.• Desenvolupament lingüístic retardat:

• Estructures morfosintàctiques retardades.• Desenvolupament del lèxic pobre.• Baix nivell d’interacció i ús de llenguatge.• Realització fonètica dolenta.

PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Morfologia i sintaxi)FORMAL (Morfologia i sintaxi)



Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) Forma Forma (Fonologia)(Fonologia)

Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I


- Varietat de funcions

bàsiques del llenguatge:

demanar, comentar,

aportar més informació,

respondre a preguntes i

iniciar ell mateix.

Característiques:

- Hi ha un coneixement

intern de que hi ha

unes regles que

regulen el codi

lingüístic. Però hi ha

un retard en la seva

adquisició:- Poden utilitzar

diferents marques

morfològiques però

el nombre pot ser

més reduït i hi poden

haver errors.

- A mida que les

estructures es van

fent més complexes

van apareixen nous

problemes.

- Sovint el grau de

coneixement

del llenguatge

està emmascarat

pels errors de

parla.

- Coneixement dels

esdeveniments més propers

o familiars.

- Potser que el seu

coneixement del món sigui

molt bàsic i els faltin

experiències cosa que es

veurà reflectit en el seu

vocabulari.

- Sovint la gran necessitat d’aquests

nens rau en tenir moltes oportunitats

d’utilitzar el llenguatge i fer-ho dins

contextos que els siguin propers i

coneguts.

- És important :

- Proporcionar moltes ocasions

de parlar.

- Afavorir la comunicació

independentment de la forma.

- Utilitzar estratègies d’expansió

de les seves emissions, aprofitant

situacions naturals.

- També altres estratègies com el

modelatge o el reforç de les

respostes correctes.


Possibles causes:Possibles causes:

– Problemes auditius lleugers.

– Retard cognitiu.– Hiperactivitat.– Ambients poc estimuladors.– Poques interaccions de qualitat.

• PROPOSTA DIDÀCTICAPROPOSTA DIDÀCTICA

• Objectiu general: Objectiu general: – Crear entorns i condicions comunicatives que facilitin el

desenvolupament lingüístic.

• Orientacions:Orientacions:– Afavorir i millorar les interaccions (tipus, quantitat i qualitat).

– Potenciar les situacions i experiències comunicatives.

– Incrementar l’ús d’estratègies d’intervenció lingüística.

• Situacions educatives:Situacions educatives:– Entrades i sortides.

– Conversa col·lectiva i gestió de conflictes.

– Racons, dramatitzacions, sortides fora de l’escola i el conte.

ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇATComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals

• Manifesten intencions

comunicatives amb frases de 3

paraules però pocs elements

morfosintàctics CC

/la cadina tene uma/

/ de ete rojo no quero

• La comprensió és propera als seus companys

• Tenen un coneixement intern de l’organització del codi i de les seves regles.

• Acostuma a acompanyar-se

d’una mala emissió fonètica.

• S’expressen amb frases de + de 3

paraules però amb errors

morfosintàctics. DD

• S’expressen amb frases simples

correctes, però errors en frases

complexes. EE

/ una mare poqué, un

poqé gan, un poqué

mixa, un poqué peti /

• Ús de paraules concretes,

referents observables, pocs

elements relatius a temps i espai. HH

/ alla a la taula /

/ això , si això /

/que vas fer ahir ?/

/ Tinc tos /

• Vocabulari restringit• Molt deíctics.• Absència o dificultats en la

categorització.

• Poques habilitats

conversacionals.

II

• En la presa de torns

• Mantenir el tòpic

• En tenir present l’altre

Objectius específicsObjectius específics

• Què cal treballar :Què cal treballar :• Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural;

temps verbals).• Comprendre i utilitzar els elements lingüístics : de temps, de lloc , de

persona.• Comprendre i explicar fets narrats o viscuts.• Expressar les diferents intencions comunicatives, utilitzant les

estructures apropiades ( per negar, per preguntar, etc.)• Ampliar el seu lèxic establint categories i relacions.• Comprendre i utilitzar els termes d’espai i temps .

Tipus d’activitatsTipus d’activitats

• De comprensió morfosintàctica. De comprensió morfosintàctica. • Per a la construcció de frases.Per a la construcció de frases.• Elements que composen la frase.Elements que composen la frase.• Consciència sintàctica.Consciència sintàctica.• Combinació de frases.Combinació de frases.

De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica.

• Comprensió d’ordresComprensió d’ordres– Ex: Quan hagis esborrat la pissarra, dibuixa-hi un elefant.

• Completar dibuixos Completar dibuixos – Ex: El noi de les mans a la butxaca té bigoti.

El senyor del mig porta olleres.

La senyora de la faldilla porta un barret.

El nen té un globus vermell.

• Memoritzar estructures sintàctiquesMemoritzar estructures sintàctiques– Ex: El ball de la civada. Sembrava (passat)

Cantaré (Futur)

Treballeu (Condicional)

Treballem (Present)

De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica.

Completar dibuixos:Completar dibuixos:

Per a la construcció de frasesPer a la construcció de frases

• Context situacionalContext situacional– Ex: Frases cada vegada més llargues

Es parteix de la realització progressiva d’un dibuix, com en l’exemple

següent:• Què és? —Un elefant!!

• Com és l’elefant? —Molt gran.• Ara ho direm tot junt (s’ensenyen els dibuixos).• Un elefant molt gran.

• Què fa l’elefant molt gran? Es menja una flor.• Ara tot junt... —Un elefant molt gran es menja una flor..

Quan ho fa? — Per la nit.Un altre cop, tot el que hem dit... (S’assenyalen

amb el dit lesDiferents parts del dibuix amb aquest ordre:

elefant, flor, lluna.) - Un elefant molt gran es menja una flor por la

nit.

Ara d’una altra forma. S’assenyalen amb el dit les diferents parts

del dibuix amb aquest ordre: lluna, elefant, flor,) - Per la nit un elefant molt gran es menja una

flor.

—On es menja la flor l’elefant? —Sota d’una palmera.

(Segons l’ordre en que designem els dibuixos, els nens faran

diferents frases)

Històries per ordenarHistòries per ordenar

Ex : Donar uns dibuixos i ordenar-los segons l’explicació que va

escoltant.

Elements que composen la fraseElements que composen la frase

• Organització espacial i temporalOrganització espacial i temporal- Analitzar les accions que cal fer per preparar un got de llet.

- Utilitzant adverbis i preposicions de lloc.

• Seriació, reversibilitat inclusió i associacióSeriació, reversibilitat inclusió i associació– Ex: Quan plou el cel és .......i .........(gris, seré, ennuvolat)– Ex: Completar seqüències on hi espais buits.– Ex: Ordena de més gran a més petit.



• Relacions lògiquesRelacions lògiques– Ex: Tria l’adjectiu que va bé per acabar la frase.

– .- El pa és tou i (sec, gustos)

– .- Les meves sabates són velles, però (noves, còmodes)

• Relacions de causalitat.Relacions de causalitat.– Ex: Fes correspondre les frases de la columna de la dreta

amb les de l’esquerra.

– - M’agraden les coses dolces - Rentaré el mocador

– - Fa fred - No agafo l’autobús

– - El mocador és brut - Em compro un pastís

– - L’autobús és ple - Em posaré l’abric

Consciència sintàcticaConsciència sintàctica

• Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases– Ex: Construir i retallar frases, ens podem ajudar de imatges o símbols, per

assenyalar l’espai concret de cada element de la frase.

• Relacions semàntiques entre el elements de la fraseRelacions semàntiques entre el elements de la frase– Ex: Qui pot fer aquestes accions?

• El gat (pensa, salta, menja , estudia, miola,...)• El sol (brilla, salta, escalfa, canta,...)

Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases

Els

macarrons

de

la meva

àviaboníssims

eren


• Inserció i coordinació de fasesInserció i coordinació de fasesEx: Procurar dir dues coses en una sola frase:

- En Carles no pot sortir al pati.

- En Carles no es troba bé.

- En Carles no pot sortir al pati perquè no es troba bé

Ex: Triar el final adequat a cada frase:

- Sortiré a passejar encara que la mestra no m’ho permeti

la mare ho vulgui

faci molt bon temps

- És el dia del meu aniversari per tant plou a bots barrals

a l’Enric se li ha espatllat la bicicletano són les quatre de la tarda.

us convidaré a dinar a casa meva.


• ExpansionsExpansions– Ex: Partint dels elements mínims d’una frase.

Combinació de frases.Combinació de frases.

• Series lògiques.Series lògiques.– Ex: Dibuixar les vinyetes d’una sortida.– Ex: Dibuixar el procés de fabricació d’un objecte, o aliment.

• Historietes.Historietes.– Ex: Explicar una seqüència en forma de narració.

• Còmics.Còmics.– Ex: Explicar en una narració les accions que hi ha en un

còmic.– Ex: Donar diàlegs sense dibuix i construir la història.

SemànticaSemàntica

Tipus d’activitats

• Activitats per ampliar i millorar el vocabulari.

• Activitats per facilitar la capacitat per utilitzar-les i afavorir la capacitat d’evocació.

– Activitats que permeten descobrir les relacions lògiques entre les paraules: classificacions, contraris, semblances, associacions, etc.

– Aquestes relacions faciliten l’accés al lèxic ja que permet un sistema “t’emmagatzemen” més estructurat i diferents vies per arribar a una mateixa paraula.

TipusTipus d’activitats:d’activitats:• D’identificació i diferenciació:

La distinció és la base de la definició d’un concepte.– Semblances i diferencies entre persones, objectes,

situacions...• En què ens assemblen i en què som diferents• Presentar dues làmines (camp/ciutat, estiu/hivern, etc)• Altres:

TipusTipus d’activitats:d’activitats:

De classificació i categorització semàntica.– Famílies de paraules.– Contraris.– Associacions de paraules i conceptes.– Associacions gramaticals.

De classificació i categorització semàntica.– Famílies de paraules

• Classificar materials o imatges atenen diferents criteris.• Dir paraules d’una mateixa família, introduint alguna que no i cal detectar la

que no hi va.• Per torn, cada alumne ha de dir una paraula d’una família i no es pot repetir• A partir d’un concepte global, enumerar elements (set coses del bany, del

cotxe, de la cuina...)• Al contrari, a partir d’elements arribar al concepte (on és la tovallola i el

raspall, un martell i una serra...)• Amb més grans, quadre doble entrada (animals i criteris d’agrupament).

Presentar-lo ple i ells han de trobar els criteris.

De classificació i categorització semàntica.

– Contraris• Partir de frases per entendre el concepte i després es podrà utilitzar el terme

“contrari”.• D’adjectius (alt, vell, bo, lent, fred...)• Adverbis (lluny, a dalt, davant, molt...)• Verbs (riure, parlar, pujar, entrar...)


– Associacions de paraules i conceptes Per identitat (iguals) Per similitud (mateix concepte, diferent forma: una cadira nova i una altra

vella, dues sabates diferents...) Per famílies semàntiques (dos animals, dues eines...) Per complementarietat (un llapis i una maquineta, una cullera i un plat, un

mitjó i una sabata...)

Què fem quant tenim gana, set, fred ...


– Associacions gramaticals• Buscar verbs: tres coses que pot fer un ocell, la mà, ... (o no)• Buscar subjectes: tres animals o persones que poden cantar, saltar,

nedar, brillar ... (o no)• Buscar objectes: tres coses que es puguin pintar, menjar, llegir... (o no)• Buscar complements: tres llocs on es pot nedar, dormir, tres dies que

rebem regals, tres coses amb les que podem menjar ...


D’identificació de paraulesDonar pistes per trobar el referent. ( Prepara per a

les

definicions)– Veo, veo – Endevina que vull– De què treballo?– De quin conte sóc?– Endevinalles


De descripció de característiques espacials i temporals.

– De què estic parlant? (situar vivències al temps i/o l’espai)– Descripció de situacions (els nens han d’explicar què succeeix quan anem a la

platja, d’excursió, atenent l’ordre de les accions)– Joc de les ordres (nocions d’espai i temps)– Amagar un objecte a la classe i trobar-lo seguint les indicacions situacionals.– Identificar persones o objectes davant d’una làmina només donant pistes d’espai

(adult i nen).


De descripció de característiques seqüencials.

Davant d’una làmina, intentar que el nen faci la descripció genèrica del que

Succeeix.• Què passa? Què ha passat? Per què? ...

Ex.:

“La mare està preocupada perquè el nen ha oblidat la motxilla de l’escola”– Per què se l’haurà oblidat?– Què pot fer ara la mare? I el nen?


D’absurds semàntics: Treballen la precisió del significat i

l’atenció

– Explicar un conte i modificar algun element (un personatge, alguna seqüència dels fets, fer frases “impossibles”, etc.)

– Endevinar que està malament i corregir-lo: • Quan tinc fred em trec l’abric


• QUIDAM :QUIDAM :

http://www.xtec.es/~mfortun4/Quidam.htm






• Els temps verbalshttp://www.xtec.net/dnee/jornada/taller0405_7_mat.htm


• CD GalíCD Galí


• Vols que t’expliqui un contehttp://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm




• Racó del clic : http://clic.xtec.net/ca/index.htm

– Contes: la rateta, la caputxeta, els tres ossos, els tres porquets, en Tabalet, la Ventafocs, etc.


•http://www.xtec.net/dnee/credamil/


• Edu365.com

– Contes SPC


• Espai LIC: http://www.xtec.es/lic/


• En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ?

• Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma

conjunta i des de tots els entorns (escola , família, etc).• Oferir recursos de treball compartit : (llibreta de comunicació i

altres).• Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que

incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de

qualitat.

BLOC 5BLOC 5

PROPOSTES DIDACTIQUES PER PROPOSTES DIDACTIQUES PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT

FONOLÒGIC FONOLÒGIC

Criteris per identificarCriteris per identificardificultats Formals (fonologia)dificultats Formals (fonologia)

• Dificultats diverses amb el sistema fonològic. En alguns casos segueixen les pautes d’adquisició (retard) i en d’altres es dona un ús “desviat” respecte a la norma (trastorn).

• Causes diverses: nens molt distrets, amb problemes en mantenir l’atenció. Són nens amb dificultats de recepció del llenguatge (otitis recurrents) o nens amb poca habilitat motriu bucofonatòria.

PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Fonologia)FORMAL (Fonologia)



Forma Forma (Morfosintaxi)(Morfosintaxi)

Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I


Varietat de funcions bàsiques

del llenguatge:

demanar, comentar,

aportar més

informació.

respondre a

preguntes i iniciar

ell mateix.

Sovint el grau

de

coneixement

del llenguatge

està

emmascarat

pels errors de

parla.

Característiques:-Dificultats diverses amb el

sistema fonològic però que

tenen més l’aspecte d’un

retard (segueix les pautes

d’adquisició) que no un

trastorn ( ús desviat del

que és la norma).

Les causes poden ser

diverses: -Nens molt distrets, amb

problemes en mantenir

l’atenció;

- Nens amb dificultats de

recepció del llenguatge

( otitis recurrents);

- Nens amb poca habilitat

motriu a nivell bucofonatori;

- Nens molt aviciats...

Els aspectes

cognitius

no acostumen a

incidir en els

problemes de

parla.

- Incidir tant en els aspectes

motrius com en els receptius a

nivell de joc, pot ser un recurs

que afavoreixi les realitzacions

fonològiques.-Les cançons i totes les

activitats de llenguatge musical

que impliquen desenvolupar

l’escolta són aspectes que

l’ajudaran a millorar la parla.

- Incidir en altres aspectes com

mastegar ( a l’hora d’esmorzar),

també el joc psicomotriu .

És important :

- Proporcionar moltes ocasions de parlar.

- Incidir en l’atenció i l’escolta.

- Fer-los prendre una certa

consciència de com diuen les

coses.


ComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals

• Parla molt retardada però no

desviada dels

paràmetres

evolutius.

GG

• /fanda / , /potam /

/dat/ /lat/

/ de ete rojo no quero

• Presència de processos de

simplificació més enllà de l’edat.

• Dificultats d’estructura sil·làbica en

paraules llargues.

• Processos de simplificació més

primerencs amb altres més tardans.

• Parla

inintel·ligible.FF

• /kakem a kaka ?/

• Casa: tata, kata,

kaka, taka .

- Manca de contrastos :- Presència sistemàtica d’un sol

fonema consonàntic.- Ús variable de processos dins d’una

mateixa estructura o paraula.

ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇAT

Característiques de l’ alumnatCaracterístiques de l’ alumnat

• Llenguatge ben estructurat o petit retard.

• Retard en l’adquisició del sistema fonològic.

• Parla amb errors, poc intel·ligible:

- Diversitat de realitzacions

- Poca habilitat per a escoltar i produir

• Edat: 3- 4- 5 anys

Possibles causes:Possibles causes:

• Dificultats d’atenció.• Refredats, otitis, etc.• Poca habilitat motriu.• Entorn permissiu.

• Objectiu generalObjectiu general: afavorir l’organització del sistema fonològic.

• OrientacionsOrientacions• Aspectes receptius: alerta auditiva.• Interacció verbal: participació, intercanvi,

reformulació, contrast, correcció implícita.• Producció: jocs de manipulació dels patrons

fonològics.

Proposta didàctica Proposta didàctica

Objectius específicsObjectius específics

Què cal treballar :Què cal treballar :• Potenciar la tonicitat, la mobilitat i el control motor dels òrgans

bucofonadors.• Adquirir hàbits correctes de masticació i deglució.• Discriminar sons, síl·labes i paraules iguals i diferents.• Memoritzar i reproduir seqüències de ritmes, sons, paraules

etc.• Diferenciar de forma gradual els trets iguals i diferents de sons,

síl·labes i paraules .• Reflexionar sobre els hàbits d’alimentació correctes .

En quins aspectes cal fer En quins aspectes cal fer incidència ?incidència ?

Orientacions generalsOrientacions generals• En relació a les interaccions. • Ajudar el nen a participar.

• Incrementar les demandes.

• Fomentar l’actitud d’esforç.

• En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva.

• Manipulació dels patrons fonològics

• En relació a l’ús d ’estratègies

lingüístiques.

• Estratègies de reformulació.

• Valoracions positives.

• No fer repetir / correcció implícita.

Quines podem prioritzar ?Quines podem prioritzar ?

Situacions EducativesSituacions Educatives• Relacionades amb la vida de l’aula.

• Esmorzar i esbarjo.

• Relacionades amb el

desenvolupament d’activitats.

• Activitats musicals

• Racons : paraules que costen

de dir i de sentir.

• Conte , cançó.

• Joc psicomotriu.


En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ?• L’escola com a “ motor “• Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma

conjunta i des de tots els entorns ( escola , família etc ).• Treball prioritari: hàbits alimentaris (hàbits de masticació,

deglució etc ).• Treball sobre l’atenció conjunta pares -alumne.• Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que

incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de qualitat.

MaterialsMaterials:

• Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (1997). Racons de treball oral a parvulari. - Racó de sons i sorolls. - Racó de buf. Edicions l’Àlber.

• Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (2002). -Els sons entremaliats: L-R-D. - Els sons entremaliats: S. - Els sons entremaliats: RR. - Els sons entremaliats: LL. Edicions l’Àlber.

• Blog del CREDA Jordi Perelló: http://fonscredavjordiperello.blogspot.com/

blocs de llenguatge

Documents