El llenguatge audiovisual

1. El llenguatge audiovisual, un llenguatge propi i complet En les sessions anteriors heu après quins són els recursos d'un programa d'edició digital. Ara ja sabeu com s'introdueixen les imatges des d'una càmera a un ordinador, com s'editen i les diferents opcions d'exportació.

Tot i que això està molt bé, no és suficient per aconseguir una bona pel·lícula que es caracteritzi entre altres criteris per la seva expressivitat, coherència i creativitat cinematogràfiques. És imprescindible conèixer els diferents codis i normes de funcionament bàsic del llenguatge audiovisual, un llenguatge propi i complet que haureu d'aplicar en l'elaboració del guió, en l'enregistrament d'imatges i en la fase final d'edició o muntatge.

Com que el tractament dels diferents elements i recursos expressius audiovisuals té suficient entitat com per treballar-los en un altre curs, en aquest mòdul només s'exposen els aspectes més bàsics. Es pretén, simplement, que disposeu d'un mínim d'eines que us permetin iniciar-vos en el món de la comunicació cinematogràfica i complementar l'aprenentatge sobre el funcionament d'un programa d'edició.

Per raons metodològiques, els continguts audiovisuals es presenten per separat, però tingueu present que en el moment de la seva aplicació s'han de tractar des d'una perspectiva global, ja que els uns depenen dels altres i viceversa; la interacció és total.

2. El pla

El pla s’enten com un enquadrament i ens els primers enregistraments que fa una persona quan per primera vegada té una càmera i la fa funcionar s’actuar d’una manera gens reflexiu, com quan es mira espontàniament qualsevol paisatge.

• Cal tenir molt present que quan els ulls recorren un espai visual de forma continuada a tota velocitat, els referents no es desenfoquen, com passa quan es fa a través d'una càmera, perquè aquesta no té la mateixa capacitat d'enfocament que l'ull. • A més, quan amb els ulls s'observa un paisatge tot fixant la mirada en quelcom concret, no es deixen de percebre tots els referents de l'entorn immediat, als quals es pot accedir amb un simple moviment giratori dels ulls o bé movent el cap sense perdre nitidesa visual. Amb una càmera sols es rep i es processa la informació que es troba dins els límits de la pantalla.

Evidentment, és tan sols un exemple, en què, abans de prémer el Rec de la càmera, hi ha hagut un plantejament previ sobre el missatge que es volia fer arribar a l'espectador. Amb més o menys encert s'ha intentat construir una pelfllícula contemplant de manera simultània uns determinats criteris:

• Vetllar per l'existència d'una estructura narrativa coherent.

Codis expressius audiovisuals que analitzareu i coneixereu tot seguit.

Tipus de plans

Qualsevol pel·lícula és el resultat d'una exposició continuada de seqüències integrades per una successió de plans. Però, què és el pla? N'hi ha diverses definicions:

• La que considera el pla com la unitat bàsica d'un producte audiovisual, és a dir, cadascun dels fotogrames d'una pel·lícula. • El pla entès com a unitat de presa, és a dir, el conjunt d'imatges enregistrades sense interrupció, des que es prem el disparador de la càmera fins que s'atura. És un concepte temporal. • Quan se selecciona amb la càmera una part de la realitat, d'acord amb la seva proximitat o llunyania. És, en aquest cas, un concepte espacial, el que es fa servir més freqüentment en el món del cinema, i és també el referent per a la classificació general dels plans..

Tingueu en compte, però, que qualsevol d'aquestes definicions resulta insuficient si no li afegim un requisit indispensable, com és el de destacar i transmetre una informació clara que ajudi l'espectador a entendre allò que es vol expressar. Informació que implica contemplar tot un conjunt d'elements que integren el pla, els seus trets diferencials i la seva relació, i que treballarem seguidament.

Comenceu, doncs, analitzant les següents imatges. Primer de tot, observeu-les; després, relacioneu-les amb un d'aquests tres possibles significats encerclant la corresponent opció que hi ha sota de cada pla.

a) Ens situen en un indret determinat. És a dir, ens diuen on succeeix l'acció.

b) Ens ajuden a entendre l'acció. És a dir, ens diuen què passa.

c) Ens donen informació sobre l'estat anímic i emocional d'un personatge. És a dir, ens diuen qui protagonitza l'acció i com la viu.

Comproveu si la relació que heu fet coincideix amb la que s'indica en el següent quadre:

Quan algú es disposa a enregistrar amb una càmera unes imatges, el primer que ha de fer és seleccionar quina part de la realitat vol incloure dintre l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i el referent. Això implica decidir què és allò que s'ha de veure dintre d'un requadre. És una decisió que s'ha de prendre d'acord amb el significat o valor expressiu que es pretén aconseguir. Cadascuna d'aquestes seleccions correspon a uns tipus de plans que poden agrupar-se en tres grans grups:

ON? QUÊ? QUI?

1, 5, 8 2, 4, 9 3, 6, 7

Tipus Significat

Gran pla general

DESCRIPTIUS ON? Pla general

Pla de conjunt

Grans espais. L'objectiu és situar i contextualitzar l'acció.

Pla sencer

NARRATIUS QUÊ?

Pla americà o tres quarts

Pla mitjà

Espais intermitjos, on el referent (persona, animal...) pren protagonisme. L'objectiu se centra en l'acció que es duu a terme.

Pla mitjà curt

Primer pla

EXPRESSIUS QUI?

Primeríssim primer pla

L'espai triat es redueix considerablement. Es pretenen destacar aspectes emocionals i anímics del referent.

• Aquesta és una classificació estàndard, que us pot servir com a punt de partida. No s'ha de prendre en sentit estricte. Amb l'experiència descobrireu que, segons el muntatge, un pla estipulat com a narratiu pot ser expressiu, i que un pla descriptiu, per exemple un pla de conjunt, pot també tenir un tractament narratiu. La capacitat comunicativa i creativa en el món audiovisual és infinita.

Dintre d'aquesta classificació cal incloure també altres tipus de plans. Descobriu-los observant les imatges que s'exposen a continuació, i rumieu quin sentit poden tenir els plans col·locats entremig de cada sèrie.

• Són plans de detall i d'inserció, en què la imatge d'un referent determinat permet servir de nexe entremig de dos plans, i pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic i dràmatic, o simplement com a recurs emprat per trencar radicalment amb un context espacial i/o temporal, que dóna l'entrada a un altre. Els dos primers formen part de l'acció. El tercer, en canvi, no té res a veure amb l'anterior; en aquest cas, el pla trenca amb un context espacial.

• En el primer cas, és un pla de detall que forma part de l'acció. Segons el context global de la pel·lícula, pot ser interpretat com a simple element decoratiu i, per tant, descriptiu; però si el complementéssim amb una música d'intriga podria simular, per exemple, que en els ulls de les granotes hi ha unes càmeres que vigilen la noia, o anant més lluny, que tenen vida i l'estan observant esperant el moment adequat per llançar-se-li al damunt, amb la qual cosa s'aconseguiria un efecte narratiu i/o dramàtic, etc.

º No hi una continuïtat espacial, però això no vol dir que per a l'espectador no hi hagi d'haver una continuïtat intel·lectual. De no ser així, quedaria desorientat. L'espectador ha de trobar una relació, una connexió entre ambdues situacions: mentre en un lloc estan succeint uns fets, en l'altre també.

Alguns suggeriments per quan enregistreu un pla: • Sempre que sigui possible i si no és que ho exigeixi el guió, treballeu amb un trípode: evitareu tenir imatges mogudes. • El primer que heu de fer és enquadrar la imatge que voleu copsar d'acord amb el valor expressiu que hagi de tenir. Quan estigueu segurs que disposeu del pla desitjat, és quan s'ha de prémer el Rec de la càmera.

• En el segon, també és un pla de detall que forma part de l'acció. Té com a objectiu trencar el ritme entre dos plans iguals. • En el tercer cas, el pla no té una relació directa amb l'acció primera pel que fa a l'espai. La seva finalitat és servir de nexe en dues situacions completament diferents. S'ha inserit un pla en què es veu la façana d'un edifici que donarà entrada a una altra acció, trencant sobtadament amb l'anterior.

• Assegureu-vos de tenir enregistrats per a cada pla, tant a l'inici com al final, tres o cinc segons de més, hi hagi o no acció. Val més que sobrin imatges, ja tindreu temps de desprendre-us de les no necessàries quan munteu la pelfllícula. Si ajusteu la durada, podeu trobar-vos, en fer el muntatge, que teniu imatges mogudes o bé que us en faltin. Us estalviareu haver de tornar a enregistrar. • Tingueu molt en compte quan enregistreu que un pla ha de tenir relació, tant amb l'anterior com amb el posterior, perquè s'ha de respectar una coherència visual. Us estalviareu problemes en l'edició, ja que el principi de continuïtat entre plans, del que es parlarà més endavant, és sagrat en el món del cinema. • Per facilitar l'edició és aconsellable enregistrar suficients i variats plans d'una mateixa escena. Això us permetra poder disposar d'una bona biblioteca i consegüentment poder triar en el procés de muntatge la combinació més adequada.

3. Composició del pla

Composició del Pla

L‘objectiu d‘aquesta pràctica és conèixer alguns criteris bàsics quant a la distribució dels diferents elements que poden ser part integrant d'un pla.

A la selecció d'un determinat pla s'afegeix un altre element, la seva composició, que consisteix a distribuir adequadament els diferents referents que s'han de visionar dins l'enquadrament: persones, objectes, decorats, acció, sensació de profunditat, línea de l'horitzó, moviments, aire, llum, ombres, etc.

L'ús que se'n faci haurà d'estar condicionat a la informació que es pretengui transmetre, segons li vulgueu donar un caràcter descriptiu, estètic, narratiu, expressiu, dinàmic o qualsevol altre que hàgiu previst en el guió. Per aconseguir-ho, serà bo conèixer el conjunt de normes comunicatives que haureu de tenir en compte quan enregistreu imatges.

Compareu les dues imatges i reflexioneu sobre els aspectes que veureu a continuació. Cal que tingueu present que partim d'un exemple en què ambdós plans són descriptius, i hi ha com a únic propòsit situar l'espectador en el pati enjardinat d'una casa.

• Quina de les dues us suggereix una sensació més agradable? • En quina creieu que es jerarquitzen més adequadament els diferents elements que hi apareixen? • Quins penseu que són els centres d'interès de cada pla? • Trobeu encertat que en el segon pla hi apareguin uns testos en primera línia? • En ambdues imatges hi ha un tros de cel. Quina trobeu més adient? • Què en penseu de la situació del personatge en un pla i en l'altre? • Quin pla aporta més equilibri visual? • Quina imatge contribueix a donar major dinamisme al pla? • Quin pla ofereix una informació més completa i clarificadora?

La resposta a totes aquestes preguntes és evident, però deixem constància aplicant-hi el conjunt de lleis i normes que tot seguit tractareu individualment per raons metodològiques, tenint molt en compte que quan enregistreu caldrà contemplar-les de manera global.

Llei dels terços

La llei dels terços, com ja heu pogut deduir, consisteix a dividir mentalment l'enquadrament de la càmera en terços equivalents, amb dues línies hortizontals i dues de verticals, amb quatre punts d'intersecció que estableixen l'àrea de màxima atenció visual, on habitualment s'acostuma a centrar la nostra mirada en primera instància i que es coneix com la zona àuria.

Però no us penseu pas que això vulgui dir que no es puguin enregistrar mai plans amb elements centralitzats. Com sempre, depèn del valor expressiu que us hàgiu proposat en la consecució del pla.

Analitzeu i comproveu ara com s'aplica aquesta llei en plans narratius i expressius, tot relacionant focus d'atenció i espai on se situen.

PRIMERA IMATGE SEGONA IMATGE

Hi ha una clara intencionalitat de destacar la copa de l'arbre, per això s'ha situat en

plena zona àuria. La resta d'elements queden en situació de secundarietat.

El conjunt d'elements estan distribuïts estratègicament fora del quadre central, on

destaquen per igual testos, personatge, part superior de l'arbre i arbustos, amb la casa al fons i l'empedrat. S'aconsegueix la

visió global d'un pati enjardinat.

• El centre d'interès de la primera imatge, adolescents que criden, agafa tot el terç superior horitzontal. • La segona imatge pretén emfatitzar una noia que beu mentre els seus companys ballen, i se situa fora de la zona àuria, en el terç lateral dret. • En la tercera i en la cinquena, en canvi, el referent centre d'atenció recau en el terç lateral esquerre. • En la quarta, la mirada de l'adolescent sols ocupa una part del tercer superior horitzontal. • En la darrera, se situa en el terç inferior horitzontal, perquè el que es vol accentuar és un cos que acaba de caure a terra.

Profunditat de camp

La profunditat de camp és la distància que hi ha entre el referent més pròxim i el més allunyat. Recordeu que les imatges són per essència bidimensionals, un pla amb una altura i una amplada. La sensació de fondària, i consegüentment, tridimensional s'aconsegueix segons com es jerarquitzin els elements dins l'enquadrament.

Fixeu-vos en les imatges següents i penseu en l'efecte visual que us produeix.

PRIMERA IMATGE SEGONA IMATGE

Es contempla la sensació de profunditat, donada pel personatge i l'arbre.

En aquest cas, i d'acord amb l'efecte que es pretenia aconseguir, la profunditat de

camp és molt més accentuada. El mosaic i els testos col·locats en primer terme

faciliten aquesta sensació òptica.

• De segur que ho heu relacionat amb una sensació de profunditat, provocada en el primer i segon cas per la perspectiva que ofereixen uns elements distribuïts en filera. En la tercera i també en la segona imatge, pel desenfocament dels referents que es troben en segon i primer terme respectivament, desenfocament que s'aconsegueix amb càmeres que permeten controlar de forma manual l'enfocament, girant a esquerra o a dreta l'anella d'enfocament de l'objectiu.

L'aire

L'aire és l'espai que es troba entre el referent i els límits de l'enquadrament (dalt, sota i costats). Com la resta de conceptes, la seva major o menor inclusió ha d'estar en relació amb la informació que es pretén que aporti. És un concepte íntimament lligat amb la llei dels terços.

PRIMERA IMATGE SEGONA IMATGE

Per la part de dalt, és excessiu i treu protagonisme al pati enjardinat. Al costat

esquerre, en canvi, no n'hi ha gens ni mica, no permet comprovar què està fent

el personatge.

Per la part superior limita amb discreció amb els darrers referents, l'arbre i els

arbustos. Al costat esquerre es pot intuir què està fent el personatge.

Heu de tenir molta cura, sobretot quan enregistreu plans narratius i expressius, procurant no deixar mai aire innecessari ni per la part superior ni inferior, ajustant l'enquadrament amb la màxima precisió.

• Compareu les imatges següents i ho entendreu de seguida. En un cas interessa sols un pla sencer (=narratiu) i en el segon, un pla mitjà curt (=expressiu). Decidiu vosaltres mateixos amb quin us quedaríeu per l'objectiu que es pretén. • Evidentment, les que aporten una informació més clarificadora, en què el referent ocupa tot l'espai sense deixar aire, ni per sobre ni per sota.

Un altre aspecte que s'ha de considerar és quan algun referent es desplaça pel pla. Observeu i analitzeu les imatges que serveixen d'exemple.

• Haureu comprovat que, abans de posar-se a enregistrar, cal preveure l'aire que es necessitarà perquè el referent que fa l'acció no aparegui tallat.

Experimenteu amb un altre exemple, en el qual es produeix també un desplaçament d'un referent, tot reflexionant sobre el significat que aporta l'acció de la primera imatge i el de la segona.

• En el primer cas, l'aire que hi ha entre el referent i el límit lateral del pla indica que té per davant un espai per recórrer i en l'altre un espai recorregut, depèn en definitiva de la relació referent-aire, del terç vertical on es troba cada element.

• L'espectador espera trobar en les imatges una coherència visual pel que fa a la sensació de verticalitat i/o horitzontalitat que han de tenir certs referents, si no és que per exigències del guió es justifiqui el contrari. És convenient enregistrar sempre que sigui possible amb un trípode que disposi de nivell.

L'aire és un concepte que té a veure també amb la línia de l'horitzó, sobretot quan s'enregistren plans descriptius en què apareixen paisatges. Contrasteu, en els tres exemples, l'efecte visual que es produeix segons el terç horitzontal que es trobi i el centre d'interès predominant de cada imatge.

• És clar que, com diem sempre, depèn de la informació que es vol transmetre, però haureu comprovat que quan és ben bé al centre no destaca ni cel ni terra; en canvi, quan la línia de l'horitzó està per sobre o per sota d'una de les línies àuries surt reforçada i es potencia així el valor expressiu. És l'aplicació de la llei dels terços.

També cal tenir present l'aire per indicar la direcció en què es dirigeix l'acció del referent. Guaiteu els següents exemples i penseu quins són els millors plans.

• La resposta és clara, aquells que potencien més l'espai on es dirigeix la mirada del personatge, els que minimitzen la força d'atracció que imposen els costats de la pantalla sobre els elements propers a ells; en definitiva, els que tenen més espai entre el referent i el límit de l'enquadrament.

És evident que quan enregistreu no trobeu l'enquadrament de la càmera dividit amb unes línies com en les imatges que heu trobat a l'inici d'aquesta pràctica, però sí que és important que ho tingueu present en l'esquema mental per organitzar adientment els diferents referents que puguin sortir-hi segons allò que vulgueu emfatitzar.

Així, doncs, i per concloure aquest apartat, recordeu que segons com distribuïu els elements visuals i com els jerarquitzeu, aconseguireu un major o menor equilibri estètic i dinàmic i proporcionareu a l'espectador una informació més o menys clara, coherent, estètica i agradable.

4. Angle de visió i mobilitat de la càmera

Angle de visió

Seguim sumant. A la selecció d'un tipus de pla i la seva composició, afegirem un altre element que sens dubte contribueix a potenciar, juntament amb els altres, el valor expressiu d'un pla, l'angle de visió, que defineix el punt de vista de la càmera amb relació al referent.

Tot i que hi ha tants angles de visió com graus a l'escala, tractarem sols els més convencionals. Descobriu-los a través d'aquests exemples i amb relació al significat que creieu aporten al pla.

Comenceu, doncs, analitzant les següents imatges. Primer de tot, observeu-les; després, relacioneu-les amb un d'aquests tres possibles significats fent clic a la corresponent opció que hi ha a sota de cada pla.

a)

Tipus d'angle Posició de la càmera

Normal

L'eix de la càmera és perpendicular al referent.

Picat o de presa alta

L'eix de la càmera va de dalt a baix, sempre per damunt del referent. Quan és total, l'exemple del mig, s'anomena zenital.

Contrapicat o de presa baixa

L'eix de la càmera va de baix a dalt, sempre per sota del referent.

Dos suggeriments:

Fixeu-vos en aquests models de pla i decidiu quins angles de visió ofereixen una informació més natural o simplement diferent al que se sol enregistrar.

• Trenqueu amb la tendència d'enregistrar un pla estant dempeus i des de l'alçada dels vostres ulls. Un pla amb angle normal també ho és si s'enregistra a diferents altures.

- Podeu estirar-vos a terra, estar asseguts o simplement fer una genuflexió per enregistrar plans amb angle normal. Heu de cercar posicions que fugin de la rutina, combinant en les vostres produccions diferents perspectives que contribueixin a donar un major dinamisme i enriquiment visual.

- Posant-vos a l'altura dels referents podeu aconseguir imatges molt més atractives i naturals. En el cas dels infants, per exemple, no se'ls fa més petits del que són i quan ells mateixos es veuen en una pantalla, segur que es troben més identificats.

Observeu ara aquests altres exemples. A veure què us suggereix com a espectadors.

• Inclinar i/o girar la càmera en diverses posicions és un recurs més que podeu utilitzar per aconseguir perspectives més informals i atractives, allunyades del que se sol fer habitualment. També podeu obtenir tot un seguit d'efectes visuals, com ara introduir aigua en un got a l'inrevés, o bé arrossegar-se per un sostre o escalar per una paret quan en realitat el referent està en terreny pla, etc.

Mobilitat de la càmera

Hem parlat dels tipus de plans, de la seva composició i del seu punt de vista, aspectes que poden aplicar-se indistintament tant si treballeu amb imatges fixes com en moviment. L'element expressiu que afegirem seguidament constitueix, de fet, l'essència del cinema, el que realment permet establir uns criteris clarament diferencials amb la imatge fotogràfica: la mobilitat de la càmera.

Fins en aquest apartat heu treballat amb plans fixos, en els quals la sensació de moviment, de ser-hi, és produïda pels desplaçaments dels referents dins l'enquadrament. La mobilitat de la càmera, en canvi, permet triar l'opció de poder variar un pla de forma continuada, la qual cosa implica comptar amb un altre recurs que pot contribuir a potenciar i reforçar un determinat missatge, una acció, un sentiment, etc.

Abans de començar, millor que visioneu alguns exemples. Obviament, són sols unes petites mostres que us serviran com a referència per entendre els diferents tipus de moviment de càmera i la relació que tenen amb un determinat significat, cosa que haureu de tenir en compte quan enregistreu i munteu les vostres creacions audiovisuals.

Comenceu, doncs, analitzant les següents imatges. Primer de tot, observeu els fotogrames; després, relacioneu-les amb un d'aquests sis possibles significats encerclant la corresponent opció que hi ha a sota de cada pla.

a) Mostra el que hi ha en un espai, verticalment o horitzontal. b) Segueix

o acompanya un referent. c) Relaciona visualment dos referents entre si,

verticalment o horitzontal. d) Simula una acció d'inestabilitat. e) S'apropa

o s'allunya d'un referent. f) Envolta un referent.

Opció correcta: a b c d e f Opció correcta: a b c d e f

Opció correcta: a b c d e f Opció correcta: a b c d e f

Opció correcta: a b c d e f Opció correcta: a b c d e f

Els moviments de càmera que es poden fer per a la consecució de plans són dos: la panoràmica i el tràveling, però s'hi sol incloure també l'anomenat zoom, tot i que no implica cap moviment de càmera, ja que el que és mou és simplement l'òptica que es troba en el seu interior.

Tipus Moviment i valor expressiu

Horitzontal

Vertical

Balanceig

Circular

Panoràmica

Oblic o inclinat

La càmera es mou només sobre el seu propi eix, com el moviment de rotació de la Terra o els diversos moviments del cap d'una persona. Poden tenir un significat descriptiu, narratiu i expressiu. • La panoràmica horitzontal pot servir per seguir o explorar un referent, també com a recurs de transició establint una relació dinàmica o de canvi comparatiu entre dos o més referents. • Les panoràmiques verticals poden ser de relació o també per mostrar alçàries o profunditats. • Les panoràmiques obliqües o inclinades poden donar sensació d'inseguretat, inquietud, inestabilitat.

Horitzontal dreta/esquerra esquerra/dreta

Vertical amunt/avall, avall/amunt

Profunditat avanç/retrocés

Tràveling

Circular

Es produeix un desplaçament de la càmera, com el moviment de translació de la Terra. Els efectes dels seus desplaçaments poden tenir un valor descriptiu, narratiu i expressiu. A més, potencien la sensació tridimensional i de relleu. A diferència de les panoràmiques, la seva utilització permet aconseguir uns resultats expressius molt més dinàmics. • Els tràvelings horitzontals i verticals contribueixen a potenciar un seguiment del referent molt més proper i intensiu. • Els tràvelings de profunditat d'avanç o en retrocés poden servir respectivament per canviar de pla en una mateixa presa, centrar l'atenció, penetrar en la interioritat d'un personatge, o bé situar un referent en un context, allunyar-se d'una acció, indicar el final d'un somni o record.

Zoom Apropament/Al lunyament

No hi ha ni moviment ni desplaçament de càmera. Sols es desplaça, per apropar o allunyar un referent, l'òptica interior que porta dins. • No és convenient que abuseu del zoom, pot arribar a causar un efecte desagradable a l'espectador. A més, l'efecte que produeix és completament artificial, de vegades pot ser més aconsellable recórrer al tràveling d'avanç o retrocés, perquè imprimeix una sensació molt més natural.

Per acabar, tingueu molt present aquests petits consells:

• Els moviments de càmera els heu de realitzar de manera suau i constant. Aneu molt amb compte a evitar interrupcions, brusquedats i moviments dubitatius que puguin desorientar l'espectador, si no és una exigència del guió, és clar (és el cas d'algú que es dóna un cop al cap, està borratxo, etc., i tot ho veu mogut). • Quan hàgiu d'enregistrar un pla aplicant un moviment de càmera, és imprescindible assajar-ho prèviament, tot mirant de preveure i comprovar el ritme que hi voleu imprimir. • Comenceu a enregistrar els moviments sempre a partir d'una situació de repòs i acabeu-ho d'igual manera. Si convé, en el muntatge ja triareu al punt on voleu començar i acabar. • És important que utilitzeu sempre que us sigui possible algun suport.

o Per a les panoràmiques i els zooms us anirà molt bé un trípode o qualsevol altre suport sòlid i estàtic on poder colfllocar la càmera.

o Per als tràvelings ja és una mica més complicat, perquè la possibilitat que disposeu de suports com vies, grues, cotxes... és difícil. De totes maneres, tampoc és tan impossible, sempre es pot recórrer a fixar una càmera, amb trípode o sense, a un carro per comprar (el que s'utilitza en les grans àrees comercials) o a un cotxe, amb remolc o sense. Com a últim recurs, sempre tindreu l'opció de fer servir el vostre propi cos com a suport

5. Continuïtat entre plans

Continuïtat o ràcord entre plans

S'entén per continuïtat o ràcord la coherència temàtica i perceptiva que hi ha d'haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de normes audiovisuals que descobrireu seguidament. - Normes que heu de enir en compte quan elaboreu el guió i ,per descomptat, en el moment d’enregistrar les imatges, per facilitar el muntatge i garantir l’èxit del producte final.

Descobrireu aquestes normes a través de l'observació i anàlisi de cadascuna de les sèries de plans que tot seguit s'exposen. Heu de triar la unió de plans que creieu més adequada en cada cas encerclant sobre l'opció A o B:

• De seguida us deveu haver adonat que en el primer exemple, el segon pla de l'opció A no respecta la norma de continuïtat pel que fa a la ilflluminació i el color, perquè s'ha enregistrat a contrallum. En canvi, l'opció B, la correcta, sí que reuneix tots els requisits de llum i color, el contrallum no existeix. • Passa el mateix en el segon cas: l'opció A, en el tercer pla, que no coincideix amb els anteriors pel que fa a la llum solar, és una imatge enregistrada quan el sol ja no hi tocava, al contrari que a l'opció B, en què l'enregistrament dels tres plans ha estat seguit.

EXEMPLE 1

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

Conclusió: Cal tenir molt en compte el factor il·luminació en la continuïtat de plans, procurant que és mantingui dintre del que sigui possible una mateixa tonalitat.

• En ambdues opcions el primer pla és el mateix, però en el segon pla de l'opció A, el pentinat és un altre; a més, la noia no porta ulleres i per fer-ho encara més exagerat, els elements que es troben sobre la taula estan situats de manera diferent. És obvi que és l'opció incorrecta.

Conclusió: Per garantir una coherència visual, és necessari que en els canvis de plans els diferents elements que l'integren siguin els mateixos, que no canviïn de forma ni de posició, o que es caigui en l'oblit de deixar-se'n algun pel camí. Els professionals acostumen a tenir un script o secretari de rodatge, que té com a única responsabilitat vetllar per aquests detalls. En el vostre cas, no teniu més remei que assumir també aquest paper.

EXEMPLE 2

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

• En aquest exemple potser us ha costat una miqueta més definir-vos, perquè hi intervé l'eix d'acció o eix d'interacció, la línia imaginària que es traça sobre la direcció de l'acció. • Fixeu-vos com en el primer pla de les dues opcions, se situen dues persones que parlen entre elles.

o La línia recta (imaginària) que senyala l'eix d'acció divideix l'escena en dues parts, amb una protagonista a cada costat.

• En el segon pla, també en els dos casos, el personatge que està situat a l'esquerra en el primer pla, continua estant en el mateix costat.

o Fins aquí cap desorientació espacial per a l'espectador. El pla s'ha enregistrat des de la mateixa banda de l'eix d'acció, deixant el referent en el mateix lloc, a l'esquerra. No es perd la referència inicial.

• En els tercers plans de cada opció és on hi ha el problema. Quin és el correcte, el que respecta la norma de continuïtat?

• o El corresponent a la primera opció, perquè el pla s'ha enregistrat des del mateix costat de l'eix d'acció, deixant el referent en el mateix lloc, en el costat dret. Per tant, manté una perspectiva visual coherent. •

o En l'opció B, en canvi, s'ha produït un salt d'eix, s'ha enregistrat el pla des de l'altre costat de l'eix d'acció, del que es partia d'origen en el primer pla.

• Observeu com el referent se situa a l'esquerra i no li escau, perquè no estava així en el primer pla i es confon amb el segon, que és a l'esquerra. • La direcció de l'acció s'ha invertit. L'enregistrament s'ha fet per la part del darrere i no pel davant. Per tant, és un pla

EXEMPLE 3

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

que distorsiona el principi de continuïtat i pot confondre l'espectador.

Conclusió: Per no desorientar l'espectador, és imprescindible respectar l'eix d'acció. Això no vol dir que no es pugui fer mai un salt, però en cas de fer-ho, l'espectador ha de poder-ho justificar mentalment. Com? Fent un tràveling circular, per exemple, tot passant per darrere del personatge del segon pla, la qual cosa permet que pugui seguir tot el procés.

• La resposta correcta en aquest cas és molt clara. El tercer pla de l'opció A trenca l'efecte de continuïtat perquè no dirigeix la mirada cap avall, sense tenir en compte el referent que es troba fora del camp de visió, situat per sota. • Fixeu-vos que tant en l'anterior exemple com en aquest, en els segons i tercers plans sols s'enregistra un referent, i es dóna a entendre que es dirigeix a un altre que no es veu.

o Contempleu també la possibilitat que es pugui introduir dins el pla una part del segon referent, agafant pel darrere un tros del seu cos, com es mostra en les imatges següents.

Conclusió: La mirada d'un personatge ha de mantenir la direccionalitat entre un pla i un altre, de manera que permeti mantenir la continuïtat entre ells. Aneu molt amb compte quan utilitzeu plans amb un angle de visió picat i/o contrapicat.

EXEMPLE 4

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

• En aquestes dues opcions es parteix d'un mateix pla per acabar en un altre després de fer un zoom. En el primer cas, continua mantenint l'aire a la seva esquerra, però en el segon és a l'inrevés, i produeix un efecte visual anormal que desorienta un xic quan es mira, perquè dóna la sensació d'haver-hi alguna cosa fora de lloc.

Conclusió: Quan en un segon pla s'efectua un zoom pel que fa al primer, s'ha de respectar la posició del referent per evitar que la mirada salti d'un costat a l'altre.

EXEMPLE 5

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

EXEMPLE 6

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

• Els dos plans de la primera opció són molt similars, estan enregistrats pràcticament des del mateix punt i amb un mateix angle, la qual cosa provoca a l'espectador un salt brusc que indica una manca de continuïtat entre ells.

o La solució passa per afegir un pla d'inserció.

Conclusió: S'ha de recórrer als plans d'inserció entre dos plans molt semblants i preveure-ho en el moment d'enregistrar.

• La manca de continuïtat entre plans es manifesta en l'opció B, ja que en el segon pla el referent porta una direcció contrària a la del primer. • En la primera opció, el referent surt pel lateral esquerre del pla i entra en el segon pel lateral dret seguint en la mateixa direcció.

o Aquesta manca de ràcord pot solucionar-se allargant el segon pla de manera que es visualitzi el canvi de sentit, com es mostra en les imatges següents.

EXEMPLE 7

A

B

Quina és l‘opció correcta? A B

Conclusió: Quan el referent d'un pla es desplaça, és imprescindible respectar també la direccionalitat del mateix en el pla següent.

. Transicions

Fins aquí heu après algunes normes relacionades amb el principi de continuïtat o ràcord aplicant la transició més simple i més emprada entre dos plans, l'edició amb tall. Tot i així, és la més propícia a generar errades, ja que exigeix un alt grau de precisió.

Vegeu seguidament altres tipus de transicions en què s'apliquen efectes especials, aportant cadascuna un significat diferent, que vol dir que cal tenir cura a l'hora de triarles, ja que han de tenir relació amb la informació que es pretén traspassar a l'espectador.

Reproduïu cadascun dels fotogrames per comprovar-ne el resultat.

Encadenat

• Quan un pla desapareix progressivament en aparèixer l'altre.

o S'aplica per suggerir un canvi espacial o temporal curt.

Fosa

• Quan de manera progressiva, el primer pla acaba enfosquint-se i el segon surt de la foscor.

o S'aplica per mostrar una pausa llarga de manera que indica el final d'un temps i l'inici d'un altre. Implica tenir cura amb l'àudio, si en té, perquè ha de seguir el mateix procés en paralfllel.

Cortineta

• Quan un pla és substituït progressivament per un altre sense que es produeixi una barreja.

o S'utilitza per manifestar un canvi espacial o temporal brusc